BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 7 de novembre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de Parc fotovoltaic Cugulutx, ubicat a la parcel·la 143, polígon 41, TM de Llucmajor, en el termes següents:

D'acord amb el punt 1 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres:

d) Els projectes que hagin estat sotmesos a avaluació ambiental simplificada quan així ho decideixi, cas per cas, l'òrgan ambiental en l'informe d'impacte ambiental d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

En data 13 de maig de 2023 es va publicar al BOIB núm. 62 Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per la qual es va formular l'informe d'impacte ambiental sobre el projecte de parc fotovoltaic Cugulutx (162a/2022). L'informe d'impacte ambiental va concloure subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte de parc fotovoltaic Cugulutx (TM de Llucmajor) d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020 que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El projecte de desenvolupament de planta solar fotovoltaica Cugulutx de 1.750,00 kW connectada a xarxa, de gener de 2024 i signat per Ginés Martínez Pérez (enginyer tècnic industrial), ha estat modificat des del punt de vista pressupostari pel mateix en data 7 d'octubre de 2024. Tenint en compte els canvis realitzats, es preveu l'execució d'un parc fotovoltaic amb potència total instal·lada de 1.750.000 W que s'ubicarà al polígon 41, parcel·la 143 de Llucmajor la qual compta amb una superfície de 66.919 m² dels quals la planta ocuparà 31.963,24 m² (3,19 ha).

L'accés es realitza per camí particular que comunica amb el camí de Sa Torre i aquest que connecta amb la carretera Ma-6020.

Els elements principals que componen la planta (instal·lació de tipus C, segons el PDSEIB) són els següents:

̶  3.416 mòduls fotovoltaics bifacials Trina model TSMDEG21C.20 de 660 W de potència, 21,2 % d'eficiència i garantia de 30 anys. S'instal·laran sobre estructures metàl·liques de suport clavades al terra, de manera directa sense cimentació, la inclinació serà de 27º de manera que l'alçada màxima dels mòduls serà de 2,97 m i la distància d'aquests respecte del sòl de 0,80 cm. Les files de plaques estaran separades 4,28 m entre si. Els mòduls es connectaran en sèrie formant 122 strings. L'orientació de la instal·lació serà N-S.

̶  Inversors: 9 unitats del model Huawei SUN2000-215KTL-H3 i potència 194,44 kW. Estaran connectats als mòduls i seran els encarregats de transformar el corrent continu en corrent alterna.

̶  Centre de maniobra i mesura (CMM): edificació prefabricada tipus caseta amb envoltat de formigó armat. L'acabat exterior serà de pedra vista coberta de teula àrab i fusteria metàl·lica de color verd carruatge. Les dimensions seran de 6,08x2,38x3,50 m. S'ubicarà a la part nord de la parcel·la.

̶  Centre de transformació (CT): edificació prefabricada tipus caseta amb envoltat de formigó armat vibrat. Estarà revestit de pedra amb coberta de teula àrab i fusteria metàl·lica de color verd carruatge. Les seves dimensions seran de 5,50x2,52x3,86 m. S'ubicarà pròxim a l'accés de la parcel·la.

̶  Sistema de control i monitorització.

̶  Línia elèctrica subterrània: tindrà una longitud total de 302 m. El traçat a l'interior de la parcel·la (mitjana tensió) partirà del centre de transformació i arribarà al centre de maniobra i mesura (part del client) amb un recorregut de 174 metres. La part de la companyia elèctrica (alta tensió) anirà per camí existent, partint del centre de maniobra i mesura fins al punt de suport existent BAL-APYA075293 (coordenades UTM X: 485419.00; Y: 4368233.00) amb un recorregut de 128 m.

La parcel·la compta amb porta d'accés i està delimitada per parets o murs de pedra en sec que també es distribueixen pel seu interior. Des del punt de vista agrícola ha estat explotada mitjançant arbres fruiters (ametlers i garrovers) i conreus de secà, aquesta vegetació serà eliminada de manera parcial en la fase de construcció a conseqüència de les tasques de desbrossament.

Es preveu un camí principal perimetral sense pavimentar, permeable i connectat amb el vial exterior, del que partiran altres 3 camins perpendiculars secundaris. Els camins que tindran una amplada de 3,5 m, serviran per poder dur a terme les tasques d'operació i manteniment de la instal·lació.

Per tal de mitigar l'impacte visual s'implantarà una orla o pantalla perimetral vegetal d'uns 3,5 metres d'altura i 5 m d'amplada per tot l'espai, exceptuant les zones que limiten amb massa forestal. Aquesta estarà conformada per espècies arbòries i arbustives de diferents alçades com són: l'estepa groga (Anthyllis cytisoides), romaní (Rosmarinus officinalis), llentiscle (Pistacia lentiscus), cap d'ase (Lavandula stoechas), arcot (Rhamnus lycioides), bruc d'hivern (Erica multiflora) i garrover (Ceratonia siliqua). Pel que respecta als individus de garrovers existents dins l'àmbit del projecte, es tractarà d'aprofitar per a la barrera vegetals els que hagin de ser eliminats.

No es preveu cap sistema d'emmagatzematge d'energia atès que suposaria un canvi en la tipologia del projecte.

Les modificacions introduïdes al document redactat al setembre de 2024 respecte de l'original d'octubre de 2022 consisteixen en un canvi en el tipus de tancament perimetral, de manera que la malla de simple torsió prevista inicialment se modifica per una de tipus cinegètic.

Finalitzada la vida útil de la planta (mínim 25 anys) es procedirà a desmantellar la instal·lació (instal·lació elèctrica de BT, mòduls, estructures de suport, LSATs, bàculs i casetes i instal·lació elèctrica d'AT) i restaurar el terreny per a l'ús agrícola.

El pressupost general d'execució del projecte incloent, entre d'altres, les mesures correctores, el pla de vigilància ambiental i la contractació d'un auditor, s'estima en 1.037.122,57 € i un termini d'obres de 5 mesos. De manera independent el desmantellament de la instal·lació projectada s'estima, al pla específic, en 91.594,69 €.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl i d'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, la parcel·la 143 té la qualificació de sòl rústic general (SRG) i sòl rústic de règim general-forestal (SRG-F). La projecció del parc fotovoltaic (panells, centres de transformació, centre de maniobra i mesura i traçat de línia d'evacuació) es localitza íntegrament a SRG.

2. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), la instal·lació fotovoltaica es troba classificada com a tipus C, atès que ocuparà una extensió inferior a 4 ha. La localització projectada es correspon amb una zona d'aptitud mitjana per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques.

3. Pel que fa a la topografia i d'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, l'àrea que ocuparà el parc fotovoltaic és essencialment plana. El pendent de la zona d'influència més propera (buffer de 200 m) se situa al voltant del 2%.

4. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc es desenvolupa sobre alzinars protegits pel Decret 130/2001. No obstant, la parcel·la limita pel sud-oest amb una zona protegida per la Xarxa Natura 2000 corresponent amb una zona d'especial protecció d'aus de gestió autonòmica (ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat i cap Blanc).

5. Els elements del parc no es troben afectats pel domini públic hidràulic (DPH) ni per les seves zones de protecció. Tampoc es localitza a l'àmbit projectat cap Àrea de Prevenció de Riscos d'erosió, inundació, incendi o esllavissament (APR).

6. Pel que fa al risc d'incendi la part sud de la parcel·la mostra l'existència d'una zona d'alt risc d'incendi (ZAR) amb la qualificació del risc molt alt d'acord amb el Decret 22/2015, de 17 d'abril, pel qual s'aprova el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears. La delimitació d'aquesta zona es localitza al sud-oest de la parcel·la i confrontant amb l'àmbit projectat.

7. L'àmbit d'actuació pertany a la unitat paisatgística 7 (UP-7) «Migjorn».

8. D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental el sòl és prim, mostra un contacte lític dins els primers 50 cm i té una textura argilosa-arenosa típica de l'erosió de la roca calcària (terra rossa).

9. Segons el Servei de Protecció d'Espècies: «a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha constància de la presència de les següents espècies catalogades o amenaçades: calàpet, Bufotes balearicus i Marsilea strigosa, espècies associades a la presència de basses temporals i tortuga mediterrània, Testudo hermanni, espècie que compta amb una important població a la marina de Llucmajor.

Hi ha constància de la presència als voltants de la parcel·la de fins a 10 nius de milà reial, Milvus milvus, espècie catalogada en perill d'extinció, tots ells a més de 1000 m de la parcel·la així com un niu d'aligot, Buteo buteo, a una distància similar»

10. L'inventari ambiental recull l'existència, a la parcel·la projectada, d'una bassa o cocó de dimensions reduïdes (profunditat inferior a 40 cm i longitud màxima de 4 m) que es troba disposat sobre una taca de roca impermeable que sobresurt i sense observar cap aportació permanent d'aigua. La basa o cocó està envoltat per una estructura circular realitzada en pedra en sec, de 5 m de diàmetre i 2 m d'alçada. Aquesta bassa no es mostra representada a la capa basses temporals i cavitats inundades de l'eina IDEIB.

Pel que fa a la flora i vegetació, la parcel·la ha estat tradicionalment explotada de manera agrícola mitjançant arbres fruiters (ametlers (Prunus dulcis) i garrovers (Ceratonia siliqua)) i conreus de secà.

11. Pel que fa als hàbitats (HIC) i d'acord amb la capa Hàbitats Interès Comunitari 2022 Illes Balears de l'eina IDEIB, a la zona forestal existent dins la parcel·la i no afectada pel projecte, es localitzen els següents: HIC 5330 ̶  Matolls termomediterranis i predesèrtics, HIC 6220* ̶  Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea), HIC 9320 – Boscos d'Olea i Ceratonia i HIC 9540 – Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

12. Pel que respecta als possibles efectes ambientals acumulatius amb altres parcs fotovoltaics de l'entorn, la instal·lació existent més propera es localitza a una distància superior a 3 km de la projectada.

13. Quant a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1821M1 «Marina de Llucmajor» (estat dolent d'acord amb el Reial Decret 49/2023).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer a la zona és moderada.

c) L'actuació es troba dins el perímetre de restriccions moderades (250-1000 m) d'un pou de proveïment urbà (A_S_8890 Vigent-A_S_8890).

14. Segons l'EIA, el projecte no suposa cap afecció a elements patrimonials ni es localitzen elements pròxims. En el dissenyi s'han respectat les terrasses de pedra, imposant una distància superior a 3 m.

15. D'acord amb el «modelo de zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 9.020 per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa.

16. L'existència de diferents parcel·les adjacents amb habitatges unifamiliars fa que els diferents elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMMs i CTS) es troben a distàncies inferiors a 150 m d'aquestes edificacions aïllades, de fet a la mateixa parcel·la consta, segons cadastre, un habitatge reformat (any 2008) de 256 m² de superfície construïda.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

En data 27 d'abril de 2024 es va publicar en el BOIB núm. 56 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte de parc fotovoltaic Cugulutx (1.750 kW), ubicat al polígon 41 parcel·la 143 del terme municipal de Llucmajor. Aquest tràmit es va realitzar de forma conjunta amb el tràmit d'informació pública sobre l'autorització administrativa i reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general. També es va publicar anunci a la pàgina web de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic i als diaris «Ara Balears» i «Diario de Mallorca».

L'òrgan substantiu, en data 18 de juny de 2024, va certificat que durant el tràmit d'informació pública no es van presentar al·legacions sobre el projecte i l'estudi d'impacte ambiental.

Les administracions i persones interessades que han estat consultades són:

Ajuntament de Llucmajor.

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

 

̶  Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal. Departament de Medi Natural i Servei de Protecció d'Espècies.

̶  Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Servei d'Agricultura.

 

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua. Direcció General de Recursos Hídrics. Servei d'Estudis i Planificació.

Conselleria de la Presidència i Administracions Públiques. Direcció General d'Emergències i Interior. Departament d'Emergències.

Consell de Mallorca.

 

̶ Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures. Servei d'Ordenació del Territori. Serveis Tècnics d'Urbanisme i Servei d'Explotació i Conservació.

̶  Departament de Cultura i Patrimoni. Servei de Patrimoni Arqueològic, Paleontològic, Etnològic, Industrial o de Béns Culturals.

 

Red Eléctrica España S.A.U.

Endesa Distribució , S.L.U.

GOB

Amics de la Terra

Federación de Asociaciones de Vecinos de Llucmajor.

A la data del present, consten dins l'expedient els següents informes emesos per les administracions consultades:

El Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior, en data 7 de maig de 2024, va informar el següent:

«[...] el promotor ha de redactar un pla d'autoprotecció on reculli i implanti mesures d'autoprotecció front incendis forestals, incorporant les contemplades a l'INFOBAL com són la definició d'accessos, la garantia d'arribada i maniobra de vehicles pesats, entre d'altres, així com realitzar qualque acció preventiva de neteja silvícola a la parcel·la, així com establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig)».

El Servei de Protecció d'Espècies, en data 4 de juny de 2024, va informar favorablement sobre l'autorització administrativa prèvia, reconeixement d'utilitat pública a efectes de la declaració d'interès general, avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic CUGULUTX, amb el següent condicionant:

«Cal establir mesures preventives per evitar que la instal·lació pugui afectar a la bassa temporal situada a la parcel·la, tot establint un perímetre de protecció i garantint que no s'afecti el règim hídric d'aquest punt»

El Servei d'Agricultura, en data 26 de febrer de 2024, va concloure:

«Vist tot l'exposat, i atès que el parc fotovoltaic Cugulutx ubicat al polígon 41 parcel·la 143 del terme municipal de Llucmajor, d'acord amb el projecte presentat i el mesurament realitzat, ocuparà una superfície total de 3,38 ha, superfície inferior a 4 ha, per la qual cosa no correspon emetre informe per part del Servei d'Agricultura, atès l'establert a l'article 118 de la Llei 3/2019, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 1/2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.»

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 24 d'abril de 2024, informa que:

«[...], es considera que el projecte s'alinea amb els objectius que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

Es recomana la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge per millorar la gestió de les puntes de demanda del sistema elèctric»

Red Eléctrica, en data 29 de maig de 2024, va informar en relació al projecte de planta solar fotovoltaica Cugulutx, que no presenta oposició al mateix al no existir afeccions a instal·lacions propietat de Red Eléctrica.

La consellera executiva de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, en data 21 de novembre de 2023, resol:

«Autoritzar el projecte de parc fotovoltaic «Cugulutx», pol. 41 parc.143 al terme municipal de Llucmajor, de conformitat amb que disposen els articles 22, 26, 37.1 i Títol III de la Llei 12/98, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears i demés determinacions concordants previstes en el Decret 144/2011, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el reglament d'intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears, amb les prescripcions següents:

̶  Qualsevol modificació del projecte que pugui afectar el subsòl o els elements etnològics haurà de ser comunicada a la DIPH.

̶  En cas de localitzar restes arqueològics durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores.

̶  Pel que fa als elements etnològics s'han de conservar.

̶  Pel que fa a les parets (marges), s'haurà de fer un seguiment arqueològic de les que es vegin afectades, durant la fase d'afectació i de reconstrucció posterior.

̶  S'ha de presentar una memòria a la DIPH.

Sense perjudici que aquest projecte s'ajusti a les normes dictades en matèria urbanística».

El Servei d'Estudis i Planificació, en data 17 de juliol de 2024, va informar sobre el projecte de parc fotovoltaic CUGULUTX amb les següents condicions:

«1. Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades. Durant l'execució de les obres, s'ha d'adoptar les màximes precaucions per evitat l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

2. El projecte ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes del «Centre de transformació» i del «Centre de maniobra i mesura» amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a l'ús propi de les instal·lacions.

3. Es recomana l'ús d'aigües regenerades per a ús propi de les instal·lacions.

4. El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin un estalvi d'aigua equivalent.

5. El projecte ha de complir tots els requisits respecte als dipòsits estancs de buidatge periòdic, i si fos el cas, de sistemes autònoms de depuració.

6. No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment dels tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

7. Es recomana fomentar la utilització d'espècies vegetals autòctones de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades per al seu reg.»

El Servei d'Ordenació del Territori, en data 17 de juny de 2024, va informar favorablement el projecte del parc fotovoltaic Cugulutx amb els següents condicionants:

« 1) Els tancaments dels parcs hauran de complir les condicions d'integració paisatgística de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

2) En relació als trams de la línia d'evacuació projectada que transcorren per camins públics, s'haurà de donar compliment a la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.»

El Servei d'Explotació i Conservació, en data 12 de juny de 2024, informa que:

« [...] Per tant, la carretera Ma-19 és la més propera al polígon 41 parcel·la 143 i el parc fotovoltaic com la línia elèctrica de connexió és més enllà d'aquesta distància i no és perceptiu informe d'aquesta direcció insular».

Finalment en data 4 de setembre de 2024, el promotor mostra la seva conformitat i acceptació amb el contingut dels informes tècnics emesos per: el Servei d'Ordenació del Territori, el Servei d'Estudis i Planificació, el Servei d'Explotació i Conservació i el Servei de Protecció d'Espècies.

En relació amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, s'incorporen sis mesures preventives respecte de la bassa temporal existent a l'àmbit del projecte consistents en:

̶  Mesures de manteniment relacionades amb l'erosió excessiva o l'acumulació de sediments (restauració de les vores i neteja de sediments).

̶  Establiment de franja de protecció de 5 m.

̶  Mesuraments periòdics de la profunditat de l'agua.

̶  Anàlisi de paràmetres (pH, terbolesa, oxigen dissolt, temperatura i nutrients).

̶  Seguiment del volum d'aigua acumulada.

̶  Observacions de les espècies aquàtiques (especial atenció a Marsilea estricosa)

4. Anàlisi tècnica de l'expedient

a) Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han analitzat les següents alternatives d'ubicació:

̶  Alternativa zero de no execució. Es descarta atès que únicament es plantejaria en el cas que de l'execució del projecte resultassin impactes ambientals crítics.

̶  Alternativa 1 (seleccionada): Execució a la parcel·la 143, polígon 41, caracteritzada per mostrar un terreny de cultiu secà amb taques de vegetació natural i pròxim a zona forestal.

̶  Alternativa 2: Execució a la parcel·la 141, polígon 41. Es correspon amb un terreny de cultiu de secà amb vegetació natural i també pròxima a una zona forestal considerada Xarxa Natura 2000.

D'entre les dues anteriors s'opta per l'alternativa 1 ja que és la que presenta majors avantatges des del punt de vista ambiental tenint en compte factors indicadors com: l'accessibilitat, el potencial agrícola, la incidència paisatgística, els permisos i l'ambiental.

Pel que respecta al traçat de la línia d'evacuació, s'han analitzat les següents:

̶  Alternativa 1: consistent en un traçat aeri fins el punt de connexió.

̶  Alternativa 2 (seleccionada): mateix traçat que l'anterior però de forma soterrada.

En aquest punt s'ha optat per l'alternativa 2 atès que es la que presenta majors avantatges a nivell ambiental tenint en compte els factors indicadors següents: incidència paisatgística, fauna, flora, sòl i ambiental.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es fa una caracterització de l'entorn (medi abiòtic, biòtic, antròpic, riscos i vulnerabilitat) i es mostra una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre el mateix, caracteritzant, avaluant i valorant els més significatius.

A la fase de construcció s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Desbrossament: té un impacte moderat sobre la qualitat atmosfèrica i acústica, la edafologia, la fauna i el paisatge; sever sobre la flora, l'agricultura i ramaderia; i irrellevant sobre el desenvolupament econòmic.

b) Perforació del terreny i instal·lació d'estructura: té un impacte moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el paisatge; sever sobre la qualitat acústica i l'edafologia; i irrellevant sobre el desenvolupament econòmic.

c) Canalitzacions: té un impacte moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el paisatge; server sobre la qualitat acústica i l'edafologia; irrellevant sobre el desenvolupament econòmic.

d) Creació de vials interns: té un impacte sever sobre la qualitat atmosfèrica i acústica, l'edafologia i el paisatge; irrellevant sobre el desenvolupament econòmic.

e) Vallat perimetral: té un impacte moderat sobre el paisatge; sever sobre la fauna; irrellevant sobre el desenvolupament econòmic.

f) Construcció de casetes auxiliars: té un impacte moderat sobre la qualitat atmosfèrica i acústica, la edafologia i la hidrologia; sever sobre el paisatge.

g) Generació de residus d'obra: té un impacte moderat sobre la qualitat atmosfèrica i acústica, l'edafologia i la hidrologia, la fauna, flora i el paisatge.

A la fase de funcionament, les activitats productores d'impactes són:

a) Ocupació del terreny: té un impacte sever sobre la fauna, el paisatge, l'agricultura i ramaderia.

b) Operacions de manteniment: té un impacte irrellevant sobre la qualitat acústica i el desenvolupament econòmic.

Pel que fa a la fase de desmantellament, les activitats productores d'impactes són:

a) Desmuntatge de la instal·lació: té un impacte moderat sobre la qualitat atmosfèrica i acústica; irrellevant sobre l'edafologia, la fauna i flora, el paisatge, el desenvolupament econòmic i l'agricultura i ramaderia.

b) Generació de residus: té un impacte moderat sobre l'edafologia, la hidrologia, la fauna i flora i el paisatge.

També s'analitzen les repercussions que podria tenir el projecte sobre l'espai protegit per la Xarxa Natura 2000 corresponent a la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat i Cap Blanc que es troba pròxim a l'àmbit d'actuació. En aquest punt, els possibles impactes ambientals sobre la XN2000 se consideren moderats sense la implementació de mesures protectores i correctores.

Per tal de mitigar els impactes ambientals negatius, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen, en les diferents fases del projecte, mesures (protectores i correctores) destinades a evitar i reduir:

̶  La pèrdua de qualitat atmosfèrica: limitació de la velocitat, operacions d'humectació, controls periòdic de la maquinària, correcte tractament dels residus.

̶  La pèrdua de qualitat acústica: idoneïtat de la maquinaria seleccionada, ús de materials resilients i limitació de la velocitat.

̶  Impactes sobre el sòl: delimitació del perímetre d'actuació, condicionament d'àrees destinades a la maquinària, emmagatzematge de la terra vegetal resultant d'excavacions o retirada dels enderrocs generats per la construcció del projecte.

̶  Impactes sobre els recursos hídrics: correcta gestió dels residus i de les aigües residuals, gestió dels WC químics i portàtils per part d'empresa especialitzada, precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants i neteja de les plaques preferentment en sec o amb aigües regenerades.

̶  Impactes sobre la fauna: passos de fauna en el tancament perimetral, inspeccions prèvies a les tasques de desbrossament, delimitació de les zones de pas, inspecció de les rases abans de la seva cobertura, evitar o minimitzar les actuacions en èpoques de reproducció i en horaris nocturns, realització de les obres fora dels mesos de febrer a juliol, seguiment trimestral dels possibles impactes d'espècies i revisions de l'estat dels passos de fauna.

̶  Impactes sobre la flora: eliminació de la vegetació amb mitjans mecànics o animals (prohibit l'ús d'herbicides), minimització de la superfície afectada pel projecte, prohibició de l'ús de foc i retirada de les restes de desbrossament, revegetació i restauració de les àrees afectades pel projecte, ús d'espècies de baix requeriment hídric.

̶  Impactes sobre el paisatge: gestió adequada dels residus, manteniment de la vegetació existents en els límits de la parcel·la (barrera visual), ús de materials de la zona en la mesura del possible, restitució dels terrenys afectats al seu estat original, manteniment i restitució dels individus morts de la barrera vegetal durant el temps de vida útil del projecte.

̶  Impactes sobre l'agricultura i la ramaderia: en aquest punt s'especifica, per a la fase de construcció, que no es possible aplicar mesures donats els moviments de maquinària i les operacions necessàries per executar el projecte. En el cas de la fase de funcionament es preveu: cercar alternatives que facin viable combinar l'activitat agrícola i ramadera en zones de la parcel·la no afectades per la instal·lació, sembra d'arbres fruitals de secà i permetre la pastura en zones de la parcel·la considerades aptes.

̶  El risc d'incendi forestal: adequació d'una franja de 30 m d'amplada mínima (zona IUF) a partir del límit construït del parc solar sense acumulacions de combustible vegetal, camí perimetral de 3,5 m d'amplada i distància total de 8 m des dels mòduls fins la zona forestal.

Es presenta un seguiment ambiental per a les mesures proposades a cada una de les seves fases (obres, funcionament i desmantellament) i amb periodicitats variables segons el factor a controlar.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental es considera que amb l'aplicació de les mesures proposades i la realització del seguiment ambiental, l'execució del projecte és compatible amb la conservació del medi que l'envolta.

A l'estudi d'impacte ambiental s'inclouen apartats específics referents a l'anàlisi dels riscs d'accidents greus o catàstrofes i a la vulnerabilitat davant els efectes del canvi climàtic. L'estudi específic sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, estima que l'energia anual produïda pel parc serà de 3.601.846 kWh, no obstant això, no s'aporta cap càlcul a efectes de valorar l'estalvi anual d'emissions de CO2, SO2 i NOx que suposa l'execució del projecte.

L'apartat corresponent a la justificació de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, està recollit dins el document nº 7 del projecte de desenvolupament.

En aquest punt, i entre d'altres qüestions, es fa constar que:

̶  La producció solar no és compatible amb cultius i pastures d'animals (SOL-A07).

̶  No es realitzaran moviments de terres (SOL-B02).

̶  L'eliminació de la vegetació es realitzarà amb mitjans mecànics (SOL-C02).

Finalment, l'estudi d'incidència i integració paisatgística caracteritza la zona d'implantació del parc com extremadament plana, delimitada per parets de pedra seca i amb un important desenvolupament de vegetació forestal. Identifica els potencials focus d'observació (camí des Palmer, camí de Sa Torre, camí local, habitatges aïllats i Golf de Son Antem) existents en un radi de 500 m i conclou que la instal·lació només serà visible des de la pròpia parcel·la ja que la vegetació existent serà complementada amb la pantalla vegetal projectada. Pel que respecta als efectes sinèrgics amb altres instal·lacions fotovoltaiques, es justifica que l'existència d'aquestes a distàncies superiors a 4 km descarta qualsevol efecte acumulatiu i sinèrgic.

c) Consideracions tècniques

c.1) D'acord amb l'informe jurídic del cap de Departament d'Avaluacions Ambientals de 25 d'octubre de 2024, es donen les circumstàncies de l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per atorgar eficàcia retroactiva a la declaració d'impacte ambiental del projecte fotovoltaic Cugulutx, ubicat a la parcel·la 143, polígon 41 del terme municipal de Llucmajor (Exp. 114A/2024) a data 14/10/2024.

c.2) El projecte permet avançar cap a una major autosuficiència energètica, afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

c.3) Es valora positivament que es projecti l'ús de mòduls solars bifacials front als monofacials des del punt de vista de l'eficiència energètica (menor ocupació/consum de territori, major generació d'energia, disminució en el consum de matèries primeres i menor generació de residus en fase de desmantellament).

c.4) Tot i que es projecta una neteja en sec dels panells solars, es considera positiu valorar l'alternativa d'ús d'aigües regenerades per tal de disminuir la pressió actual sobre les masses d'aigua subterrània.

c.5) A l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). L'SF6 és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 23.500 (segons el cinquè informe de Panell Intergovernamental d'experts de Canvi Climàtic, pàgina web del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic), per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas.

c.6) En relació als camps electromagnètics, el projecte de desenvolupament fa un càlcul dels camps generats pel cablejat trenat per a la línia de mitjana tensió (39,04 µT) i pel cablejat en el transformador (12,45 µT). Per la seva banda, la modificació de l'estudi d'impacte ambiental (octubre de 2024), refereix els criteris de la «Guía para la elaboración de estudios de impacto ambiental de proyectos de plantas solares fotovoltaicas y sus infraestructuras de evacuación» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i justifica, respecte dels habitatges aïllats, que la generació de camps electromagnètics podria considerar-se no significativa, atès que la seva ubicació es troba a distàncies superiors a 100 m en relació al centre de transformació (CT).

En aquest punt cal tenir en compte que la guia esmentada, a part d'establir unes distàncies prudencials (> 100 m) dels habitatges aïllats respecte de la planta fotovoltaica, la línia elèctrica d'evacuació i les subestacions elèctriques, també fa la consideració que, aplicant el principi de precaució, s'han d'adoptar totes les mesures possibles tendents a aconseguir nivells d'exposició de 0,4 µT, tot i que les recomanacions del Consell d'Europa estableixen el llindar per sota dels 100 µT.

Per tot l'anterior i en vista de l'existència d'un habitatge a l'interior de la pròpia parcel·la afectada pel projecte, es considera fonamental la realització de mesuraments periòdics dels camps electromagnètics durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica, i que aquesta mesura preventiva sigui inclosa al pla de control i seguiment ambiental.

c.7) Entre els principals impactes de l'activitat projectada, està la pèrdua de sòl agrari. Per tal de conèixer el valor agronòmic del sòl, a l'informe agronòmic signat pel senyor Juan Antonio Oliver, enginyer agrònom amb data octubre de 2023, es fa una caracterització del terreny en funció dels criteris establerts a la Instrucció 1/2023 de 18 de gener, per la qual es modifica la instrucció 1/2021, de 14 de juliol de la DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic.

L'informe agronòmic classifica la superfície afectada de 3,2 ha de cultiu de cereal en secà com terreny de tipus V (profunditat aprox. del sòl 25 cm, pedregositat alta, afloraments rocosos dispersos i evident abandonament dels cultius). Quant a l'ocupació del sòl per part del parc, consta que es limita exclusivament a la dels sistemes d'ancoratge i les canalitzacions subterrànies, tot i que la projecció vertical de les plaques implica una superfície reduïda corresponent al 21% de la zona d'implantació del parc (0,672 ha).

L'informe recull que la promotora del parc fotovoltaic realitzarà, a la parcel·la 574, polígon 7 del terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, una compensació agrària equivalent als terrenys ocupats i consistent en:

̶  Retirada d'arbres (ametllers) que han finalitzat la seva vida productiva.

̶  Plantació de 59 individus de garrovers en secà per a una superfície de 0,71 ha.

̶  Manteniment de la vegetació herbàcia entre els carrers de plantació.

̶  Pastura de ramat oví quan els garrovers estiguin prou desenvolupats.

El Servei d'Agricultura, dins el marc de les seves competències va indicar que: no correspon emetre informe per part del Servei d'Agricultura, atès l'establert a l'article 118 de la Llei 3/2019, Agrària de les Illes Balears i la Instrucció 1/2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

D'acord amb tot l'exposat, tot i que es projectin cultius herbacis entre panells fotovoltaics per una superfície equivalent de 0,60 ha i el compromís agrari de cultiu de garrover en secà sigui per a una superfície de 0,71 ha, es considera que la compensació per l'afecció a la superfície agrícola resulta insuficient, i per tant s'hauria d'incrementar fins a igualar la superfície d'implementació del parc. És a dir, restarien per compensar 1,89 ha, motiu pel qual s'haurien de presentar mesures compensatòries addicionals.

c.8) En relació a la possible afecció a elements patrimonials, juntament amb la documentació aportada s'ha inclòs informe arqueològic, signat al setembre de 2023 per tècnic col·legiat, al qual es conclou que no hi ha indicis de jaciment arqueològic a la zona d'implantació del parc, destacant el valor patrimonial que tenen les construccions de pedra en sec, més enllà dels marges. S'indica que cap d'aquests elements sembla afectat pel projecte, amb l'excepció d'alguns punts concrets dels marges on s'ha de soterrar el cablejat.

c.9) Quant a les emissions acústiques, cal tenir en compte que el projecte s'emplaça a un entorn rústic d'habitatges aïllats i proper a una zona protegida per la Xarxa Natura 2000 (ZEPA autonòmic ES0000081 Cap Enderrocat i Cap Blanc). El pla de seguiment i control ambiental estableix com a llindars màxims admissibles, dins la fase de construcció, els inferiors a 55 dB en període nocturn i a 70 dB en període diürn. No obstant l'anterior a la fase de funcionament no s'especifica cap nivell màxim ni tampoc es preveu dur a terme un control i seguiment en aquest sentit.

En vista de l'existència d'un habitatge a l'interior de la parcel·la i de diversos als voltants d'aquesta, es considera fonamental que les emissions acústiques derivades del funcionament de la planta es troben dins el llindars màxims establerts per la normativa vigent (cas de sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial). Així mateix, s'haurà de dur a terme un control i seguiment periòdic i exhaustiu de les emissions acústiques derivades del funcionament de la planta i establir mesures correctores en el cas que els valors obtinguts ni siguin els permesos.

A més a més, cal tenir en compte que les zones de la Xarxa Natura 2000 són considerades, per la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, àrees de silenci o zones d'alta sensibilitat acústica, motiu pel qual és essencial que les emissions acústiques derivades del projecte arribin a aquestes zones protegides totalment esmorteïdes.

c.10) Quant a la barrera vegetal projectada es troba a faltar que tingui continuïtat en un tram de la zona sud-oest d'implantació del parc fotovoltaic. Així mateix i tenint en compte que es planteja la possibilitat de complementat la barrera amb els individus de garrovers existents i que hagin de ser eliminats, es considera que s'hauria de realitzar un inventari previ a efectes de comptabilitzar i identificar els peus d'aquesta espècie que siguin susceptibles de trasplantament, sobre tot tenint en compte que amb l'observació de l'ortofoto 2023 de l'eina IDEIB, la quantitat d'individus arboris a eliminar per a la implantació del parc serà superior a 45 unitats.

c.11) Pel que respecta al consum elèctric derivat del funcionament del parc, l'annex corresponent a l'estudi de l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, indica que el projecte no implica increment de consum elèctric. Per la seva banda, la planimetria associada al projecte mostra la implantació de 2 bateries (de 12V 25 Ah) al centre de maniobra i mesura.

Conclusions

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de parc fotovoltaic Cugulutx, ubicat a la parcel·la 143, polígon 41, TM de Llucmajor, signat en data 17 de gener de 2024 per Ginés Martínez (enginyer tècnic industrial) i la seva modificació d'octubre de 2024, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'EIA, signat en data febrer de 2024, per Aina Sánchez (biòloga), Miquel Llompart (geògraf), Àngel Maria Pomar (biòleg) i Clara Fuertes (ambientòloga), la seva modificació d'octubre de 2024 i els condicionants següents:

1.Pel que fa a les mesures compensatòries:

a) La pèrdua de superfície agrària s'ha de compensar mitjançant cultius agrícoles de secà en el mateix municipi i per una superfície equivalent a 1,9 ha.

b) Els cultius agrícoles s'han de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació fotovoltaica.

c) A les zones on s'implementin les mesures compensatòries no es podran instal·lar parcs fotovoltaics mentre el projecte de PFV Cugulutx estigui en funcionament.

2. L'activitat del parc fotovoltaic s'ha de compatibilitzar amb cultius d'herbàcies i amb zones d'alimentació i campeig per a les aus.

3. Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, caldrà realitzar:

a) Un inventari dels individus arboris (garrovers) susceptibles de trasplantament.

b) Una prospecció prèvia per tal de detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.

4. Les restes vegetals derivades dels desbrossaments s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

5. Pel que fa a la barrera vegetal:

a) S'ha de completar la barrera vegetal existent en tot el perímetre del parc projectat.

b) S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran (mínim 1,5-2,0 metres) i amb baixos requeriments hídrics.

c) S'ha de trasplantar la màxima quantitat possible dels arbres que s'han de retirar de l'àrea afectada pel projecte i que estiguin en bones condicions per a la creació de la barrera vegetal.

d) Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc i s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.

e) S'hauran de realitzar regs de reforçament durant la fase de sembra, els dos primers anys i en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzaran amb aigües depurades i en horari de menor intensitat lumínica.

f) El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de la barrera vegetal i de la resta de plantacions.

6. Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.

7. S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

8. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

9. Se seleccionaran equips que no utilitzin gas SF6 o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per tal d'absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

10. Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.

11. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, es farà amb aigua regenerada.

12. No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

13. Els panells fotovoltaics s'hauran de gestionar correctament, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

14. Les emissions acústiques derivades de l'activitat s'hauran de mantenir dins els llindars establers per la normativa vigent. Per això es tindrà en compte la seva ubicació en un sector del territori amb predomini de sòl d'ús residencial i la seva proximitat respecte d'una zona protegida per la Xarxa Natura 2000.

15. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica i el seu cost figurar dins el pressupost del projecte. Aquestes mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al RD 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al RD 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 µT.

16. El consum elèctric derivat del funcionament del parc fotovoltaic haurà de procedir de la implementació d'un sistema d'emmagatzematge energètic.

17. El Pla de vigilància ambiental haurà d'incorporar el control i seguiment de:

a) Quantitat i estat dels individus arboris a trasplantar així com la seva supervivència en el temps.

b) Emissions acústiques (mesuraments periòdics).

c) Camps electromagnètics (mesuraments periòdics).

d) Consum del recurs hídric associat (regs, neteges, etc).

18. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

19. Finalitzada la vida útil de la instal·lació, estimada en 25 anys, s'haurà de restaurar el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

20. D'acord amb el Servei de Planificació de la DG d'Emergències i Interior, el promotor ha de redactar un pla d'autoprotecció on reculli i implanti mesures d'autoprotecció front incendis forestals, incorporant les contemplades a l'INFOBAL com són la definició d'accessos, la garantia d'arribada i maniobra de vehicles pesats, entre d'altres, així com realitzar qualque acció preventiva de neteja silvícola a la parcel·la i establir les mesures preventives segons el que preveu el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig).

21. D'acord amb la Comissió Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca:

̶  Qualsevol modificació del projecte que pugui afectar el subsòl o els elements etnològics haurà de ser comunicada a la DIPH.

̶  En cas de localitzar restes arqueològics durant l'execució de les obres, s'haurà de posar en coneixement de les administracions competents en el termini de 48 hores.

̶  Pel que fa als elements etnològics s'han de conservar.

̶  Pel que fa a les parets (marges), s'haurà de fer un seguiment arqueològic de les que es vegin afectades, durant la fase d'afectació i de reconstrucció posterior.

̶  S'ha de presentar una memòria a la DIPH.

22. D'acord amb el Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics:

̶  Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades.

̶  El projecte ha de preveure la recollida de les pluvials amb un sistema recol·lector de l'aigua de pluja de les cobertes del «Centre de transformació» i del «Centre de maniobra i mesura» amb el que emmagatzemar i regenerar l'aigua per a l'ús propi de les instal·lacions.

̶  No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment dels tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

23. D'acord amb el Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca: el tancament del parc haurà de complir les condicions d'integració paisatgística de la Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

24. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. Així mateix, el pressupost s'haurà d'actualitzar amb la finalitat de donar compliment a tots els condicionats establerts en la present.

Es recorda que:

̶  L'òrgan ambiental podrà, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

̶  En relació al tram de la línia d'evacuació projectada que transcorre per camins públics, s'haurà de donar compliment a la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

̶  S'ha de complir l'establert al Reial Decret 614/2001, de 8 de juny sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front el risc elèctric.

Es recomana tenir en compte la següent guia de bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

durant les fases d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia.

Segon. Aquesta declaració d'impacte ambiental tendrà eficàcia retroactiva a data 14 d'octubre de 2024, atès que els supòsits de fet necessaris existien ja a la data a la que es retrotreu l'eficàcia d'aquest acte, i ateses les circumstàncies excepcionals considerades a l'informe jurídic de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental de data 25 d'octubre de 2024, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Tercer. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Quart. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Cinquè. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Sisè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Setè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.

 

(Signat electrònicament: 13 de febrer de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá