Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 19 de desembre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera de la llei 7/2024, d'11 de desembre

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de parc fotovoltaic Llucmajor 2, ubicat a les parcel·les 87, 113, 114, 115 del polígon 41 i a la parcel·la 20 de polígon 43 (TM Llucmajor) , en el termes següents:

D'acord amb el punt 1 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres, «Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental» i «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei».

Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 12 del grup 3 (Energia):

Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

[...]

Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020 que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El Projecte bàsic parc solar fotovoltaic «PSF LLUCMAJOR 2» connectat a xarxa i seguidors a 1 eix 10.000,00 kWn, redactat pels enginyers tècnics industrials Pascual Herrera i Ismael Ruiz i amb visat del col·legi oficial d'Enginyers Tècnics Industrials de la Regió de Múrcia de data 4 de maig de 2023 i número 450.372/2023 ha estat modificat, signat digitalment i visat en data 7 d'octubre de 2024. Aquestes modificacions s'han dut a terme per tal d'esmenar les deficiències detectades per les administracions consultades. La potència total instal·lada prevista és de 12.480,00 kWp i la producció total estimada serà de 24.810 MWh/any.

La planta fotovoltaica projectada s'ubica al TM de Llucmajor, concretament a les parcel·les 87, 113, 114 i part de la 115 del polígon 41 i a la parcel·la 20 del polígon 43 de la finca Cugulutx. El projecte es troba a uns 500 m al sud del Polígon de Son Noguera i de l'autopista Ma-20 (Palma-Campos).

El projecte es tramita per la via de la Llei 14/2019, de 29 de març, de Projectes Industrials Estratègics, com a projecte industrial estratègic.

Els elements principals que componen l'agrupació fotovoltaica (instal·lació de tipus D, segons el PDSEIB) són els següents:

• 20.800 mòduls fotovoltaics bifacials de la marca TRINASOLAR model Vertex TSM- DEG20C.20 amb una potència de 600 Wp i eficiència unitària del 21,2%. Els mòduls s'instal·laran sobre 304 seguidors solars a 1 eix de la marca SOLTEC i model SF7 Bifacial 1V64 i 42 seguidors solars a 1 eix de la marca SOLTEC i model SF7 Bifacial 1V32. Aquests seguidors estan formats per un conjunt d'alineacions orientades Nord-Sud, amb inclinació ±55º respecte a l'horitzontal i que giren al voltant del seu eix per tal de realitzar el seguiment solar des d'Est a Oest. El seguidor 1V64 tendrà 2 strings de 32 mòduls cada un i el seguidor 1V32 tendrà 1 string de 32 mòduls cada un. Els seguidors s'instal·laran sobre estructures metàl·liques fixes clavades directament al terra a una profunditat mínima de 1,50 m.
• 50 inversors de la marca Huawei i model SUN2000-215KTL-H0 amb una potència de 200 kWn, per transformar el corrent continu en altern.
• Centre de Maniobra i Mesura (CMM) prefabricat. Aquest edifici, amb dimensions exteriors de 6,08 m llarg x 2,380 m fons x 2,585 m altura vist, es situa al vèrtex est del parc fotovoltaic, junt a l'accés principal a la instal·lació, des del Camí de sa Torre.
• 4 estacions transformadores de 3.150 kVA, les quals elevaran la tensió des dels 800 V de generació fins als 15 kV per a la seva injecció a la xarxa. Les quatre estacions transformadores es connectaran amb el centre de maniobra i mesura mitjançant dues línies subterrànies de mitja tensió a 15 kV
• Caseta de serveis auxiliars. Al seu interior s'instal·laran els equips del sistema de control i monitorització.
• Línia soterrada d'evacuació de l'energia de mitja tensió. Gran part del traçat d'aquesta línia, de 8.890 m de longitud, comparteix rasa amb la línia del parc fotovoltaic Llucmajor 1 i transportarà l'energia des del centre de maniobra i mesura (coordenades UTM X: 487182; Y: 4369479) fins al punt d'accés i connexió ubicat a la subestació SET LLUCMAJOR 15 kV (coordenades UTM X: 491393; Y: 4372055). La línia discorre per vials públics asfaltats o de terra, amb encreuaments per l'autovia Ma-19, la carretera Ma-6020 i la carretera Ma-5010, les carreteres Ma-3432 i Ma-3431 i paral·lelisme per la Travessia Ma-5010 al tram urbà de Llucmajor (Ronda de Ponent). El projecte contempla també l'encreuament amb el Torrent de na Joanota mitjançant perforació horitzontal.

La distància mínima dels mòduls respecte al sòl serà de 0,80 metres per a possibilitar una coberta vegetal homogènia. L'alçada màxima que assoliran els mòduls serà de 2,60 m i la separació mínima entre files de plaques serà de 3,83 m.

El disseny del parc fotovoltaic permet compatibilitzar la producció solar amb l'activitat agrícola i la pastura d'animals.

Per a accedir a la instal·lació, s'utilitzaran els dos accessos existents (des del Camí de sa Torre i des del camí 9638).

Els vials interns del parc seran a base del terreny natural compactat amb una amplada de 3 m.

S'executarà un tancament perimetral cinegètic, aixecat 20 cm del terra per al pas de la fauna.

Es conservaran els murs de paret seca existents al perímetre de les parcel·les i es deixarà una zona de protecció de 5 m respecte als murs de paret seca i de 10 m respecte als elements etnològics.

Es plantarà una barrera vegetal al perímetre de les parcel·les amb una amplada de 5 m per a reforçar l'efecte d'apantallament visual de la vegetació existent en aquells trams del perímetre de la instal·lació on sigui necessari, mitjançant exemplars de garrover i mata. La mida dels arbres que es sembraran serà d'1,70 m per tal d'assolir els 3 m als tres anys.

A l'espai existent entre les files de plaques i a l'àrea no ocupada de les parcel·les es plantaran farratgeres i plantes aromàtiques per tal d'atreure els pol·linitzadors. Es conrearà un 50% de l'espai disponible i el 50% restant es deixarà com a guaret.

La superfície ocupada per la poligonal del parc fotovoltaic és de 189.843,66 m², la qual cosa representa un 87,28% de la superfície total de les parcel·les arrendades. La superfície de les construccions és de 106,81 m². La superfície ocupada en el pla normal (és a dir, la superfície ocupada en planta pels panells fotovoltaics i les edificacions) és de 58.958,58 m².

Tot i que la parcel·la 114 està inclosa dins el perímetre del parc no tendrà implantació de plaques. Anàlogament, tampoc s'hi instal·laran plaques a la parcel·la 20 del polígon 43.

Per a una segona fase del projecte, posterior a la construcció del parc fotovoltaic, es planteja, sempre que sigui viable tècnica i econòmicament, la instal·lació d'uns sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti amb una capacitat de 40.000 kWh. Aquests sistemes es situaran a la parcel·la 20 del polígon 43 i ocuparan una superfície de 560 m².

A l'annex 11 del projecte s'inclou un pla de desmantellament per al final de la vida útil de la instal·lació, el qual inclou el desmuntatge dels mòduls fotovoltaics, els seguidors, els inversors, els circuits elèctrics i d'interconnexió, el sistema d'inversió, els sistemes de vigilància, control i mesura, les infraestructures i cimentacions i el tancament perimetral així com el condicionament del terreny.

El pressupost d'execució material del projecte ascendeix a 9.926.466.39 euros i inclou partides específiques per a la implantació de les mesures correctores (74.6427 euros) i per al pla de vigilància ambiental (120.600 euros), amb un termini d'execució de les obres de 12 mesos.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl:

a) D'acord amb el pla territorial de Mallorca, l'àmbit del projecte, excepte un tram de la línia d'evacuació que es troba a sòl urbà, es situa a sòl rústic de règim general.

b) D'acord amb el MUIB, els elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMMs i CTS) es troben a sòl rústic amb la classificació «Àrea agrícola ramadera. Zona de protecció central».

2. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i atès que la instal·lació ocuparà més de 10 ha es troba classificada com a tipus D. Es troba a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques mitjana.

3. Pel que fa a la topografia, el pendent de l'àrea del projecte és inferior al 2%.

4. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000.

5. Els elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMMs i CTS) no es troben a zona de policia de torrent. No estan afectats per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, inundació, incendis ni esllavissament ni per cap àrea amb risc potencial significatiu d'inundació ni per cap plana geomorfològica d'inundació. Tampoc es troben dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals. Per contra, part de la línia d'evacuació es troba a zona de policia de torrent i travessa la llera d'un torrent.

6. Les parcel·les a on s'ubica el projecte tenen un ús agrari, amb cultius de secà per a farratge. L'entorn és també predominantment agrari.

7. Pel que fa al paisatge, la parcel·la està situada en la Unitat del Paisatge UP-7 Migjorn. D'acord amb els plànols de valoració paisatgística del PTIM, l'àmbit està situat en una zona amb un grau de valoració paisatgístic moderat.

8. D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, la geologia del terreny és de tipus argilós (argiles vermelles).

9. A la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental, de data 11 d'octubre de 2024, es presenta un inventari dels arbres existents a l'àrea del projecte tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències de data 19 de setembre de 2024. D'acord amb l'inventari, s'hi troben els arbres següents: 3 garrovers, 5 ametllers i 1 figuera.

10. En relació amb els hàbitats:

a) A l'àrea del projecte ocupada pels panells solars, el centre de maniobra i mesura i els centres de transformació no s'hi troben hàbitats d'interès comunitari (HIC).

b) Pel que fa a la parcel·la 20 del polígon 43, a on només es planteja la instal·lació d'uns sistemes d'emmagatzemament de bateries, a l'estudi d'impacte ambiental s'explica que es tracta de «terrenos agrícolas abandonados que se han convertido en una joven maquia mediterránea de acebuches y lentiscos calificada como Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae, típica de suelos rocosos calcáreos, arcillosos y de poco a muy poco profundos».

11. Quant a la vegetació, a l'àrea del projecte ocupada pels panells solars, el centre de maniobra i mesura i els centres de transformació predominen les espècies herbàcies i arbustives ruderals pròpies d'àrees cerealistes.

12. Pel que fa a la fauna, a l'estudi d'impacte ambiental s'explica que, amb caràcter mensual i des de novembre de 2022 fins octubre de 2023, s'ha efectuat un transsecte lineal de detecció per l'interior de la parcel·la i quatre punts de detecció per escolta i observació d'aus. Entre d'altres s'han detectat les espècies següents en règim de protecció especial (RD 139/2011): Tarentola mauritanica (Dragó); Testudo hermanni (Tortuga mediterrània); Anthus pratensis (Titina sorda); Erithacus rubecula (Rupit); Apus apus (Falzia); Delichon urbicum (cabot); Hirundo rustica (Oronella); Lanius senator (Capserigany); Burhinus oedicnemus (Sebel·lí); Cisticola juncidis (Butxaqueta); Galerida theklae (Cucullada); Sylvia melanocephala (Busqueret capnegre) i Upupa epops (Puput). A l'entorn també s'ha detectat la presència de Milvus milvus (Milà reial), espècie en perill d'extinció (RD 139/2011).

13. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1821M1 «Marina de Llucmajor» (estat qualitatiu dolent i bon estat quantitatiu).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada.

c) Les actuacions projectades es troben en el perímetre de restriccions moderades de diversos pous de proveïment urbà. D'acord amb l'article 76 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de tercer cicle i pel que fa als perímetres de restriccions moderades de captacions de proveïment a població la instal·lació d'un parc fotovoltaic s'entén com a una activitat permesa.

14. Pel que fa al patrimoni, d'acord amb l'informe arqueològic a les parcel·les a on s'hi instal·laran les plaques fotovoltaiques, el CMM i els transformadors s'hi troben els elements etnològics següents: una caseta de pedra; tancament de paret seca amb pujador i barraca amb pou. Aquests elements no es veuran afectats per l'execució del parc fotovoltaic. Pel que fa a la línia d'evacuació, la línia passarà pròxima a la zona del talaiot circular (LLC 108) i d'un jaciment (LLC 109) que es troben a la finca de Son Noguera, al jaciment de Can Pola, a la Creu del terme i a diverses parets seques.

Així mateix, a l'informe arqueològic s'inclou l'autorització del Servei de Patrimoni Històric per a la realització de la prospecció arqueològica prèvia. A l'autorització s'indica que «segons consta a les nostres bases de dades, en l'esmentada referència cadastral no afecten directament cap espai amb cautela patrimonial, malgrat la zona pugui tenir valors paisatgístics, històrics i etnològics».

15. D'acord amb el «modelo de zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 9.020 per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa.

16. Les instal·lacions fotovoltaiques en funcionament que es troben a un radi de 5 km de la zona d'estudi són Son Valardell (a 2,59 km de distància) i Buniferri. Dins aquest radi, es troben els projectes següents en tramitació: Ca s'Elet (3,62 km; Cugulutx (1,85 km); Cugulutx 1 (1,11 km); Cugulutx 2; Gorila (1,63 km); Llucmajor 1 (0,75 km); Marmota (2,98 km); na Forana (4,78 km); Ornitorrinco (2,23 km); Son Cànaves 1 (3,70 km); Son Cànaves (3,30 k ) i Zorrillo (2,19 km).

17. Alguns habitatges aïllats es troben a menys de 100 metres dels elements del parc fotovoltaic (mòduls fotovoltaics, CMMs i CTS). Part del traçat de la línia d'evacuació també es troba a menys de 100 m d'habitatges aïllats i una part travessa el nucli de Llucmajor.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 10 d'octubre de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 138 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de parc fotovoltaic LLUCMAJOR 2 de 10.000 kW ubicat al polígon 41, parcel·les 87, 113, 114, 115 i polígon 43, parcel·la 20 de Llucmajor. Aquest tràmit es va realitzar de forma conjunta amb el tràmit d'informació pública sobre la sol·licitud de declaració de projecte industrial estratègic i autorització administrativa. També es va publicar anunci a la pàgina web de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic i als diaris «Ara Balears» i «Diario de Mallorca». No s'hi ha presentat cap al·legació.

Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Departament de Medi Natural.
• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Servei d'Agricultura.
• Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic.
• Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic.
• Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, Direcció General d'Emergències i Interior.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Territori i Paisatge.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Direcció Insular de Medi Ambient.
• Consell Insular de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni, Direcció Insular de Patrimoni.
• Ajuntament de Llucmajor, Departament d'Urbanisme.
• Edistribucion Redes Digitales SLU.
• Red Eléctrica España, SAU.
• GOB.
• Amics de la Terra.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Direcció General d'Emergències i Interior, del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, d'E-distribucion Redes Digitales SLU, de Red Eléctrica, del Servei d'Agricultura, del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca i de l'Ajuntament de Llucmajor.

La Direcció General d'Emergències va informar favorablement el projecte.

El Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic va concloure que el projecte «no es troba afectat per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables d'acord amb l'LA, l'RDPH i el PHIB».

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concloure el següent:

1. El projecte parc fotovoltaic LLUCMAJOR 2 de 10.000 kW. TM de Llucmajor amb una producció estimada: 24.810 Mwh/any i un estalvi previst d'emissions: 11.586,27 Tn CO2 eq/any, contribueix a la consecució de l'objectiu de l'article 15 de la Llei 10/2019 i des de l'avaluació ambiental i amb perspectiva climàtica és favorable.

2. Vista la confluència de projectes de Parcs Fotovoltaics a Llucmajor i a Mallorca, es proposa d'iniciar, en el termini més breu possible, els treballs de revisió del PDS energètic per tal que s'adapti plenament a la Llei 10/2019 i pugui crear un marc competencial clar per a l'impuls de l'estalvi energètic, l'eficiència energètica i el desenvolupament de les energies renovables i es proposa d'instar al Consell de Mallorca a iniciar la Modificació del Pla Territorial Insular.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va concloure el següent:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

• Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).
• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

El Servei d'Agricultura va informar el següent:

Antecedents

[...]

5. D'acord amb l'informe agronòmic, la superfície prevista d'ocupació del parc solar fotovoltaic la divideixen en 2 zones. La classificació dels sòls resultant en funció del seu valor agronòmic és la següent:

a. zona 1: amb classificació de nivell III i una superfície de 13,50 ha

b. zona 2: amb classificació de nivell V i una superfície de 5,30 ha

Per la qual cosa, d'acord amb la Instrucció 1/2023, la superfície a compensar és de 18,80 ha.

6. D'acord amb la Instrucció 1/2023 de 18 de gener de 2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural per la qual es modifica la Instrucció 2/2021 de 5 d'octubre de 2021 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, se podrà emetre un informe favorable als projectes que vagin acompanyats de la presentació de mesures de complementarietat amb l'activitat agrària o ramadera o de compensació.

7. Les mesures de compensació i complementarietat presentades son les següents:

Compensació o complementarietat	Mesures proposades	Cultiu/Bestiar	Superfície	Localització
Compensació	Projecte innovador	Garrover	3,52 ha	Campos Polígon 8 Parcel·la 136 recinte 1 Parcel·la 138 recinte 1 Parcel·la 139 recinte 1 Parcel·la 657 recinte 1 Parcel·la 658 recinte 1
Complementarietat	Agricultura	Cultius herbacis per pastura (cereal farratger)	7,65 ha	Llucmajor Polígon 41 Parcel·les 87, 113, 114, 115 Polígon 43 Parcel·la 20 (entre les plaques del PFV)

8. La proposta de compensació proposada a l'informe és la plantació de 3,52 hectàrees de garrover en règim de regadiu com proposta innovadora amb un marc de plantació de 10x10, amb una alçada de 160 cm, per la qual cosa la densitat de plantació mínima és de 100 peus/ha, a més de comptabilitzar els passadissos entre plaques amb el cultiu de cultiu de cereal farratger que permeti pasturar ramat oví entre les fileres de plaques solars.

Conclusió

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc solar fotovoltaic Llucmajor 2 a les parcel·les 87, 113, 114, 115 del polígon 41 i parcel·la 20 del polígon 43, del terme municipal de Llucmajor.

Els Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca varen informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

1) Cal modificar el càlcul d'ocupació del parc fotovoltaic per tal d'adaptar-ho a la definició d'ocupació territorial d'una instal·lació fotovoltaica inclosa en l'art.34 del PDSEIB: superfície de terreny ocupada per aquesta i definida per la poligonal que la circumscriu, amb exclusió de les esteses i dels possibles elements d'emmagatzematge i de distribució de l'energia produïda.

2) Cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en l'edificació destinada a CMM, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació.

3) Cal modificar les edificacions on s'ubicaran els CT's, per tal de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM, d'adaptar-se a l'entorn i millorar la integració paisatgística del conjunt.

4) Cal ampliar l'amplada de la barrera vegetal projectada en tot el perímetre del parc, com a mínim a 5 m d'amplada, per tal de poder ubicar-hi diverses fileres d'elements vegetals, millorar així la seva eficàcia i reduir l'impacte paisatgístic del parc, tenint en compte la superfície del parc, ubicació i visibilitat.

5) Cal detallar una mida mínima de les plantes de la barrera vegetal proposada, per tal d'assegurar la seva efectivitat des de l'inici de la implantació del parc.

6) Cal valorar el possible efecte acumulatiu amb altres instal·lacions de parcs fotovoltaics properes, existents i en tramitació.

Així mateix es fan les observacions següents:

7) Seria convenient, sempre que sigui tècnicament viable, modificar la forma d'implantació dels panells: ajustar al màxim possible la distribució dels panells als límits parcel·laris, per tal d'evitar espais residuals de formes geomètriques en els límits parcel·laris, millorar la mimetització del parc amb el parcel·lari existent i reduir així l'impacte paisatgístic del conjunt.

8) En l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants.

En relació amb l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca, a la nova versió de l'EIA de data 11 d'octubre de 2024 s'ha calculat la superfície d'ocupació d'acord amb l'establert al PDSEIB; s'han incorporat mesures d'integració paisatgística a les edificacions projectades; s'ha projectat una barrera vegetal de 5 metres d'amplada amb diverses fileres d'elements vegetals (mates i garrovers) i s'ha valorat l'efecte acumulatiu amb altres parcs fotovoltaics existents i en tramitació.

L'enginyer industrial de l'Ajuntament de Llucmajor va informar el següent:

El tècnic que subscriu informe : DESFAVORABLE

• Les línies d'evacuació PRIVADES plantejades, s'indica (apart 10), no se planteja d'utilització dels entubats existents si és el cas, que donada la seva longitud (8.890 m dels que 6.749 m són coincidents amb l'evacuació del parc LLUCMAJOR 1 RE18/22) implica una penalització important per ocupació de la secció del domini públic municipal. Serà necessari aportar estudi d'ús d'infraestructures lliures (tubs) en trams del traçat plantejat. A falta de compartició s'ha de presentar estudi de capacitat de la secció per on discorre el traçat per a poder encabir-la, tenint en compte la condició II.1 per vial i camins municipals (les xarxes han de discórrer màxim a 0,80 metres de les parets...) al tractar-se de l'ocupació d'un domini públic, per un principi de bàsic que protecció de l'interès general es considera bàsic que no se'n faci un abús que pot condicionar futures actuacions d'interès públic en aquest domini. Abans d'aprovar el projecte s'hauran de definir els trams en que es compartiran els entubats amb altres operadors existents (si és el cas) que evacuen contra la matèria SE i en quin trams serà necessari l'execució de rases en domini públic així com la capacitat d'aquest de integrar-les a l'espai definit per la condició II.1. En tant no es disposa d'aquesta informació el projecte es considera incomplert/insuficient, ja que no es pot valorar l'afectació real de la infraestructura en el domini municipal. Les línies que discorrin per traçat urbà, hauran de ser objecte d'un estudi específic de capacitat de la via per absorbir en el subsol les necessitats que presenta el projecte, tenint en compte les xarxes existents i les reserva de xarxes municipals de nova implantació (pluvials ... ).
• Abans d'aprovar el projecte, acomplir el punt anterior i donat que el pot condicionar de manera important, s'ha de disposar de la concessió demanial que permeti executar les instal·lacions privades d'evacuació dins domini públic que ocupin el domini públic per una durada superior a 4 anys i no superior a 75 anys.
• A falta d'ordenació respecte de les infraestructures fotovoltaiques a l'illa de Mallorca i donada la quantitat de projectes en curs i aprovats al T.M, es considera necessari una avaluació tant ambiental com d'impacte visual que abasti la totalitat de projectes en l'àmbit de l'espai denominat, que aquest sigui aprovat per l'òrgan corresponent en la matèria com a condició prèvia a l'emissió d'informes sobre les infraestructures de referència.
• Donat que la ubicació del projecte llinda amb una de les principals vies de entrada al nucli urbà de Llucmajor per la sortida de la Ma -19 a Ma-6020 son Noguera. I pel Denominat Camí de Sa Torre. Es considera que l'estudi paisatgístic és incomplert o insuficient, ja que s'haurien de tenir en compte l'impacte sobre en base el volum d'observadors que circulen per aquesta via.

Condicions generals obres en sòl rústic :

I) El traçat de les instal·lacions aèries es situarà com a mínim a 4 m dels eixos del camins.

II) A les instal·lacions subterrànies, les rases (“zanjas”) es situaran i executaran d'acord amb les següents normes:

 

1) La rasa ( “zanja”) anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0,80 m de les parets existents, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1,2 m fins a la vorera del camí.

2) Els creuaments en sentit transversal dels camins sempre serà entubats, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0,6 m a cada un dels costats de l'eix de rasa ( “zanja”), i de tot l'ample del camí.

3) Les característiques del nou paviment seran les mateixes del que hi havia abans. Prèvia a la reposició asfàltica s'ha de rebaixar el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals [i s'haurà de formigonar tot l'ample de la rasa ( “zanja”), amb una solera que no permeti l'enfonsament de la reposició]. La reposició d'asfalts es realitzarà amb paviment asfàltic S-12 modificat aplicat sobre reg de imprimació ECI amb dotació mínima de 1kg/m^2. Amb segellat de juntes a base de mescla bituminosa

4) Durant el transcurs de l'obra no es podran mantenir més de 100 m de rasa (“zanja”) oberta. Els talls al paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut

 

III) La E.T. ha d'estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes: a) 3 m. de la vora del camí b) 7 m de l'eix del camí i c) 3m dels veïnats. Dins el perímetre de protecció de l'E.T. no es pot deixar formigó vist. L'acabat del paviment només pot ésser d'un dels següents tipus: empedrat amb pedra viva, marès de pla, o rajoles de fang (anomenades de gerrer o de pols)

IV) Els següents elements d'obra: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc..., de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, es situaran encastades a la paret de tancament de la finca

V) Tots els elements d'obra (E.T. i tancament del recinte de la E.T., tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc.) han de complir les següents condicions de tipus estètic:

 

1) Les cobertes seran inclinades amb la tradicional teula àrab.

2) Les portes, finestres, etc.. del elements d'obra seran del tipus persiana mallorquina, i es pintaran de color verd carruatge.

3) Es permeten els paraments de marès vist o paret seca. [en cas de fer ús d'un altre tipus de material, l'acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural (“embetumat” mallorquí)].

En relació amb l'informe de l'Ajuntament de Llucmajor, el promotor ha aportat el document «Estudio de uso de infraestructuras libres o compartidas» i una nova versió de l'estudi d'incidència paisatgístic i ha incorporat mesures d'integració paisatgística.

Red Eléctrica va informar el següent:

• En cuanto a la Planta Solar Fotovoltaica, les comunicamos que Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al no existir afecciones a instalaciones propiedad de Red Eléctrica.
• En cuanto a la línea de evacuación subterránea a 15 kV, les comunicamos que Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al cumplir con las distancias mínimas a la línea a 66 kV Arenal-Llucmajor y a la línia a 66 kV D/C Llucmajor-Son Orlandis 1 y 2, propiedad de Red Eléctrica.

Les recordamos que los trabajos deberán ejecutarse conforme a lo establecido en el Real Decreto 614/2001, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. Para ello, deberán respetar la distancia de seguridad eléctrica establecida para trabajos en proximidad a una línea a 66 kV, mediante la colocación de gálibos que garanticen que ningún medio humano o material se aproximará a los conductores en tensión a menos de 3 metros.

Además, y como medida de seguridad adicional (debido a que la posición de los conductores es variable con la temperatura), deberán hacerse verificaciones periódicas que aseguren la distancia mencionada.

Antes del comienzo de los trabajos y al menos con un mes de antelación, deberán ponerse en contacto con Red Eléctrica para coordinar la actuación con nuestros técnicos [...].

En cuanto a las distintas alternativas incluidas en el estudio de impacto ambiental, y dado que en el anteproyecto ya se ha optado por una de las alternativas indicadas, entendemos que no procede el análisis y estudio de las mismas por parte de Red Eléctrica.

Por otra parte, la información de la presente comunicación resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1183/2020, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa imprescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53).

[...]

E-distribucion Redes Digitales SLU va informar que «debido a que la red de MT será de titularidad privada hasta la salida de la subestación no tenemos nada que alegar en relación a este expediente».

A l'ofici de la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal s'explica que «en resposta a la vostra sol·licitud d'informe de data 27 de setembre passat (valib núm. 230813) i ressenyada a l'assumpte, us comunic que els projectes (RE018/22 i RE019/22) que es demanen no estan dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és perceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)».

4. Anàlisi tècnica de l'expedient

a) Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa zero (no execució). Es descarta aquesta alternativa atès que, d'acord amb l'EIA, no es preveuen impactes ambientals crítics per a l'alternativa seleccionada, la qual duu associats impactes ambientals molt positius com ara l'estalvi d'emissions de CO2 i la millora del mix energètic de l'illa.

- Alternatives relatives al procediment constructiu:

a) Cimentacions prefabricades de formigó. S'empren a terrenys tous i inestables. Aconsegueixen l'estabilitat dels mòduls fotovoltaics contra l'acció del vent a base de molt de pes. Aquesta alternativa provoca un augment considerable de la compactació i pressió sobre el sòl; ocupa molt de sòl i dificulta la compatibilització de l'activitat del parc fotovoltaic amb l'agrícola o ramadera.

b) Perns o perfils de fixació directa al sòl. Aquesta alternativa, la qual no és apta per a qualsevol terreny, no requereix elements de suport addicional ni tampoc soleres ni cimentacions de formigó. Aquesta alternativa tampoc és adequada per a la instal·lació de panells fotovoltaics bifacials.

c) Estructura suport - Seguidor Solar 1 eix (alternativa seleccionada). En aquesta opció, s'utilitzen seguidors solars bifacials a un eix. Aquest tipus d'estructura requereix un clavat o cargolament (depenent del tipus de sòl) a una profunditat mínima d'1,50 metres, per la qual cosa es tracta d'una obra de complicació moderada. No obstant això, aquesta instal·lació té múltiples avantatges: a causa de la profunditat de clavat resulta molt complicat que el vent pugui afectar la instal·lació; permet una alçada sobre el terra de gairebé 1 metre, habilitant aquesta distància per a ramaderia ovina o cultius, i són el tipus d'estructura més eficient del mercat.

- Alternatives d'ubicació:

a) Alternativa 1. Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a les parcel·les 564, 574 i 576 del polígon 43 del TM de Llucmajor. La superfície ocupada és de 20,20 ha. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 8.800 m. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica baixa. L'àmbit del projecte limita amb la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat i cap Blanc. A l'interior de les parcel·les del projecte s'hi troben hàbitats d'interès comunitari. El nucli de població més proper és Llucmajor que es troba a 5.100 m. El parc fotovoltaic més proper es troba a 5.000 m. Una petita part de l'àrea ocupada pel projecte es troba a una Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR).

b) Alternativa 2 (seleccionada). Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a les parcel·les 87, 113, 114 i a part de la parcel·la 115 del polígon 41 i a la parcel·la 20 del polígon 43 del TM de Llucmajor. La superfície ocupada és de 18,98 ha. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 8.890 m. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. El nucli de població més proper és Llucmajor que es troba a 3.000 m. El parc fotovoltaic més proper (Son Valardell) es troba a 2.600 m. El risc d'incendi és baix.

c) Alternativa 3. Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a les parcel·les 38, 42, 37, 31 i 22 del polígon 15 i a les parcel·les 413, 415, 414, 406, 405, 412 i 411 del polígon 16 del TM de Llucmajor. La superfície ocupada és de 16,05 ha. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 3.000 m. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica baixa. A l'interior de les parcel·les del projecte s'hi troben hàbitats d'interès comunitari. Entre els espais inclosos dins Xarxa Natura 2000, el més proper és la ZECES5310101 i ZEPA ES0000545 Massís de Randa, que es troba a una distància aproximada de 420 m. El nucli de població més proper és Randa que es troba a 2.500 m. El parc fotovoltaic més proper (Buniferri) es troba a 2.600 m. El risc d'incendi és baix.

A l'estudi d'impacte ambiental s'explica que per a la selecció de l'alternativa d'ubicació més adequada s'han valorat els aspectes següents: àrea, aptitud fotovoltaica, vegetació existent, aqüífer afectat, presència d'hàbitats d'interès comunitari, distància a espais Xarxa Natura 2000, distància a nuclis urbans, distància a parcs fotovoltaics propers, distància a subestació, APR incendi i APR inundació. Tot i que l'anàlisi d'alternatives presenta algunes mancances com ara no incloure les característiques agronòmiques del sòl, la incidència paisatgística o no tenir en compte el projecte de parc fotovoltaic Llucmajor 1 (del mateix promotor que el PFV Llucmajor 2) el qual es troba a uns 1.000 m del projecte avaluat, es considera que l'estudi d'alternatives d'ubicació de la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental esmena les deficiències detectades a l'informe de deficiències de data 19 de setembre 2024. Entre d'altres coses, s'ha eliminat l'alternativa que es trobava a zona d'exclusió i incomplia l'establert al Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB); s'han presentat alternatives diferents a les proposades al projecte de parc fotovoltaic Llucmajor 1; s'ha indicat el criteri per al càlcul de la superfície d'ocupació i les superfícies comparades són coherents amb la dimensió del projecte.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase d'obra, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Instal·lació de les línies d'evacuació (rases: excavació, entubat i farciment). Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus i el confort sonor diürn; compatible sobre la vegetació, els processos erosius, les lleres de torrents i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

b) Tala d'arbres i matolls. Aquesta activitat té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la incidència visual, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la fauna, la vegetació, els processos erosius i les emissions de gasos i positiu sobre l'ocupació.

c) Instal·lació d'ancoratges. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre la vegetació i les emissions de gasos i de pols i positiu sobre l'ocupació.

d) Realització de rases. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la vegetació, els processos erosius i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

e) Camí perimetral. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl; compatible sobre l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

f) Tancament perimetral. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la incidència visual, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic i l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

g) Barrera vegetal. Té un impacte moderat sobre el risc d'incendis; compatible sobre l'emissió de gasos; i positiu sobre la generació d'ocupació.

h) Col·locació plaques solars. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la incidència visual, la fauna, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, la vegetació i l'emissió de gasos i positiu sobre la generació d'ocupació.

i) Col·locació del CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl, la fauna, la generació de residus, el risc d'incendis i el confort sonor diürn i compatible sobre la vegetació i l'emissió de gasos i de pols i positiu sobre la generació d'ocupació.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Tasques de manteniment i conservació. Té un impacte moderat sobre el risc d'incendis, la generació de residus, el sòl i les aigües i positiu sobre l'ocupació.

b) Generació d'energia renovable. Té un impacte positiu sobre el mix energètic.

c) Electromagnetisme. Té un impacte compatible sobre la salut.

d) Ocupació de territori. Té un impacte moderat sobre els hàbitats, la incidència visual i els usos del sòl i compatible sobre la fauna i la vegetació.

Pel que fa a la fase de desmantellament de les instal·lacions, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Desmuntatge panells i estructures. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre el tràfic, la incidència visual, la fauna, l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

b) Retirada CMM, estacions transformadores i caseta serveis auxiliars. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

c) Retirada perns/perfils clavats. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

d) Retirada tancaments. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre el tràfic, la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

e) Descompactació camins. Té un impacte moderat sobre el confort sonor diürn, el risc d'incendis i la generació de residus; compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

f) Revegetació (hidrosembra). Té un impacte compatible sobre la incidència visual, la fauna i l'emissió de gasos i pols i positiu sobre l'ocupació.

Per tal de mitigar els impactes ambientals negatius, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen les mesures preventives, correctores i compensatòries següents:

• Mesures per a la protecció de l'atmosfera (reg periòdic, limitació velocitat, control i revisió de la maquinària, ús de vehicles elèctrics per a les tasques de manteniment; utilització de camions alimentats per biogàs per al transport d'aigua regenerada; etc.).
• Mesures per a la protecció de les aigües (utilització de pintura que no contengui plom; ús d'olis poliglícols; manteniment de la maquinària a zones específiques; mesures per a minimitzar el consum d'aigua; neteja en sec dels mòduls fotovoltaics; mesures per a evitar l'abocament d'olis i altres residus; etc.).
• Mesures per a la protecció del sòl (utilització de rasadores en comptes de retroexcavadores amb martell hidràulic; es respectaran estrictament els moviments de terra i anivellacions del sòl estipulats al projecte; etc.).
• Mesures per a la protecció del paisatge (creació d'una barrera vegetal doble, amb una primera capa arbustiva a on es plantaran 2.179 exemplars de llentiscle (Pistacia lentiscus) i una segona capa a on es plantaran 1.090 garrovers (Ceratonia siliqua); reg de reforç amb degoteig durant els primers tres anys del trasplantament dels arbres fins a la seva consolidació; manteniment adequat de la barrera vegetal; reposició dels exemplars morts de la barrera vegetal; mesures per a la integració paisatgística de les estacions transformadores, el centre de maniobra i mesura i la caseta de serveis auxiliars; restitució de les àrees alterades; alineació dels mòduls amb la carretera; etc.).
• Mesures per a la gestió adequada dels residus (redacció d'un estudi i pla de gestió de residus; etc.).
• Mesures per a la protecció de la vegetació i els hàbitats (no s'utilitzaran herbicides sistèmics per a controlar la vegetació ruderal; trasplantament del màxim nombre possible d'arbres a les parcel·les del projecte; etc.).
• Mesures per a la conservació del patrimoni (els elements etnològics de la zona d'actuació (caseta de pedra, tancament de paret seca amb escalons i barraca de pedra) tendran una zona de protecció de 10 m; els murs de paret seca existents a les parcel·les del parc fotovoltaic i al recorregut de la línia d'evacuació tendran una zona de protecció de 5 m; etc.).
• Mesures per a la protecció de la població (es separaran els transformadors del tancament exterior per tal d'evitar les emissions fora del recinte; s'allunyaran les rases de cables dels tancaments per a reduir el camp electromagnètic a l'exterior; es distribuiran les escomeses dels cables en diferents punts per tal d'evitar concentracions de camp; els cables subterranis sortints disposaran d'una pantalla metàl·lica per a atenuar el camp elèctric i s'agruparan per ternes per tal de compensar el camp magnètic generat).
• Mesures per a compensar l'ús del sòl agrícola.
• Mesures per a la protecció de la fauna (es realitzaran les obres i les tasques de desmantellament fora de l'època de nidificació; instal·lació de caixes niu; instal·lació de caixes per a la cria/refugi de quiròpters; mesures per a la protecció de la Tortuga mediterrània (Testudo hermanni); creació de refugis per a la fauna; instal·lació d'abeuradors i menjadores; el tancament perimetral permetrà el pas de la fauna; utilització de marcadors GPS per a exemplars de milà reial (Milvus milvus), òliba (Tyto alba) o xoriguer (Falco tinnunculus; etc.).

A l'estudi d'impacte ambiental es conclou que, amb el compliment de les mesures preventives i correctores proposades i del pla de vigilància, el projecte és viable atès que no s'identifiquen impactes potencialment significatius o crítics per al medi ambient. S'ha d'afegir que, a diferència de la proposta original, amb la nova proposta no s'ha identificat cap impacte com a sever.

c) Consideracions tècniques

• D'acord amb l'informe jurídic del cap de Departament d'Avaluacions Ambientals de 16 de desembre de 2024, es donen les circumstàncies de l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per atorgar eficàcia retroactiva a la declaració d'impacte ambiental del projecte fotovoltaic Llucmajor 2, ubicat a les parcel·les 87, 113, 114, 115 del polígon 41 i a la parcel·la 20 del polígon 43 del TM de Llucmajor (Exp. 79A/2024) a data 6/11/2024.
• D'acord amb l'apartat d) de l'article 35 de la Llei 21/2013, a l'apartat 9 de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou una avaluació de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus i/o catàstrofes. Segons aquesta avaluació, hi ha un risc baix d'incendis forestals i un risc entre baix i moderat de perillositat sísmica. Tampoc hi ha risc per inundació marina o fluvial per a un període de retorn màxim de 100 anys.
• Per tal de justificar el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB, a l'estudi d'impacte ambiental s'inclou l'apartat 7.10. A la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental s'han introduït diverses modificacions en aquest apartat respecte a la versió original.
• Per tal d'aprofitat millor l'energia i aconseguir un sistema elèctric més flexible, és recomanable que als parcs fotovoltaics s'instal·lin sistemes d'emmagatzematge d'energia. En aquest sentit, a la documentació aportada pel promotor es planteja la instal·lació d'uns sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti a una segona fase del projecte. La implantació d'aquests sistemes està supeditada a la seva viabilitat tècnica i econòmica. A l'estudi d'impacte ambiental no s'han avaluat els impactes associats al sistema d'emmagatzematge amb bateries. Tampoc s'han presentat alternatives d'ubicació o tecnològiques. Per tant, no es disposa d'informació suficient per a l'avaluació ambiental de la segona fase del projecte de forma conjunta amb la primera fase.
• Un aspecte que no s'ha valorat a l'estudi d'impacte ambiental és la utilització dels mòduls fotovoltaics bifacials enfront dels monofacials. En aquest sentit, els mòduls bifacials són panells que disposen de cèl·lules fotovoltaiques a les dues cares i, per tant, poden produir energia solar tant a través de la cara superior com de l'inferior. A través de la cara superior, s'aprofita la radiació solar directa i, a través de la cara inferior, la radiació reflectida. Si bé aquests tipus de mòduls requereixen una major separació entre mòduls per tal d'aprofitar millor la radiació solar per la part inferior, no es pot passar per alt el principal avantatge dels mòduls bifacials que és la seva major eficiència. Així, segons l'estudi de Piotr Olczak et al (Monofacial and Bifacial Micro PV Installation as Element of Energy Transition—The Case of Poland, Energies 2021, 14, 499), amb una insolació similar, una instal·lació bifacial produeix aproximadament entre un 10% (per a una insolació alta) i un 28% (per a una insolació baixa) més energia que una instal·lació monofacial. A més i en comparació amb els mòduls monofacials, per a la producció de la mateixa quantitat d'energia els panells bifacials suposen una disminució en el consum de les matèries primeres necessàries per a la implantació del parc fotovoltaic i en la generació de residus en la fase de desmantellament.
• Per una altra banda, a la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou una estimació de les necessitats hídriques de la instal·lació tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències de data 19 de setembre de 2024. Així, per al reg de la barrera vegetal de maig a octubre durant els tres primers anys es necessiten 600 m3 anuals. Pel que fa a la neteja dels mòduls fotovoltaics es preveu realitzar un màxim anual de dues neteges en sec. Aquest tipus de neteja requereix aproximadament 0,5 litres/m2 de placa per la qual cosa es consumirà un màxim de 58,85 m³ anuals. Per a l'ompliment dels abeuradors es consumiran 30 m3 anuals. Durant la fase de desmantellament es preveu realitzar una hidrosembra dels terrenys per la qual cosa es necessitaran 569,53 m3. El consum total d'aigua estimat per a tota la vida útil de la instal·lació (30 anys) serà de 5.035,03 m3. A l'estudi d'impacte ambiental s'explica també que s'instal·larà un sistema de reg per degoteig així com un dipòsit soterrat de 7,5 m de longitud i 3 m de diàmetre i que s'utilitzarà aigua depurada procedent de la depuradora de Llucmajor per al reg de la barrera vegetal. En aquest sentit, es valora positivament que l'aigua sigui regenerada per tal de disminuir la pressió sobre les masses d'aigua subterrània.
• A l'addenda de l'estudi d'impacte ambiental, signada digitalment en data 6 de novembre de 2024, es valora l'efecte potencial del projecte sobre els hàbitats existents i el possible efecte en la seva fragmentació per part de les alternatives. Per a realitzar aquest estudi, s'ha generat un model de connectivitat entre hàbitats. A diferència de les altres alternatives proposades, l'alternativa seleccionada no es troba dins la modelització de corredors ecològics o dins hàbitats d'interès adjacents, la qual cosa es valora positivament.
• A l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). L'SF6 és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas.
• A les noves versions del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou un càlcul estimatiu del camp magnètic generat pels diferents elements del parc fotovoltaic com ara les estacions transformadores o la línia d'evacuació tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències de data 19 de setembre de 2024. Els resultats mostren que, per als escenaris més desfavorables, a partir de distàncies superiors a 2,75 m, els valors de camp magnètic creat pel parc fotovoltaic Llucmajor 2 són inferiors a 0,4 µT, valor recomanat a la «Guía para la elaboración de estudios de impacto ambiental de proyectos de plantas solares fotovoltaicas y sus infraestructuras de evacuación» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El camp magnètic estimat per a la línia d'evacuació conjunta per als parcs fotovoltaics Llucmajor 1 i Llucmajor 2 són del mateix ordre. Al estudi d'impacte ambiental s'indica que la rasa amb el tram de la línia d'evacuació que discorre pel nucli urbà es projecta a més de 3 metres de qualsevol edificació. Per una altra banda, les edificacions en sòl rústic més properes als elements del projecte susceptibles de crear un camp magnètic es troben a distàncies bastant superiors als 3 m. Per tant, els nivells d'exposició als camps magnètics generats per la instal·lació seran baixos. Així mateix, al pla de vigilància ambiental s'estableixen controls del camp magnètic, el quals tendran una periodicitat mensual durant els primers cinc anys i trimestrals a partir del sisè any. Cal afegir que en cas que s'instal·lin els sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti a la parcel·la 20 del polígon 43 i sens perjudici que el projecte pugui ser objecte d'avaluació ambiental, s'hauran d'establir controls de camp magnètic per a aquests elements al pla de vigilància ambiental.
• Pel que fa al renou, a la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental només s'analitza de manera superficial aquest aspecte i no s'aporta tota la informació requerida a l'informe d'esmena de deficiències de data 19 de setembre de 2024. Es remarca que abans de l'execució del projecte s'haurà de realitzar un estudi preoperacional de renou en el cas que s'identifiquin zones amb predomini d'ús sanitari, docent o cultural o d'ús residencial així com habitatges aïllats a menys de 200 m de qualsevol de les infraestructures associades al projecte susceptibles de generar renous. A més, el pla de vigilància hauria d'incloure control de renous durant la fase d'operació.
• Un aspecte que s'ha d'estudiar en detall en aquests tipus d'instal·lacions és la incidència visual. Les mancances de l'estudi d'incidència paisatgística de la primera versió de l'EIA es varen posar de manifest a l'informe d'esmena de deficiències de data 19 de setembre de 2024. A la segona versió de l'EIA s'ha incorporat la informació requerida a l'informe d'esmena de deficiències. A la nova versió de l'estudi d'incidència paisatgístic de data 11 d'octubre de 2024 es conclou que l'impacte paisatgístic del projecte és compatible i que «la barrera vegetal se considera adecuada y con la eficacia necesaria para asegurar que la visibilidad de las instalaciones del parque fotovoltaico será prácticamente inapreciable desde las carreteras de acceso y la rotonda a la salida de la autovía, que por las características técnicas y de orientación aplicadas en el diseño del proyecto no serán apreciables con nitidez desde los monasterios fuera del ámbito de estudio, y que no se generan sinergias negativas con otras instalaciones solares existentes causadas por impactos negativos a nivel de paisaje».
• Entre els principals impactes de l'activitat projectada, s'hi troba la pèrdua de sòl agrari. Per tal de conèixer el valor agronòmic del sòl, a l'estudi agronòmic signat digitalment en data 28 de març de 2023 i realitzat pels senyors Guillem Aulet Oliver (arquitecte) i Jaime Aulet Alomar (enginyer tècnic agrícola) es fa una caracterització del sòl afectat pel projecte en funció dels criteris establerts Instrucció 1/2023 de 18 de gener de 2023 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. D'acord amb els resultats de l'estudi, el sòl d'aproximadament un 70% de l'àrea ocupada pel parc (13,5 ha aprox.) es troba classificat com a nivell III (valor agrari alt (cultius llenyosos)) i el 30% restant (5,5 ha aprox.) es troba classificat com a nivell V (bon aprofitament agrari). Per una altra banda, els terrenys a on s'implantarà el parc formen part d'una explotació agrícola que rep ajudes de la PAC.
• Al document «Proposta de compensació sobre el projecte per a la instal·lació d'un parc fotovoltaic a les parcel·les 87, 113, 114 i 115 del polígon 41 i parcel·la 20 del polígon 43 de Llucmajor “PSF LLUCMAJOR 2”», signat digitalment en data 20 de març de 2023 i realitzat per l'enginyer agrònom Joan Simonet Pons, es proposa la plantació de 3,52 ha de garrovers de regadiu amb un marc de plantació de 10 x 10 m i ubicades a les parcel·les 658, 136, 657, 138 i 139 del polígon 8 del TM de Campos així com l'aprofitament de l'espai entre carrers i l'àrea de les parcel·les del projecte no ocupades per a la implantació de 7,65 ha de cultius de farratges i plantes aromàtiques. Tot i que el Servei d'Agricultura ha informat favorablement el projecte amb les mesures compensatòries proposades i que les mesures preventives i correctores es consideren adequades, no es pot passar per alt que el projecte suposarà una ocupació de superfície considerable de sòl rústic, una modificació del paisatge tradicional illenc i la pèrdua d'embornals de CO₂ per l'eliminació de superfícies agrícoles. A més, i d'acord amb l'establert al punt de l'article 2 de la 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional. En aquesta mateixa línia, a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera s'explica que «si bé és molt positiu l'increment de producció d'energies renovables en els termes de la Llei 10/2019, s'ha d'avaluar adequadament que aquest increment és a costa d'hipotecar sòl fèrtil, i en el cas d'aquest projecte, superfície cultivable». Per tant, s'hauran d'implantar mesures compensatòries addicionals a l'entorn del projecte.
• Finalment i tot que el projecte suposa un consum de territori considerable i és necessari establir mesures compensatòries addicionals, no es poden obviar els impactes positius del projecte sobre la qualitat de l'aire i el canvi climàtic. En aquest sentit, a l'annex 1 «Estudio energético y sobre el cambio climático del Proyecto Parque Solar Fotovoltaico “PSF LLUCMAJOR 2” Conectado a red y seguidores a 1 eje » de l'EIA es preveu que amb una producció anual estimada de 24.810 MWh es produirà un estalvi anual d'emissions de CO₂ de 10.172,10 t. Tal i com es va requerir a l'informe d'esmena de deficiències, a la nova versió de l'annex 1 s'han tengut en compte les emissions associades a la fabricació dels panells fotovoltaics i de les estructures de suport i s'ha calculat el temps de retorn energètic, és a dir, el temps necessari per tal que un sistema generi tanta energia com l'emprada en la seva fabricació. Així doncs, a l'annex 1 s'explica que «el tiempo de retorno de las emisiones generadas durante las distintas fases es de algo más de 1 año (1,12 años), esto es que tras el primer año de fase de explotación y puesta en marcha del parque logístico, se habrán compensado la totalidad de emisiones generadas durante las fases de obra, explotación y desmantelamiento gracias a la generación eléctrica fotovoltaica. Por otro lado, durante la vida útil de la instalación fotovoltaica, se habrán evitado el equivalente a 26 veces las emisiones generadas durante las fases de obra, explotación y desmantelamiento». Per tant, el el projecte permet avançar cap a una major autosuficiència energètica, afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables.

d) Seguiment ambiental

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) per al seguiment de les mesures proposades per a minimitzar els impactes ambientals del projecte, a cada una de les seves fases (obres, funcionament i desmantellament).

Al pressupost s'inclouen partides pressupostàries específiques per a al seguiment ambiental i per a l'adopció de les mesures correctores proposades. No obstant això, aquestes partides no s'han modificat respecte a l'estudi d'impacte ambiental original per la qual cosa no inclouen, entre d'altres coses, el control del camp magnètic.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte parc fotovoltaic Llucmajor 2 connectat a xarxa i seguidors a 1 eix 10.000 kWn, ubicat a les parcel·les 87, 113, 114, 115 del polígon 41 i a la parcel·la 20 del polígon 43 del TM de Llucmajor, signat digitalment en data 7 d'octubre de 2024 pels enginyers tècnics industrials Pascual Herrera Ortega i Ismael Ruiz Martínez atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'EIA, signat en data 11 d'octubre de 2024, pels senyors Antoni Maria Siquier Salvà (llicenciat en Ciències Ambientals), Francisco Mir Massanet (director gerent CBBA) i Christian Beltrán Liberal (llicenciat en Ciències Ambientals), i els condicionants següents:

1. La present declaració d'impacte ambiental no inclou la fase 2 del sistema d'emmagatzematge d'energia per bateries, atès que si bé aquesta és recomanable, no es poden avaluar els impactes de la seva incorporació, i per tant, d'acord amb l'annex II Grup 4 apartat n) de la Llei 21/2023, d'avaluació ambiental, aquests sistemes s'hauran de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada si finalment s'executen.

2. Pel que fa a les mesures compensatòries:

a) S'ha de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació la plantació de garrovers amb una superfície de 3,52 ha a les parcel·les 658, 136, 657, 138 i 139 del polígon 8 del TM de Campos, prevista per a compensar la pèrdua de superfície agrària.

b) S'han d'implantar mesures addicionals per tal de compensar la pèrdua de sòl rústic, la modificació del paisatge i la pèrdua d'embornals de CO₂ per l'eliminació de superfícies agrícoles. Aquestes mesures consistiran en la plantació de cultius agrícoles de secà en el mateix municipi i per una superfície equivalent a 15 ha. Aquestes plantacions s'hauran de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació.

c) A les zones a on s'implementaran les mesures compensatòries no es poden instal·lar parcs fotovoltaics mentre el parc fotovoltaic Llucmajor 2 estigui en funcionament.

3. Pel que fa a la barrera vegetal de la instal·lació fotovoltaica:

• Ha de tenir una amplada mínima de 5 m en tot el perímetre del parc.
• S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran (mínim 1.7-2 metres) i amb baixos requeriments hídrics. Així mateix, s'ha de trasplantar la màxima quantitat possible dels arbres que s'han de retirar de l'àrea afectada pel projecte i que estiguin en bones condicions per a la creació de la barrera vegetal.
• Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc i s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.
• S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.
• L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

4. Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, caldrà realitzar una prospecció prèvia per tal de detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.

5. Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.

6. Els tancaments hauran de ser permeables al pas de fauna.

7. S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

8. No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

9. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

10. S'hauran d'incorporar abeuradors per al ramat, amb mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna així com caixes niu destinades a aus autòctones i quiròpters.

11. Es seleccionaran equips que no utilitzin gas SF_⁶ o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF_⁶); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF_⁶ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per tal d'absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF_⁶.

12. Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.

13. No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

14. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, es farà amb aigua regenerada.

15. No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

16. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

17. Pel que fa al renou:

a) El pla de vigilància ha d'incloure un estudi preoperacional de renou a les zones amb predomini d'ús sanitari, docent o cultural o d'ús residencial que es trobin a menys de 200 m de qualsevol dels elements associats al projecte. Es recomana també realitzar un estudi preoperacional del renou per a aquells habitatges aïllats que es trobin a menys de 200 m de les diferents infraestructures associades al projecte.

b) Durant la fase d'explotació s'han de realitzar controls periòdics dels nivells de renou.

c) Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica.

18. Pel que fa al camp electromagnètic:

a) S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost haurà de figurar dins el pressupost del projecte.

b) Les mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al RD 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al RD 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 microTesla. Aquestes mesures hauran de ser realitzades per tècnics competents. Als corresponents informes s'indicarà el dia i hora de realització de les mesures (que hauran de coincidir amb els moments en els quals es prevegin els valors més alts de camp magnètic); el mètode de mesura; certificats de calibració, fotografies dels punts de mesura; les característiques dels elements a avaluar i el mètode de tractament dels resultats.

c) En cas que s'instal·lin els sistemes d'emmagatzemament de bateries d'ió liti i sens perjudici que el projecte pugui ser objecte d'avaluació ambiental, s'hauran d'establir controls de camp magnètic per a aquests elements al pla de vigilància ambiental.

19. Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

20. Pel que fa al patrimoni, s'han de complir les mesures preventives establertes a l'informe de prospecció arqueològica.

21. S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.

22. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.

23. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

24. Pel que fa a l'encreuament amb el Torrent de na Joanota, s'han de minimitzar els impactes sobre la llera i la vegetació de ribera. S'haurà de restaurar la vegetació de ribera en cas que es vegi afectada per les obres.

Es recomana que:

• Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'han de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/ 

• S'implementin mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com ara l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.
• D'acord amb l'informe del Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca, sempre que sigui tècnicament viable, s'haurà de modificar la forma d'implantació dels panells: ajustar al màxim possible la distribució dels panells als límits parcel·laris, per tal d'evitar espais residuals de formes geomètriques en els límits parcel·laris, millorar la mimetització del parc amb el parcel·lari existent i reduir així l'impacte paisatgístic del conjunt.

Es recorda que:

1. Atès que part de la línia d'evacuació es troba a zona de policia de torrent, és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics d'acord amb l'establert al punt 4 de l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic i al punt 1 de l'article 103 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de tercer cicle.

2. S'han de tenir en compte les consideracions fetes per l'Ajuntament de Llucmajor en relació amb les condicions generals de les obres en sol rústic.

3. Prèviament a l'inici de les obres, el titular de la instal·lació haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures, i presentar el corresponent projecte constructiu, d'acord amb les previsions de l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears.

4. S'ha de complir l'establert al Reial Decret 614/2001, de 8 de juny sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front el risc elèctric.

5. Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

6. D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca, «en l'execució de les obres de la línia d'evacuació s'haurà de tenir cura en la conservació del ferm dels camins, amb els tancaments laterals, amb la conservació dels marges i parets, i amb el soterrament i canalització de les infraestructures per tal de que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí. Convé tenir especial esment en no desplaçar ni retirar el material (pedres) provinent dels esbaldrecs de les parets de tancament confrontants».

Segon. Aquesta declaració d'impacte ambiental tendrà eficàcia retroactiva a data 6 de novembre de 2024 atès que els supòsits de fet necessaris existien a la data a la que es retrotreu l'eficàcia d'aquest acte i ateses les circumstàncies excepcionals considerades a l'informe jurídic de la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental de data 16 de desembre de 2024, d'acord amb allò que estableix l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d‘octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Tercer. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Quart. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Cinquè. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Sisè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 11 de febrer de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá