BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 19 de desembre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera de la llei 7/2024, d'11 de desembre,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de planta fotovoltaica connectada a xarxa Alten Mallorca II, ubicat a la parcel·la 584, polígon 12, T.M. de Petra, en el termes següents:

El projecte consisteix en la implantació d'un parc fotovoltaic en sòl rústic comú, la instal·lació es considera de tipus D segons l'article 34.2.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial d'Energia de les Illes Balears (PDSEIB) atès que la seva ocupació és superior a 4 ha i se situa en zones d'aptitud fotovoltaica mitjana.

D'acord amb l'article 13.1.b) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, el projecte ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària atès que es troba dins el grup 3. Energia, punt 12. de l'annex 1 d'aquesta Llei.

12. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

1. Ubicació i descripció del projecte

El projecte de planta fotovoltaica connectada mitjançant línia d'evacuació a xarxa Alten Mallorca II redactat en data març de 2024 i signat per Eduardo Ramis d'Ayreflor (enginyer industrial) i Cristobal Ramis (enginyer tècnic naval), s'ubica a la parcel·la 584 del polígon 12 del terme municipal de Petra, amb referència cadastral 07041A012005840000IT.

L'objecte del projecte és la instal·lació d'un parc fotovoltaic en sòl rústic comú amb una potència pic de 10,54 Mwp i potència instal·lada de 9.600.000 VA (inversors). La superfície de la parcel·la és de 248.759 m² dels quals la planta n'ocuparà el 62,17 %, el que suposa una superfície d'ocupació de 154.642 m². L'accés, restringit, es realitzarà des de la carretera Ma-3310 de Petra a Ma-15 a través de porta de dues fulles.

La planta estarà conformada per: 14.645 mòduls de 3,11 m² de superfície unitària i eficiència del 23,2% corresponents al model Trina TSM-NEG21C.20 de 720 Wp; 299 estructures mòbils (trackers) de suport i orientació, d'eix horitzontal orientat en direcció N-S i de 3 tipus diferents (1, 2 i 3 strings); 30 inversors model Sungrow 320 kVA; sistemes d'emmagatzematge d'energia, transformadors de potència, centre de seccionament, cablejat de baixa tensió i de mitjana tensió, 3 centres de transformació (CT) de 3.200 kVA i altres equips.

Les estructures de suport (trackers) se fixaran amb el mètode de fixació directa o clavat a 1,35 m de profunditat, tindran una inclinació de 60º i se situaran a 80 cm del sòl el que farà que l'altura total del mòdul arribi a 2,89 m. Els centres de transformació s'ubicaran en edificis prefabricats de tipus monobloc de formigó. Els camins interns s'executaran amb base de 30 cm de gruix de llast artificial i amplada de 4 metres.

Mòduls, estructures, centres associats i camins interiors es distribuiran per gairebé tota la superfície de la parcel·la amb l'excepció de tres zones localitzades al nord-est i sud. Es preveuen zones de reculada respecte la línia aèria de mitjana tensió existent a la parcel·la objecte de projecte i al sud-oest es projecta la zona d'apilament de material en fase de construcció.

La planta transformarà l'energia solar en energia elèctrica de corrent contínua (CC) la qual se convertirà en corrent alterna (CA) a través dels inversors. L'energia en corrent altern en baixa tensió es elevada a mitjana mitjançant transformador elèctric ubicat al centre de transformació (CT) i el circuit de mitjana tensió a la sortida del centre de transformació discorre per la planta soterrada fins arribar al centre de seccionament que s'ubica en la zona d'accés, des del qual partirà la línia d'evacuació de doble circuit i mitjana tensió (15 kV), que discorrerà soterrada fins arribar a la subestació de connexió (ST) de Manacor. La línia d'evacuació tindrà una longitud total de 9.347 m i discorrerà principalment per camins existents disseminats del terme de Petra i de Manacor. Les coordenades projectades (X; Y) són: 510396 ; 3382710 punt de sortida i 516374 ; 4380442 punt d'arribada.

La planta disposarà de tanca perimetral cinegètica de 2.886 m de longitud i 2 m d'alçada que tindrà una distància lliure de 20 cm respecte del sòl per tal d'afavorir el pas de fauna. També s'implantarà barrera vegetal en el límit parcel·lari la qual estarà conformada per ullastres, mates i garrovers (3.000 a 3.200 exemplars) i serà funcional durant tot el temps de vida útil del projecte. Els terminis de construcció i posada en servei es preveuen en 40 setmanes, el pressupost d'execució del projecte de planta s'estima en 6.772.217,17€ i el d'execució del projecte de línia d'evacuació en 567.002,36€. Finalitzada la vida útil de la instal·lació serà possible la recuperació total de la cobertura vegetal de manera que hi hauria una reconversió de l'ús del sòl, passant de parc solar a zona agrícola.

L'activitat projectada permetrà disposar anualment de 6 ha de cultiu de pastures de cereal i 6 ha de cultiu d'espècies mel·líferes així com el manteniment de l'activitat ramadera de 75 ovelles femelles reproductores. Addicionalment i com a mesura de compensació, es projecta la implantació d'un hivernacle per a cultius hortícoles (2.000 m²) que s'ubicarà a la parcel·la 263, polígon 13 del mateix terme municipal, segons consta a l'informe agronòmic associat de data març de 2023.

Arran del tràmit d'audiència donat, previ a la resolució de la declaració d'impacte ambiental, el promotor presenta tot un seguit de canvis en la configuració de la planta que es resumeixen, entre d'altres, en:

• L'accés principal a la planta es projecta en la zona sud de la parcel·la des de camí particular, evitant l'accés directe des de la carretera Ma-3310.
• Redefinició dels camins interns.
• Nova estructura de suport dels panells consistent en bastidors d'acer (model STF de STANSOL) o taules amb un total de 165 taules conformades pels panells fotovoltaics (abans 299 seguidors solars).
• Pitch o distància entre eixos centrals de 9 m (abans distància de 4,85 m).
• Implantació de dos encreuaments en superfície del cablejat mitjançant safates portacables o tubs corrugats (derivat de la necessitat de connectar elèctricament els elements del nord de la parcel·la amb els del sud).
• La zona d'apilament o aplec dels materials s'ubicarà en una zona pròxima al nou accés projectat (zona sud-est de la parcel·la).

Les característiques finals del nou disseny es resumeixen a la taula següent:

Potència pic	10.500.900 Wp	Taules 3 strings	23
Potència instal·lada	9.600.000VA	Taules 2 strings	29
DC/AC	1,094	Taules 1 string	23
Pitch	9 m	Inversors	30
Mòduls/string	29	Centres transformació (CT)	3
Taules 4 strings	90

Ja fora del termini d'audiència, s'aporta una Actualització al parc solar fotovoltaic justificada en base a les consideracions tècniques realitzades per l'òrgan ambiental en relació a: alternatives d'ubicació i de traçat de la línia d'evacuació, elements patrimonials, àrea de reconversió territorial, hàbitats d'interès comunitari, biodiversitat, masses boscoses, domini públic hidràulic i els condicionants ambientals requerits per l'establert a l'annex F del PDSEIB. D'aquesta actualització resulta una nova proposta de distribució espacial de la planta fotovoltaica.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Segons el Pla Territorial de Mallorca (PTIM), la parcel·la s'ubica a sòl rústic general (SRG) i la part oest que limita amb la carretera secundària Ma-3310 Petra està afectada per àrea de protecció territorial (APT de carreteres). La zona es correspon amb la Unitat Paisatgística UP-9 Pla i es localitza dins l'àmbit de l'Àrea de Reconversió Territorial, d'actuació directa, ART 6 corresponent al Connector paisatgístic lineal na Borges massís de Randa. Per contra, no es troba afectada per cap àrea de prevenció de riscos d'inundació, erosió, esllavissament o incendi (APR).

2. El projecte es localitza a uns 2 km al sud del nucli urbà de Petra i a uns 8 km al nord-oest del nucli urbà de Manacor.

3. Segons dades del model de pendents del institut geogràfic nacional (IGN), la parcel·la mostra una inclinació entre l'1 i el 10%. Segons el Servei Tècnic d'Urbanisme la parcel·la té un pendent mitjà de 6,3%.

4. Pel que respecta a les aigües, a la parcel·la no es localitzen masses d'aigua superficials però sí la presència d'un element del domini públic hidràulic que es correspon amb un tàlveg. Uns 500 metres en direcció ESE de la parcel·la, es troba una plana geomorfològica d'inundació del torrent de na Borges. Quant a les aigües subterrànies, la parcel·la es localitza en la seva gran extensió sobre la massa d'aigua subterrània 1815M4 Petra i en una petita superfície a l'est sobre la massa d'aigua subterrània 1818M4 Justaní, totes dues caracteritzades per trobar-se en estat dolent segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears (2022-2027). La vulnerabilitat d'aqüífers a la zona és baixa i l'actuació es troba fora dels perímetres de protecció de captacions de proveïment a població.

5. La línia d'evacuació anirà soterrada i per camins disseminats (camí de Manacor, camí de Petra i camí de Pou Nou entre d'altres) fins al punt de connexió, amb un traçat o recorregut que es caracteritza per mostrar diversos encreuaments: carretera Ma-15, carretera Ma-3320, carretera Ma-3310, línia de ferrocarril i zones de protecció del domini públic hidràulic (torrent de na Borges i les seves planes geomorfològiques d'inundació).

6. Segons l'eina IDEIB la parcel·la mostra, en la seva gran part, un tipus d'estructura agrícola i prats amb l'excepció d'una zona al nord caracteritzada per estructura tipus bosquets (formacions arbustives de garriga i arbrades d'alzinars) i corresponent amb un model combustible tipus 6. D'acord amb el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears gran part de la parcel·la mostra un risc baix, amb l'excepció de la part de bosquets que té un risc d'incendi moderat.

7. Pel que respecta als hàbitats d'interès comunitari (HIC), a la zona nord, oest i centre de la parcel·la hi ha representades tres tessel·les (MA2b_2866, MA2b_3721 i Ma2b_2854) conformades pels següents: HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics (75% cobertura), HIC 92A0* Boscos de galeria de Salix alba i Populus alba (40% cobretura) i HIC 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) (15 % cobertura).

8. Consultada la capa Bioatles de l'eina IDEIB (codi 1x1 de quadrícula: 3179) a l'àmbit és segura la presència de l'especie catalogada Testudo hermanni (tortuga mediterrània). Pel que respecta a la capa de Bioatles 5x5 (quadrícules 314 i 323) és segura la presència de l'espècie catalogada i amenaçada Milvus milvus (milà reial); és segura/probable la presència d'espècies catalogades/amenaçades com: Burhinus oedicnemus (sebel·lí), Cuculus canorus (cucui), Asio otus (mussol banyut), Coturnix coturnix (guàltlera), Upupa epops (puput), Pipistrellus pipistrellus (ratapinyada comuna), Galerida theklae (cogullada fosca o terrola caputxina), Jynx torquilla (formiguer), Troglodytes troglodytes (passaforadí), Cisticola juncidis (butxaqueta), Atelerix algirus (eriçó), Podarcis pityusensis (sargantana de les Pitiüses), Motacilla flava (xàtxero groc) i Tachybaptus ruficollis (setmesó).

9. Quant als elements patrimonials el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca informa respecte a l'existència en l'àmbit del projecte de dos jaciments: Es Molí de Son Santandreu i Camí de Molí Vell, tots dos recollits a la Carta Arqueològica o al Catàleg municipal (codi 01/019 – 01/020 i codi AR/33 respectivament). També fa constar la incoació del sistema hidràulic de Sont Santandreu i la necessitat de protegir els següents elements i zones afectades: zona d'interès arqueològica, pou aillat UP1 respecte del que s'estableix un radi de 3 m de protecció, conjunt hidràulic (font o pou mare, qanat amb pous de ventilació, caseta de l'hort, molí de Son Santandreu amb casa de moliner, safareig, abeuradors i tancat de paret de l'hort, síquia de desguàs o torrentó i síquia del molí vell). Les parets de tancament de la parcel·la, paret nord, nord-est en contacte amb la zona d'interès arqueològic és, en part, una sèquia. S'han de conservar.

3. Resum del procés d'avaluació

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm. 22 del 18 de febrer de 2023. Aquesta informació també va estar a disposició dels interessats a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, en el seu portal web i en el portal de transparència de la CAIB. Així mateix, en data 25 de febrer de 2023, es va publicar l'anunci d'informació pública en el diari Ara Balears.

El certificat d'informació pública signat en data 16 d'abril de 2024 no especifica les administracions que varen ser consultades. No obstant, a dia d'avui dins l'expedient consten, d'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, els informes emesos per les següents Administracions afectades i persones interessades:

• La Direcció General d'Emergències i Interior, en data 20 de febrer de 2023, informa favorablement el projecte "atès que la parcel·la no es troba afectada per cap dels riscos analitzats a la planificació especial de Protecció Civil, entesa com instrument de la política de seguretat pública per a protegir a les persones, els bens i el medi ambient".
• La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, en data 21 de febrer de 2023, fa constar que: "El projecte s'alinea amb els objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com de autosuficiència energètica, establertes a la llei esmentada, i per tant té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic".
• El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, en data 9 de març de 2023, considera que:

"A la parcel·la 584 del polígon 12, caldrà adequar una separació de com a mínim 10 m de franja amb poca càrrega de combustible vegetal entre les instal·lacions (plaques) i la zona forestal adjacent existent, de conformitat amb la delimitació del projecte objecte d'aquest informe, tant per evitar possible conats d'incendi cap a la massa forestal com per que les plaques no quedin afectades en cas de recepcionar un foc forestal.

b) Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal,especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

c) També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar"

- El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca, en data 9 de març de 2023, fa constar entre d'altres que:

2. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació i a una distància d'aquestes de vint-i-cinc (25) metres en carreteres de quatre (4) o més carrils i devuit (18) metres a les carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. A la zona de protecció no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que els compatibles amb la seguretat vial. Per tant, s'informa favorablement totes les instal·lacions del parc fotovoltaic al terme de Petra que són més enllà d'aquesta distància.

4. D'acord amb l'article 33.3.g de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, no podran autoritzar-se edificacions de nova construcció ni ampliacions o reconstruccions de les existents dins la zona de protecció. Per tant, com tots el edificis (caseta de control, cabina de planta i edifici taller) de la planta fotovoltaica són més enllà de la zona de protecció de la carretera Ma-3310, s'informa favorablement la seva ubicació.

5. D'acord amb l'article 35.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es prohibeix la construcció de nous accessos a les carreteres de les xarxes primària i secundària. Per tant, com existeix un accés al polígon 12 parcel·la 584 de Petra, s'informa favorablement el seu condicionament sempre que es compleixin les condicions següents:

a) L'accés haurà de tenir un radi de gir mínim de NOU (9) metres mesurats des del caire de la calçada. La continuïtat del tancament fins al portell o barrera haurà de tenir un radi de gir mínim de CINC (5) metres mesurats des del tancament i amb la mateixa tipologia de construcció.

b) El portell o barrera estaran situats a una distància mínima de VUIT (8) metres de l'aresta exterior de l'esplanació.

c) Per evitar futurs problemes (estacionaments, abocaments incontrolats...), l'ample màxim de l'accés al tram recte del portell o barrera serà de SIS (6) metres, excepte quan es justifiqui per raons especials.

d) El tram d'accés comprès entre la barrera i la carretera haurà de pavimentar-se degudament mitjançant ferm asfàltic o formigó igualant la geometria i tipus de secció, amb un pendent que allunyi les aigües de pluja de la carretera. L'espessor màxim del paviment serà de VINT (20) centímetres.

e) En cas que sigui necessari, es construirà el corresponent cunetó muntable o salvacunetes amb una secció igual a la cuneta existent i un diàmetre mínim de 50 cm, que permeti el lliure pas de les aigües de la cuneta i eviti la seva acumulació en el caire de la carretera.

8. Segons l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, sota la calçada, els encreuaments s'han de fer per la solera de les obres de fàbrica existents, en galeries o tubs disposats prèviament a aquest efecte o construïdes amb mitjans que no alterin el paviment; excepcionalment, es podran autoritzar rases en la calçada per raons d'urgència o necessitat, o prèviament a una obra de renovació del paviment existent. Per tant, s'informa favorablement els creuaments conforme s'inclou al projecte a la Ma-3320 PK 3+900; Ma-15 PK 46+550 i Ma-15 PK 47+150 executats amb perforació horitzontal dirigida i complint les següents condicions:

a) El traçat en planta haurà de ser perpendicular al tronc de la carretera.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina de protecció que assegurarà mantindré l'estat tensional del terreny.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, seient totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'explanació de les carreteres Ma-3310 i Ma-3320; i a una distància mínima de VUIT (8) metres des de l'esmenada aresta; i fora del domini públic viari.

d) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'explanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

e) Prèviament a l'execució d'una nova perforació dirigida al PK 46+550 de la Ma-15, s'haurà de comprovar l'existència de pas lliure no ocupat per tal d'evitar més perforacions sota la carretera a aquest punt.

9. Els vials generats dins la zona de protecció hauran d'adaptar-se al terreny natural i estar executats amb paviments drenants sense cap tipus de conglomerants o aglomerants.

10. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.

Posteriorment, en data 24 d'abril de 2023, consta signat un nou informe en relació a una errada detectada a l'informe de 9 de març de 2023, indicant que allà on diu:

“5.f) Així i tot, des d'aquesta direcció insular es proposa el canvi d'accés al polígon 12 parcel·la 584 pel camí polígon 14 parcel·la 9003 de Petra, motivat per evitar el major número d'accessos directes a la carretera Ma-3310.

Ha de dir:

“5.f) Així i tot, des d'aquesta direcció insular es proposa el canvi d'accés al polígon 12 parcel·la 584 pel camí polígon 12 parcel·la 9010 de Petra, motivat per evitar el major número d'accessos directes a la carretera Ma-3310.”

- El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en data 18 d'agost de 2023, emet informe en relació als elements de valor arqueològic i etnològic (sistema hidràulic de Son Santandreu) existents a l'àmbit del projecte. Posteriorment, el 12 de març de 2024, consta signat nou informe respecte a la necessitat de protecció de tot un llistat d'elements patrimonials que no es podran veure afectats per la instal·lació de plaques solars ni de conduccions i/o construccions associades. A l'informe s'especifica els següents elements: zona d'interès arqueològica, pou aïllat (UP1), conjunt hidràulic (font o pou mare, qanat amb pous de ventilació, caseta de l'hort, molí de Son Santandreu amb casa de moliner, safareig, abeuradors i tancat de paret de l'hort, síquia de desguàs o torrentó i síquia de molí vell) i parets de tancament de la parcel·la.

Finalment i com a resultat de nova documentació aportada en data 16 d'octubre de 2024, el Servei informa favorablement respecte a la instal·lació de:dos cruzamientos en superficie de los cables mediante bandejas portacables o tubos corrugados, ja que no implica cap afectació a les possibles restes subterrànies del sistema hidràulic, segons consta a l'informe de 24 d'octubre de 2024.

- La Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, en data 9 de març de 2023, fa constar que: "el projecte no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és perceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)».

- L'Agència Balear d'Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA) informa en relació a l'expedient RE008/22 i RE007/22 fent constar que no es pot emetre informe favorable fins que els promotors plantegin una secció tipus conjunta d'ambdues les línies d'evacuació que ocupi el mínim d'espai possible d'acord amb la normativa i les instruccions tècniques aplicables. La secció tipus conjunta ha de deixar lliure una amplada mínima de calçada, de 3,0 m en trams rectes i de 3,50 m en corbes, a disposició de la conducció d'aigua potable de Petra a Manacor al llarg del tram coincident d'aquesta conducció amb les línies d'evacuació dels parcs fotovoltaics Alten Mallorca I i Alten Mallorca II.

- El Servei de Protecció d'Espècies, en data 23 de març de 2023, informa favorablement el projecte amb el següent condicionant: "Per evitar afectar la tortuga mediterrània, a més de la batuda inicial, s'hauran de portar a terme revisió diària de les rases, que hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements com, per exemple, llistons per tal de permetre la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior".

- Serveis Ferroviaris de Mallorca, en data 31 de març de 2023, informa favorablement el projecte amb els següents condicionats:

1) Que els pous d'atac per a l'execució de la PHD o la clava per al creuament de la línia d'evacuació amb el ferrocarril se situen fora de la zona de domini públic ferroviari. És a dir, a més de 8 m de la línia exterior de l'esplanació.

2) Que se separi la traça de la línia d'evacuació del pont del PK 58+150 per evitar descalçar el talús i l'estructura.

3) Que l'inici de les obres es notifiqui pel promotor a SFM amb el termini d'antelació indicat en el present informe i que les obres es realitzin amb la supervisió d'un agent PHP, el cost del qual anirà a càrrec del promotor.

- El Servei d'Agricultura, en data 26 de juny de 2023, emet informe favorable.

- Els Serveis d'Ordenació del Territori i d'Urbanisme del Consell de Mallorca, en data 20 de juny de 2023, informen desfavorablement el projecte de parc fotovoltaic Alten Mallorca II justificant que:

• Atès que no queda justificat que el parc fotovoltaic es situarà en espais de poc valor ambiental i camps de cultiu amb baixa productivitat.
• Atès que no queda prou justificat que s'hagi prioritzat la ubicació del parc en zones planeres.
• Atès que no queda prou justificat que s'hagin pres en consideració de forma adequada les característiques orogràfiques de l'àmbit per a emplaçar la instal·lació allà on es provoqui menys impacte visual i paisatgístic.
• Atès que queda palès que la visibilitat del parc serà elevada des de la major part del seu entorn sud i est, tant en el pla proper i mitja, així com des d'una part de l'entorn proper situat al nord i des del Puig de Bonany, degut a la ubicació i orografia de la parcel·la proposada.
• Atès que queda palès que la ubicació i l'orografia de la parcel·la proposada dificulta l'efectivitat de qualsevol possible mesura correctora, en el pla mitjà i llunyà.
• Atès que a l'hora d'analitzar l'efecte acumulatiu amb altres instal·lacions properes no s'ha tingut en compte alguns parcs propers: Alten Mallorca I (12ha) i Petra (3,7ha).

- La DG de Mobilitat i Transport Terrestre, en data 28 de juliol de 2023, informa favorablement el projecte condicionant al compliment de diverses indicacions respecte del possible impact paisatgístic i respecte de la línia d'evacuació.

- Respecte de l'Ajuntament de Manacor:

El Servei d'Urbanisme, en data 11 d'agost de 2023, emet informe jurídic en sentit desfavorable pel que respecta al traçat de la línia d'evacuació i el seu punt de connexió projectat (subestació de Manacor). Posteriorment, en data 15 d'agost de 2023 el batle resol informar desfavorablement el projecte tècnic de parc fotovoltaic Alten Mallorca II.

El Servei d'Urbanisme, Habitatge i Activitats, en data 18 de juliol de 2023, informa desfavorablement el projecte de línia d'evacuació atès que manquen diversos punts per aclarir. En data 3 d'agost de 2023, consta nou informe en el qual es conclou que el projecte suposa un impacte negatiu pel municipi, des del punt de vista de la planificació urbanística. En data 12 de febrer de 2024 consta nou informe de deficiències del Servei d'Urbanisme, Habitatge i Activitats en relació al projecte de línia elèctrica d'evacuació. Finalment, en data 12 de novembre de 2024, el servei redacta nou informe d'esmena de deficiències.

El Servei tècnic de Medi Ambient, en data 24 d'agost de 2023, informa respecte de l'existència de mancances en el projecte de la línia d'evacuació (alternatives, efectes acumulatius amb altres projectes..) i desfavorablement respecte a l'eliminació de vegetació de les dues zones verdes municipals existents en el polígon industrial de Manacor. Posteriorment, en data 5 de gener de 2024 consta nou informe que conclou amb el següent:

1. S'informa que el nou traçat de la línia soterrada de 15kV des de la planta fotovoltaica ALTEN MALLORCA II de Petra fins la subestació de Manacor és millor des del punt de vista dels interessos de l'Ajuntament de Manacor, perquè no afecta cap zona verda municipal tal i com ho feia el traçat anterior.

2. S'informa favorablement la proposta de què diverses línies d'evacuació de parcs fotovoltaics amb destí a la subestació de Manacor comparteixin un mateix traçat i canalització, sempre i quan s'avaluï ambientalment aquesta alternativa.

3. S'informa que no consta dins l'expedient l'avaluació ambiental del nou traçat de línia soterrada de 15 kV des de la planta fotovoltaica ALTEN MALLORCA II de Petra fins la subestació de Manacor

La tècnica de Patrimoni en data 29 de juliol de 2024 conclou que: "Com ja es va dir a l'anterior informe s'afecta a les parcel·les 516, 550 i la 511 per la part que no toca amb la 506, per tant l'informe és DESFAVORABLE i es necessita una prospecció arqueològica prèvia per establir si té incidència arqueològica. Així i tot per tractar-se d'un jaciment arqueològic es necessita el vistiplau del Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca".

Respecte de l'Ajuntament de Petra, consta signat en data 21 d'agost de 2023, certificat de l'acord adoptat en data 11 d'agost de 2023 respecte a l'informe municipal favorable dels projectes de parcs fotovoltaics Alten Mallorca I i Alten Mallorca II a les finques de Son Santandreu.

El Departament de manteniment de línies de Red Eléctrica, en data 22 de maig de 2023, emet informe de consideracions respecte a la línia a 220 kV Es Bessons-Llubí 2, propietat de Red Eléctrica, que es localitza a l'àmbit del projecte.

El Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, en data 4 de juliol de 2024, signa informe respecte a la continuació de la tramitació dels expedients RE007/22 (Alten Mallorca I) i RE008/22 (Alten Mallorca II) de manera independent.

Quant a les al·legacions, hi consten les realitzades per dos particulars en relació a diversos punts d'entre els quals destaquen: la manca d'alternatives, la implantació en sòl rústic, l'existència d'elements patrimonials, arqueològics i etnològics susceptibles de protecció i l'impacte visual des del Puig de Bonany.

4. Avaluació d'impacte ambiental

Les alternatives valorades han estat:

Alternatives d'ubicació:

Alternativa 1 (seleccionada): polígon 12, parcel·la 584, terme municipal de Petra.

Alternativa 2: polígon 11, parcel·les 454 i 455, terme municipal de Petra.

S'opta per seleccionar l'alternativa 1, de menor puntuació global (menor impacte) en base a: l'aptitud fotovoltaica (mitjana), la major distància a zona ANEI, la major distància a zona de XN2000, el menor risc d'incendi en l'entorn, la inexistència de cultius i la major distància a parcs fotovoltaics existents. Respecte als hàbitats d'interès comunitari, en totes dues alternatives els mòduls solars respecten la seva presència.

La justificació de l'alternativa d'ubicació seleccionada es recolza en la següent taula comparativa de valoració d'impactes:

Factor	Alternativa 1		Alternativa 2
Aptitud fotovoltaica	Mitjana	1*3= 3	M/Baixa	2*3= 6
Distància ANEI	1.518	1	0	2
Distància ARIP	11.292	1	9.329	1
Distància XN200	1.453	1	0	2
Distància nuclis urbans	1.147	2	2.200	1
Distància ZAR	0	2	0	2
Risc incendi	Baix en zona ocupació i moderat en entorn	1	Baix en zona ocupació i molt alt en entorn	2
Distància APR inundació	437	2	567	1
Vegetació afectada	Herbàcia arbustiva	2	Herbàcia	1
Categoria del sòl	SRG	1	SRG	1
Règim d'explotació	Guaret. Secà	1	Civada. Secà	2
Distància a PFV	905	1	460	2
Elements patrimonials	Zona arqueològica	1	Jaciment arqueològic	1
TOTAL		19		24

Alternatives de procés (sistema d'ancoratge):

a) Testos prefabricats de formigó

b) Perns o estaques de fixació directa al sòl (seleccionada).

c) Sistema de riostes de formigó (sistema mixt).

S'opta per l'alternativa de perns o estaques de fixació directa al sòl.

Alternativa 0: Corresponent a la no realització de cap actuació, es descarta atès que el projecte no suposa la generació d'impactes ambientals crítics i per contra sí que generarà un important estalvi d'emissions de CO₂, així com d'altres contaminants atmosfèrics significatius. Es descarta justificant la necessitat de compliment de les quotes de penetració d'energies renovables que estableix el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic.

Alternativa de via d'evacuació: l'evacuació de l'energia generada es realitzarà mitjançant cablejat soterrat. Es valoren 3 possibles trajectòries de longituds similars (A1 de 9.347 m, A2 de 9.306 m i A3 de 9.135 m) i s'opta per seleccionar la que menys encreuaments implica.

Pel que respecta als impactes ambientals derivats de l'alternativa seleccionada, s'identifiquen un total de 12 elements generadors d'impactes, en les fases de construcció, funcionament i fi d'ús, relacionats amb: el desbrossament, la implantació de les estructures de suport, la construcció de les infraestructures energètiques auxiliars, la realització de rases i clots, la col·locació de panells, la plantació de la barrera vegetal, la tanca perimetral, la generació de residus d'obra i REE, l'ocupació del territori, les operacions de manteniment, la generació de residus derivats del desmantellament i el desmuntatge final del parc solar. Com a receptors d'impactes s'identifiquen: el medi abiòtic (qualitat atmosfèrica, nivell acústic, recursos edàfics i recursos hídrics), el medi biòtic (comunitats vegetals i animals) i l'antròpic (paisatge, economia, població, agricultura i ramaderia).

De la matriu de Leopold resultant, les afeccions negatives representen un 35 % del total. Per la seva banda, els impactes positius prevists derivaran de: la reducció en els gasos d'efecte hivernacle (emissió 0 de CO₂ associat a la producció de l'energia), incentivació de l'economia local i la descarbonització del sistema energètic balear.

Els impactes (positius i negatius) es valoren d'acord amb la metodologia d'índex d'incidència (Gómez Orea) i es conclou que: cap dels impactes té la qualificació de crític. S'identifiquen 10 impactes negatius: 5 de tipus moderat que passen a compatibles després d'aplicar mesures correctores, 2 de tipus moderat-sever que passen a ser moderat-compatible i compatible desprès d'aplicar mesures, i la resta se consideren compatibles.

Com a mesures correctores es proposen, entre d'altres: manteniment periòdic de la maquinaria associada, regs continuats, ús de materials resilients per tal d'esmorteir renous, correcta gestió de residus generats, restauració del sòl afectat, neteja de panells en sec o amb aigua, reg per degoteig de la barrera vegetal (aigua regenerada) manteniment de la vegetació existent en els límits parcel·laris, plantació del doble d'individus afectats per l'apertura de camins que es corresponguin amb la figura d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), minimitzar actuacions sorolloses en èpoques de reproducció, batudes per detectar exemplars protegits (tortuga mediterrània), instal·lació d'abeuradors amb tela impermeable des del punt de vista de la cria d'aus estepàries, formació de nius artificials per tal d'afavorir la nidificació, pantalla vegetal de 3 m d'altura, limitació dels accessos, realització d'estudi de gestió dels residus abans de l'inici de les obres...etc.

El Pla de vigilància ambiental inclou el seguiment de: la ubicació i extensió de l'ocupació temporal, els abocaments, la gestió dels residus perillosos, la qualitat atmosfèrica, els mesuraments acústics, la restauració paisatgística, les comunitats vegetals i faunístiques.

Quant al paisatge, consta estudi d'incidència paisatgística (de 27 d'agost de 2024 i sense signatura del tècnic redactor) al qual s'indica que:

• El percentatge de visibilitat del parc solar en un radi analitzat de 3 km és del 9,5% (328,17 ha), sent l'àrea d'influència < 500 m la més afectada amb un 33,46% de visibilitat.
• Com a mesura correctora es projecta la creació d'una barrera vegetal, estimada en 3 metres d'alçada a curt i mitjà termini, que mitigarà la visibilitat en un 10,21 (33,52 ha). L'amplada de la barrera en el límit parcel·lari sud (400 m longitud) serà de 15 m, en la resta de trams serà de 3 m i també es reforçarà la vegetació existent. La barrera estarà formada per estrat arbori (Olea europaea var. sylvestris, Pinus halepensis i Ceratonia siliqua) i arbustiu (Pistacia lentiscus).
• En l'avaluació de l'efecte acumulatiu amb altres parcs fotovoltaics, l'impacte paisatgístic es considerat compatible atès que l'àrea d'influència o de covisibilitat es localitza en les zones més elevades (Puig de Bonany i Puig de Son Sureda).
• Es conclou que l'impacte paisatgístic associat resulta compatible amb la qualitat del paisatge de la zona, sempre que s'executin les mesures correctores proposades.

L'annex sobre l'impacte directe i el induït del consum energètic i emissions de gasos d'efecte hivernacle, estima que l'estalvi d'emissions de CO₂ serà de 10.063 Tn/any.

5. Consideracions tècniques

Analitzada la documentació presentada, es fan constar les següents consideracions tècniques als efectes oportuns:

1. D'acord amb l'establert a l'article 16 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental:

"El promotor garantirà que el document inicial estratègic, l'estudi ambiental estratègic i el document ambiental estratègic, en el cas de l'avaluació ambiental estratègica, i el document inicial, l'estudi d'impacte ambiental i el document ambiental, en el cas de l'avaluació d'impacte ambiental, han estat realitzats per persones que posseeixin la capacitat tècnica suficient de conformitat amb les normes sobre qualificacions professionals i de l'educació superior, i tindran la qualitat i exhaustivitat necessàries per a complir les exigències d'aquesta llei. Per a això, els estudis i documents ambientals esmentats hauran d'identificar al seu autor o autors indicant la seva titulació i, si és el cas, professió regulada. A més, haurà de constar la data de conclusió i signatura de l'autor»

En aquest punt cal indicar que s'ha detectat la mancança d'identificació i signatura de la persona redactora en determinada documentació presentada.

2. Respecte de les al·legacions aportades per l'òrgan substantiu en dates 6 de setembre i 25 de novembre de 2024, tot i que de les primeres no consta el justificant oficial de registre d'entrada, les segones han estat presentades fora de termini i, diversos dels documents aportats manquen d'identificació, titulació i signatura de l'autor corresponent. No obstant l'anterior, cal fer constar que totes han estat valorades a l'hora de redactar la present DIA.

3. Respecte del concepte i requisits dels projectes industrials estratègics, l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, fa constar a l'apartat 2 el següent:

2. Aquests projectes tan sols es poden ubicar a sòl classificat com a urbà o urbanitzable i sempre que l'activitat del projecte s'inclogui dins els usos permesos o, en cas contrari, que sigui un ús adequat a la ubicació del projecte. En cap cas no s'entendrà com a adequada la ubicació a zones residencials o d'equipaments, amb l'excepció dels projectes d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, i igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics.

Excepcionalment, i tan sols en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables i d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, i igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics, es poden ubicar a sòl rústic comú, sempre que no estigui expressament prohibit pel pla territorial insular corresponent

Així mateix, d'entre els punts que s'han de tenir en compte a l'efecte de la declaració d'una proposta com a projecte industrial estratègic, l'apartat 4 del mateix article anterior recull a la lletra m) La major sostenibilitat mediambiental.

Segons l'exposat, es considera que la implantació de projectes estratègics d'energies renovables en sòl rústic comú, ha de tenir un caràcter excepcional, és a dir, una excepció de la regla comú que s'aparta de l'ordinari o que ocorre rares vegades. Consultada la pàgina web de la DG d'Energia i Canvi Climàtic corresponent al procediment d'informació pública de projectes, s'observa que la tramitació projectes industrials estratègics relacionats amb la implantació d'energies renovables en sòl rústic comú és un fet comú, usual o freqüent. De fet en paral·lel a la tramitació ambiental del present parc fotovoltaic, consta la d'un altre projecte, també estratègic i ubicat a sòl rústic, que es localitza a la banda oest de la carretera Ma-3310 (sentit Petra) i que es correspon a l'anomenat Alten Mallorca I.

S'al·lega per part del promotor en aquest punt, que la tramitació del projecte com industrial estratègic no és un factor que tingui un impacte ambiental, i per tant, aquest punt no hauria de formar part de les consideracions tècniques. Cal recordar que un dels principis de l'avaluació ambiental, és la protecció i millora del medi ambient, dins el qual s'inclou el medi abiòtic (qualitat atmosfèrica, nivell acústic, recursos edàfics i recursos hídrics, entre d'altres). Per tant, tot i que el tipus de tramitació d'un projecte no té efectes directes sobre el medi, sí que s'han de tenir en compte els derivats de la seva aprovació/execució. La reconversió o substitució d'una activitat agrícola o terreny susceptible, que de base requereix d'unes condicions limitades respecte a la seva ubicació (tipus de sòl, composició, estructura o gruix), per una altra de tipus industrial amb majors possibilitats d'emplaçaments, suposa un impacte ambiental significatiu ja que: modifica els paràmetres de base del component principal (el sòl), afavorint la seva desertificació i la desaparició de les espècies de fauna i flora autòctones associades al medi, redueix les possibilitats de producció agrícola local associada i com a resultat s'incrementen els impactes derivats de les importacions dels productes locals atès la reducció en la capacitat d'autoabastiment.

4. Respecte a les alternatives d'ubicació de la planta fotovoltaica, es manté la consideració que la seleccionada no ha estat justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions al medi ambient atès que:

• S'ha sobrevalorat per tres l'aptitud fotovoltaica front a la resta dels paràmetres ambientals analitzats.
• S'han puntuat paràmetres tenint en compte la seva proximitat a la instal·lació projectada en lloc de valorar sí realment hi ha una afecció directa a aquestes zones (ANEI, ARIP, XN2000, ZAR o APR inundació) motiu pel qual les estimacions realitzades es consideren irrellevants. Cal assenyalar que pel que respecta al risc d'incendi forestal (IV Pla 2015-2024) per a l'alternativa 2 s'ha justificat una major puntuació en base a un risc molt alt a l'entorn de la planta quan, segons l'eina de l'IDEIB, el risc a l'entorn resulta baix.
• Respecte del paràmetre que valora la distància a altres parcs fotovoltaics, únicament s'ha tingut en compte com a instal·lació més propera la corresponent al parc fotovoltaic de Petra, sense tenir en consideració el projecte fotovoltaic immediatament annex i corresponent a Alten Mallorca I.
• Respecte de paràmetres com poden ser l'existència d'elements patrimonials i el seu àmbit de protecció o d'hàbitats d'interès comunitari, no s'ha tingut en compte la seva distribució espacial dins les parcel·les analitzades. En aquest punt es considera que l'alternativa seleccionada (1) es veuria penalitzada per l'àmplia dispersió tant d'elements patrimonials com d'hàbitats front a una ubicació més localitzada i restringida que presenta l'alternativa 2. Cal tenir en compte que aquesta consideració ja es va incloure al primer informe proposta signat en data 31 de juliol de 2024.

D'acord amb tot l'exposat es qüestiona la valoració/puntuació de les alternatives analitzades i l'òrgan ambiental es reafirma en la consideració que l'alternativa seleccionada presenta un major número de característiques ambientals restrictives (afirmació que consta recollida al document Actualització Parc Solar Fotovoltaic Alten Mallorca II, de 14 de novembre de 2024).

5. Respecte a la ubicació del projecte dins l'àmbit d'un Àrea de Reconversió Territorial directa, ART 6. Connector paisatgístic lineal na Borges – Massís de Randa, l'objecte de la qual és la restitució o millora del paisatge rural, d'acord amb l'article 37 de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries (DOT), cal tenir en compte que:

5.a) Segons l'annex I. Àrees de reconversió territorial del Pla Territorial Insular de Mallorca, l'ART-6 Connector paisatgístic lineal Na Borges – Massís de Randa:

• Pretén millorar el paisatge i estructurar els espais naturals existents a l'illa.
• Ha de ser receptor de projectes i ajudes per al seu desenvolupament cap a estadis evolutius de major valor ecològic: ajudes per al manteniment de cultius arboris per a funcions ambientals i paisatgístiques o ajudes per a la la forestació de terres agrícoles.
• Té com a objectius: redibuixar i conservar els territoris amb vocació boscosa així com facilitar la seva ampliació, estructurar amb ordre el territori insular i crear zones ecològiques amb les que poder corresponsabilitzar-se de la millora del medi natural.

5.b) Els Serveis Tècnics d'Urbanisme i el Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, fan constar la necessitat d'ampliar les mesures correctores proposades per tal de compatibilitzar el projecte amb els objectius de l'ART-6. No obstant consideren que han d'informar desfavorablement el projecte justificant, entre d'altres, la dificultat en l'efectivitat de qualsevol possible mesura correctora en el pla mitjà i llunya. Cal assenyalar en aquest punt que, en un cas similar com el del PFV Petra, ubicat 1km al nord-est del projectat, la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca va recomanar excloure els mòduls fotovoltaics de l'àmbit afectat per l'ART-6, amb la finalitat de respectar els objectius del connector paisatgístic, i aquesta exclusió va ser considerada com a condicionant a la corresponent declaració d'impacte ambiental (BOIB núm. 131 de 23 de setembre de 2021).

5.c) Quant al disseny en planta projectat, cal tenir en compte que ja al primer informe proposta de data 31 de juliol de 2024 es va indicar que la implantació de mòduls en diferents zones o seccions de la parcel·la delimitades al seu torn per l'existència de zones boscoses, elements patrimonials i les seves franges de protecció, zones d'hàbitats d'interès comunitari, zones de protecció d'estesa elèctrica i camins interiors, no es considerava una actuació tendent a afavorir la cohesió del paisatge sinó que per contra incrementaria la seva fragmentació.

De resultes de l'exposat, es manté la consideració que la realització del projecte no s'ajusta als objectius fixats per les Directrius d'Ordenació Territorial en el sentit de millorar el paisatge rural ja que la seva execució deteriorarà la cohesió territorial alhora que incrementarà la fragmentació del territori (configuració de la planta).

6. En termes de paisatge, l'òrgan competent (Servei d'Ordenació del Territori) considera que la zona d'implantació del projecte es correspon amb:

• Un àrea de grans parcel·les agrícoles que conformen planes cerealístiques de paisatge obert cap a l'est, així com parcel·les agrícoles més reduïdes amb partions vegetals i vistes més limitades cap a l'oest.
• Una zona amb un grau de valoració paisatgístic alt, molt alt i extraordinari.
• Una zona molt visible des de l'entorn proper i mitjà situat al sud i est de la parcel·la, així com des d'una part de l'entorn proper situat al nord i des del Puig de Bonany (317 m) que es localitza a uns 3 km de distància.

De l'exposat conclou que la major part de l'àmbit on s'ubicarà el parc fotovoltaic serà molt visible des dels principals punts de concentració d'observadors. Així mateix i pel que respecta al projecte annex (Alten Mallorca I), cal recordar que propi Servei d'Ordenació del Territori va establir entre els condicionats per a la seva execució:

1. Reduir la superfície d'implantació dels panells fotovoltaics no instal·lant panells en la zona nord (zona 1) per tal de reduir l'impacte ambiental i paisatgístic del conjunt tant en el pla proper com el mitjà.

2. Traslladar les edificacions auxiliars projectades en la zona 1, a altres zones de la parcel·la menys visibles, per tal de reduir l'impacte ambiental i paisatgístic del parc.

Condicionants que varen ser recollits a la seva declaració d'impacte ambiental publicada al BOIB núm. 137 de 19 d'octubre de 2024 i dels quals s'ha de donar compliment amb la finalitat de reduir l'impacte paisatgístic derivat de la seva instal·lació.

L'estudi d'incidència paisatgística del projecte Alten Mallorca II, de data 27 d'agost de 2024, refereix d'entre els punts de major relleu en un àrea de 10 km, el Puig de Bonany i el Puig de Son Sureda. Considera que l'atracció visual de 2 o més parcs fotovoltaics serà mínima a partir dels 3 km i conclou que no se generarà un gran impacte acumulatiu atesa la morfologia del terreny i la vegetació existent. Com a imatges dels punts d'observació s'inclouen únicament visuals des de la carretera Ma-3310. No obstant, en vista que moltes de les al·legacions realitzades per particulars refereixen, entre d'altres, l'impacte visual des del Puig de Bonany, i tenint en compte que el Servei d'Ordenació del Territori qüestiona l'efectivitat de possibles mesures correctores, s'ha procedit per part de l'òrgan ambiental a recopilar diverses perspectives des d'aquesta zona elevada.

De resultes de l'observat es considera que el desenvolupament del projecte de parc fotovoltaic Alten Mallorca II donarà lloc a un impacte paisatgístic sever, el qual a més serà acumulatiu i sinèrgic amb el que resulta del ja existent PFV Petra i del que possiblement es derivarà del PFV Alten Mallorca I.

Pel que respecta a la mesura correctora proposta consistent en la implementació d'una barrera vegetal perimetral de 15 m d'amplada amb la finalitat de mitigar l'impacte visual, cal indicar que segons l'annex paisatgístic, aquesta franja de vegetació tan sols reduiria l'àrea visible del parc en un 0,04 % a la zona sud-oest. A més a més, cal tenir en compte que aquesta mesura correctora, inicialment proposta pels Serveis d'Urbanisme i d'Ordenació del Territori, s'hauria d'estendre amb una amplada mínima de 15 m per tot el perímetre de la parcel·la, amb la finalitat de compatibilitzar la instal·lació amb els objectius de l'ART-6. Per tot l'indicat, es considera que la necessitat d'establir una mesura mitigadora de l'impacte paisatgístic, que duu associat un consum considerable de recurs hídric i d'emissions atmosfèriques derivades del seu transport, però que no resulta eficaç a l'hora de mitigar l'impacte paisatgístic tenint en compte la proximitat de reconeguts punts elevats d'observació de fàcil accés, reafirma el fet que l'alternativa seleccionada no resulta la millor des del punt de vista ambiental.

7. Pel que respecta a les mesures compensatòries propostes a l'estudi agronòmic d'acord amb l'establert a la instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, del Director General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural per la que es modifica la Instrucció 2/2021 de 14 de juliol de 2021, del Director General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs solars fotovoltaics en sòl rústic, cal assenyalar que:

• L'informe del servei d'Agricultura considera com a mesura de compensació, de clar caràcter innovador, la proposta d'un hivernacle de 2.000 m² monitoritzat i ubicat devora d'un altre d'iguals característiques que va a ser proposat com a mesura de compensació per al projecte de PFV Alten Mallorca I. Totes dues propostes d'hivernacles es localitzen dins l'àmbit d'una autorització minera vigent corresponent a l'explotació Sa Taulera de Petra amb núm. 516.
• De les mesures de complementarietat propostes i consistents en el cultiu de 5 ha de pastures de cereal (entre les plaques del PFV) i 5 ha de cultiu d'espècies mel·líferes (entre les plaques del PFV), s'ha observat que únicament una de les dues seria factible ja que si la superfície perimetral dels mòduls és de 154.642 m² (15,46 ha), la superfície que restaria disponible entre plaques seria només de 6,2 ha tenint en compte l'esquema de distribució presentat.

Arran de l'exposat i a efectes de compensar l'impacte ambiental que suposa la pèrdua, per un termini mínim de 30 anys, d'un sòl rústic que ha estat objecte de cultiu (cereal de secà) al llarg de 70 anys, les mesures proposades resulten insuficients atès que no es compensa, des del punt de vista de funcionalitat, la mateixa superfície agrícola que es perd amb l'emplaçament de la instal·lació fotovoltaica, i la proposta d'hivernacle devora d'un altre que està molt pròxim a diverses naus confrontants a una de les principals vies de circulació (Ma-15), no es considera una mesura compensatòria ambientalment acceptable ja que incrementarà l'impacte paisatgístic ja existent a la zona.

8. Respecte a la possible fauna existent a l'àmbit d'implantació, indicar que totes les aus esmentades al punt 8 de l'apartat elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte, es troben incloses en l'annex del Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, com també en l'annex I de la Directiva 2009/147/CE el Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres. Els terrenys de conreu on es projecta el parc fotovoltaic serveixen de zona d'estada d'aus estepàries com el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), la guàltlera (Coturnix coturnix), la cogullada fosca o terrola caputxina (Galerida theklae), entre d'altres, però també són àrees de campeig del milà (Milvus milvus) i del mussol banyut (Asio otus).

L'al·legació presentada pel promotor en aquest punt justifica que la distribució espacial d'algunes de les anteriors espècies no es mostra reflectida a les quadricules 1x1 (km) del Bioatles que ocupen l'àmbit de la parcel·la, sinó que únicament es mostren en les quadrícules 5x5 (km). En aquest punt es considera que la mancança de distribució podria respondre bàsicament a que la seva distribució abasta una superfície major. De fet, cal tenir en compte que al realitzar consulta en les capes 1x1 km del Bioatles es mostra el següent missatge: Certes espècies sensibles No es mostren a la informació de la malla 1x1, només es mostren interrogant la malla de 5x5.

Posteriorment, al document d'actualització de 14 de novembre de 2024, es procedeix a no negar l'existència d'aus estepàries a la zona del projecte i a proposar mesures específiques consistents en: creació de corredors biològics, delimitació de zones de protecció i refugi dins el parc o instal·lació de pals de fusta per a individus de milà. En referència a aquesta espècie protegida, el Servei de Protecció d'Espècies recull en el seu informe la presència de fins a 6 nius de milà a distàncies superiors als 1.000 m de l'emplaçament del projecte. Per altra banda i segons publicació monogràfica de la Societat Espanyola d'Ornitologia – SEO/BirdLife per a l'espècie de milà reial (Milvus milvus), les distàncies màximes de vol respecte del niu en individus sedentaris d'aquesta espècie, són superiors als 15 km (de 21,5 a 15,8 km). Cal tenir en compte que aquesta espècie consta catalogada en perill d'extinció a l'àmbit de les Illes Balears en el Llibre vermell de les aus d'Espanya (edició desembre 2021).

Es reitera en aquest punt l'establert a l'article 46 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat en sentit de:

3. Els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.

I es considera que l'ocupació directa dels terrenys projectats comprometrà les funcions ecològiques de la zona ja que ocasionarà pertorbacions i alteracions d'espècies estepàries d'avifauna catalogades i dels seus hàbitats associats, així com també la seva fragmentació arran de la pròpia instal·lació.

9. Respecte a la presència d'elements del domini públic hidràulic com són un tàlveg en la zona d'implantació del parc, o un torrent i la seva plana geomorfològica d'inundació en la trajectòria de la línia d'evacuació. Es reitera que dins l'expedient no consta l'informe corresponent de l'òrgan competent en la matèria.

10. Respecte a la necessitat de plantejar alternatives a la línia d'evacuació que representin una menor longitud en el seu traçat i en conseqüència menors impactes associats. S'al·lega i reitera posteriorment que l'opció seleccionada està justificada sobre la base de condicionants físics, tècnics, operatius i energètics existents. De la mateixa manera es torna a recordar/considerar:

a) L'establert a l'article 1.1.b) i a l'annex VI de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental.

b) Que a l'àmbit de la subestació elèctrica de connexió projectada hi ha, des del punt de vista medi ambiental, opcions d'ubicació de la planta que representen menors impactes associats (menor recorregut de traçat, absència d'hàbitats d'interès comunitari, absència d'elements patrimonials, absència d'elements del DPH, similar aptitud fotovoltaica o fins i tot aptitud alta...etc).

c) Que la incompleta anàlisi d'alternatives respecte a la línia d'evacuació sembla ser conseqüència de la insuficient o escassa valoració d'alternatives respecte a la ubicació de la planta.

A més a més, caldria tenir en compte que el Servei de Patrimoni de l'Ajuntament de Manacor (municipi on s'ubica el punt de connexió) ha informat en sentit desfavorable, però sense referir-se en concret al projecte I o II, i que l'Agència Balear d'Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA) ha informat que no pot emetre informe favorable fins que els promotors plantegin una secció tipus conjunta d'ambdues línies d'evacuació que ocupi el mínim d'espai possible d'acord amb la normativa i les instruccions tècniques aplicables.

11. Respecte de la justificació al compliment dels condicionants ambientals recollits a l'annex F del Decret 33/2015 es reitera la consideració que no s'ha prioritzat la instal·lació en espais de poc valor ambiental.

Conclusions

Per tots els motius exposats, i atès que:

• L'execució del projecte suposa un impacte sever sobre el sòl rústic en termes de reduir la seva funcionalitat bàsica i singular de caràcter agrícola i/o ramader.
• L'alternativa d'ubicació seleccionada no es considera justificada objectivament des del punt de vista d'afeccions damunt el medi ambient.
• L'execució del projecte no es considera compatible amb el compliment dels objectius fixats per a l'ART-6 Connector paisatgístic lineal na Borges – Massís de Randa pel que fa a la millora del paisatge rural al mateix temps que suposa un increment en la fragmentació del territori i deteriora la seva cohesió.
• L'execució del projecte suposarà un impacte paisatgístic sever i dilatat en el temps, tenint en compte la proximitat de punts d'observació significatius i rellevants en quant a potencials observadors.
• L'impacte paisatgístic de la planta serà sinèrgic i acumulatiu amb el derivat d'altres instal·lacions fotovoltaiques ja existents i/o aprovades però a la data actual pendents d'implantar.
• Les mesures correctores proposades per tal de mitigar l'impacte paisatgístic de la planta es consideren insuficients i desproporcionades pel que respecta als impactes que d'elles es derivarien (consum hídric i emissions atmosfèriques associades al seu transport).
• Les mesures proposades a efectes de compensar la pèrdua d'un sòl rústic destinat al cultiu, des de fa més de 70 anys, resulten per una banda insuficients i per una altra improcedents des del punt de vista de l'impacte paisatgístic acumulatiu que d'elles es deriva.
• No es considera justificat que la zona d'implantació de la instal·lació es localitzi en un espai de poc valor ambiental ni en camps de cultiu de baixa productivitat, segons l'establert a l'annex F del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
• L'execució del projecte suposarà la pertorbació d'espècies estepàries d'avifauna protegides tant per la normativa estatal com l'europea (Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, com també en l'annex I de la Directiva 2009/147/CE el Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres).
• El projecte es considera incompatible amb l'establert a l'article 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que estableix que els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable a la realització del projecte de planta fotovoltaica connectada mitjançant línia d'evacuació a xarxa Alten Mallorca II, ubicat a la parcel·la 584, polígon 12, T.M. de Petra, promogut per Alten renovables Iberia 7, S.L. i redactat i signat en data març de 2024 per Eduardo Ramis d'Ayreflor (enginyer industrial) i Cristobal Ramis d'Ayreflor (enginyer tècnic naval).

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 5 de febrer de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá