Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA D'HABITATGE, TERRITORI I MOBILITAT
Núm. 77200
Resolució de la directora general d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental per la qual es formula la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de parc solar fotovoltaic (PFV) Mallorca Hive de 10 MW, polígon 37, parcel·la 220, terme municipal de Palma (Exp. 12A/2024)
Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 1 d'octubre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,
RESOLC FORMULAR:
La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte de parc solar fotovoltaic (PFV) Mallorca Hive de 10 MW, polígon 37, parcel·la 220, terme municipal de Palma, en els termes següents:
El projecte es tracta d'un parc solar fotovoltaic en sòl rústic de règim general, de tipus D, d'acord amb l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), atès que la seva ocupació total és superior a 10 ha i que s'ubica a zona d'aptitud fotovoltaica alta segons el mapa d'aptitud fotovoltaica del PDSEIB.
D'acord amb l'article 13.2.b) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, els projectes que figurin a l'annex 2 d'aquesta llei. Segons les característiques del projecte i la seva ubicació quedaria inclòs dins l'annex 2, grup 2 Energia, apartat 6, Instal·lacions per a producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar destinada a la venda a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.
Tot i que el projecte hauria d'estar sotmès a avaluació d'impacte ambiental simplificada, el promotor ha sol·licitat que el projecte es tramiti pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària d'acord amb els articles 7.1.d) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i 13.1.f) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.
Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21 i 22 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.
1. Descripció del projecte
El projecte de parc solar fotovoltaic (PFV) Mallorca Hive s'ubica a la parcel·la 220 del polígon 37 del terme municipal de Palma, que té una superfície estimada segons cadastre de 145.390 m2, classificada com a sòl rústic de règim general segons el Pla Territorial de Mallorca (PTI).
L'accés a la parcel·la es fa des de Palma en direcció Algaida per la carretera Ma-15.
Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del PDS energètic de les Illes Balears, la zona d'implantació està considerada com d'aptitud fotovoltaica alta.
Tot i que la superfície de la parcel·la és de 145.390 m2, les plaques fotovoltaiques no ocuparan la totalitat d'aquest espai, sinó que l'ocupació serà de 10,79 Ha. En total, el projecte ocuparia una extensió del 74,26% de la superfície parcel·lària, i consisteix en un parc solar fotovoltaic de 10 MW de potència format per 17.279 panells solars de 670 Wp.
El parc fotovoltaic estarà format per panells fotovoltaics amb tecnologia Bifacial, l'última tecnologia del mercat, que permet aprofitar la reflexió del terreny a la cara posterior, assolint entre 5 i 10% més de rendiment que un mòdul convencional, col·locats en fileres orientades a eixos nord-sud i suportats per una estructura d'acer galvanitzat amb possibilitat de moviment est-oest. La distància entre fileres (Pitch) és de 4,5 m que permet cultivar el terreny entre fileres segons es detalla a la memòria agronòmica. La densitat d'ocupació és de 1,069 MWP per Ha, complint així la recomanació del Pla Director Sectorial energètic de les Illes Balears.
El punt de connexió està situat a la subestació elèctrica de Marratxí.
La línia de connexió que connectarà el parc fotovoltaic amb la subestació elèctrica de Marratxí tindrà una longitud aproximada de 9,4 km i serà soterrada. El primer tram discorrerà per la via de servei de la carretera de Manacor, fora de l'APT de carreteres, i per la vorera, sense ocupar la calçada.
Per a la conversió de l'energia generada DC/AC i la seva posterior evacuació i injecció al punt de connexió es disposaran de 3 unitats de “MV POWER STATION” formats per inversor i transformador, 2 de 4 MVA de potència i un altre de 2 MVA de potència.
El PFV no es troba en APR d'inundació, però part de la línia subterrània que va cap a la subestació passa per APR d'inundació, per tant, estarà prohibida l'execució dels treballs en aquesta zona els dies de pronòstic de pluja intensa.
El terreny no presenta pendent i a la zona on es planteja la instal·lació, hi ha predominància de vegetació herbàcia, a causa de l'ús predominant agrícola; motiu pel qual domina el cultiu de lleguminoses, i de gramínies en menor proporció. La parcel·la té un sistema de reg per inundació amb aigües residuals depurades.
A l'EIA s'han definit zones d'exclusió d'entre 10 i 20 metres atès els elements que s'ubiquen dins la parcel·la: al nord-est hi ha una línia aèria de mitja tensió (MT) de 66 kV mentre que al sud hi ha una canalització de gas natural i la carretera Ma-15, i la parcel·la està travessada pel torrent de sa Síquia. Així s'ha exclòs de la instal·lació de les plaques del PFV les franges que ocupen aquests elements: APT de carreteres, APT Domini Públic Hidràulic i la línia de MT. També la implantació dels panells solars es realitzarà respectant una reculada d'entre 10 i 20 metres respecte a les parcel·les confrontants.
La parcel·la on s'ubicarà la instal·lació està delimitada perimetralment a la zona del nord-est per una barrera vegetal consolidada existent, i a la resta de perímetre s'implantaran barreres vegetals formades per espècies de baix requeriment hídric, com ara ullastres i vegetació arbustiva. Així mateix, perimetralment s'implantarà una tanca que permeti passar la fauna de port petit (rosegadors, rèptils, llebres).
Un cop acabada la vida útil de la instal·lació, la finca podrà recuperar la seva activitat tradicional, sempre que es dugui a terme el pla de restauració o recuperació de la zona, incloent-hi la gestió de tots els residus generats (principalment estructures metàl·liques de suport i plaques solars fotovoltaiques).
El pressupost del projecte és de 8.018.379,52 €. Inclou la pantalla vegetal (19.200 €) i el capítol 4 de mesures ambientals: desmantellament panells i cablejat i gestió dels residus per gestor autoritzat (85.740 €), pla de vigilància ambiental (12.000 €), recuperació agrícola a 12 ha amb plantació d'ametllers (25.000 €) i tractament de residus (45.000 €).
Pel que fa a l'afecció per risc d'accidents greus o catàstrofes la parcel·la no es troba afectada per pujada del nivell de la mar, ni per períodes de retorn extraordinaris, ni per vents ni per incendis.
Explicació del projecte sobre la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre del 2021, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural
D'acord amb la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre del 2021, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per a l'emissió d'informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics a sòl rústic, el projecte queda inclòs a l'apartat referent a instal·lacions d'energia renovable a sòl rústic superior a una ocupació de 4 hectàrees.
Per això, s'elabora la memòria agronòmica corresponent. Segons els mesuraments realitzats al terreny, observacions in situ, consultes realitzades amb la persona encarregada de realitzar els treballs agrícoles, consultes documentals/digitals i els resultats obtinguts del laboratori; es pot arribar a la conclusió que la parcel·la rústica 220 del polígon 37 de Palma de Mallorca, es pot classificar com a terres d'alt valor agrari Nivell 1 molt alt valor agrari, en coincidir en un 70% dels paràmetres definits a la instrucció.
Això no obstant, d'acord amb el punt 5 de la instrucció esmentada, el Servei d'Agricultura podrà emetre un informe favorable als projectes que vinguin acompanyats per la presentació de mesures de complementarietat amb l'activitat agrària o ramadera o de compensació quan la instal·lació d'energies renovables s'ubiqui en recintes o parcel·les inscrites al RIA o REGEPA dins d'una explotació de categoria general, preferent o prioritària, el sòl de la qual entri en qualsevol de les categories agronòmiques de l'Annex I i sempre que presentin un projecte de complementarietat amb l'ús agrari o ramader que tingui un clar caràcter innovador segons el parer de la persona tècnica que elabori l'informe.
Com que la parcel·la obté la categoria general comentada anteriorment, es realitzen mesures complementàries i compensatòries en aquest projecte, ja que la tecnologia emprada i el disseny de la instal·lació permet l'exercici de l'activitat agrària o ramadera compatible amb la generació d'energia amb una disminució productiva que no sigui significativa.
En qualsevol cas, es realitzaran les mesures de complementarietat o compensació contemplades a la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre de 2021, del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.
2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte
1. D'acord amb la cartografia oficial de la Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (ideIB), segons la capa del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIMa) la parcel·la on s'ubica el PFV es troba a sòl rústic de règim general (SRG). A la part sud la parcel·la limita amb la carretera Ma-15, per tant, un tram de la parcel·la es localitza en APT de carreteres. D'acord amb el PTI a la parcel·la no hi ha cap APR ni d'erosió, ni d'esllavissada, ni d'incendi ni d'inundació. La parcel·la presenta pendents baixes (<1%), trobant-se aproximadament a la cota 13 m sobre el nivell de la mar.
2. El PG de Palma (2023) classifica la parcel·la com a sòl rústic comú i Àrea d'interès natural per planejament general (AIN‐XT). També Àrea de protecció territorial de carreteres (APT-C), Àrea de protecció territorial de domini públic hidràulic (APT-DPH) i Àrea de Prevenció de Riscos de Contaminació d'Aqüífers (APR-CN). Està inclosa al parc agrari de Llevant i a entorns de protecció de dos molins recollits a les fitxes 87-84 i 87-85 del catàleg amb protecció B i a l'entorn de protecció d'Es Caragol, un habitatge rural i agropecuari amb protecció B i fitxa 87-06 del catàleg.
3. Les figures ANEI i AAPI més properes es troben a 1,0 i a 2,2 km de distància respectivament cap al sud-est i fan referència a la perifèria de Son Gual (AAPI) i a tota la zona de més altitud que envolta la conca de Palma, des de la conca hidrogràfica del torrent des Jueus fins a la conca hidrogràfica del barranc de Sa Cova.
4. Pel que fa a les aigües superficials, d'acord amb les dades de l'ideIB, la parcel·la la travessa el torrent de sa Síquia, per la qual cosa la distribució dels mòduls fotovoltaics es farà respectant el curs d'aigua. A la parcel·la no s'ha delimitat cap plana geomorfològica d'inundació, ni APR d'inundació ni àrea amb risc potencial significatiu d'inundació (ARPSI).
5. Respecte a les aigües subterrànies, la parcel·la es troba sobre la massa d'aigua subterrània 1814M2 Sant Jordi, la qual és un aqüífer superficial que es troba en mal estat (mal estat químic i mal estat quantitatiu) i es troba en risc químic per clorurs i nitrats. S'ha detectat presència de substàncies prioritàries. És una zona vulnerable a la contaminació per nitrats i amb un nivell de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat que no es troba afectada per cap perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà. A la finca hi ha 3 captacions, segons les dades de l'ideIB, que són:
- ARE_2176_Vigent: ús reguiu i volum màxim anual: 1.000 m3.
- ARE_2177_Vigent: ús reguiu i volum màxim anual: 59.500 m3.
- ARE_2175_Vigent: ús reguiu i volum màxim anual: 24.500 m3.
6. Pel que fa a la vegetació existent, és la pròpia del cultiu existent, lleguminoses i gramínies en menor proporció. D'acord amb l'EIA, a la parcel·la es troba vegetació de ribera acompanyant el torrent, composta principalment per matollar d'elevada frondositat, a la zona del nord-est una barrera vegetal consolidada, i segons el Bioatles desenvolupat pels serveis d'informació territorial de les Illes Balears (SITIBSA) a partir de la informació aportada pel Servei de Protecció d'Espècies, els resultats de la consulta de les dues quadrícules 1x1 amb codi 2991 i 2992 i l'anàlisi visual de la zona on es projecta el parc solar no mostren ni identifiquen espècies vegetals endèmiques o amenaçades, sinó que es detecta que hi ha presència de pi blanc (Pinus halepensis) i savines (Juniperus phoenicea subsp. Turbinata).
7. Respecte a la fauna present a la zona, l'EIA analitza tant les quadrícules 1x1 com les quadrícules 5x5 del Bioatles, i únicament la serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus), es troba en una de les quadrícules 1x1 on es pretén realitzar la instal·lació de les plaques fotovoltaiques, mentre que les altres espècies es troben més allunyades.
8. L'informe del Servei de Protecció d'Espècies assenyala que segons la informació disponible al Servei, a la parcel·la on s'ubica el projecte no hi ha constància de la presència d'espècies protegides.
9. D'acord amb la cartografia oficial d'hàbitats de 2022 de l'ideIB no es localitza cap hàbitat d'interès comunitari (HIC) a la parcel·la.
10. El projecte no es localitza a cap espai natural protegit ni a cap espai protegit Xarxa Natura 2000, la Zona d'Especial Conservació (ZEC) més propera és la de Xorrigo (ES5310102).
11. D'acord amb el PTI de Mallorca la parcel·la forma part de la Unitat del Paisatge UP- 4 Badia de Palma i Pla de Sant Jordi. L'àrea d'influència contemplada (3 km des de la zona on es projecten els mòduls solars) ocupa totalment les unitats paisatgístiques 2 i 4.
12. La parcel·la és una explotació agrària dedicada al cultiu de farratge (cereals i civada), classificada com d'alt valor agrari (nivell 1) i molt alt valor agrari.
13. La parcel·la és zona regable amb aigües residuals depurades del Pla de Sant Jordi, detallada al RD 1234/1974, de 4 d'abril de 1974, i declarada d'interès nacional.
3.Resum del procés d'avaluació
3.1. Fase d'informació pública
Certificat sobre la informació pública del projecte del parc solar fotovoltaic (PFV) Mallorca Hive (10 MW), polígon 37, parcel·la 220, terme municipal de Palma, emès pel Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, que certifica que el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i l'altra documentació de l'expedient, s'ha exposat al públic d'acord amb el BOIB núm. 88, de 7 de juliol de 2022, al portal web del Servei, per un termini de trenta dies, i que no s'ha presentat cap al·legació.
S'ha publicat també al diari Ara Balears del 2 de juliol de 2022 i al Diario de Mallorca del 5 de juliol de 2022.
3.2. Consulta a les administracions afectades
En data 27 de juny de 2022 el Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, d'acord amb l'art. 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i l'art. 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, sol·licita consulta a les següents administracions afectades: Servei de Protecció d'Espècies, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Servei d'Estudis i Planificació, Servei d'Aigües Subterrànies i Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció general de Recursos Hídrics, tots aquests de la Conselleria de Medi Ambient i Territori; Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic; Servei d'Agricultura de la DG d'Agricultura i Ramaderia de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació; Direcció General d'Emergències i Interior; Delegació del Govern a les Illes Balears (Àrea d'Indústria i Energia); i del Consell Insular de Mallorca: Departament de Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Patrimoni, Departament de Territori; Ajuntament de Palma (departament d'Urbanisme), Ajuntament de Marratxí (departament d'Urbanisme), GOB, Amics de la Terra, Terraferida, Edistribución Redes Digitales S.L.U., Red Electrica España S.A.U., Redexis Gas Servicios, S.L., Redexis Infraestructuras S.L.
3.3. Informes rebuts
-Informe del Servei de Protecció d'Espècies de data 6 de juliol de 2022 que informa favorablement.
-Informe del Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció general de Recursos Hídrics de data 11 d'agost de 2022 que informa:
«- Dins la parcel·la 220 del polígon 37 del TM de Palma hi ha ubicats dos aprofitaments d'aigües subterrànies amb les referències ARE_2177_Vigent_DI 9583 per usos agrari i domèstic i ARE_2176_Vigent-DI-_8431, per ús de reguiu, associats a la propietat dels terrenys, el titular dels quals no coincideix amb l'actual propietat dels terrenys.
- Qualsevol canvi d'ús dels aprofitaments requereix autorització prèvia de l'autoritat hidràulica.
- L'actual propietat dels terrenys ha de tramitar el canvi de titular dels aprofitaments».
-Informe de la Direcció general d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat de data 29 de juny de 2022 que informa favorablement el projecte d'acord amb les consideracions tècniques de l'informe, entre les quals s'indica:
«L'activitat es troba compresa dins l'annex I del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d'emergència i, per tant, s'hauran de complir els requisits essencials recollits a aquesta normativa, així com la resta que sigui d'aplicació en matèria d'autoprotecció i emergències».
-Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic de data 15/07/2022 que conclou:
«El projecte s'alinea amb els objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com de suficiència energètica, establertes a la llei esmentada, i per tant, té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic.
Seria convenient que el projecte avaluï la possibilitat d'instal·lar equips d'emmagatzematge energètic per donar compliment a l'art. 43 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica».
-Informe del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció general de Recursos Hídrics de data 1 de setembre de 2022 que conclou informar favorablement amb els condicionants següents:
«1. Els usos i volums màxims anuals dels sondejos existents a la parcel·la s'han de respectar. Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques. En cas de voler utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, en compliment del RD 1620/2007 de 7 de desembre, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització, la qual es regirà per l'esmentada normativa.
2. Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística:
Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».
-Informe de Red Eléctrica, firmat per Elena Nogueroles Laguía, cap del Departament de Manteniment de Línies, en data 29-09-2022, que determina:
«- Red Eléctrica s'oposa al PFV Mallorca Hive atès que no compleix les distàncies reglamentàries a la línia aèria a 66 kV D/C Llucmajor-Son Orlandis 1 i 2, propietat de Red Eléctrica. S'adjunta plànol delimitant la zona on queda “prohibida” la construcció d'edificis i instal·lacions industrials d'acord amb el Reial Decret 1955/2000, vigent des del 16 de gener de 2001.
- Pel que fa a la línia subterrània a 15 kV es sol·licita informació suficient i detallada (plànols georeferenciats) per procedir al seu estudi».
-Informe de l'Ajuntament de Marratxí de l'enginyer municipal Mateu Carrió Grau de data 30 de setembre de 2022 que informa favorablement el projecte sempre i quan es compleixin les següents condicions:
«a) El traçat de la línia es realitzarà per calçada. La reposició mínima d'asfalt serà d'1 m d'amplada, amb un sobreample prèviament retallat amb disc, de 20 cm a cada banda de la síquia. L'asfalt haurà d'arribar fins a la vorera o voral més propera de la carretera. El gruix de reposició de la capa d'aglomerat serà de 5 cm d'AC16 Surf 50/70 S i l'estesa de l'asfalt s'haurà de realitzar amb màquina estenedora.
b) El replè de la síquia en els darrers 30 cm abans de la capa d'asfaltat es realitzarà amb formigó en massa HM-20/B/20/I. Si la resta de la síquia no es replena de formigó, s'haurà d'assolir un Proctor Modificat del 95%.
c) La profunditat dels conductes permetrà les connexions per gravetat de les diferents fases del NR de Son Ametller amb un futur col·lector de recollida de residuals per gravetat que es situaria a l'eix del camí de Son Ametller. En el moment de l'execució de l'obra es replantejarà amb els serveis tècnics municipals el costat i la profunditat de les canalitzacions de mitja tensió.
d) En cap cas la instal·lació podrà afectar als serveis existents.
e) Es considera que la instal·lació de tubs de reserva ha de ser suficient per altres instal·lacions futures que es connectin a aquesta subestació. A aquests efectes es considera més adient preveure 3 tubs de reserva».
-Informe del Servei d'Agricultura de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural (es desconeix la data) que conclou:
«La classificació del sòl en funció del valor agronòmic de la parcel·la a on està previst situar el parc fotovoltaic és de Nivell 1 –sòls amb un valor agrari molt alt- i la proposta de compensació exposada amb cultiu de cereal d'hivern, no resulta innovador. Per tot això, s'informa desfavorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Mallorca Hive ubicat al polígon 37, parcel·la 220 del municipi de Palma.
Aquest informe s'emet en base a la documentació tècnica presentada, sense perjudici de que com a conseqüència de qualsevol modificació posterior puguin variar les circumstàncies inicials que l'han motivat».
-Informe del Servei d'Agricultura de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de data 24 de gener de 2023 que conclou:
«La classificació del sòl en funció del valor agronòmic de la parcel·la on està previst situar el parc fotovoltaic i la proposta de compensació exposada amb la plantació de 16,14 ha de cultius llenyosos tradicionals amb règim de regadiu i explotació intensiva, determina que s'informi favorablement a la instal·lació del parc fotovoltaic Mallorca Hive ubicat al polígon 37, parcel·la 220, del municipi de Palma».
-Informe de la Subdirecció general d'aeroports i navegació aèria de data 20 d'octubre de 2022 que manifesta que no té pronunciaments a realitzar sobre el projecte.
-Informe de l'Ajuntament de Palma firmat per Roland Bahon Menéndez, TAE superior en medi ambient, de data 20 de setembre de 2022, que conclou:
Informar favorablement el projecte, sempre lligat al compliment dels requeriments i requisits legislatius descrits en aquest informe o a l'aportació de la documentació que acrediti el seu compliment.
Entre les consideracions de l'informe hi ha:
- S'han trobat dos aspectes que no sembla que estiguin completament controlats: mesures de control per a evitar abocaments accidentals en els moments de proveïment de combustible dels vehicles i maquinària i procediments de manteniment de la maquinària.
- Es qüestiona el magatzem de residus a la zona d'actuació: parc verd ambiental i zona impermeabilitzada sota sostre per emmagatzemar els residus perillosos, quan no consta pressupost. També es qüestiona la no generació de residus durant la fase de funcionament (residus dels lubricants pels seguidors i transformadors).
- Es qüestiona el pressupost del programa de vigilància ambiental.
- Necessitat de l'informe favorable d'AESA atès que el projecte s'ubica a zona de servitud aeronàutica.
-Informe de l'Ajuntament de Palma de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat de data 15 de juliol de 2022 que conclou:
S'emet informe DESFAVORABLE ja que la parcel·la objecte del projecte, se situa dins del parc agrari de Llevant, que estableix l'aprovació inicial de la revisió de pla general de Palma.
Es marca aquesta figura de gestió al PG, per tal de preservar l'agricultura de quilòmetre “0” i protegir el sòl productiu dels usos impropis, així com establir una ordenació, mitjançant un pla especial que cal redactar, que permeti la competitivitat i la implantació de la infraestructura agrària necessària.
El present projecte presentat, se situa en aquest parc agrari i sobre una parcel·la ja en producció agrària, per la qual cosa caldria ampliar la justificació del projecte d'elecció d'aquesta parcel·la rústica com la millor localització per a aquesta instal·lació.
També cal adaptar el projecte al següent, en el cas que se segueixi endavant amb la proposta:
1.-S'ajusti el projecte presentat, al text i als tràmits a realitzar, per la modificació de març del 2022, de la llei 10/2019, de canvi climàtic, que suposa la tramitació ambiental ordinària.
2.- S'ajusti el sòl ocupat per la instal·lació sostraient-ne el sòl classificat com a AIN-XF-T (Àrea d'interès natural per planejament general, xarxa de torrents).
-Informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de data 5 de juny de 2023 que conclou:
Des del punt de vista de les competències que en matèria de regadius i infraestructures agràries que ostenta el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, no es contempla com a idoni el Projecte d'Instal·lació del Parc Fotovoltaic "Mallorca Hive" que es pretén ubicar al polígon 37, parcel·la 220 del terme municipal de Palma.
-Informe del Servei d'Ordenació del Territori i del Servei d'Urbanisme del Consell de Mallorca de data 19 de setembre de 2023:
Es considera que s'ha d'informar favorablement el projecte del Parc fotovoltaic Mallorca Hive. No obstant, s'haurien de tenir en compte les condicions i observacions següents:
1. Cal detallar el traçat de la línia de connexió fins la subestació de Marratxí (Son Orlandis).
En definir el recorregut de la línia d'evacuació, seria convenient no travessar per parcel·les privades i travessar només per camins, carreteres o parcel·les de domini públic, tenint en compte si aquestes infraestructures tenen algun grau de protecció i són necessaris informes previs per a l'execució d'obres. En aquest sentit, s'haurà de tenir cura del ferm dels camins i amb el soterrament i canalització de les infraestructures s'haurà de vigilar que no afectin la seguretat ni l'estructura dels camins, ni tampoc, tant com sigui possible, les arrels dels arbres confrontants amb el camí.
Ara bé, en allò relacionat amb els sistemes generals viaris i de comunicacions, s'estarà amb el que determini l'Administració competent en la matèria.
2. Cal sol·licitar informe a la Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat tant per definir l'APT-C que afecta a la parcel·la com per executar la línia de connexió fins a la subestació elèctrica de Marratxí (Son Orlandis) per la via de servei de la ctra. Ma-15.
3. Caldria detallar l'amplada de la barrera vegetal (com a mínim 5 m d'amplada) així com detallar la seva composició, tenint en compte l'entorn proper i els diferents límits parcel·laris.
4. En relació amb el límit sud (vial de servei) i tenint en compte l'entorn proper (paisatge obert on els límits parcel·laris moltes vegades no estan definits per elements físics) seria convenient mantenir tota la franja de terreny entre la carretera Ma-15 i el torrent, sense intervenir, de tal manera que la barrera vegetal es situés darrera d'aquesta franja lliure. Així, es podrien mantenir les visuals del paisatge obert agrícola tradicional, des de la carretera i des del vial de servei fins al torrent, reduint l'impacte paisatgístic de la nova instal·lació.
En relació amb el límit est de la instal·lació, seria convenient reforçar la vegetació existent amb les mateixes espècies vegetals, sempre i quan siguin espècies autòctones i de baix requeriment hídric.
En relació amb el límit oest; seria convenient situar la barrera vegetal entre el camí i els panells de la nova instal·lació, per tal de reduir la visibilitat del parc des del camí.
En relació amb el límit nord, caldria implantar també una barrera vegetal, tenint en compte l'elevada visibilitat de la instal·lació des de les finques properes, a base d'espècies vegetals arbustives, autòctones i de baix requeriments hídrics.
5. Cal indicar sobre els plànols l'AIN-XT que defineix la norma 7.3.5 del PG (25 m d'ample des dels marges) i mantenir aquesta àrea lliure de plaques. Tenint en compte que el torrent creua la parcel·la d'est a oest i que ja té una certa vegetació; seria convenient reforçar la vegetació existent a ambdues bandes del torrent, per tal de, per una banda, reduir l'impacte paisatgístic de la nova instal·lació i per altra banda, reforçar la funció de corredor ecològic del torrent.
A més, els marges de les riberes estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:
a) A una Zona de Servitud de cinc (5) metres d'amplària per a l'ús públic: pas públic per als vianants, vigilància, conservació, protecció del Domini Públic Hidràulic i de l'ecosistema fluvial.
b) A una Zona de Policia de cent (100) metres d'amplària en la qual es condicionarà l'ús del sòl i les activitats que es desenvolupin.
I en allò relacionat amb les zones de servitud i de policia s'estarà amb el que determini l'Administració hidràulica o administració competent per raó de la matèria.
6. En les àrees de prevenció de riscs de vulnerabilitat d'aqüífers, s'aplicaran les següents limitacions:
a)El sistema de tractament de les aigües residuals ha de complir amb el que estableix el Pla Hidrològic de les Illes Balears.
b)Durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.
7. Cal deixar lliure de plaques i edificacions l'entorn de protecció de 25 m al voltant dels molins catalogats i s'haurà de tenir en compte en la restauració dels molins les directrius d'intervenció de les fitxes de catàleg i les comuns que són:
a. Mantenir i conservar inalterables el conjunt de les construccions i els elements corresponents al mecanisme del molí.
b. Conservar i rehabilitar, prioritzant les tècniques tradicionals en cada cas en les intervencions sobre les construccions i mecanismes del molí.
c. Es prohibeix la col·locació de cartells publicitaris a les torres i la utilització d'aquestes com a suport de la xarxa elèctrica.
d. Els usos que es puguin donar als safaretjos no podrà comportar adaptacions que afectin el seu sistema constructiu o als materials d'acabat tradicionals.
8. A la fitxa del catàleg d'Es Caragol (87-06), es defineix una disposició de cautela en les parcel·les confrontants segons article 7.4.16 de les Normes Urbanístiques del POD. En aquest sentit a l'article 7.4.16, al punt 6 cauteles, s'indica que:
“les intervencions sobre immobles preexistents i les edificacions de nova planta en parcel·les confrontants als protegits en aquest nivell, evitaran tota actuació que perjudiqui la contemplació d'aquests havent de procurar la integració harmònica en les solucions de volum, coberta i composició de façana. En la sol·licitud d'intervenció en les parcel·les confrontants, s'haurà de contemplar una anàlisi de la repercussió de la mateixa sobre l'immoble catalogat, que garanteixi el manteniment de l'adequada relació de la peça protegida amb la qual és objecte de la intervenció.”
9. Sobre les condicions d'ordenació del Parc agrari, la norma 7.6.1. estableix que el parc agrari es configura com a instrument de protecció, d'ordenació, de desenvolupament i de gestió de determinats espais d'interès agrari i fins que no es produeixi l'aprovació del Pla Especial del parc agrari, el Pla d'Ordenació Detallada (POD) determinarà les disposicions de caràcter transitori.
El POD a l'article 6.5.2 determina que en l'àmbit del parc agrari mai es perdrà superfície cultivable per la instal·lació de parcs fotovoltaics i d'acord amb la documentació aportada del projecte del parc fotovoltaic Mallorca Hive, la superfície total cultivable es reduirà un 18%.
Ara bé, el mateix article 6.5.2 permet la instal·lació d'agrovoltaiques que combina l'agricultura amb la fotovoltaica, de tal manera que el rendiment del cultiu i de les plaques solars sigui el màxim. El projecte proposa utilitzar mòduls fotovoltaics amb tecnologia bifacial per tal d'obtenir major eficiència i permetre cultius sota els panells.
Però en allò relacionat amb agricultura, s'estarà amb el que determini l'Administració competent en la matèria.
-Al·legació del promotor de 10/02/2023 en resposta a l'informe de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma desfavorable a la declaració de projecte industrial estratègic.
(Aquesta al·legació del promotor no es tindrà en compte en el present informe atès que s'indica que és una al·legació a un tràmit de declaració de projecte industrial estratègic, no a la consulta del tràmit d'impacte ambiental. No obstant això, cal dir que en aquesta al·legació assenyala que és condició necessària que l'Ajuntament emeti un informe FAVORABLE per a la continuació de la tramitació administrativa i sol·licita la seva emissió, quan a la següent al·legació del promotor de data 15/11/2023 es manifesta que no és condició necessària l'emissió de l'esmentat informe favorable).
-Al·legacions del promotor donant resposta als informes emesos per les administracions:
(es tracta de diferents documents amb la mateixa data de firma de 15/11/23 que es resumeixen en conjunt a continuació, atès que part dels continguts són els mateixos).
Sol·licita que es tengui en compte el caràcter agrovoltaic de la instal·lació, justificat a la memòria agronòmica.
Es justifica que es mantindrà el caràcter agrícola del sòl gràcies al disseny seleccionat. Per això s'ha projectat una instal·lació composta per panells fotovoltaics de tecnologia “Bifacial”, la qual permet deixar passar la llum solar cap al terra cultivat. A més, el disseny de l'estructura de suport és mòbil, amb moviment est-oest, d'aquesta manera no es genera en cap cas zones d'ombra o baixa radiació permanents al sòl cultivat. D'altra banda, la interdistància entre les files de panells és de 4-4,5 m permetent el desplaçament de la maquinària agrícola.
A més de l'anterior i per donar-li un interès estratègic al projecte i de promoure la investigació universitària, s'ha signat un CONVENI DE COL·LABORACIÓ amb la UNIVERSITAT de LES ILLES BALEARS per permetre realitzar les investigacions necessàries al parc fotovoltaic i identificar com afecta el rendiment agrícola a l'existència de les plaques fotovoltaiques.
El parc agrovoltaic combina l'activitat agrícola i fotovoltaica permetent així lluitar pel canvi climàtic i respectant l'esperit del parc Agrari delimitat al PG, per això el projecte està coordinat i supervisat per la Conselleria Agricultura. Cal assenyalar que el mateix informe emès per l'Ajuntament de Palma reconeix que la legislació vigent “permet la instal·lació agrovoltaica que combina l'agricultura amb la fotovoltaica”.
- Lluita contra el canvi climàtic i la pobresa energètica.
S'estima que el parc solar projectat produeixi 21.637.730 kwh/any al llarg de 30 anys donant un total de 649.131.900 kwh. Gràcies a això s'evitarà l'emissió de 338.197,72 tones de CO2 a l'atmosfera sent equivalent a la plantació de 463.460,90 arbres.
- Continuació amb la tramitació administrativa.
No és condició necessària que l'Ajuntament de Palma emeti un informe FAVORABLE per a la continuació de la tramitació administrativa; és més, fins i tot la no emissió del dit informe no podria obstaculitzar la prossecució de la tramitació per part de l'òrgan substantiu, això és, per part de la Direcció General d'Energia del GOIB, (ex. article 80.4 de la Llei 39/2015).
- A destacar de l'al·legació del promotor en resposta a l'informe del Consell de Mallorca:
S'indica que es compliran les condicions de l'informe del Servei d'Ordenació del Territori i del Servei d'Urbanisme del Consell de Mallorca de data 19 de setembre de 2013 i inclou un annex al projecte per recollir els canvis realitzats al projecte i donar compliment a les condicions de l'esmentat informe.
«Annex al projecte adjunt a l'al·legació del promotor de data 15 de novembre de 2023»:
- Per tal de deixar una franja de 25 m lliure de plaques als costats del torrent i dels molins, s'ha fet una nova distribució i una reducció del nombre de panells, passant de 17.160 mòduls a 14.838 mòduls.
- Per evitar la pèrdua de potència pic i a causa de la constant renovació tecnològica que estan desenvolupant els fabricants de panells fotovoltaics es proposa la substitució dels panells “Bifacials” de 670 Wp originalment projectats per uns nous panells també “Bifacials” de 700 Wp de la mateixa mida que els anteriors de manera que aquest canvi no afecta el lay out.
- A causa d'aquest canvi els panells passen de tenir una eficiència de 21,4% a 22,5%.
- La potència nominal del PFV no canvia i es manté en 10 MWn, la potència pic en aquests moments és 10.386.600 kwp sense considerar guany bifacial, podent arribar fins als 11.425.260 kwp suposant un guany BiFacial del 10%.
- A destacar de l'al·legació del promotor en resposta a l'informe del dept. de medi ambient de l'Ajuntament de Palma:
L'Ajuntament de Palma ha condicionat el projecte al compliment dels requisits legals descrits i de manera particular se sol·licita el compliment del RD 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques, pel qual el promotor va sol·licitar l'avaluació de la seguretat aèria per donar compliment al RD 584/1972 (aporta document demostratiu), i l'Agència Estatal de Seguretat Aèria ha respost al promotor que el tràmit de sol·licitud de tramitació de servitud ha de ser iniciat per l'Ajuntament (aporta document demostratiu).
- A destacar de l'al·legació del promotor en resposta a l'informe de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma (informe desfavorable):
L'informe no té en compte el caràcter agrovoltaic del projecte.
Va rebre un informe de compatibilitat urbanística “favorable” emès pel mateix Ajuntament de Palma (no l'aporta).
Segons la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, no és condició necessària que l'Ajuntament emeti un informe FAVORABLE per a la continuació de la tramitació administrativa; és més, fins i tot la no emissió del dit informe no podria obstaculitzar la prossecució de la tramitació per part de l'òrgan substantiu, és a dir, per part de la Direcció General d'Energia del GOIB, (ex. article 80.4 de la Llei 39/2015).
- A destacar de l'al·legació del promotor en resposta a l'informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de data 5 de juny de 2023:
Sobre aquest informe el promotor ha presentat una al·legació on respon que atès que ha estat la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural qui ha sol·licitat l'esmentat informe, el promotor entén que aquest informe no té oficialitat i necessitat, no només perquè ve expressament sol·licitat per un òrgan diferent del substantiu, sinó que es troba també fora de termini comprès a l'exposició pública.
- En resposta a l'al·legació de Red Eléctrica, el promotor ha respost: «considerem que es tracta d'un error ja que aquesta al·legació fa referència al projecte “Fènix Energy” ubicat als termes municipals d'Inca i Selva i de connexió a la Subestació Inca 66KV. Per tant, aquest promotor considera que no ha de remetre cap resposta i ha obviat aquesta al·legació per tractar-se d'un projecte diferent.
Informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca de data 19 de gener de 2024 on determina les condicions a complir d'acord amb la Llei 5/1990 de carreteres de la CAIB. El promotor presenta una nova al·legació de data 26 de març de 2024 que respon a aquest informe indicant el compliment de cada una de les condicions de l'informe i les modificacions que es presenten per tal de complir-les. Cal destacar:
- Els vials generats dins la zona de protecció hauran d'adaptar-se al terreny natural i estar executats amb paviments drenants. El promotor respon que ho complirà.
- El Servei d'Explotació i Conservació: «informa desfavorablement ubicar el tancament tipus plantacions en el límit del polígon 37 parcel·la 220 i haurà de ser reculat més enllà de cinc (5) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació del vial de servei. En cap cas perjudicaran a la visibilitat en la carretera ni a la seguretat de la circulació vial».
- En resposta a això el promotor indica: «Es “modifica” la ubicació del tancament tipus plantació ubicat en paral·lel a la via de servei retranquejant aquest cap a l'interior de la parcel·la perquè mantingui una distància igual o major a 5 metres des de l'aresta exterior de l'esplanada del vial de servei».
- D'acord amb l'article 31 de la Llei 37/2015, de 29 de setembre de Carreteres (BOE de 30 de setembre de 2015) i l'article 94 del Reglament General de Carreteres (BOE de 23 de setembre de 1994) les obres de canalització paral·lela es realitzaran fora de la zona de domini públic de la carretera i a una distància mínima de vuit (8) metres mesurats des de l'aresta exterior de l'explanació. El promotor respon que ho complirà.
- El Servei d'Explotació i Conservació determina: «La distància a la que traçar la línia d'evacuació serà la més restrictiva de les condicions a complir entre els apartats 8 i 9 anteriors. S'informa desfavorablement el traçat de la línia d'evacuació pel voral exterior del vial de servei conforme es descriu a la pàgina 12 del projecte presentat i s'haurà de modificar el traçat projectat».
- En resposta a això el promotor indica: «a fi de donar compliment a l'article 33.3 e bis de la llei 5/1990 de carreteres de la CAIB el traçat de la línia d'evacuació s'ubicarà dins de la zona de domini públic del vial de servei de la MA-15 (MA-15 VDS), a l'últim metre més exterior».
- El Servei d'Explotació i Conservació determina: «s'informa desfavorablement el creuament transversal de la línia d'evacuació elèctrica a la carretera Ma-3011 PK 5011 mitjançant rasa a cel obert i haurà de ser projectada amb perforació horitzontal o dirigida» i assenyala les condicions a complir. El promotor respon que ho complirà.
- Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.
- L'accés al PFV es farà pel camí públic existent.
4. Integració de l'avaluació
4.1. Alternatives
S'analitzen 3 alternatives d'ubicació del PFV:
- Alternativa 1: Polígon 37, parcel·la 220 del terme municipal de Palma. Parcel·la de 145.390 m2. Es projecten ocupar 10,79 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica alta. L'índex de sensibilitat ambiental és de 9,55% sobre 10 (sensibilitat baixa). A la zona objecte d'actuació no hi ha presència de cap figura LEN. El PTI defineix la zona com a SRG (Sòl Rústic de Règim General).
- Alternativa 2: Polígon 37, parcel·la 216 del terme municipal de Palma. Parcel·la de 8.086.449 m2. Es projecten ocupar 10,79 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. L'índex de sensibilitat ambiental és de 9,55% sobre 10 (sensibilitat baixa). El PTIM considera la zona com a SRG (Sòl Rústic de Règim General).
- Alternativa 3: Polígon 37, parcel·la 175 del terme municipal de Palma. Parcel·la de 1.254.277 m2.
Es projecten ocupar 10,79 ha en una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana i baixa. L'índex de sensibilitat ambiental és de 9,55% sobre 10 (sensibilitat baixa). El PTIM considera la zona com a AIA (Àrea d'Interès Agrari).
L'EIA analitza diferents factors i els puntua de manera que l'alternativa 1 és la seleccionada al tenir menor impacte (tot i que la puntuació global és molt semblant).
S'analitzen 3 alternatives del sistema d'ancoratge del PFV:
-Tests prefabricats de formigó
Es tracta d'un sistema utilitzat principalment en terrenys tous o inestables on no és factible el suport de les plaques directament enclavades dins del terra, sinó que cal la construcció d'una petita base de formigó per fixar-ne la instal·lació. Les plaques es col·loquen sobre els tests mitjançant ancoratges a llistons o travessers d'alumini horitzontals.
-Cargols o estaques de fixació directa al terra
Quan el sòl presenta unes condicions d'estructuració i estabilitat adequades, es poden utilitzar cargols de fixació (en cas de sòls més durs) o bé estaques (en el cas de sòls una mica més fluixos).
-Sistema riosta de formigó
És un sistema intermedi entre les dues solucions anteriors. S'utilitza formigó per assentar les varetes de suport de les plaques fotovoltaiques perquè no es perfori el terra i no afectar així l'estructura del pla. Generalment, es disposa d'una estructura formigonada que uneix els punts d'ancoratge de l'estructura de suport.
L'EIA analitza diferents factors i els puntua de manera que l'alternativa 2 de cargols o estaques de fixació directa al terra és la seleccionada al tenir menor impacte. A més, assenyala que el sistema d'ancoratge és el que fixa la mesura SOL-B09 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.
Es respecta la distància mínima de 0,80 metres dels mòduls respecte al terra, complint amb la mesura SOL-A04 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears. Igualment, es compleix amb la SOL-D03 que estableix que l'alçada màxima per a les instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny és de 4 metres (en aquest cas 2,7 m). S'han valorat dues possibilitats d'alçada: 3,2 i 2,7 m, i atès que un alçada inferior permet una millor ocultació de les estructures per les barreres vegetals i que l'impacte paisatgístic és un dels impactes a tenir més en consideració en aquests projectes, s'ha apostat per estructures de baixa altura.
L'evacuació de l'energia generada es contempla a través de cablatge subterrani des del centre de mesura i entrega fins al punt de connexió.
S'analitzen 3 alternatives de via d'evacuació:
- Alternativa 1. Longitud de 9.514 km que discorre per un primer tram d'uns 5 km per la carretera de Manacor, exactament per una carretera terciària paral·lela a la Ma-15, pel voral a 1 metre de la línia exterior de l'esplanada . Al segon tram, el traçat segueix pel camí de Correu, creua el camí Vell de Sineu i s'endinsa al camí de Son Ametler, seguint després per diferents camins disseminats fins arribar a la SET Marratxí. Es constata que el traçat discorre en tot moment per via pública i la rasa transcorrerà pel voral a més d'1 m de l'aresta exterior de la calçada.
Alternativa 1 de la via d'evacuació.
- Alternativa 2. Presenta un traçat més llarg d'uns 10.068 metres. Al seu tram central transcorre per la Ma-3011, vial classificat com a principal segons el VUIB. A diferència de la Ma-15, no disposa d'un vial de servei a utilitzar per al traçat de la línia de connexió.
- Alternativa 3. Longitud aproximada de traçat de 10.963 metres. Discorre per un camí que arriba cap al nord al camp de golf. Posteriorment transcorre paral·lela a la Ma-3011.
L'EIA analitza diferents factors i els puntua de manera que l'alternativa 1 és la seleccionada al tenir menor impacte.
Alternativa zero
Respecte a l'alternativa zero l'EIA indica que s'hauria d'aplicar com a alternativa obligatòria en cas que l'anàlisi dels impactes ambientals donés com a resultat algun impacte residual crític, més tenint en compte que el projecte que es contempla té tota una sèrie de connotacions ambientals positives (disminució CO2, generació de energia neta, etc.). Com no es dona el cas que el projecte generi impactes ambientals crítics, i sí que genera importants estalvis d'emissions de CO2 així com altres contaminants atmosfèrics significatius, no s'ha considerat l'alternativa zero.
4.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció
L'estudi d'impacte ambiental presentat ha analitzat els impactes del projecte:
- Impacte sobre la qualitat de l'aire: renous, pols i fums.
La qualitat atmosfèrica i acústica es modificarà negativament tant durant la fase d'execució del projecte com durant la fase del seu desmantellament per l'emissió de contaminants (renous, pols i fums) dels vehicles de transport de materials i de la maquinària, mentre que durant la fase de funcionament no existeix emissió de renous, pols i fums, sinó que es pot considerar un impacte positiu per la disminució de tones de CO2 equivalents emeses per a la producció d'energia elèctrica de la instal·lació fotovoltaica.
Entre les mesures correctores s'inclouen per exemple l'ús de lones o proteccions per evitar la producció de pols durant el transport i manipulació de materials, la realització de regs periòdics per a disminució de la producció de pols (mesura SOL-B05 del PDS energètic), manteniment de la maquinària (mesura SOL-B07 del PDS energètic), la limitació de la velocitat dels vehicles a 10 km/h dins la zona d'estudi.
- Impacte sobre el sòl
Durant la fase de construcció del projecte s'afectarà al sòl principalment pel desbrossament de vegetació, moviments de terres, la fixació de la infraestructura de recolzament de les plaques fotovoltaiques, la realització de rases i la instal·lació de casetes energètiques. Durant la fase de funcionament no hi haurà afecció i a la fase de desmantellament l'impacte serà positiu, al retornar l'espai a les seves condicions originals.
Entre les mesures correctores s'inclou la delimitació de la zona d'obres per evitar l'afecció fora de l'àmbit d'actuació; es minimitzaran els moviments de terres durant la fase d'obres, a fi d'alterar tan poc com es pugui el relleu preexistent, es prioritzarà la reutilització de les terres dins l'àmbit d'actuació, no es podran aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, estil grava, per a condicionar-lo (mesura SOL-B02 del PDS energètic); revisar que les cubetes instal·lades als centres de transformació no retenen oli per evitar fugues.
- Impacte sobre els recursos hídrics.
L'afecció als recursos hídrics es pot produir principalment a la fase de construcció i de desmantellament, per una mala gestió dels residus que es puguin generar, així com per abocaments accidentals de substàncies contaminants de la maquinària a utilitzar. S'extremaran les precaucions al localitzar-se el PFV a una zona amb vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada.
Entre les mesures correctores s'inclouen mesures per evitar infiltracions de contaminants com el manteniment i la reparació de maquinària, sempre que sigui possible, fora de l'àmbit d'actuació (mesura SOL-B03 del PDS energètic). Durant la fase de funcionament sempre que sigui possible es realitzarà la neteja en sec.
- Impacte sobre la vegetació.
La vegetació que es veurà afectada és l'existent a l'explotació agrícola. A la zona limítrofa de la parcel·la existeix vegetació. Durant la fase de funcionament el PFV és compatible amb el manteniment d'estrats vegetals herbacis i arbustius, i a la barrera vegetal també amb el manteniment de l'estrat arbori. A la fase de desmantellament és possible la recuperació total de la coberta vegetal amb la reconversió del sòl com a zona agrícola.
A les mesures correctores s'inclou la no afectació, sota cap concepte, de la vegetació arbòria i arbustiva de port alt que es localitza al límit de la parcel·la, la qual actua com a barrera visual de la instal·lació. També que l'eliminació de la vegetació s'haurà de fer per mitjans mecànics o animals, estant totalment prohibit l'ús d'herbicides (mesura SOL-C02 del PDS energètic). En el cas que per necessitats de construcció calgui eixamplar alguns camins, es duran a terme les actuacions de revegetació i restauració de les àrees que puguin haver quedat afectades (mesura SOL-B08 del PDS energètic). Es durà a terme la restauració ambiental de les zones que puguin haver quedat afectades al llarg de la fase d'obres, mitjançant espècies preexistents i autòctones de la zona (mesura SOL-B01 del PDS energètic). Per a la fase de desmantellament s'inclou que un cop finalitzada l'explotació s'han de sembrar com a mínim el mateix nombre d'arbres que hi ha actualment a la parcel·la i habilitar el sòl perquè sigui de nou espai cultivable en la seva totalitat.
El reforç serà amb la plantació de mata (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris) o garrover (Ceratonia siliqua). Així mateix, es preveuen mesures compensatòries, principalment la plantació de garrovers a una parcel·la externa a la zona d'estudi de 11,5 ha (950 exemplars). D'acord amb la memòria agrària 12,14 ha amb 3 espècies (garrovers, ametllers i oliveres).
- Impacte sobre la fauna.
A la parcel·la del PFV no hi ha presencia d'espècies animals d'interès faunístic, mentre que podria constituir l'hàbitat d'algunes espècies d'aus estepàries. No es preveu l'afecció a la fauna ni als seus hàbitats durant cap de les fases del projecte. Tampoc es preveu la seva afecció per les línies d'evacuació atès que aquestes seran soterrades, i abans de reblir-les es verificarà que no han caigut animals atrapats en aquestes, com pugui ser el cas de tortugues terrestres.
S'indica que entre les mesures correctores per a la fauna, es proposen mesures del document "Recomanacions de Millores Pràctiques per a la Sostenibilitat Ambiental de les Instal·lacions Fotovoltaiques" publicat per la Unió Espanyola Fotovoltaica l'any 2019 que permeten reduir l'impacte ambiental i, fins i tot, revertir aquest impacte en actuacions positives per al medi ambient, tenint cura també de la biodiversitat, de manera que a la pràctica les plantes fotovoltaiques es transformin en reserves integrals de fauna. Entre aquestes mesures hi ha: als tancats metàl·lics deixar els 25 primers centímetres del terra lliures per al pas d'animals i aquests no poden contenir elements tallants o punxants, dispositius o paranys que permetin l'entrada de fauna silvestre i n'impedeixin o en dificultin la sortida; creació d'hotels d'insectes per afavorir la presència de les fonts d'aliment principals de les aus estepàries; utilització de plantes que afavoreixin els insectes pol·linitzadors, propiciant la creació d'illes de naturalesa a les instal·lacions; instal·lació d'abeuradors amb tela impermeable i integrats a l'entorn, arran de terra, incrementant els punts d'aigua per a la cria de les aus estepàries; formació de nius artificials a través de la instal·lació de caixes nius.
Entre les mesures es prioritzarà la realització dels treballs més sorollosos en èpoques de menys afecció per a la fauna. En aquest sentit s'evitaran o minimitzaran les actuacions durant èpoques de reproducció i en horaris nocturns (mesura SOL-B06 PDS energètic).
A la fase de funcionament s'haurà de fer un seguiment de les espècies que hagin pogut impactar amb les plaques solars.
- Impacte sobre el paisatge.
Cal mencionar que al nord de la parcel·la existeix una barrera natural que disminueix la intervisibilitat cap a l'est, amb capacitat d'absorció visual cap aquesta orientació, no obstant això, des d'on existirà major atracció visual és des de la carretera de Manacor. D'acord amb la legislació d'aplicació s'ha inclòs un annex d'incidència paisatgística que conclou que el projecte tendrà una afecció de l'espai analitzat del 11,86 % de tota l'àrea d'influència visual, equivalent a 392,01 ha, tot i que com es concentra en un pla allunyat només són visibles 25,06 ha. Pel que fa al cablejat, com és soterrat, no té impacte visual.
Entre les mesures correctores de l'impacte paisatgístic, s'inclou el disseny de pantalles visuals amb la plantació de mata (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i garrover (Ceratonia siliqua), així com el seu manteniment i restitució dels individus morts durant tota la vida útil de la instal·lació.
- Impacte per la generació de residus
A la fase de construcció es produiran principalment residus vegetals del desbrossament de vegetació, envasos d'embalatges i residus de construcció com ciments, i altres residus no perillosos, que seran separats correctament i gestionats per gestor autoritzat. En cas de generar algun residu perillós s'entregarà a gestor de residus perillosos autoritzat.
A la fase de funcionament no es preveu generació de residus.
A la fase de desmantellament es generaran residus de demolició, elèctrics i perillosos, es disposarà d'un pla de gestió associat a la fase de desmantellament per gestionar els residus a través del seus gestors autoritzats.
Es contemplen tot un seguit de mesures correctores dels impactes per la generació de residus. En tot cas es complirà amb la mesura SOL-C01 del PDS energètic de les Illes Balears que determina que una vegada desmuntats els panells es reutilitzaran els que siguin aprofitables i la resta seran transportats a un centre de tractament i reciclatge; els components de la instal·lació elèctrica del parc i altres elements susceptibles de reciclatge seran traslladats a centres de reciclatge i la resta dels elements es traslladaran a gestor autoritzat
- Impacte sobre la població
La població més propera és la del nucli de Sant Jordi que es pot veure afectada per les obres durant la fase de construcció i de desmantellament, mentre que no es preveuen impactes durant la fase de funcionament, més enllà que l'impacte paisatgístic.
Destaquen les mesures correctores de l'impacte sobre la població i el seu pressupost assignat que és de 100.000 € (50.000 € segons la taula de la pàgina 177 de l'EIA). Les mesures inclouen la rehabilitació dels molins ubicats al nord-oest i al sud-est de la parcel·la per assegurar la seva conservació i també la possibilitat d'assumir la instal·lació d'equipaments de renovables o d'autoconsum a les llars vulnerables segons els megawatts produïts al PFV Mallorca Hive o la determinació d'uns preus fixos assequibles associats al consum d'aquestes famílies.
- Impacte sobre l'agricultura i la ramaderia
Existirà un impacte sobre l'agricultura atès que la superfície agrària disminuirà, no obstant això, es considera que aquest impacte és mínim perquè la parcel·la està envoltada d'usos agraris, així com l'impacte sobre les aus estepàries també serà mínim atès que es podran desplaçar als terrenys contigus i també podran romandre a la vegetació que es mantindrà al propi parc.
També destaquen les mesures correctores de l'impacte sobre l'agricultura i el seu pressupost de 25.000 €, que són:
- Cultivar la terra. La tecnologia emprada i el disseny de la instal·lació permet l'exercici de l'activitat agrària o ramadera compatible amb la generació d'energia amb una disminució productiva que no sigui significativa.
- Es duran a terme sistemes de compensació mitjançant un acord amb el propietari per plantar en una superfície degrada amb escàs o nul aprofitament agrícola i de la mateixa mida, cultiu d'ametller o similar.
- Impacte sobre el canvi climàtic
D'acord amb l'estudi energètic aportat pel promotor, durant la fase de funcionament, es produiran anualment 21,64 GWh d'energia, suposant un impacte positiu del projecte.
Respecte de l'ocupació de sòl, el projecte optimitza la relació d'ocupació respecte de la potència instal·lada (1,069 ha/MWp).
Durant la fase de funcionament, es preveu un impacte positiu per estalvi d'emissions (14.259 t/any de CO2, 19,55 t/any de SO2, 22,22 t/any de NOx i 0,44 t/any de partícules en suspensió).
L'EIA detalla un programa de vigilància ambiental en el qual inclou la contractació d'un auditor ambiental, d'acord amb l'article 33 del decret legislatiu 1/2020, atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros. Incorpora els treballs de planificació i els de control.
5. Consideracions tècniques
1) En data 23 de maig de 2024 es va emetre informe d'esmena de deficiències des de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (actual Direcció general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental) requerint:
(1) Respecte a l'estudi d'alternatives, a l'EIA s'ha considerat que no s'ha d'estudiar l'alternativa zero, quan l'art. 35. 1. b) determina que s'ha d'incloure l'alternativa zero. A més, les alternatives d'ubicació són molt semblants, i després d'un anàlisi de factors d'impacte (taula de la pàgina 32 EIA) s'opta per la que té menys impacte, tot i que la diferència és mínima atès que els valors globals resultants són 26, 27 i 28. Si bé és cert que coincideix que la parcel·la elegida és la que té aptitud fotovoltaica alta, d'acord amb el PDS energètic, però entre els factors de la taula no s'ha valorat l'impacte sobre l'ús agrari d'una parcel·la actualment en explotació, de molt alt valor agrari (nivell 1) i sobre una zona regable amb aigües depurades d'interès nacional. Es desconeix el valor agrari de les altres dues parcel·les de l'estudi d'alternatives i es desconeix si les altres dues també són zones regables amb aigües depurades.
A més, respecte a l'estudi d'alternatives, a l'informe desfavorable de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma de data 15 de juliol de 2022, s'indica: «No es troba una justificació de les alternatives estudiades a l'EIA, s'assenyalen tres parcel·les qualsevol, totes allunyades de la subestació elèctrica, i cap d'ella a la zona de desenvolupament prioritari (de la modificació 3 del PTI de Mallorca, disposició transitòria dotzena) i entre les tres alternatives, es decideix triar la parcel·la, tot i que es demostra posteriorment, que es troba establerta una explotació agrària en l'actualitat, i no es tracta d'un terreny degradat. A la comparativa d'alternativa, no es valora que afecti el DPH ni que es trobin en producció agrària actualment».
(2) Així, s'ha de millorar l'estudi d'alternatives, que ha de complir l'establert a la Llei 21/2013, concretament l'art. 1.1.b) (alternatives ambientalment viables), art 35. 1. b (inclosa l'alternativa zero) i annex VI, part A, punt 2 (examen d'alternatives ambientalment més adequades i justificació de la solució adoptada). En aquest estudi d'alternatives s'ha de recollir l'indicat en aquest informe i l'indicat per part de les administracions consultades, a destacar:
S'han d'analitzar l'alternativa zero i noves alternatives d'ubicació. En aquestes, a més de tots els impactes, s'ha d'analitzar especialment l'impacte sobre l'agricultura, és a dir: cultiu actual (superfície de cada espècie), valor agrari, zona regable amb aigües depurades, canvis a l'agricultura amb la implantació d'un PFV segons les característiques del parc a implantar (superfície, tecnologia, etc.). També destaca l'anàlisi del paisatge a realitzar per cadascuna de les alternatives, inclosa la zero.
Entre les noves ubicacions s'haurien de considerar: zones no regables amb aigües depurades d'interès nacional, zona actualment sense cultiu o en abandó o degradada, zones més pròximes a una subestació (considerablement inferior a l'actual que és de 9,4 km), zona de desenvolupament prioritari (de la modificació 3 del PTI de Mallorca, disposició transitòria dotzena), sense afecció a cursos d'aigües superficials, etc.
(3) Si bé és cert que el PFV que es vol implantar serà agrovoltaic i, per tant, es mantindrà part de l'ús agrari a la finca a la zona cultivable entre plaques solars, i que es realitzarà una compensació amb nous cultius, a l'EIA s'ha d'avaluar aquesta mesura compensatòria, quan es tracta de convertir cultius de cereals d'hivern en regadius intensius i no s'ha avaluat el consum d'aigua previst i la seva disponibilitat.
(4) Pel que fa a l'impacte sobre el paisatge, ateses les noves mesures que s'implantaran arran de l'informe del Consell de Mallorca que el promotor ha indicat que es realitzaran, s'ha de presentar l'annex de paisatge i el seu anàlisi dins l'EIA, amb aquestes noves mesures i les modificacions del projecte.
(5) D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic de data 15/07/2022 es recomana que s'avaluï la possibilitat d'instal·lar equips d'emmagatzematge energètic per donar compliment a l'art. 43 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.
(6) S'han de detallar les mesures correctores a aplicar i el seu pressupost que ha de formar part del projecte, en especial, la gestió dels residus a la pròpia parcel·la on s'indica que es disposarà un parc verd i d'una zona impermeabilitzada sota sostre pel magatzem dels residus perillosos; gestió dels residus dels lubricants pels seguidors i transformadors, en el seu cas; el material absorbent de que es disposarà i altres mesures de contenció de contaminants per evitar o minimitzar qualsevol abocament de líquid contaminant accidental al sòl, etc.
(7) Per altra banda, cal tenir present l'informe desfavorable de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma de data 15 de juliol de 2022 atès que la parcel·la on es vol implantar el PFV es troba al parc agrari de Llevant.
A l'informe s'indica que es marca aquesta figura de gestió al PG, per tal de preservar l'agricultura del quilòmetre “0” i protegir el sòl productiu dels usos impropis, així com establir una ordenació, mitjançant un pla especial que cal redactar, que permeti la competitivitat i la implantació de la infraestructura agrària necessària. S'indica que el projecte presentat, se situa en aquest parc agrari i sobre una parcel·la ja en producció agrària, per la qual cosa caldria ampliar la justificació del projecte d'elecció d'aquesta parcel·la rústica com la millor localització per a aquesta instal·lació.
(8) Sobre l'informe desfavorable de l'Ajuntament de Palma, el promotor ha presentat al·legacions, on entre d'altres es manifesta que l'Ajuntament no ha tingut en compte que el projecte és agrovoltaic. També el promotor assenyala l'art. 3.3 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, per no tenir en compte l'informe desfavorable de l'Ajuntament de Palma, quan aquesta llei i aquest article fan referència al procediment per a la declaració d'una proposta d'inversió com a projecte industrial estratègic, mentre l'esmentat informe desfavorable es tracta d'una consulta d'una administració pública dins el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental ordinària regulada a l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que s'ha de tenir en compte.
(9) El Servei d'Agricultura ha emès informe atenent a la Instrucció 2/2021 sobre els criteris per a l'emissió d'informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics a sòl rústic. Primer va emetre informe desfavorable i amb la presentació de la memòria agrària, ha emès informe favorable en data 24 de gener de 2023. No obstant això, la Direcció General d'Agricultura també va sol·licitar l'emissió d'informe per part del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari.
(10) L'informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de data 5 de juny de 2023, conclou: «Des del punt de vista de les competències que en matèria de regadius i infraestructures agràries ostenta el Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, no es contempla com a idoni el Projecte d'Instal·lació del Parc Fotovoltaic "Mallorca Hive" que es pretén ubicar al polígon 37, parcel·la 220 del terme municipal de Palma.
Cal dir que aquest informe fonamenta que els terrenys on es pretén ubicar el parc fotovoltaic, polígon 37, parcel·la 220, del terme municipal de Palma, es troben compresos a la zona regable amb aigües residuals depurades del Pla de Sant Jordi, detallada al RD 1234/1974, de 4 d'abril de 1974, i declarades d'interès nacional.
Explica que posteriorment s'ha ampliat la zona regable i s'han executat obres i infraestructures a través de diferents Plans nacionals, amb l'objectiu de crear una àrea de regadiu per a un desenvolupament i millora del sector agrari. A més, a la parcel·la on es pretén instal·lar el PFV es troben part de les infraestructures hidràuliques executades, tal com hidrants o canonades generals d'aigua de reg, a través de les quals s'abasteixen els regants de les aigües regenerades de la zona.
A més, gràcies a les actuacions que s'han dut a terme en matèria de regadiu, la zona on es vol ubicar el PFV, s'ha convertit actualment en una zona classificada com a d'alta productivitat (segons cadastre, ús agrari de 53.371 m2 de regadiu amb intensitat productiva de 02).
També, la parcel·la s'ubica al parc agrari del Llevant de Palma, espai de referència de l'agricultura per a recuperar i augmentar l'activitat agrària a la ciutat, protegir les zones agrícoles i que el que s'hi produeixi contribueixi a la sobirania alimentària i reverteixi en benefici de la població.
Destaca els objectius de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, l'article 34.1 i 35, sobre el règim hídric de les explotacions agràries, on es determina que la planificació hidrològica fomentarà la reutilització de les aigües regenerades, amb la qualitat adequada per a l'activitat agrària, sempre que la naturalesa del cultiu i les condicions de la comercialització ho permetin.
S'explica que està en procés de tramitació la proposta de regulació relativa a la protecció dels usos del sòl de les zones regables declarades d'interès general, i l'esborrany de l'esmentada disposició, a l'article 1, estableix quant a la protecció dels usos del sòl de les zones regables declarades d'interès general: «No es poden autoritzar en sòl rústic instal·lacions de generació d'energies renovables que consisteixin en plantes o parcs industrials i les seves infraestructures auxiliars, com la fotovoltaica i eòlica entre d'altres, en aquells terrenys:
a) sobre els quals s'hagin desenvolupat zones regables, bé mitjançant la transformació de secà a regadiu, o bé mitjançant la modernització de regadius ja existents, declarades d'interès general de l'Estat i que hi hagi comptat amb inversions públiques. Aquesta prohibició tindrà una vigència de cinquanta anys a comptar del lliurament de l'obra o la posada en explotació de les infraestructures.
b) situats a zones regables declarades d'interès general de l'Estat on no s'hagin realitzat inversions públiques, però estiguin previstes a través d'un Pla General de Transformació»
D'aquesta normativa en tramitació, explica que queda palès la tendència sobre la protecció de les zones regables.
(11) Sobre aquest informe el promotor ha presentat una al·legació on respon que atès que ha estat la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural qui ha sol·licitat l'esmentat informe, el promotor entén que aquest informe no té oficialitat i necessitat, no només perquè ve expressament sol·licitat per un òrgan diferent del substantiu, sinó que es troba també fora de termini comprès a l'exposició pública.
En aquest sentit cal dir que es tendrà en compte l'esmentat informe atès que aporta informació de gran valor al explicar que la parcel·la és zona regable amb aigües residuals depurades del Pla de Sant Jordi, detallada al RD 1234/1974, de 4 d'abril de 1974, i declarada d'interès nacional.
(12) Per altra banda, sobre l'Informe de Red Eléctrica de data 29-09-2022 que s'oposa al projecte, perquè no compleix les distàncies reglamentàries a la línia aèria a 66 kV D/C Llucmajor-Son Orlandis 1 i 2 i que sol·licita informació detallada de la línia subterrània, el promotor ha presentat una al·legació on diu que obviarà l'al·legació de Red Eléctrica perquè no és sobre aquest projecte sinó sobre el projecte “Fènix Energy” ubicat als termes municipals d'Inca i Selva i de connexió a la Subestació Inca 66KV.
No s'entén aquesta resposta per part del promotor i es considera que s'hauria de tenir en compte l'apuntat per Red Eléctrica.
(13) Vists tots els informes de les administracions i entitats consultades, el promotor ha fet una tasca de presentació d'al·legacions per donar resposta als que ha considerat pertinents i ha modificat el projecte segons les pertinents modificacions i ha incorporat noves mesures. Cal tenir present que juntament amb les al·legacions, ha presentat un annex de modificació de projecte, amb una nova distribució del PFV i una reducció del nombre de panells, entre altres. I també que posteriorment s'ha respost l'al·legació del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca indicant els canvis que es realitzen al projecte i les mesures que s'adopten per tenir en compte els condicionants i esmenar els apartats desfavorables de l'informe emès.
(14) Així, atès que s'ha presentat un annex de modificació del projecte juntament amb una al·legació del promotor i també s'ha modificat el projecte i incorporat noves mesures amb les al·legacions del promotor en resposta als informes emesos per les administracions, així com també s'ha d'incorporar el que s'ha indicat a aquest informe, cal modificar el projecte i l'estudi d'impacte ambiental introduint les modificacions i les noves incorporacions.
(15) El projecte modificat i l'estudi d'impacte ambiental s'ha de trametre de nou a les administracions i entitats més afectades perquè pugin emetre de nou informe. Com a mínim s'ha de consultar a:
- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
- Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.
- Servei d'Agricultura de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.
- Direcció insular de Territori, Direcció insular d'Urbanisme i Direcció insular d'Infraestructures i Mobilitat del Consell de Mallorca.
- Oficina del Pla General i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma.
- Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma.
- Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Marratxí.
- Departament de Domini Públic Hidràulic de la Direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar.
- Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar.
- Red Eléctrica España S.A.U
2) En resposta a aquest requeriment el promotor ha presentat un escrit de resposta fent consideracions, un plànol de compliment de distància normativa a la línia de MT i una addenda a l'EIA de data 6 de juny de 2024 de resposta a l'informe d'esmena de deficiències.
3) Pel que fa a la sol·licitud del promotor sobre l'emissió de la DIA favorable abans del 24 de juliol de 2024 (data de finalització del compliment de la segona fita administrativa segons l'article 1.1 del Reial Decret Llei 23/2020), o en el seu defecte, s'emeti DIA favorable posterior, amb eficàcia retroactiva a la data de 23 de gener de 2024, d'acord amb l'article 39.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o en tot cas eficàcia retroactiva a una data anterior al venciment de la fita de l'article 1 del RD Llei 23/2020, o en darrer terme s'emeti la DIA abans del 24 d'agost, amb efectes retroactius al 24 de juliol de 2024, s'ha de dir que en data 29 de juliol de 2024 el cap de departament d'Avaluacions Ambientals de la Direcció general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental ha emès un informe jurídic sobre l'aplicació de l'article 39.3 de la Llei 39/2015 a la DIA del projecte del parc solar fotovoltaic Mallorca Hive de 10 MW, al polígon 27, parcel·la 220, de Palma, amb les següents conclusions:
«No es pot emetre la DIA del projecte amb eficàcia retroactiva a data 23 de gener de 2024 o subsidiàriament a data 24 de juliol de 2024, atès que no es donen les circumstàncies de l'article 39.3 de la Llei 39/2015. Sense perjudici que una vegada acabat el termini de les consultes donat per l'òrgan substantiu (que finalitza el 6 d'agost de 2024) en resposta al requeriment efectuat pel Servei d'Assessorament Ambiental d'acord amb l'article 40.1 de la Llei 21/2013, es pugui emetre la DIA sense esperar els informes que es puguin emetre de manera extemporània i sense esgotar el termini de 3 mesos de l'article 40.1 (que finalitza el 27 d'agost de 2024)».
4) De l'addenda a l'EIA es pot destacar:
- Respecte de l'alternativa zero s'indica el que ja es va exposar a l'EIA, és a dir, que s'hauria d'aplicar com a alternativa obligatòria en cas que l'anàlisi dels impactes ambientals donés com a resultat algun impacte residual crític, més tenint en compte que el projecte que es contempla té tota una sèrie de connotacions ambientals positives (disminució CO2, generació de energia neta, etc.). Com no es dona el cas que el projecte generi impactes ambientals crítics, i si que genera importants estalvis d'emissions de CO2 així com altres contaminants atmosfèrics significatius, no s'ha considerat l'alternativa zero.
- S'han proposat les mateixes alternatives d'ubicació que a l'EIA i s'han afegit factors a l'anàlisi d'alternatives: categoria i valor del sòl (es dona 1 punt a l'alternativa (alt.) 1 que és SRG amb cultiu de civada i alfals; 2 punts a l'alt.2 que és SRG amb cultiu d'ordi; i 3 punts a l'alt 3 que és AIA intensiva amb cultiu de patata); règim d'explotació (és de regadiu a les 3 alternatives i es dona puntuació de 1 a les 3 alternatives); zona regable amb aigües depurades d'interès nacional del Pla de Sant Jordi (ho són les 3 alternatives i es dona puntuació de 2 a les 3 alternatives); zona de desenvolupament prioritari d'acord amb la modificació 3 del PTI: l'alt.1 i l'alt. 3 es localitzen en una àrea de transició (AT) d'acord amb el MUIB, per la qual cosa reben una puntuació de 2, mentre que l'alt. 2 rep una puntuació de 3 al estar a AIA.
5) D'aquest anàlisi d'alternatives de l'addenda cal dir que factors com la distància a ARIP o a XN, amb distàncies gairebé iguals i sobretot amb distàncies que impliquen la mateixa no afecció, reben puntuacions diferents, que distorsionen el resultat final. La mateixa puntuació per una distància de kilòmetres tant a XN com a ZAR, com per una ubicació enclavada a una zona regable d'interès nacional, no es pot concloure amb un anàlisi d'alternatives favorable.
També dir que donar valors de l'1 al 3 a factors aleatoris a 3 alternatives d'ubicació molt semblants pot donar com a resultat favorable a qualsevol de les 3 alternatives presentades, i si aquestes tres ubicacions mantenen la problemàtica de la ubicació, que és ubicar-se a la zona regable amb aigües depurades d'interès nacional del Pla de Sant Jordi, i a més, al parc agrari de Llevant, i es compta amb informes no favorables per part dels òrgans competents en aquests dos factors per raó d'aquesta ubicació, no es pot emetre una DIA favorable.
A més, no s'ha proposat cap alternativa no ubicada a zona regable amb aigües depurades d'interès nacional quan l'informe de l'òrgan competent en matèria de regadius i infraestructures agràries, vista la nova documentació, ha emès per segona vegada un informe motivant la no idoneïtat de la ubicació del projecte al polígon 37, parcel·la 220, del terme municipal de Palma.
Atès el pes i la importància que té el factor zona regable amb aigües depurades d'interès nacional en aquest anàlisi d'alternatives d'ubicació, prou motivat a l'informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de data 19 de juliol de 2024 (al igual que a l'informe de data de data 5 de juny de 2023) no es pot informar favorablement aquest projecte.
A més, el projecte també compta amb informe desfavorable a aquesta ubicació per part de l'Ajuntament de Palma al localitzar-se al parc agrari de Llevant del PG de Palma, atès que es tracta d'una figura que es crea per tal de preservar l'agricultura del quilòmetre “0” i protegir el sòl productiu dels usos impropis, així com establir una ordenació, mitjançant un pla especial que cal redactar, que permeti la competitivitat i la implantació de la infraestructura agrària necessària.
Un altre factor a considerar és que s'han d'elegir ubicacions pels PFV amb connexions properes, no que la línia d'evacuació a realitzar es situï a uns 10 km del PFV.
6) L'informe de Red Eléctrica de data 5 d'agost de 2024 s'oposa al parc fotovoltaic Mallorca Hive al no complir les distàncies reglamentàries a la línia aèria a 66 kV D/C Llucmajor- Son Orlandis 1 i 2, propietat de Red Eléctrica.
7) A la resposta del promotor a la proposta de DIA desfavorable del PFV Mallorca Hive de data 4 de setembre de 2024 es sol·licita l'emissió de la DIA favorable amb eficàcia retroactiva a data anterior a 24 de juliol de 2024 i no s'han fet consideracions que suposin la modificació de les consideracions tècniques d'aquest informe i de la proposta de la DIA desfavorable.
6. Conclusions
Per tot l'anterior, i atès:
- Que el parc solar fotovoltaic s'ubica a zona regable amb aigües depurades d'interès nacional del Pla de Sant Jordi, i a més, s'ubica al parc agrari de Llevant, figures per al desenvolupament i millora agrari i de referència de l'agricultura per a recuperar i augmentar l'activitat agrària i protegir les zones agrícoles.
- Que l'informe de l'òrgan competent en matèria de regadius i infraestructures agràries del Govern de les Illes Balears i l'informe de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma són no favorables per raó d'aquesta ubicació,
Es formula la declaració d'impacte ambiental (DIA) desfavorable del projecte del parc solar fotovoltaic (PFV) Mallorca Hive (10 MW), polígon 37, parcel·la 220, terme municipal de Palma, firmat per Manuel Martínez, enginyer industrial (Ingenieros Industriales Comunitat Valenciana).
(Signat electrònicament: 5 de febrer de 2025)
La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá