Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 17 de desembre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

RESOLC FORMULAR

Informe ambiental estratègic de la modificació puntual (MP) número 19 de les normes subsidiàries (NS) de Santa Eulària des Riu

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

L'objecte d'aquest informe ambiental estratègic és determinar d'acord amb les consultes realitzades a les administracions i els criteris establerts a l'annex V de la Llei 21/2013 si la present MP, no té efectes significatius sobre el medi ambient, o bé, s'ha de sotmetre al procediment ordinari per tenir efectes significatius.

Segons l'apartat 3 de l'article 12 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears:

«3. Seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Els plans i els programes esmentats en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article, i les seves revisions, quan es limitin a establir l'ús, en l'àmbit municipal, de zones d'extensió reduïda.

Igualment, la MP està inclosa a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, a l'article 6, d'àmbit d'aplicació de l'avaluació ambiental estratègica, en el punt 2, objecte del procediment simplificat, subapartat b), que inclou plans i programes que estableixen un ús, a escala municipal, de zones d'extensió reduïda.

Per tant, la MP s'ha de tramitar com a una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) Simplificada i seguir el procediment establert al Títol II, Capítol I, secció 2^a, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, referida a l'avaluació ambiental estratègica simplificada.

2. Descripció i ubicació de la MP

La MP núm. 19 afecta a dos àmbits diferenciats, al nord, devora el carrer de sa Trenca, de Santa Eulària cap a cala Pada, classificat com a sòl rústic de règim general majoritàriament forestal, i al sud, a sòl urbà qualificat com a espai lliure públic, a la franja costanera de s'Argamassa, a la franja de servitud de protecció del DPMT.

L'àmbit nord té una superfície de 4.800 m² dels quals 434 m² són sòl urbà viari i la resta són sòl rústic de règim general forestal, i es pretén requalificar els 4.366 m² de sòl rústic a sòl urbanitzable, qualificat en part com a sistema general viari (1.483 m²) i la resta com a espai lliure públic (2.883 m²).

L'àmbit sud té una superfície de 1.127 m² d'espai lliure públic dels quals 767 m² es pretenen qualificar com espai lliure privat, deixant la resta com a públic i que passi a titularitat municipal.

Els dos àmbits es delimiten en un nou sòl urbanitzable directament ordenat (SUDO-CPS 01) i s'inclouen en una nova unitat d'actuació, l'UA-03CP.

La justificació de la MP per a l'àmbit nord és per resoldre els problemes de mobilitat del nucli, per dotar al carrer Trenca de la seguretat adequada, atès que li manquen voreres i vorals, té encreuaments sense visibilitat adequada, i de vegades, excessos de velocitat, per la qual cosa es preveu l'execució d'una nova rotonda. Mentre que la justificació de la MP per a l'àmbit sud s'indica que és perquè l'espai lliure públic es va definir a les NS sense definir el mecanisme per a la seva obtenció, cosa que suposa un cost inassumible actualment, i és això el que motiva la requalificació com a espai lliure privat (EL-PR) d'una part de la parcel-la a canvi de la cessió de la resta.

L'espai lliure privat (EL-PR) es regularà per l'article 6.3.10, segons el qual els EL-PR seran inedificables. No obstant això, seran susceptibles d'admetre l'ús de piscines, solariums i elements auxiliars, i quan estigui expressament assenyalat als plànols d'ordenació, també l'ús esportiu privat, amb les condicions que es defineixen, entre les quals hi ha que es conservaran les masses arbòries existents i amb les condicions d'ús: instal·lacions esportives descobertes i cobertes, aparcaments, lavabos, vestidors, sauna, gimnàs, casetes d'instal·lacions i semblants.

3. Avaluació dels efectes previsibles

1. D'acord amb el document ambiental estratègic presentat la MP implica efectes positius sobre el medi atmosfèric i acústic perquè es reduirà la velocitat del trànsit amb una rotonda prevista i també sobre la mobilitat i la seguretat viària, així com també es produirà un efecte positiu per l'augment d'espais lliures públics en 2.883 m². També s'indica que la vegetació s'eliminaria, almenys parcialment, i per tant es transformaria l'hàbitat de pinar, en un total de 2.250 m², on es transformarà el paisatge. No obstant això, corregint els impactes amb les mesures correctores l'únic factor que el document ambiental considera amb efecte negatiu mitjà és l'afecció al paisatge (tenint en compte els impactes de la MP i no de la fase d'obres).

2. No obstant això, el document ambiental estratègic no ha tengut en compte l'estudi d'alternatives ni l'existència dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics entremesclat amb 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics que conformen el típic pinar eivissenc allà on es vol construir una rotonda i es vol canviar la classificació de sòl rústic forestal a sòl urbanitzable qualificat d'espai lliure públic, hàbitats que donen continuïtat als pinars presents al nord de l'actuació i permeten actuar de corredor ecològic cap als hàbitats costaners, on la MP també preveu actuacions sobre hàbitats d'interès comunitari.

3. Així, el document ambiental estratègic no ha realitzat un estudi d'alternatives d'acord amb l'art. 29.1 b) de la Llei 21/2013 i no ha avaluat els canvis que implica la MP respecte a les normes vigents, avaluant els impactes de l'afecció als hàbitats d'interès comunitari i a les seves espècies, protegits per la Directiva Hàbitats i la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, que d'acord amb l'article 46.3 determina que s'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar el deteriorament, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin a les espècies fora de la Xarxa Natura 2000.

4. Per tot l'anterior, en data 23 d'agost de 2024 es va trametre a l'òrgan substantiu i promotor (RS:GOIBS479117/2024) informe d'esmena de deficiències requerint la informació següent:

a) S'ha de presentar un anàlisi d'alternatives d'acord amb la Llei 21/2013 (annex IV.8 de la Llei) i s'ha de justificar ambientalment l'alternativa elegida.

b) S'ha d'aportar un estudi de la mobilitat actual de la zona i avaluar l'impacte de la MP sobre la mobilitat.

c) S'han d'avaluar els impactes dels canvis de classificacions i qualificacions de la MP respecte de les qualificacions vigents.

d) S'han d'analitzar els impactes sobre els hàbitats i les espècies d'interès comunitari i tenir en compte l'art. 46,3 de la Llei 42/2007.

e) S'ha d'aportar un estudi patrimonial d'abast etnogràfic i arqueològic dels punts del patrimoni afectats d'acord amb l'informe del departament de Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa, i analitzar els impactes sobre el patrimoni.

5. En data 31 d'octubre de 2024 té entrada per part de l'òrgan substantiu tramesa d'informe. En resposta a l'apartat «a)» de l'informe d'esmena conclou el següent:

«[...]no existe otra alternativa que mejorar las condiciones del cruce mediante la ejecución de la rotonda prevista que incorpora además la previsión de una zona de aparcamiento para los autobuses, entre ellos los escolares, que dan servicio a la zona.[...]

3.1 Mejorar la visibilidad y ralentizar el tráfico si bien podría disminuir la siniestralidad de la intersección no aportaría nada a la mejora general de la movilidad del núcleo que a medio y largo plazo se pretende.

3.2 Ya se ha justificado que no existe otro emplazamiento posible para la rotonda y dadas las características del entorno de este, no queda más remedio que utilizar suelo hasta ahora no transformado»

L'informe explica que no existeix cap altre alternativa per millorar les condicions del encreuament i descarta una possible opció de reduir el tràfic i millorar la visibilitat que es va suggerir en l'informe d'esmena, justificant que no aportaria res a la millora general de la mobilitat del nucli. L'informe no presenta un anàlisi d'alternatives raonables, tècniques i ambientalment viables d'acord amb la Llei 21/2013 tal i com es demanava a l'informe d'esmena de deficiències.

Com ja es va indicar a l'informe d'esmena, es poden presentar alternatives i s'ha de fer per normativa, i especialment en una fase de planificació, i sobretot alternatives d'ubicació quan a la zona proposada hi ha hàbitats d'interès comunitari (HIC) a conservar d'acord amb la Llei 42/2007. Hi ha alternatives, com per exemple: resoldre els problemes de visibilitat i alentiment del trànsit amb altres solucions; ubicació de la rotonda en altre lloc (si cal); no desclassificar sòl rústic per classificar sòl urbanitzable; no ubicar espais lliures en hàbitats d'interès comunitari; propostes normatives que no permetin ús lucratiu en l'espai lliure privat (piscines, instal·lacions esportives, aparcaments ...); propostes de disseny tant a l'àmbit nord per a la millora viària i del sòl rústic adjacent com a l'àmbit sud per millorar la façana marítima que presenta un estat de deteriorament i abandó, adaptant-la per al gaudiu de residents i visitants i tenint en compte el canvi climàtic i l'adaptació necessària de la costa a aquests canvis.

- En resposta a l'apartat «b)» l'informe conclou:

«[...]2.1 Las determinaciones de la MP 19 vienen motivadas, de forma inmediata, por la necesidad de solventar el problema de movilidad que deriva de la alta accidentalidad que se da en el tramo urbano correspondiente al núcleo de la carretera a Cala Martina y, a medio y largo plazo, a posibilitar la adopción en el núcleo de un esquema de movilidad que disminuya los problemas que actualmente padece.

En lo que respecta a la siniestralidad, según los datos de la Policía Local de Santa Eulària, en el período temporal entre enero de 2023 y agosto de 2024 se han producido en el citado tramo un total de 15 siniestros, dos de ellos con heridos, cifra que el Ayuntamiento considera inaceptable por lo que entiende debe de incrementarse la seguridad del tramo a la mayor brevedad posible y antes de que pueda producirse un siniestro de consecuencias irreparables.[...]»

En aquest sentit, tot i que es fa referencia a un problema de mobilitat i d'aparcament, i aporta dades amb una alta sinistralitat, no es realitza l'estudi de la mobilitat actual de la zona ni avalua l'impacte de la MP sobre la mobilitat.

- En resposta a l'apartat «c)» l'informe conclou el següent:

[...] 2.4 El propietario de los terrenos en que se prevé la construcción de la futura rotonda de la calle Mistral que actualmente están clasificados como suelo rústico es asimismo titular de unos terrenos en primera línea de costa que están afectado por la previsión de las NNSS descrita en el apartado anterior y ha propuesto a la Corporación la cesión gratuita y libre de cargas de los terrenos afectados por la rotonda así como de aquellos que la MP califica como espacio libre público a cambio de que, al igual que ya se efectuó en terrenos colindantes con los suyos, en los terrenos de primera línea de su propiedad se lleve a cabo la recalificación a espacio libre privado también antes expresada.

Dicha propuesta ha sido considerada de interés público por la Corporación en tanto que facilita la inmediata disponibilidad de los terrenos y elimina la incertidumbre sobre el coste económico del proyecto que del desarrollo del procedimiento de expropiación forzosa se derivaría, motivo por el que el contenido de la MP se formula incorporando tal previsión, en la forma que se concreta en el borrador adjunto a la AIA.[...]

3.3 Como ya se ha dicho, la calificación de espacio libre público no resulta en absoluto contradictoria con la conservación de los hábitats existentes sino más bien lo contrario y la regulación que las NNSS establecen para la calificación de espacio libre privado garantiza la conservación de las masas arbóreas existentes y por tanto de los hábitats correspondientes. En todo caso, de resultar necesario, en la MP pueden introducirse las prescripciones que se estimen convenientes en ordena a mejorar tal protección.

3.4 El tratamiento de la fachada marítima será objeto sin duda de las determinaciones del futuro Plan especial de la zona, pero su definición excede del ámbito de esta mera MP.[...]

Referent en aquest apartat l'informe valora que amb els canvis que proposa la MP s'aconsegueix la conservació de la massa d'arbres existents i dels seus habitats. També afegeix que si resulta necessari, la MP pot introduir les prescripcions convenients per millorar-ne la protecció. No obstant això, atès que s'indica que es conservaran les masses arbòries existents i també les condicions d'ús de l'espai lliure privat: instal·lacions esportives descobertes i cobertes, aparcaments, lavabos, vestidors, sauna, gimnàs, casetes d'instal·lacions i semblants, no s'han clarificat les actuacions que estaran permeses amb la MP als espais lliures privats, en aplicació de les normes urbanístiques i de la MP, ni s'ha realitzat l'anàlisi d'impactes dels canvis que implica la MP.

- En resposta a l'apartat «d)» l'informe conclou el següent:

[...] 2.5 En lo que respecta a la afección a los hábitats de interés existentes:

2.5.1 La calificación de los terrenos como espacio libre público o privado garantiza, en aplicación de las determinaciones de las NNUU el mantenimiento de las masas arboladas existentes y, por ende, el de los hábitats a ellas asociados

2.5.2 El proyecto plantea la reclasificación como suelo urbanizable de un total de 4.366 m2 de terrenos actualmente calificados como suelo rústico forestal que forman parte de una masa forestal con una superficie aproximada global de más de 300.000 m2, lo que supone una afección inferior al 1,5 % pero de esos 4.366 m2, 2.883 m2 se califican como espacio libre público por lo que en aplicación de lo antes señalado podrán mantener sus características actuales y únicamente 1.483 m2 se califican como viario constituyendo los únicos terrenos objeto de la completa transformación de sus actuales características con la pérdida de menos de un 0,50 % de la superficie de la masa forestal citada.

2.5.3 En la zona en que se proyecta la actuación no existe continuidad entre los hábitats al norte de esta y los hábitats costeros porque tal continuidad se rompe por la carretera a Cala Martina y por los desarrollos urbanos al sur de la misma. continuidad que sí que se puede dar en el ámbito que se emplaza más al este de la zona que ocupará la rotonda[...]

L'informe explica que els terrenys afectats son inferiors a 1,5% de la massa forestal global de la zona amb una àrea de 300.000 m2.. Segons l'IDEIB, l'Habitat d'Interès Comunitari afectat compta amb una superfície de 25.000 m2, per tant els 4.366 m2 de terrenys qualificats com sol rústic afectarien en realitat un 16% de l'àrea de l'hàbitat. Igualment a l'informe no s'analitza els impactes ni es té en compte l'art. 46.3 de la Llei 42/2007.

- En resposta a l'apartat «e)» l'informe conclou:

[...] 4.3 Las NNSS definen el ámbito de protección del acueducto y la actuación se sitúa fuera de dicho ámbito y a más de 70 m de su límite por lo que no resulta previsible que exista afección al monumento y su entorno, no obstante lo cual, de así exigirlo el Departamento de Patrimonio puede prescribirse la ejecución de estudio arqueológico previo a la ejecución de las obras.

Por lo que atañe a la villa romana se sitúa a más de 500 m del emplazamiento de la actuación por lo que resulta materialmente imposible que resulte afectada por la misma. [...]

L'informe indica que no es preveuen afeccions a l'aqüeducte ja que es situa a 70 m del seu límit i afegeix que si ho exigeix el Departament de Patrimoni es pot prescriure l'estudi arqueològic previ a l'execució de les obres, mentre que de la villa romana afirma que no es veu afectada al estar a 500 m. No queda clar que l'execució del Pla no pugui afectar el patrimoni, i sense un estudi patrimonial no es pot valorar si pot tenir afecció.

Per tant, després de la contestació a l'esmena de deficiències s'ha de considerar que no s'ha presentat tota la documentació requerida i aquesta segueix sent insuficient.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 30 de la Llei 21/2013, s'han consultat diverses administracions públiques afectades i persones interessades, i a la data d'emissió del present informe a l'expedient, hi consten els següents informes:

- Servei de Territori del Consell Insular d'Eivissa de data 10 de maig de 2024 que sobre l'avaluació ambiental estratègica de la MP (punt 6 de les consideracions tècniques de l'informe emès) assenyala que:

«Per a l'emissió d'aquest informe no s'ha analitzat la documentació ambiental, respecte de la qual, em remet a l'informe de la Secció de Medi Ambient d'aquest Consell Insular».

- Secció de Medi Ambient del Consell Insular d'Eivissa de data 12 de març de 2024 que conclou:

Encara que, per una part, la superfície de transformació i alteració de l'hàbitat és relativament petita (2.250 m2) i que és previsible que el nous consums derivats del funcionament de les possibles instal·lacions derivades de la nova planificació no siguin excessivament elevats, a més de la proposta de mesures minimitzadores del Document Ambiental, es considera necessari ampliar-les amb les següents:

• Planificar les tasques relacionades amb la preparació dels terrenys i eliminació de la vegetació fora de l'època de nidificació, entre el 4 de març i el l'1 de juny.
• Aplicar com a mesures per minimitzar els efectes de consums d'aigua, la separació d'aigües grises pel seu posterior ús, instal·lació de sistemes de estalvi d'aigua a dutxes, banys, etc. i sistemes de recuperació o captació d'aigües pluvials a les cobertes i el seu emmagatzematge pel seu ús a les pròpies instal·lacions.
• Instal·lació de sistemes d'energia renovable, especialment per obtenció d'aigua calenta

Ateses les característiques ambientals i territorials de la zona on es proposa la Modificació, així com les de les actuacions i projectes derivats de la nova planificació, es considera que no suposarà afeccions significatives sobre la realitat ambiental de la zona. Tot l'anterior, aplicat al conjunt de les mesures preventives i correctores redactades al document ambiental, a més de les immediatament anteriors descrites al present informe.

També es considera important recordar que la instal·lació i funcionament del conjunt de l'enllumenat exterior haurà de complir tot el disposat a la Llei 3/2005 de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les illes balears i al Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries.

- Secció de Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa de data 8 de març de 2024:

Des del punt de vista patrimonial no es pot emetre un informe conclusiu sense que els eventuals valors existents i que es podrien veure afectats amb l'execució d'aquesta actuació no siguin clarament definits. En conseqüència es prescriu un estudi patrimonial d'abast etnogràfic i arqueològic dels punts afectats.

- Servei de Protecció d'Espècies:

Informar favorablement amb els següents condicionants:

1. Revisar prèviament el terreny on es dugui a terme l'entrada de maquinària i el moviment de terra per tal de detectar alguna espècie animal singular que s'hagi de retirar de la zona i depositar-la a un terreny segur.

2. Instal·lació de trampes per captura d'ofidis abans de començar l'actuació i durant tot el període d'obres. Revisions periòdiques de les trampes. Es recomana mantenir les trampes una vegada finalitzada l'obra.

3. Les rases han de romandre obertes el menor temps possible per evitar que quedin atrapades espècies animals.

4. Regar el terrenys per evitar la pols en suspensió.

5. Limitar les feines que suposen molèsties per l'avifauna durant l'època de nidificació (de l'1 de març al 15 de juliol).

6. Si al projecte final es creen zones enjardinades, només s'utilitzaran espècies autóctones de baix requeriment hídric.

A més, també s'han de tenir en compte les següents recomanacions:

1. Afavorir i mantenir hàbitats-refugis per a l'espècie amenaçada Podarcis pytiusensis a les immediacions de les instal·lacions limítrofs amb el pinar (han de ser llocs protegits del vent, amb bona insolació, amb presència de rocalla i pedra seca i plantes herbàcies d'espècies autòctones de l'illa). Poden posar-se en contacte amb aquest Servei en cas de necessitar aclarir aquesta mesura, telefonant al 971176586 o a través del correu electrònic

especies@dqmedinatural.caib.es.

2. Si s'han de fer tancaments, que siguin amb mur de pedra seca, sense aterracar.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de data 8 d'abril de 2024 que informa el següent:

• Tenint en compte que l'entorn de l'àmbit nord es correspon amb una zona d'interfície urbà-forestal i en una ZAR, es recomana que el projecte asseguri l'adequació de la zona forestal en contacte amb les edificacions i el nou vial, tal i com s'especifica a l'article 77 de la Llei 3/2019 i seguint les instruccions de la Resolució del Conseller del 15 de febrer de 2021:
• https://xarxaforestal.org/wp-content/uploads/2021/05/Resolucio-franges-seguretat.pdf
• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

https://www.caib.es/sites/xarxaforestal/ca/n/decret 1252007-27733/

- Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua de data 27 de juny de 2024 que conclou:

«S'informa favorablement sempre i quan:

1. En els espais lliures públics i a l'espai lliure privat no hi hagi una nova demanda d'aigua de la xarxa proveïment urbà i tampoc s'empri aigua subterrània de la massa 2004M2 Es Canar ni de masses d'aigua subterrània amb mal estat quantitatiu.

2. Els enjardinaments dels espais lliures públics i privat s'han de realitzar amb vegetació autòctona que no suposi cap tipus de reg. Si en qualque moment puntual s'ha de realitzar qualque tipus de reg, aquest ha de ser amb aigües pluvials i aigües regenerades.

3. Si es duu a terme l'ús de piscina als 767 m2 d'espai lliure privat, el primer ompliment s'haurà de garantir que prové d'una massa d'aigua subterrània en bon estat quantitatiu i en posterioritat s'haurà de donar compliment a l'article 49 «Estalvi en el manteniment de piscines» del PHIB.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013

No s'han presentat alternatives raonables, tècnica i ambientalment viables i justificació ambiental de l'alternativa elegida; no s'han avaluat adequadament els impactes de l'afecció a hàbitats d'interès comunitari; no s'ha presentat un estudi de mobilitat de la zona actualitzat; no s'ha realitzat l'anàlisi dels impactes dels canvis en la classificació i la qualificació urbanística que implicaria la MP respecte de les qualificacions vigents; i no s'han pogut avaluar adequadament els impactes sobre el patrimoni. Per tant, no s'han pogut analitzar els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, per no disposar de suficients elements de judici.

6. Conclusions de l'Informe ambiental estratègic

Primer. No és possible dictar una resolució fonamentada sobre els possibles efectes significatius sobre el medi ambient de la modificació puntual núm. 19 de les normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu, atès que no es disposa de suficients elements de judici, segons el que preveu l'art. 19, apartat 5, del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, d'avaluació ambiental, i per tant, s'ha de procedir a la finalització del procediment amb arxiu de l'expedient.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental, al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe ambiental estratègic no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'aprovació del pla, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 29 de gener de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá