Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 17 d'octubre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental de la modificació substancial de l'AAI IPPC 02/2015 centre de recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses al dic de l'Oest a Palma, promogut per part de Servmar Balear SL a la parcel·la 6.2.05 sector portuari San Carles - Dic de l'Oest, TM Palma, en els termes següents:

El projecte de «Modificació substancial de la AAI IPPC 02/2015 centre de recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses al dic de l'Oest a Palma», promogut per part de Servmar Balear SL a la parcel·la 6.2.05 sector portuari San Carles - Dic Oest, es considera una modificació d'un projecte actualment en funcionament i ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 13, apartat 1, lletra b) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei», en relació amb els projectes consignats al punt 1 del grup 9 de l'annex I: «Instal·lacions de tractament de residus perillosos que realitzin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats».

El projecte i l'Estudi Impacte Ambiental (EIA) es va exposar al públic el 5 d'octubre de 2023 (BOIB núm. 139) i la tramitació a seguir és l'establerta a la llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

L'empresa Servmar Balears S.L. es dedica al servei de recollida de residus d'embarcacions, perillosos i no perillosos. Segons l'EIA presentat pel promotor, l'empresa Servmar Balear S.L. té autorització per a la gestió de residus perillosos RTP/G-039.98/CAIB des del 10 de març de 2008 i autorització ambiental integrada per a un centre de recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses al dic de l'Oest a Palma amb número d'expedient IPPC 02/2015.

Les instal·lacions ocupen dues parcel·les dins del domini portuari del port de Palma. Ubicades al camí de Sant Carles-Dic de l'Oest, s/n, en el terme municipal de Palma. Amb autoritzacions temporals d'ocupació per part de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) P-11-825-16 i P-2-F65-16 de 500.39 m² i 313 m² respectivament.

En data 27 de desembre de 2019 es va publicar una modificació no substancial de la AAI que va incloure nous residus autoritzats a gestionar a la instal·lació (exp. IPPC M 09/2017).

En gener de 2023 el promotor ha presentat una modificació substancial de la AAI que inclou una planta de triatge de residus Marpol V, tractament de residus Marpol VI i ampliació de la capacitat dels depòsits d'emmagatzematge de residus Marpol I.

2. Informació del projecte

L'objecte del projecte és ampliar l'activitat de gestió de residus Marpol I, V i VI per part de Servmar Balear S.L., en concret es sol·licita:

• Regularització administrativa del diposit 4 instal·lat i posat en funcionament en juny de 2018 per l'emmagatzematge i pretractament dels residus Marpol I.
• Instal·lació de dos nous dipòsits de 60 m³ per l'emmagatzematge i pretractament dels residus Marpol I.
• Instal·lació i posada en funcionament d'una petita planta de triatge amb compactadora per residus Marpol V (assimilables a urbans).
• Instal·lació i posada en funcionament d'una línia específica de tractament i depuració per residus provinents de centres portuaris i de residus Marpol VI líquids.
• Increment dels volums autoritzats d'emmagatzematge de residus, tant de codis LER autoritzats com de nous codis.
• D'acord amb l'EIA, la instal·lació per dur a terme l'activitat està ubicada a la parcel·la 6.2.05 sector portuari San Carles 6, dic de l'Oest en el TM de Palma. En concret ocupa dues parcel·les propietat de l'Autoritat Portuària de les Balears amb autorització d'ocupació temporal:
• La parcel·la 1, número d'expedient P-11-825-16, ocupa uns 400 m² on s'ubiquen els dipòsits per realitzar la valorització dels olis de sentines (Marpol I) i l'emmagatzematge temporal de residus perillosos.
• La parcel·la 2, número d'expedient P-2-F65-16, ocupa una superfície de 638 m² i es destina al dipòsit de contenidors de residus no perillosos i la instal·lació de les oficines.

Les coordenades UTM 31 ETRS 89 de la parcel·la son:

• X: 467530.158, Y: 4377642.104
• X: 467531.088, Y: 4377602.507
• X: 467498.999, Y: 4377610.746
• X: 467497.736, Y: 4377637.720

La distribució actual de les diferents zones de treball es la següent:

- Zona d'emmagatzematge de residus perillosos: es troba al costat de l'entrada de la parcel·la 1. Està cobert i disposa de solera de formigó fratassat. Les aigües pluvials o possibles fuites són dirigides a un decantador separador d'hidrocarburs. La superfície destinada a aquest magatzem de residus és de 41,02 m².

- Zona de recepció i valorització de residus Marpol I: El residu Marpol I, LER13 04 02*, és descarregat en tancs de recepció (TRM) ubicats a l'interior d'una cubeta de retenció. Aquesta cubeta de retenció té 103 m² de superfície de llosa de formigó armat amb làmina impermeabilitzant. A l´'interior d'aquesta cubeta s'ubiquen els tancs de recepció de Marpol I, el tanc de Marpol valoritzat (TAV) i el tanc d´'aigua (TAA). Cadascun d'aquests dipòsits té una capacitat de 60 m³. El fons de la cubeta de retenció té una pendent de manera que tot el producte vessat durant les operacions de càrrega i descàrrega escorre ràpidament cap a una fossa, on està instal·lada una bomba que recondueix el fluid fins al dipòsit de recepció per reiniciar el procés.

- Zona de carregador de camions: Davant la cubeta de retenció dels tancs es troba el carregador de camions amb la zona de bombes de càrrega del tanc de recepció. El carregador té una superfície de 31,6 m² de solera de formigó impermeabilitzat amb coberta metàl·lica per protegir el terra i les bombes de l'aigua de pluja. El ferm té una pendent orientada cap a l'arqueta de recollida de pluvials.

Les precipitacions que cauen a la parcel·la es dirigeixen a l'arqueta d'aigües pluvials i previ a l'abocament a la xarxa de pluvials del port passen per un sistema de depuració consistent en un sorral, un separador d'olis, greixos i hidrocarburs i un decantador.

- Depuradora: Al costat sud de la cubeta dels tancs es troba la cubeta de la depuradora. Aquesta cubeta té una superfície de 38,63 m² de llosa de formigó armat i làmina impermeabilitzant i al seu interior s'ubica la depuradora de les aigües decantades del procés de valorització del residu Marpol I. L'aigua separada és tractada a l'estació depuradora per processos fisicoquímics, fins que s'assoleixen uns paràmetres de qualitat aptes per abocar-los a la xarxa de clavegueram. Es compta amb un dipòsit de seguretat, prèvia a la connexió al clavegueram, per a la presa de mostres.

- Àrea de residus no perillosos: Els residus no perillosos s'emmagatzemen en contenidors metàl·lics a la parcel·la 2 al costat de la tanca perimetral, al qual es destina un espai d'uns 100 m² en total. La parcel·la està tota asfaltada.

- Caseta d'oficines i lavabos i zona de tràfec: Les casetes del magatzem i oficina s'ubiquen a la parcel·la 2 i ocupen uns 15 m². La resta de superfície de la parcel·la 2 es dedica a depòsit de contenidors buits, aparcament i zona de trànsit de vehicles.

A les pàgines 61 a la 67 del document «Memòria sol·licitud de modificació substancial de l'Autorització Ambiental Integrada IPPC 02/2015 Recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses» de data 20/10/2022, redactat per la consultora EIMA S.L. i signat per l'enginyer industrial el Sr. Andreu Moià Pol queden recollits els tipus i quantitats de residus que es podrà gestionar a la planta així com els codis LER i tipus d'operació a aplicar.

L'ampliació sol·licitada a la planta de Servmar Balear S.L. implica les següents activitats:

A) Gestió de residus Marpol I:

Els residus Marpol I (LER 13 02 04* olis de sentina recollits en molls) son sotmesos a un procés de valorització R1209 (condicionament fisicoquímic de residus per a la valorització dels seus components) previ a la seva valorització final.

El residu Marpol I arriba a la planta per via terrestre mitjançant camió cisterna. Un cop al carregador, es bomba el contingut, després de passar per un filtre vertical, als tancs de recepció (TRM) de 60 m³ de capacitat. La fase aquosa és més pesada que la d'hidrocarburs i per tant reposa a la part inferior del tanc ajudada per agents desemulsionants. Aquests additius queden recollits a la fase aquosa. Mitjançant un sistema únic de bombament, conductes i vàlvules, es condueix des de la part inferior l'aigua decantada fins al dipòsit d'emmagatzematge d'aigua (TAA), i després el Marpol valoritzat fins al tanc d'emmagatzematge del Marpol valoritzat, (TAV). Del tractament en la planta de valorització s'obté principalment dos productes: - L'aigua extreta supera els paràmetres quantitatius d'hidrocarburs per poder abocar-la a dàrsena i de salinitat per a clavegueram, per la qual cosa s'ha de tractar abans del vessament al clavegueram. L'aigua separada del Marpol s'emmagatzema en un tanc per ser tractada amb el sistema de depuració industrial dissenyat per tractar aquest tipus d'efluents, aconseguint una aigua apta per abocar-la a la xarxa de clavegueram. Actualment hi ha una planta depuradora que treballa per cicles de 5 m³. - La fase orgànica obtinguda posseeix una alta concentració d'hidrocarburs i és venuda a una planta de tractament total on s'obté un combustible apte per a ús industrial La instal·lació compta actualment amb 4 dipòsits verticals de 60 m³ tots ells ubicats dins d'una cubeta de retenció de 103 m² de superfície de llosa de formigó armat amb làmina impermeabilitzant. Amb l'execució de la modificació sol·licitada es comptarà amb 6 dipòsits cilíndrics verticals de material PRFV (de 3 m de diàmetre i 8,85 m d'alçada) de fons inclinat ubicats dins la cubeta de retenció. Aquests dipòsits contindran els següents elements de procés, control i seguretat: - Sonda de nivell per ultrasons - Filtre de carbó actiu de 300 mm de diàmetre i 700 mm d'alçada per a l'adsorció dels COV que poguessin escapar-se per la vàlvula de ventilació. - Vàlvules de descàrrega, purga i omplert. - Escala d'accés, tràmit i baranes. - Boca home per accedir-hi. - Punts per a presa de mostres Actualment hi ha un tanc de floculació de 15m³. Amb la incorporació dels nous tancs d'emulsionat i homogeneïtzació, s'intenta agilitzar el moment que comporta més temps al procés de valorització (un cop afegits els floculants perquè la barreja decanti es necessita com a mínim unes 12 hores de tractament). Aquesta floculació es durà a terme als mateixos tancs de 60m³, cosa que evidencia la major capacitat d'absorció del procés. La cubeta de retenció instal·lada té una capacitat igual a 103 m² x 1,15 m (alçada)= 118,5 m³ El volum actual de la cubeta, és de 118,5 m³, ja que preveu el total de recipients (inicials 3, i els 3 a instal·lar en etapes posteriors). Per això pot retenir en cas accidental fins a 2 dipòsits.

B) Gestió de residus Marpol V:

Els residus de Marpol V, que són majoritàriament els residus generats als vaixells per la seva activitat assimilables a residus sòlids urbans (RSU). La petita planta de triatge projectada s'instal·laria a la parcel·la número 2 asfaltada i baix sostre. En aquesta planta es pretén gestionar els residus 15 01 01 Envases de Paper i cartró, 15 01 02 Envasos de plàstic,15 01 07 Envasos de vidre, 15 01 03 Envasos de fusta, 15 01 04 Envasos metàl·lics, 15 01 05 Envasos composts, 15 01 06 Envasos mesclats, 20 01 01 Paper i cartró, 20 01 02 Vidre i 20 01 38 Fusta distinta de l'especificada en el codi 20 01 37. El residu Marpol V arribarà a la planta per via terrestre mitjançant camions, generalment embalat i paletitzat o bé en contenidors. - Els Marpol V separats correctament al vaixell, no seran tractats, sinó que s'emmagatzemaran per derivar-los directament a gestors autoritzats per al seu tractament. - En el cas en què el Marpol V estigui barrejat, en la línia de triatge se separaran manualment les diferents fraccions recuperables per a la seva posterior classificació i/o reciclatge. Les fraccions de paper i cartró i envasos passaran a una compactadora de petites dimensions abans de la seva expedició a gestor externs. Les operacions de tractament que es durant a terme, d'acord amb l'annex II i III de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats, son: - R1201 Classificació de residus. Classificació dels residus: Instal·lacions de classificació d'envasos i altres tipus de residus (plàstics, paper/cartró, etc.). Atès que es realitza la recepció, la separació, la classificació i el condicionament dels residus no perillosos. - R1301 Emmagatzematge de residus, a l'àmbit de la recollida. Assimilable a deixalleries i instal·lacions de transferència de residus. Emmagatzematge temporal de residus en espera del lliurament a gestor autoritzat. - D1301 Classificació de residus. Instal·lacions de classificació de residus per a la seva eliminació posterior. - D1501 Emmagatzematge, a l'àmbit de la recollida. Emmagatzematge temporal de residus en espera del seu lliurament a gestor autoritzat (punts nets).

C) Gestió de residus Marpol VI:

Els residus Marpol VI, son residus principalment líquids, per la qual cosa són retirats en cisternes i es traslladen a la planta de SERVMAR, on es transferiran a un dipòsit específic amb carbó actiu, de recepció i tractament de 25 m³ o bé a GRG (d'1m³), en funció de les necessitats de planta. En aquesta línia també es gestionaran els residus d'aigües de sentina recollides al port (codi LER 16 10 01* Residus líquids aquosos que contenen substàncies perilloses). Al dipòsit s'hi incorpora un sistema d'agitació del residu a homogeneïtzar. El tanc d'homogeneïtzació compta amb un control de nivells de màxima i mínima, per la protecció i comandament de la bomba. A continuació, al decantador estàtic (d'1m de diàmetre i 2 m d'alçada) s'afegeix des del tanc de coagulació (de capacitat 500 litres amb electroagitador i dotat amb interruptor de nivell per a avís i protecció de la bomba dosificadora), els ajustaments de pH (lletada de calç) i el floculant. El con inferior d'aquest decantador està preparat per a la recollida de fangs, els quals passen per un filtre de banda que permet la seva deshidratació en continu emprant un consum energètic reduït. Seguint el procés, les aigües es passen a un evaporador on es sotmet l'aigua a evaporació i condensació en buit. Una bomba de calor farà baixar la temperatura dels líquids tractats (circuit frigorífic), que ajudaran a precipitar el concentrat oliós. L'aigua circulant passarà a una línia de filtres d'ecovidre i carbó per finalitzar el procés. Finalment, l'aigua passa a un dipòsit de seguretat on una empresa independent pren mostres per a una analítica de les aigües d'abocament cada dues setmanes. En el cas de residus secs, aquests residus es transportaran als envasos d'emmagatzematge originals i es dipositaran a l'àrea de residus perillosos. La línia de depuració es localitza sobre una cubeta de retenció, que limitarà les potencials afeccions per vessament. La cubeta de retenció instal·lada té una capacitat igual a 38,63 m² de superfície de llosa de formigó armat amb làmina impermeabilitzant. Els residus s'emmagatzemen a la zona destinada al magatzem de residus perillosos que hi ha al costat de l'entrada de la parcel·la 1. Està coberta per una teulada i disposa de solera de formigó fratassat. Serà necessari ubicar aquests GRG sobre una cubeta de retenció mòbils (cubetes de retenció d'acer inoxidable), individuals, que permeti un emmagatzematge de 10 m³, en cas de vessament accidental d'algun dels dispositius de tractament ja que la seva capacitat és inferior a aquest volum. La superfície destinada a aquest magatzem de residus és de 41,02 m² actualment (àrea amb sostre), però s'haurà d'augmentar fins als 62 m², per poder albergar els nous residus. Les operacions de tractament que es durant a terme, d'acord amb l'annex II i III de la Llei 7/2022, son: -R1209 Condicionament fisicoquímic de residus per a la valorització dels components. -R1301 Emmagatzematge de residus a l'àmbit de la recollida incloent les instal·lacions de transferència. -R1302 Emmagatzematge de residus, a l'àmbit de tractament. -D0901 Tractament físic químic de residus líquids, sòlids i pastosos per filtració, cribratge, coagulació/floculació, oxidació/reducció, precipitació, decantació/centrifugació, neutralització, destil·lació, extracció. -D0904 Evaporació. Instal·lacions de separació de la fracció aquosa de residus líquids previ a la seva eliminació. -D1501 Emmagatzematge, a l'àmbit de la recollida. -D1502 Emmagatzematge, a l'àmbit del tractament.

Segons l'EIA, les alternatives plantejades són les següents:

- Alternativa 0 (no execució): no realitzar cap tipus de modificació i continuar l'activitat tal i com està autoritzada en l'actualitat.

- Alternativa Principal (seleccionada): inclou la regularització administrativa del diposit 4 instal·lat i posat en funcionament en juny de 2018 per l'emmagatzematge i pretractament dels residus Marpol I; la instal·lació de dos nous dipòsits de 60 m3 per l'emmagatzematge i pretractament dels residus Marpol I; la instal·lació i posada en funcionament d'una petita planta de triatge amb compactadora per residus Marpol V (assimilables a urbans); la instal·lació i posada en funcionament d'una línia específica de tractament i depuració per residus provinents de centres portuaris i de residus Marpol VI líquids; i l'increment dels volums autoritzats d'emmagatzematge de residus, tant de codis LER autoritzats com de nous codis.

- Alternativa A: no realitzar el tractament de classificació dels residus Marpol V, es a dir, no s'instal·laria la planta de triatge..

- Alternativa B: ubicació de la planta de triatge per als residus Marpol V fora de l'entorn portuari a un polígon industrial de l'illa de Mallorca.

-Alternativa C: realitzar el tractament i depuració dels residus Marpol VI a una depuradora externa en l'illa de Mallorca o en la península.

- Alternativa D: no realitzar l'augment de la capacitat d'emmagatzematge i tractament de residus en la planta.

- Alternativa E: Trasllat dels envasos a una planta de triatge existent.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, la parcel·la afectada forma part del domini públic portuari, està identificat com a Sistema General Territorial i està regulat per la normativa sectorial corresponent.

Segons el PGOU de Palma té classificació de sòl urbà i qualificació Pla Especial del Port de Palma, amb un ús industrial i de magatzem.

La parcel·la afectada pel projecte no es troba afectada per àrees de prevenció de riscos (APR), ni per àrees de protecció territorial (APT) de carreteres o de costes.

La planta de Servmar Balear S.L. es localitza allunyada d'espais naturals protegits i d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les illes Balears. No hi ha afecció a hàbitats d'interès comunitari (HIC).

L'àmbit d'actuació es localitza, segons les delimitacions del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2022-2027), sobre la massa d'aigua subterrània classificada amb estat qualitatiu d'aigua de mar i en la franja a costa 0-200 m. Els cursos d'aigua superficial més pròxims a la zona d'actuació son el torrent del Mal Pas, el de Sant Magí i el de Sa Riera, tots ells al nord. Com a hidrologia superficial cal incloure l'entorn de les dàrsenes del port de Palma de Mallorca i l'aigua de mar que el constitueix.

Segons el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, a l'àmbit d'actuació no hi ha localitzat cap bé d'Interès Cultural o Bé Catalogat o element patrimonial. Es fa constar la proximitat del Fort de Sant Carles declarat BIC l'any 1949 amb categoria «Monument» i tipologia «Arquitectura defensiva» (BOE 125 de 05/05/1949).

4. Resum del procés d'avaluació

a) Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 139 de data 5 d'octubre de 2023 es publica l'anunci d'informació pública del projecte i l'Estudi d'Impacte Ambiental de la modificació substancial de l'AAI de l'Àrea de Gestió del centre de recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses al dic de l'Oest a Palma, promoguda per Servmar Balear S.L.. També es va publicar anunci a la seu electrònica de la CMAIB i al diari «Última Hora».

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es varen dur a terme les consultes següents a les administracions públiques afectades i persones interessades:

- Ajuntament de Palma (Núm. exp. IPPC M24/2022 de 13/11/2023):

El qual informa desfavorablement la instal·lació dels dipòsits previstos en el projecte sense passar el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental. A més es conclou que:

«Addicionalment, en aquest informe s'expressa la possibilitat que s'estiguin abocant sense intencionalitat substàncies prohibides en la xarxa municipal de clavegueram de Palma com ara benzè, toluè, etilbenzè i metalls pesants i que la mateixa situació s'estigui donant en l'abocament de pluvials degut, a una baixa freqüència en la realització de les analítiques dels efluents. Es considera que la freqüència de les analítiques s'haurien d'augmentar per a realitzar un control més efectiu dels paràmetres d'abocament i mostrar així, que compleixen amb les limitacions marcades per l'ordenança municipal reguladora sobre l'ús de la xarxa de clavegueram sanitari. Així, es proposa que les analítiques es facin amb una freqüència setmanal, alternativament per l'empresa independent i per l'APB»

- Autoritat Portuària de Balears (Núm. exp. MA-24-2023 de 13/11/2023):

Informa de les següents apreciacions:

+En referència als residus provinents de centres portuaris seria convenient aclarir si els residus son procedents o no de bucs, així com si el títol administratiu en vigor permet la recepció de residus de diferent origen a la dels bucs que tenen escala al port de Palma.

+Es valora positivament la implantació de la línia de tractament específica per als residus Marpol VI.

+S'hauria d'aclarir la superfície o volum total de la cubeta de retenció dels dipòsits i de la depuradora.

+L'empresa hauria de realitzar la presa de mostres de les aigües que es destinen al decantador de la APB cada dos mesos.

+Precisar el tractament i destí dels residus Marpol IV.

+S'hauria d'aportar un Pla de contingències contra la contaminació accidental marina, atmosfèrica i terrestre.

+S'hauria d'implantar un Pla de neteja i manteniment preventiu del sistema de recollida i conducció de les aigües pluvials. Totes les actuacions s'haurien de dur a terme mitjançant mètodes mecànics, quedant expressament prohibit l'ús de productes químics.

- Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca (Exp. Núm. 984235T-R28693 de 17/11/2023):

A l'informe del Servei de Patrimoni Històric s'especifica que:

«Dins la zona d'actuació no hi ha localitzat cap Bé d'Interès Cultural o Bé Catalogat o element patrimonial. Es fa constar la proximitat del Fort de Sant Carles declarat BIC l'any 1949 amb categoria “Monument” i tipologia “Arquitectura defensiva” BOE, 125 5/5/1949»

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca (Exp. núm. 2023_983335T_OT_AIA de 26/01/2024):

A l'informe del Servei d'Ordenació del Territori es conclou que:

«(...) des del punt de vista de l'ordenació del territori i del paisatge, es considera que es pot descartar l'existència d'impactes o efectes significatius del projecte objecte d'aquest informe, en la mesura en que es tingui en compte la recomanació de definir detalladament la malla atapeïda que proposa instal·lar el document ambiental en el tancament, o fins i tot el tipus de tancament de la parcel·la per tal de reduir l'impacte paisatgístic tant proper com llunyà. La integració paisatgística a través de l'apantallament hauria d'anar en consonància amb l'assoliment d'una imatge ordenada i de qualitat.»

- DG de Salut Pública de la Conselleria de Salut (Exp. núm. EIA 289/23 de 02/11/2022):

El Servei de Salut Ambiental informa favorablement condicionat a l'establiment de mesures de prevenció i correcció davant accidents durant la connexió de la mànega, el traspàs de residus líquids i la desconnexió de la mànega entre els vaixells i els camions cisterna de recollida i transport.

- DG d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques (Exp. ISO-1187/2023 de 29/09/2023):

En l'informe del Servei d'Ordenació d'emergències es conclou que el promotor de l'activitat haurà d'actualitzar i registrar a la DG d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.

- DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia 8Exp. Núm. APCA 0413 de 18/12/2023):

A l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera es conclou que:

«1. Així com ja es va concloure a l'informe 106/23-CA, segons el Reial decret 100/2011malgrat les modificacions projectades no hi ha una modificació de la classificació de la instal·lació com APCA i l'activitat continuarà estant classificada amb el codi 09 10 09 50 i pertanyent al grup B.

2. Malgrat les conclusions de l'informe 106/23 –CA, en el qual es posa de manifest que s'havia d'aclarir si continuaria existint la caldera de gasoil de 79 kWt descrita a l'actual Autorització Ambiental Integrada vigent, a la nova documentació presentada no hi ha cap referència aclaridora en relació amb la caldera. Actualment no s'ha efectuat cap control reglamentari per un Organisme de Control Autoritzat (OCA).

3. Les mesures correctores proposades per minimitzar l'impacte sobre l'atmosfera es consideren adequades i remarca la necessitat d'instal·lació del filtres de carbó actiu a la sortida dels sistemes de venteig dels dipòsits, així com la implementació d'un programa de seguiment del funcionament dels filtres de carbó actiu.

4. L'estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle presentat (annex II), no incideix en l'avaluació de les emissions projectades de gasos d'efecte hivernacle per la què es pot emprar els factors d'emissió a les Illes Balears al següent enllaç: https://www.caib.es/sites/canviclimatic2/ca/inici-7137/

5. Es considera adequat el projecte d'instal·lació de panells fotovoltaics sota les cobertes dels edificis tant existents com els nous ja que va en concordança amb els objectius de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.»

- Servei de Residus i Sòls Contaminats de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia (ex. núm. IPPC M24/2022 de 15/04/2024):

El Servei de Residus i Sòls Contaminats considera adequat l'estudi d'impacte ambiental de la modificació substàncial de la AAI. Cal tenir en compte que entre les consideracions tècniques es recull que:

«Pel que fa a la planta de selecció i triatge que es preveu instal·lar en la parcel·la 2 (sense entrar a valorar els avantatges ambientals que produiria), on es duran a terme operacions de tractament de residus no perillosos que van més enllà de la classificació lligada a l'emmagatzematge, com és ara la compactació, el Servei de Residus i sòls Contaminats recorda que és d'aplicació el Pla Director de residus no perillosos de l'illa de Mallorca (BOIB Núm. 81 de 18 de juny de 2019), com a instrument d'ordenació territorial que té per objecte regular el planejament, la projecció, l'execució i la gestió dels sistemes generals d'infraestructures, d'equipaments i de serveis necessaris per a la gestió de residus no perillosos i que els residus com ara els envasos de paper i cartró (LER 15 01 01), envasos de plàstic (LER 15 01 02), els envasos de vidre (LER 15 01 07), els envasos de fusta (LER 15 01 03), envasos metàl·lics (LER 15 01 04), els envasos composts (LER 15 01 05), els envasos mesclats (LER 15 01 06) i el paper i cartró (LER 20 01 01) es troben sota l'àmbit d'aplicació del Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca i per tant per aquest motiu es creu convenient en pronunciament del Consell de Mallorca al respecte.»

Així mateix, també consten efectuades les consultes a les següents administracions i persones interessades, tot i que no se'n ha rebut resposta:

- Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal del Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca.

- DG de Costes i Litoral de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

- Servei Estudis i Planificació de la DG Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

- Servei de Protecció d'Espècies de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

- Servei de Residus del Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports del Consell de Mallorca.

- GOB

- Amics de la Terra

b) Al·legacions

No consten en l'expedient al·legacions al projecte.

c) No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisis tècnica de l'expedient

5.1. Alternatives

Segons l'EIA, les alternatives plantejades són les següents:

- Alternativa 0 (no execució): no realitzar cap tipus de modificació i continuar l'activitat tal i com està autoritzada en l'actualitat.

- Alternativa Principal (seleccionada): inclou la regularització administrativa del diposit 4 instal·lat i posat en funcionament en juny de 2018 per l'emmagatzematge i pretractament dels residus Marpol I; la instal·lació de dos nous dipòsits de 60 m³ per l'emmagatzematge i pretractament dels residus Marpol I; la instal·lació i posada en funcionament d'una petita planta de triatge amb compactadora per residus Marpol V (assimilables a urbans); la instal·lació i posada en funcionament d'una línia específica de tractament i depuració per residus provinents de centres portuaris i de residus Marpol VI líquids; i l'increment dels volums autoritzats d'emmagatzematge de residus, tant de codis LER autoritzats com de nous codis LER.

- Alternativa A: no realitzar el tractament de classificació dels residus Marpol V, es a dir, no s'instal·laria la planta de triatge.

Amb aquesta alternativa no optimitzaria l'ús de materials, origina un transvasament de contaminants a l'atmosfera i no fomenta el reciclatge de matèries primes.

- Alternativa B: ubicació de la planta de triatge per als residus Marpol V fora de l'entorn portuari a un polígon industrial de l'illa de Mallorca.

El tractament a realitzar es de tan petita envergadura que no compensaria l'impacte de trasllat dels residus, la construcció d'una nova instal·lació i la inversió a realitzar per millorar la classificació dels residus Marpol V.

- Alternativa C: realitzar el tractament i depuració dels residus Marpol VI a una depuradora externa en l'illa de Mallorca o en la península.

L'operació a realitzar consistiria en un tractament fisicoquímic similar al proposat però a la modificació plantejada s'inclou un evaporador al buit que reduiria els valors químics de contaminants en el vessament.

- Alternativa D: no realitzar l'augment de la capacitat d'emmagatzematge i tractament de residus en la planta.

- Alternativa E: Trasllat dels envasos a una planta de triatge existent.

A l'EIA es realitza un anàlisi multicriteri dels impactes de les diferents alternatives plantejades sobre 9 factors ambientals (sòl, qualitat de l'aire, olors, nivells sonors, hidrologia superficial, hidrologia subterrània, activitat econòmica, paisatge i energia) seleccionant l'Alternativa Principal, al ser una de les que presenta major impactes positius i que, incorporant les mesures correctores a la dispersió d'elements lleugers, tenint en compte que l'energia consumida es d'origen renovable i que es realitza un control sobre les mesures preventives de les emissions difuses, és compatible amb el medi i amb els interessos de l'empresa promotora.

5.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Segons la EIA presentada pel promotor els impactes durant la fase de funcionament del projecte es valoren majoritàriament de signe negatiu, directes, temporals i reversibles a curt termini, però en tots els casos es tracta d'impactes d'extensió limitada, entre compatibles i moderats i sense que cap d'ells es valori com a crític.

De l'avaluació global dels impactes es destaca que els impactes són majoritàriament compatibles amb el medi ambient. L'augment de les emissions difuses apareix com impacte moderat i el de contaminació de la dàrsena durant la descàrrega es troba al límit amb l'impacte moderat. Segons s'especifica a l'EIA, el disseny de l'ampliació amb les mides preventives i controls periòdics fa que els impactes no requereixin mesures correctores addicionals.

D'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental els principals impactes i mesures preventives adoptades son els següents:

a) Sòl i subsòl

La contaminació del sòl es pot produir directament durant la recepció de residus i emmagatzematge si es deixen a la intempèrie o se'n produeix alguna fuita que pugui alterar la composició del sòl. Per tal de prevenir possibles impactes es prenen diverses mesures com son: la recepció d'olis de sentines es fa a una zona formigonada, amb recollida de pluvials i coberta; els dipòsits d'emmagatzematge i valorització de olis de sentines, així com la depuradora i el dipòsit per al Marpol VI es troben dins d'una cubeta de retenció formigonat i impermeabilitzat amb recollida de fuites i reincorporació al procés en cas que existeixi producte a l'interior procedent d'alguna fuita; l'emmagatzematge temporal de residus perillosos es fa en una zona formigonada i coberta i en cas que hi hagi alguna fuita es recolliria amb material absorbent no inflamable i si es barregés amb les pluvials es dirigiria a través de les arquetes distribuïdes per la parcel·la al decantador separador d'hidrocarburs.

b) Emissions

Durant la recollida i trasllat dels residus, es produeix un augment de partícules en suspensió i de gasos de combustió dels camions que es controlarà amb les inspeccions tècniques dels vehicles i amb el compliment del manteniment preventiu adequat. La dispersió dels elements lleugers que es poden produir durant la gestió d'aquests residus es mantindrà controlada emmagatzemant els envasos procedents del Marpol V dins de contenidors coberts amb lones i compactant el resultat final de la classificació dels residus. D'altra banda es poden generar olors procedents de l'emmagatzematge i classificació dels envasos recollits amb els Marpol V així com en el procés de depuració de l'aigua de decantació i dels residus aquosos amb substàncies contaminants. Per tal d'evitar o reduir la generació d'olors a la planta els residus d'envasos així com els fangs de depuradora i el rebuig de la planta de triatge es mantindran emmagatzemats el menor temps possible i es retiraran amb promptitud i els envasos a més es posaran a cobert en els dies de mes calor. Durant la recollida i trasllat dels residus, es produeix un augment dels nivells sonors degut al pas de camions. D'altra banda durant la recepció dels olis de sentina s'utilitza una bomba de descarrega que augmenta la pressió sonora, al igual que les bombes que intervenen en el procès de depuració d'aigua i el motor de l'evaporador al buit. De les fonts sonores disponibles només la depuradora té un funcionament continuat, no així les bombes dosificadores que intervenen en els moments precisos del procés de depuració, ni l'evaporador al buit. La depuradora instal·lada dins la cubeta de retenció ha estat coberta íntegrament per uns panells metàl·lics per esmorteir el soroll produït per les bombes dosificadores i els equips que constitueixen el sistema de depuració. La resta d'equips tenen un funcionament discontinu pel que un correcte pla de manteniment preventiu de les màquines, unit a un ús correcte de les màquines, assegurarà que no se superin els límits de pressió acústica. L'augment de les emissions difuses es degut als compostos orgànics volàtils procedents dels dipòsits d'emmagatzematge i valorització d'olis de sentines per tal de minimitzar aquest impacte s'apliquen les següents mesures: estanquitat de tancs i sistemes de canonades; implementació d'un programa formal de manteniment, detecció i reparació de fuites de canonades, tancs i equips; implantació de procediments que assegurin que les emissions associades a buidats, purgues i neteges de la instal·lació són tractades adequadament en sortir pels sistemes de ventilació amb filtres de carboni i implementació d‘un programa de seguiment del funcionament dels filtres de carboni instal·lats en els sistemes de ventilació dels dipòsits.

c) Hidrologia i recursos hídrics

Per evitar que les taques d'oli que hi pugui haver per la parcel·la o un abocament accidental acabi a la dàrsena, es disposa per la parcel·la d'una xarxa d'arquetes de recollida de pluvials que passen per un decantador separador d'hidrocarburs que separa els greixos i evita que aquests puguin acabar a la xarxa de pluvials que aboquen a la dàrsena del port. En cas que així passés, l'empresa disposa de material absorbent i de barreres de contenció per controlar l'abocament i retirar-lo mitjançant aspiració per un sistema de bombeig que tornaria al dipòsit de valorització d'olis de sentines. Respecte a les aigües procedents del procès de depuració periòdicament es realitzen analítiques de control i anualment es realitza una analítica completa de metalls pesats, hidrocarburs aromàtics policíclics, clorurs i DQO. Aquestes analítiques serveixen per controlar l'eficàcia del procés de depuració i evitar l'abocament en el cas que no es compleixi algun paràmetre. La incorporació del evaporador al buit reduiria els contaminants químics dels abocaments del procés de depuració.

d) Recursos

Sobre el consum de combustible es treballa al sistema de gestió ambiental per reduir aquest aspecte ambiental i aconseguir una flota de vehicles el més eficient possible, augmentant l'eficiència dels motors i reduint i optimitzant els desplaçaments dels camions. Pel que fa al consum d'electricitat, tota l'electricitat consumida és d'origen renovable per tant, no contribueix a augmentar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

e) Paisatge

Durant la fase de funcionament, l'impacte serà negatiu compatible, a causa de la disminució de la qualitat visual per la presència permanent de les diferents instal·lacions. Per minimitzar l'impacte cromàtic a l'entorn, s'instal·larà una malla espessa a la tanca de la parcel·la, si es possible semirígida, per donar una imatge ordenada i de qualitat i ocultar els bidons i dipòsits de residus, encara que a causa de la elevada alçada dels dipòsits d'olis de sentines, part dels quals continuarien sent visibles des del carrer

5.3. Seguiment ambiental

L'estudi d'impacte ambiental, aportat pel promotor, presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) per a dur a terme el seguiment del compliment de les mesures preventives previstes, a la fase de funcionament. També es compta amb un pla de manteniment de les instal·lacions.

5.4. Consideracions tècniques

Es tracta de l'ampliació de l'activitat de gestió de residus Marpol I, V i VI a una planta existent i en funcionament localitzada a sòl classificat com sòl urbà d'ús industrial a la zona de domini públic portuari.

Un dels principals impactes que pot generar l'actuació és l'abocament accidental de residus líquids perillosos a la xarxa de clavegueram o a la dàrsena del port. A l'estudi d'impacte ambiental es descriuen tota una sèrie de mesures preventives dirigides a minimitzar aquest impacte com son la impermeabilització o l'ús de cubetes de retenció en les zones de gestió de residus perillosos o líquids, la separació de la xarxa de pluvials amb un decantador separador d'hidrocarburs, la realització d'analítiques periòdiques per verificar la qualitat dels abocaments, controls de l'estanquitat dels contenidors i dipòsits, etc. A més en cas de vessaments accidentals es disposa de material absorbent, barreres de contenció i mantes lipofíliques.

D'altra banda el promotor es compromet a aportar a l'Autoritat Portuària de Balears un Pla de contingències contra la contaminació accidental marina, atmosfèrica i terrestre derivada de la prestació del servei de recollida de residus portuaris del conveni Marpol dels annexes I, IV i VI.

En quant a les emissions difuses per composts orgànics volàtils (COVs), a l'estudi d'impacte ambiental es recullen les dades de les estació P2 del projecte de seguiment de la qualitat de l'aire al port de Palma que l'APB i la Universitat de les Illes Balears (UIB) tenen instal·lat. Aquest projecte de seguiment permet visualitzar la qualitat de l'aire dels ports balears a través d'un tauler de control que s'actualitza cada hora i recull el valor mitjà horari per port de cadascun dels paràmetres CO, NO₂, O₃, PM10, SO₂. En total hi ha instal·lades 25 estacions que s'han ubicat a l'àmbit dels ports d'interès general de les Illes Balears. Cadascuna d'aquestes estacions disposen també de sensors capaços de mesurar, pressió atmosfèrica, humitat, temperatura i soroll, a més en cadascun dels ports hi ha instal·lat un anemòmetre que permet conèixer juntament amb la resta de paràmetres anteriors la velocitat i direcció del vent a cada moment.

A l'estudi d'impacte ambiental es recullen les dades de l'any 2021de l'estació, P2, que es troba a uns 170 m al nord-est de la parcel·la on Servmar desenvolupa la seva activitat. Revisades les dades publicades a la web de l'Autoritat Portuària de Balears (https://www.portsdebalears.com/es/calidad-del-aire) pel període 2021-2023, es constata que el balanç de tots els nivells avaluats en l'estació P2 (CO, NO₂, O₃, PM10, SO₂) es troben per davall dels nivells de referència legislatiu per la protecció de la salut humana.

En relació a l'impacte paisatgístic, el projecte es troba a un lloc fortament antropitzat, de configuració industrial portuària i, pràcticament, no es visible des de fora de les instal·lacions del port. L'ampliació de l'activitat sol·licitada suposa afegir alguns elements de tipologia similar o igual a la que ja existeixen a la parcel·la. D'altra banda es prenen mesures per minimitzar l'impacte cromàtic a l'entorn. Així doncs tal i com recull l'estudi d'impacte ambiental i el document de resposta del promotor als informes de les administracions consultades es preveu instal·lar una malla espessa a la tanca de la parcel·la, que si es possible serà semirígida, per donar una imatge ordenada i de qualitat.

En relació al dipòsit 4 ja existent, el promotor ha complert els criteris per a poder ser avaluat (paralització de l'activitat i estudi d'alternatives incloent si escau la restitució de la realitat física alterada amb justificació de la solució adoptada) d'acord amb el que estableix l'apartat novè de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori de 25 d'abril de 2022 per a establir criteris d'actuació i tramitació en relació als procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes: criteris per a l'aplicació dels supòsits de l'article 9.1 de la Llei 21/2013 i de l'article 14.7 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte «Modificació substancial de la AAI IPPC 02/2015 centre de recepció i pretractament d'hidrocarburs, olis usats i aigües olioses al dic de l'Oest a Palma», promogut per part de Servimar Balear SL a la parcel·la 6.2.05 sector portuari San Carles - Dic Oest, en concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es complexin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental signat en data agost de 2023, redactat per Ascensión García Megías, el document amb les respostes als informes signat en data febrer de 2024, el document amb les respostes als requeriments, signat en data d'agost de 2024 per Santiago Manuel García, i el document d'ampliació de l'expedient CMAIB33A/2024 signat agost de 2024, redactat per l'enginyera tècnica forestal Ascensión García Megías, així com totes les mesures preventives i correctores proposades i acceptades pel promotor durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.

 

(Signat electrònicament: 28 de gener de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá