Butlletí Oficial de les Illes Balears

1. El dia 15 d'agost de 2024 es va produir un episodi de depressió aïllada en nivells alts (DANA), amb pluges i tempestes, que afectà el territori de les Illes Balears i, en particular, el territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, a l'illa de Menorca. En aquest sentit, s'ha d'assenyalar que aquest episodi implicà l'activació dels plans especials de protecció civil INUNBAL, en situació operativa 2 (SO2) a l'illa de Menorca i SO1 a la resta de les illes, i METEOBAL, amb diferents índexs de gravetat (IG), i va destacar l'IG2 per pluges i tempestes a les illes de Menorca i de Mallorca.

En aquest episodi no hi va haver danys personals, però sí que desenes de persones van ser evacuades pels cossos i forces de seguretat i pels cossos de bombers, tant en vehicles com per mitjà d'helicòpter. Els efectes derivats dels fenòmens meteorològics adversos de la DANA van ser abundants: la majoria dels incidents recollits al SEIB-112 van ser per inundació d'edificis (134 incidents), inundació en via pública o altres calçades (95 incidents), caigudes d'arbres (74 incidents) i els relacionats amb els fenòmens costaners —persones i embarcacions a la deriva, en perill o perdudes (39 incidents).

L'episodi va deixar sense subministrament elèctric devers 600 persones, que van quedar sense subministrament elèctric prop de 24 hores a l'illa de Menorca, i ocasionà també danys a la xarxa de carreteres i camins (infraestructures de comunicació) i els equipaments municipals, com també desbordaments de torrents.

En conjunt, s'ha de dir que va ser una situació complexa, amb fenòmens adversos superposats i molta intensitat de pluja (gran quantitat en poc espai de temps), que va generar molts incidents per gestionar i coordinar, i una situació de pertorbació greu de les condicions de vida de la població. Tot i que es van veure afectats molts municipis de les Illes Balears, es pot afirmar que els majors impactes derivats de les pluges intenses es donaren a Menorca.

2. Atesa la situació descrita, el Consell de Govern de les Illes Balears adoptà, en data 23 d'agost de 2024, l'Acord pel qual pel qual se sol·licita al Consell de Ministres que declari el territori dels municipis d'Alaior i des Mercadal, a l'illa de Menorca, zona afectada greument per una emergència de protecció civil, d'acord amb el procediment que estableix l'article 23 de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, per raó dels danys materials causats per l'episodi de meteorologia adversa derivada de la DANA, amb pluges i tempestes, ocorregut entre els dies 14 i 17 d'agost de 2024 i que aquesta declaració inclogui tots els ajuts i les mesures econòmiques que preveuen els articles 21, 22 i 24 de la Llei 17/2015, en relació amb la disposició addicional quarta d'aquesta mateixa Llei i el Reial decret 307/2005, de 18 de març, pel qual es regulen les subvencions en atenció a determinades necessitats derivades d'emergència o de naturalesa catastròfica, i s'estableix el procediment per a la seva concessió, pel que fa a les mesures que contenen l'article 22 i les lletres a, b, c i d de l'apartat 1 de l'article 24 respecte de l'article 21 de la Llei esmentada; el qual fou tramès el mateix dia 23 d'agost a la Delegació del Govern a les Illes Balears.

Així mateix, en la mateixa reunió el Consell de Govern també acordà aprovar una declaració institucional d'agraïment als organismes d'emergències i de suport a les persones afectades per l'episodi de meteorologia adversa i reiterà el compromís de posar a disposició tant dels ajuntaments des Mercadal i d'Alaior com del Consell Insular de Menorca ajuts de fons propis per al restabliment de la normalitat i també per a les persones afectades.

Amb idèntic contingut que el Consell de Govern de les Illes Balears, el Ple del Consell Insular de Menorca, en sessió extraordinària de data 30 d'agost de 2024, també va sol·licitar al Consell de Ministres que declarés zona afectada greument per una emergència de protecció civil els territoris dels municipis d'Alaior i des Mercadal, mitjançant la Direcció Insular de l'Administració General de l'Estat a l'illa de Menorca. Així mateix, es va sol·licitar que el Consell de Ministres adoptés les mesures complementàries que fossin procedents per ajudar en la recuperació íntegra dels danys soferts als termes dels municipis des Mercadal i d'Alaior.

El Consell de Ministres, en data 1 d'octubre de 2024, va declarar, juntament amb altres territoris de l'Estat espanyol, els municipis des Mercadal i d'Alaior com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil. Els efectes materials d'aquesta declaració, pel que fa al contingut tant econòmic com temporal, no s'han concretat a la data de la signatura d'aquest conveni.

3. Per la seva part, el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en la sessió de 26 d'agost de 2024, aprovà transferir als ajuntaments des Mercadal i d'Alaior una bestreta de 2.000.000 d'euros per pal·liar els desperfectes de la DANA, amb l'objectiu d'afavorir el retorn a la normalitat al més aviat possible dels serveis municipals afectats, que es complementarà amb altres línies d'ajuts i intervencions directes en un futur. El contingut de l'acord va ser el següent:

Segon. Assenyalar que, prèvies les modificacions pressupostàries escaients, el Consell Insular de Menorca destinarà un total de 2.000.000 €, en concepte de transferències econòmiques a favor dels ajuntaments d'Alaior i es Mercadal, perquè puguin atendre les necessitats més peremptòries i per a afavorir el retorn a la normalitat dels serveis municipals afectats.

Tercer. Indicar que les esmentades transferències econòmiques es formalitzaran, el més aviat possible, mitjançant els convenis corresponents, prèvia comunicació per part dels ajuntaments de les accions a escometre i de la seva valoració.

4. En relació amb les catàstrofes com l'assenyalada, l'article 20 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, disposa que els poders públics han de vetllar pels drets i les necessitats de les persones que hagin patit danys causats per catàstrofes.

En aquest sentit, i en el marc competencial previst en l'article 31.11 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears —en virtut del qual, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de protecció civil i emergències—, l'article 4 de la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d'emergències de les Illes Balears, disposa que l'actuació de les administracions públiques a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de gestió d'emergències ha de tenir com a objectius fonamentals, entre d'altres, les actuacions per anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les emergències, prestant socors als afectats; per a la qual cosa totes les administracions han de participar activament en la mesura de les seves competències i possibilitats.

D'acord amb l'article 2.2 d del Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, correspon a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, mitjançant la Direcció General d'Emergències i Interior, l'exercici de les competències en matèria d'emergències i protecció civil, que són les previstes en l'article 31.11 de l'Estatut d'autonomia abans esmentat.

5. El Consell Insular de Menorca té com a competència pròpia la de cooperar en el foment del desenvolupament econòmic i social del territori, prevista en l'article 36.1 d de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i en matèria d'habitabilitat, d'agricultura i ramaderia, i de carreteres i camins, en virtut del que estableixen els apartats 1, 12 i 15 de l'article 70 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

D'acord amb l'article 73 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, correspon als consells insulars, en les matèries que aquest Estatut els atribueix competència pròpia, l'exercici de l'activitat de foment, sens perjudici de l'activitat que correspon a la Comunitat Autònoma, qüestió que reitera l'article 84.2 quan assenyala que correspon al Govern de la Comunitat Autònoma i als consells insulars la funció executiva, inclosa la potestat reglamentària i la inspecció, i l'actuació de foment de les competències que els són pròpies.

6. En virtut del que disposa l'article 3.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, relatiu als principis generals, les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret, i han de respectar en la seva actuació i relacions, entre d'altres, els principis de cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques.

D'acord amb això, l'article 48 de la Llei 40/2015 esmentada estableix que les administracions públiques, en l'àmbit de les respectives competències, poden subscriure convenis entre si, la subscripció dels quals ha de millorar l'eficiència de la gestió pública, facilitar la utilització conjunta de mitjans i serveis públics, contribuir a la realització d'activitats d'utilitat pública i complir amb la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Per la seva part, l'article 118.1 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, disposa que, amb caràcter general, la comunitat autònoma i els consells insulars articulen la col·laboració i la cooperació mútues mitjançant, entre altres instruments, els convenis de col·laboració; i en el mateix sentit, l'article 57.1 de la Llei 7/1985 preveu que la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre l'Administració local i les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, tant en serveis locals com en assumptes d'interès comú, pot tenir lloc mitjançant els convenis administratius que subscriguin.

Atesos els antecedents esmentats, cal tenir en compte l'objecte del conveni que es proposa aprovar:

L'objecte d'aquest conveni és definir els termes de la col·laboració entre l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, i el Consell Insular de Menorca, per establir i gestionar mesures del procediment de reparació de les pèrdues i els danys produïts per la DANA del dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, així com de les pèrdues i els danys produïts a les carreteres, els camins i les infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca. En particular, aquest conveni comprèn les mesures per a la reparació de les pèrdues i dels danys produïts en els béns següents:

a) Estris domèstics de caràcter bàsic.

b) Vehicles.

c) Habitatges.

d) Explotacions agrícoles o ramaderes.

e) Establiments industrials, comercials i turístics, que es poden estendre a altres empreses i professionals.

f) Edificis de titularitat pública dels municipis afectats.

g) Carreteres, camins i infraestructures de competència dels municipis afectats i del Consell Insular de Menorca.

Resten excloses de l'objecte d'aquest Conveni les mesures per a la reparació de les pèrdues i dels danys produïts en les infraestructures hidràuliques, les quals han de ser assumides íntegrament per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

La memòria justificativa del conveni va ser signada pel director insular de Projectes Sostenibles i Cooperació Local i Internacional, i considera necessari i oportú l'aprovació del conveni entre la CAIB i el CIM de mesures per reparar les pèrdues i els danys produïts per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) el dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, així com de les pèrdues i danys produïts a les carreteres, camins i infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca.

L'aprovació i posterior signatura d'un conveni de col·laboració administrativa és la forma més adequada en aquest cas per millorar la gestió pública, ja que facilita la utilització conjunta dels mitjans i recursos públics amb els objectius abans exposats, i tenint en compte que aquest conveni permetrà al CIM subscriurealtres convenis amb els ajuntaments afectats des Mercadal i d'Alaior per aconseguir-ne el compliment.

Atesa la proposta del conseller executiu del Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació;

El Consell Executiu, per unanimitat i en votació ordinària, adopta els acords següents:

Primer. Aprovar el conveni de col·laboració que es transcriu com a annex entre l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, i el Consell Insular de Menorca.

Segon. Notificar a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques l'aprovació d'aquest conveni per signar-lo i publicar-lo al BOIB.

 

ANNEX CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS, MITJANÇANT LA CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, I EL CONSELL INSULAR DE MENORCA DE MESURES PER REPARAR LES PÈRDUES I ELS DANYS PRODUÏTS PER LA DEPRESSIÓ AÏLLADA EN NIVELLS ALTS (DANA) EL DIA 15 D'AGOST DE 2024 AL TERRITORI DELS MUNICIPIS DES MERCADAL I D'ALAIOR, AIXÍ COM DE LES PÈRDUES I DANYS PRODUÏTS A LES CARRETERES, CAMINS I INFRAESTRUCTURES DE COMPETÈNCIA DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

PARTS

Margarita Prohens Rigo, presidenta del Govern de les Illes Balears, nomenada pel Reial decret 603/2023, de 6 de juliol, en representació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en virtut del que estableix l'article 80.1 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Adolfo Vilafranca Florit, president del Consell Insular de Menorca per acord del Ple de 8 de juliol de 2023, en virtut de les atribucions que li confereixen els articles 20.1 i 21.1.k) de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, i els articles 34 i 41.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

ANTECEDENTS

1. El dia 15 d'agost de 2024 es va produir un episodi de depressió aïllada en nivells alts (DANA), amb pluges i tempestes, que afectà el territori de les Illes Balears i, en particular, el territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, a l'illa de Menorca. En aquest sentit, s'ha d'assenyalar que aquest episodi implicà l'activació dels plans especials de protecció civil INUNBAL, en situació operativa 2 (SO2) a l'illa de Menorca i SO1 a la resta de les illes, i METEOBAL, amb diferents índexs de gravetat (IG), i va destacar l'IG2 per pluges i tempestes a les illes de Menorca i de Mallorca.

En aquest episodi no hi va haver danys personals, però sí que desenes de persones van ser evacuades pels cossos i forces de seguretat i pels cossos de bombers, tant en vehicles com per mitjà d'helicòpter. Els efectes derivats dels fenòmens meteorològics adversos de la DANA van ser abundants: la majoria dels incidents recollits al SEIB-112 van ser per inundació d'edificis (134 incidents), inundació en via pública o altres calçades (95 incidents), caigudes d'arbres (74 incidents) i els relacionats amb els fenòmens costaners —persones i embarcacions a la deriva, en perill o perdudes (39 incidents).

L'episodi va deixar sense subministrament elèctric devers 600 persones, que van quedar sense subministrament elèctric prop de 24 hores a l'illa de Menorca, i ocasionà també danys a la xarxa de carreteres i camins (infraestructures de comunicació) i els equipaments municipals, com també desbordaments de torrents.

En conjunt, s'ha de dir que va ser una situació complexa, amb fenòmens adversos superposats i molta intensitat de pluja (gran quantitat en poc espai de temps), que va generar molts incidents per gestionar i coordinar, i una situació de pertorbació greu de les condicions de vida de la població. Tot i que es van veure afectats molts municipis de les Illes Balears, es pot afirmar que els majors impactes derivats de les pluges intenses es donaren a Menorca.

2. Atesa la situació descrita, el Consell de Govern de les Illes Balears adoptà, en data 23 d'agost de 2024, l'Acord pel qual pel qual se sol·licita al Consell de Ministres que declari el territori dels municipis d'Alaior i des Mercadal, a l'illa de Menorca, zona afectada greument per una emergència de protecció civil, d'acord amb el procediment que estableix l'article 23 de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, per raó dels danys materials causats per l'episodi de meteorologia adversa derivada de la DANA, amb pluges i tempestes, ocorregut entre els dies 14 i 17 d'agost de 2024 i que aquesta declaració inclogui tots els ajuts i les mesures econòmiques que preveuen els articles 21, 22 i 24 de la Llei 17/2015, en relació amb la disposició addicional quarta d'aquesta mateixa Llei i el Reial decret 307/2005, de 18 de març, pel qual es regulen les subvencions en atenció a determinades necessitats derivades d'emergència o de naturalesa catastròfica, i s'estableix el procediment per a la seva concessió, pel que fa a les mesures que contenen l'article 22 i les lletres a, b, c i d de l'apartat 1 de l'article 24 respecte de l'article 21 de la Llei esmentada; el qual fou tramès el mateix dia 23 d'agost a la Delegació del Govern a les Illes Balears.

Així mateix, en la mateixa reunió el Consell de Govern també acordà aprovar una declaració institucional d'agraïment als organismes d'emergències i de suport a les persones afectades per l'episodi de meteorologia adversa i reiterà el compromís de posar a disposició tant dels ajuntaments des Mercadal i d'Alaior com del Consell Insular de Menorca ajuts de fons propis per al restabliment de la normalitat i també per a les persones afectades.

3. En relació amb les catàstrofes com l'assenyalada, l'article 20 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, segons la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, disposa que els poders públics han de vetllar pels drets i les necessitats de les persones que hagin patit danys causats per catàstrofes.

En aquest sentit, i en el marc competencial previst en l'article 31.11 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears —en virtut del qual, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desenvolupament legislatiu i l'execució en matèria de protecció civil i emergències—, l'article 4 de la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d'emergències de les Illes Balears, disposa que l'actuació de les administracions públiques a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de gestió d'emergències ha de tenir com a objectius fonamentals, entre d'altres, les actuacions per anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les emergències, prestant socors als afectats; per a la qual cosa totes les administracions han de participar activament en la mesura de les seves competències i possibilitats.

D'acord amb l'article 2.2 d del Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, correspon a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, mitjançant la Direcció General d'Emergències i Interior, l'exercici de les competències en matèria d'emergències i protecció civil, que són les previstes en l'article 31.11 de l'Estatut d'autonomia abans esmentat.

4. El Consell Insular de Menorca té com a competència pròpia la de cooperar en el foment del desenvolupament econòmic i social del territori, prevista en l'article 36.1 d de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i en matèria d'habitabilitat, d'agricultura i ramaderia, i de carreteres i camins, en virtut del que estableixen els apartats 1, 12 i 15 de l'article 70 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

D'acord amb l'article 73 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, correspon als consells insulars, en les matèries que aquest Estatut els atribueix competència pròpia, l'exercici de l'activitat de foment, sens perjudici de l'activitat que correspon a la Comunitat Autònoma, qüestió que reitera l'article 84.2 quan assenyala que correspon al Govern de la Comunitat Autònoma i als consells insulars la funció executiva, inclosa la potestat reglamentària i la inspecció, i l'actuació de foment de les competències que els són pròpies.

5. En virtut del que disposa l'article 3.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, relatiu als principis generals, les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret, i han de respectar en la seva actuació i relacions, entre d'altres, els principis de cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques.

D'acord amb això, l'article 48 de la Llei 40/2015 esmentada estableix que les administracions públiques, en l'àmbit de les respectives competències, poden subscriure convenis entre si, per millorar l'eficiència de la gestió pública, facilitar la utilització conjunta de mitjans i serveis públics, contribuir a la realització d'activitats d'utilitat pública i complir amb la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

D'altra banda, l'article 118.1 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, disposa que, amb caràcter general, la Comunitat Autònoma i els consells insulars articulen la col·laboració i la cooperació mútues mitjançant, entre altres instruments, els convenis de col·laboració; i en el mateix sentit, l'article 57.1 de la Llei 7/1985 preveu que la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre l'Administració local i les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, tant en serveis locals com en assumptes d'interès comú, pot tenir lloc mitjançant els convenis administratius que subscriguin.

6. En aquest context, ambdues parts consideren oportú formalitzar aquest conveni per definir els termes de la col·laboració entre l'Administració de la Comunitat Autònoma, mitjançant la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, i el Consell Insular de Menorca, per establir i gestionar mesures del procediment de reparació de les pèrdues i els danys produïts per la DANA del dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, així com de les pèrdues i els danys produïts a les carreteres, els camins i les infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca.

Les parts ens reconeixem mútuament la capacitat legal necessària per formalitzar aquest conveni, d'acord amb les següents

CLÀUSULES

Primera. Objecte del conveni

1. L'objecte d'aquest conveni és definir els termes de la col·laboració entre l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, i el Consell Insular de Menorca, per establir i gestionar mesures del procediment de reparació de les pèrdues i els danys produïts per la DANA del dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, així com de les pèrdues i els danys produïts a les carreteres, els camins i les infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca.

2. En particular, aquest conveni comprèn les mesures per a la reparació de les pèrdues i dels danys produïts en els béns següents:

a) Estris domèstics de caràcter bàsic.

b) Vehicles.

c) Habitatges.

d) Explotacions agrícoles o ramaderes.

e) Establiments industrials, comercials i turístics, que es poden estendre a altres empreses i professionals.

f) Edificis de titularitat pública dels municipis afectats.

g) Carreteres, camins i infraestructures de competència dels municipis afectats i del Consell Insular de Menorca.

3. Es preveu de forma expressa la possibilitat que part de les quanties aportades siguin transferides pel Consell Insular de Menorca als municipis des Mercadal i d'Alaior per tal que aquests ajuntaments estableixin i gestionin línies d'ajuts destinats a la reparació d'alguns dels danys produïts als béns prevists en el punt 2, llevat de les relatives als béns propis del Consell Insular de Menorca.

4. Resten excloses de l'objecte d'aquest conveni les mesures per reparar les pèrdues i dels danys produïts en les infraestructures hidràuliques, les quals han de ser assumides íntegrament per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

Segona. Finançament

1. Les mesures previstes en aquest conveni suposen l'aportació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de finançament per un import de 2.500.000,00 € (dos milions cinc-cents mil euros), amb càrrec a les partides dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024 que s'indiquen a continuació:

Partida pressupostària	Any	Import
11201 593A02 46101 20	2024	400.000,00 €
11201 593A02 76101 20	2024	2.100.000,00 €

Això no obstant, la Comunitat Autònoma es compromet a augmentar aquesta aportació fins a arribar a un import màxim de 6.850.000,00 € (sis milions vuit-cents cinquanta mil euros) durant l'any 2025, mitjançant la tramitació de l'ampliació de crèdit corresponent i la consegüent addenda de modificació d'aquest conveni.

Per raons d'eficàcia pressupostària, aquest finançament addicional queda condicionat a la presentació pel Consell Insular de Menorca de la justificació del pagament de la quantitat aportada per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears durant l'any 2024.

La justificació d'aquesta aportació consistirà en la presentació d'un certificat de l'interventor del Consell Insular de Menorca que acrediti l'import de les subvencions atorgades i les despeses abonades pel mateix Consell Insular de Menorca en relació amb les despeses de les pèrdues i danys produïts a les carreteres, camins i infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca, juntament amb un certificat dels interventors dels ajuntaments des Mercadal i d'Alaior, relatiu a la justificació de la subvenció rebuda. El termini de presentació d'aquesta justificació finalitza el dia 30 de juny de 2025.

2. El Consell Insular de Menorca, per la seva banda, finançarà les mesures previstes en aquest conveni mitjançant una aportació per un import de 2.000.000,000 € amb càrrec a la partida 6-92201-7620000.

Tercera. Forma de pagament

L'import corresponent a la participació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en la reparació de les pèrdues i els danys produïts per la DANA del dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, així com de les pèrdues i els danys produïts a les carreteres, els camins i les infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca, es pagarà mitjançant una bestreta del 100 %, amb càrrec a les partides pressupostàries dels pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears següents:

Partida pressupostària	Import
11201/593A02/46101/20	400.000,00 €
11201/593A02/76101/20	2.100.000,00 €

Quarta. Obligacions de les parts

1. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mitjançant la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, adquireix els compromisos següents:

a) Formar part de la comissió avaluadora de la convocatòria pública que, si és el cas, faci el Consell Insular de Menorca per atorgar subvencions destinades a reparar les pèrdues i els danys produïts per la DANA del dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, així com les pèrdues i els danys produïts a les carreteres, els camins i les infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca.

b) Complir els compromisos que adoptin les parts en la Comissió de Seguiment d'aquest conveni.

2. El Consell Insular de Menorca adquireix els compromisos següents:

a) Establir, durant l'any 2024 i fins al 31 de març de 2025, línies de subvencions destinades a reparar les pèrdues i els danys produïts per la DANA del dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior.

b) Destinar els fons prevists en la clàusula segona a finançar les línies de subvencions per reparar les pèrdues i els danys produïts per la DANA del dia 15 d'agost de 2024 al territori dels municipis des Mercadal i d'Alaior, així com les pèrdues i els danys produïts a les carreteres, els camins i les infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca.

c) Incloure en les convocatòries de les línies de subvencions la possibilitat de fer bestretes de pagament parcial de les subvencions atorgades, i fer constar la participació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en el finançament d'aquests ajuts.

d) Executar i Justificar davant l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb un certificat de l'interventor del Consell Insular de Menorca, el total de les subvencions atorgades i les despeses abonades pel mateix Consell Insular de Menorca en relació amb les despeses de les pèrdues i danys produïts a les carreteres, camins i infraestructures de competència del Consell Insular de Menorca, juntament amb un certificat dels interventors dels ajuntaments des Mercadal i d'Alaior, relatiu a la justificació de la subvenció rebuda.

Aquesta documentació justificativa s'ha de presentar abans del 30 de juny de 2025.

e) Respondre de la gestió dels fons en els termes següents. El Consell Insular de Menorca i, si escau, els ajuntaments des Mercadal i d'Alaior es comprometen a extremar les precaucions per evitar atorgar subvencions per danys que ja hagin estat objecte d'indemnització per altres vies o línies d'ajuts concedits per tercers no signants d'aquest conveni. En aquest sentit, en el cas d'assabentar-se o tenir indicis del pagament d'indemnitzacions futures per aquestes vies o línies (assegurances, consorci o compensació d'assegurances, o altres vies de finançament de l'Administració central de l'Estat per la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil), han d'ajornar en la mesura que sigui possible els pagaments dels ajuts que s'atorguen mitjançant aquest conveni i la seva convocatòria als beneficiaris sol·licitants, fins que es concreti, o no, el pagament d'ajuts d'altres procedències, tenint en compte que no es pot rebre més del 100 % del cost de cap actuació motivada pels danys patits.

En el cas d'obtenir indemnitzacions per aquestes altres vies o línies d'ajuts, el Consell Insular de Menorca es compromet, d'una banda, a informar-ne la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a l'efecte de minorar la quantia de l'addenda de modificació que, si escau, s'hagi de tramitar durant l'any 2025 a fi de no arribar al compromís econòmic dels 6.850.000,00 € si no és realment necessari. D'altra banda, es compromet a retornar a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears els imports no aplicats per aquestes indemnitzacions si és procedent.

Cinquena. Comissió de Seguiment

1. D'acord amb l'article 49 f de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, es crea una comissió de seguiment del conveni, a la qual correspon establir els mecanismes de seguiment, vigilància i control del conveni.

A més, la Comissió és l'òrgan encarregat de revisar i analitzar els casos d'incompliment de les obligacions i els compromisos de les parts, així com de resoldre els problemes d'interpretació i de compliment que en puguin derivar.

2. La Comissió està formada pels membres següents.

a) Per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

• La consellera de Presidència i Administracions Públiques, la qual n'exerceix la presidència, o la persona que la substitueixi.
• El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, o la persona que el substitueixi.
• El director general de Pressuposts i Finançament, o la persona que el substitueixi.

b) Pel Consell Insular de Menorca:

• El conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, o la persona que el substitueixi.
• La consellera d'Economia i Serveis Generals, o la persona que la substitueixi.
• El director insular de Projectes Sostenibles i Cooperació Local i Internacional, o la persona que el substitueixi.

En aquesta Comissió, hi poden participar els tècnics que les parts proposin, amb funcions d'assessorament tècnic.

Sisena. Règim de modificació del conveni

La modificació del contingut del conveni requereix l'acord unànime de les parts.

Setena. Extinció del conveni

1. Aquest conveni s'extingirà per haver transcorregut el termini indicat en la clàusula vuitena o per haver-se produït alguna causa de resolució, com ara l'acord unànime de tots els signants o l'incompliment, per algun dels signants, de les obligacions i els compromisos assumits.

Els efectes de la resolució són els que determina l'article 52 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

2. En el cas d'incompliment de les obligacions i els compromisos assumits per les parts, s'ha de procedir tal com preveu l'article 51.2 c de la Llei 40/2015.

En tot cas, les conseqüències aplicables en aquest supòsit i, si escau, els criteris per determinar la possible indemnització per l'incompliment han de ser fixats per la Comissió de Seguiment, de manera consensuada per totes les parts, en compliment del que estableix l'article 49 e de la Llei 40/2015 esmentada.

Vuitena. Vigència

Els efectes d'aquest conveni s'han de desplegar des de la data de la signatura fins al 31 de desembre de 2026. No obstant això, en qualsevol moment abans de finalitzar la vigència del conveni, les parts poden acordar-ne la pròrroga per un període de fins a un any addicional.

Novena. Resolució de conflictes

Els conflictes i les qüestions que sorgeixin en relació amb el conveni s'han de resoldre en el si de la Comissió de Seguiment. Si no es pot arribar a una solució consensuada, la resolució correspon a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Desena. Publicació i registre

La formalització del conveni, així com l'extinció, s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s'han d'inscriure en el Registre de convenis i acords de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Signat electrònicament pel president del Consell Insular de Menorca en data 11 de desembre de 2024 i per la presidenta del Govern de les Illes Balears en data 12 de desembre de 2024.

 

Maó, en la data de la signatura electrònica (10 de gener de 2025)

Per delegació del president, El secretari del Consell Executiu Octavi Pons Castejón (DP 129/2023, de 27 de juliol) (BOIB núm. 106 de 29-7-2023)