Butlletí Oficial de les Illes Balears

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 22 de novembre de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig.

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte Planta de fabricació de morter i formigó C/ Son Pendola, 7, TM Palma, en el termes següents:

D'acord amb l'article 13, apartat 1, lletra b) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària: els projectes inclosos a l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 9 del grup 4 (Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls):

Instal·lacions per fabricar ciment, clínquer o formigó preparat amb una capacitat superior a 50 t/dia.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013.

1. Informació del projecte

L'empresa Formiroc SL. és la promotora del projecte d'implantació d'una nova planta de fabricació de morter i formigó al polígon industrial de Llevant.

L'òrgan substantiu per aquest projecte és l'Ajuntament de Palma.

L'objecte del projecte és la implantació d'una planta de fabricació de morter i formigó a l'interior d'una nau tancada amb una capacitat de producció de 250 m³/dia (605 Tn/dia) amb una capacitat punta de 70 m³/h.

La parcel·la on es pretén ubicar la planta de formigó es troba al carrer de Son Pendola nº 7 al polígon de Llevant al terme municipal de Palma. La referència cadastral de la parcel·la és 2798724DD7729H0001PT. La parcel·la té un total de 2.743 m² es troba sense edificar i segons el planejament municipal està classificada com a sòl urbà i amb qualificació urbanística d'industrial aïllada M3A.

La superfície és pràcticament plana i al nivell del carrer. Disposa de tots els serveis: accés pavimentat, voreres, dotació de subministrament elèctric, d'aigua potable i recollida d'aigües residuals. Disposarà de 2 accessos a la via pública de 8 m d'amplària, cadascun d'ells. Es construirà un tancament en tot el perímetre de la parcel·la d' 1,9 m, massís en els laterals i de 1,2 m massís amb una reixa de 80 cm a la via pública.

La zona industrial limita amb una altra zona industrial, zona de serveis, viari, i un espai residencial pròxim, així com a l'autopista de l'Arenal - Llucmajor.

A la planta projectada es preveuen les següents instal·lacions:

• Bàscula per a àrids. S'alimenten mitjançant cintes transportadores des de les tremuges d'apilament d'àrids.
• 5 Sitges de ciment, amb capacitat de 60 Tn cadascun. Amb altura total de 10 m i un diàmetre de 3,5 m.
• Bàscula per a ciment conformada per tremuja pesadora i elements de pesatge.
• Bàscula per a aigua.
• Boca de càrrega de via seca. Està formada per un con de descàrrega i un cèrcol per a aigua situat en la tremuja, proveït d'orificis de sortida que redueixen la pols formant una cortina d'aigua en l'entrada al camió formigonera.

En aquest tipus de via, totes les matèries primeres s'aboquen directament al camió formigonera, que és el que realitza la funció d'homogeneïtzar el producte.

• Instal·lació d'aire comprimit. Equip pneumàtic.
• Instal·lació elèctrica automatitzada.
• Basses de reciclatge. Es tracta d'un conjunt de 3 basses rectangulars, d'uns 8x4m (128 m ³).

La totalitat de la parcel·la es projecta pavimentada i amb sistema de captació de pluvials complet.

Les instal·lacions de fabricació de morter i formigó se situen a l'interior d'un edifici tancat industrial. L'edificació tindrà una forma rectangular de 23,44 m per 24,68 m i coberta inclinada a dues aigües. L'altura màxima de la nau serà de 13,50 m i disposa d'una zona amb un fossat de 6 m de profunditat per encabir maquinària, de manera que es redueix l'altura màxima visible de l'edificació.

L'interior tindrà diverses dependències: lavabos-vestuaris, oficines, magatzems, sala de descans i sala de control de planta. La nau tindrà 2 accessos per a vehicles pesants. Un per a descàrrega d'àrid, i un altre per a càrrega de camions formigonera, així com accessos per a entrada de personal.

La superfície total construïda és de 563,16 m² a la planta baixa i 173,81 m² a la primera planta.

L'estructura projectada és metàl·lica amb tancament de panell sandvitx i panells translúcids, i coberta de panell sandvitx, amb un pendent del 10%. Sobre la coberta de la nau, a la part de la coberta orientada al sud, es preveu la instal·lació de panells fotovoltaics.

La planta necessitarà una plantilla de 3 treballadors pel seu funcionament òptim.

Per la producció d'un m³ de morter o formigó es necessiten de mitjana els següents components i la seva combinació:

• 250 kg de ciment
• 1.100 kg d'arena
• 900 kg de grava
• 170 kg d'aigua

El funcionament del procés de fabricació de morter i formigó a la nau és el següent:

Els àrids arriben a la nau mitjançant camió que els descarrega a la tremuja de descàrrega d'àrids.

L'aigua arriba a la nau mitjançant la xarxa municipal d'aigua potable. El ciment s'adquirirà a fabricants d'aquesta matèria primera i s'emmagatzemarà en 5 sitges.

Per obtenir el formigó fresc es dona pas a les diverses tipologies d'àrids des de les sitges/tremuges d'acumulació d'àrids fins a la tremuja general de pesada fins a reunir les quantitats precises de cada un dels àrids.

El ciment acumulat a les sitges verticals passa a la bàscula de ciment per pesar la quantitat necessària. L'aigua passa per un procés anàleg.

Amb tots els elements pesants, aquests s'introdueixen per caiguda lliure als camions formigonera.

Quan l'aigua s'incorpora, simultàniament es descarrega la quantitat d'additiu procedent d'un dosificador. La mescla una vegada introduïda al camió es veu rodejada per l'aigua amb els additius, que a mode de cortina s'afegeix a través d'un «toro» perforat situat a la capçalera de descàrrega.

El consum de matèries primeres per dia és el següent:

• Aigua: 42 m³/dia
• Ciment: 62,5 Tn/dia
• Arena: 275 Tn/dia
• Grava/225 Tn/dia

Segons el projecte bàsic, la fabricació de formigó no genera residus. Els únics residus de la planta seran els propis de l'activitat d'oficina (residus domèstics).

2. Estudi d'impacte ambiental (EIA)

Les alternatives estudiades pel que fa a la planta fabricació de formigor i morter els han separat en diferents categories:

- Alternativa 0, on expliquen que la seva activitat respon a les expectatives de realització d'una activitat econòmica legalment permesa i necessària pel funcionament de la societat, que es desenvolupa en el marc de la competència empresarial d'empreses que realitzen aquesta activitat i abasteixen les obres on es requereix la utilització de formigó. També argumenten que l'alternativa 0 té més sentit valorar-la quan es tracta d'una activitat pública ja que el projecte en qüestió no respon a una planificació pública per resoldre determinats problemes de la societat, on l'alternativa 0 permet valorar si des del punt de vista ambiental és millor no actuar en front de les possibles solucions. Per aquests motius descarten l'alternativa 0.

- Alternatives d'emplaçament, on argumenten que una activitat industrial privada només té capacitat d'establir-se als llocs habilitats per la normativa i el planejament urbanístic i d'acord amb la disponibilitat de sòl per implantar l'activitat. En aquest cas, han seleccionat i adquirit una parcel·la industrial, situada a un polígon industrial amb bona connectivitat viària i que disposa dels serveis urbanístics necessaris per dur a terme l'activitat; electricitat, xarxa d'aigua potable, xarxa d'aigües residuals.

- Alternatives sobre l'alçada i integració paisatgística de les instal·lacions, on argumenten que s'ha escollit l'alternativa d'introduir les diferents instal·lacions a l'interior d'una nau en front de ubicar-les a l'exterior, entre d'altres motius, per garantir una correcta integració paisatgística amb la resta de naus del polígon i que, a més, es preveu la creació d'un fossat que permet reduir l'alçada visible de la nau i garantir la similitud amb les altres instal·lacions del polígon.

- Alternatives relacionades amb la contenció general d'emissions de pols i soroll, on expliquen que en comparació amb altres alternatives com la implantació de les instal·lacions en exterior amb les adequades mesures de prevenció de soroll i pols, el projecte pretén introduir les instal·lacions i els munts de materials dins una nau, de forma que:

• S'elimina la dispersió de pols en les operacions de descàrrega de les matèries primeres o de dispersió de pols pel vent.
• S'elimina el tràfic de materials amb pales o mitjans de transport auxiliar, eliminant emissions de pols, generació de fums producte de la combustió dels motors, estalvi de carburants líquids, emissió de sorolls produïts pels motors i pels senyals acústics normatius de marxa enrere d'aquesta mena de maquinària.
• S'eviten els “slurries” (corrents d'aigua fangosa) d'àrids quan plou o s'aboca per algun motiu aigua a la zona d'apilament, com pogués ser per la recollida d'àrids que s'han escampat pels voltants de les zones d'apilament.

- Alternatives de tecnologia per reduir emissions de pols i soroll, on expliquen un conjunt de mesures protectores relacionades amb la dispersió de pols com per exemple la utilització de caragol sense fi tancats o seguir la filosofia de «just in time» que consisteix a fabricar al moment els productes demandats pels clients finals evitant l'acumulació de materials.

- Alternatives relacionades amb la minimització del consum de recursos hídrics, on expliquen que la planta projectada s'ha pensat perquè s'utilitzi el 100% de l'aigua potencialment reutilitzable.

- Alternatives relacionades amb la minimització d'emissions GEI, on expliquen que s'ha previst la implantació de plaques fotovoltaiques que proveiran el 75% de l'energia per autoproducció.

Finalment, expliquen que no té sentit realitzar una valoració multicriteri per aquest projecte ja que consideren que, aquest tipus d'anàlisi és molt útil per diferenciar diverses solucions davant projectes promoguts per l'administració per infraestructures públiques. En aquest projecte, exposen, les alternatives plantejades han sigut les relatives a les solucions tècniques i centrant-se a adoptar una tecnologia o no adoptar-la (forma binària). En aquest sentit, les diferents línies d'alternatives no són excloents entre sí, per tant, entenen que no resulta eficaç aplicar l'anàlisi multicriteri ponderat.

L'inventari ambiental caracteritza els usos i activitats existents a l'entorn. La zona d'estudi es caracteritza pel seu caràcter industrial i comercial. També existeixen dues illes d'edificis amb ús residencial ubicades properes a la parcel·la d'estudi.

Es descriu el relleu, la geologia, la hidrologia superficial i subterrània, el risc d'inundació, la vegetació, si s'integra alguna figura de protecció o no, els usos del territori, l'economia, la població, infraestructures i equipaments i si existeixen elements patrimonials a la parcel·la d'estudi.

L'estudi d'incidència paisatgística caracteritza el paisatge de la zona com en un entorn visual de polígon industrial i de serveis. S'analitza la visibilitat del projecte i s'estudia la conca visual des de l'exterior, on es conclou que la nau projectada no produirà efectes afegits al paisatge del polígon i no serà perceptible des de focus visuals exteriors com l'autopista. Com a millora ambiental comenten que reduiran l'alçada de la instal·lació amb la construcció d'un fossat i la integració al polígon gràcies a la cobertura de les instal·lacions mitjançant una nau.

Incorporen un apartat de descripció i avaluació de tots els possibles efectes ambientals on estudien les repercussions ambientals de la planta a la fase d'execució de les obres i a la fase de funcionament de la planta catalogant els impactes en Compatible irrellevant, Compatible, Nul irrellevant, Nul i Positiu.

A l'estudi de l'impacte directe i induït sobre el consum energètic i els gasos d'efecte hivernacle (GEH) es fa menció que s'implementaran les següents mesures correctores per a la reducció de GEH:

• Planificació eficient de les activitats i els talls de l'obra per a optimitzar l'ús dels equips.
• Dimensionament adequat els recursos i maquinària a emprar.
• Utilitzar, quan és possible, maquinària i vehicles de baix consum.
• Realitzar revisions de l'estat de la maquinària per a optimitzar el consum d'energia i minimitzar les emissions.
• Implantar, quan sigui possible, mesures d'estalvi del consum d'energia i mesures d'eficiència energètica.

A l'apartat de mesures ambientals i programa de vigilància ambiental es proposen una sèrie de mesures durant la fase d'execució; control d'emissió de pols i soroll durant les obres, ocupació de l'espai i protecció de la vegetació, gestió del sòl, protecció del sòl i de les aigües, gestió de residus d'obra.

Durant la fase d'explotació, asseguren, s'adoptaran les mesures específiques que figurin a l'autorització d'activitat potencialment contaminant emesa per la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, ja que l'activitat es troba inclosa entre les activitats potencialment contaminadores de l'Atmosfera Grup B, codi 04 06 12 06 segons el Real Decret 100/2011/es, de 28 de gener i consideren que bàsicament consistiran amb el control de l'eficàcia de les mesures de prevenció d'emissions de pols i soroll.

El pressupost total d'execució material és de 522.000 € (Cinc-cents vint-i-dos mil euros).

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La parcel·la estudiada es troba al carrer de Son Pendola nº 7 al polígon industrial de Llevant, al terme municipal de Palma. La parcel·la té un total de 2.743 m2, es troba sense edificar i segons el planejament municipal està classificada com a sòl urbà, amb qualificació urbanística d'industrial aïllada M3A.

La parcel·la estudiada no afecta a cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'espacial protecció de les Illes Balears (LEN). No forma part de Xarxa Natura 2000. No està descrit cap classe d'hàbitat d'interès comunitari en aquesta localització.

La parcel·la estudiada es troba fora del flux preferent del torrent de na Bàrbara situat a 340 m a l'oest de la parcel·la. Això sí, la parcel·la, de la mateixa manera que tot el polígon de Llevant, presenta risc d'inundació per períodes de T=100 i 500 anys, per tant, l'àmbit del projecte es troba a una plana geomorfològica d'inundació i una zona potencialment inundable. El projecte haurà de regir-se pel que dicta l'article 92 del PHIB (2022-2027), referent a l'autorització d'obres en zona inundable o potencialment inundable.

La zona estudiada es troba sobre la massa d'aigua 1814M2: Sant Jordi, catalogada com a massa d'aigua vulnerable als Nitrats i massa d'aigua amb una vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer moderada (IDEIB) i un aqüífer superficial amb presència de clorurs, nitrats i substàncies prioritàries, mal estat quantitatiu, mal estat químic, amb estat de «deteriorament estructural». El sondeig més pròxim a la parcel·la se situa a 230 metres a l'oest amb codi CAT_3181_Vigent-CAT_3181 i dedicat a ús domèstic. Les actuacions projectades es troben fora del perímetre de restriccions dels pous de proveïment urbà.

Pel que fa a la parcel·la d'estudi, actualment presenta vegetació herbàcia genèrica de creixement recent i una petita zona de canyís. La vegetació de la parcel·la és típica de colonització d'ambients antropitzats, ja que fa uns 20 anys la parcel·la presentava un altre ús i es trobava parcialment pavimentada. Per tant, les espècies que hi trobem no tenen interès botànic i són indicadores de zones degradades i/o fortament modificades per l'home.

La ubicació correspon a una zona sense risc d'incendi forestal. El projecte no es veu afectat per les APR d'erosió, ni esllavissament, ni d'incendi.

A escassos 20 metres d'un dels caires de la parcel·la d'estudi trobem el primer d'un conjunt d'habitatges que configuren bona part del flanc sud del carrer Miquel Miravet que es troba perpendicular al carrer de Son Pendola. El darrer habitatge d'aquest carrer es troba a uns 135 metres de la parcel·la d'estudi. Segons el planejament municipal de Palma aquests habitatges es troben a una illa d'edificis qualificada de residencial (Intensiva Plurifamiliar, veure Fig.1).

4. Resum del procés d'avaluació

4.1. Tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la construcció d'una planta de formigó inclòs al punt 9 (Instal·lacions per fabricar ciment, clínquer o formigó preparat amb una capacitat superior a 50 t/dia.) del grup 4 (Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls) de l'Annex I «Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària» del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2. Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 60, d'11 de maig de 2023, es realitza la informació pública per a poder formular les observacions que es considerin pertinents referents a les obres de CONSTRUCCIÓ DE PLANTA DE FABRICACIÓ DE MORTER I FORMIGÓ que es vol situar al c. de SON PENDOLA, 7 dins un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

 Durant l'exposició pública es van rebre les següents al·legacions: 

a. JAIME OCHOGAVIA COLOM REGAGE23e00040603859

b. OS SAFETY EQUIPMENT SL REGAGE23e00040707790

c. CATALINA A. PIZA ANTONIO REGAGE23e00040890585

d. SARTON CANARIAS SA REGAGE23e00041278459

e. AGUSTIN C. MARCE SABATER REGAGE23e00041264457

f. JOSE LUIS PIZA ANTONIO REGAGE23e00041234486

g. MARIA JESUS COSIN MORRO REGAGE23e00041233841

h. RAMON CUNILL BARCELO REGAGE23e00041296336

i. ROSARIO GARCIA JIMENEZ REGAGE23e00041666508

j. JORGE PIZA SITGES REGAGE23e00041647235

k. RICARDO A. MARCE SABATER REGAGE23e00041762706

l. JULIO DIAZ SANCHEZ REGAGE23e00044117939

m. FED. ASSOC. VEÏNS DE PALMA REGAGE23e00044069204

n. AA VV LEVANTINA P. LEVANTE REGAGE23e00044119698

o. JOSE CAMPINS RIUTORT REGAGE23e00041253859

p. CATALINA CUNILL PIZA REGAGE23e00041215435

q. MARIA PIZA ANTONIO REGAGE23e00041214909

- Les al·legacions c), e), f), g), h), i), j), k), o), p), q), exposen la mateixa argumentació:

EXPONGO:

Parte de esta calle es de la zona residencial que pertenece a Son Molinas y la actividad de la empresa de fabricación de mortero y hormigón tiene que ser compatible con los derechos de los vecinos, esta actividad genera molestias de ruido, contaminación del aire y el gran aumento de tráfico de camiones para el transporte de la materia prima y luego el transporte del material elaborado y no hay la distancia que tiene que haber entre la fábrica y la zona residencial.

Como persona afectada en este proyecto, también hago mención a las protestas y alegaciones que hubo en su día por los vecinos de Son Güells que paralizó un proyecto similar.

SOLICITO:

No se apruebe el proyecto en esta zona.

- A l'al·legació a), formulada pel propietari de les naus del C/ Pèndola, núm 4. enfront de la parcel·la on es pretén construir la instal·lació, es conclou que:

“De todo lo anterior podemos deducir que el estudio de impacto ambiental ha basado la justificación de la no producción de polvo durante el operativo al hecho de que esta se realiza dentro de la nave, algo que no solo no explica sino que podemos ver que no se ajusta para nada a la realidad del proyecto presentado. Buena parte de la actividad se realiza al aire libre y las meras indicaciones de la presencia de un envolvente para evitar la emisión de polvo no es suficiente cuando se ha omitido la descripción de los diferentes procesos que deberán llevarse a cabo y las garantías concretas que deberán ofrecerse.

Para que fuera viable esta actividad a efectos medioambientales, deberían realizarse la totalidad de operaciones en el interior de la nave, cosa que no es así, y asegurar mediante sistemas de filtrado y recuperación de aire que la atmósfera interior una vez realizadas las operaciones, se mantuviera en buenas condiciones. Con lo que se puede concluir que el tipo de planta planteada no es el adecuado para situarse a una distancia de 25 metros de una zona urbanística destinada a viviendas o imposibilitar el correcto ejercicio de actividades legalmente implantadas en el entorno, como es el caso de la actividad que desarrolla OS Safety Equipment SL en las naves de nuestra propiedad.”

- A l'al·legació b), formulada per l'entitat OS SAFETY EQUIPMENT, S.L, que exerceig la seva activitat comercial al domicili social situat al Carrer Son Pendola, 4, de Palma, es conclou que:

Cierto es que existe la previsión, voluntariosa, de que las operaciones de descarga de áridos y la carga de hormigón o mortero, se realicen en el interior de la nave, pero en la propia documentación del proyecto y estudio de impacto ambiental evidencian que ello no será posible, pues tales operaciones solo podrán ejecutarse con los camiones fuera de la nave.

En definitiva, la principal actividad a desarrollar en el emplazamiento proyectado se realizará al aire libre, siendo imposible que las medidas de precaución que se adopten impidan la emisión de polvo en suspensión y ruidos que, indebidamente, afectarán a los inmuebles próximos. No existe posibilidad, en los términos presentados, para llevar a cabo las operaciones descritas en el interior de la nave. Aun cuando fuera posible, que no lo es, tampoco se asegura la existencia de sistemas de filtrado y recuperación del aire en el interior que impida que los propios trabajadores se vean afectados por los mismos efectos descritos para el exterior.

La proximidad de la planta proyectada con la nave de la entidad a la que represento y con las viviendas, además de la propia configuración de la vía pública, comprometen seriamente la habitabilidad y uso de las instalaciones colindantes, además del propio tráfico rodado.

La construcción de la planta en los términos en que ha sido proyectada no solo afecta a las viviendas cercanas, con las consecuencias expuestas en lo que, a la realización de actividades molesta, insalubres y nocivas se refiere, sino que afecta de forma individual a la actividad que desarrolla mi representada, la entidad OS SAFETY EQUIPMENT, S.L., […].

[...] la construcción de la planta de fabricación de mortero y hormigón justo enfrente de nuestra empresa compromete seriamente nuestra actividad y la garantía de servicio que prestamos a nuestros clientes, servicio que está directamente relacionado con la seguridad y tiene un carácter vital. No en vano, contamos con una autorización de la Dirección General de la Marina Mercante, de la Conselleria de Industria, con la certificación de calidad ISO9001:2015, y estamos homologados por Lloyd's, Bureau Veritas, debiendo pasar inspecciones periódicas por parte de las Autoridades competentes para poder realizar nuestra actividad con garantías, considerando que la actividad que se pretende instaurar enfrente de nuestra nave compromete seriamente la viabilidad de nuestra empresa y su actividad.

- A l'al·legació d), formulada per la mercantil SARTON CANARIAS SA, amb domicili a aquests efectes al Carrer Hort de Ses Ànimes nº2, centre comercial IKEA, sol·liciten que es denegui la llicència d'obres en base als següents arguments:

PRIMER:

La ficha del PGOU en revisión indica que en la manzana donde se ubica el proyecto expuesto a información pública “S'admeten les indústries molestes, insalubres, nocives o perilloses, sempre que adoptin les mesures correctores per suprimir la causa de la seva classificació”.

La industria que se propone implantar es molesta, nociva para el Medio Ambiente e insalubre, por lo que no basta que en su estudio de impacto y en su proyecto recoja medidas para reducir el impacto sino que las medidas correctoras a adoptar deben reputarse suficientes para suprimir la causa de su clasificación.

SEGON:

Desde el punto de vista de la actividad molesta y la salubridad, la parcela donde se pretende ubicar la industria de fabricación de mortero y hormigón está ubicada en un emplazamiento especialmente sensible. En la misma calle a menos de 100 metros de distancia hay una manzana completamente edificada para uso residencial de acuerdo con el planeamiento vigente y el planeamiento en revisión, La ubicación de la citada parcela de uso residencial a menos de cien metros de distancia del nudo de comunicaciones que supone la conexión de la autopista de Levante con el inicio de la vía de cintura de la ciudad no admite más fuentes generadoras de ruido, contaminación ambiental y vertidos de material.

Las principales fuentes de contaminación del aire serán las partículas emitidas en la carga y descarga de los silos, que siendo volátiles, resultará imposible evitar que alcancen las parcelas vecinas dedicadas a uso residencial y comercial, y la contaminación acústica generada por los vibradores instalados afectará igualmente a la parcela vecina residencial que no se podrá ver beneficiada por los parámetros de generación de ruidos inferiores existentes en el suelo de uso residencial. Los emisores que tienen un alcance mayor son el quemador de la caldera y los humos de las soldaduras, en este caso el ámbito territorial afectado es más amplio y podríamos considerar que a aparte del polígono ya de por sí de uso preferentemente comercial y la manzana vecina residencial, también se ve afectado el núcleo urbano y posibles zonas verdes y espacios protegidos que pueda haber en el término municipal.

Adicionalmente debe considerarse que la parcela donde pretende ubicarse la planta de fabricación de hormigón objeto de información pública está ubicada en lo que el PECMA o plan de equipamientos comerciales, denomina un área de acumulación de equipamientos comerciales, toda vez que en un tramo de calle inferior a 250 metros se acumulan varios equipamientos comerciales (ubicándose el proyecto en la parcela colindante con Lidl y entre este comercio y el Centro agrícola Balaguer e Ikea y estando además en el radio de 250 metros designado los comercios Luzeco, Juguettos, Bazar Migo, Brico Depot, Eezy, Muller y Tedi, por lo que sería de aplicación la obligación que establece el PECMA: “Se debe establecer una relación clara con las zonas residenciales colindantes, cuidando sus frentes urbanos, con especial atención a la calidad y continuidad y calidad del paisaje urbanos. c. La calidad y coordinación de los trayectos peatonales. Se debe garantizar la continuidad y calidad de los recorridos y accesos peatonales de los diferentes equipamientos.”

La instalación de una planta de fabricación de mortero y hormigón enfrentada a zona residencial y en medio de los equipamientos comerciales indicados es incompatible con los requisitos exigidos por el PECMA, normativa que no solo está pensada para imponer obligaciones a los equipamientos comerciales sino para defender que los objetivos del PECMA no sean vulnerados por otro tipo de actividades no comerciales puesto que de nada sirve imponer actuaciones costosísimas a los equipamientos comerciales para cuidar los frentes urbanos y la calidad y continuidad del paisaje y garantizar los recorridos peatonales entre equipamientos comerciales si se viene a instalar en pleno epicentro de la existente área de acumulación de equipamientos comerciales una actividad que genera tanta suciedad, ruido y que supone una gran molestia para los equipamientos y zonas residenciales contiguas.

TERCER:

En cuanto a la incidencia en el Medio Ambiente de la instalación de la fábrica de hormigón proyectada debe indicarse, además de la contaminación acústica y por humos ya denunciada en la alegación anterior, la proximidad de la parcela al cauce del torrente contiguo al parque de bomberos del polígono de Servicios de Levante en el que se ubica el proyecto sujeto a información pública. Al tiempo de recibirse por parte del Ayuntamiento la urbanización se aprobó el proyecto de urbanización que venía de antiguo con unos cálculos de acumulación de aguas de pluviales insuficientes para la realidad actual y que vierten sus aguas al torrente y por consiguiente sin mayor filtro a la bahía de Palma en mitad del próximo puerto de El Portixol que dista menos de un kilómetro del polígono.

Además debe tenerse en cuenta que la parcela se ubica en un área inundable de conformidad a los estudios de inundabilidad del Departamento de Recursos Hídricos de la Conselleria de Medi Ambient, por lo que aparte de los vertidos habituales de aguas al mar por medio del torrente cercano, se producirán sin duda grandes vertidos de aguas sucias procedentes del “lavado” de las instalaciones por las lluvias que cada vez se producen de forma más tormentosa con grandes avenidas de agua en poco tiempo.

La proporción de agua usada en la obtención del hormigón es de 100 litros de agua por cada 1500kg de áridos. Suponiendo un consumo normal diario de áridos es de unos 300.000kg/día, se utilizaría unos 20.000 litros de agua diariamente, gran parte de la cual acabaría en el mar a través del cauce del torrente.

Vertidos de aguas residuales Existen dos focos de emisión de aguas residuales en la fábrica (a parte de los lavabos), el procedente del lavado de las hormigoneras y el del lavado de los paneles, además de las aguas pluviales que cuando caigan de forma tormentosa como es cada vez más frecuente . El caudal de la emisión es de 1200l/día y 273,6 m3/año. Si existe excedente de agua, la sobrante es vertida al alcantarillado público.

Volvemos a concluir que resulta imposible SUPRIMIR la causa de clasificación por la imposibilidad material de evitar totalmente los vertidos de aguas contaminadas y sucias a la bahía de Palma a través de la red de recogida de aguas pluviales que desemboca en el torrente cercano, por lo que no puede cumplirse el requisito exigido por la ficha del Polígono del Plan General de Ordenación Urbana de Palma respecto a la supresión absoluta de las causas que generan la molestia o insalubridad de la actividad.

QUART:

Además de que la parcela donde se pretende ubicar la industria está sita en un área de acumulación de equipamientos comerciales, la misma está enfrentada, separadas exclusivamente por el ancho de la calle con el gran equipamiento comercial de Ikea, sujeto a estudios de movilidad, cuando obtuvo el equipamiento existente la licencia para su apertura tuvo que realizar el correspondiente estudio de movilidad que quedaría seriamente afectado por el continuo trasiego de camiones de la planta hormigonera. De hecho el Plan Director establece una zona que incluye a toda el área alrededor de Ikea, incluida la parcela cuyo proyecto de actividad se expone a información pública como potencial zona de riesgo inaceptable para la seguridad del tráfico por su implicación entre carretera de Manacor, circunvalación y autopista de Levante. El tráfico continuo de camiones que supone una fábrica de hormigón puede afectar gravemente a los usos existentes y a la seguridad del tráfico.

En cuanto a movilidad hay un riesgo añadido, en contra de los requisitos exigibles por el PECMA mencionados anteriormente de la necesidad de generar unos recorridos peatonales seguros entre los distintos equipamientos comerciales del área, de desarrollarse la actividad solicitada se generaría la práctica coincidencia del acceso a esa parcela con el cruce de la calle Son Pendola con la calle Concepción Arenal y la cercanía del acceso de camiones de Ikea (prácticamente enfrentado al de la nueva actividad) y del acceso a la gasolinera y lavado de autos colindante con la actividad objeto de información pública supone un riesgo de accidentes muy elevado para los peatones y afectaría enormemente a la seguridad y fluidez del tráfico afectando sin duda a la fluidez de la rotonda vecina, imprescindible para la fluidez del tráfico del polígono y que podría incluso afectar a la seguridad de la vía de circunvalación al llegar a afectar al acceso desde la vía de cintura y autopista de levante al polígono por la afectación que supondría el nuevo tráfico en la rotonda.

- A l'al·legació l), formulada per D. Carlos Turon, Dr. Enginyer Industrial col·legiat amb nº 8156, es considera que no s'hauria d'autoritzar la instal·lació pels següents motius:

1. MOVILIDAD EN EL POLIGONO: En el estudio ambiental se describe que el promedio total por día de camiones que accederán a la planta será de 20,4 para camiones de materias primas y 33 para camiones hormigonera. Estas cifras difieren con la producción media prevista de 250 m3/día, ya que:

Hay que considerarlas el doble, ya que cada camión hace dos viajes, ir y volver, ya sea a la planta en el caso de camiones hormigonera o a su puesto de origen para los camiones de materias primas.

Los camiones hormigoneras para esas producciones son de un mínimo total de 42 por jornada y no 33, volviendo a reincidir en el factor ida y vuelta anteriormente comentado, por lo que mensualmente tendríamos un impacto de 396 viajes extra de hormigoneras si lo comparamos con el estudio.

Además, los horarios y hábitos en el sector de la construcción hacen que dicha distribución no sea uniforme a lo largo de una jornada laboral, sino que se concentre en determinadas franjas horarias, con lo cual las cifras indicadas en el estudio de impacto ambiental son significativamente más elevadas, pudiendo afectar la movilidad del polígono.

2. RUIDO GENERADO POR LA ACTIVIDAD: El proyecto describe que la planta se ha proyectado en el interior de una nave que hacer de contención del ruido y que la carga de los camiones hormigonera y la descarga de materias primas (cemento y áridos) se efectuará dentro de la propia nave evitando la dispersión de emisiones acústicas apreciables. Esta justificación es totalmente falsa.

Los camiones no pueden acceder al interior de la nave, la descarga de áridos se hace con el camión en el exterior en su totalidad, los camiones hormigoneras solo ponen la parte trasera de la cisterna en el interior de la nave, quedando todos los motores en el exterior y los camiones de cemento se supone (no hay plano indicativo) que descargan en el lateral entre nave y aparcamiento de vehículos. Solo a título informativo, el nivel de ruido que genera un camión de cemento en la fase de descarga es superior a 85 dB.

Por otra parte, además de las descargas descritas anteriormente, hay que tener en cuenta la instalación de decantación con sus motores, y la curculación de todos los camiones que se han descrito en el punto 1 y que maniobran y circulan por la parcela.

Todo ello hace evidente la necesidad de tener un estudio acústico detallado que permita confirmar la no afectación a vecinos y usuarios del polígono por este vector.

3. EMISIONES DE POLVO: Como ya se ha descrito anteriormente las emisiones de polvo no están completamente confinadas en la nave. La descarga de los camiones de áridos se realiza con el camión totalmente en el exterior, la carga de los camiones de hormigón no queda totalmente en el interior de la nave con lo cual por todas estas puertas saldrá el polvo teóricamente confinado en la nave, quedando depositado sobre el pavimento en la parte más frontal de la nave y levantado por el viento o por la propia circulación de los camiones. Por último, la instalación de decantación también puede generar emisiones de polvo.

4. IMPACTO PAISAJÍSTICO: Con la construcción de la nave se soluciona el impacto paisajístico en lo que se refiere al proceso de dosificación, pero no resuelve toda la problemática que implica una actividad de este tipo. La instalación de decantación al aire libre, próxima a la calle, es un elemento de un impacto negativo, y que con una línea de árboles no se resuelve. Dicha instalación debería estar también en el interior de la nave o buscar una alternativa más eficaz. La propia descarga de los áridos desde la calle con el consecuente levantamiento de polvo, al igual que con la carga de las hormigoneras no ayuda a la integración visual y estética.

- A les al·legacions m) i n) presentades per la Federació d'Associacions de veïns de Palma i la Asociación de vecinos Levantina de Nou Llevant sol·liciten que es desestimi el projecte i exposen la mateixa argumentació:

a. Situació de la Planta: Malgrat la planta està situada en sòl qualificat com a industrial, es troba aferrat a una zona urbanitzada residencial, en la qual hi ha habitatges, per la qual cosa, si la planta s'instal·la aquestes famílies patiran situacions de renous, trànsit i pol·lució que faran molt difícil la seva vida com a residents. També cal destacar que l'illeta on se situa la planta no es totalment industrial, sinó que per la seva part alta és una zona comercial, on a més hi ha instal·lat un restaurant.

b. Contaminació de la planta: La contaminació que cal preveure a la planta és important. Es preveu fer la fabricació del formigó dins una nau, però els camions carreguen a l'aire lliure. Això vol dir que la pols resultant del procés de fabricació pot sortir per la zona de carrega de camions, provocant molèsties als residents dels habitatges propers, els comerços i els usuaris de la carretera.

c. Producció i mobilitat: La producció prevista és molt important, concretament 250 m³ de formigó diària amb una punta de producció que pot arribar fins els 70m³/h. Això vol dir que si tenim en compte que la capacitat mitjana d'un camió formigonera oscil·la entre els 4 i els 6m³, l'explotació pot abastir entre 41 i 62 camions diaris. Als transit de camions formigonera que carregaran formigó cal afegir els camions proveïdors de ciment, grava i arena, el que suma l'entrada de 562.5t d'entrada de material diari a l'explotació. Aquest fluxe de transit pesat en una zona particularment complicada, colindant amb zona residencial i comercial i tenint en compte la proximitat la Via de Cintura i l'Autopista de Llevant, considerem que calen informes de mobilitat vinculants de per part del Consell Insular de Mallorca.

d. Ocupació: El projecte que es presenta no compensa en llocs de feina les molèsties provocades, ja que no més es té previst una ocupació de 3 persones per fer funcionar la planta.

e. Necessitats real de mercat: Ens demanem si, vistes les plantes de formigó que ja hi ha a Palma i a Mallorca, aquesta nova planta respon a una necessitat o simplement es tracta de fer una més per competir en el mercat actual, però produint efectes molts negatius sobre els recursos hídrics i la pol·lució a zones habitades de la ciutat. Cal Tenir en compte que al TM de Palma en la actualitat es disposa de les següents plantes de formigó:

 

1. Auxiliar Ibérica SA (Pol Can Valero )

2. CEMEX Palma (Gremi Porgadors, Pol. Son Castelló)

3. Beton Calatán ( Gremi Fusters 22, Pol Son Castelló)

4. CEMEX (Pol Son Oms)

5. Hormigones Fort (Pol Son Oms)

- En resposta a les al·legacions presentades durant el tràmit d'informació pública, el promotor Formiroc S.L, presenta escrit amb una serie de manifestacions:

Primera.- Sobre las apreciaciones acerca de si la planta constituye competencia desleal, según las alegaciones de asociaciones de vecinos:

El proyecto presentado no supone ningún tipo de ilegalidad, y, en todo caso, la presunta competencia desleal no se trataría de un problema medioambiental sino, en su caso, de carácter mercantil entre empresas, que no entendemos cómo puede preocupar a una asociación vecinos, cuando lo deseable desde el punto de vista de los consumidores es que la oferta de productos sea lo más amplia posible para tener mayor capacidad de elección, especialmente teniendo en cuenta que este proyecto supondrá la introducción en el mercado de productos innovadores, sostenibles y con baja huella de carbono. La aparición de un nuevo competidor aunque pueda no gustar a las empresas del sector existentes, no perjudica los intereses de los consumidores sino que los beneficia, como declara de forma repetida la Comisión Nacional de Mercados.

Es extraño que una asociación de vecinos alegue que la ubicación del proyecto presentado “le otorga una ventaja competitiva desleal frente a la competencia responsable que opta por instalar sus centrales en ubicaciones externas previstas para ello”. En ningún caso la ubicación de un proyecto industrial como el presentado puede ser catalogado como competencia desleal por el mero hecho de implementar evoluciones tecnológicas y proyectos sostenibles en contra de instalaciones obsoletas. Ir contra la implantación de una industria sostenible y tecnológicamente avanzada con el pretexto de competencia desleal no tiene ningún sentido, e incluso parece una conducta de sospechoso carácter anticompetitivo.

Segunda.- Sobre la ubicación :La actividad proyectada, se ajusta plenamente a los usos urbanísticos permitidos.

Se trata de una parcela calificada tanto como por el planeamiento vigente, como por el PGOU en trámite de aprobación, como “Industrial aislada M3A”. El planeamiento indica expresamente que su uso es industrial y que se admiten las industrias molestas, insalubres, nocivas o peligrosas siempre que se adopten las medidas correctoras para suprimir la causa de su clasificación.

De hecho el informe del departamento de Actividades y seguridad de Establecimientos del Ayuntamiento de Palma de fecha 06/07/2023 es FAVORABLE a la implantación de la actividad en relación a los usos previstos en el planeamiento urbanísticos.

La normativa supramunicipal prohíbe expresamente cualquier uso industrial fuera de las zonas urbanas. Asimismo, prohíbe la creación de nuevos núcleos urbanos aislados de los ya existente. Por tanto, la ubicación seleccionada no es por “pretexto” sino por indicación de la normativa urbanística. Alegar a la existencia de instalaciones similares que fabrican productos del mismo género, si es un pretexto que atenta contra la defensa de la competencia.

El nomenclator de actividades clasifica la fabricación de hormigón como molesta en grado medio y nociva e insalubre en grado bajo. La integración de la planta en el interior de la nave, reduce notablemente los motivos de clasificación.

Tercera.- Sobre posibles problemas con la dinámica de funcionamiento de la planta en los usos de parcelas cercanas.

Hay que tener en cuenta que el presente proyecto no se trata de una planta convencional, sino de un proyecto innovador, muy diferente al resto de plantas de hormigón actualmente existentes en la isla. Dicha planta se ha proyectado con un elevado nivel tecnológico que permite su perfecta integración en su entorno, tanto visual como medioambientalmente.

A diferencia de las plantas convencionales, en ésta, las instalaciones se encuentran en el interior de una nave de características y estética similares a las ya existentes en la zona, por lo que se integra en el entorno y su impacto visual es mínimo. Asimismo contará con medidas avanzadas de minimización de emisiones de polvo y ruido.

Cuarta.- En cuanto a afecciones al entorno y al medio ambiente y posibles medidas correctoras:

En el proyecto se incluyen ya las principales medidas correctoras y de protección ambiental, tales como:

• Pavimentación total de la parcela., para evitar el levantamiento de polvo por la circulación de vehículos
• Carenado de las instalaciones.
• Ubicación de las tolvas de recepción de áridos dentro de la nave para evitar que el viento levante las particulas más finas de los áridos.
• Ubicación de la boca de carga en el interior de la nave.
• Las transferencias de materiales se realizan en el interior de la propia nave de forma protegida por la misma.
• Filtros colectores de cemento para evitar que, en el momento de descarga, debido a la presión, se produzca emisión de partículas de cemento a la atmósfera. Se trata de un tipo de filtros colectores que separan el polvo del flujo de aire y lo recogen dentro del propio silo.

Además en el proyecto de ejecución se especificarán medidas correctoras adicionales que no se describen de forma pormenorizada en el proyecto presentado por tratarse de un proyecto básico de construcción y preliminar de actividad. Se trata de medidas correctoras que no suponen una modificación del proyecto, tales como:

• En las zonas de carga de camiones y descarga de áridos, se incorporarán lamas flexibles que retienen la emisión de partículas.
• Asimismo en dichas zonas se instalará un sistema de aspiración y captación de polvo.
• En la zona de carga además se incorporará un sistema de cortinas de agua.
• Además en las zonas exteriores de la planta, se incorporarán aspersores temporizados, a fin de mantener húmedo el suelo y evitar que el viento o el tráfico de los vehículos levanten las partículas sólidas que puedan haber quedado depositadas.
• Por lo que se refiere a posibles molestias por ruido hay que tener en cuenta que las operaciones de producción se realizan dentro de una nave dotada de panel sándwich con aislamiento que minimiza el ruido que se emite al exterior.

Los procesos de carga de producto y descarga de áridos se realizan con la parte trasera del camión completamente en el interior de la nave, con lo cual se mitiga el ruido generado.

En cualquier caso todos los equipos a instalar cumplirán todas las exigencias reglamentarias en materia de ruidos.

Además se realizará un correcto mantenimiento preventivo de la maquinaria lo cual garantiza bajas emisiones de ruido.

El proyecto se ha realizado de forma que la circulación de vehículos pesados es al mismo nivel de calle, evitando maniobras en rampas que podrían aumentar emisiones sonoras y de gases.

• Por lo que se refiere a posibles emisiones a la atmósfera, la planta no emite humos, no incluye ningún quemador ni calderas. La fabricación del hormigón consiste en la dosificación y mezcla en frío de materias primas.

En cuanto a la emisión de polvo, hay que tener en cuenta la particularidad de este proyecto, donde a diferencia del resto de plantas existentes en la isla, las instalaciones se encuentran carenadas por una nave, en el interior de la cual se realizan las operaciones susceptibles de generar polvo. Los procesos de descarga de materias primas al igual que la carga del producto en los camiones hormigonera se realizan de forma estanca y con sistemas de eliminación de emisiones de polvo mediante captadores y duchas en los puntos donde se pueda producir.

Si bien durante la descarga de árido y la carga de hormigón, la parte delantera del camión está fuera, la transferencia de materiales se realiza en el interior de la nave. La descarga de árido se realiza en un foso en el interior de la planta. Las puertas de trasiego de materiales estarán protegidas con lamas flexibles que retienen la emisión de particulas durante las labores de descarga. Además, se instalará un sistema de captación de polvo que hace que el posible polvo en suspensión sea absorbido y reconducido mediante tuberías a las tolvas de almacenamiento para reincorporarlo en el proceso productivo.

La descarga de cemento es presurizada, y no genera polvo, se trata de un sistema estanco, sin posibilidad de emisión al exterior El cemento se transfiere del camión cisterna al silo de almacenamiento mediante compresores de aire, a través de unos conductos especiales que conectan la cisterna del vehículo al silo de forma totalmente hermética.

Los silos disponen en su parte superior de un filtro de cartuchos para evitar las emisiones de polvo a la atmósfera. Se trata de unos filtros colectores, en los que se hace pasar todo el aire procedente de la fluidificación del cemento a través de mangas o cartuchos filtrantes. El polvo queda retenido y el aire limpio sale al exterior. Disponen de un sistema automático de limpieza por aire a presión. Por tanto el polvo no se propaga ni a la atmósfera ni al interior de la nave, no sale del propio silo, sino que los filtros colectores lo recogen y cae de nuevo para ser usado como materia prima para la producción.

La carga de hormigón no se realiza al aire libre, la boca de carga que vierte el preparado dentro del camión hormigonera está en el interior de la nave. Para la carga el camión hormigonera se sitúa con la parte trasera, el bombo, bajo dicha boca de carga situada en el interior de la nave, mientras que la parte delantera queda fuera y unas lamas flexibles “cierran” los huecos reteniendo salida de polvo. La operación de carga de la mezcla preparada se realiza directamente de la boca de carga de la instalación a la boca de la hormigonera sin que ello conlleve emisión de polvo. El vertido de las materias primas en la boca de carga del camión hormigonera se hace de tal forma que el agua fluye desde un toroide que rodea la salida de sólidos. La caída de agua crea una cortina líquida que contribuye a reducir las emisiones de polvo Además en la misma zona de carga contará con un sistema de aspersión que reducen las emisiones de polvo. Asimismo se instalará también un sistema de captación de polvo como el de la zona de descarga de áridos.

Por otra parte, evidentemente los vehículos cumplirán la normativa vigente de emisiones a la atmósfera.

• En cuanto a consumo de agua y vertidos, el proyecto contempla un sistema de recogida y decantación de agua para su total reutilización. Se ha proyectado una balsa de decantación de 3 etapas. La totalidad del agua vertida en la planta será tratada en estas balsas y reutilizada en el proceso de producción.
• El total de consumo de agua para usos de limpieza y riego por aspersión será reutilizado en el proceso de fabricación. Los afluentes serán solo los de usos sanitarios.
• El cómputo de consumo de agua y afluentes líquidos expuesto en alguna de las alegaciones es erróneo, y carece de justificación técnica. Los datos de consumo de agua y afluentes se exponen en el Estudio de Impacto Ambiental.
• En cuanto a inundabilidad se dispone de un estudio de inundabilidad y se ha ajustado la cota de la nave al estudio.

Quinta.- En cuanto a afección a la movilidad: La planta no supone un incremento significativo en el tráfico de la zona.

Es más que evidente que la planta no es un centro de gran afluencia de público, ya que no está dirigida a pequeños consumidores particulares como otros negocios del entorno (IKEA, hipermercados varios, etc. ) o la estación de servicio. El tráfico que genera es despreciable en comparación con el que generan otras instalaciones de la zona Los cálculos de tráfico generado por la planta que se indican en algunas alegaciones no son correctos. Las cantidades teóricas de movimientos de vehículos están exageradamente maximizadas, pues en ningún momento ni en fases de máximas producciones dicho nivel de tráfico es real, la instalación proyectada dispone de un sistema de almacenaje de materias primas en el interior de las distintas tolvas que permite el mantenimiento del estocaje de material para resolver posibles puntas de producción sin necesidad de reponer dichas materias primas.

Aunque en el proyecto se prevén picos de producción estos no se dan habitualmente. El tráfico que esto generaría de media (250 m3/día) sería alrededor de 30 viajes al día. Es decir, treinta vehículos, lo que supone una cantidad despreciable en comparación al volumen que generan otras industrias de la zona, por ejemplo la media de tráfico diario diarios en la tienda de IKEA- Palma, según se extrae de datos publicado por la propia empresa, oscila entre 1.000 y 1.500 vehículos de clientes, sin incluir los vehículos de reparto ni los de entrada de mercancías, por no mencionar el tránsito de vehículos que repostan en la estación de servicio cercana.

Los cálculos de tráfico de algunas alegaciones se han tergiversado para exagerar el impacto del tráfico. En alguna alegación se incluye una tabla comparativa entre el tráfico que supone una “planta colindante con núcleo urbano” frente a una “planta en las afueras”, con datos totalmente erróneos y tergiversados. En primer lugar, cabe decir que la ubicación proyectada sí está en un polígono industrial que podríamos considerar “en las afueras”, ya que la manzana donde se ubica linda con suelo rústico., al igual que la mayoría de las otras plantas que se mencionan. En segundo lugar, el cálculo del supuesto ahorro en transporte en las plantas existentes ubicadas “en las afueras” está tan tergiversado que se parte de la imposible presunción de que en dichas plantas no se necesita transporte de materias primas, tan sólo hay transporte de camiones de producto preparado, cuando es imposible fabricar hormigón sin el 94% de sus componentes: sin áridos, sin arena, sin cemento, sin aditivos. La comparativa sería más ajustada si se comparara con una planta instalada como establecimiento de beneficio en una cantera, en la que se puede prescindir del transporte de áridos. Pero comparando con las ubicaciones de otras centrales existentes, no se aprecia una diferencia significativa. En cambio, es cierto que el hormigón fresco tiene un tiempo límite de uso establecido por ley para garantizar su calidad, por lo que las ubicaciones lejos de los puntos de consumo no son viables.

Todo el abastecimiento de materias primas se realiza al igual que con cualquier otra actividad ubicada en el polígono, sea cual sea el material o producto transportado, y se cumple rigurosamente con todas la obligaciones y normativas existentes en el transporte de mercancías por carretera

CONCLUSIÓN:

La ubicación proyectada se sitúa en una parcela con calificación adecuada al uso propuesto.

Se trata de una planta con la tecnología más avanzada existente en la actualidad para este tipo de plantas, respetuosa con el entorno y el medio ambiente, que prevé medidas protectoras y correctoras inéditas en plantas de hormigón en Mallorca, ya implantadas con éxito en otras ubicaciones y que pretende servir de modelo y referencia técnica para Baleares.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents AAPP afectades:

• Departament d'Obres i Qualitat de l'Edificació, Ajuntament de Palma
• Àrea Delegada de Seguretat Ciutadana i Civisme – Servei Contra Incendis i Salvaments (Bombers de Palma)
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia
• Direcció General de Recursos Hídrics, Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua
• Delegación del Gobierno de las Illes Balears, Ministerio de Política Territorial
• Consell Insular de Mallorca -L03070008 /Entidades Locales

En data de redacció d'aquest document s'han rebut els següents informes d'administracions afectades:

- Informe del Departament d'Obres i Qualitat de l'Edificació firmat en data 6 de Juliol de 2023.

1. D'acord amb l'article 51.3 de la Llei d'Urbanisme de les Illes Balears, s'emet l'informe considerant d'aplicació el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) i l'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Detallat (POD).

1.1 Respecte a les NNUU del text refós 2006, aquesta zona esta afectat per el PLA PARCIAL

Zona de Serveis. Polígon de Llevant PGO'98 SUP/74-01. Segon aquest Pla Parcial, l'activitat pretén instal·lar-se en una zona amb qualificació ST-LEVANTE.

L'activitat es correspon a un ús 3.1 INDUSTRIAL i pretén instal·lar-se en una zona de modificació puntual Pla Parcial Zona serveis Polígon de Llevant respecte als usos de les zones L, M i ST, en grau de situació 4. Segons l'annex I quadres d'usos d'aplicació del Pla Parcial SUP/74-01 que regulen els usos a la zona, l'activitat es troba permesa per grau de situació i, per tant, s'ajusta als usos prevists en el planejament urbanístic.1.2 Respecte a les NNUU del Pla d'Ordenació Detallada, l'activitat pretén instal·lar-se en una zona amb qualificació urbanística M3a-VM.

L'activitat segons l'art. 2.1.6 es correspon a un ús 4.1 INDUSTRIAL PRODUCTIU en grau de situació 4. Segons l'article 2.2.4 que regula les condicions d'ús, al quadre d'usos 4.2, l'activitat es troba permesa per grau de situació i, per tant, s'ajusta als usos previstos en el planejament urbanístic.

És per aquest motiu que s'informa en sentit FAVORABLE la implantació de l'activitat en relació als usos prevists en el planejament urbanístic.

2. Atès el tipus d'activitat que es tracta es considera necessari sol·licitar informe respecte de les mesures preventives, correctores, de control i de seguretat per a les persones i els béns a:

- Cos de Bombers del Servei Contra Incendis i Salvaments.

3. Ates que s'ha presentat un projecte preliminar d'activitats, o que el contingut d'aquest es troba contemplat en el projecte bàsic d'obres, segons l'article 39 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears modificada per la Llei 6/2019, de 8 de febrer i per la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, s'ha de presentar projecte d'activitats previ a l'inici de les obres. Aquest projecte haurà de contemplar i justificar, a més de la normativa que li sigui d'aplicació a l'activitat, els següents extrems:

• Segons la Llei 12/2016 d'avaluació d'impacte ambiental, precisa d'avaluació d'impacte ambiental ordinària.
• S'haurà de donar compliment al projecte, a les ordenances Municipals i a tota la normativa i reglamentació tècnica d'aplicació.
• S'haurà de donar compliment al R.D. 486/1997, disposicions mínimes de seguretat i salut en llocs de treball.
• Totes les dependències del local hauran de reunir les condicions mínimes de higiene i dimensions que estableixen les NNUU i la OM d'activitats, i hauran de contar amb ventilació suficient i adequada a l'ús de conformitat amb les OOMM i la normativa d'aplicació.
• L'aïllament acústic del local haurà de ser suficient per a que amb el nivell de pressió sonora interior produït per les persones, màquines i instal·lacions no se superen els nivells màxims que se fixen per a transmissió al interior i al exterior en la Ordenança Municipal Reguladora del Renou i les Vibracions.

4. Atesos els criteris interpretatius en relació al deure de presentació del projecte d'activitats de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització, el projecte d'activitats indicat a l'apartat anterior s'ha de disposar al lloc de l'obra al llarg de l'execució de les obres. Sense la presentació d'aquest projecte no es poden executar les obres i les instal· lacions. La presentació del projecte d'activitats es fa als simples efectes que l'Ajuntament disposi de la informació necessària per tal de dur a terme les seves actuacions de control i inspecció de les instal· lacions que s'executen, sense que s'hagi de realitzar cap pronunciament exprés.

5. Per a l'inici i l'exercici de l'activitat s'ha d'estar sotmès a allò que disposa l'article 43 de la Llei 7/2013, modificada per la Llei 6/2019 i per la Llei 2/2020.

- Informe de l'Àrea Delegada de Seguretat Ciutadana i Civisme – Servei Contra Incendis i Salvaments (Bombers de Palma) firmat en data 13 de desembre de 2023.

Així, a la vista de tota la documentació tècnica aportada, s' informa favorablement pel que fa al compliment de la normativa de protecció en cas d'incendi d'aplicació (RSCIEI en aquest cas), condicionat al compliment dels següents punts:

• L'estabilitat al foc dels elements constructius portants que poden ser usats en l'evacuació dels ocupants (escales d'accés i altells denominats al projecte control de planta, plataformes de manteniment 1 i 2, i sala de descans) hauran de garantir l'estabilitat mínima exigible d'acord amb la taula 2.2. del punt 4.1 de l'annex II del RSCIEI ( R 30). Així, al presentar el projecte executiu i/o el certificat de final d'instal·lació, haurà de quedar acreditat que als forjats intermitjos, suports dels mateixos i escales d'accés s'han adoptat les mesures necessàries per garantir una estabilitat al foc mínima de R 30, indicant quines han estat aquestes mesures.
• La zona de retranqueig romandrà en tot moment lliure de materials emmagatzemats, a l'objecte d'evitar la propagació d'un incendi als solars veïnats i facilitar la intervenció dels Bombers si es donés el cas.
• Al comunicar l'obertura, s'acreditarà la inscripció al registre d'instal·lacions de protecció contra incendis de la DG d'Indústria de la CAIB.
• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia firmat el 21 de març de 2024, on es conclou que:

El titular de la planta de formigó ha de sol·licitar a la Direcció General d'Economia Circular Transició Energètica i Canvi Climàtic la seva autorització com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup B.

El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on detalli totes les operacions a realitzar, tipus i quantitats estimades de combustibles, matèries primeres i producció.

2. A la pàgina web: http://atmosfera.caib.es , apartat sobre Activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (APCA), apareixen els models, guies i documentació necessària per sol·licitar l'autorització com APCA. http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M145&lang=CA&cont=3200

3. El càlcul d'emissions de gasos d'efecte hivernacle únicament s'ha fet sobre l'abast 2, corresponent al consum d'energia elèctrica i no s'han tengut en compte el consum de combustibles de la maquinària mòbil, abast 1.

4. Per altra part, es considera adequada la utilització d'energies renovables, en aquest cas energia fotovoltaica, ja que s'ajusta als objectius de la objectius de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, en la qual es descriu que les noves edificacions que es construeixin han de ser instal·lacions de consum energètic quasi nul i que s'ha d'implantar progressivament el consum d'energia renovable.

5. Consideracions tècniques

a) Tal com s'exposa a l'informe del Departament d'Obres i Qualitat de l'Edificació de l'Ajuntament de Palma firmat en data 6 de juliol de 2023, el planejament urbanístic vigent habilita la construcció d'una planta de formigó a la parcel·la d'estudi. La parcel·la es situa a la zona afectada pel PLA PARCIAL Zona de Serveis Polígon de Llevant PGO'98 SUP/74-01. Segons aquest Pla Parcial, l'activitat pretén instal·lar-se en una zona amb qualificació ST-LEVANTE. L'activitat es correspon a un ús 3.1 INDUSTRIAL i es troba permesa per grau de situació i s'ajusta als usos prevists en el planejament urbanístic.

Això sí, l'al·legació d), formulada per la mercantil SARTON CANARIAS SA exposa correctament que «La ficha del PGOU en revisión indica que en la manzana donde se ubica el proyecto expuesto a información pública “S'admeten les indústries molestes, insalubres, nocives o perilloses, sempre que adoptin les mesures correctores per suprimir la causa de la seva classificació”, ja que segons el planejament municipal està classificada com a sòl urbà i amb qualificació urbanística d'industrial aïllada M3a. En aquest sentit, la construcció de la planta de formigó està condicionada a què se suprimeixin les causes de la seva classificació com a industria molesta, insalubre i nociva.

b) Pel que fa a la pols, un dels factors que provoquen que aquest tipus d'indústria es catalogui com molesta, insalubre o nociva, la majoria d'al·legacions destaquen que la carrega i descarrega de material realment es farà fora de la nau i que, per tant s'emetrà pols a l'exterior. A la descripció detallada de l'escrit firmat pel promotor el 22 de desembre de 2023, en resposta a les al·legacions presentades, exposen les següents mesures per mitigar la problemàtica:

• Carenado de las instalaciones.
• Ubicación de las tolvas de recepción de áridos dentro de la nave para evitar que el viento levante las partículas más finas de los áridos.
• La descarga de árido se realiza en un foso en el interior de la planta.
• La carga de hormigón no se realiza al aire libre, la boca de carga que vierte el preparado dentro del camión hormigonera está en el interior de la nave.
• Las transferencias de materiales se realizan en el interior de la propia nave de forma protegida por la misma.
• Filtros colectores de cemento para evitar que, en el momento de descarga, debido a la presión, se produzca emisión de partículas de cemento a la atmósfera. Se trata de un tipo de filtros colectores que separan el polvo del flujo de aire y lo recogen dentro del propio silo. La descarga de cemento es presurizada, y no genera polvo, se trata de un sistema estanco, sin posibilidad de emisión al exterior. El cemento se transfiere del camión cisterna al silo de almacenamiento mediante compresores de aire, a través de unos conductos especiales que conectan la cisterna del vehículo al silo de forma totalmente hermética.
• En las zonas de carga de camiones y descarga de áridos, se incorporarán lamas flexibles que retienen la emisión de partículas durante las labores de descarga.
• Asimismo en dichas zonas se instalará un sistema de captación de polvo que hace que el posible polvo en suspensión sea absorbido y reconducido mediante tuberías a las tolvas de almacenamiento para reincorporarlo en el proceso productivo.
• En la zona de carga además se incorporará un sistema de cortinas de agua.
• Los silos disponen en su parte superior de un filtro de cartuchos para evitar las emisiones de polvo a la atmósfera. Se trata de unos filtros colectores, en los que se hace pasar todo el aire procedente de la fluidificación del cemento a través de mangas o cartuchos filtrantes. El polvo queda retenido y el aire limpio sale al exterior. Disponen de un sistema automático de limpieza por aire a presión. Por tanto el polvo no se propaga ni a la atmósfera ni al interior de la nave, no sale del propio silo, sino que los filtros colectores lo recogen y cae de nuevo para ser usado como materia prima para la producción.
• Además en las zonas exteriores de la planta, se incorporarán aspersores temporizados, a fin de mantener húmedo el suelo y evitar que el viento o el tráfico de los vehículos levanten las partículas sólidas que puedan haber quedado depositadas.

Per tant, la carrega i descarrega de material es farà dintre de la nau encara que mig camió estigui fora. A més, tal com diu l'empresa explotadora, existiran diferents sistemes per captar la possible pols en suspensió que es pugui generar com serien cortines d'aigua, filtres col·lectors, sistemes hermètics de transferència del material, etc. Es considera que el projecte incorpora la tecnologia més avançada que existeix per mitigar els efectes de la problemàtica de la pols en aquest tipus d'instal·lacions.

Per altra banda, la completa impermeabilització de la parcel·la es considera adequada per evitar possibles filtracions de combustible o olis davant fuites dels camions que utilitzaran aquesta instal·lació i per evitar l'aixecament de pols durant la circulació de vehicles.

Cal recordar que els camions carregats d'àrids, coneguts com a «camions banyera», que entrin al polígon industrial i descarreguin material a la planta de formigó han d'estar correctament aïllats amb la lona de plàstic que els cobreix per tots els costats si és possible, ja que s'ha observat que molts d'aquests camions deixen la part posterior del camió sense tapar tenint la possibilitat de cobrir-ho amb una lona addicional ja instal·lada al mateix camió.

Destacar el que comenta la «Guia de prevenció de la contaminació atmosfèrica al sector de la construcció» de la Secció d'Atmosfera del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la CAIB: El compartiment de càrrega dels camions s'ha de cobrir amb lones o plàstic, estigui o no carregat. Si el material és molt fi convé fer servir camions tancats. El compartiment de càrrega ha d'estar en bones condicions, per tal d'evitar pèrdues durant el transport.

c) Pel que fa al renou, un dels factors que provoquen que aquest tipus d'indústria es catalogui com molesta, insalubre o nociva, tant a l'EIA com a la descripció detallada de l'escrit firmat pel promotor el 22 de desembre de 2023, en resposta a les al·legacions presentades, comenten les següents mesures per mitigar la problemàtica:

• Por lo que se refiere a posibles molestias por ruido hay que tener en cuenta que las operaciones de producción se realizan dentro de una nave dotada de panel sándwich con aislamiento que minimiza el ruido que se emite al exterior.
• Los procesos de carga de producto y descarga de áridos se realizan con la parte trasera del camión completamente en el interior de la nave, con lo cual se mitiga el ruido generado.
• En cualquier caso todos los equipos a instalar cumplirán todas las exigencias reglamentarias en materia de ruidos.
• Además se realizará un correcto mantenimiento preventivo de la maquinaria lo cual garantiza bajas emisiones de ruido.

Les mesures per reduir el renou de l'activitat de la planta es consideren adequades i orientades a complir amb l'Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions de l'Ajuntament de Palma (BOIB nº4 09/01/2014).

Per altra banda, es considera adequat ubicar la nau a l'extrem de la parcel·la més allunyat del carrer Son Pèndola per tal d'augmentar la distància entre la planta de formigó i la zona residencial.

d) L'augment de la circulació de vehicles, relacionat també amb el factor renou, tant a l'EIA com a la descripció detallada de l'escrit firmat pel promotor el 22 de desembre de 2023, en resposta a les al·legacions presentades, comenten el següent:

La planta no supone un incremento significativo en el tráfico de la zona. El tráfico que genera es despreciable en comparación con el que generan otras instalaciones de la zona. La instalación proyectada dispone de un sistema de almacenaje de materias primas en el interior de las distintas tolvas que permite el mantenimiento del estocaje de material para resolver posibles puntas de producción sin necesidad de reponer dichas materias primas.

Aunque en el proyecto se prevén picos de producción estos no se dan habitualmente. El tráfico que esto generaría de media (250 m3/día) sería alrededor de 30 viajes al día. Es decir, treinta vehículos, lo que supone una cantidad despreciable en comparación al volumen que generan otras industrias de la zona, por ejemplo la media de tráfico diario diarios en la tienda de IKEA- Palma, según se extrae de datos publicado por la propia empresa, oscila entre 1.000 y 1.500 vehículos de clientes, sin incluir los vehículos de reparto ni los de entrada de mercancías, por no mencionar el tránsito de vehículos que repostan en la estación de servicio cercana.

El proyecto se ha realizado de forma que la circulación de vehículos pesados es al mismo nivel de calle, evitando maniobras en rampas que podrían aumentar emisiones sonoras y de gases.

L'Estudi d'impacte ambiental preveu també 20,4 camions al dia pel subministrament dels àrids, per tant, s'hauria de sumar als 30 viatges dels camions de formigó. Per tant, suposaria un trànsit de 50 camions al llarg d'una jornada laboral d'unes 10 hores.

Les al·legacions presentades mostren una preocupació generalitzada dels efectes perjudicials de l'augment de la circulació de camions per la zona d'estudi.

Per tot l'anterior, a més, de totes les mesures de mitigació de soroll que s'exposen a l'informe de Formiroc, es proposa com a condicionant que, per accedir o sortir de la planta de formigó, els camions no podran circular pels carrers Miquel Miravet, pel tram del Camí Fondo paral·lel a Miquel Miravet i pel carrer Son Molines, per reduir al màxim les molèsties a la zona residencial pròxima a la planta. Serà responsabilitat de l'empresa explotadora mantenir informats als transportistes d'aquest condicionant i fer-ho assenyalar amb normes de trànsit.

A més, com a condicionant addicional per assegurar el compliment de l'Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions de l'Ajuntament de Palma (BOIB nº4 09/01/2014) Serà obligatori la realització d'un estudi d'avaluació sonomètrica del nivell d'immissió sonora abans d'iniciar l'activitat i durant el primer mes d'activitat de la planta. Aquest estudi ha de garantir que a la zona residencial pròxima a la planta es compleixen amb els nivells d'immissió sonora exigits per la legislació vigent. Si aquests no es compleixen, l'estudi haurà de proposar les mesures correctores convenients per revertir l'incompliment de l'Ordenança municipal i s'hauran d'incorporar al Pla de Vigilància Ambiental.

e) El projecte se situa en una plana geomorfològica d'inundació i una zona potencialment inundable, per tant, el projecte haurà de regir-se pel que dicta l'apartat 3 de l'article 92 del PHIB (2022-2027), referent a l'autorització d'obres en zona inundable o potencialment inundable.

f) La parcel·la es troba en un ambient antropitzat amb vegetació herbàcia de baix nivell ecològic i una petita superfície ocupada per canyís. La vegetació de la parcel·la és típica de colonització d'ambients antropitzats, ja que fa uns 20 anys la parcel·la presentava un altre ús i es trobava parcialment pavimentada. Per tant, les espècies que hi trobem no tenen interès botànic i són indicadores de zones degradades i/o fortament modificades per l'home. La impermeabilització de la totalitat de la parcel·la eliminarà tota la vegetació i possible fauna associada. El valor ecològic d'aquest terreny antropitzat és baix, per tant, no suposarà un impacte apreciable a l'entorn ni al territori. La impermeabilització és recomanable i necessària per evitar la generació de pols en suspensió i evitar la infiltració al subsol de possibles vessaments accidentals que podrien afectar a la massa d'aigua sobre la qual es troba la parcel·la.

g) Els 3 informes rebuts a dia d'avui per part de les administracions consultades per l'òrgan substantiu són FAVORABLES, alguns d'ells amb condicionants que es tindran en compte en aquesta DIA.

6. Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte Planta de fabricació de morter i formigó C/ Son Pendola, 7, TM Palma firmat per l'enginyer industrial Joan Bordoy en data 20 de juny de 2022, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental firmat pel biòleg col·legiat 6-047 C Àngel Maria Pomar i l'ambientòloga Clara Fuertes en data 20 de juny de 2022, a l'informe presentat per part de FORMIROC SL firmat en data 22 de desembre del 2023, i es compleixin els condicionants següents:

1. Abans de l'inici d'activitat, l'empresa explotadora haurà d'obtenir l'autorització de l'administració hidràulica tal com estableix l'article 92 del PHIB (2022-2027), ja que la instal·lació se situarà sobre una zona potencialment inundable d'acord amb la capa «Xarxa Hidrogràfica i Risc Inundació» de l'ideIB.

2. Serà obligatori la realització d'un estudi d'avaluació sonomètrica del nivell d'immissió sonora abans d'iniciar l'activitat i durant el primer mes d'activitat de la planta. Aquest estudi ha de garantir que a la zona residencial pròxima a la planta es compleixen amb els nivells d'immissió sonora exigits per la legislació vigent. Si aquests no es compleixen, l'estudi haurà de proposar les mesures correctores convenients per revertir l'incompliment de l'Ordenança municipal i s'hauran d'incorporar al Pla de Vigilància Ambiental.

3. Per accedir o sortir de la planta de formigó, els camions no podran circular pels carrers Miquel Miravet, pel tram del Camí Fondo paral·lel a Miquel Miravet i pel carrer Son Molines, per reduir al màxim les molèsties a la zona residencial pròxima a la planta. Serà responsabilitat de l'empresa explotadora mantenir informats als transportistes d'aquest condicionant i fer-ho assenyalar amb normes de trànsit.

4. D'acord amb Informe del Departament d'Obres i Qualitat de l'Edificació de l'Ajuntament de Palma firmat en data 6 de juliol de 2023:

• L'aïllament acústic del local haurà de ser suficient perquè amb el nivell de pressió sonora interior produït per les persones, màquines i instal·lacions no se superen els nivells màxims que es fixen per a transmissió a l'interior i l'exterior a l'Ordenança Municipal Reguladora del Renou i les Vibracions.

5. D'acord amb l'Informe de l'Àrea Delegada de Seguretat Ciutadana i Civisme – Servei Contra Incendis i Salvaments (Bombers de Palma) firmat en data 13 de desembre de 2023.

• L'estabilitat al foc dels elements constructius portants que poden ser usats en l'evacuació dels ocupants (escales d'accés i altells denominats al projecte control de planta, plataformes de manteniment 1 i 2, i sala de descans) hauran de garantir l'estabilitat mínima exigible d'acord amb la taula 2.2. del punt 4.1 de l'annex II del RSCIEI ( R 30). Així, al presentar el projecte executiu i/o el certificat de final d'instal·lació, haurà de quedar acreditat que als forjats intermitjos, suports dels mateixos i escales d'accés s'han adoptat les mesures necessàries per garantir una estabilitat al foc mínima de R 30, indicant quines han estat aquestes mesures.
• La zona de retranqueig romandrà en tot moment lliure de materials emmagatzemats, a l'objecte d'evitar la propagació d'un incendi als solars veïnats i facilitar la intervenció dels Bombers si es donés el cas.

Es recorda que:

• El titular de la planta de formigó ha de sol·licitar a la Direcció General d'Economia Circular Transició Energètica i Canvi Climàtic la seva autorització com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup B.

El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on detalli totes les operacions a realitzar, tipus i quantitats estimades de combustibles, matèries primeres i producció.

A la pàgina web: http://atmosfera.caib.es , apartat sobre Activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (APCA), apareixen els models, guies i documentació necessària per sol·licitar l'autorització com APCA. http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M145&lang=CA&cont=3200

• Al comunicar l'obertura, s'acreditarà la inscripció al registre d'instal·lacions de protecció contra incendis de la DG d'Indústria de la CAIB.
• S'haurà de complir amb l'Ordenança municipal reguladora del soroll i les vibracions de l'Ajuntament de Palma (BOIB nº4 09/01/2014).

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.

 

(Signat electrònicament: 8 de gener de 2025)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá