BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El text del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les Administracions Públiques de les Illes Balears, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 71, de 28 de maig de 2024, una vegada convalidat pel Parlament de les Illes Balears, es va tramitar com a Projecte de llei.

Com a resultat d'aquesta tramitació, la consegüent Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears va ser aprovada pel Parlament de les Illes Balears dia 26 de novembre de 2024.

Doncs bé, durant el procés de votació en el ple del Parlament, i en la part final de la sessió, va tenir lloc un error humà, públic i notori, per part del grup parlamentari majoritari consistent en l'aprovació involuntària de trenta-quatre esmenes d'un altre grup parlamentari, la qual cosa ha afectat diversos preceptes de la Llei esmentada, amb una alteració substancial de la redacció i l'abast de les disposicions de la Llei, i amb incidència també respecte del text aprovat prèviament en la Comissió d'Hisenda i Pressuposts resultant de l'aprovació prèvia d'altres esmenes i transaccions. Aquest error produït en el ple del Parlament no reflecteix la veritable voluntat de la majoria parlamentària i, si no es corregeix immediatament, podria generar efectes jurídics i pràctics contraris a l'interès general i a l'ordenament jurídic vigent.

En aquest context, esdevé necessari i urgent procedir a l'aprovació d'un decret llei que deixi sense efecte tots aquests preceptes afectats per l'error de votació esmentat, i revertir d'aquesta manera la part corresponent del text reflectit en la Llei 7/2024, d'11 de desembre, publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el mateix dia d'avui.

En aquest sentit, el Govern de les Illes Balears té la potestat, que considera que ha d'exercir, d'actuar com a legislador provisional mitjançant la figura del decret llei, per tal d'impedir que despleguin efectes aquestes modificacions normatives proposades per un únic grup parlamentari i votades favorablement, per error, pel grup parlamentari majoritari, en la mesura que es tracta de normes legals que no reflecteixen la veritable voluntat popular representada pel conjunt de grups parlamentaris de la Cambra, les quals, a més, tenen una incidència particularment rellevant en la seguretat jurídica de l'ordenament sectorial afectat que justifica, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional a què es farà referència més endavant, la intervenció normativa immediata per mitjà d'aquest Decret llei.

II

En efecte, les normes que s'aproven mitjançant aquest Decret llei tenen com a finalitat essencial restablir el contingut de determinades normes legals en els termes que havia de contenir la Llei 7/2024 abans esmentada, i revertir d'aquesta manera unes modificacions normatives i la derogació de determinades disposicions que, a més de no reflectir realment la voluntat de la majoria parlamentària, no fan sinó generar una important inseguretat jurídica en els sectors de l'ordenament afectats, per raó de les contradiccions que aquestes modificacions i derogacions no desitjades impliquen respecte de la resta de l'ordenament jurídic autonòmic i estatal, a més de les possibles vulneracions materials en alguns casos del bloc de constitucionalitat.

Per aquest motiu, cal recuperar, en primer lloc, la modificació de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), que va resultar del Decret llei 3/2024, i que no s'ha pogut incorporar a la Llei 7/2024 per les raons esmentades, atesa la seva rellevància en l'objectiu de simplificació i racionalització de les administracions públiques de les Illes Balears que s'exposa en el preàmbul del Decret llei 3/2024 esmentat.

També s'ha de modificar la normativa de subvencions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ja que la modificació operada finalment en la Llei 7/2024 és clarament contrària a la normativa bàsica estatal que conté la Llei general de subvencions.

Cal revertir així mateix la modificació operada en la Llei 3/2019, ja que implica una redefinició de les activitats complementàries eqüestres que genera importants dubtes d'interpretació d'altres normes vigents en la matèria, amb la consegüent inseguretat jurídica en aquest punt.

Pel que fa a la modificació de l'article 19 de la Llei 7/2024, aquesta té com a objectiu recuperar la redacció anterior (a saber, la de l'article 18 del Decret llei 3/2024), la qual ja va tenir en compte la doctrina resultant de la sentència del Tribunal Constitucional núm. 68/2024, de 23 d'abril, en relació amb la Llei del Parlament de Galícia 4/2023, de 6 de juliol, d'ordenació i gestió integrada del litoral de Galícia.

D'altra banda, es reverteix la modificació operada en diversos articles de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, a partir de la consideració de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears d'acord amb l'Estatut d'autonomia, i, per això, com a instrument de cohesió social en les activitats educatives i complementàries, i també com a vehicle d'expressió normal en les comunicacions i en l'àmbit administratiu. A més, es recupera (modificant de nou la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears) el nivell de coneixement de la llengua catalana exigit en els diferents àmbits funcionals, i es modifica el Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública a les Illes Balears.

La Llei 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca Reserva de Biosfera, ha de recuperar la redacció dels articles suprimits, plenament adequats a l'ordenament jurídic i a la peculiar consideració d'aquesta illa com a reserva de la biosfera. Cal tenir present que les modificacions d'aquesta Llei contingudes en l'anterior Decret llei 3/2024, i la ulterior tramitació del text d'aquest com a projecte de llei pel procediment d'urgència, tenien com a finalitat, entre altres raons urgents, donar compliment efectiu a l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 7 de novembre de 2023.

Així mateix, es modifiquen les lleis de turisme, d'urbanisme i d'habitatge de les Illes Balears per tal d'adaptar les seves regulacions respectives a les exigències en matèria de llicències, equipaments, creixement en alçada, allotjaments dotacionals i reconversió o canvi d'usos d'establiments turístics per a usos residencials, atesa la necessitat urgent de disposar de més habitatge per als ciutadans de les Illes Balears.

També es recupera la redacció de la matriu d'ordenació del sòl rústic, a fi de corregir la modificació operada en aquest punt, la qual implica ni més ni menys que la possibilitat de construir en àrees protegides, com ara les àrees naturals d'especial interès (ANEI), en diverses parts del territori de les Illes Balears.

Finalment, amb la reversió d'aquelles esmenes aprovades involuntàriament pel grup parlamentari majoritari, també es dona compliment als acords adoptats entre l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l'Administració General de l'Estat en el si de la Comissió Bilateral de Cooperació, en relació amb les discrepàncies sorgides respecte de la disposició addicional vintena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i del Decret llei 1/2024, de 22 de març, pel qual es regulen determinats aspectes de l'activitat sanitària urgent i emergent a les Illes Balears.

III

El decret llei regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, a imatge d'allò que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a situacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la convalidació, sens perjudici de l'eventual tramitació ulterior del text del decret llei ja convalidat com a projecte de llei pel procediment d'urgència.

D'aquesta manera, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació de necessitat extraordinària i urgent requereix ser explícita i raonada, i que ha d'haver-hi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern.

Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal (entre d'altres, la Sentència 237/2012, de 13 de desembre).

Per tant, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment pel fet que la determinació de l'esmentat procediment no depèn del Govern (STC 6/1983, de 4 de febrer, fonament jurídic 5; 11/2002, de 17 de gener, fonament jurídic 4; 137/2003, de 3 de juliol, fonament jurídic 3 i 189/2005, de 7 juliol, fonament jurídic 3).

Així mateix, l'apreciació de l'extraordinària i urgent necessitat d'aprovar les mesures que s'inclouen en aquest Decret llei forma part del judici polític o d'oportunitat que correspon al Govern (STC 61/2018, de 7 de juny, fonament jurídic 4; 142/2014, d'11 de setembre, fonament jurídic 3) i aquesta decisió, sens dubte, suposa una ordenació de prioritats polítiques d'actuació; sense que aquesta conclusió pugui enervar-se pel fet que hi hagi altres possibles mesures (STC 156/2021, de 16 de setembre). Alhora, la necessitat ha d'entendre's amb un caràcter flexible i ampli, és a dir, no com una necessitat absoluta que suposi un perill greu per al sistema constitucional, sinó com una necessitat relativa respecte de situacions concretes dels objectius governamentals que requereixen una acció normativa immediata més breu que la requerida per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis (STC 18/2023, de 21 de març, fonament jurídic 2).

I això al marge que, com ha declarat també reiteradament el Tribunal Constitucional, la valoració de la necessitat extraordinària i urgent d'una determinada mesura és independent de la seva imprevisibilitat, ja que el que és rellevant no és tant la causa de les circumstàncies que justifiquen la legislació d'urgència com el fet que aquestes circumstàncies efectivament hi concorrin (STC 11/2002, de 17 de gener, i 18/2023, de 21 de març).

D'aquesta manera, el fet que els terminis per a l'aprovació d'una llei ordinària als parlaments autonòmics puguin ser més breus que en el cas de les Corts Generals només constitueix un element més a tenir en compte, particularment en els supòsits en què res no es digui sobre la necessitat i urgència de corregir la situació diagnosticada (STC 137/2011, de 14 de setembre), doncs, una vegada considerades la necessitat i la urgència de les mesures adoptades, no cal fer o aportar un estudi o pronòstic dels riscos que podrien derivar-se si s'espera a la tramitació de la modificació normativa pretesa pel procediment legislatiu ordinari (STC 18/2023, de 21 de març).

Així doncs, aquest Decret llei respon a l'exigència del Tribunal Constitucional que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Els motius de necessitat i d'oportunitat que s'han exposat, així com les mesures que s'adopten en virtut d'aquest Decret llei, justifiquen raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 29/1982, de 31 de maig, fonament jurídic 3; 111/1983, de 2 de desembre, fonament jurídic 5; 182/1997, de 20 d'octubre, fonament jurídic 3).

D'aquesta manera, la utilització d'aquesta figura normativa compleix els dos pressupòsits de validesa, com són la situació de necessitat extraordinària i urgent i la no afectació a les matèries que li són vedades.

IV

D'acord amb l'exposat fins ara, l'extraordinària i urgent necessitat d'aquest decret llei es justifica per la necessitat de pal·liar la incertesa jurídica i els desajustos normatius en determinades àrees clau per al funcionament de les administracions i per a la protecció dels drets dels ciutadans que ha provocat el contingut final de diverses normes de la Llei 7/2024 abans esmentada.

Certament, com ja s'ha dit, el pressupost de fet habilitant per dictar un decret llei és la concurrència d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat. Doncs bé, segons el Tribunal Constitucional, com a regla general, la seguretat jurídica no pot justificar un decret llei de l'executiu (STC 144/2023, FJ 8). Així, la seguretat jurídica —o certesa sobre la regulació jurídica aplicable— no pot convertir-se en tots els casos en un fi en si mateix que justifiqui una acció normativa d'urgència, ja que si fos així totes les normes de l'ordenament justificarien el seu aclariment o modificació per la via del decret llei (STC 29/2015, FJ 5).

Ara bé, no obstant això, el mateix Tribunal Constitucional ha flexibilitzat aquest posicionament general, en el sentit que, si bé no n'hi ha prou amb una situació d'inseguretat jurídica per justificar un decret llei, aquesta situació sí que és rellevant —en ordre a legitimar una acció normativa d'urgència— quan la incertesa vingui qualificada per unes determinades circumstàncies singulars, la presència de les quals és la que reclama i fonamenta la seva correcció urgent (STC 29/2015, FJ 5). Més en concret, aquestes circumstàncies singulars poden venir donades, entre d'altres possibles, pel nombre de particulars afectats, per l'envergadura dels interessos econòmics afectats, o per la naturalesa dels drets compromesos (STC 29/2015, FJ 5).

En el cas que ens ocupa, la reversió de les modificacions normatives introduïdes per l'error en la votació final de la Llei 7/2024 de constant referència té cabuda en aquestes circumstàncies singulars.

Així, d'una banda, és clar que un gran nombre de particulars es veurien afectats per les normes en qüestió, les quals abasten potencialment pràcticament a tota la ciutadania; així és desprèn de la modificació involuntària de la normativa autonòmica de subvencions pel que fa a les prohibicions per ser-ne beneficiari, que són contràries a la normativa bàsica estatal, o de les autoritzacions per als usos de la zona de policia en el domini públic marítimo-terrestre, entre d'altres.

Així mateix, ens trobem davant algunes modificacions o derogacions de normes de caràcter mediambiental que requereixen que es recuperi la regulació que conté la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), com també la de la Llei 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca reserva de biosfera, i la de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears, pel que fa a la matriu d'ordenació del sòl rústic; atesa, en tots els casos, la naturalesa dels drets compromesos.

Aquesta mateixa incidència en els drets i deures que queden greument compromesos es fa palesa en les diverses modificacions normatives operades en matèria d'educació i de funció pública, particularment pel que fa a la llengua catalana pròpia de les Illes Balears, d'acord amb l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

D'altra banda, no s'ha de perdre de vista que el contingut essencial de la Llei 7/2024 de referència conté normes que, pel seu propi objecte, constitueixen mesures urgents, des del moment en què aquesta Llei no és sinó el resultat de la tramitació, com a Projecte de llei i pel procediment d'urgència, del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de manera que el Decret llei que ara s'aprova a fi de corregir la redacció final d'unes normes corresponents a uns sectors d'activitat que requerien d'una intervenció normativa immediata, participa igualment de l'extraordinària i urgent necessitat que va legitimar l'aprovació del Decret llei 3/2024 esmentat.

V

De conformitat amb el que disposa l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, aquest Decret llei s'ajusta així mateix als principis de bona regulació, atenent els principis de necessitat i eficàcia, ja que la iniciativa es fonamenta en la necessitat extraordinària i urgent de dur a terme de manera peremptòria les reformes normatives esmentades, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional a la qual s'ha fet referència abans, i que és aplicable a les circumstàncies descrites, per la qual cosa aquest Decret llei és l'instrument jurídic més adequat per assegurar-ne la consecució immediata de l'objectiu de la norma que s'aprova.

Per tot això, a proposta conjunta del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, de la consellera de Presidència i Administracions Públiques, del conseller d'Educació i Universitats, del conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, del conseller de Turisme, Cultura i Esports i del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 13 de desembre de 2024, s'aprova el següent

Decret llei

Article 1

Modificació de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

1. L'apartat 1 de l'article 21 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, queda modificat de la manera següent:

1. Es consideren usos o activitats autoritzables els prevists com a tals en els instruments de planejament ambiental per ser, sota determinades condicions, compatibles amb la protecció del medi natural sense deteriorar-ne els valors, com també tots els usos no definits com a permesos o prohibits.

Els instruments de planejament ambiental o les normes de protecció de cada espai natural poden determinar els usos o les activitats autoritzables per a l'exercici dels quals sigui suficient que l'interessat presenti una declaració responsable.

2. L'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, queda modificat de la manera següent:

Article 39

Avaluació de repercussions

1. D'acord amb el que estableix l'apartat 4 de l'article 46 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió d'un lloc de la Xarxa Natura 2000, o sense ser necessari per a aquesta gestió, pugui afectar de manera apreciable els espais esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s'ha de sotmetre a una avaluació adequada de les seves repercussions en l'espai, tenint en compte els objectius de conservació.

2. El promotor del pla, programa o projecte ha de presentar davant l'òrgan substantiu, juntament amb el pla, projecte o programa, un document en el qual s'han de descriure i localitzar totes les actuacions susceptibles de produir impactes, així com les mesures correctores o protectores destinades a minimitzar-los.

L'òrgan substantiu ha de remetre la sol·licitud a l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000 juntament amb la documentació presentada. En el cas d'activitats subjectes a declaració responsable o comunicació prèvia, el promotor pot presentar la documentació directament davant l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000.

3. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria de Xarxa Natura 2000, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s'ha d'establir la documentació que l'òrgan competent en aquesta matèria pot requerir al promotor per valorar de manera adequada la possible afecció en el lloc protegit. A més, aquest requeriment pot incloure propostes alternatives o millores que contribueixin a mitigar les possibles repercussions sobre els espais de la Xarxa Natura 2000.

4. L'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000 ha d'analitzar si el pla, programa o projecte té relació directa amb la gestió d'un espai de la Xarxa Natura 2000 o si és necessari per a aquesta gestió. En cas negatiu, s'ha de declarar si el pla, programa o projecte pot afectar de manera apreciable els espais esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes.

5. El termini per dictar la resolució és de dos mesos comptadors des de la data d'entrada de la sol·licitud en el registre de l'òrgan competent en matèria de Xarxa Natura 2000.

6. Mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de Xarxa Natura 2000 s'han d'establir el procediment d'avaluació de repercussions i els criteris que permetin definir el caràcter apreciable de les possibles afeccions de manera objectiva i particularitzada.

7. En el cas que el pla, programa o projecte s'hagi de sotmetre a l'informe previst en l'article 21 d'aquesta Llei, l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits també ha de ser l'encarregat de declarar la possible afecció del pla, programa o projecte a l'espai de la Xarxa Natura 2000. No obstant això, aquesta declaració no és necessària si el pla, programa o projecte és declarat inviable d'acord amb l'informe previst en l'article 21 d'aquesta Llei.

8. Quan es declari que un pla, programa o projecte pot afectar de manera apreciable un lloc de la Xarxa Natura 2000, s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

9. L'avaluació de la possible afecció a la Xarxa Natura 2000 dels plans, programes i projectes que s'hagin de sotmetre directament al procediment d'avaluació d'impacte ambiental s'ha de dur a terme en el marc del procediment esmentat.

10. D'acord amb el que estableix l'apartat 4 de l'article 46 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, en vista de les conclusions de l'avaluació, plasmades en la declaració de repercussions en la Xarxa Natura 2000, i sens perjudici del que disposa l'apartat següent, els òrgans competents per aprovar o autoritzar els plans, programes o projectes, o per controlar l'exercici d'una activitat subjecta a la presentació d'una declaració responsable o una comunicació prèvia, només poden manifestar la conformitat amb aquests després d'haver-se assegurat que no causen perjudici a la integritat de l'espai en qüestió i, si és procedent, després d'haver-los sotmès a informació pública.

11. No obstant el que estableix l'apartat anterior, i de conformitat amb el que disposen els apartats 5, 6 i 7 de l'article 46 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, es poden autoritzar, aprovar o permetre plans, programes o projectes amb repercussions negatives sobre la integritat del lloc de la Xarxa Natura 2000 si es compleixen tots els requisits prevists en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

3. L'apartat 1 de l'article 54 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, queda modificat de la manera següent:

1. Les infraccions tipificades en els articles anteriors han de ser sancionades amb les multes següents:

a) Les infraccions lleus, amb multa de 300 a 6.000 euros.

b) Les infraccions greus, amb multa de 6.001 a 100.000 euros.

c) Les infraccions molt greus, amb multa de 100.001 a 450.000 euros.

 

Article 2

Modificació del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

1. La lletra f) de l'apartat 1 de l'article 10 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, queda modificada de la manera següent:

f) Tenir la residència fiscal en un país o un territori qualificat per reglament com a paradís fiscal.

2. L'apartat 6 de l'article 10 del Text refós de la Llei de subvencions queda modificat de la manera següent:

6. La justificació per part de les persones o entitats de no estar sotmeses a les prohibicions per obtenir la condició de beneficiàries assenyalades en els apartats 1 i 2 d'aquest article es pot fer mitjançant testimoniatge judicial, certificats telemàtics o transmissions de dades, d'acord amb el que estableix la normativa que regula la utilització de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques per les administracions públiques, o certificació administrativa, segons els casos, i quan aquest document no pugui ser expedit per l'autoritat competent pot ser substituït per una declaració responsable atorgada davant una autoritat administrativa o un notari públic.

Article 3

Modificació de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears

L'apartat 1.c) 6 de l'article 5 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

6. Les activitats eqüestres següents: l'ensinistrament i el pupil·latge d'èquids; els certàmens de caràcter no permanent o que no requereixin instal·lacions o infraestructures permanents; la creació, la utilització i l'explotació de rutes i senderes per a èquids; l'ús d'èquids en utilitats ambientals i terapèutiques, i el seu entrenament destinat a esports hípics.

Article 4

Modificació de la Llei 7/2024, d'11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa de les administracions públiques de les Illes Balears

Els apartats 3 i 4 de l'article 19 de la Llei 7/2024, d'11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa de les administracions públiques de les Illes Balears, es modifiquen de la manera que segueix:

3. Sens perjudici del que disposa la normativa de costes, en els terrenys compresos en la zona de servitud de protecció es poden fer obres, instal·lacions i activitats que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació.

4. Així mateix, a la zona de servitud de protecció es poden dur a terme obres, instal·lacions i activitats que prestin serveis necessaris o convenients per a l'ús del domini públic maritimoterrestre, entre les quals es troben les següents:

a) Les instal·lacions o activitats que afavoreixin l'ús comú del domini públic maritimoterrestre, singularment de les platges, com els serveis de restauració, vigilància i atenció mèdica, i els esports nàutics.

b) Les instal·lacions desmuntables que permetin la celebració d'espectacles públics i activitats recreatives de temporada.

c) Les instal·lacions esportives descobertes.

d) Les acampades o campaments autoritzats amb instal·lacions desmuntables, en els termes que es determinin reglamentàriament o en la normativa sectorial que hi sigui aplicable.

e) Les obres i les instal·lacions que millorin l'eficiència energètica d'edificacions i instal·lacions existents que ocupin legalment la servitud de protecció.

f) Les obres i les instal·lacions que executin mesures d'intervenció i protecció establertes en un pla de protecció del paisatge.

g) L'activitat forestal necessària per al manteniment que duguin a terme els titulars de les masses forestals existents.

h) Les activitats, les instal·lacions i les infraestructures vinculades a la prevenció i l'extinció d'incendis forestals.

i) Les activitats agràries i ramaderes necessàries per mantenir les explotacions agràries i ramaderes.

En altres casos, la necessitat o conveniència per a la utilització del domini públic maritimoterrestre de l'obra, la instal·lació o l'activitat de què es tracti ha de ser justificada pel promotor i determinada per l'òrgan competent per autoritzar els usos, i ha de quedar constància de la justificació en la resolució que s'adopti.

Article 5

Modificació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears

1. La lletra u) de l'apartat 1 de l'article 3 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

u) La coeducació, la igualtat real entre homes i dones, el respecte a la diversitat sexual, la identitat i l'expressió de gènere i la prevenció de la violència masclista.

2. La lletra k) de l'apartat 1 de l'article 12 de la Llei 1/2022 queda modificada de la manera següent:

k) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb altres persones, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

3. La lletra h) de l'apartat 3 de l'article 123 de la Llei 1/2022 queda modificada de la manera següent:

h) L'aprenentatge i el foment de l'ús de la llengua catalana, com a element imprescindible no tan sols per a la comunicació, sinó també per a la interpretació i la transmissió de la identitat cultural i històrica de les Illes Balears i per a la cohesió social.

4. Es dota de contingut la lletra d) de l'apartat 1 de l'article 135 de la Llei 1/2022, amb la redacció següent:

d) La consideració de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a instrument de cohesió social en les activitats educatives i complementàries i com a vehicle d'expressió normal en les comunicacions i en l'àmbit administratiu.

5. La lletra f) de l'apartat 1 de l'article 135 de la Llei 1/2022 queda modificada de la manera següent:

f) L'acolliment lingüístic per als alumnes d'incorporació tardana en el sistema educatiu de les Illes Balears, amb especial atenció a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

6. L'apartat 3 de l'article 135 de la Llei 1/2022 queda modificat de la manera següent:

3. La llengua catalana serà la llengua d'ensenyament i aprenentatge emprada com a mínim en la meitat de l'horari escolar, per garantir l'assoliment dels objectius de la normalització lingüística. Per a aquesta mateixa finalitat, i amb l'objectiu de garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris, aquesta proporció podrà ser incrementada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic. La llengua castellana, com a llengua d'ensenyament i aprenentatge, també podrà ser utilitzada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic, especialment quan es consideri necessari per a garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris. Les condicions d'ús de les llengües en els centres educatius es desplegaran reglamentàriament d'acord amb aquests criteris i els principis prevists en aquesta Llei.

7. L'apartat 3 de l'article 169 de la Llei 1/2022 queda modificat de la manera següent:

3. Els centres educatius públics podran rebre finançament específic de les administracions locals, insulars, autonòmica i estatal, i d'ens públics que hi estiguin vinculats, per al desenvolupament d'activitats i projectes que fomentin l'educació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, de la igualtat entre homes i dones, del dret a la no-discriminació per raó d'orientació sexual, d'identitat de gènere o d'expressió de gènere, així com l'educació en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència, i també per participar-hi.

8. L'apartat 1 de la disposició addicional vuitena de la Llei 1/2022 queda modificat de la manera següent:

1. Els òrgans de coordinació didàctica dels centres educatius seleccionaran els llibres de text i altres materials didàctics curriculars que s'utilitzaran en els ensenyaments que corresponguin, d'acord amb el seu projecte educatiu. L'edició i l'adopció d'aquests materials no requereixen autorització prèvia de l'administració educativa. En qualsevol cas, s'adaptaran al rigor científic i al currículum que correspongui a l'edat de l'alumnat aprovat per l'administració educativa i fomentaran els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures establerts en la Constitució espanyola, en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i en aquesta Llei. Així mateix, fomentaran la igualtat entre homes i dones, garantiran un ús no sexista del llenguatge i el respecte a l'orientació i a la identitat sexual, no contindran estereotips sexistes o discriminatoris i s'adaptaran als principis i valors que s'estableixen en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i en la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

Article 6

Modificació de la Llei 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca reserva de biosfera

1. Es dota de contingut l'article 24 de la Llei 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca reserva de biosfera, amb la redacció següent:

Article 24

Espais d'accés restringit

1. El Consell Insular de Menorca, per evitar que es produeixin danys o aglomeracions en determinats espais de rellevància ambiental, patrimonial i paisatgística, i mitjançant un acord de ple, pot acordar limitar temporalment l'accés i el trànsit de persones, la pràctica de determinades activitats o l'afluència de vehicles de motor, amb excepció dels vehicles autoritzats. Els vehicles autoritzats per accedir als espais esmentats, dedicats al transport públic de viatgers, hauran de ser prioritàriament de baixes emissions.

2. L'acord corresponent s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i ha de tenir una difusió adequada en els mitjans de comunicació.

2. Es dota de contingut l'article 28 de la Llei 3/2023, amb la redacció següent:

Article 28

Limitació de l'afluència de vehicles de motor a l'illa de Menorca

1. Per ordenar els fluxos turístics, evitar el risc de saturació dels espais públics, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com l'impacte excessiu de la mobilitat motoritzada sobre la xarxa viària principalment en el període estival, el Ple del Consell Insular de Menorca pot determinar, amb caràcter anual o biennal:

a) La limitació de l'entrada a Menorca de tot tipus de vehicles de motor, com també la circulació d'aquests vehicles per la xarxa viària de l'illa, inclòs l'estacionament, en el període que es defineixi i amb les excepcions que reglamentàriament s'estableixin. En aquestes excepcions caldrà donar preferència als vehicles de zero emissions.

b) El sostre màxim de vehicles que pot circular per l'illa en el període definit. A aquest efecte pot permetre la circulació d'un nombre màxim de vehicles de motor, per a un nombre de dies concret, les persones usuàries dels quals ho sol·licitin amb l'antelació que es fixi.

c) El nombre màxim de vehicles de motor destinats a lloguer sense conductor que pot entrar anualment a l'illa per a la seva comercialització, respectant el sostre de vehicles establert en l'apartat anterior i per als períodes de limitació definits, i prioritzant en tot cas un percentatge mínim de vehicles de zero emissions a l'hora d'autoritzar-ne la circulació.

2. En tot cas, els vehicles als quals es permet l'entrada i la circulació per l'illa de Menorca en el període de limitació que s'estableixi han de portar obligatòriament, en un lloc visible, l'acreditació expedida pel Consell Insular de Menorca, amb l'abonament previ, si escau, de la taxa corresponent.

A l'efecte del que disposa el paràgraf anterior, correspon al Consell Insular de Menorca establir i distribuir el distintiu o l'element gràfic que permeti identificar els vehicles amb acreditació per a l'entrada i la circulació. Així mateix, ha de determinar el procediment telemàtic adequat per facilitar l'obtenció de l'acreditació a què es refereix aquest article.

3. A fi de donar resposta al potencial augment de demanda de mobilitat no satisfeta a causa de les limitacions establertes, el Consell de Menorca adoptarà les mesures pertinents per reforçar els serveis de transport públic col·lectiu i els modes de mobilitat no motoritzada, així com per establir el nombre de títols habilitants per als serveis de taxi i vehicles de lloguer amb conductor adequats, en el marc previst en la normativa aplicable d'ordenació dels transports terrestres.

3. Es dota de contingut l'apartat a) de l'article 90 de la Llei 3/2023, amb la redacció següent:

a) Vulnerar la limitació temporal d'accés i trànsit de persones, de la pràctica de determinades activitats o de l'afluència de vehicles de motor en espais determinats que hagi acordat el Consell Insular de Menorca segons el que preveu l'article 24 d'aquesta Llei.

4. L'article 93 de la Llei 3/2023 queda redactat de la manera que segueix:

Article 93

Infraccions i sancions en cas d'incompliment de les previsions sobre l'afluència de vehicles de motor a l'illa de Menorca

1. Són infraccions lleus:

a) Circular sense portar en un lloc visible l'acreditació o el distintiu que es derivi del desplegament reglamentari del que s'estableix en l'article 28 d'aquesta Llei, i, si escau, del que s'estableixi de manera transitòria com a conseqüència de les regulacions derivades de les determinacions de la disposició transitòria tercera d'aquesta mateixa Llei.

b) Incomplir les empreses navilieres els deures d'informació i verificació que es puguin derivar del desplegament reglamentari del que s'estableix en l'article 28 d'aquesta Llei, i, si escau, del que s'estableixi de manera transitòria com a conseqüència de les regulacions derivades de les determinacions de la disposició transitòria tercera d'aquesta mateixa Llei.

2. Són infraccions greus:

a) Accedir a l'illa de Menorca contravenint les limitacions que es derivin del desplegament reglamentari del que s'estableix en l'article 28 d'aquesta Llei o, si escau, del que s'estableixi de manera transitòria com a conseqüència de les regulacions derivades de les determinacions de la disposició transitòria tercera d'aquesta mateixa Llei.

b) Manipular o falsejar l'acreditació o el distintiu a què fa referència la disposició transitòria tercera d'aquesta Llei.

c) Comercialitzar vehicles de lloguer sense adequar-se a les limitacions que es derivin del desplegament reglamentari del que s'estableix en l'article 28 d'aquesta Llei o, si escau, del que s'estableixi de manera transitòria com a conseqüència de les regulacions derivades de les determinacions de la disposició transitòria tercera d'aquesta mateixa Llei.

d) Obstaculitzar o dificultar injustificadament l'activitat inspectora de l'administració.

3. Per la comissió de les infraccions tipificades en els apartats 1 i 2 anteriors s'imposaran les sancions següents:

a) Infraccions lleus: multa de fins a 1.000 euros.

b) Infraccions greus: multa de 1.001 a 10.000 euros.

4. Per la comissió d'infraccions greus es pot imposar, a més, la sanció d'immobilitzar temporalment el vehicle implicat en els fets il·lícits per un període no superior a quatre mesos.

5. Es dota de contingut la disposició addicional setena de la Llei 3/2023, amb la redacció següent:

Disposició addicional setena

Desplegament reglamentari

El Consell Insular de Menorca ha d'aprovar, en el termini màxim de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, un reglament propi que desplegui les previsions contingudes en l'article 28 d'aquesta Llei, el procediment que s'ha de seguir per a l'adopció de l'acord, les excepcions de la limitació d'entrada de vehicles i les obligacions de les empreses navilieres que operin línies amb destinació a Menorca. Així mateix, ha d'adoptar les mesures adequades per a la inspecció i el control de les limitacions que es determinin.

6. La disposició transitòria tercera de la Llei 3/2023 queda redactada de la manera que segueix:

Disposició transitòria tercera

Regulació transitòria de l'afluència de vehicles de motor a l'illa de Menorca

1. Des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei o, en qualsevol cas, simultàniament o amb posterioritat a l'acte d'iniciació de la formulació del reglament que desplegui les previsions contingudes en l'article 28 d'aquesta Llei, o de la seva revisió o modificació, i sempre d'acord amb el que s'hi preveu, el Ple del Consell pot apreciar motivadament la necessitat d'establir un acord amb caràcter transitori que reguli l'afluència de vehicles de motor a l'illa de Menorca, i definir-ne l'àmbit, la temporalitat, la finalitat i el contingut bàsic. Les determinacions d'aquest acord regiran fins a l'aprovació d'aquest reglament.

2. Per a l'aprovació de les determinacions de l'acord previst en el punt anterior i sempre d'acord amb alguna de les mesures previstes en l'apartat 1 de l'article 28 d'aquesta Llei, prèviament a l'entrada en vigor del reglament que desplegui les previsions contingudes en l'esmentat article 28, s'hauran de seguir els tràmits següents:

a) L'aprovació inicial correspon al Ple del Consell.

b) Amb l'aprovació inicial s'ha d'obrir un termini d'informació pública no inferior a vint dies per formular al·legacions, per a la qual cosa s'han de publicar els anuncis corresponents en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, així com en dos dels mitjans de comunicació de l'illa de Menorca de més difusió, almenys un dels quals haurà de ser en paper. Al mateix temps, se sol·licitarà informe als ajuntaments i a les administracions que es puguin veure afectats per l'acord que es pretén establir. Els informes han de ser emesos en el termini d'un mes des de la recepció de la sol·licitud.

c) Una vegada estudiats les al·legacions i els informes emesos, el Ple del Consell aprovarà definitivament l'acord que es pretén establir en el termini màxim de sis mesos comptadors des de l'aprovació inicial, transcorreguts els quals l'aprovació no produirà cap efecte.

3. Sens perjudici del que es disposa en aquesta disposició, la vigència de les determinacions que s'estableixin en l'acord no superarà el termini de tres anys des que s'aprovi.

4. En l'acord regulat en els punts 1 i 2 d'aquesta disposició, es podran exceptuar, entre d'altres, de la limitació d'entrada a l'illa els vehicles següents:

a) Vehicles dels quals siguin titulars persones físiques o jurídiques amb residència a Menorca. A aquest efecte, el Consell Insular de Menorca pot determinar els requisits addicionals per gaudir de l'excepció en els casos en què una mateixa persona sigui titular de més d'un vehicle.

b) Vehicles dels quals siguin titulars persones físiques no residents a l'illa que siguin propietàries d'un habitatge a Menorca. En aquest cas, l'excepció només és aplicable a un vehicle per propietari.

c) Vehicles dels quals siguin titulars persones residents a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera que acreditin la necessitat habitual de desplaçar-se a Menorca per raons laborals.

d) Vehicles al servei de persones amb mobilitat reduïda, acreditats degudament.

e) Vehicles oficials i de servei públic, inclosos en tot cas els de les forces i cossos de seguretat, extinció d'incendis, ambulàncies i vehicles del sistema sanitari, cotxes fúnebres, protecció civil, transport públic de viatgers i escolar, taxis, residus o neteja pública, entre altres.

f) Vehicles de transport de béns i mercaderies, així com de distribució comercial.

g) Tractors, excavadores i vehicles similars.

h) Altres vehicles no sotmesos a limitacions de circulació determinats pel Consell Insular de Menorca.

En tot cas, els vehicles als quals es permet l'entrada i la circulació per l'illa de Menorca en el període de limitació que s'estableixi han de portar obligatòriament, en un lloc visible, l'acreditació expedida pel Consell Insular de Menorca, amb l'abonament previ, si escau, de la taxa corresponent.

A l'efecte del que disposa el paràgraf anterior, correspon al Consell Insular de Menorca establir i distribuir el distintiu o l'element gràfic que permeti identificar els vehicles amb acreditació per a l'entrada i la circulació. Així mateix, ha de determinar el procediment telemàtic adequat per facilitar l'obtenció de l'acreditació a què es refereix aquesta disposició transitòria.

5. Així mateix, en l'acord regulat en els punts 1 i 2 d'aquesta disposició, entre d'altres, es podran aplicar les disposicions següents a les empreses navilieres:

a) Les empreses navilieres que operin línies amb destinació a Menorca, com també les empreses mediadores o expenedores de títols de transport marítim, estan obligades a informar les persones usuàries, durant el procés d'adquisició dels títols de transport relatius a vehicles amb aquesta destinació, del règim de limitacions temporals d'accés i circulació de vehicles de motor a l'illa de Menorca que s'hagi establert, com també de les conseqüències de l'incompliment d'aquest règim.

El contingut mínim que les empreses navilieres que operin línies amb destinació a Menorca, així com les empreses mediadores o expenedores de títols de transport marítim, han de proporcionar als usuaris ha de ser el que determini a aquest efecte el Consell Insular de Menorca per mitjà dels diferents canals de distribució.

b) Les empreses navilieres que facin transport de viatgers amb vehicles de motor, amb origen i destinació en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estan obligades igualment a verificar, en el procés d'embarcament dels vehicles amb destinació a Menorca, que els seus usuaris disposen de l'acreditació per entrar a l'illa d'acord amb el que disposa aquesta Llei. La informació resultant d'aquest procés s'ha de comunicar per mitjans telemàtics al Consell Insular de Menorca.

Les obligacions establertes en aquest apartat només són exigibles durant els períodes de limitació determinats anualment pel Consell Insular de Menorca.

c) La conselleria competent en matèria de transport marítim del Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca, per facilitar el compliment de les obligacions a què fa referència aquesta disposició, han de publicar i mantenir actualitzada la informació sobre les limitacions d'accés i circulació en les seus electròniques corporatives respectives, i han de promoure accions adreçades a difondre el contingut de les restriccions derivades d'aquesta Llei entre els visitants i turistes per mitjà dels canals més adequats.

Article 7

Modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. La lletra d) de l'article 30 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, passa a tenir la redacció donada per l'apartat 1 de la disposició final segona del Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures urgents a l'àmbit educatiu i al sanitari.

2. Es dota de contingut la lletra f) de l'apartat 1 de l'article 50 de la Llei 3/2007, amb la redacció següent:

f) Acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents, i sens perjudici del que disposa la lletra d) de l'article 30 d'aquesta Llei.

3. La lletra b) de l'apartat 1 de l'article 80 de la Llei 3/2007 queda modificada de la manera següent:

b) Els requisits exigits per ocupar-lo, inclòs el nivell de coneixements de llengua catalana, si escau.

4. Es dota de contingut l'apartat 3 de l'article 96 de la Llei 3/2007, amb la redacció següent:

3. El personal funcionari a què es refereix l'apartat anterior que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana queda obligat a assolir-lo i a acreditar-lo en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

5. L'apartat 2 de l'article 113 de la Llei 3/2007 queda modificat de la manera següent:

2. El reingrés es pot efectuar per adjudicació d'un lloc de treball amb caràcter provisional, condicionada a les necessitats del servei i en els termes que s'estableixin reglamentàriament, sempre que la persona interessada compleixi els requisits d'ocupació del lloc, llevat, si escau, del nivell de coneixements de llengua catalana del lloc de treball.

6. Es dota de contingut la disposició addicional catorzena de la Llei 3/2007 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició addicional catorzena

Capacitació lingüística per al reingrés en adscripció provisional del personal funcionari de carrera

Per al reingrés en adscripció provisional, el personal funcionari de carrera que no té reserva d'un lloc de treball, previst en l'article 113.2 d'aquesta Llei, haurà d'acreditar el nivell de coneixement de la llengua catalana exigit en el moment de l'ingrés en el cos, l'escala o l'especialitat en què reingressa.

7. Es dota de contingut la disposició transitòria novena de la Llei 3/2007, amb la redacció següent:

Disposició transitòria novena

Previsions específiques per a l'acreditació de la capacitació lingüística en els procediments de mobilitat

1. El personal estatutari fix de gestió i serveis que no procedeixi del Servei de Salut de les Illes Balears i que participi en un procediment de mobilitat, si no pot acreditar el nivell de coneixements de la llengua catalana corresponent a la plaça o lloc de treball al qual opta, queda obligat a obtenir-lo i a acreditar-lo en un termini màxim de dos anys comptadors a partir de la data d'ocupació de la plaça o lloc de treball en el Servei de Salut de les Illes Balears.

2. Igualment, el personal estatutari de gestió i serveis que es vegi obligat a participar en un procés de mobilitat, perquè es troba en situació de reingrés provisional, si no pot acreditar el nivell mínim de coneixements de català que es regula en aquesta Llei, queda obligat a obtenir-lo i acreditar-lo en un termini màxim de dos anys comptadors a partir de la data en què ocupi la plaça o lloc de treball en el Servei de Salut de les Illes Balears.

Article 8

Modificació del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears

La disposició addicional tretzena del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional tretzena

Exempcions d'acreditació del nivell de coneixement de la llengua catalana

1. Excepcionalment, les convocatòries de desenvolupament dels processos d'estabilització de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, han de preveure l'exempció del requisit d'acreditació del coneixement de la llengua catalana exigit per a l'ingrés en el cos o l'escala, l'especialitat, o l'escala, la subescala, la classe o la categoria, o la categoria professional, per a les persones aspirants que estiguin en servei actiu, en el moment de finalització del termini de presentació de sol·licituds, en la mateixa administració o ens públic, en el mateix cos, escala o especialitat, o escala, subescala, classe o categoria, o categoria professional objecte de la convocatòria, i no puguin acreditar el requisit exigit per a l'ingrés.

2. En el cas que aquestes persones, mitjançant la participació en aquests processos d'estabilització, assoleixin la condició de personal funcionari de carrera o personal laboral fix, quedaran obligades, en el termini de dos anys, comptadors a partir de la presa de possessió o de la signatura del contracte de treball, a acreditar el nivell de coneixement de la llengua catalana exigit per a l'accés al cos, o l'escala, la subescala, la classe o la categoria, o la categoria professional.

3. Si transcorregut el termini de dos anys no s'acredita el nivell de coneixements de la llengua catalana exigit per a l'accés, aquestes persones seran remogudes del lloc de treball per falta d'adequació a les seves funcions, mitjançant un procediment contradictori i oïts els òrgans de representació del personal corresponents. La remoció suposa el cessament en el lloc de treball obtingut en el corresponent procés selectiu, i la pèrdua d'aquest lloc.

4. Aquestes persones estaran obligades a participar en totes les convocatòries de proves de llengua catalana que durant aquest període convoquin la Direcció General de Política Lingüística i l'Escola Balear d'Administració Pública per obtenir el certificat de coneixements de llengua catalana corresponent al nivell exigit per a l'accés al cos, l'escala i l'especialitat, o l'escala, la subescala, la classe o la categoria, o la categoria professional a la qual s'ha accedit.

Així mateix, l'Escola Balear d'Administració Pública promourà la realització de cursos, i de les proves corresponents, que permetin a tot el personal afectat, sigui de l'àmbit dels serveis generals de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o del seu sector públic instrumental, obtenir els certificats de coneixements de català del nivell exigit per a l'accés al cos, l'escala i l'especialitat, o l'escala, la subescala, la classe o la categoria, o la categoria professional a la qual s'ha accedit.

Article 9

Modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

1. L'article 78 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, queda redactat de la manera següent:

Article 78

Reconversió i canvi d'ús a residencial

1. En els establiments d'allotjament turístic o parcel·les no edificades d'ús turístic en què, per raons d'incompatibilitat de l'ús turístic amb la zona en la qual s'han situat, per tenir condicions o elements de fet que justifiquin la inviabilitat turística i econòmica, especialment en les zones definides en els plans d'intervenció en àmbits turístics, o per la seva notòria obsolescència quan no estiguin situats en zones turístiques, es pot instar el canvi d'ús a residencial davant l'administració urbanística competent, la qual ha de tramitar i resoldre l'expedient administratiu, amb l'informe previ de l'administració turística, en el qual han de quedar justificades les condicions esmentades i convenientment valorades l'oportunitat i la idoneïtat del canvi d'ús. El canvi d'ús s'entén referit a la totalitat de la parcel·la, incloses les seves edificacions o construccions.

2. També es pot plantejar el canvi d'ús dels establiments d'allotjament turístic i de les parcel·les no edificades d'ús turístic, en els quals siguin igualment valorades l'oportunitat i la idoneïtat d'aquest canvi. També és igualment aplicable als edificis en els quals hi ha un ús plurifamiliar no incorporat a l'ordenació i el planejament no el preveu.

3. La densitat màxima ha de ser d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable destinada a usos residencials i la proposta ha de preveure un mínim del 10 % de l'edificació destinada a usos diferents del residencial entre els següents: establiment públic, administratiu, comercial, esportiu, docent o sociocultural.

Excepcionalment, mitjançant la tramitació d'un expedient administratiu específic i individual per projecte, l'administració urbanística competent pot dispensar el compliment de la dimensió mínima d'habitatge autoritzable mitjançant una resolució motivada, i s'han de determinar en l'expedient esmentat la dimensió mínima d'habitatge que s'ha d'autoritzar, que ha de complir amb la normativa d'habitabilitat, i el percentatge d'edificació destinada a altres usos. Quan el canvi d'ús es produeixi sobre una parcel·la no edificada, els paràmetres urbanístics que s'han d'aplicar són els de la seva qualificació urbanística en el moment de la sol·licitud del canvi d'ús.

4. A l'efecte d'aquesta Llei, s'entén que un establiment és obsolet quan es puguin acreditar elements fàctics que posin de manifest la falta de competitivitat d'aquest establiment en condicions normals d'explotació i mercat.

L'establiment s'ha de donar de baixa definitivament amb liquidació efectiva de totes les responsabilitats empresarials, laborals, contractuals i la resta que resulti d'aplicació.

5. Quan per les característiques tècniques, constructives o edificatòries d'un edifici en situació d'inadequació no resulti viable tècnicament o econòmicament la rehabilitació integral de l'edifici, a instàncies dels titulars pot acordar-se la demolició d'aquest per reconstruir-lo adaptant-se als paràmetres urbanístics d'edificabilitat, ocupació i alçària màxima que tenia l'edifici sobre el qual escau el canvi d'ús.

6. En tots els casos en els quals sigui procedent el canvi d'ús, el titular de l'establiment ha d'abonar a l'administració municipal competent, en concepte de monetització de la cessió d'aprofitament, el 5 % del pressupost d'execució material de la rehabilitació integral o reconstrucció de l'edifici en el qual s'hagi formalitzat el canvi d'ús. Aquest valor de cessió només s'ha d'aplicar sobre la superfície construïda corresponent al nou ús. Aquests ingressos s'han de destinar a actuacions i inversions a la zona on s'ha fet el canvi d'ús, després de l'informe previ i vinculant de l'administració turística competent.

7. Els establiments turístics en els quals s'hagin executat obres d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquest article queden legalment incorporats al planejament com a edificis adequats i la seva qualificació urbanística es correspon amb la seva volumetria específica.

8. La documentació que s'ha d'aportar a l'administració urbanística ha de ser suficient per valorar tots els aspectes necessaris per adoptar la resolució i ha d'incloure, com a mínim, una exposició dels antecedents i la situació urbanística, els documents gràfics i la justificació del compliment dels requisits exposats en aquest article, com també de la solució presentada. Així mateix, l'administració urbanística ha de sotmetre la proposta de resolució a audiència pública durant el termini mínim d'un mes, a l'efecte que es puguin presentar suggeriments o al·legacions.

9. Els promotors de la reconversió d'establiments turístics en habitatges han de reservar almenys un 30 % dels nous habitatges a persones joves menors de 35 anys.

10. Els nous habitatges resultants de l'aplicació d'aquesta disposició tenen la condició d'habitatge de preu limitat.

2. La lletra f) de l'article 122 de la Llei 8/2012 queda modificada de la manera següent:

f) Clausura temporal o definitiva de l'establiment o de l'habitatge d'ús turístic o residencial del qual derivi la infracció.

3. La lletra b) de l'apartat 1 de l'article 128 de la Llei 8/2012 queda modificada de la següent manera:

b) La clausura temporal de l'establiment o de l'habitatge d'ús turístic o residencial del qual derivi la infracció.

Aquesta mesura provisional s'ha d'acordar en tot cas quan es tracti de la infracció a què es refereix la lletra i) de l'article 120.

4. L'apartat 3 de l'article 128 de la de la Llei 8/2012 queda modificat de la manera següent:

3. Les mesures provisionals s'han d'adoptar amb l'audiència prèvia de les persones interessades, en el termini màxim de set dies, perquè puguin aportar totes les al·legacions, els documents i les informacions que considerin convenients. No obstant això, quan les mesures provisionals s'adoptin abans de la iniciació del procediment sancionador, han de ser confirmades, modificades o aixecades en l'acord d'iniciació del procediment després de l'audiència de les persones interessades.

Article 10

Modificació de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears

1. Els apartats 3 i 4 de l'article 151 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

3. Les llicències s'atorguen d'acord amb les previsions de la legislació i de l'ordenació urbanístiques vigents en el moment d'atorgar-les, sempre que es resolguin dins el termini establert. Si es resolen fora de termini, s'han d'atorgar d'acord amb la normativa vigent en el moment en què s'havien de resoldre. En tot cas, ha de constar en el procediment l'informe tècnic i jurídic corresponent o el certificat de conformitat urbanística expedit per una entitat privada de certificació urbanística sobre l'adequació de l'acte pretès a aquestes previsions.

En cas que l'ajuntament hagi de sol·licitar un informe o una autorització sectorial per resoldre el procediment, amb la sol·licitud ha de comunicar a l'organisme sectorial la data de compleció de l'expedient, de manera que la normativa sectorial aplicable per emetre l'informe o l'autorització ha de ser la que correspongui d'acord amb les regles indicades en aquest apartat respecte de la normativa aplicable per atorgar la llicència.

4. La resolució expressa s'ha de notificar en el termini màxim de tres mesos. El còmput del termini de resolució del procediment s'inicia una vegada que la sol·licitud reuneix formalment els requisits exigibles i s'ha aportat al registre la documentació completa exigida pels respectius reglaments de desplegament d'aquesta Llei, per l'instrument de planejament corresponent i per la normativa sectorial.

El termini màxim de resolució únicament es pot suspendre en els casos i els termes que fixen l'article 22 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i els respectius reglaments de desplegament d'aquesta Llei. En els supòsits de suspensió facultativa, s'ha d'adoptar un acord exprés de suspensió, que s'ha de notificar a les persones interessades. Si la causa de la suspensió és el requeriment d'esmena de deficiències de contingut material o l'aportació de documentació, el requeriment s'ha de fer en una notificació única, tret que del compliment del tràmit d'esmena o d'aportació es dedueixin defectes diferents dels assenyalats anteriorment i que l'òrgan que va efectuar el requeriment no podia apreciar.

Un cop transcorregut el termini màxim de resolució i notificació, es pot entendre atorgada la llicència sol·licitada, sens perjudici del que estableix l'article 5.2 d'aquesta Llei, excepte els casos en què una norma amb rang de llei estatal o autonòmica prevegi expressament el caràcter negatiu de la falta de resolució dins el termini establert.

2. La disposició addicional vintena de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional vintena

Norma temporal de canvi d'ús i d'aprofitament en els terrenys qualificats com a equipaments públics i privats

1. Per a les sol·licituds de llicència que es presentin en un termini de quatre anys des de l'entrada en vigor del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge, i s'executin en un màxim de tres anys des de l'inici de les obres, en parcel·les situades en sòl urbà amb una qualificació d'equipament de titularitat pública, sense edificar o amb edificacions no destinades encara a l'ús d'equipament, o bé que, si ja es disposa d'un equipament en funcionament, hi ha una edificabilitat romanent, es permet, a més de l'ús d'equipament, l'ús residencial destinat a habitatge protegit en règim de lloguer o en cessió d'ús. L'administració pública titular dels terrenys pot reservar una part de l'edificació per destinar-la a l'ús d'equipament en funció de les seves necessitats.

L'edificabilitat d'aquestes parcel·les és la mitjana de l'àmbit espacial homogeni dels usos residencials, definit segons els punts 1.a) i 1.b) de la disposició addicional onzena d'aquesta Llei, o l'actual que li assigna el planejament, si aquesta és superior. L'alçària màxima no pot superar l'alçària màxima permesa de la qualificació urbanística majoritària allà on se situa o la que li assigna el planejament, si aquesta és superior. La densitat màxima és d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la, arrodonida al nombre enter per defecte.

2. Per a les sol·licituds de llicència que es presentin en un termini de quatre anys des de l'entrada en vigor del Decret llei 6/2023, ja esmentat, i s'executin en un màxim de tres anys des de l'inici de les obres, en parcel·les situades en sòl urbà amb una qualificació d'equipament privat, sense edificar o amb edificacions no destinades encara a l'ús d'equipament, o bé que, si ja disposa d'un equipament en funcionament, hi ha una edificabilitat romanent, es permet, a més de l'equipament, que podrà situar-se en un altre edifici de la mateixa parcel·la, l'ús residencial destinat a habitatge de preu limitat.

L'edificabilitat d'aquestes parcel·les serà la mitjana de l'àmbit espacial homogeni dels usos residencials, definit segons els punts 1.a) i 1.b) de la disposició addicional onzena d'aquesta llei o l'actual que li assigna el planejament, si aquesta és superior. L'alçaria màxima no podrà superar l'alçària màxima permesa de la qualificació urbanística majoritària allà on se situï, o la que li assigna el planejament, si aquesta és superior. La densitat màxima serà d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la, arrodonida al nombre enter per defecte. L'edificabilitat que s'assignarà a l'equipament serà, com a mínim, d'un 10 % de la nova edificabilitat que s'assigni a la parcel·la.

Amb posterioritat a l'obtenció de la llicència de primera ocupació, en la qual ha de constar la condició dels nous habitatges de preu limitat creats, s'ha de fer la primera inscripció en el Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat, com a requisit previ a les seves posteriors transmissions, arrendaments o altres modalitats de transmissió de qualsevol dret o cessió d'ús admès en dret.

3. Sens perjudici de l'eficàcia immediata de les mesures, els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències en matèria d'urbanisme, poden acordar, mitjançant un acord del ple, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge, la no aplicació d'aquesta disposició, o bé exceptuar-ne l'aplicació en aquells equipaments per raons paisatgístiques, de procedència, de mobilitat o qualsevol altra naturalesa que justifiqui la no implantació d'habitatge protegit o de preu limitat en aquell àmbit. En cas que en el termini esmentat no s'adopti cap acord, les mesures contingudes en aquesta disposició seran d'aplicació plena, tret que ja s'hagi adoptat aquest acord a l'empara del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, ja esmentat.

En el cas del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit), la competència per adoptar l'acord esmentat és del Consell de Govern de les Illes Balears.

4. Les cobertes dels aparcaments exteriors de les actuacions executades a l'empara d'aquesta disposició que es facin amb instal·lacions fotovoltaiques no computen a l'efecte dels paràmetres urbanístics d'edificabilitat i ocupació.

5. Les actuacions dels punts 1 i 2 anteriors no es poden desenvolupar quan l'equipament s'ubiqui en sectors o àmbits amb usos industrials predominants.

6. Els edificis en els quals s'hagin executat obres d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquesta disposició queden legalment incorporats al planejament com a edificis adequats, i la seva qualificació urbanística es correspon amb la seva volumetria específica.

7. Les actuacions que s'ubiquen en parcel·les que compleixin les condicions dels punts anteriors i estiguin confrontades amb una parcel·la amb un equipament públic en funcionament d'ús docent, sanitari o sociosanitari, requereixen d'un informe preceptiu previ a la sol·licitud de la llicència, que ha d'emetre la conselleria competent en la matèria que correspongui, a l'efecte de poder limitar o deixar sense efecte la viabilitat del canvi d'ús si hi ha una necessitat d'ampliació de l'equipament existent.

8. La parcel·la edificable destinada a equipament públic o privat que s'aculli a aquesta norma pot ser objecte d'una reordenació volumètrica i assenyalament de noves alineacions que l'assimili amb les illes d'ús residencial plurifamiliar de l'àmbit, amb un informe previ favorable dels serveis tècnics municipals, a fi de garantir la millor implantació dels nous habitatges protegits o de preu limitat si de l'aplicació dels paràmetres edificatoris vigents en el solar esdevé la impossibilitat d'implantar correctament els nous habitatges protegits o de preu limitat.

A aquest efecte, i d'acord amb l'edificabilitat, l'alçària màxima i les densitats fixades en el segon paràgraf dels punts 1 i 2 d'aquest article, els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències en matèria d'urbanisme, poden aplicar en la parcel·la edificable objecte de reordenació volumètrica i assenyalament de noves alineacions els mateixos paràmetres edificatoris regulats per les ordenances que en les parcel·les edificables confrontants o pertanyents al mateix àmbit espacial homogeni. El projecte bàsic presentat ha d'incloure l'estudi de reordenació volumètrica i la seva justificació urbanística. També es pot presentar a l'ajuntament un estudi previ de reordenació amb el nivell de detall suficient perquè els serveis tècnics puguin emetre l'informe previ.

En cap cas aquesta reordenació podrà ocasionar perjudici ni alterar les condicions d'ordenació de les parcel·les confrontants o incloses en el mateix àmbit espacial.

9. L'aplicació de la mesura establerta en el punt 1 requereix que l'ajuntament identifiqui de forma motivada conformement a la norma bàsica estatal el sòl susceptible d'acollir habitatge protegit.

El Ple, amb la informació pública prèvia per un termini de set dies, sense més tràmits ni informes, ha d'acordar sobre la mesura.

Aquest acord s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s'ha d'incorporar al planejament afectat en la primera modificació que es tramiti.

3. La disposició addicional vint-i-unena de la Llei 12/2017 queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional vint-i-unena

Actuacions per permetre el creixement en alçària

1. En els terrenys classificats com a sòl urbà on l'ús residencial plurifamiliar estigui permès es poden autoritzar les actuacions encaminades a harmonitzar les alçàries de les edificacions d'un front d'illa o tram de carrer delimitat per dos vials o espais públics. L'alçària màxima autoritzable pot superar en un 50 % l'alçària mitjana de les edificacions d'aquest front d'illa o tram de carrer, calculada de forma ponderada a la longitud de façana de la parcel·la i segons un nombre enter per defecte a partir de les permeses pel planejament urbanístic o de les existents en el cas d'edificacions inadequades al planejament per la seva alçària.

Aquestes alçàries s'han de calcularan d'acord amb la situació a l'entrada en vigor del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge. En cap cas s'han de computar edificacions en situació de fora d'ordenació segons l'article 129.2.b), ni les ampliacions d'edificacions en situació de fora d'ordenació de l'article 129.2.c), tots dos d'aquesta Llei.

L'alçària màxima reguladora resultant del creixement en alçària no pot superar la de l'edifici més alt de l'illa on s'ubica ni tampoc 1,4 vegades l'amplària del vial o espai públic al qual dona front.

El nombre d'habitatges autoritzables en cada actuació és l'enter per defecte que resulta de dividir per 60 la superfície construïda d'aquesta, que inclou tant la superfície edificada legalment com l'edificable amb l'increment d'alçària, paràmetre que ha de prevaler sobre qualsevol altre del planejament que determini el nombre màxim d'habitatges per parcel·la.

Les llicències urbanístiques per a aquest tipus d'actuacions s'han de sol·licitar en el termini de quatre anys a partir de l'entrada en vigor del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge, i s'han d'executar de conformitat amb els terminis i les pròrrogues que estableix aquesta Llei.

Sens perjudici de l'eficàcia immediata de les mesures, els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències en matèria d'urbanisme, poden acordar, mitjançant un acord del ple, que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge, la no aplicació o la limitació d'aquesta disposició per raons paisatgístiques, de proporció de la secció viària urbana, de preservació de l'entorn o de qualsevol altra circumstància que s'acordi en ús de la seva competència municipal. Aquesta limitació també pot ser parcial en determinats àmbits, qualificacions urbanístiques, illes, trams de carrers o altres conceptes anàlegs.

En cas que en el termini esmentat no s'adopti cap acord, les mesures contingudes en aquesta disposició seran d'aplicació plena, tret que ja s'hagi adoptat l'acord esmentat a l'empara del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, ja esmentat.

2. En el cas d'edificis, entorns o àmbits declarats BIC, bé cultural o inclosos en els catàlegs municipals d'elements i espais protegits, aquesta actuació únicament es pot dur a terme amb autorització prèvia de l'administració competent d'acord amb la legislació en matèria de patrimoni.

3. L'excés d'edificabilitat que resulti com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta disposició, respecte de la permesa pel planejament urbanístic, serà destinada íntegrament a habitatges de preu limitat.

Els nous habitatges que resultin queden exonerades del compliment de la reserva obligatòria d'aparcament i es poden situar en qualsevol planta de l'edifici que permeti l'ús residencial.

4. Amb posterioritat a l'obtenció de la llicència de primera ocupació, en la qual ha de constar la condició dels nous habitatges de preu limitat creats, s'ha de fer la primera inscripció en el Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat, com a requisit previ a les seves posteriors transmissions, arrendaments o altres modalitats de transmissió de qualsevol dret o cessió d'ús admès en dret.

5. Els edificis en els quals s'hagin executat obres d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquesta disposició queden legalment incorporats al planejament com a edificis adequats i la seva qualificació urbanística es correspon amb la seva volumetria específica.

6. A l'efecte d'aquesta disposició, s'entén per alçària mitjana el nombre enter per defecte que resulta de la fórmula següent:

      ∑(Pi x Li)

HM= ----------------

Lt

En què:

Pi: nombre de plantes, computades des de la planta baixa, permeses pel planejament o existents en el cas d'edificacions inadequades al planejament per la seva alçària, de cadascuna de les parcel·les del front d'illa o tram de carrer limitat entre dos vials o espais públics.

Li: longitud de façana de cadascuna de les parcel·les del front d'illa o tram de carrer limitat entre dos vials o espais públics.

Lt: suma total de la longitud de façana de les parcel·les del front d'illa o tram de carrer limitat entre dos vials o espais públics.

7. Quan les parcel·les del front d'illa o tram de carrer, en lloc de tenir una tipologia d'edificació definida per alineació en vial, nombre màxim de plantes i profunditat edificable, tenguin una ordenació o tipologia d'edificació segons regulació de parcel·la en la qual el nombre autoritzable de plantes de l'edifici que s'ha de construir depèn del compliment de la resta de paràmetres d'edificació, a l'efecte del càlcul de l'alçària mitjana del tram de carrer, s'ha d'entendre per Pi en parcel·les sense edificar el nombre màxim de plantes, computades des de la planta baixa, permeses pel planejament amb independència de la resta de paràmetres d'edificació, i parcel·les amb edificis adequats i inadequats al planejament les existents.

S'ha d'entendre per Li, en lloc de la longitud de façana de parcel·la, la longitud màxima de façana de l'edifici permesa pel planejament en parcel·les sense edificar amb independència de la resta de paràmetres d'edificació, i l'existent en parcel·les amb edificis adequats i inadequats al planejament.

Lt correspondrà a la suma total de les longituds de façana dels edificis existents i les màximes permeses pel planejament en cas de parcel·les no edificades del front d'illa o tram de carrer limitat entre dos vials o espais públics.

Article 11

Modificació de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears

1. La lletra l) de l'article 4 de la Llei 5/2018 de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

l) Allotjament de dotació: són dotacions públiques destinades a resoldre de manera transitòria, mitjançant el pagament d'una renda o cànon, la necessitat d'habitatge de persones o unitats de convivència. S'han de destinar de manera preferent a empleats públics desplaçats per cobrir les necessitats sanitàries, docents i de seguretat, entre d'altres, col·lectius especialment vulnerables, d'acord amb el que estableix l'article 3 d'aquesta Llei i, especialment, als joves, a la gent gran i a les persones amb necessitats socials derivades de la violència de gènere i de processos de desnonament o anàlegs, sense que en cap cas puguin destinar-se a residència habitual o permanent dels beneficiaris. Els allotjaments de dotació es poden situar en sòls o edificacions, o en parts d'aquestes, destinats a equipaments o dotacions de titularitat pública, així com en sòl residencial de titularitat pública.

2. La lletra v) de l'article 4 de la Llei 5/2018 queda modificada de la manera següent:

v) Allotjament amb espais comuns complementaris: modalitat residencial, pública o privada, destinada a resoldre de manera transitòria, mitjançant el pagament d'una renda o cànon, la necessitat d'habitatge de persones o unitats de convivència que, d'acord amb la normativa d'habitabilitat, està formada per un espai d'ús privatiu i que disposa d'uns espais comuns complementaris proporcionals on es desenvolupin activitats comunitàries que complementin i afavoreixin la cohabitació dels seus habitants, i l'ús i el gaudi dels espais privatius de tot o part dels allotjaments que comprèn l'edifici. Aquests allotjaments es poden implantar en parcel·les amb usos residencials permesos pel planejament o per una disposició normativa que així ho determini, llevat del residencial unifamiliar; s'han de configurar com una única unitat registral i es destinaran a la totalitat d'un immoble o part d'aquest.

Article 12

Modificació de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries

Es modifica la matriu d'ordenació del sòl rústic de l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, que queda redactada de la manera següent:

	Sector primari				Sector secundari		Equipaments		Altres
	Activitats extensives	Activitats intensives	Activitats complementàries		Indústria transformació agrària	Indústria general	Sense construcció	Resta d'equipaments	Activitats extractives	Infraestructures	Habitatge unifamiliar aïllat	Protecció i educació ambiental
			Transformació i venda directa dels productes de la mateixa explotació agrària	Resta d'activitats complementàries
AANP	1	2	2-3	2-3	2-3	3	2-3	3	3	2-3	3	2
ANEI	1	2	2	2	2-3	3	2	3	2-3	2	3	1
ARIP	1	1	1	2	2	3	2	2	2-3	2	2-3	1
APR	(1)	(1)	(1)	(1)	2	3	2	2	2-3	2	2-3	2
APT	1	2	2	2	2	3	2	3	2-3	2	3	1
AIA	1	1	1	1	2	2-3	2	2	2-3	2	2	1
AT	1	1	2	2	2	3	2	2	3	2	2	1
SRG	1	1	1	1	2	2-3	2	2	2-3	2	2	1

Categories de sòl:

SRP. Sòl rústic protegit:

AANP. Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció (3)

ANEI. Àrea natural d'especial interès

ARIP. Àrea rural d'interès paisatgístic

APR. Àrea de prevenció de riscs (1)

APT. Àrea de protecció territorial

SRC. Sòl rústic comú:

AIA. Àrea d'interès agrari

AT. Àrea de transició

SRG. Sòl rústic de règim general

Regulació dels usos:

1. Admès sens perjudici del compliment de la normativa específica.

2. Condicionat segons el que estableix el Pla Territorial Insular (2).

2-3. Prohibit amb les excepcions que estableix el Pla Territorial Insular. En el cas d'habitatge unifamiliar aïllat s'entendrà que l'ús és condicionat fins que el Pla Territorial Insular estableixi les excepcions corresponents (2).

3. Prohibit.

Les determinacions dels usos d'aquesta matriu tenen el caràcter de nivell de protecció mínima del sòl rústic, i poden ser incrementats pels instruments d'ordenació territorial i de planejament urbanístic.

Normes específiques:

(1) Els usos ubicats en les àrees de prevenció de riscs només es poden autoritzar amb l'informe previ favorable de l'administració competent en matèria de medi ambient. Queden exceptuats de l'esmentat informe preceptiu les APR d'erosió i les de contaminació o vulnerabilitat d'aqüífers.

A l'efecte de l'autorització de nous habitatges en sòl rústic en APR, la parcel·la mínima serà la corresponent a la qualificació del sòl rústic subjacent, i si no és coneguda, la corresponent al sòl rústic confrontant. Si són diverses les qualificacions de sòls rústics confrontants, s'ha d'aplicar la més restrictiva.

Així mateix:

a) En les àrees de prevenció de riscs d'incendis, quan es destinin a usos o activitats que suposin habitatges han d'incorporar mesures de seguretat viària per garantir l'accés de persones i vehicles, dipòsits d'aigües per a una primera situació d'emergència, així com actuacions en la vegetació en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible, i se'ls aplicarà el règim d'usos prevists a la categoria de sòl que es correspondria en absència d'aquest risc d'incendi.

b) En les àrees de prevenció de riscs d'erosió:

a. S'han d'estabilitzar els talussos d'excavació mitjançant murs de contenció o bancals.

b. Els bancals i parets seques, existents o de nova creació, s'han de mantenir en bon estat de conservació.

c. La desforestació ha de ser l'estrictament necessària per a l'execució de l'obra.

c) En les àrees de prevenció de riscs de vulnerabilitat d'aqüífers:

a. El sistema de tractament de les aigües residuals ha de complir amb el que estableix el Pla Hidrològic de les Illes Balears.

b. Durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

Per a l'autorització d'usos, obres o activitats del sector primari s'atendrà la regulació d'usos del sòl subjacent, sens perjudici d'haver de disposar, si escau, d'un informe favorable o l'autorització de l'administració competent a l'efecte de prevenir el risc.

(2) A l'efecte de l'aplicació transitòria d'aquesta matriu, en relació amb el sector primari, s'entenen inclosos els usos a què es refereix la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, així com la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, encara que no estiguin prevists en els instruments de planejament general.

(3) L'ús condicionat en el sector primari, excepte la columna «resta d'activitats complementàries», només afectarà els projectes que comportin noves construccions o ampliació de les existents, i els canvis d'ús quan l'ús autoritzat i el que es proposa no es trobin, tots dos, inclosos en les columnes afectades per aquesta norma específica. A aquest efecte, la legalització d'edificis en situació de fora d'ordenació s'equipara al supòsit de noves construccions. La resta d'actuacions tindran la consideració d'usos admesos.

Els instruments d'ordenació específica per a cada categoria de sòl, de conformitat amb la Llei agrària, podran determinar el caràcter d'ús admès, condicionat o prohibit dels usos agraris del sector primari, amb preferència sobre allò previst en aquesta matriu o en les dels plans territorials insulars.

(4) En les zones d'alt valor agrari, incloses, per tant, les AIA, l'ús d'habitatge unifamiliar aïllat només serà autoritzable quan l'habitatge sigui annex a l'explotació agrària.

Article 13

Modificació del Decret llei 1/2024, de 22 de març, pel qual es regulen determinats aspectes de l'activitat sanitària urgent i emergent a les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 1 del Decret llei 1/2024, de 22 de març, pel qual es regulen determinats aspectes de l'activitat sanitària urgent i emergent a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

2. Així mateix, en el títol II es regula la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència urgent i emergent de les Illes Balears i com a mitjà basat en el principi de lliure adhesió i baixa voluntària dels seus integrants, posat a disposició del Servei de Salut de les Illes Balears, a l'efecte de possibilitar la millor organització i prestació de l'assistència sanitària urgent i emergent regulada en l'annex IV del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització.

En relació amb aquesta Xarxa, s'estableixen les formes, els requisits i el procediment d'habilitació per a la prestació per part de centres i serveis sanitaris de titularitat privada de serveis sanitaris de caràcter urgent i emergent a les Illes Balears.

​​​​​​​2. L'article 3 del Decret llei 1/2024 queda modificat de la manera següent:

Article 3

Assistència urgent i emergent per mitjà de la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència sanitària urgent i emergent de les Illes Balears

La prestació sanitària per mitjà de la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència sanitària urgent i emergent de les Illes Balears que és objecte de regulació en el títol II d'aquesta norma s'estén únicament a l'atenció sanitària urgent i emergent, és a dir, l'atenció que es presta al pacient que hagi acceptat explícitament que aquesta sigui prestada pels centres d'aquesta Xarxa, en els casos en què la situació clínica obliga a una atenció sanitària immediata, tal com s'estableix en l'annex IV del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre.

3. El títol II del Decret llei 1/2024 passa a tenir la denominació següent:

TÍTOL II La Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència sanitària urgent i emergent de les Illes Balears i procediment d'habilitació

4. L'article 10 del Decret llei 1/2024 queda modificat de la manera següent:

Article 10

Selecció de l'operador

1. Tots els centres sanitaris amb internament o hospitals, els centres sanitaris sense internament i els serveis de transport sanitari de titularitat privada als quals es refereix l'article 14.3 d'aquest Decret llei que ofereixin la prestació definida en l'article 3 d'aquest poden, per mitjà dels seus titulars o gestors, sol·licitar la seva admissió en la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'Assistència Sanitària Urgent i Emergent de les Illes Balears, en la qual han de ser admesos en condicions d'igualtat en el règim establert en aquesta norma, sempre que compleixin amb els requisits que disposen els articles 14 i 15.

2. L'usuari de la prestació ha seleccionar el centre sanitari que farà la prestació assistencial concreta d'entre els centres hospitalaris habilitats que se li ofereixin, segons el criteri del facultatiu que l'assisteixi en la situació d'urgència, atesa la major garantia de la continuïtat assistencial a l'usuari, la viabilitat del trasllat a aquest en funció de la distància per recórrer i la patologia aparent i l'estat de l'usuari i la capacitat i disponibilitat de prestació d'assistència urgent o emergent que, a cada moment, tenguin els centres de titularitat pública, així com els habilitats de la Xarxa.

En qualsevol cas, es garanteix el dret dels usuaris a ser assistits en el centre de la seva elecció d'entre els centres de la Xarxa que se li ofereixin, així com el seu dret a ser assistit en un centre del Servei de Salut de les Illes Balears si així ho vol.

3. S'han d'oferir a l'usuari o, si escau, als seus familiars majors d'edat amb preferència del més pròxim al més remot, o a les persones vinculades de fet a ell presents en el moment de l'atenció, si l'usuari no pot manifestar-se sempre que sigui possible en atenció a les circumstàncies indicades en el punt anterior i que hagin acceptat rebre la prestació assistencial per mitjà dels centres de la Xarxa, un mínim de dos centres habilitats pertanyents a diferents titulars. S'exceptuen els supòsits en què per garantir la continuïtat assistencial de l'usuari o per les necessitats assistencials que presenti l'usuari sigui necessari derivar al pacient a un centre sanitari concret.

5. L'article 11 del Decret llei 1/2024 queda modificat de la manera següent:

Article 11

Contingut de l'assistència

1. El contingut de l'assistència sanitària regulada en aquest títol i que pot ser prestada per centres de la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència sanitària urgent i emergent de les Illes Balears és la continguda en l'annex IV del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització, amb l'excepció dels processos d'assistència sanitària urgent, que per les seves característiques, complexitat o caràcter tempodependent, només puguin ser prestats per centres específicament habilitats a aquest efecte.

2. L'atenció urgent i emergent a la qual es refereix l'article 3 d'aquest Decret llei inclou tant les assistències sanitàries sense internament que poden prestar qualssevol dels centres i serveis de transport sanitari habilitats, com les assistències sanitàries que poden prestar els centres hospitalaris, directament o amb el trasllat previ d'un pacient des d'un altre centre o servei sanitari a un centre hospitalari.

3. Es poden admetre les assistències sanitàries urgents i emergents en qualsevol dels operadors econòmics habilitats, en els casos següents:

a) Primers trasllats en vehicle d'ambulància, pública o privada, activada pel CCUM-061. S'hi inclouen els pacients que acudeixen a un centre hospitalari privat, en vehicle d'ambulància privada, quan aquest trasllat hagi estat comunicat i autoritzat prèviament pel Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears CCUM-061, segons les modalitats establertes en el protocol d'integració de recursos sanitaris privats externs (ambulàncies).

b) Trasllats secundaris a un hospital privat des d'urgències o unitats de vigilància intensiva de qualsevol hospital públic de les Illes Balears.

c) Pacients que acudeixen al servei d'urgències hospitalàries i provenen d'un centre sense internament, amb comunicació prèvia i autorització del Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears (CCUM-061).

d) Pacients que acudeixen, en primera instància, a un hospital privat en mitjans propis per indicació del Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears (CCUM-061).

6. L'article 12 del Decret llei 1/2024 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 12

Coordinació del CCUM-SAMU061

El Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears (CCUM-SAMU061) és el responsable de coordinar els processos assistencials que es duguin a terme a l'empara del que es disposa en aquest Decret llei.

A aquest efecte, el CCUM-SAMU061 ha d'organitzar i mantenir un servei d'informació i assessorament als potencials usuaris de la Xarxa, sobre les prestacions i les característiques dels centres en els quals poden rebre l'assistència urgent regulada per aquest títol.

7. L'article 13 del Decret llei 1/2024 queda modificat de la manera següent:

Article 13

Exclusions

Queden exclosos de la prestació sanitària urgent i emergent regulada en aquest Decret llei:

a) L'assistència sanitària no urgent o no emergent.

b) L'assistència sanitària feta sense comunicació o autorització quan l'una o l'altra sigui preceptiva.

8. L'article 14.1 del Decret llei 1/2024 queda modificat de la manera següent:

Article 14

Requisits generals

1. Poden ser objecte d'habilitació, per a la seva integració Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'Assistència Sanitària Urgent i Emergent de les Illes Balears, els centres hospitalaris de titularitat privada que disposin dels recursos següents:

a) Servei d'hospitalització convencional.

b) Servei d'urgències.

c) Atenció quirúrgica d'urgències.

d) Unitat de vigilància intensiva (UCI).

e) Servei de transport sanitari urgent propi o contractat.

9. S'afegeix un apartat 6 a l'article 16 del Decret llei 1/2024, amb la redacció següent:

6. Un cop que els centres hagin estat habilitats per primera vegada, poden sol·licitar la renovació de la seva habilitació en cadascuna de les successives convocatòries a les quals fa referència el punt 2, per mitjà d'una declaració responsable en la qual posin de manifest que mantenen inalterades les condicions en virtut de les quals se'ls va concedir la seva habilitació i interessen la seva renovació. Aquesta renovació els serà atorgada, sens perjudici de les comprovacions que el Servei de Salut de les Illes Balears estimi oportú fer. En cas de pretendre ampliar o reduir el nombre de centres habilitats, hauran de formular aquesta sol·licitud pel procediment ordinari, dels punts 2 i següents d'aquest article.

10. L'article 20 del Decret llei 1/2024 esmentat queda modificat de la següent forma:

​​​​​​​Article 20

Finançament

1. L'efectivitat de les prestacions assistencials previstes en aquest títol està subjecta a l'existència, a cada moment, de disponibilitats pressupostàries adequades i suficients per al seu finançament en el pressupost corrent del Servei de Salut de les Illes Balears. En qualsevol cas, el finançament de les assistències regulades en aquest títol ha de ser conforme als preus públics vigents que han d'aplicar els centres sanitaris de la xarxa pública de les Illes Balears per la prestació de serveis sanitaris quan hi ha tercers obligats al pagament o usuaris sense dret a l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics.

En el cas d'haver-hi un tercer obligat al pagament de l'assistència, aquest n'ha d'assumir el cost de conformitat amb el que preveuen l'article 83 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, la disposició addicional desena del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, i l'article 2.7 del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la Cartera de Serveis Comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització. En tot cas, resultarà d'aplicació quant a l'atribució del cost de l'assistència el que es disposa en la normativa estatal a aquest efecte.

2. Les resolucions d'habilitació dictades pel director general del Servei de Salut de les Illes Balears a les quals fa referència l'article 16.5 han de preveure que les prestacions contingudes en aquest títol, en els termes establerts en aquest punt i en el punt 4 d'aquest article, quan es facin en favor de persones que presentin la targeta sanitària europea o document oficial que atorgui drets equivalents, o si escau, estiguin proveïdes de targeta sanitària del Sistema Nacional de Salut d'Espanya, adscrita a INGESA o a un servei de salut autonòmic diferent del Servei de Salut de les Illes Balears, es puguin finançar inicialment amb càrrec als crèdits adequats dels pressuposts de despeses del Servei de Salut, sens perjudici de la seva posterior repercussió contra el concepte pressupostari «2X018 Compensació assistència sanitària desplaçats».

3. En el cas que sigui necessària l'aplicació d'alguna altra prestació, diferent de la inicialment autoritzada, amb l'autorització prèvia del servei d'admissió corporativa, excepte en els casos d'urgència vital, s'aplicarà l'Ordre de preus públics que han d'aplicar els centres sanitaris de la xarxa pública de les Illes Balears per la facturació de serveis sanitaris quan hi ha tercers obligats al pagament o usuaris sense dret a l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics.

4. El finançament de les assistències està limitat a l'import, vigent a cada moment, equivalent al seixanta-cinc per cent dels preus públics referits conformement a les prestacions que hagin efectuat efectivament, amb les revisions i comprovacions prèvies oportunes per part del Servei de Salut; el trenta-cinc per cent restant correspon als costs que el Servei de Salut ha d'assumir per dur a terme les tasques de gestió d'aquesta activitat.

5. En cap cas s'entenen finançables:

a) La prestació urgent o emergent que s'hagi fet en un centre sanitari sense internament habilitat, quan per raons assistencials es produeixi el trasllat urgent de l'usuari a un centre hospitalari, i en aquest cas únicament serà finançable l'assistència urgent hospitalària.

b) La prestació urgent o emergent prestada tant per centres sanitari sense internament com pels centres hospitalaris, si l'atenció urgent implica un ingrés hospitalari, i en aquest cas únicament serà finançable aquesta última prestació.

11. L'article 21 del Decret llei 1/2024 queda sense contingut.

12. La disposició final segona del Decret llei 1/2024 queda modificada de la manera següent:

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

13. Queden sense contingut l'últim paràgraf de l'apartat II i el penúltim paràgraf d'apartat VI de l'exposició de motius del Decret llei 1/2024.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei i, en particular, les disposicions següents:

a) La secció 3a del capítol VI del títol III de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

b) L'apartat 6 de l'article 71 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

c) La disposició transitòria onzena de la Llei 7/2024, de 11 de desembre, de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.

d) La lletra m) de la disposició derogatòria única de la Llei 7/2024, de 11 de desembre, de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.

 

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor el dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 13 de desembre de 2024

	El vicepresident
El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació Antoni Costa Costa	(Per suplència d'acord amb l'article 7 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears) Antoni Costa Costa
La consellera de Salut per suplència de la consellera de Presidència  i Administracions Públiques (art. 1 del Decret 10/2023,de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears) Manuela García Romero
El conseller d'Educació i Universitats
Antoni Vera Alemany
El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat
José Luís Mateo Hernández
El conseller de Turisme, Cultura i Esports
Jaume Bauzá Mayol
El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural
Joan Simonet Pons