BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'article 103.1 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix que l'administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret.

D'acord amb l'article 3 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, les administracions públiques han de respectar en la seva actuació el principi de racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió, la qual cosa comporta l'eliminació dels tràmits innecessaris.

La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa al mercat interior (coneguda com Directiva Bolkestein) va marcar com a objectiu simplificar els procediments i els tràmits en els estats membres. Respecte dels procediments i tràmits, indicava que s'ha de tenir en compte la seva necessitat, nombre, possible duplicació, costos, claredat i accessibilitat, així com les dificultats pràctiques i els retards que podrien generar-se en relació amb el prestador de què es tracti.

Tot i l'abundant normativa respecte de la necessitat d'una administració eficaç i eficient, la burocràcia, inicialment entesa com una organització regulada per normes que estableixen un ordre racional per distribuir i gestionar els assumptes que li són propis, ha esdevingut en una administració ineficient a causa de la paperassa, la rigidesa i les formalitats supèrflues.

L'excés d'intervencionisme i control per part de totes les administracions no només afecta la llibertat individual dels ciutadans, sinó també els indicadors de competitivitat, atès que les càrregues administratives impliquen, al cap i a la fi, costos administratius a les empreses i a la ciutadania.

Per això, el Govern de les Illes Balears considera que els tràmits administratius han de limitar-se als pertinents i no han de suposar una dilació indeguda del procediment. Amb aquest objectiu, resulta imprescindible analitzar si tot el que les administracions públiques de les Illes Balears demanen a la ciutadania és necessari, per tal d'evitar les conseqüències negatives que la superabundància de càrregues i traves burocràtiques té sobre la productivitat i la competitivitat de l'economia.

D'aquesta manera, les polítiques de simplificació i racionalització administratives constitueixen un compromís i un objectiu del Govern de les Illes Balears, que s'afronta des d'un triple vessant.

En primer lloc, és del tot imprescindible avançar en la simplificació procedimental. Això implica fusionar procediments connexos per evitar duplicitats; suprimir procediments que han perdut la finalitat originària; reformular les bases del procediment des del punt de vista de la simplificació, mitjançant l'aplicació als mecanismes de control dels principis de proporcionalitat de la intervenció administrativa, de racionalitat administrativa i de salvaguarda dels interessos de la ciutadania i l'interès general; impulsar el règim jurídic de les comunicacions prèvies i les declaracions responsables com a alternativa a les autoritzacions administratives; i precisar el contingut que han de tenir els informes tècnics, per delimitar clarament els aspectes sobre els quals s'han de pronunciar aquests i evitar així dilacions indegudes dels procediments.

En segon lloc, una major simplificació normativa ha de permetre facilitar la tasca dels operadors jurídics. És del tot necessari derogar disposicions normatives obsoletes, evitar la dispersió normativa i donar més poder als ajuntaments i consells insulars, a través de les reformes corresponents en un marc de seguretat jurídica, per poder dur a terme la simplificació pretesa.

Finalment, pel que fa a la simplificació documental, cal tenir present en tot moment el dret de les persones interessades en un procediment a no aportar dades ni documents no exigits per les normes, que ja són en poder de qualsevol administració o han elaborat aquestes, d'acord amb l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Per aquest motiu, resulta del tot imprescindible incidir en la compartició de dades entre les distintes administracions, així com la interoperabilitat de les dades.

II

Mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 12 de gener de 2024, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 7, de 13 de gener, es crea la Comissió de Simplificació i Racionalització Administratives de les Administracions Públiques de les Illes Balears, adscrita a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació i integrada, entre d'altres, per representants de totes les conselleries i, en especial, de les que, directament o indirectament, tenen competències relacionades amb les matèries relatives a la simplificació. A més, poden participar-hi els consells insulars, i també les entitats locals de les Illes Balears a través de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB).

La Comissió té com a finalitat coordinar la definició i l'aplicació de polítiques de simplificació administrativa, i també impulsar i fer el seguiment de mesures concretes per agilitzar els processos administratius, facilitar l'accés als serveis públics i millorar l'eficiència de les administracions públiques de les Illes Balears, tot això per simplificar i modernitzar la gestió pública a fi de fer-la més accessible, efectiva i eficient per a la ciutadania i les empreses.

A més, mitjançant Resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació i president de la Comissió, de 8 de febrer de 2024, es varen nomenar els membres del Grup de Treball de Simplificació Administrativa.

III

Aquesta llei s'estructura en un títol preliminar i tres títols específics, onze disposicions addicionals, onze disposicions transitòries, una disposició derogatòria i setze disposicions finals.

El títol preliminar estableix l'objecte de la llei, que consisteix en l'adopció de mesures necessàries, de caràcter extraordinari i urgent, per promoure la simplificació i la racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears. A més, es determina el deure general de promoció de la simplificació administrativa.

El títol I determina les mesures de simplificació normativa i procedimental de caràcter general, que es duen a terme a través de la modificació de diversos textos legals.

En matèria de subvencions, entre d'altres, es preveu la possibilitat que els sol·licitants, els beneficiaris i les entitats col·laboradores es relacionin amb l'òrgan o entitat convocant per mitjans electrònics en determinats supòsits, i que les successives publicacions en el procediment de concessió puguin dur-se a terme a la seu electrònica. A més, cal destacar l'agilització en el pagament de les subvencions a través de la introducció d'un sistema de comprovació prèvia.

Els procediments d'elaboració de disposicions reglamentàries són cada vegada més extensos, per la qual cosa se simplifiquen els impactes que s'han d'analitzar i els tràmits d'audiència i informació pública, i es preveu la possibilitat de dur a terme una memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu simplificada. A més, es reformulen els projectes que s'han de sotmetre a dictamen preceptiu del Consell Consultiu de les Illes Balears, atès que s'exclouen els projectes d'ordre del conseller i els projectes de caràcter tècnic i les seves modificacions, el contingut dels quals vengui determinat per la normativa sectorial o europea.

En matèria de procediment administratiu, en la línia de la normativa estatal, es redueix el termini d'emissió d'informes que provenen d'altres administracions. Així mateix, s'efectuen dues modificacions puntuals. Una, pel que fa als acords de Consell de Govern en l'inici d'expedients de despesa per part de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional. L'altra, per preveure la consulta a les plataformes d'intermediació de dades o qualssevol altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte per tramitar i resoldre procediments sancionadors.

Finalment, en aquest títol es preveu l'aprovació d'una «Guia de simplificació de procediments de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears» en un termini de sis mesos des de l'aprovació d'aquesta llei.

El títol II, que regula les mesures de simplificació normativa i procedimental per àmbits sectorials, es divideix en catorze capítols.

En el capítol I, en matèria d'agricultura, ramaderia, desenvolupament rural, caça, pesca i medi natural, destaquen la modificació de la Llei agrària de les Illes Balears, per tal de simplificar, facilitar i clarificar les obligacions i els requisits dels titulars de les explotacions agràries per exercir aquesta activitat, la racionalització de la gestió del Registre interinsular agrari de les Illes Balears i el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles, així com la modificació de la regulació del règim general de caça, a l'efecte de simplificar la tramitació de les autoritzacions per als aprofitaments cinegètics que se sotmeten al règim general. A més, s'adapta i es reforça el règim sancionador en matèria de l'Estatut dels productors industrials i agroalimentaris de les Illes Balears, i es modifiquen els requisits derivats de la pandèmia als espais naturals de l'illa de Cabrera.

En el capítol II, en matèria de la mar, el cicle de l'aigua i recursos hídrics, s'escometen les reformes necessàries per donar una solució a l'acumulació d'expedients existent en aquest àmbit. Si bé en els darrers mesos s'ha dut a terme una intervenció decisiva per evitar dilacions innecessàries, es considera d'extraordinària i urgent necessitat l'eliminació de la petició preceptiva de determinats informes perquè la simplificació administrativa pretesa tengui efectes immediats. Cal destacar, en la mateixa línia simplificadora, la necessària regulació de les activitats i els usos del sòl a la zona de policia no subjectes a autorització de l'administració; de les zones inundables i àrees de prevenció de risc d'inundació; de les autoritzacions al domini públic marítimoterrestre per a esdeveniments d'interès general amb repercussió turística i per obres, usos i activitats a trams urbans de platges; i l'autorització o declaració responsable per a usos i activitats a la zona de servitud de protecció de costes (en la línia d'allò que va establir en aquest àmbit la Llei 4/2023, de 6 de juliol, d'ordenació i gestió integrada del litoral de Galícia, avalada per la recent sentència del Tribunal Constitucional 68/2024, de 23 de abril).

En el capítol III, respecte de l'educació, entre d'altres, es regulen els concerts educatius del primer cicle d'educació infantil, i es completen els mòduls econòmics dels concerts educatius. Aquesta forma de finançament implicarà un sistema àgil del finançament en els mateixos termes que els centres educatius públics. A més, s'adopta una mesura retributiva que incideix en la fidelització dels treballadors docents, ja que es corregeixen el cost i els factors que determinen la difícil o molt difícil cobertura de les places a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, com ara el preu mitjà del lloguer d'un habitatge de superfície mitjana en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears (així com amb la resta del territori de l'Estat), la doble insularitat o l'efecte de la temporalitat laboral en el sector serveis en relació amb l'increment de l'escolarització d'alumnat nouvingut.

El capítol IV aborda les mesures en matèria d'inversions d'interès autonòmic, respecte de les quals es concreten i amplien els equipaments públics que poden ser objecte de declaració d'inversió d'interès autonòmic. Com a novetat, es preveu que els ajuntaments de Palma i Eivissa, sobre la base del principi d'externalitat positiva inherent a la seva condició de capital, puguin sol·licitar al Consell de Govern la declaració d'inversió d'interès autonòmic de determinats equipaments. D'altra banda, s'introdueix la possibilitat de dur a terme declaracions d'inversions d'interès insular (en el cas d'infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars) i poder dur a terme aquestes declaracions d'interès als centres educatius privats sostinguts amb fons públics (a l'efecte de disposar d‘un instrument jurídic que permeti, amb la màxima celeritat, millorar o ampliar els equipaments existents i garantir una educació de qualitat a tot l'alumnat dels centres educatius sostinguts amb fons públics). A més, per seguretat jurídica, es completa el marc normatiu amb indicació expressa de l'aplicació del règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats.

En el capítol V s'adopten diverses mesures per reduir les traves burocràtiques en matèria d'energies renovables (amb una important simplificació en projectes de transició energètica).

En matèria d'indústria i emprenedoria, el capítol VI conté una mesura important per reduir el temps d'espera en la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) a través de la modificació del model de gestió. Actualment el problema del temps d'espera per a accedir a la prestació del servei d'ITV va directament relacionat amb l'escassetat d'infraestructura de la qual es disposa a les Illes.

Diversos informes incideixen en el fet que un règim amb una major dosi de liberalització suposarà un increment exponencial d'estacions en el territori, on els operadors competeixen en diverses variables, com localització, horari, serveis addicionals i preu, alhora que reportarà, a més, altres beneficis per als usuaris:

— Informe E/CNMC/0001/14 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, de juny de 2014, estudi sobre el mercat d'inspecció tècnica de vehicles.

— Informe IPN/CNMC/018/16 de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, de 13 d'octubre de 2016, sobre el projecte de Reial decret pel qual es regula la inspecció tècnica de vehicles i s'estableixen normes generals d'instal·lació i funcionament de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles.

— Informe 145/2018 de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de la gestió del servei d'inspecció tècnica de vehicles que han prestat els consells insulars durant el període 2014-2016.

El text de la normativa autonòmica actualment vigent restringeix un dels models que permet la normativa estatal, i impedeix beneficis als usuaris i una expansió de la xarxa d'estacions a les Illes Balears, motiu pel qual és oportú i necessari aprovar un nou marc jurídic autonòmic que coincideixi amb l'estatal i que doni cobertura a tots els possibles models de gestió de la ITV.

El capítol VII, destinat a la mobilitat, conté modificacions puntuals de la normativa reguladora del Consorci de Transports de Mallorca, entre d'altres, perquè pugui dur a terme estudis i informes tècnics sobre la mobilitat a les Illes Balears.

A més, regula els aparcaments dissuasius municipals, amb caràcter extraordinari i temporal. Aquesta mesura té un doble objectiu: d'una banda, millorar la mobilitat durant períodes de major afluència de visitants (especialment als nuclis urbans i a les platges); de l'altra, des d'una perspectiva mediambiental, millorar la qualitat de l'aire dels nuclis urbans (amb els corresponents efectes beneficiosos en la salut de la ciutadania), alhora que es preveu poder revertir el terreny al seu estat original una vegada finalitzi el període d'ús d'aquests equipaments.

La regulació en matèria mediambiental del capítol VIII va enfocada principalment a reduir l'acumulació d'expedients existents també en aquest àmbit amb l'objectiu de simplificar les avaluacions d'impacte ambiental i agilitzar l'emissió dels informes.

En primer lloc, se suprimeix la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es configura un òrgan ambiental unipersonal, tal com hi ha a altres comunitats autònomes i a l'Estat, per garantir una tramitació més àgil dels procediments. Aquesta supressió no suposa en cap cas la reducció de la protecció ambiental a les Illes Balears ja que es continuaran sol·licitant els informes d'impacte ambiental prevists a la normativa. Això sí, els tràmits que es duguin a terme davant l'òrgan ambiental, d'ara endavant unipersonal, seran més àgils amb la nova configuració que se li dóna.

En segon lloc, es duen a terme modificacions puntuals dels projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària o simplificada, a fi de racionalitzar-los i adaptar-los a la normativa estatal.

A més, es regulen les particularitats relatives a la vigència de les declaracions i els informes d'impacte ambiental. Amb aquesta nova regulació es vol donar resposta, entre d'altres, al problema de molts emissaris i altres infraestructures hidràuliques, atès que es pot donar la incongruència que les autoritzacions preceptives i pertinents (per exemple, en matèria de costes), després d'anys de tramitació, es puguin veure denegades o condicionades negativament, per tenir la declaració d'impacte ambiental concedida però caducada i haver de tornar a reiniciar tota la tramitació des de l'inici.

Per acabar amb aquest capítol, es duen a terme diverses modificacions normatives per tal de donar compliment a diversos acords. D'una banda, l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat–Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei de les Illes Balears 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada (BOIB núm. 76, de 8 de juny de 2023), d'acord amb el qual el Govern de les Illes Balears assumeix el compromís de modificar els apartats 7 i 8 de l'article 9 d'aquesta llei. D'altra banda, l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat–Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei de les Illes Balears 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca Reserva de Biosfera (BOIB núm. 169, de 14 de desembre), d'acord amb el qual el Govern de les Illes Balears assumeix el compromís de modificar i derogar diversos preceptes d'aquesta llei.

En el capítol IX es duen a terme algunes modificacions puntuals en matèria de funció pública, a través de les quals es completa la regulació de les pròrrogues de les comissions de serveis i de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió.

El capítol X, en l'àmbit de la salut i els serveis socials, regula la Història Social Única, com a instrument que ha d'integrar la informació relativa a la persona usuària dels serveis socials i, si s'escau, dels membres del nucli familiar, així com la comunicació de dades personals entre els serveis sanitaris i socials, i la necessària agilització del règim d'accés a determinats serveis socials dirigits a persones amb diagnòstic de salut mental.

Les modificacions en matèria de turisme del capítol XI s'enfoquen, en primer lloc, per seguretat jurídica i per facilitar l'aplicació per part dels operadors jurídics, a fer les reformes conseqüents a la supressió de la cèdula d'habitabilitat, la qual cosa redunda a favor de la corresponent simplificació normativa. En segon lloc, i en la línia d'altres mesures mediambientals contingudes en aquesta llei, es preveuen expressament, en aquest àmbit, les instal·lacions d'eficiència energètica i infraestructures per a la recàrrega de vehicles elèctrics i energies renovables.

Respecte de l'urbanisme, destaquen dues mesures del capítol XII.

En primer lloc, l'eliminació de la cèdula de primera ocupació que expedeixen els consells insulars (a excepció del d'Eivissa que, mitjançant l'aprovació d'un reglament de supressió i reducció de càrregues administratives en matèria d'habitabilitat, urbanisme i patrimoni històric, la va eliminar), la funció de la qual passa a la llicència d'ocupació o primera utilització. Malgrat que ambdós procediments no tenen exactament la mateixa finalitat, resulta que els documents i requeriments per obtenir-les són pràcticament els mateixos i el tràmit de la llicència d'ocupació i primera utilització pot abastar ambdues funcions. D'aquesta manera els promotors ja no han de presentar documentació similar en dues administracions diferents i es redueix la burocràcia. A més, s'escometen unes modificacions puntuals en la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, per suprimir les referències a l'esmentada cèdula d'habitabilitat de primera ocupació i per preveure expressament l'oferta d'habitatges protegits construïts a l'empara de l'establiment d'un dret de superfície a favor de persones físiques o jurídiques.

En segon lloc, l'establiment d'un règim de col·laboració públicoprivada a través de les entitats privades de certificació urbanística, acreditades per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC). Aquest sistema d'externalització, que ha funcionat amb èxit a altres comunitats autònomes, com ara la Comunitat de Madrid o de Galícia, permetrà agilitar la concessió de llicències per part dels ajuntaments.

Així mateix, s'efectua una modificació puntual de la reclassificació de sòls urbans sense urbanització consolidada que es va dur a terme a través del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística. En concret, se suprimeix un incís que establia l'obligació que no haguessin transcorregut més de tres anys del darrer acte essencial en la tramitació del procés d'adaptació per poder mantenir la classificació de sòl urbà. Aquesta nova normativa va suposar un escull burocràtic per a alguns municipis que ja havien adoptat l'acord d'aprovació inicial de l'instrument de planejament, situació que és del tot necessari resoldre. L'actual modificació, que desplegarà els efectes des de l'entrada en vigor del Decret llei 10/2022, permetrà als municipis afectats mantenir la classificació com a sòl urbà.

En un sentit semblant, tot i que en aquest cas respecte de la disposició addicional setzena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, s'introdueix una nova disposició transitòria en aquesta mateixa llei a fi de regular un règim específic d'utilització provisional d'edificacions incloses en els àmbits afectats per la disposició addicional setzena esmentada.

El capítol XIII inclou mesures específiques relatives al finançament de Palma com a capital de les Illes Balears.

Respecte de les mesures en matèria de taxes i exaccions de dret públic del capítol XIV, destaca l'establiment d'exempcions i bonificacions atenent criteris de rendiment acadèmic o socioeconòmics de l'alumnat de les Illes Balears a l'objecte de facilitar a la població de les Illes Balears l'accés als ensenyaments universitaris oficials i als ensenyaments artístics superiors.

El títol III es refereix a les mesures per impulsar la digitalització de les administracions públiques de les Illes Balears, com ara l'automatització de l'activitat administrativa, l'actuació administrativa automatitzada, la Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears i l'adhesió de les entitats locals de les Illes Balears, el Sistema de registre electrònic i el Pla de digitalització de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Les disposicions addicionals, entre d'altres mesures, permeten fer front a la mancança de personal en llocs de difícil cobertura en l'àmbit dels serveis socials a l'illa d'Eivissa i als efectes de l'execució de dues sentències en l'àmbit farmacèutic. També es preveu la implantació d'un sistema tecnològic integral en la gestió recaptatòria de la comunitat autònoma, així com el cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions realitzades pels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en l'àmbit de determinats plans directors sectorials en matèria de residus. A més, s'estableix un termini per tal que els consells insulars duguin a terme la reglamentació corresponent per al funcionament de les entitats privades de certificació urbanística i la determinació dels preus mínim i màxim que han de percebre. A més, es regulen les oficines d'assistència en matèria de registres en les quals els interessats poden ser assistits per un funcionari habilitat per a la identificació i signatura electrònica, o la presentació de sol·licituds a través d'un registre electrònic.

Així mateix, s'estableix un procediment de legalització extraordinària d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents en sòl rústic, tenint en compte jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem en relació amb els edificis, construccions, les instal·lacions i els usos fora d'ordenació respecte dels quals hagi prescrit el dret de l'administració a exigir el restabliment de la legalitat urbanística. En tot cas, s'estableix que, en el cas d'habitatges, aquests no es podran destinar a la comercialització d'estades turístiques, llevat que es tracti d'habitatges que ja disposin d'un títol habilitant anterior al 29 de maig de 2024. També es regula un règim extraordinari per a la millora d'instal·lacions esportives municipals, i es declara el servei d'explotació de llotja i subhasta de productes pesquers com a servei d'interès econòmic general a l'àmbit territorial de l'illa de Mallorca.

Les disposicions transitòries regulen, entre d'altres aspectes, el règim transitori inherent a la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears; el règim transitori derivat de la supressió de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació; o el règim transitori en matèria de relacions per mitjans electrònics en convocatòries de subvencions per tal de permetre que els sol·licitants, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores que siguin persones físiques es relacionin amb l'entitat convocant a través de mitjans electrònics, en els termes que s'hi estableixen. Així mateix, es determina el règim transitori pel que fa a les atribucions i funcions en matèria de litoral i pel que fa a la regularització de determinats emissaris en servei associats a infraestructures públiques de sanejament; i també respecte de les sol·licituds de llicència per a la construcció d'habitatge de nova planta o canvi d'ús a habitatge en edificis existents a sòl rústic; i respecte de determinades autoritzacions provisionals en matèria urbanística. Finalment, per raons de seguretat jurídica, s'estableix un règim transitori específic respecte dels procediments iniciats amb el Decret llei 3/2024.

La disposició derogatòria única inclou la clàusula habitual d'estil per la qual es disposa la derogació de totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a les normes que s'aproven mitjançant aquesta llei, i també la derogació expressa de diverses normes d'acord amb altres mesures de simplificació contingudes en aquesta llei. A més, aquesta disposició elimina de l'ordenament jurídic algunes determinacions obsoletes i, entre d'altres aspectes millora l'autonomia dels ajuntaments i les entitats locals menors pel que fa a la retribució dels membres electes.

Pel que fa a les disposicions finals, destaca la modificació del Text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, d'acord amb el resultat de les negociacions dutes a terme en el si de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat–Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024. Així mateix, es fan algunes modificacions en la normativa en matèria d'habitatge, bàsicament a fi de completar la regulació aplicable en matèria de protecció de dades; i es retoca puntualment, per simplificar-ho encara més, el procediment relatiu a les garanties que s'han de constituir per a les obres i instal·lacions dutes a terme per les empreses distribuïdores d'energia elèctrica.

També es modifiquen puntualment dues normes de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, a saber, i en primer lloc, es recupera la vigència d'un article del Decret de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears; i, en segon lloc, es modifica la lletra f) de l'apartat 2 de la disposició addicional quarta, de manera que la referència a l'Agència Tributària de les Illes Balears es limiti expressament a l'article 87 de la Llei general tributària, en matèria d'informació i assistència als contribuents, i no ja a l'article 88 de la llei general esmentada, en matèria de consultes tributàries; de manera que el procediment relatiu a les consultes tributàries, que en poden ser vinculants, es vehiculi en tot cas a través del Consell Assessor Fiscal i el Comitè Tècnic de Dictàmens d'aquest consell que regula la mateixa disposició addicional quarta de la Llei 12/2023 esmentada, i es resolgui formalment pel conseller competent en matèria d'hisenda i president del consell assessor esmentat.

Pel que fa la modificació, també puntual, de la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears de l'any 2017, aquesta té una doble finalitat: d'una banda, adaptar la terminologia de l'eventual subrogació del personal de la Fundació Balear d'Innovació i Tecnologia en l'Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions a la terminologia pròpia aplicable al personal laboral, el qual no s'adscriu sinó que se subroga; i, d'altra banda, preveure que els convenis que subscrigui l'Agència esmentada en l'àmbit de les telecomunicacions i les radiocomunicacions puguin tenir una durada superior a la que preveu amb caràcter general la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, en la mateixa línia que la legislació vigent en matèria de patrimoni, com ara la que resulta dels articles 23 i 64 de la Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Per acabar, la disposició final que estableix l'entrada en vigor de la llei, parteix de la base, amb caràcter general, de la data de publicació d'aquesta en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, si bé concreta des de quan desplegaran efectes algunes de les seves disposicions.

 

TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte i finalitats

1. Aquesta llei té per objecte establir mesures de caràcter extraordinari i urgent per promoure la simplificació i la racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.

Als efectes d'aquesta llei, la simplificació administrativa consisteix a incrementar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió administrativa, amb la doble finalitat de millorar tant els serveis a la ciutadania com l'organització i el funcionament intern de les administracions públiques.

D'aquesta manera, la simplificació administrativa es tradueix en l'aplicació de mesures per a la millora de la qualitat normativa, la simplificació normativa, la modernització i la racionalització administratives, la revisió i l'agilització de procediments, la reducció de les càrregues administratives i la transformació digital del sector públic.

2. Les finalitats d'aquesta llei són essencialment les següents:

a) Racionalitzar el règim general d'intervenció administrativa establint ordre, simplicitat i oportunitat en l'organització i els procediments que es duguin a terme, mitjançant l'estudi, el disseny i la simplificació d'estructures, funcions, procediments i càrregues, i l'òptima utilització integral dels recursos existents.

b) Simplificar els tràmits administratius necessaris per a la implantació de les iniciatives empresarials al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant l'adopció de mesures orientades a flexibilitzar la tramitació dels procediments, agilitzar-los i reduir-ne la durada temporal.

c) Establir instruments genèrics de caràcter transversal que ajudin a la simplificació, amb una transformació del conjunt de la cultura organitzativa del sector públic, a partir del deure general de totes les entitats i òrgans que integren el sector públic autonòmic de promoure de manera efectiva la simplificació administrativa en els respectius àmbits competencials.

d) Introduir mesures de simplificació en la normativa autonòmica que suposin l'eliminació de traves a la ciutadania i als operadors econòmics en les seves relacions amb l'administració.

e) Eliminar òrgans col·legiats de l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb vista a procurar més simplificació administrativa i en nom del principi de seguretat jurídica.

f) Continuar avançant en la transformació digital de l'administració, com a imperatiu essencial, en aquest procés de modernització, racionalització i simplificació.

g) Reforçar l'assistència a la ciutadania en l'accés als serveis públics i remoure els obstacles que limiten el desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears, i facilitar l'exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions mitjançant l'ús i la reutilització de les dades.

 

Article 2

Deure general de promoció de la simplificació administrativa

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de promoure de manera efectiva la simplificació administrativa —procedimental, documental i normativa— en els respectius àmbits de competències, de manera que suposi menys càrrega per a la ciutadania i per als operadors econòmics, i remoure tots els obstacles que la impedeixin o dificultin amb les adaptacions que siguin necessàries, ja siguin de caràcter normatiu o no.

2. La simplificació administrativa s'ha de dur a terme juntament amb la transformació digital de les administracions públiques de les Illes Balears, mitjançant actuacions orientades a millorar i modernitzar els processos.

L'administració electrònica, a través de la informatització dels procediments i la interoperabilitat dels mitjans electrònics, ha de permetre incrementar l'eficàcia i l'eficiència respecte de la ciutadania i les empreses.

3. Els òrgans competents de les administracions públiques de les Illes Balears que considerin que, per complir de forma efectiva les normes contingudes en aquesta llei, les normes reguladores d'actuacions i procediments de la seva competència requereixen modificacions, han de dur a terme aquestes modificacions o, si escau, impulsar-les.

Per fer-ho, els òrgans competents de les administracions esmentades han d'identificar i concretar el contingut de les modificacions que s'hagin de fer; i, a més, si escau, han de cooperar i prestar-se mútuament el suport necessari perquè les modificacions es duguin a terme.

4. Quan el procés de simplificació administrativa es desenvolupi en el marc d'un procediment administratiu l'objecte del qual afecti específicament un col·lectiu determinat, s'ha de preveure sempre que sigui possible que aquest participi en el procés esmentat.

Així mateix, es pot sol·licitar la participació d'altres administracions o entitats públiques que intervenguin en la tramitació dels procediments.

5. Les administracions públiques de les Illes Balears han de promoure, en l'àmbit de les respectives competències, el desplegament de mecanismes de coordinació i col·laboració i l'exercici conjunt de facultats d'intervenció sobre activitats, per impulsar la simplificació administrativa i l'agilitat en la tramitació i l'execució de projectes concrets o sectors específics.

 

TÍTOL I MESURES DE SIMPLIFICACIÓ NORMATIVA I PROCEDIMENTAL DE CARÀCTER GENERAL

Article 3

Modificacions del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

1. L'article 10 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 10

Prohibicions per ser-ne beneficiari

1. No poden ser beneficiàries de les subvencions que regula aquesta llei les persones o les entitats en les quals es doni alguna de les circumstàncies següents, llevat que per la naturalesa de la subvenció ho exceptuï la normativa reguladora:

 

a) Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma a la pena de pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajuts públics, o per delictes de prevaricació, suborn, malversació de fons públics, tràfic d'influències, fraus i exaccions il·legals o delictes urbanístics.

b) Haver sol·licitat la declaració de concurs, haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment, estar declarades en concurs, estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitades d'acord amb la Llei concursal sense que hagi conclòs el període d'inhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs.

c) Haver donat lloc, per una causa de la qual hagin estat declarades culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit amb l'administració.

d) Que la persona física, els administradors de les societats mercantils o els que tinguin la representació legal d'altres persones jurídiques, estiguin sotmesos a algun dels supòsits de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració General de l'Estat; de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs; de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques; o que es tracti de qualsevol dels càrrecs electius que regula la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general; i la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en els termes que estableixi aquesta normativa.

e) No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o davant la Seguretat Social a què es refereix la lletra f) de l'article 11 d'aquesta llei, en la forma que es determini per reglament.

f) Tenir la residència fiscal fora d'Espanya.

g) No estar al corrent de pagament d'obligacions per reintegrament de subvencions en els termes que es determinin per reglament.

h) Haver estat sancionades mitjançant sentència o resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions segons aquesta llei o la Llei general tributària.

i) Haver estat sancionades mitjançant sentència o resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions d'acord amb el que preveuen els articles 27.1 i 38.3 de la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.

j) Incomplir els requisits a què es refereix la lletra a) de l'article 42 de la Llei de promoció de la seguretat i la salut en el treball de les Illes Balears, o haver estat sancionades mitjançant sentència o resolució ferma per les faltes a què fa referència la lletra b) del mateix precepte legal.

Tampoc no poden accedir a la condició de beneficiàries les agrupacions previstes en el segon paràgraf de l'apartat 3 de l'article 9 d'aquesta llei quan concorri alguna de les prohibicions anteriors en qualsevol dels seus membres.

Així mateix, les prohibicions d'obtenir subvencions a què es refereixen les lletres anteriors d'aquest apartat afectaran també les empreses de les quals, per raó de les persones que les regeixen o d'altres circumstàncies, es pugui presumir que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d'altres empreses en les quals haguessin concorregut les prohibicions.

2. En cap cas no poden ser beneficiàries de les subvencions que regula aquesta llei les associacions sotmeses a les causes de prohibició que preveuen els apartats 5 i 6 de l'article 4 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació.

Tampoc no poden obtenir la condició de beneficiàries les associacions respecte de les quals s'hagi suspès el procediment administratiu d'inscripció perquè s'hi hagin trobat indicis racionals d'il·licitud penal, en aplicació del que disposa l'article 30.4 de la Llei Orgànica 1/2002, ja esmentada, mentre no se'n dicti resolució judicial ferma en virtut de la qual es pugui practicar la inscripció al registre corresponent.

3. Les prohibicions que contenen les lletres b), d), e), f) i g) de l'apartat 1 i l'apartat 2 d'aquest article s'aprecien de manera automàtica i subsisteixen mentre hi concorrin les circumstàncies que, en cada cas, les determinin.

4. Les prohibicions que contenen les lletres a), h), i) i j) de l'apartat 1 d'aquest article s'aprecien de manera automàtica. L'abast de la prohibició és el que determini la sentència o la resolució ferma. Si hi manca, l'abast es fixa d'acord amb el procediment determinat per reglament, sense que pugui excedir de cinc anys en cas que la prohibició no derivi de sentència ferma.

5. L'apreciació i l'abast de la prohibició que conté la lletra c) de l'apartat 1 d'aquest article es determinen d'acord amb el que estableix l'article 72 en relació amb la lletra d) de l'article 71 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

6. La justificació per part de les persones o entitats de no estar sotmeses a les prohibicions per obtenir la condició de beneficiàries, assenyalades en els apartats 1 i 2 d'aquest article, es pot fer mitjançant testimoni judicial, certificats telemàtics o transmissions de dades, d'acord amb el que estableix la normativa que regula la utilització de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques per les administracions públiques, o certificació administrativa, segons els casos.”

2. El contingut actual de l'article 13 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, passa a ser l'apartat 1 de l'esmentat article i s'hi afegeix un nou apartat, el 2, amb la redacció següent:

“2. Quan es compleixin les condicions previstes en la normativa administrativa general, les bases reguladores, o la norma equivalent a què es refereix la lletra a) de l'article 12.1, poden preveure que les convocatòries estableixin l'obligatorietat que les persones físiques sol·licitants de subvencions, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores es relacionin amb l'entitat convocant a través de mitjans electrònics.”

3. S'afegeix una nova lletra, la lletra j), a l'apartat 2 de l'article 15 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“j) Mitjà de publicació o notificació dels actes que integrin el procediment. En aquest sentit, la convocatòria pot preveure que les successives publicacions del procediment de concessió es duguin a terme a la seu electrònica de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb els efectes prevists en l'article 45.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Això s'entén sens perjudici del que disposa l'article 21.4 d'aquest text refós.”

4. L'article 42 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. L'òrgan que concedeix la subvenció, o el que prevegin les bases reguladores, durà a terme la comprovació de la justificació documental de la subvenció, d'acord amb el mètode que s'hagi establert en les bases reguladores, per a la qual cosa revisarà la documentació que obligatòriament hagi d'aportar el beneficiari o l'entitat col·laboradora.

Així mateix, l'entitat col·laboradora, si escau, en nom i per compte de l'òrgan que concedeix la subvenció, ha de fer les comprovacions formals que preveu la lletra b) de l'article 28 d'aquest text refós.

2. En els supòsits en què el pagament de la subvenció es faci amb l'aportació prèvia del compte justificatiu a què es refereix l'article 39.3 d'aquest text refós, la comprovació formal per liquidar la subvenció pot comprendre exclusivament els documents següents:

 

a) La memòria d'actuació justificativa del compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció, amb indicació de les activitats dutes a terme i dels resultats obtinguts.

b) La relació classificada de les despeses i les inversions de l'activitat, amb identificació del creditor i del document, l'import, la data d'emissió i, si escau, la data de pagament. En cas que la subvenció s'atorgui d'acord amb un pressupost, s'han d'indicar les desviacions produïdes.

c) El detall d'altres ingressos o subvencions que hagin finançat l'activitat subvencionada amb indicació de l'import i la procedència.

En el supòsit previst en aquest apartat, la revisió de les factures o els documents de valor probatori anàleg que formin part del compte justificatiu han de ser objecte de comprovació en els quatre anys següents sobre la base d'una mostra representativa.

3. Els procediments de reintegrament que s'iniciïn arran de la comprovació formal a què es refereixen els apartats 1 i 2, o de la comprovació material a què es refereixen els apartats 4 i 5, s'entenen sens perjudici del que resulti de les eventuals actuacions de control financer a càrrec de la Intervenció General de la comunitat autònoma.

4. L'òrgan que concedeix la subvenció, o el que prevegin les bases reguladores, ha de comprovar, abans o després de la liquidació de la subvenció segons els casos, i de la manera que estableixin aquestes mateixes bases, que els beneficiaris han dut a terme les activitats subvencionades i que compleixen la finalitat determinant de la concessió, inclòs, si s'escau, el manteniment de les inversions o dels recursos afectes a l'activitat de què es tracti en cada cas durant el termini mínim que puguin establir les bases.

5. En tot cas, les subvencions de capital superiors a 300.000 euros exigeixen, per pagar-les, que l'òrgan gestor competent comprovi el compliment de la finalitat de la subvenció mitjançant una acta o un informe de comprovació material. Excepcionalment, la comprovació material es pot substituir per una justificació documental que constati, de manera raonable i suficient, que s'ha dut a terme l'activitat subvencionada.

Quan les bases reguladores prevegin pagaments fraccionats o avançaments de la subvenció de capital, la comprovació a què fa referència l'apartat anterior s'ha de dur a terme en el moment que aquesta es liquidi i se'n faci el pagament final.

6. La Intervenció General de la comunitat autònoma, en l'exercici de les seves funcions, assistirà en els actes de comprovació material de les subvencions de capital d'acord amb el que preveu la normativa reguladora del règim de control intern del sector públic de la comunitat autònoma.”

5. El segon paràgraf de l'apartat 2 de l'article 42 bis del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“En tot cas, el fet que l'òrgan gestor liquidi la subvenció, així com les actuacions de comprovació formal o material que tenguin lloc posteriorment a la liquidació esmentada d'acord amb el que preveu l'article anterior, no impedeixen ni afecten altres actuacions ulteriors de control intern o extern, previstes en aquesta llei i en la resta de la legislació aplicable per part dels òrgans competents en cada cas, amb l'abast i les conseqüències jurídiques corresponents.”

 

Article 4

Modificacions de la Llei 5/2010, de 16 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears

1. L'apartat 7 de l'article 18 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“7. Projectes de disposicions reglamentàries del Govern i l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, excepte els següents:

 

a) Els de caràcter organitzatiu o les seves modificacions.

b) Els projectes d'ordre de conseller.

c) Els de caràcter tècnic, i les seves modificacions, el contingut dels quals estigui determinat per la normativa sectorial o europea.

d) Els projectes reglamentaris en relació amb texts consolidats de caràcter reglamentari, excepte els harmonitzats en els termes prevists en l'article 62.4 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.”

​​​​​​​​​​​​​​2. L'article 19 de la Llei 5/2010 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 19

Consulta facultativa

Amb caràcter facultatiu, es pot demanar el dictamen del Consell Consultiu en els casos següents:

a) Projectes i proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament de les Illes Balears.

b) La resta d'avantprojectes de llei elaborats pel Govern, diferents dels de consulta preceptiva.

c) Convenis o acords de cooperació amb altres comunitats autònomes.

d) Instruments de planificació sectorial o territorial aprovats pel Govern o pels consells insulars.

e) Conflictes de competències entre l'Administració de la comunitat autònoma i altres administracions públiques de les Illes Balears.

f) Els projectes d'ordre de conseller.

g) Els projectes de caràcter tècnic, i les seves modificacions, el contingut dels quals estigui determinat per una llei sectorial o per la normativa europea.

h) Qualsevol altre assumpte quan ho requereixi la seva especial transcendència a judici del president o la presidenta de les Illes Balears o dels presidents dels consells insulars en els casos a què fa referència l'article 21.d) d'aquesta llei.”

 

Article 5

Modificacions de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears

L'apartat 2 de l'article 15 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. La iniciació de qualsevol expedient de despesa per part de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional, del qual es puguin derivar obligacions econòmiques per a l'entitat superiors a 1.000.000 d'euros o a 2.000.000 d'euros en expedients de despesa corrent o de capital, respectivament, requereix l'autorització del Consell de Govern, a proposta de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'entitat.

Aquesta autorització ha de tenir lloc prèviament a l'adopció del compromís jurídic corresponent, a partir de la documentació que integri l'inici de l'expedient de despesa en cada cas, com també la informació addicional que, si escau i a aquest efecte, s'estableixi reglamentàriament.”

Article 6

Modificacions de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears

1. Les lletres b) i e) de l'apartat 1 de l'article 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, queden modificades de la manera següent:

“b) Audiència dels interessats, directament o per mitjà de les entitats que els agrupin o representin reconegudes per llei i les finalitats de les quals tenguin relació directa amb l'objecte de la disposició. No serà necessari aquest tràmit quan les entitats esmentades hagin participat per mitjà d'informes o consultes en el procés d'elaboració normativa.”

“e) Informació pública, quan resulti preceptiva o sigui convenient a criteri de l'òrgan responsable de la tramitació.”

2. S'afegeixen dos nous apartats, els apartats 4 i 5, a l'article 58 de la Llei 1/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“4. La participació ciutadana en el procediment d'elaboració de les disposicions normatives de la comunitat autònoma, conforme al que estableix aquesta llei, es farà a través del lloc web habilitat que es preveu en l'article 51, en el qual la ciutadania tindrà accés a la informació i podrà participar en els tràmits d'informació pública i d'audiència.

5. Per acomplir els tràmits d'informació pública i d'audiència prevists en aquest títol, serà suficient que els òrgans responsables de la tramitació de les disposicions normatives insereixin el corresponent anunci en el lloc web de participació ciutadana en l'elaboració normativa, amb indicació del termini de durada del tràmit, sens perjudici que es facin públics també per qualsevol altre mitjà.”

3. L'apartat 1 de l'article 59 de la Llei 1/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. L'avantprojecte de llei, el projecte de decret legislatiu o el projecte de reglament s'han de sotmetre preceptivament als informes i dictàmens següents, que es poden impulsar de manera simultània:

a) El dictamen del Consell Econòmic i Social, en els casos que preveu la normativa reguladora.

b) L'informe d'avaluació d'impacte de gènere, en els termes que preveu la normativa sobre igualtat.

c) En cas de regular un supòsit en què els efectes del silenci administratiu siguin desestimatoris, un informe que motivi les raons d'interès general que ho justifiquin.

d) Quan s'estableixin limitacions per accedir a activitats econòmiques i serveis o mesures que restringeixin la llibertat d'establiment, un informe que motivi que hi concorren raons d'interès general i que es respecten els principis de necessitat i proporcionalitat, en el marc del que disposa la legislació bàsica estatal en matèria de lliure accés a les activitats de serveis i de garantia de la unitat de mercat.

e) Altres informes o dictàmens que resultin preceptius de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.”

4. L'apartat 4 de l'article 59 de la Llei 1/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. Sempre que la normativa específica no estableixi un altre termini, els informes s'han d'emetre en un termini de deu dies.”

5. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 60 de la Llei 1/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“3. Quan s'estimi que de la proposta normativa no se'n deriven impactes apreciables en cap dels àmbits enunciats en les lletres b) a g) de l'apartat 2 d'aquest article, o que aquests no són significatius, es pot elaborar una memòria abreujada.

La memòria abreujada ha d'incloure la justificació dels motius pels quals s'elabora de forma abreujada i, almenys, els continguts següents:

a) L'oportunitat, la necessitat i l'adequació de la proposta normativa en els termes que estableix la lletra a) de l'apartat 2 anterior.

b) La identificació del títol competencial prevalent.

c) La llista de les normes que queden derogades, si n'hi ha.

d) L'impacte pressupostari i econòmic, si n'hi ha.

e) La descripció de la tramitació i les consultes dutes a terme.

f) Altres impactes prevists per normes amb rang de llei quan l'òrgan competent per subscriure la memòria els consideri rellevants.”

 

Article 7

Modificacions de la Llei 10/2023, de 5 d'abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears

1. L'article 5 de la Llei 10/2023, de 5 d'abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 5

Vinculació als principis i als objectius

Els principis i els objectius d'aquesta llei han d'orientar l'activitat de les entitats públiques sotmeses a l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.”

2. L'article 6 de la Llei 10/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 6

Perspectiva intergeneracional en l'activitat normativa

La perspectiva intergeneracional i la prevenció de qualsevol impacte negatiu sobre el benestar de les generacions presents i futures han d'orientar les polítiques públiques.

A aquest efecte, per mitjà de la consulta prèvia a què fa referència l'article 55 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, la societat civil podrà expressar el seu parer sobre les qüestions de la norma projectada que potencialment puguin afectar el benestar de les generacions presents i futures.”

3. L'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 10/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. La Comissió és un òrgan col·legiat consultiu i independent.”

4. L'article 17 de la Llei 10/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 17

Funcionament de la Comissió

Les funcions de la Comissió són les següents:

 

a) Elaborar guies d'orientació per avaluar l'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures en els àmbits en què es consideri adient.

b) Assessorar i formar els organismes públics que així ho sol·licitin sobre la manera d'avaluar l'impacte de la seva actuació a llarg termini, sempre que la capacitat de feina li ho permeti.

c) Elaborar informes valoratius en matèries que no siguin competència pròpia de les administracions públiques de les Illes Balears, d'ofici o a petició d'aquestes, que ha de fer públics i trametre a les institucions competents.

d) Qualsevol altra que li sigui encomanada legalment o reglamentàriament.”

5. La disposició final segona de la Llei 10/2023 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició final segona

Vigència

Aquesta llei entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.”

 

Article 8

Consulta a sistemes electrònics habilitats en el marc de procediments sancionadors

Els òrgans de les administracions públiques de les Illes Balears competents per tramitar i resoldre els procediments sancionadors poden accedir a les dades de caràcter personal relatives als presumptes responsables que estiguin directament relacionades amb la investigació dels fets constitutius d'infracció, garantint una protecció adequada de la informació tractada i els serveis prestats per mitjans electrònics a fi d'assegurar la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, l'autenticitat, la disponibilitat i la conservació de les dades, d'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE; la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals; i el Reial decret 311/2022, de 3 de maig, pel qual es regula l'Esquema Nacional de Seguretat.

Aquest accés s'ha d'articular mitjançant una consulta a la Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears (PINBAL) a la qual es refereix l'article 67 d'aquesta llei o qualsevol altre sistema electrònic habilitat a l'efecte.

 

Article 9

Modificació del Decret 1/2024, de 5 de gener, pel qual s'aprova el Reglament del procediment sancionador de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

La lletra g) de l'apartat 3 de l'article 21 del Reglament del procediment sancionador de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat pel Decret 1/2024, de 5 de gener, queda modificada de la manera següent:

“g) Les sancions que es proposen, considerant que, llevat de concurrència acreditada de circumstàncies modificatives de la responsabilitat, s'haurà de proposar la sanció en el seu grau inferior, de conformitat amb el que disposa l'article 29 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.”

 

Article 10

Guia per simplificar els procediments de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

El Consell de Govern, mitjançant un acord, ha d'aprovar una guia per simplificar els procediments de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Els consells insulars i la resta d'entitats locals de les Illes Balears podran aplicar aquesta guia en els seus procediments.

 

TÍTOL II MESURES DE SIMPLIFICACIÓ NORMATIVA I PROCEDIMENTAL PER ÀMBITS SECTORIALS

Capítol I Mesures en matèria d'agricultura, ramaderia, desenvolupament rural, caça, pesca i medi natural

 

Article 11

Modificacions de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears

1. L'apartat 1.c).6 de l'article 5 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“6. Les activitats eqüestres següents: la creació, la utilització i l'explotació de rutes i senders per a èquids; l'ús d'èquids en utilitats ambientals i terapèutiques; i l'entrenament d'aquests destinat a esports hípics com el trot, la doma, el salt, el polo, i qualsevol altra activitat similar que tengui relació amb els èquids.”

2. S'afegeix una nova lletra, la lletra s), a l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 3/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“s) Producte local: producte agrícola o alimentari que té alguna de les característiques següents:

1a. Productes agrícoles cultivats a les Illes Balears.

2a. Productes de la ramaderia produïts a les Illes Balears.

La carn de les espècies de porcí, oví, caprí i aviram ha de ser provinent d'animals criats i sacrificats a les Illes Balears d'acord amb el que estableixi en cada cas l'article 5.1.a) del Reglament d'execució 1337/2013 de la Comissió, de 13 de desembre de 2013, pel qual s'estableixen disposicions d'aplicació del Reglament (UE) 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa a la indicació del país d'origen o del lloc de procedència per a la carn fresca, refrigerada o congelada de porcí, oví, caprí i aviram.

Pel que fa a la carn de boví, aquesta ha de provenir d'animals sacrificats i criats a les Illes Balears durant un mínim de nou mesos.

3a. Productes de la pesca, el marisqueig o l'aqüicultura comercialitzats en primera instància a punts de primera venda, llotges o centres d'expedició de les Illes Balears.

4a. Altres aliments no transformats, no inclosos en els punts anteriors, produïts per productors primaris de les Illes Balears. Pel que fa a l'aigua, només tendran la consideració de producte local les aigües minerals naturals i les aigües de font definides en el Reial decret 1798/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen l'explotació i la comercialització d'aigües minerals naturals i aigües de font envasades per a consum humà.

5a. Aliments produïts i comercialitzats sota una denominació d'origen protegida, una indicació geogràfica protegida o una indicació geogràfica de les Illes Balears.

6a. Productes transformats i aliments composts per més d'un ingredient que tenguin com a ingredient primari algun dels productes esmentats en els punts anteriors i que s'hagin elaborat a les Illes Balears.

7a. Productes forestals, fusters o no fusters, obtinguts en terrenys forestals de les Illes Balears, i també els productes no alimentaris que compleixin alguna de les condicions anteriors.”

3. L'apartat 1 de l'article 11 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“1. Els consells insulars, per causes degudament justificades i per a projectes socials, científics, administratius i educatius, a proposta del conseller competent en matèria agrària, amb la tramitació prèvia del procediment corresponent, poden quedar eximits de complir alguns dels requisits que estableix la legislació agrària i urbanística per a l'exercici de l'activitat i la inscripció en el registre pertinent, quan s'hagin valorat les circumstàncies concurrents i s'acrediti l'existència d'un interès prevalent.”

4. S'afegeix una nova secció a la Llei 3/2019 esmentada, la secció 3a, al capítol VI, que es conformarà pels articles 66 bis i 66 ter, amb la redacció següent:

 

“Secció 3a

Disposicions específiques sobre el sector equí

 

Article 66 bis

Declaració de prioritat estratègica i de coordinació

 

El sector equí es considera una prioritat estratègica de la política agrària de les Illes Balears.

 

Article 66 ter

Activitat eqüestre

1. L'activitat eqüestre, entesa com qualsevol activitat relacionada amb els èquids, tant la ramadera com la d'oci i temps lliure i la de competició o pupil·latge, que es realitzi en el medi rural, vinculada o dependent d'una explotació agrària, es regeix per aquesta llei.

2. Tenen el caràcter d'activitat complementària de l'explotació agrària, entre d'altres, les activitats eqüestres que es refereixen a l'article 5.1.c).6 d'aquesta llei.

En cap cas no es permetrà a l'explotació agrària cap tipus de joc i/o aposta sobre les activitats enunciades a l'apartat anterior.

3. No estan en cap cas subjectes a la declaració d'interès general les activitats eqüestres complementàries, regulades en aquest article, ni les infraestructures ni les edificacions existents relacionades amb aquestes activitats, sempre que es compleixin els requisits següents:

 

a) Que es duguin a terme a una explotació agrària preferent. La pèrdua d'aquesta condició suposa la prohibició de l'exercici d'aquestes activitats, sense perjudici de les responsabilitats en què s'hagi incorregut en matèria urbanística o previstes en aquesta llei.

b) Que les instal·lacions es destinin a activitats eqüestres de caràcter privat no destinades a espectacles públics.

4. Les administracions públiques o els seus organismes instrumentals poden crear rutes eqüestres de lliure ús dins les finques públiques, les línies ferroviàries sense ús i altres zones de domini públic, sense necessitat de declaració d'interès general.”

5. L'article 111 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 111

Paràmetres i condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions

1. Les condicions de les edificacions, les construccions i les instal·lacions vinculades a les activitats agràries i complementàries, i les condicions d'ús, són les que estableixen aquesta llei i la normativa territorial i urbanística.

2. No computen a l'efecte d'ocupació ni d'edificabilitat les superfícies no cobertes que no estiguin pavimentades de material impermeable, els hivernacles o umbracles per a la producció vegetal no pavimentats interiorment, les basses de reg, els femers, les zones d'espera per munyir o les àrees d'acumulació de fems i purins que hagin d'estar pavimentats, d'acord amb el Codi de bones pràctiques agràries de les Illes Balears i la Directiva del Consell 91/676/CEE.

3. Per a edificacions de nova planta, la parcel·la on es vulgui edificar ha de tenir una superfície mínima de 14.000 m² sens perjudici que es tracti d'una finca funcional d'acord amb la legislació hipotecària i sempre que ho permetin els instruments de planejament urbanístic i territorial. No obstant això, aquesta superfície mínima no és aplicable a les actuacions en explotacions agràries prioritàries, a les infraestructures de reg ni als hivernacles per a cultius.

Les obres de construcció i instal·lació d'hivernacles per a la producció vegetal i els sistemes i les infraestructures de reg necessaris per a la producció agrària estaran subjectes al règim de comunicació prèvia previst a l'article 148 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

4. Els edificis s'han d'ubicar de manera que afavoreixin l'explotació agrària de la finca i la protecció del sòl més fèrtil.

5. El règim de les construccions i els usos no relacionats directament amb l'activitat agrària o complementària no són objecte de regulació d'aquesta llei.”

6. La lletra a) de l'apartat 2 de l'article 112 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Que l'explotació agrària inscrita en el registre agrari generi almenys mitja unitat de treball agrari a Mallorca i a Menorca, 0,4 unitats de treball agrari a Eivissa i 0,3 unitats de treball agrari a Formentera, llevat que es tracti d'infraestructures d'emmagatzematge d'aigua per a reg, en què serà suficient la generació de 0,3 unitats de treball agrari en tots els casos.”

7. L'article 114 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 114

Exoneració de condicions urbanístiques

1. D'acord amb l'article 21.3 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, l'administració pública competent en matèria agrària, per les característiques de l'activitat de què es tracti o per qualsevol altra circumstància de la seva competència, degudament acreditada en l'expedient, pot exonerar, de manera total o parcial, del compliment de les condicions que estableixi el planejament territorial o urbanístic relatiu a les edificacions, les construccions i les instal·lacions agràries i complementàries, llevat de les agroturístiques i d'agricultura de lleure.

2. Les explotacions agràries on estiguin ubicades les edificacions, les construccions i les instal·lacions agràries i complementàries susceptibles d'exoneració de les condicions d'edificació i instal·lació han d'estar inscrites en el registre insular agrari i complir la condició de preferents.

3. Les edificacions, construccions i instal·lacions esmentades poden ser exonerades totalment o parcialment de les condicions urbanístiques següents:

 

a) Les condicions de l'edificació i la instal·lació: la superfície construïble, l'ocupació, l'altura, el volum i les característiques tipològiques, estètiques i constructives.

b) Les condicions de la posició i la implantació: la ubicació dins la parcel·la i les reculades.

4. Les edificacions o instal·lacions no poden ser exonerades del paràmetre de reculada a vial o a camí públic previst pel planejament.

Pel que fa als llindars amb parcel·les de titularitat privada, només es pot exonerar del paràmetre de reculada si aquesta possibilita l'alineació de l'edificació als llindars, amb el consentiment escrit de la propietat de la parcel·la contigua.

5. La sol·licitud d'exoneració de qualsevol de les condicions urbanístiques esmentades ha d'anar acompanyada d'una memòria agronòmica, que justifiqui i valori tècnicament la necessitat i la conveniència de l'exoneració i la inexistència d'alternatives viables que no requereixin exoneració.

A més, si escau, ha de fixar les mesures protectores, correctores o compensatòries adequades.

6. En el cas que el projecte estigui sotmès a avaluació ambiental, les eventuals mesures protectores, correctores o compensatòries s'han d'establir en el marc del procediment ambiental.

7. L'exoneració de paràmetres legitima l'ajuntament per atorgar la llicència urbanística que correspongui, sens perjudici del marge d'apreciació d'altres organismes, d'acord amb la regulació dels supòsits de l'article anterior, de la intervenció preventiva en l'edificació i l'ús del sòl i, en particular, de les normes d'aplicació directa.”

8. L'article 117 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 117

Règim d'infraestructures i dotacions de servei relacionades amb les explotacions agràries a sòl rústic

1. Les infraestructures i les dotacions de servei vinculades a una explotació agrària, llevat de les xarxes i les instal·lacions de reg, es regeixen per la normativa territorial i urbanística.

2. En les infraestructures de reg promogudes per l'administració pública competent en matèria agrària, d'interès autonòmic, insular o supramunicipal, no és necessari obtenir cap tipus de llicència ni presentar una comunicació prèvia davant l'ajuntament.

3. Es considera un ús admès, no subjecte a la declaració d'interès general, la implantació d'energies renovables per a l'autosuficiència energètica de les explotacions agràries.

Aquestes instal·lacions no estan subjectes al permís d'instal·lació ni a la declaració responsable per a l'inici i l'exercici de l'activitat, ni a la llicència urbanística municipal, en els casos prevists en l'article 48 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, amb independència que evacuïn o no energia excedent a la xarxa de distribució, ni tampoc es consideren una activitat secundària a l'activitat principal.”

9. L'article 144 de la Llei 3/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 144

Contractació pública de productes agraris i agroalimentaris

1. De conformitat amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, els contractes del sector públic autonòmic per mitjà dels quals s'adquireixin, de manera directa o indirecta, productes agrícoles o alimentaris, han de valorar els aspectes socials i ambientals, considerant especialment que el fet que tenguin l'origen a les Illes Balears fa que la producció i el transport generin una menor petjada de carboni.

2. Atenent criteris ambientals de preservació del medi, de lluita contra el canvi climàtic, de reducció de consum energètic i de millora de l'eficiència de la cadena alimentària, els contractes del sector públic per mitjà dels quals s'adquireixin, de manera directa o indirecta, productes agrícoles o alimentaris, han d'establir mecanismes per afavorir la presència del producte local, tal com es defineix en la lletra s) de l'article 5.1 d'aquesta llei.

3. D'acord amb l'article 35 bis de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, l'òrgan de contractació també pot incloure consideracions de tipus ambiental relatives a les condicions de legalitat de l'aprofitament de la fusta i dels seus productes derivats en origen, com a factor excloent en cas que no s'acreditin, i d'altres relatives a la sostenibilitat, que podran acreditar-se mitjançant la certificació forestal definida en l'article 6 de la mateixa llei.

4. Sens perjudici de l'aplicació directa dels apartats 1, 2 i 3 anteriors, el Consell de Govern de les Illes Balears ha de regular les condicions i els requisits que han de regir els contractes del sector públic per mitjà dels quals s'adquireixin, de manera directa o indirecta, productes agrícoles o alimentaris, entre els quals s'han d'incloure:

 

a) Un percentatge mínim de productes agrícoles o alimentaris que tenguin la consideració de producte local.

b) Un percentatge mínim de productes agrícoles o alimentaris que tenguin la consideració de producte ecològic.

c) La valoració, durant la fase d'adjudicació, dels percentatges que se situïn per sobre del requisit mínim als productes que tenguin la consideració de producte local o ecològic.

d) Les condicions especials d'execució, durant la fase d'execució, que assegurin la presència de producte local o ecològic o local i ecològic.”

10. S'afegeix una disposició addicional nova, la tercera, a la Llei 3/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“Disposició addicional tercera

Procediment extraordinari d'incorporació a l'ordenació d'edificacions, construccions i instal·lacions agràries construïdes amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears

1. Les edificacions, les construccions i les instal·lacions destinades a usos agraris, ubicades a una explotació agrària, existents el dia 29 de maig de 2024 i construïdes amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, es consideren incorporades a l'ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència, independentment de la qualificació del sòl.

Aquesta consideració no és d'aplicació en el cas d'edificacions, construccions o instal·lacions situades al domini públic marítimoterrestre i les seves zones de servitud.

Tot això, sempre que el dia 29 de maig de 2024 no pertoqui adoptar mesures de protecció de la legalitat urbanística derivades de resolucions administratives o judicials fermes.

S'estableix el procediment per reconèixer aquesta incorporació descrit en els apartats següents.

2. La persona titular de la referida edificació, construcció o instal·lació ha de sol·licitar davant l'administració agrària corresponent a cada illa l'emissió d'un certificat de compliment de les condicions requerides en matèria agrària.

Per poder emetre aquest certificat de compliment, s'han de presentar plànols acotats de plantes i alçats de les edificacions, construccions o instal·lacions, un reportatge fotogràfic d'aquestes, una fotografia aèria d'abans de 1991 i una d'actual, i un certificat d'un tècnic competent en què figuri el compliment de les condicions.

3. L'administració agrària ha de comprovar d'ofici les corresponents inscripcions en els registres agraris en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei i en el moment de l'emissió del certificat de compliment.

L'Administració agrària també ha de dur a terme una visita per comprovar la veracitat de la documentació presentada.

4. La persona interessada ha de presentar davant l'ajuntament del municipi on s'ubiquin les edificacions, construccions o instal·lacions la deguda sol·licitud d'incorporació a l'ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència.

A la sol·licitud s'hi ha d'adjuntar el certificat emès per l'administració agrària referit en el punt 2 anterior, així com la resta de la documentació relacionada en aquest apartat.

5. Amb tota la documentació de l'expedient, l'ajuntament ha de dictar una resolució d'incorporació a l'ordenació amb tots els drets i els deures inherents a les obres executades amb llicència.

En el procediment regulat en els apartats anteriors no són d'aplicació els paràmetres i les condicions urbanístiques aplicables amb caràcter general.”

11. La disposició transitòria quarta de la Llei 3/2019 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició transitòria quarta

Atribucions i funcions en matèria agrària a Mallorca

Fins que, d'acord amb el que preveu l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, no es duguin a terme les transferències efectives de les atribucions i les funcions en matèria agrària a favor del Consell Insular de Mallorca, aquestes se continuaran exercint per la conselleria del Govern de les Illes Balears que tengui atribuïda la competència en la matèria.”

 

Article 12

Racionalització en la gestió del Registre interinsular agrari de les Illes Balears i el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles

1. En l'àmbit de les Illes Balears es considerarà que el Registre interinsular agrari de les Illes Balears (RIA) que regula el Decret 43/2015, de 22 de maig, de principis generals i directrius de coordinació en matèria d'explotacions agràries, agràries prioritàries, de titularitat compartida, preferents i d'oci o autoconsum; de regulació sobre l'organització i el funcionament del Registre interinsular agrari i dels registres insulars agraris de les Illes Balears, és el Registre autonòmic d'explotacions agrícoles (REA) que preveu l'article 6 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableix i es regula el Sistema d'Informació d'Explotacions Agrícoles i Ramaderes i el Quadern Digital d'Explotació Agrícola.

2. Les dades del RIA queden integrades d'ofici dins el REA, en els termes que estableix l'apartat 6 següent.

El REA ha de mantenir i recollir les classificacions d'explotacions elaborades de conformitat amb el Reial decret 43/2015, de 22 de maig, que estiguin resoltes i concedides en la data de publicació d'aquesta llei.

Pel que fa a la resta d'explotacions que, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, quedin inscrites en el REA i que no presentin cap sol·licitud de classificació, tant el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) com els consells insulars competents en matèria de registres d'explotacions han de dur a terme les comprovacions oportunes pel que fa als ingressos agraris i la unitat de treball agrari (UTA), a fi de classificar-les directament com d'oci i autoconsum o com a explotacions agràries generals, en funció del compliment dels requisits exigits per a aquests tipus d'explotacions en l'article 38 del Decret 43/2015, de 22 de maig.

Les explotacions inscrites d'acord amb el que estableix el paràgraf anterior que vulguin canviar de categoria o les que es vulguin inscriure en alguna de les altres categories previstes en el Decret 43/2015, de 22 de maig, han de presentar una sol·licitud de classificació i la corresponent documentació mitjançant un tràmit telemàtic a la seu electrònica corresponent dels consells insulars o, en el cas de l'illa de Mallorca, del FOGAIBA.

3. Sens perjudici del que estableix l'apartat següent, el procediment previst en l'article 8.1 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, és el previst en el Decret 43/2015, de 22 de maig.

4. D'acord amb l'article 7.1 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, els titulars de les explotacions agràries i les empreses connexes, ja siguin persones físiques, jurídiques o ens sense personalitat jurídica, s'han de relacionar amb el FOGAIBA i amb els consells insulars competents en matèria de registre d'explotacions agràries, als efectes del REA i del RIA, exclusivament a través de mitjans electrònics.

De conformitat amb la disposició addicional tercera del Decret 43/2015, de 22 de maig, el FOGAIBA ha de proporcionar l'eina informàtica als consells insulars competents per facilitar als titulars de les explotacions agràries els tràmits per presentar les declaracions responsables d'inscripció, modificació, baixa o informació disponibles a les seus electròniques corresponents.

Un cop fet el tràmit electrònic pertinent d'alta, modificació o baixa en el REA, cada consell insular o el FOGAIBA ha de dur a terme la tramitació de les sol·licituds que li corresponguin en funció de l'àmbit territorial on estiguin ubicades les explotacions.

5. Les sol·licituds de classificació de les explotacions agràries s'han de presentar de forma telemàtica a la seu electrònica corresponent dels consells insulars o, en el cas de l'illa de Mallorca, del FOGAIBA.

La classificació de les explotacions agràries com d'oci o autoconsum es fa d'ofici a les noves declaracions responsables d'inscripció, en funció del compliment dels requisits de l'article 38 del Decret 43/2015, de 22 de maig.

6. De conformitat amb l'article 8.2 del Reial decret 1054/2022, de 27 de desembre, als titulars d'explotacions agràries que hagin presentat el 2023 la sol·licitud única d'ajuts de la política agrària comuna (PAC), se'ls ha de donar d'alta d'ofici en el REA.

Als titulars que estiguin donats d'alta en el RIA i en l'exercici de 2023 no hagin presentat cap sol·licitud única de PAC també se'ls ha de donar d'alta d'ofici en el REA d'aquesta comunitat autònoma.

Els recintes d'aquestes explotacions s'han d'incorporar d'ofici en el REA tant de forma alfanumèrica com gràfica, sempre que aquests recintes formin part de la relació de recintes que integren el Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) que estigui en vigor en el moment d'aquesta incorporació.

Els recintes ocupats per més d'un cultiu o en què la superfície inscrita en el RIA no es correspongui amb la superfície del recinte indicada en el SIGPAC no s'han d'incorporar d'ofici en el REA. Per incorporar-los-hi, s'ha de seguir la tramitació ordinària de modificació de la inscripció en el REA prevista en els apartats 3 i 4 d'aquest article.

 

Article 13

Modificacions de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, de caça i pesca fluvial

1. L'article 25 de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, de caça i pesca fluvial, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 25

Aprofitaments cinegètics dins vedats i plans tècnics de caça

1. Amb caràcter general, els aprofitaments cinegètics dins vedats queden autoritzats únicament amb les previsions i limitacions previstes en la resolució anual de vedes per a cada temporada de caça, en aplicació de l'ordre general de vedes, la normativa comunitària i la coneixença científica i tècnica més recent.

Els vedats que s'acullin a aquestes previsions i limitacions, de règim general, no caldrà que disposin d'un pla tècnic de caça per poder practicar l'activitat cinegètica.

En absència de pla tècnic de caça o havent caducat, els vedats queden acollits al règim general.

2. Alternativament, els vedats que vulguin dur a terme aprofitaments diferents o per sobre dels permesos en la resolució anual de vedes o vulguin fer caça intensiva, han de tramitar un pla tècnic de caça de règim especial o de règim intensiu.

S'entenen per plans tècnics de caça els instruments de gestió de què han de disposar els terrenys cinegètics de les Illes Balears que no es vulguin acollir a les limitacions establertes en la resolució anual de vedes d'acord amb l'apartat anterior, o vulguin dur a terme pràctiques cinegètiques especials.

La seva finalitat és planificar, durant la seva vigència, l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics fora de les previsions de la resolució anual de vedes o en circumstàncies especials.

3. Dins la finalitat esmentada en l'apartat anterior, l'objecte dels plans tècnics de caça de règim especial, intensiu o d'altres tipologies és regular la intensitat de la caça, les seves modalitats i les mesures de gestió de la fauna cinegètica, així com les repoblacions i les amollades, de conformitat amb el que es disposa reglamentàriament.

4. Reglamentàriament, s'estableixen el contingut, la tipologia, la vigència i la tramitació dels plans, així com els procediments per fer-ne un seguiment i revisar-los.

5. Els plans tècnics de caça degudament aprovats són obligatoris per als interessats i per a l'administració, i permeten l'exercici de la caça dins el terreny cinegètic, d'acord amb el que estableixin.

6. L'exercici de la caça incomplint la resolució anual de vedes o en absència del pla tècnic de caça quan sigui preceptiu o l'incompliment d'aquest, es considera una infracció administrativa.”

2. L'article 44 de la Llei 6/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 44

Zones d'emergència cinegètica temporal

1. Quan l'abundància d'una determinada espècie cinegètica a una comarca resulti especialment perillosa per a les persones o perjudicial per a l'agricultura, la ramaderia, la flora o per a la mateixa caça, l'administració competent en matèria de caça, donant audiència als titulars cinegètics, una vegada efectuades les comprovacions oportunes pot declarar l'esmentada comarca zona d'emergència cinegètica temporal i determinar i aplicar les mesures tendents a eliminar el risc i a reduir les poblacions de l'esmentada espècie.

2. L'expedient de declaració ha de determinar l'espècie o les espècies; l'àmbit territorial de la declaració, que pot ser zonal, comarcal o insular en funció de l'abast dels danys o riscs registrats; els terrenys cinegètics i no cinegètics inclosos afectats; i les causes que fonamenten la declaració, que poden ser els casos prevists en l'article 39.1 d'aquesta llei.

3. Les mesures pel control poblacional i l'activitat cinegètica previstes en la declaració poden incloure l'ampliació de períodes de caça, la caça en temps de veda, l'ampliació de l'horari de caça, l'ampliació de les quotes de captura, la col·locació d'enllepolidors, l'autorització de nous mètodes i modalitats, l'organització de jornades de caça coordinades en el temps i en l'espai, i altres mesures excepcionals incloses les prohibides amb caràcter general, que d'acord amb l'article 39 d'aquesta llei es poden autoritzar si són oportunes i proporcionades a la finalitat perseguida.

4. Un cop acabat el termini d'emergència temporal que figuri en la resolució de declaració, els terrenys cinegètics afectats han de comunicar a l'administració competent en matèria de caça, en el termini que s'estableixi a aquest efecte, la informació sobre els resultats obtinguts, el nombre d'exemplars capturats i totes les circumstàncies d'interès que s'hagin produït.

5. Totes les mesures autoritzades i els mitjans de control han de complir les previsions de protecció d'aus previstes en la normativa i en el seu règim d'excepcions.”

3. La disposició transitòria quarta de la Llei 6/2006 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició transitòria quarta

Plans tècnics de caça

1. Els plans tècnics de caça aprovats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei o de la modificació de la llei present són vigents fins al termini previst en cadascun. Les referències als plans tècnics que es fan en l'articulat es refereixen als supòsits en què aquests plans tècnics de caça són obligatoris.

2. Els titulars de vedats que disposin de pla tècnic de caça de règim general vigent i es vulguin acollir al règim general previst en l'apartat 1 de l'article 25 d'aquesta llei, poden comunicar-ho a l'administració competent.

La comunicació suposa deixar sense efectes el pla de caça, i el vedat queda sota les regulacions del règim general.

3. Mentre no s'efectuïn nous desplegaments reglamentaris, les repoblacions i les amollades d'espècies cinegètiques autòctones que queden autoritzades als vedats que s'acullin al règim general i no disposin de pla tècnic de caça segons l'apartat 1 de l'article 25 d'aquesta llei, són les següents: amollades per a caça, en total per temporada cinegètica i per espècie fins a un màxim de 0,7 peces per hectàrea de superfície del vedat, així com amollades per a cria en els mesos de febrer i març per raó de fins a 0,4 peces per hectàrea.

4. Les referències a la vigència dels annexos de caça major que estiguin relacionades amb la vigència dels plans tècnics de caça han de vincular la vigència al certificat de qualitat de caça major en els casos en què els plans tècnics de caça deixin de ser preceptius.”

 

Article 14

Modificació de la Llei 1/1999, de 17 de març, de l'Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears

1. Les lletres b) i c) de l'apartat 1 de l'article 33 de la Llei 1/1999, de 17 de març, de l'Estatut dels productors i industrials agroalimentaris de les Illes Balears, queden modificades de la manera següent:

“b) Infraccions greus: multa compresa entre 3.001 i 60.000 €.

c) Infraccions molt greus: multa compresa entre 60.001 i 600.000 €.”

2. Les lletres b) i c) de l'apartat 2 de l'article 35 de la Llei 1/1999 esmentada queden modificades de la manera següent:

“b) Sanció pecuniària per infracció greu:

• Grau mínim: de 3.001 a 6.000 €.
• Grau mitjà: de 6.001 a 20.000 €.
• Grau màxim: de 20.001 a 60.000 €.

c) Sanció pecuniària per infracció molt greu:

• Grau mínim: de 60.001 a 200.000 €.
• Grau mitjà: de 200.001 a 400.000 €.
• Grau màxim: de 400.001 a 600.000 €.”

 

Article 15

Modificació de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries de l'activitat i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

L'apartat 4 de la disposició transitòria primera de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries de l'activitat i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, queda modificat de la manera següent:

“4. La capacitat de càrrega de visitants en transport col·lectiu per dia de l'illa de Cabrera Gran es fixa en 300 persones simultàniament en l'àmbit terrestre.

Als efectes d'aquest apartat, no computen en la quota de visitants els següents:

 

a) El personal funcionari i laboral de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o de les entitats contractades per aquesta, en l'exercici de les seves funcions.

b) El personal de la resta d'administracions públiques en l'exercici de les seves funcions.

c) Els visitants que accedeixin al parc en transport privat amb autorització de fondeig i els visitants amb reserva al refugi.

d) Els grups organitzats o individus amb finalitats científiques, de divulgació o de gestió que disposin d'una autorització expressa de la direcció del parc.”

 

Capítol II Mesures en matèria de la mar, el cicle de l'aigua i els recursos hídrics

 

Article 16

Activitats i usos del sòl a la zona de policia no subjectes a autorització de l'administració hidràulica

1. En desplegament del que preveu l'article 78 ter del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i en exercici de les competències establertes en l'article 30.8 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, no és necessària autorització de l'administració hidràulica de les Illes Balears per a altres activitats i usos del sòl no inclosos en l'article 78 bis del Reglament del domini públic hidràulic esmentat que puguin alterar el relleu natural per la reparació d'edificacions existents amb canvi d'ús o per dur a terme qualsevol tipus de construcció, sempre que es verifiqui qualsevol dels requisits següents:

 

a) Que el pla d'ordenació urbana corresponent, o altres figures d'ordenament urbanístic o sectorial, hagin estat objecte d'informe per l'organisme de conca i reculli les oportunes previsions a l'efecte.

b) Que l'administració o l'òrgan que hagi d'atorgar la llicència, l'autorització o el permís disposi d'un estudi hidrològic o hidràulic elaborat o validat per l'administració hidràulica en els termes que preveu l'article següent d'aquesta llei.

2. En tot cas, l'administració o l'òrgan que hagi d'atorgar la llicència, l'autorització o el permís per a les obres a què es fa referència anteriorment ha de tenir en compte les previsions contingudes en el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'aigües, particularment en l'article 94 d'aquest text refós, i també les disposicions de desplegament i execució que contenen el Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic; el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears; i els plans d'inundació i altres plans aprovats per l'administració hidràulica i publicats en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, així com els estudis hidrològics o hidràulics als quals es refereix l'apartat anterior d'aquest article.

3. Als efectes prevists en l'apartat anterior, la persona que vulgui executar les obres ha de presentar la documentació següent:

a) Davant l'administració o l'òrgan adient que atorgui la llicència, l'autorització o el permís, i sens perjudici del que preveu el planejament urbanístic, territorial o sectorial o la legislació que sigui aplicable, la documentació tècnica necessària, incloent-hi un projecte justificatiu o una altra documentació complementària en funció de cada supòsit sobre la possible afecció de les obres al domini públic hidràulic i a terceres persones.

En el cas d'afecció a tercers, l'administració o l'òrgan que atorgui la llicència, l'autorització o el permís pot acordar l'inici d'un període d'informació pública per un termini no inferior a vint dies mitjançant la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el portal d'Internet de l'administració hidràulica de les Illes Balears.

b) Davant l'administració hidràulica de les Illes Balears, una comunicació.

4. Les previsions que contenen els apartats anteriors d'aquest article s'entenen sens perjudici de les activitats i els usos del sòl a la zona de policia per als quals s'exigeix una declaració responsable o una autorització prèvia de l'administració hidràulica, d'acord amb el que preveuen els articles 78 i 78 bis del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril.

 

Article 17

Zones inundables i àrees de prevenció de risc d'inundació

1. L'administració hidràulica de les Illes Balears ha d'elaborar els estudis hidrològics o hidràulics corresponents per delimitar, revisar o actualitzar la cartografia de zones inundables i de les zones de flux preferent, d'acord amb els criteris prevists al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

Els estudis esmentats que siguin fets per administracions competents en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i protecció civil o, en els casos a què es refereix l'apartat 5 de l'article 14 ter del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pels promotors, han de ser validats en tot cas per l'administració hidràulica.

Els tràmits d'informació pública i d'audiència que preveu l'apartat 2 de l'article 14 ter del Reglament del domini públic hidràulic esmentat, s'han de dur a terme de manera simultània i, un cop aprovat o validat l'estudi hidrològic o hidràulic, amb la cartografia corresponent, aquest s'ha de publicar en el Visor de l'Aigua de les Illes Balears i s'ha de trametre a l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat perquè l'integri i el publiqui en el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. En tot cas, els estudis produiran tots els seus efectes des de la publicació en el Visor de l'Aigua de les Illes Balears.

2. Les zones transitòriament definides com a potencialment inundables, a les quals es refereix l'article 90 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 49/2023, de 24 de gener, quedaran definitivament delimitades en els estudis hidrològics o hidràulics que s'aprovin i es publiquin d'acord amb l'apartat anterior.

3. Les àrees de prevenció de risc d'inundació s'ajustaran a les zones inundables delimitades definitivament d'acord amb aquest article.

4. Els estudis hidrològics o hidràulics, a més del contingut mínim que preveu l'article 92.4 del Pla Hidrològic de les Illes Balears abans esmentat, hauran d'analitzar, si s'escau, els usos permesos en terrenys de domini públic hidràulic i en les zones de servitud i policia, tenint en compte els aspectes següents:

 

a) Informació cartogràfica relativa a les lleres de domini públic hidràulic, la zona de servitud i la zona de policia.

b) Cartografia d'inundabilitat inclosa a l'estudi i, en especial, de la informació emprada i els criteris per a la delimitació de la zona de flux preferent.

c) Compatibilitat dels usos amb les limitacions establertes als articles 9, 9 bis, 9 ter i 9 quater, i també als articles 14 i 14 bis, del Reglament del domini públic hidràulic abans esmentat, respecte dels usos del sòl a les zones inundables o altres actuacions com ara obres dins i sobre el domini públic hidràulic i zona de policia, i qualsevol altra actuació inclosa a l'àmbit d'aplicació del text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

 

Article 18

Autoritzacions al domini públic marítimoterrestre per a esdeveniments d'interès general amb repercussió turística i per obres, usos i activitats a trams urbans de platges

1. La competència de la comunitat autònoma de les Illes Balears per atorgar autoritzacions al domini públic marítimoterrestre per a esdeveniments d'interès general amb repercussió turística a què es refereix l'article 66 del Reglament general de costes, aprovat pel Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, així com per a obres, usos i activitats a trams urbans de les platges, es pot delegar als municipis costaners de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu la legislació de règim local.

2. La delegació ha de ser aprovada per acord del Consell de Govern, a proposta del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, competent en matèria de costes, a sol·licitud dels ajuntaments dels municipis costaners interessats, els quals han d'acreditar, en tot cas, que disposen de la capacitat tècnica i de gestió adient per a l'exercici de la competència. L'efectivitat de la delegació requereix l'acceptació de l'ajuntament interessat i la publicació de la resolució o acord corresponent en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. La Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua ha d'exercir les facultats de direcció, coordinació, supervisió, inspecció i qualsevol altra sobre l'actuació municipal que siguin inherents a la delegació de competències. Particularment, els ajuntaments, en relació amb l'exercici de les competències delegades, han de dur a terme les actuacions següents:

 

a) Trametre a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, en el termini de deu dies, una còpia dels informes emesos, amb indicació del Butlletí Oficial de les Illes Balears en què s'ha publicat la resolució o l'acord corresponent.

b) Atendre adequadament les sol·licituds d'informació que formuli la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

4. La revocació de la delegació s'ha de resoldre, motivadament, per acord del Consell de Govern, a proposta del conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, en els termes i en els casos prevists en la legislació de règim local.

5. Els actes municipals dictats en l'exercici de les competències previstes en aquest article són impugnables, en el termini d'un mes, davant el conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

 

Article 19

Autorització o declaració responsable per a usos i activitats a la zona de servitud de protecció de costes

1. Els usos i les activitats que es pretenguin dur a terme als espais compresos a la zona de servitud de protecció del domini públic marítimoterrestre requereixen autorització prèvia autonòmica o insular, excepte que estiguin subjectes a declaració responsable d'acord amb l'apartat següent, sens perjudici de les altres autoritzacions o llicències que siguin necessàries per a aquests usos i activitats.

Aquesta autorització prèvia l'atorga la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua si recau sobre sòl rústic i el consell insular corresponent si es tracta de sòl urbà o urbanitzable.

2. Estan subjectes a la declaració responsable davant l'administració autonòmica o insular les actuacions que es projectin sobre obres, activitats i instal·lacions legalment implantades a la zona de servitud de protecció del domini públic marítimoterrestre que no comportin, d'acord amb el Reglament general de costes, increment de volum, alçada o superfície, ni canvi d'ús.

3. Sens perjudici del que disposa la normativa de costes, en els terrenys compresos a la zona de servitud de protecció s'hi poden fer obres, instal·lacions i activitats que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació.

4. Així mateix, a la zona de servitud de protecció s'hi poden dur a terme obres, instal·lacions i activitats que prestin serveis necessaris o convenients per a l'ús del domini públic marítimoterrestre, entre les quals es troben les següents:

 

a) Les instal·lacions o activitats que afavoreixin l'ús comú del domini públic marítimoterrestre, singularment de les platges, com els serveis de vigilància i atenció mèdica, i els esports nàutics.

b) Les instal·lacions esportives descobertes.

c) Les acampades o campaments autoritzats amb instal·lacions desmuntables, en els termes que es determinin reglamentàriament o en la normativa sectorial que sigui aplicable.

d) Les obres i les instal·lacions que millorin l'eficiència energètica d'edificacions i instal·lacions existents que ocupin legalment la servitud de protecció.

e) Les obres i les instal·lacions que executin mesures d'intervenció i protecció establertes en un pla de protecció del paisatge.

f) L'activitat forestal necessària per al manteniment que duguin a terme els titulars de les masses forestals existents.

g) Les activitats, les instal·lacions i les infraestructures vinculades a la prevenció i l'extinció d'incendis forestals.

h) Les activitats agràries i ramaderes necessàries per mantenir les explotacions agràries i ramaderes.

En altres casos, la necessitat o conveniència per a la utilització del domini públic marítimoterrestre de l'obra, la instal·lació o l'activitat de què es tracti s'ha de justificar pel promotor, i determinar per l'òrgan competent per autoritzar els usos, i ha de quedar constància de la justificació en la resolució que s'adopti.

 

Article 20

Modificacions de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears

1. L'article 1 de la Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 1

Objecte

Constitueixen l'objecte d'aquesta llei les qüestions següents:

 

a) L'ordenació dels ports i de les instal·lacions portuàries i marítimes de competència de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, com també la regulació de la planificació, la construcció, l'organització, la gestió, el règim econòmic financer i el de policia administrativa.

b) La neteja i la vigilància de les aigües costaneres definides per la legislació estatal d'aigües, en els termes prevists en aquesta llei i en l'àmbit de competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

2. S'afegeix una nova lletra, la lletra h), a l'article 2 de la Llei 10/2005 esmentada, amb la redacció següent:

“h) Prevenir, netejar, preservar i millorar la qualitat de les aigües costaneres i la seva vigilància, inspecció i gestió, en els termes prevists en aquesta llei i en l'àmbit de competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

3. L'apartat 2 de l'article 26 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Ports de les Illes Balears té encomanat, en els termes que preveu aquesta llei, l'exercici de les competències executives de l'administració autonòmica en matèria de ports i d'instal·lacions portuàries i marítimes i d'altres d'atribuïdes per aquesta llei o una altra, entre d'altres les aigües costaneres definides en la legislació estatal d'aigües, la prevenció, la neteja, la preservació i la millora de la qualitat de les aigües costaneres i la seva vigilància, inspecció i gestió, en els termes prevists en aquesta llei i en l'àmbit de competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

4. L'article 27 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 27

Funcions

Per complir la seva finalitat institucional, Ports de les Illes Balears exerceix les funcions següents:

 

a) La gestió, la protecció, el manteniment i la defensa del domini públic portuari que s'hi adscrigui i el que pogués afectar la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) La participació en la planificació portuària i en els procediments d'elaboració de les disposicions reglamentàries que s'hagin de dictar en execució d'aquesta llei.

c) L'aprovació dels plecs de condicions generals per atorgar autoritzacions d'ocupació del domini públic portuari, com també de les ordenances reguladores dels serveis portuaris.

d) L'aprovació tècnica dels projectes per construir o modificar i explotar els ports, les dàrsenes i la resta d'instal·lacions i obres portuàries que siguin competència de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com la seva projecció, construcció i explotació quan siguin de gestió directa.

e) La tramitació i l'aprovació inicial del Pla general de ports i els plans d'ús i gestió dels ports.

f) El foment de l'activitat econòmica dels ports i l'optimització de la gestió econòmica i la rendibilització del patrimoni i dels recursos que tengui assignats.

g) La col·laboració, la cooperació i la participació en la preservació i la millora mediambiental de les aigües costaneres definides en la legislació estatal d'aigües, així com en la prevenció, la neteja, la preservació i la millora de la qualitat de les aigües costaneres, en l'àmbit de competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

h) Les relatives a les autoritzacions, les concessions i les llicències regulades en aquesta llei.

i) La gestió dels serveis portuaris, com també de les activitats complementàries o vinculades.

j) La realització, l'autorització, el foment i el control de les operacions marítimes i terrestres relacionades amb el tràfic i el trànsit portuaris i de les destinades a garantir la seguretat de les empreses i els usuaris.

k) La gestió, l'administració i el control de subvencions i ajudes quan, per raó de la matèria, ho decideixi la conselleria competent en matèria de ports.

l) L'establiment de les tarifes regulades en aquesta llei per prestar els serveis portuaris que correspongui aprovar a l'administració portuària.

m) La recaptació del cànon establert per utilitzar el domini públic portuari, de la resta de taxes previstes en aquesta llei i de qualsevol altre ingrés que li pertoqui.

n) La policia portuària.

o) La potestat sancionadora, en els termes que preveu aquesta llei.

p) La col·laboració amb la conselleria a què estigui adscrit en les relacions institucionals amb altres administracions i organismes que actuen en matèria de ports.

q) La proposta dels béns i drets que han de ser objecte d'expropiació forçosa.

r) L'elaboració de plans de prevenció, seguretat i emergències a cada un dels ports, d'acord amb la normativa vigent.

s) La col·laboració amb entitats que es dediquen a la protecció del patrimoni marítim de l'àmbit de les Illes Balears.

t) L'elaboració i l'aprovació dels projectes, com també la instal·lació, l'execució, la gestió, el manteniment i l'explotació dels camps de boies prevists en la normativa autonòmica sobre la conservació de la posidònia oceànica, o altres que es poguessin establir per a la protecció ambiental de l'entorn marí i les aigües costaneres, en els termes prevists en aquesta llei i en l'àmbit de competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici dels títols habilitants per ocupar el domini públic marítimoterrestre i de les competències de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

u) La col·laboració, la cooperació i la participació en la vigilància, la inspecció i la gestió de les competències executives de l'administració autonòmica relacionades amb les aigües costaneres, en els termes prevists en aquesta llei i sens perjudici de les competències de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

v) La subscripció de convenis i acords de col·laboració amb administracions i entitats públiques o privades per dur a terme actuacions relacionades amb les seves funcions, així com per gestionar instal·lacions portuàries o marítimes no incloses al domini públic portuari autonòmic.

w) La resta de funcions que li assigna aquesta llei i els estatuts de l'entitat, així com les que li atribueixin el Govern i l'Administració de la comunitat autònoma.”

5. L'apartat 2 de l'article 33 de la Llei 10/2005 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Els estatuts determinen la composició del Consell d'Administració, d'acord amb les normes següents:

 

a) En són membres nats el president, que també presideix el Consell d'Administració, el vicepresident i el director gerent de Ports de les Illes Balears.

b) Els membres designats, en un nombre no inferior a 12 ni superior a 25, són nomenats per acord del Consell de Govern per un període de quatre anys.

c) Almenys la meitat dels membres designats ho han de ser d'acord amb criteris de competència professional.

d) La composició del Consell d'Administració ha de respectar el principi de representació equilibrada de dones i homes, excepte per raons fonamentades i objectives degudament motivades. S'entén per representació equilibrada la presència de dones i homes de manera que cap sexe superi el 60% del conjunt de persones a les quals es refereix.”

6. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional novena, a la Llei 10/2005 esmentada, amb la redacció següent:

“Disposició addicional novena

Salvaguarda de les competències de l'Administració de l'Estat, dels municipis de les Illes Balears i de la conselleria competent en matèria de medi ambient del Govern de les Illes Balears

1. Les funcions que estableix aquesta llei relatives a la neteja i la vigilància de les aigües costaneres definides en la legislació estatal d'aigües s'entenen sens perjudici i salvaguardant, en tot cas, les competències que corresponen a l'Administració de l'Estat i als municipis de les Illes Balears.

2. Les funcions que estableix aquesta llei s'entenen sens perjudici de les competències que corresponen a la conselleria competent en matèria de medi ambient.”

 

Capítol III Mesures en matèria d'educació

 

Article 21

Modificacions de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears

1. La lletra u) de l'apartat 1 de l'article 3 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“u) La coeducació i la igualtat real entre homes i dones.”

2. L'apartat 6 de l'article 7 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“6. L'administració educativa, oïdes les organitzacions representatives del sector educatiu privat concertat, ha de regular les condicions i els requisits dels centres privats que vulguin subscriure un concert educatiu amb la finalitat d'ampliar l'oferta educativa del primer cicle d'educació infantil.”

3. L'apartat 7 de l'article 7 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“7. En el cas que els concerts educatius resultin insuficients per garantir l'oferta educativa, l'increment de places o el finançament del primer cicle d'educació infantil, addicionalment es podran formalitzar convenis de col·laboració en els termes que disposa l'apartat 1 de l'article 15 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.”

4. L'apartat 8 de l'article 7 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“8. Els centres públics i els privats de primer cicle d'educació infantil que compleixin les condicions legals, estiguin autoritzats prèviament per l'administració educativa i formin part de la xarxa pública o hagin subscrit un concert educatiu, poden rebre els ajuts econòmics que es convoquin. Els tipus d'ajuts que convoqui la conselleria han de tenir per finalitat pal·liar la manca de places, contribuir a reduir les desigualtats i afavorir els sectors més vulnerables socialment. Els alumnes d'aquests centres i els dels centres d'educació infantil autoritzats en situació de vulnerabilitat que reuneixin els requisits que s'estableixin, poden rebre els ajuts d'escolarització i menjador que siguin pertinents.”

5. La lletra k) de l'apartat 1 de l'article 12 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificada de la manera següent:

“k) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb les altres persones, així com una actitud contrària a la violència.”

6. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 43 de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

“3. En el cas que la cooperació a la qual es refereix aquest article s'articuli mitjançant convenis de col·laboració, aquests podran tenir una durada superior a quatre anys, d'acord amb el límit màxim d'anualitats que preveu l'article 65.5.a) de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

7. L'apartat 4 de l'article 108 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. En el cas d'admissió en el primer cicle d'educació infantil als centres públics i als centres privats concertats, l'administració educativa ha d'establir el mateixos principis i criteris d'admissió que per a la resta de trams educatius i vetlar perquè els infants en situació vulnerable tenguin accés a les places ofertes.”

8. L'apartat 3 de l'article 110 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. En les condicions que s'estableixin i sens perjudici de les competències que els són pròpies, les administracions poden constituir comissions d'escolarització, que han d'actuar com a òrgans de garantia d'admissió en els processos d'adscripció i d'admissió d'alumnes, les quals han d'estar integrades per representants de l'administració educativa, de l'administració local, dels centres educatius públics i dels privats concertats, i de les famílies o tutors.”

9. La lletra h) de l'apartat 3 de l'article 123 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificada de la manera següent:

“h) L'aprenentatge de la llengua catalana, com a llengua oficial de la comunitat autònoma per a la comunicació i l'accés a la cultura de les Illes Balears.

10. Es deixa sense contingut la lletra d) de l'apartat 1 de l'article 135 de la Llei 1/2022 esmentada.

11. La lletra f) de l'apartat 1 de l'article 135 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificada de la manera següent:

“f) L'acolliment lingüístic per als alumnes d'incorporació tardana en el sistema educatiu de les Illes Balears.”

12. L'apartat 3 de l'article 135 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Els centres educatius mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic hauran de garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris.

13. L'apartat 2 de l'article 165 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Així mateix, la conselleria pot finançar el sosteniment de places per a infants de primer cicle d'educació infantil de centres privats autoritzats que hagin subscrit el concert educatiu, i subvencionar la creació de places per a infants de primer cicle d'educació infantil de centres privats autoritzats d'acord amb les condicions que es regulin a aquest efecte.”

14. L'apartat 3 de l'article 169 de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Els centres educatius públics poden rebre finançament específic de les administracions locals, insulars, autonòmica i estatal, i d'ens públics que hi estiguin vinculats, per al desenvolupament d'activitats i projectes que fomentin l'educació en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, així com l'educació en l'exercici de la tolerància i de la llibertat en el marc dels principis democràtics de convivència, i també per participar-hi.”

15. Es deixa sense contingut l'apartat 3 de la disposició addicional segona de la Llei 1/2022 esmentada.

16. L'apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

​​​​​​​“4. L'administració educativa ha de regular el servei complementari de transport escolar per a l'alumnat de l'ensenyament bàsic i de segon cicle d'educació infantil que estigui obligat a desplaçar-se fora de la seva localitat de residència i, en el cas de batxillerat, a desplaçar-se fora del municipi de residència perquè no hi ha l'etapa educativa corresponent; i també ha de promoure mesures, juntament amb les altres administracions públiques, per facilitar el transport a l'alumnat de formació professional.”

17. L'apartat 1 de la disposició addicional vuitena de la Llei 1/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Els òrgans de coordinació didàctica dels centres educatius han de seleccionar els llibres de text i altres materials didàctics curriculars que s'han d'utilitzar en els ensenyaments que corresponguin, d'acord amb el seu projecte educatiu. L'edició i l'adopció d'aquests materials no requereixen autorització prèvia de l'administració educativa. En qualsevol cas, s'han d'adaptar al rigor científic i al currículum que correspongui a l'edat de l'alumnat aprovat per l'administració educativa i han de fomentar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures establerts en la Constitució Espanyola, en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i en aquesta llei.”

18. S'afegeix una nova lletra, la lletra i), a l'apartat 4 de la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

“i) El complement de lloc de difícil cobertura.”

19. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 8, a la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

“8. Mitjançant un acord del Consell de Govern s'han de determinar, per a cada curs escolar i per a cada una de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, els llocs de difícil cobertura i de molt difícil cobertura en funció de la ubicació geogràfica, de l'especialitat docent o d'altres criteris que el Consell de Govern pugui determinar.

Així mateix, el Consell de Govern, de conformitat amb els articles 37 i 38 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, i amb l'article 71 d'aquesta llei, ha de concretar o modificar els imports del complement de lloc de difícil cobertura.”

20. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 9, a la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

“9. A l'efecte del que preveu el punt 2n de la lletra b) de l'apartat 4 d'aquesta disposició transitòria, es consideren llocs de caràcter singular els que, per la seva perillositat, penositat o toxicitat, es determinin per acord del Consell de Govern, el qual ha de fixar, a més, de conformitat amb els articles 37 i 38 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, i amb l'article 71 d'aquesta llei, l'import del corresponent component singular del complement específic anual.”

21. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria quarta, a la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició transitòria quarta

Xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques

1. La xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques mantindrà la vigència fins al moment que quedin extingits o expiri la vigència dels convenis de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears i les entitats privades interessades per millorar l'oferta de places de primer cicle d'educació infantil i les condicions educatives de la primera infància i també els convenis específics de col·laboració subscrits entre el Govern de les Illes Balears i els centres de titularitat privada de la xarxa complementària per establir la gratuïtat del servei d'escolarització bàsica del primer cicle d'educació infantil.

2. Mentre es mantengui vigent la xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques, la conselleria pot subvencionar la creació i finançar el sosteniment de places per a infants de primer cicle d'educació infantil de centres privats autoritzats que en formin part. Així mateix, pel que fa a l'admissió en el primer cicle d'educació infantil, se'ls ha d'aplicar el que preveuen l'apartat 4 de l'article 108 i l'apartat 3 de l'article 110 d'aquesta llei, inclosa la participació de representants d'aquests centres a les comissions d'escolarització.

3. Les disposicions normatives referides als centres privats de primer cicle d'educació infantil adherits a la xarxa complementària a la xarxa d'escoles infantils públiques una vegada aquesta s'extingeixi s'hauran d'entendre referides als centres privats concertats de primer cicle d'educació infantil.

4. El que disposen els apartats anteriors s'entén sense perjudici del que estableix l'apartat 7 de l'article 7 d'aquesta llei.”

22. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria cinquena, a la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició transitòria cinquena

Servei complementari de transport escolar

A partir del curs escolar 2024-2025, si no s'ha regulat el servei complementari de transport escolar de l'alumnat de batxillerat en els termes que estableix l'apartat 4 de la disposició addicional sisena d'aquesta llei, i sempre que ho permetin les disponibilitats pressupostàries, l'administració educativa ha de prestar el servei complementari de transport escolar per a l'alumnat de batxillerat que estigui obligat a desplaçar-se fora del municipi de residència per cursar aquesta etapa.

Això no obstant, l'administració educativa pot autoritzar la prestació del servei de transport escolar a l'alumnat de batxillerat que resideixi en una localitat o en una zona rural distinta d'on estigui ubicat el centre educatiu al qual assisteix, perquè no disposi d'un centre docent públic d'escolarització, quan hi concorrin dificultats específiques justificades, com ara la llunyania dels espais poblacionals o altres circumstàncies d'interès públic.”

23. S'afegeix una nova lletra, la lletra g), a l'apartat 1 de la disposició transitòria segona de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

“g) El complement de carrera professional.”

24. S'afegeix una nova lletra, la lletra j), a l'apartat 4 de la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

“j) Complement compensatori per als professors tècnics de formació professional, el qual retribueix els funcionaris de carrera, en servei actiu, del cos a extingir de professors tècnics de formació professional que no hagin estat integrats en el cos de professors d'ensenyament secundari per no posseir la titulació requerida, per la diferència del sou base del subgrup A1 i del subgrup A2, tenint en compte l'impacte en les pagues extres.”

 

Article 22

Modificació del Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit educatiu i sanitari

1. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 9, a l'article 7 del Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures urgents en l'àmbit educatiu i en el sanitari, amb la redacció següent:

“9. L'establiment de percepcions per la prestació dels serveis complementaris que ofereixin els centres educatius que subscriguin concerts educatius de primer cicle d'educació infantil requereix l'autorització de la Conselleria d'Educació i Universitats.

A aquest efecte, es consideren serveis complementaris el menjador, el transport escolar, el gabinet mèdic o psicopedagògic i qualsevol altre de naturalesa anàloga, així com les hores d'atenció als infants no finançades pel concert educatiu.

El que disposa aquest apartat serà igualment aplicable als centres privats que hagin subscrit un conveni per al finançament de la gratuïtat d'aquest cicle, i l'establiment de preus no autoritzats per la Conselleria d'Educació i Universitats serà causa d'extinció del conveni.”

2. La disposició addicional única del Decret llei 5/2023 esmentat passa a ser la disposició addicional primera i s'hi afegeixen dues noves disposicions addicionals, les disposicions addicionals segona i tercera, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional segona

Creació o ampliació d'unitats de primer cicle d'educació infantil en centres autoritzats

En els centres educatius autoritzats per impartir els ensenyaments de segon cicle d'educació infantil i, si s'escau, nivells superiors que pretenguin crear o ampliar unitats de primer cicle d'educació infantil, l'administració educativa, a l'efecte d'atorgar l'autorització corresponent, ha de comprovar el compliment dels requisits mínims establerts en aquest decret respecte de les unitats del cicle objecte de creació o ampliació.

Si la creació o l'ampliació de les unitats de primer cicle d'educació infantil implica l'ocupació d'espais o part d'espais del centre prèviament autoritzats per dur-hi a terme altres ensenyaments, l'administració educativa ha de revisar el compliment dels requisits dels espais dels ensenyaments afectats.

Tot això sens perjudici que la Conselleria d'Educació i Universitats, d'ofici i en el marc d'un altre procediment administratiu, dugui a terme les actuacions que corresponguin en el cas d'advertir incompliments dels requisits mínims del centre en la part corresponent a altres ensenyaments.

 

Disposició addicional tercera

Òrgans col·legiats de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància

Les funcions dels òrgans col·legiats de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància previstes en els articles 16 i 17 del Decret 30/2020, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el text consolidat del Decret pel qual s'estableix i regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la comunitat autònoma de les Illes Balears i es crea l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància, podran ser exercides per la Mesa de Participació del Sector del Primer Cicle d'Educació Infantil quan així ho acordi, per raons de simplificació administrativa, el conseller d'Educació i Universitats.”

3. La disposició derogatòria del Decret llei 5/2023 esmentat queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició derogatòria única

Normativa que es deroga

Queden derogades les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest decret llei i, en particular, els articles i les disposicions del Decret llei 8/2022, de 16 d'agost, de mesures urgents per garantir la gratuïtat de l'educació dels infants matriculats al tercer nivell d'educació infantil als centres de les xarxes educatives que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa aquest decret llei.”

 

Article 23

Modificació de l'apartat 3 de l'article 31 de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024

L'apartat 3 de l'article 31 de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, queda modificat de la manera següent:

“3. Els mòduls econòmics per unitat escolar dels diferents nivells i modalitats educatius per a altres despeses comprenen les despeses de personal d'administració i serveis, les ordinàries de manteniment, conservació i funcionament, i les quanties que corresponen a la reposició de les inversions reals.

Així mateix, la Conselleria d'Educació i Universitats ha de finançar, amb càrrec a aquests mòduls, el següent:

 

a) A partir del curs 2023-2024 el Programa d'Acompanyament Escolar (PAE) i a partir del curs 2024-2025 el Programa per a l'Orientació, l'Avanç i l'Enriquiment Educatius PROA+, dirigits als centres educatius privats concertats, en els termes i amb els límits que determini el Consell de Govern mitjançant un acord, així com d'altres que, per la seva mateixa naturalesa, es determinin mitjançant un acord del Consell de Govern.

b) Les despeses específiques de les aules UEECO dels centres educatius privats concertats, en els termes i amb els límits que determini el Consell de Govern mitjançant un acord.

c) A partir de l'1 de gener de 2024 i fins que la Conselleria les assumeixi, totalment o parcialment, les despeses generades pel compliment de les obligacions de Seguretat Social en relació amb els alumnes que facin pràctiques formatives no remunerades, en el cas que aquestes obligacions corresponguin al centre concertat de formació responsable de l'oferta formativa, en el marc del que estableix la disposició addicional cinquanta-dosena del Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.

d) Les altres despeses de funcionament que aprovi el Consell de Govern mitjançant un acord.

Aquestes despeses s'han de justificar anualment davant la direcció general competent en matèria de centres concertats, d'acord amb els comptes anuals aprovats pels consells escolars, amb la informació que a aquest efecte es requereixi en els models de justificació que aprovi, mitjançant una resolució, la persona titular de la direcció general esmentada.”

 

Capítol IV Mesures en matèria d'inversions d'interès autonòmic i insular

 

Article 24

Modificacions del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora o ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. L'article 1 del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora o ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 1

Objecte i finalitat

Aquest decret llei té per objecte impulsar la millora o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris i socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears; establir mesures d'agilitació i simplificació dels procediments administratius relatius a l'execució d'obres i inversions públiques per a dotacions d'aquests equipaments públics; i regular els efectes de la declaració d'inversions d'interès autonòmic de les Illes Balears, amb la finalitat d'atendre la demanda creixent de serveis i prestacions en aquests àmbits.

Així mateix, amb caràcter excepcional, les normes que conté aquest decret llei seran aplicables a altres infraestructures o equipaments públics d'usos diferents dels educatius, de recerca, sanitaris i socials, quan aquests equipaments es considerin d'interès autonòmic i així ho acordi expressament el Consell de Govern.”

2. S'afegeix un darrer paràgraf a l'article 4 del Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

“Tots els equipaments públics als quals es fa referència poden disposar d'usos secundaris o complementaris que siguin necessaris perquè aquests funcionin adequadament.”

3. S'afegeix un darrer paràgraf a l'article 7 del Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

“Així mateix, atès el règim jurídic especial dels municipis de Palma i Eivissa establert per la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, en el marc de la legislació bàsica estatal, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i de la legislació sobre règim local de les Illes Balears, així com la Llei 16/2019, de 8 d'abril, de l'estatut especial de capitalitat de la ciutat d'Eivissa, els ajuntaments respectius, mitjançant un acord de la junta de govern local, poden sol·licitar directament al Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent per raó de la matèria, que un equipament dels prevists en l'article 1 d'aquest decret llei sigui declarat com a inversió d'interès autonòmic.”

4. L'apartat 1 de l'article 8 del Decret llei 1/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. Qualificació del sòl

Els terrenys on s'acordi la ubicació de l'equipament públic s'han de qualificar automàticament com a sistema general d'equipament de l'ús corresponent.

Els sistemes generals d'equipaments en sòl rústic no es poden situar en terrenys qualificats com a sòl rústic protegit, tret dels supòsits d'àrees de prevenció de risc en les quals la qualificació subjacent sigui la de sòl rústic comú. En aquests casos s'han d'adoptar mesures per prevenir i evitar el risc i es requereix un informe previ favorable de l'administració competent, excepte que es tracti d'àrees de prevenció de risc d'erosió i de contaminació o vulnerabilitat d'aqüífers."

5. S'afegeix un darrer paràgraf a l'apartat 4 de l'article 8 del Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

“Així mateix, atès el règim jurídic especial dels municipis de Palma i Eivissa establert per la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, en el marc de la legislació bàsica estatal, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i de la legislació sobre règim local de les Illes Balears, i per la Llei 16/2019, de 8 d'abril, de l'estatut especial de capitalitat de la ciutat d'Eivissa, els ajuntaments respectius, mitjançant un acord de la junta de govern, poden autoritzar directament el projecte una vegada que el Consell de Govern hagi aprovat la corresponent declaració d'inversió d'interès autonòmic.”

6. L'apartat 6 de l'article 8 del Decret llei 1/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

“6. Terminis d'execució de l'actuació

L'administració o l'ens instrumental públic promotor disposa, des de la declaració d'un equipament públic d'ús educatiu, de recerca, sanitari o social com a inversió d'interès autonòmic de les Illes Balears, d'un termini màxim de dos anys per presentar el projecte i de dos anys més a continuació per iniciar-ne l'execució.

L'incompliment de qualsevol dels terminis indicats en aquest apartat determina la caducitat de la declaració.

Això no obstant, en els casos en què es consideri oportú tramitar novament la declaració d'inversió d'interès autonòmic es poden incorporar al procediment els actes i tràmits el contingut dels quals s'hauria mantingut igual si no s'hagués produït la caducitat. A aquest efecte, si el projecte de construcció de l'equipament no ha sofert cap canvi, s'incorporarà en tot cas al nou procediment l'autorització del projecte prevista en l'apartat 4 juntament, si escau, amb l'informe emès per l'ajuntament del municipi on s'ubiqui l'equipament.

L'administració o l'ens públic instrumental promotor disposarà, des de la nova declaració d'interès autonòmic, del termini d'execució de l'actuació establert en el primer paràgraf d'aquest apartat.”

7. L'apartat 7 de l'article 8 del Decret llei 1/2018 esmentat queda modificat de la manera següent:

“7. Finalització de les obres i utilització de l'equipament

Una vegada acreditada la finalització de les obres previstes i l'adequació d'aquestes als projectes autoritzats per la conselleria, l'ens instrumental públic o, si s'escau, els ajuntaments de Palma o Eivissa, correspon al Govern de les Illes Balears, o als ajuntaments de Palma o Eivissa, segons pertoqui, presentar davant l'ajuntament competent la declaració responsable d'inici i exercici de l'activitat juntament amb el projecte d'activitats executat, als efectes prevists en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

Correspon a l'ajuntament on s'ubiqui l'equipament dictar els actes d'intervenció administrativa, inspecció, control i sanció, d'acord amb el que, amb caràcter general, regula la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.”

8. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional primera, al Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional primera

Millora o ampliació de centres educatius privats sostinguts amb fons públics

1. El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d'Educació i Universitats, pot declarar com a inversió d'interès autonòmic les actuacions de millora o ampliació de centres educatius privats sostinguts amb fons públics, en les condicions que determini per executar-les, per la seva especial rellevància per al desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears, quan raons d'interès públic ho aconsellin, amb la finalitat d'atendre la demanda creixent d'escolarització i de serveis educatius, d'acord amb el que disposa el capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears.

2. Per declarar una millora o ampliació d'un centre existent com a inversió d'interès autonòmic, el Consell de Govern ha d'identificar l'entitat promotora i el centre concertat per al qual ho sol·licita, les raons d'interès públic que ho justifiquen, els terrenys on s'ubica o s'ha d'ubicar amb indicació expressa de la referència cadastral i la titularitat, ha de determinar l'ús educatiu que s'ha de donar a l'equipament i assenyalar el sistema general d'equipament al sòl urbà o urbanitzable al qual s'adscriu o, si és el cas, informar de la qualificació urbanística dels terrenys on se situa l'equipament si aquest ja existeix.

3. La declaració d'inversió d'interès autonòmic, a més de les determinacions previstes en el capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, comporta el següent:

 

1r. Els terrenys on s'acordi la ubicació de l'equipament educatiu s'han de qualificar automàticament com a sistema general d'equipament d'ús educatiu a sòl urbà o urbanitzable.

2n. Les determinacions urbanístiques de l'equipament han de correspondre a les requerides per al projecte necessari per dur a terme l'actuació i, per tant, no han de dependre del desenvolupament territorial o urbanístic previ ni dels instruments de gestió corresponents, i han de ser efectives immediatament, sens perjudici de donar compliment a les normatives d'accessibilitat, seguretat i activitats, així com de respectar les normes d'aplicació directa previstes en l'article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3r. L'ajuntament ha d'incorporar al seu planejament, quan es dugui a terme una revisió o una modificació, la regularització urbanística de l'equipament educatiu executat, sens perjudici de la seva efectivitat immediata.

4t. Correspon a l'ajuntament on s'ubiqui l'equipament dictar els actes d'intervenció administrativa, inspecció, control i sanció, d'acord amb el que, amb caràcter general, regula la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.”

9. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional segona, al Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional segona

Millora o ampliació d'equipaments dels consells insulars

1. Les disposicions d'aquest decret llei són aplicables als equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris, socials i altres infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars.

2. A aquest efecte, les referències a la comunitat autònoma de les Illes Balears s'han d'entendre fetes als consells insulars respectius, i les referències al Consell de Govern s'han d'entendre fetes a l'òrgan competent de cada consell insular.”

10. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional tercera, al Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional tercera

Aplicació del règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats

A la documentació esmentada en el segon paràgraf de l'article 5 i en el primer paràgraf de l'article 6, com també en la disposició addicional primera, s'hi ha d'adjuntar, si escau, la documentació prevista en l'article 39 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.”

 

Capítol V Mesures en matèria d'energia

 

Article 25

Modificacions de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries

1. L'apartat 4 de l'article 2 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, queda modificat de la manera següent:

“4. Les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica poden sol·licitar a la direcció general competent en matèria d'energia el reconeixement de la utilitat pública a l'efecte de la declaració d'interès general a què es refereix l'apartat 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears. En aquests casos no es pot exigir la prestació compensatòria per a usos i aprofitaments excepcionals a què es refereix l'article 17 de la llei esmentada.

El que s'estableix en el paràgraf anterior és aplicable igualment a les infraestructures elèctriques de les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics de potència superior a 250 kW, i igual o superior a 50 kW a l'illa de Formentera. En aquests casos no es pot exigir la prestació compensatòria esmentada.”

2. L'article 3 de la Llei 13/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 3

Procediment per a la declaració d'utilitat pública, el reconeixement d'utilitat pública o la declaració d'interès autonòmic energètic

1. El procediment per a la declaració d'utilitat pública o el reconeixement d'utilitat pública de les instal·lacions esmentades en l'article anterior, així com per a la declaració d'interès autonòmic energètic, inclou els tràmits següents:

a) Presentació de la sol·licitud de declaració d'utilitat pública, de reconeixement d'utilitat pública o de declaració d'interès autonòmic energètic acompanyada de la documentació tècnica que s'estableixi per ordre del conseller competent en matèria d'energia.

b) Admissió a tràmit i avaluació, si escau, de la sol·licitud de declaració d'utilitat pública, de reconeixement d'utilitat pública o de declaració d'interès autonòmic energètic per part de la direcció general competent en matèria d'energia.

c) En cas d'admissió a tràmit:

 

1r. Tràmit d'informació pública: consisteix en la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de l'anunci relatiu a la sol·licitud d'autorització administrativa, utilitat pública, reconeixement d'utilitat pública o interès autonòmic energètic. S'ha de publicar tota la informació que consta en la sol·licitud de l'expedient a la pàgina web de la direcció general competent en matèria d'energia. Aquesta informació pública és suficient als efectes dels tràmits d'autorització administrativa prèvia o construcció.

2n. Sol·licitud d'informes a altres administracions i, en tot cas, al consell insular i als ajuntaments corresponents sobre la conformitat o l'oposició al projecte, els quals han d'emetre l'informe respectiu en un termini màxim de trenta dies, de manera que la manca d'emissió de l'informe en aquest termini s'ha d'entendre que implica la conformitat de la institució respectiva.

3r. Comunicació als titulars de béns i drets afectats, i atorgament d'un termini d'un mes per formular-hi al·legacions des de la recepció de la notificació corresponent.

4t. Resolució del director general competent en matèria d'energia.

2. Tot allò que no es defineix en aquest procediment s'ha d'ajustar amb caràcter supletori al procediment definit en la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric; en la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs; en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; i en la normativa legal en matèria d'impacte ambiental, si escau.”

 

Article 26

Modificacions de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

1. L'apartat 2 de l'article 20 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, queda modificat de la manera següent:

“2. En els nous desenvolupaments urbanístics que prevegin els instruments recollits en l'apartat anterior s'ha de reservar, al municipi, una àrea de sòl destinada a la generació d'energia renovable amb una superfície suficient per produir l'energia que determinin dues hores d'ús diari de la potència mínima de disseny prevista, segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot modificar la potència mínima de generació renovable que s'ha d'instal·lar.

A més, en els projectes de les noves edificacions com a conseqüència d'aquest desenvolupament urbanístic s'ha de complir el que estableix l'article 32.3 d'aquesta llei.”

2. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 32 de la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“3. En els projectes de les noves edificacions associades a nous desenvolupaments urbanístics s'ha de preveure la preinstal·lació elèctrica per a una instal·lació d'autoconsum col·lectiu, inclosos els armaris per a equips de mesura, que compleixi les condicions tècniques vigents en el moment de presentació del projecte.”

3. L'article 43 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 43

Integració en el sistema elèctric de les energies renovables

1. La integració d'energia elèctrica mitjançant energies renovables i la gestió de la demanda poden ser millorades amb la instal·lació d'equips d'emmagatzemament energètic i amb altres elements amb la finalitat de proporcionar capacitat de gestió, assegurar la qualitat del subministrament i minimitzar el desenvolupament de nova xarxa necessària per a aquesta integració.

En funció de l'interès energètic d'aquestes instal·lacions d'emmagatzemament energètic es pot sol·licitar a la direcció general competent en matèria d'energia la declaració d'interès autonòmic energètic. La declaració d'interès autonòmic energètic implica els mateixos efectes que estableix la disposició addicional desena d'aquesta llei per a la declaració pública.

2. Per facilitar la integració d'energies renovables en el sistema elèctric balear, l'article 48 bis d'aquesta llei és d'aplicació a totes les línies de transport i distribució d'energia elèctrica amb independència de si estan associades o no elèctricament a un sistema de generació renovable.”

4. L'apartat 2 de l'article 48 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. No són necessàries l'autorització administrativa prèvia ni l'autorització administrativa de construcció per a les instal·lacions de generació elèctrica mitjançant energies renovables aïllades, per a les instal·lacions de generació connectades a la xarxa en la modalitat d'autoconsum sense excedents, per a les instal·lacions de producció connectades a la xarxa amb excedents segons la normativa estatal vigent que les regula, i per a les instal·lacions de producció de petita potència que, per les seves característiques, determini el Pla Director Sectorial Energètic.”

5. L'apartat 4 de l'article 48 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. Als efectes de tramitació i autorització, les instal·lacions d'evacuació es consideren part integrant de les corresponents instal·lacions d'energies renovables.

Les xarxes d'evacuació d'energia elèctrica de les instal·lacions de producció elèctrica a partir de fonts renovables o d'emmagatzemament elèctric a sòl rústic han de discórrer preferentment per camins públics, per camins privats o per zones públiques. Per resolució del conseller competent en matèria d'energia es poden establir altres mesures alternatives a les anteriors.

En tot cas, s'ha de disposar dels permisos o els serveis necessaris per possibilitar que el titular de la infraestructura d'evacuació tengui accés a qualsevol punt de les instal·lacions.”

6. L'apartat 2 de l'article 49 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. A l'efecte d'aquesta llei, es consideren projectes de generació renovable amb participació local aquells en els quals s'acrediti que s'ha ofert la possibilitat de participar, en almenys el 20% de la propietat del projecte, o en el seu finançament a través d'instruments de deute, a les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, radicades en el municipi en el qual es pretén situar la instal·lació o en els municipis limítrofs a aquest.”

7. L'apartat 1 de l'article 51 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Les noves edificacions o les que tenguin un canvi d'ús a sòl rústic han de cobrir la totalitat o part del consum anual elèctric previst mitjançant la instal·lació de generació renovable d'autoconsum. La instal·lació d'autoconsum pot ser aïllada o connectada a la xarxa, i en aquest darrer cas la potència mínima de generació que s'ha d'instal·lar és la que determinin dues hores d'ús diari de la potència prevista calculada segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot modificar la potència mínima de generació renovable que s'ha d'instal·lar.”

8. Els apartats 1 a 3 de l'article 53 de la Llei 10/2019 esmentada queden modificats de la manera següent:

“1. Els espais destinats a places d'estacionament de tots els nous aparcaments de titularitat privada a sòl urbà ubicats en superfície que ocupin una àrea total superior a 1.000 metres quadrats s'han de cobrir amb plaques de generació solar fotovoltaica destinades a l'autoconsum de les instal·lacions de l'aparcament i les instal·lacions associades. Es consideren com a instal·lacions associades a l'aparcament les instal·lacions dels establiments del sector d'activitat secundari i terciari als quals l'aparcament dóna servei.

La mínima potència pic total d'autoconsum que s'ha d'instal·lar per a les instal·lacions de l'aparcament i les associades és la que determinin dues hores d'ús diari de la potència prevista, calculada segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, amb el límit màxim de potència que resulti de cobrir la superfície total de les places d'aparcament. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot modificar la potència mínima de generació renovable que s'ha d'instal·lar.

2. En les instal·lacions existents de titularitat privada amb un aparcament en superfície a sòl urbà que ocupi una àrea total de 1.500 metres quadrats o més i en què la suma de potències màximes contractades per als subministraments de l'aparcament i les altres instal·lacions associades, segons es defineixen en l'apartat anterior, sigui igual o superior a 50 kW, s'hi ha d'incorporar generació solar fotovoltaica per a autoconsum, bé a l'espai d'aparcament, bé a la coberta de les instal·lacions.

La mínima potència pic total que s'ha d'instal·lar per a les instal·lacions de l'aparcament i les associades és la que determinin dues hores d'ús diari de la potència prevista, calculada segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, amb el límit màxim de potència que resulti de cobrir la superfície total de les places d'aparcament.

3. S'han de cobrir amb plaques solars de generació fotovoltaica els espais destinats a places d'estacionament de tots els aparcaments de titularitat pública a sòl urbà ubicats en superfície que ocupin una àrea total superior a 1.000 metres quadrats.

La superfície que s'ha de cobrir és tota la zona destinada a places d'estacionament dels vehicles. En queden exclosos els vials de circulació, les zones de maniobra, les zones de serveis i les zones amb escassa insolació per l'ombra d'edificis o arbres.”

9. L'apartat 1 de l'article 54 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Els paràmetres urbanístics d'ocupació, edificabilitat i alçada, així com les reculades exigides a l'instrument de planejament no són aplicables en sòl urbà a les instal·lacions de generació elèctrica renovable i els respectius suports i elements auxiliars següents:

 

a) Les ubicades en aparcaments.

b) Les ubicades sobre coberta.

c) Les d'autoconsum promogudes per les diferents administracions públiques en desenvolupament o exercici d'actuacions lligades a l'ús o al servei públic.

d) Les ubicades en els centres d'ensenyament autoritzats per l'administració educativa.

Quan les anteriors instal·lacions no afectin els fonaments o l'estructura de l'edifici, estaran subjectes al règim de comunicació prèvia que determina la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, tot i que s'han de sotmetre al que prevegi la normativa de protecció del patrimoni històric i el paisatge pel que fa a les condicions d'integració o a la impossibilitat d'instal·lar-se conformement amb el que determinin els instruments d'ordenació o de catalogació de béns protegits.”

10. Els apartats 2 a 4 de l'article 54 de la Llei 10/2019 esmentada queden modificats de la manera següent:

“2. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables que es declarin d'utilitat pública ubicades a sòl rústic no computen urbanísticament quant als paràmetres d'ocupació i edificabilitat.

3. Igualment, les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable o per a producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables ubicades a aparcaments i altres infraestructures, equipaments o sistemes generals a sòl rústic, bé sigui sobre el terreny, bé sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, tampoc no computen urbanísticament quant als paràmetres d'ocupació i edificabilitat.

4. Quan no s'ubiquin en coberta les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable a edificis a sòl rústic, la ubicació alternativa sobre el terreny no computarà urbanísticament quant als paràmetres d'ocupació i edificabilitat en els casos següents:

 

a) Quan estigui destinada a autoconsum d'instal·lacions públiques de proveïment o sanejament d'aigua (com dipòsits o depuradores) i la superfície ocupada no superi els 1.500 metres quadrats.

b) Quan estigui destinada a autoconsum d'explotacions agràries.

c) Quan estigui destinada a autoconsum d'instal·lacions de reg agrari.

d) En altres supòsits, quan la superfície ocupada per aquestes instal·lacions no superi els 200 metres quadrats.

En tot cas, s'han de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes en els instruments d'ordenació territorial i urbanística.”

11. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 2 de l'article 63 de la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“Aquest annex no serà d'aplicació a les esmentades empreses en el cas que presentin un pla de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la seva flota, conformement amb els objectius establerts en el marc d'aquesta llei. L'exempció d'aplicació de l'annex serà aprovada mitjançant una resolució del conseller competent en matèria de transició energètica, mitjançant la qual es validi el pla de reducció d'emissions.”

12. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 64 de la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“5. Es considera que tots els punts de recàrrega de titularitat pública o privada amb accés públic tenen una funció de servei públic, als efectes de l'atorgament directe de concessions municipals d'ocupació de l'espai de domini públic, d'acord amb el que preveu l'article 93.1 en relació amb l'article 137.4.c) de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions públiques.

Aquests punts tenen l'obligació d'integrar-se a la xarxa Mobilitat Elèctrica de les Illes Balears (MELIB), directament o a través d'un acord d'interoperabilitat.

Als efectes d'aquest apartat, s'entén que un punt de recàrrega és d'accés públic quan hi pot accedir de manera no discriminatòria qualsevol ciutadà lliurement i sense restriccions. Per accedir al punt de recàrrega es pot requerir, segons el cas, un registre, l'autenticació o el pagament d'una tarifa, entre altres mesures.

Aquests punts de recàrrega computen a l'efecte de complir el que estableix l'article 65.1 d'aquesta llei.

Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es poden establir les condicions d'instal·lació d'aquests punts de recàrrega, com també d'integració a la xarxa MELIB.”

13. L'apartat 1 de l'article 66 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Tots els aparcaments d'edificis no residencials amb més de 40 places d'estacionament han de disposar almenys d'un punt de recàrrega de vehicle elèctric per cada 40 places.

Els aparcaments a edificis no residencials de nova construcció o en què es faci una reforma integral i amb més de 10 places d'estacionament, han de disposar d'almenys un punt de recàrrega de vehicle elèctric i, a més de complir el requisit del paràgraf anterior, han de preveure la infraestructura necessària que possibiliti la instal·lació futura d'un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per cada 5 places.

Els punts de recàrrega indicats en l'article 64.5 d'aquesta llei computen per complir la condició establerta en els dos paràgrafs anteriors.”

14. La lletra a) de l'apartat 3 de la disposició addicional tercera de la Llei 10/2019 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Les restriccions de circulació a les Illes Balears de motocicletes i turismes que utilitzin combustibles fòssils vindran definides d'acord amb la normativa estatal per raó de la matèria, o bé mitjançant els plans de reducció d'emissions en mobilitat terrestre que marqui el Pla de Transició Energètica de les Illes Balears definit en el capítol 1 d'aquesta llei.”

15. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional catorzena, a la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional catorzena

Obligatorietat de les tramitacions per mitjans electrònics en determinats procediments en matèria d'energia, indústria, canvi climàtic i atmosfera, així com de la utilització dels tràmits telemàtics específics creats a l'efecte

1. En els següents procediments gestionats per la direcció general competent en matèria d'energia és preceptiva la tramitació telemàtica a través del tràmit telemàtic específic que habiliti l'òrgan competent:

 

a) La inscripció de certificats d'eficiència energètica dels edificis.

b) La inscripció en el Registre d'instal·lacions d'autoconsum elèctric.

També és preceptiva la tramitació telemàtica a través del tràmit telemàtic específic que habiliti l'òrgan competent en la tramitació de les instal·lacions i els registres en matèria d'indústria, de metrologia, d'activitats radioactives i de mines que duguin a terme les persones físiques que exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria i, en general, la resta de les persones físiques que duguin a terme activitats econòmiques com a empresaris individuals o professionals.

2. En els procediments en matèria d'energia, indústria, canvi climàtic i atmosfera en què, d'acord amb aquesta llei o amb l'article 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, els interessats estiguin obligats a relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, quan s'hagi habilitat un tràmit telemàtic específic per fer-ho, s'estableix l'obligatorietat que aquesta relació sigui a través d'aquest tràmit específic.”

16. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional quinzena, a la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional quinzena

Exempció del compliment de l'article 63.2 d'aquesta llei

Les empreses locals de les Illes Balears de lloguer de vehicles, així com qualsevol petita i mitjana empresa, estan exemptes del compliment de l'article 63.2 d'aquesta llei.”

17. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria setena, a la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició transitòria setena

Actualització de les dades de les instal·lacions del registre de la infraestructura de càrrega de vehicles elèctrics d'accés públic

1. Als efectes establerts en l'article 48.3 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, i a fi de disposar d'informació actualitzada sobre la infraestructura de càrrega de vehicles elèctrics de les Illes Balears d'accés públic, els titulars de les instal·lacions de punts de recàrrega de vehicles elèctrics d'accés públic registrades abans del dia 1 d'octubre de 2024 han de comunicar a la direcció general competent en matèria d'energia la informació que la normativa estatal i autonòmica estableix a través d'un tràmit telemàtic habilitat. Aquesta comunicació s'ha de dur a terme abans del dia 1 d'abril de 2025.

2. Es considera com a infraestructura de punts de recàrrega de vehicles elèctrics d'accés públic la infraestructura de punts de recàrrega de vehicles elèctrics que es trobi a la via pública o que, tot i no trobar-s'hi, sigui accessible per a tots els usuaris de vehicles elèctrics, com ara pàrquings públics i privats, estacions de servei o centres comercials.”

 

Article 27

Singularitat de Formentera en el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears

En les actualitzacions i les modificacions del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, s'ha de tenir en compte de manera específica la singularitat de Formentera als efectes d'impacte ambiental, visual i de consum de territori.

 

Capítol VI Mesures en matèria d'indústria i emprenedoria

 

Article 28

Modificacions de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. Aquests projectes tan sols es poden ubicar a sòl classificat com a urbà o urbanitzable i sempre que l'activitat del projecte s'inclogui dins els usos permesos o, en cas contrari, que sigui un ús adequat a la ubicació del projecte. En cap cas no s'entendrà com a adequada la ubicació a zones residencials o d'equipaments, amb l'excepció dels projectes d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, i igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics.

Excepcionalment, i tan sols en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables i d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, i igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics, es poden ubicar a sòl rústic comú, sempre que no estigui expressament prohibit pel pla territorial insular corresponent.”

2. L'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 14/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. La instrucció del procediment correspon a la direcció general competent en matèria d'indústria, excepte que es tracti de projectes d'energies renovables i de recàrrega de vehicles elèctrics, que correspondrà a la direcció general competent en matèria d'energia.

La direcció general que instrueixi el procediment ha de demanar tots els informes que siguin necessaris per a l'avaluació del projecte.

En cap cas, la tramitació del projecte no supleix l'avaluació ambiental o integrada en tots els supòsits en què la normativa mediambiental així ho exigeixi.

S'han de conservar els tràmits ja realitzats, si n'és el cas, amb anterioritat a la iniciació del procediment per a la declaració de projecte industrial estratègic i se n'ha d'evitar la repetició.”

3. La lletra d) de l'apartat 1 de l'article 4 de la Llei 14/2019 esmentada queda modificada de la manera següent:

“d) La declaració d'interès general, només en els casos de projectes d'implantació d'energies renovables i d'instal·lació d'infraestructures de potència total de més de 250 kW, o igual o superior a 50 kW en el cas de l'illa de Formentera, per a la recàrrega de vehicles elèctrics. En aquests casos no és aplicable la prestació compensatòria per a usos i aprofitaments excepcionals que estableix l'article 17 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.”

 

Article 29

Model de gestió de la inspecció tècnica de vehicles

En l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'execució material de les inspeccions tècniques de vehicles es pot efectuar de les maneres següents:

 

a) Mitjançant la gestió directa del consell insular corresponent, d'acord amb les formes de gestió directa previstes en la legislació de règim local.

b) Mitjançant una societat d'economia mixta.

c) Per empreses privades, amb el seu personal propi i en règim de concessió administrativa o autorització, d'acord amb la distribució territorial i la forma i les condicions de la prestació del servei que, a aquest efecte, determini cada consell insular.

 

Article 30

Modificació de la Llei 2/2012, de 4 d'abril, de suport als emprenedors i les emprenedores i a la micro, petita i mitjana empresa

L'article 7 de la Llei 2/2012, de 4 d'abril, de suport als emprenedors i les emprenedores i a la micro, petita i mitjana empresa, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 7

Simplificació administrativa en matèria de creació, consolidació i creixement d'empreses

El Govern de les Illes Balears ha de promoure la transparència, la participació ciutadana i la col·laboració institucional per aconseguir l'eficàcia i l'eficiència necessàries en matèria de creació, consolidació i creixement d'empreses.”

 

Capítol VII Mesures en matèria de mobilitat

 

Article 31

Modificacions de la Llei 8/2006, de 14 de juny, de creació del Consorci de Transports de Mallorca

1. L'apartat 1 de l'article 1 de la Llei 8/2006, de 14 de juny, de creació del Consorci de Transports de Mallorca, queda modificat de la manera següent:

“1. El Consorci de Transports de Mallorca, que es crea mitjançant aquesta llei, es constitueix d'acord amb el Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears amb la finalitat d'articular la cooperació econòmica, tècnica i administrativa entre les administracions i els ens públics i privats que s'hi adhereixin per exercir de manera conjunta i coordinada les competències que els corresponguin en matèria d'ordenació i gestió del transport públic regular de viatgers, així com de les activitats d'arrendament de vehicles amb conductor i de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme.”

2. S'afegeixen dos nous apartats, els apartats 2 i 3, a l'article 2 de la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

“2. Les activitats d'arrendament de vehicles amb conductor i de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme són les regulades com a tals en la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transport terrestre i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

3. L'àmbit territorial d'actuació del Consorci és l'illa de Mallorca, sens perjudici dels estudis i informes tècnics que pugui elaborar sobre la mobilitat a les Illes Balears.”

3. L'article 5 de la Llei 8/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 5

Finalitats

El Consorci de Transports de Mallorca té encomanat l'acompliment de les finalitats següents:

 

a) Planificació, establiment i manteniment d'un sistema comú de transport regular en l'àmbit de Mallorca mitjançant la coordinació i la interconnexió de les xarxes, els serveis i les activitats que l'integren, i de les actuacions dels diferents òrgans i les administracions públiques competents.

b) Potenciació de l'ús del transport públic.

c) Establiment d'un sistema tarifari de transport regular integrat i amb caràcter de servei públic.

d) Racionalització i eficàcia de la gestió del sistema de transport públic de viatgers, tant col·lectiu com en vehicles de turisme.”

4. L'article 6 de la Llei 8/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 6

Competències

1. El Consorci de Transports de Mallorca assumeix les competències següents sobre el transport públic regular de viatgers:

 

a) Les que corresponguin a la comunitat autònoma de les Illes Balears o li siguin delegades en matèria d'ordenació i gestió del transport públic regular de viatgers.

b) Les que resultin de l'acord d'adhesió en matèria de transports públic de viatgers dels ajuntaments que s'hagin adherit voluntàriament al Consorci.

2. El Consorci de Transports de Mallorca assumeix les competències següents sobre els serveis d'arrendament de vehicles amb conductor i els serveis de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme:

 

a) Gestió d'aplicacions tecnològiques de titularitat pública que es pugui implantar a l'illa de Mallorca per gestionar els serveis de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme.

b) Gestió de les àrees territorials de prestació conjunta, definides en l'article 71 bis de la Llei 4/2014, que es puguin constituir a l'illa de Mallorca.

c) Qualsevol altra competència en la gestió dels serveis d'arrendament de vehicles amb conductor i del transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme a l'illa de Mallorca que li pugui delegar l'administració competent.”

5. Es modifiquen les lletres d), e) i t) i s'afegeixen les lletres u) i v) a l'article 7 de la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

 

“d) Establir programes d'explotació coordinada per a totes les empreses que siguin prestadores de transport públic regular de viatgers.

e) Analitzar i estudiar l'evolució del mercat global de la mobilitat amb especial atenció al seguiment de l'evolució dels desplaçaments en transport públic i en transport privat, tant a l'illa de Mallorca com al conjunt de les Illes Balears.”

“t) Elaborar estudis i informes tècnics sobre la mobilitat de les Illes Balears.

u) Elaborar estudis i definir els criteris mediambientals i de congestió del trànsit per atorgar autoritzacions d'arrendament de vehicles amb conductor i de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme a les Illes Balears.

v) Qualsevol altra funció que li sigui encomanada pels ens consorciats conforme a la normativa vigent, en les matèries que constitueixen funcions del Consorci.”

6. L'apartat 3 de l'article 9 de la Llei 8/2006 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Els òrgans consultius del Consorci són els següents:

 

a) La Ponència d'Operadors de Transport Públic Regular de Viatgers.

b) La Ponència de Titulars de Taxis.

c) La Ponència de Titulars de Vehicles d'Arrendament amb Conductor.

d) La Ponència d'Usuaris.

e) L'Observatori de Mobilitat.”

7. L'epígraf i l'apartat 1 de l'article 22 de la Llei 8/2006 esmentada queden modificats de la manera següent:

 

“Article 22

La Ponència d'Operadors de Transport Públic Regular de Viatgers

1. La Ponència d'Operadors de Transport Públic Regular de Viatgers és l'òrgan de col·laboració i consulta del Consorci en les matèries de caràcter tecnicoeconòmic relatives als operadors de transport públic regular de viatgers. Està integrada pels representants dels operadors de transport públic i privat que prestin serveis regulars de viatgers.”

8. S'afegeix un nou article, l'article 22 bis, a la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Article 22 bis

La Ponència de Titulars de Taxis

1. La Ponència de Titulars de Taxis és l'òrgan de col·laboració i consulta del Consorci en les matèries de caràcter tecnicoeconòmic relatives al sector del taxi. Està integrada per les associacions més representatives del sector del taxi a l'illa de Mallorca.

2. La composició i el règim de funcionament de la Ponència de Titulars de Taxis han de ser determinats per les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta llei.”

9. S'afegeix un nou article, l'article 22 ter, a la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Article 22 ter

La Ponència de Titulars de Vehicles d'Arrendament amb Conductor

1. La Ponència de Titulars de Vehicles d'Arrendament amb Conductor és l'òrgan de col·laboració i consulta del Consorci en les matèries de caràcter tecnicoeconòmic relatives al sector d'arrendament de vehicles amb conductor. Està integrada per les associacions més representatives del sector de vehicles d'arrendament amb conductor a l'illa de Mallorca.

2. La composició i el règim de funcionament de la Ponència de Titulars de Vehicles d'Arrendament amb Conductor han de ser determinats per les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta llei.”

10. L'epígraf i l'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 8/2006 esmentada queden modificats de la manera següent:

 

“Article 23

La Ponència d'Usuaris

1. La Ponència d'Usuaris és l'òrgan de participació i consulta dels agents institucionals i socials relacionats amb el funcionament del sistema de transport de l'àmbit del Consorci.”

11. S'afegeix un nou article, l'article 23 bis, a la Llei 8/2006 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Article 23 bis

L'Observatori de Mobilitat

1. L'Observatori de Mobilitat és l'òrgan d'estudi, monitorització, participació i consulta dels agents institucionals i socials relacionats amb la mobilitat de les Illes Balears.

2. La composició i el règim de funcionament de l'Observatori de Mobilitat han de ser determinats per les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta llei.”

 

Article 32

Modificació de la Llei 1/2024, de 16 de febrer, de millora de la regulació dels serveis de transport amb vehicles de fins a nou places a les Illes Balears

L'apartat 2 de la disposició transitòria primera de la Llei 1/2024, de 16 de febrer, de millora de la regulació dels serveis de transport amb vehicles de fins a nou places a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. La suspensió afecta les autoritzacions d'arrendament de vehicles amb conductor i les llicències d'autotaxi que es puguin sol·licitar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, així com les pendents d'atorgament a l'entrada en vigor d'aquesta llei que estiguin en qualsevol fase del procediment, inclosa la de recurs administratiu.”

 

Article 33

Règim extraordinari i temporal d'aparcaments dissuasius

1. De manera extraordinària i temporal, els ajuntaments poden ubicar a sòl rústic aparcaments de vehicles per facilitar la mobilitat en les èpoques de més afluència de visitants, sempre que els terrenys no siguin sòl rústic protegit de la categoria d'àrea natural d'alt nivell de protecció (AANP).

Aquests equipaments tenen un caràcter provisional i no poden tenir una duració de més de vuit mesos cada any natural.

2. A l'efecte d'aplicar l'apartat anterior, s'han de tenir en compte els aspectes següents:

 

a) Aquests equipaments o infraestructures provisionals es poden ubicar a qualsevol classe de sòl, públic o privat, i tenen el caràcter d'ús admès.

b) La zona afectada s'ha d'adequar a aquesta finalitat a través de la compactació del terreny o la instal·lació d'estructures provisionals que permetin la recuperació de l'estat original quan finalitzi l'ús o s'esgoti el termini màxim de vuit mesos. En conseqüència, no es poden talar les masses forestals o arbustives ni afectar els hàbitats naturals d'interès comunitari existents.

c) La gestió de l'equipament o la infraestructura és pública, sens perjudici de la gestió indirecta o d'altres formes de gestió o d'explotació dels drets de l'ajuntament sobre el terreny, inclòs l'arrendament, que es pugui dur a terme d'acord amb la legislació contractual o patrimonial i la resta de normativa aplicable.

d) Per a l'habilitació d'aquests espais s'haurà d'adoptar un acord per l'òrgan competent de l'ajuntament, d'ofici o a instància de part interessada, pel qual s'autoritzi aquest ús, la superfície a què es destini i, si escau, les mesures de compactació temporal escaients.

e) Aquests equipaments o infraestructures s'hauran de sotmetre prèviament al corresponent procediment d'avaluació ambiental quan estiguin inclosos en els supòsits de subjecció del Grup 9 de l'Annex 1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o del Grup 10 de l'Annex 1 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, però no els hi serà d'aplicació el supòsit de subjecció previst al Grup 4.4 de l'Annex 2 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Capítol VIII Mesures en l'àmbit mediambiental

 

Article 34

Modificació de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

1. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“a) Els establiments que distribueixin bosses de plàstic sense la consideració de lleugeres o molt lleugeres han de cobrar un preu per aquestes i prioritzar l'ús de materials i plàstics constituïts per polímers naturals i menys agressius amb el medi ambient. En qualsevol cas, han d'estar constituïdes almenys amb un 50% de plàstic reciclat i no fragmentable.”

2. Es deixa sense contingut l'apartat 2 de l'article 24 de l'esmentada Llei 8/2019.

 

Article 35

Supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears

Se suprimeix la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), les competències de la qual seran assumides per la direcció general que es determini orgànicament, d'acord amb el que preveu l'article 9 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, amb el règim transitori que estableix la disposició transitòria primera d'aquesta llei.

 

Article 36

Modificacions del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost

1. L'apartat 3 de l'article 3 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, queda modificat de la manera següent:

“3. Amb la finalitat d'identificar les persones interessades que han de ser consultades, l'òrgan ambiental de les Illes Balears i les administracions públiques que puguin actuar com a òrgans substantius, poden crear registres per inscriure-hi les persones físiques o jurídiques que acreditin la condició de persona interessada.”

2. L'article 8 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

 

“Article 8

Obligacions d'informació

L'òrgan ambiental de les Illes Balears ha de trametre al ministeri competent en matèria d'avaluacions ambientals la informació sobre els projectes sotmesos a avaluació ambiental que exigeix la legislació bàsica estatal abans del 31 de desembre de cada any.”

3. L'article 9 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

 

“Article 9

Determinació i estructura

1. Les competències com a òrgan ambiental de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa als projectes, els plans o els programes subjectes a l'avaluació d'impacte ambiental o a l'avaluació ambiental estratègica que hagin de ser adoptats, aprovats o autoritzats per les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquestes, han de ser exercides per la conselleria competent en matèria de territori, a través de la direcció general que es determini orgànicament, que ha d'actuar amb autonomia i independència funcionals. Així mateix, ha d'exercir la resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.

2. La dotació de personal i mitjans de l'òrgan ambiental ha de garantir que disposi de coneixements suficients per examinar els estudis i documents ambientals. Tanmateix, si ho troba necessari, pot sol·licitar informes a organismes científics, acadèmics o altres que disposin d'aquests coneixements.”

4. L'article 10 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

 

“Article 10

Criteris tècnics o interpretatius

1. Sens perjudici de la potestat reglamentària del Govern i de la persona titular de la conselleria responsable de territori, i també de les instruccions, circulars i ordres de servei que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria per impulsar i dirigir l'activitat administrativa, la direcció general que assumeixi les competències com a òrgan ambiental pot aprovar criteris tècnics o interpretatius per redactar els estudis ambientals estratègics dels plans o els programes i els estudis d'impacte ambiental dels projectes.

2. Així mateix, l'òrgan ambiental pot proposar al conseller competent en matèria de territori que estableixi criteris tècnics o interpretatius per redactar els estudis d'impacte ambiental dels projectes i els estudis ambientals estratègics dels plans o els programes.

3. Aquestes circulars, instruccions o ordres de servei s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Portal de Transparència de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

5. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 6, a l'article 12 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“6. No s'inclouran en els supòsits d'avaluació ambiental els estudis de detall, que han de respectar la seva submissió als instruments de planejament dels quals depenen jeràrquicament.

Tampoc no s'hi inclouran les modificacions de plans d'escassa entitat, que no suposin canvis o variacions fonamentals de les característiques o de les estratègies i directrius dels plans ja aprovats, ni diferències substancials en els efectes prevists o en la zona d'influència, que no modifiquin la classificació del sòl, ni incrementin aprofitaments urbanístics ni incideixin negativament en la funcionalitat de les dotacions públiques i que no estableixin nous usos no prevists en el planejament aplicable, excepte en aquest darrer cas que el canvi d'ús suposi establir un ús d'espai lliure o d'equipaments públics a sòl urbà o urbanitzable.”

6. Queden sense contingut les lletres g) i h) de l'apartat 2 de l'article 13 del text refós esmentat.

7. El primer paràgraf de l'apartat 4 de l'article 17 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“4. La informació pública s'ha de fer mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. L'òrgan substantiu ha de fer publicitat d'aquest anunci a la pàgina web o a la seu electrònica.”

8. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 5 de l'article 17 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Respecte de l'anàlisi tècnica de les modificacions de plans, l'informe s'ha de cenyir a l'objecte de la modificació i no referir-se a tots els aspectes del pla. S'ha de tenir en compte únicament l'abast que correspon a l'instrument que s'avalua i no s'han d'avaluar novament els aspectes que ja es varen avaluar i informar en el planejament del qual deriven, excepte que hagin transcorregut més de vuit anys des de l'aprovació definitiva del planejament de cobertura. Així mateix, en relació amb les consultes rebudes per part de les administracions afectades, l'anàlisi tècnica només ha de tenir en compte els aspectes referits a l'objecte de la modificació, sens perjudici de recollir altres aspectes relacionats com recordatoris o recomanacions.”

9. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 8, a l'article 17 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“8. La declaració ambiental estratègica i l'informe ambiental estratègic que determinin que el pla o programa no té efectes significatius sobre el medi ambient tendran un termini de vigència de quatre anys des de la seva publicació.

Si abans de l'acabament d'aquest termini no s'hagués aprovat el pla o programa, el promotor haurà d'iniciar novament el tràmit d'avaluació ambiental estratègica.

No obstant això, el promotor, abans que transcorri aquest termini, podrà sol·licitar la pròrroga de la vigència per dos anys addicionals, la qual serà atorgada per l'òrgan ambiental en cas que no s'hagin produït canvis substancials en els elements essencials que varen servir de base per realitzar l'avaluació ambiental estratègica.

L'òrgan ambiental resoldrà sobre la sol·licitud de pròrroga en un termini de tres mesos, prèvia consulta a les administracions publiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que varen servir de base per realitzar l'avaluació ambiental estratègica.”

10. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 18 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“3. Als efectes d'aquest article, la condició d'informe preceptiu i determinant es refereix únicament als instruments d'ordenació que impliquin actuacions d'urbanització en els termes del subapartat 1 de l'article 7.1.a) del text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre.”

11. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 19 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“5. Si l'òrgan ambiental considera que és necessària informació addicional per poder formular l'informe ambiental estratègic, l'ha de sol·licitar al promotor mitjançant una esmena de deficiències, i informar-ne l'òrgan substantiu, per a la qual ha d'atorgar un termini de deu dies i advertir la persona interessada que, una vegada exhaurit el termini, si no s'ha presentat la documentació requerida o aquesta continua sent insuficient, amb un informe tècnic previ es resoldrà que no és possible dictar una resolució fonamentada sobre els possibles efectes significatius del pla sobre el medi ambient perquè no es disposa d'elements de judici suficients o bé que el pla o el programa s'ha de sotmetre a una avaluació ambiental estratègica ordinària, segons correspongui.”

12. El primer paràgraf de l'apartat 3 de l'article 21 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“3. La informació pública s'ha de fer mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. L'òrgan substantiu ha de fer publicitat d'aquest anunci a la pàgina web o a la seu electrònica, i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne la màxima difusió entre el públic, sobretot en els projectes de més transcendència.”

13. S'afegeix un nou article, l'article 21 bis, al text refós esmentat, amb la redacció següent:

 

“Article 21 bis

Particularitats relatives a la vigència

1. La vigència de les declaracions o els informes d'impacte ambiental, així com de les modificacions corresponents, és de sis anys comptadors des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. El promotor pot sol·licitar, abans que transcorri el termini establert en l'apartat anterior, la pròrroga de la vigència de la declaració o l'informe d'impacte ambiental per un termini no superior a tres anys, la qual ha de ser acordada per l'òrgan ambiental sempre que no s'hagin produït canvis substancials en els elements essencials que varen servir per dur a terme l'avaluació d'impacte ambiental.

La sol·licitud formulada pel promotor suspendrà el termini de sis anys.

3. Un cop transcorregut el termini i, si s'escau, la pròrroga a què es refereixen els apartats 1 i 2 anteriors sense que s'hagi iniciat l'execució del projecte o l'activitat, la declaració o l'informe d'impacte ambiental perdrà la vigència i en cessaran els efectes propis.

Això no obstant, en els casos en què no s'hagi pogut iniciar l'execució del projecte o l'activitat en els terminis indicats en els apartats 1 i 2 d'aquest article per raó de la manca d'alguna de les autoritzacions que siguin legalment exigibles, per causa no imputable al promotor, es pot atorgar una nova pròrroga pel termini de dos anys, amb la sol·licitud prèvia del promotor a l'òrgan ambiental i acreditant les circumstàncies concurrents.

4. En els casos en què, un cop produïda la pèrdua de la vigència i la cessació dels efectes propis d'una declaració o un informe d'impacte ambiental, el promotor iniciï novament el tràmit d'avaluació ambiental del projecte, l'òrgan ambiental, d'ofici o a sol·licitud del promotor, ha de resoldre, d'acord amb l'article 51 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la conservació dels actes i tràmits el contingut dels quals s'hagués mantingut igual en cas de no haver perdut la vigència la declaració o l'informe d'impacte ambiental.”

14. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 9, a l'article 22 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“9. En els casos de modificacions de projectes, l'anàlisi tècnica ha de tenir en compte únicament l'abast que correspon a la modificació.

Així mateix, en relació amb les consultes rebudes per part de les administracions afectades, l'anàlisi tècnica només ha de tenir en compte els aspectes referits a l'objecte de la modificació, sens perjudici de recollir altres aspectes relacionats com recordatoris o recomanacions.”

15. L'apartat 1 de l'article 24 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. L'òrgan ambiental de les Illes Balears pot imposar als plans, programes i projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental condicionants dirigits a mitigar els impactes ambientals, reduir emissions, augmentar l'ús d'energies renovables o reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic.”

16. Els apartats 3 i 4 de l'article 26 del text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

“3. En el cas dels projectes inclosos en el planejament territorial o urbanístic, l'avaluació d'impacte ambiental ha de tenir en compte l'avaluació ambiental estratègica del planejament que els inclou i avaluar únicament els aspectes propis del projecte que no hagin estat avaluats en l'avaluació ambiental estratègica, sempre que la declaració ambiental sigui vigent.

4. En els projectes sotmesos a la declaració d'interès general o a la declaració d'utilitat pública, actua com a òrgan substantiu aquell al qual correspongui aprovar la declaració d'interès general o la declaració d'utilitat pública, i en aquest ordre.

No obstant això, en els casos de concurrència de títols habilitants, una vegada atorgada la declaració d'interès general o la declaració d'utilitat pública, les competències de disciplina ambiental previstes en el títol V corresponen a l'administració pública que atorga el títol que, en darrer terme, faculta o habilita per a la realització efectiva de l'actuació.”

17. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 2 de l'article 30 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“A aquests efectes, s'entenen com a pla de gestió d'un espai natural protegit tant els plans d'ordenació dels recursos naturals com els plans rectors d'ús i gestió. També a aquests efectes s'hi entén l'establiment del marc per a la futura autorització de projectes com l'habilitació per autoritzar projectes subjectes a la normativa d'impacte ambiental, que si no estiguessin prevists en aquests plans de gestió no es podrien dur a terme. Així mateix, la inclusió en aquests plans de qualsevol tipus de restricció ambiental, fins i tot si poden afectar projectes legalment subjectes a la normativa d'impacte ambiental, no s'ha de considerar com l'establiment d'un nou marc per a la futura autorització de projectes.”

18. S'afegeix un segon paràgraf a la disposició addicional segona del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Així mateix, totes les referències a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears que contenen les normes legals o reglamentàries vigents en matèria d'avaluació ambiental s'han d'entendre fetes a l'òrgan ambiental.”

19. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a la disposició transitòria única del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“3. Les previsions normatives que contenen l'apartat 8 de l'article 17 i els apartats 1 a 3 de l'article 21 bis d'aquest text refós s'han d'aplicar a les declaracions ambientals estratègiques, als informes ambientals estratègics, a les declaracions d'impacte ambiental i als informes d'impacte ambiental, així com a les modificacions corresponents, publicades i vigents el dia 29 de maig de 2024.

Les previsions que conté l'apartat 4 de l'article 21 bis d'aquest text s'han d'aplicar a les declaracions o als informes d'impacte ambiental, així com a les modificacions corresponents que hagin perdut la vigència amb el cessament consegüent dels efectes propis, el dia 29 de maig de 2024.”

20. El grup 1 de l'annex 1 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1. Instal·lacions destinades a la cria d'animals en explotacions ramaderes intensives que superin les capacitats següents:

 

a) 40.000 places per a gallines ponedores.

b) 55.000 places per a pollastres.

c) 2.000 places per a porcs d'engreix.

d) 750 places per a truges de cria.

e) 750 places per a vaques de llet i 1.100 places per a boví d'engreix.

2. Transformació d'àrees sense cultivar o àrees naturals o seminaturals per a l'explotació agrícola d'una superfície de més de 50 ha.

3. Projectes de gestió de recursos hídrics per a l'agricultura, incloses la transformació en regadiu i la millora o consolidació del regadiu, que afectin més de 100 ha.

4. Instal·lacions per a l'aqüicultura intensiva amb una capacitat de producció superior a 5.000 t/any.”

21. El grup 6 de l'annex 1 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Grup 6. Altres indústries

Activitats i instal·lacions afectades pel Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s'aproven mesures per al control dels riscs inherents als accidents greus en els quals intervenguin substàncies perilloses.”

22. El punt 1 del grup 8 de l'annex 1 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. Embassaments i altres instal·lacions destinades a retenir l'aigua o a emmagatzemar-la de manera permanent, quan el volum nou o addicional de l'aigua emmagatzemada sigui superior a 2.000.000 de m³.”

23. S'afegeixen dos paràgrafs al final del grup 10 de l'annex 1 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“No obstant això, quan en la normativa reguladora de l'espai s'aprovi expressament algun projecte dels prevists en l'apartat anterior, no s'ha de sotmetre a l'avaluació d'impacte ambiental.

A fi d'acreditar que un projecte no és susceptible de causar efectes adversos apreciables sobre un d'aquests espais, el promotor pot sol·licitar un informe a l'òrgan competent per a la gestió de l'espai.”

24. L'apartat 8 del grup 11 de l'annex 1 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“8. Regeneració artificial de platges quan el volum d'aportació d'arena superi els 500.000 m³ i les de volum inferior situades a menys de 500 m de zones amb presència de comunitats de fanerògames marines o que compleixin alguns dels criteris generals 1, 2 o 4.a) recollits en la lletra B de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.”

25. El grup 1 de l'annex 2 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia

1. Projectes de concentració parcel·lària.

2. Repoblació forestal amb espècies al·lòctones, que caracteritzen la vegetació preexistent, separant-se de la dinàmica vegetal natural o canviant el tipus de funcionalitat o ús del sòl, sempre que tenguin 25 ha o més, així com per davall d'aquesta superfície quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o emprin espècies al·lòctones a escala local i aquest ús no hagi estat prèviament autoritzat en plans d'ordenació de recursos forestals sotmesos a avaluació ambiental estratègica.

Tala o destrucció massiva de vegetació forestal per canviar el tipus de funcionalitat o ús del sòl de 10 ha o més, així com les compreses entre 1 i 10 ha que compleixin els criteris generals 1 o 2, o que suposin l'eliminació d'arbratge en més d'1 ha, es desenvolupin a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10 t/ha*any (Inventari nacional d'erosió de sòls, INES) o es duguin a terme a zones en què la vegetació natural o seminatural ocupi menys del 5% de la superfície (cercle d'1 km de radi).

3. Projectes de transformació, ampliació o consolidació de regadius de 10 ha o més, així com els compresos entre 1 i 10 ha que compleixin algun dels criteris generals, o que ocupin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) a escala 1:25.000, o que es duguin a terme a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10 t/ha*any (Inventari nacional d'erosió de sòls, INES).

Projectes de millora o modernització de regadius compresos entre 10 i 100 ha que compleixin algun dels criteris generals o que ocupin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa IGN a escala 1:25.000, o que es duguin a terme a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10t/ha*any (INES), o que no disposin de barreres per al pas de la fauna aquàtica en la presa o per a la caiguda de la fauna terrestre a la xarxa de canals.

Drenatge de terrenys d'1 ha o més, així com els inferiors a aquesta superfície que es trobin en alguna de les circumstàncies següents: criteris generals 1 o 2, que afectin terrenys ocupats per vegetació natural, que afectin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa IGN a escala 1:25.000 o que es facin a menys de 100 m de llits o aiguamolls.

4. Projectes per destinar àrees incultes o amb vegetació natural o seminatural a l'explotació agrícola de 10 ha o més, així com les compreses entre 1 i 10 ha que compleixin els criteris generals 1 o 2, o que suposin l'eliminació d'arbratge en més d'1 ha, o que ocupin llits o aiguamolls permanents o estacionals representats en el mapa IGN a escala 1:25.000, o que es duguin a terme a zones amb nivells d'erosió hídrica > 10 t/ha*any (INES) o a zones en què la vegetació natural o seminatural ocupi menys del 5% de la superfície (cercle d'1 km de radi).

5. Instal·lacions per a l'aqüicultura intensiva que tengui una capacitat de producció superior a 500 t/any.

6. Instal·lacions destinades a la cria d'animals en explotacions ramaderes regulades pel Reial decret 348/2000, de 10 de març, pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic la Directiva 95/58/CE, relativa a la protecció d'animals en les explotacions ramaderes, que superin les capacitats següents:

 

a) 2.000 places per a bestiar oví i caprí.

b) 300 places per a boví de llet.

c) 600 places per a boví d'engreix.

d) 20.000 places per a conills.

Els criteris esmentats en aquest apartat estan definits en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.”

26. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 11, al grup 5 de l'annex 2 del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“11. Les instal·lacions industrials per sacrificar animals o trossejar-los.”

27. L'apartat 3 del grup 7 de l'annex 2 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“3. Extracció de materials mitjançant dragatges a domini públic marítimoterrestre, incloent-hi el domini públic portuari. En queden exclosos els dragatges l'objecte dels quals sigui mantenir les condicions hidrodinàmiques o de navegabilitat i que alhora estiguin subjectes a un informe de compatibilitat amb l'estratègia marina conforme al Reial decret 79/2019, de 22 de febrer, pel qual es regula l'informe de compatibilitat i s'estableixen els criteris de compatibilitat amb les estratègies marines, així com els dragatges de manteniment o primer establiment que s'executin dins les zones d'aigües dels ports i que, no incorrent en cap dels supòsits de l'article 7.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, ateses les característiques i les masses d'aigua on es desenvolupen, no puguin provocar el deteriorament de l'estat potencial ecològic d'aquestes.”

28. L'apartat 9 del grup 7 de l'annex 2 del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“9. Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins i projectes per recuperar terres a la mar. En queden excloses les obres a la zona de servei dels ports, excepte que compleixin algun dels criteris 1, 2 o 4.a) recollits en la lletra B de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.”

29. L'apartat 2 del grup 11 de l'annex 1 i l'apartat 13 del grup 7 de l'annex 2 del text refós esmentat queden modificats de la manera següent:

[Annex 1, grup 11]

“2. Equipaments sanitaris, docents, esportius i recreatius a sòl rústic amb una ocupació de parcel·la superior a 2.700 m², exceptuant-ne els prevists en el planejament urbanístic i els equipaments públics docents o sanitaris situats a àrees de transició.”

[Annex 2, grup 7]

“13. Equipaments sanitaris, docents, esportius i recreatius a sòl rústic amb una ocupació de parcel·la igual o inferior a 2.700 m², exceptuant-ne els prevists en el planejament urbanístic i els equipaments públics docents o sanitaris situats a àrees de transició.”

 

Article 37

Modificacions de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada

1. L'article 3 de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 3

Òrgan competent

1. La conselleria competent en matèria de territori és l'administració competent per tramitar els expedients, inspeccionar i exercir la potestat sancionadora sobre les activitats subjectes al règim d'autorització ambiental integrada en tot allò previst en l'autorització, sens perjudici de les competències sectorials d'altres organismes. És també l'administració competent per gestionar el Registre d'activitats subjectes al règim d'autorització ambiental integrada de les Illes Balears. La conselleria ha d'exercir aquestes funcions a través de la direcció general que es determini orgànicament.

2. Sens perjudici de la potestat reglamentària del Govern i del conseller competent en matèria de territori, i també de les instruccions, circulars i ordres de servei que dictin els òrgans superiors i directius de la conselleria per impulsar i dirigir l'activitat administrativa, l'òrgan competent pot aprovar criteris tècnics o interpretatius referits a les autoritzacions ambientals integrades, així com proposar al conseller competent en matèria de territori que estableixi criteris tècnics o interpretatius que consideri escaients. Aquestes circulars, instruccions o ordres de servei s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el Portal de Transparència de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

2. L'apartat 1 de l'article 4 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. L'inici de la instal·lació i les obres de les activitats subjectes a la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació exigeix l'autorització ambiental integrada prèvia, que ha d'atorgar l'òrgan competent. En qualsevol cas, l'autorització ambiental integrada és independent i prèvia a la llicència urbanística, sens perjudici que es tramiti simultàniament.”

3. L'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. El Registre d'activitats subjectes al règim d'autoritzacions ambientals integrades de les Illes Balears queda adscrit a l'òrgan competent per atorgar l'autorització ambiental integrada.”

​​​​​​​4. L'apartat 5 de l'article 7 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5. L'òrgan competent per atorgar l'autorització ambiental integrada, després de l'avaluació ambiental del projecte i el corresponent tràmit d'audiència a les persones interessades, ha d'elaborar la proposta de resolució, d'acord amb el que preveu l'article 20 del text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, o la norma que el substitueixi, i incorporar-hi les condicions que resultin dels informes vinculants emesos, així com decidir sobre la resta d'informes i qüestions plantejades.”

5. L'apartat 7 de l'article 9 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“7. Si un cop transcorregut el termini de tres mesos l'òrgan competent no ha emès l'informe de compliment de les condicions de l'autorització ambiental integrada, s'ha d'entendre emès en sentit favorable.”

6. L'apartat 8 de l'article 9 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“8. Un cop emès l'informe favorable de compliment de les condicions de l'autorització ambiental integrada, o si transcorregut el termini de tres mesos no s'ha emès, l'òrgan competent ha de registrar d'ofici l'activitat i ho ha de notificar a la persona interessada.”

7. L'apartat 2 de l'article 22 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Constitueix l'àmbit material del pla la inspecció ambiental integral de les instal·lacions que desenvolupin activitats incloses en l'àmbit d'aplicació del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, que aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació i, per tant, sotmeses a un procediment d'autorització ambiental integrada concedida per l'òrgan competent.”

8. L'apartat 1 de l'article 26 de la Llei 9/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Les inspeccions programades i no programades les durà a terme el personal tècnic adscrit a l'òrgan competent per atorgar l'autorització ambiental integrada o el personal tècnic que es designi específicament d'altres departaments amb competències sectorials relacionades.

Així mateix, l'òrgan competent, dins l'àmbit del programa anual d'inspeccions ambientals, pot designar entitats acreditades que demostrin la capacitat tècnica adequada per dur a terme, en nom seu, actuacions materials d'inspecció que no estiguin reservades al funcionariat públic.”

9. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional segona, a la Llei 9/2022 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional segona

Remissions normatives

Totes les referències a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en matèria d'autorització ambiental integrada que contenen aquesta llei i la resta de normes legals o reglamentàries vigents s'han d'entendre fetes a l'òrgan competent en matèria d'autoritzacions ambientals integrades.”

10. La disposició transitòria primera de la Llei 9/2022 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició transitòria primera

Règim transitori

Els procediments d'autorització ambiental integrada que estiguin iniciats en la data de la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears han de ser resolts per la direcció general competent, i es resoldran d'acord amb el procediment que en resulti vigent en aquell moment, amb un informe tècnic previ, sense necessitat de dictamen previ del Comitè Tècnic d'Autoritzacions Ambientals Integrades.”

 

Article 38

Modificacions de la Llei 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca Reserva de Biosfera

1. L'article 3 de la Llei 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca Reserva de Biosfera, queda modificat de la manera següent:

 

​​​​​​​“Article 3

Objectius

Són objectius de la llei els següents:

 

a) Contribuir de forma activa a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU.

b) Assegurar la coordinació, l'eficàcia i la participació del Consell Insular de Menorca en la intervenció i la gestió de les matèries que afecten Menorca en tant que reserva de biosfera, per assegurar el desenvolupament sostenible de l'illa.

c) Donar un enfocament específic per a Menorca en les previsions contingudes en les lleis que regulen àmbits sectorials i transversals per dur a terme una gestió singular i diferenciada de la sostenibilitat.

d) Establir propostes i manaments adreçats a les administracions públiques a fi que, en l'àmbit de les seves competències, orientin les polítiques i les actuacions futures a enfortir el model de desenvolupament sostenible propi de Menorca i duguin a terme inversions públiques i promoguin les accions dels particulars.

e) Promoure el desenvolupament econòmic de Menorca des del respecte als principis de la declaració de reserva de biosfera i segons els preceptes estipulats en aquesta llei, amb l'objectiu de procurar la prosperitat i el benestar de la ciutadania tot afavorint la diversificació de les activitats productives, la modernització i la pervivència de les activitats tradicionals vinculades a l'agricultura i la ramaderia, l'artesania i les indústries de transformació, així com l'articulació d'una oferta turística diversificada de qualitat, desestacionalitzada, sostenible i estructurada a partir de criteris de cooperació i coordinació entre sectors econòmics i amb l'articulació preferent d'un teixit productiu de caràcter local i mesurat d'acord amb la realitat física, ambiental, social i demogràfica de Menorca.

f) Reforçar, amb caràcter normatiu o d'incentius, la consecució dels objectius generals i específics i la implementació de les accions contingudes en el Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca.

g) Promoure els objectius de descarbonització de l'Estratègia Menorca 2030 o l'instrument que la substitueixi.

h) Promoure els objectius de l'Agenda Urbana de Menorca o l'instrument que la substitueixi.

i) Procurar un esforç inversor de les administracions públiques afectades tendent a assolir els objectius prevists en la declaració de reserva de biosfera.

j) Vetlar pel respecte als principis de cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques amb competències sobre la part terrestre i marina de la reserva de biosfera.”

2. L'apartat 3 de l'article 4 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Totes les referències que en aquesta llei es fan a les aigües costaneres s'han d'entendre fetes, exclusivament, en el marc de les competències autonòmiques i, per tant, respecte de les facultats que sobre les aigües costaneres s'atribueixen a la comunitat autònoma de les Illes Balears d'acord amb la legislació estatal bàsica en matèria d'aigües.”

3. L'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Els principis que han d'inspirar la protecció, l'ordenació i la gestió de Menorca en tant que reserva de biosfera i el seu desenvolupament sostenible són els següents:

 

a) El reconeixement de la singularitat i la identitat pròpia de Menorca com a reserva de biosfera i del règim especial que mereix aquesta condició, que s'afegeix a la insularitat com a fet diferencial comú a les altres illes que formen la comunitat autònoma de les Illes Balears.

b) L'atorgament al valuós i ben conservat paisatge natural i cultural menorquí d'un paper central en la configuració de la identitat territorial, en la qualitat de vida dels residents i en la qualitat de l'experiència dels visitants.

c) La conservació del medi natural, els ecosistemes, la biodiversitat i la geodiversitat, i la reversió de les alteracions de la seva integritat i equilibri sempre que sigui possible i viable.

d) La defensa de la conservació, la protecció i la integritat de les platges, les cales i els sistemes dunars de la costa menorquina com un patrimoni públic natural molt preat però fràgil per la pressió d'usos a què està sotmès i especialment sensible als efectes del canvi climàtic.

e) L'assoliment i el manteniment del bon estat de conservació de la mar i dels ecosistemes marins, i la millora de la gestió dels seus recursos i de les activitats que s'hi desenvolupin d'acord amb l'estratègia de l'economia blava, que generi un balanç equilibrat.

f) L'assoliment i el manteniment del bon estat de les masses d'aigua subterrània i superficial, reduint la presència de contaminants en els aqüífers, fent una gestió i un ús més racionals i eficients dels recursos hídrics, potenciant la reutilització i protegint i millorant les zones humides.

g) La protecció, la conservació, l'enriquiment, el foment i la difusió dels béns que integren el patrimoni arquitectònic, històric i etnològic de Menorca, amb una atenció preferent al patrimoni arqueològic.

h) La salvaguarda, la promoció, la difusió, el foment i la potenciació de la valoració social i cultural dels diferents elements i manifestacions del patrimoni cultural immaterial propi de Menorca.

i) Els principis de no regressió, de cautela i d'acció preventiva, especialment davant l'execució de projectes, actuacions o intervencions que puguin tenir un impacte significatiu en el paisatge, en els recursos naturals o en el patrimoni natural, històric, arqueològic i etnològic.

j) La promoció del desenvolupament econòmic responsable a través de les sinergies entre els sectors econòmics, l'eficiència de l'ús dels recursos, l'economia circular, la dinamització i la diversificació, la producció i la distribució baixes en emissions de carboni, l'actualització tecnològica i la innovació, que persegueixi el benestar, la qualitat de vida i la salut dels ciutadans.

k) El caràcter estratègic del turisme sostenible, responsable i de qualitat en l'economia de Menorca, generador d'ocupació i de desenvolupament econòmic, d'acord amb una ordenació de l'activitat turística ajustada als nivells de desenvolupament coherents i a la realitat de Menorca.

l) La contribució a la mitigació del canvi climàtic reduint les emissions de gasos amb efecte hivernacle a través d'un canvi de model energètic insular consistent en la reducció de la generació d'energia primària a partir de combustibles fòssils, del progressiu predomini de les energies renovables i de l'estalvi i l'eficiència energètiques.

m) L'enfortiment de la capacitat d'adaptació als impactes del canvi climàtic.

n) La consecució de la sostenibilitat en les polítiques de desenvolupament del medi urbà, a fi que les ciutats i els hàbitats urbans de Menorca siguin més sostenibles, inclusius, segurs, resilients i intel·ligents des del punt de vista tecnològic.

o) La garantia de la millora de la qualitat de l'aire i de la reducció de la contaminació atmosfèrica, per mitjà de la utilització transitòria de combustibles menys contaminants potenciant la mobilitat elèctrica i sostenible i la millora del transport públic.

p) L'impuls a la reducció de la contaminació lumínica i el manteniment i la millora de la qualitat del cel nocturn de Menorca.

q) L'esforç en la reducció de la generació de residus i en l'augment de la recollida separada per incrementar la reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització material i energètica.

r) El reconeixement de la vocació agrària, ramadera i forestal del sòl rústic de Menorca com un senyal de la seva identitat, de la contribució dels agricultors i ramaders professionals a l'activitat productiva de l'illa, de la seva important labor en la conformació i la conservació del paisatge i dels valors naturals que alberga el territori, i de la necessitat de vetlar pel manteniment del sector agrari i agroalimentari i de fomentar l'activitat extensiva, sostenible, diversificada i de qualitat.

s) La potenciació del consum i la producció de productes de l'illa amb la finalitat de dinamitzar l'economia insular i de reduir la petjada ecològica, i la promoció de l'alimentació saludable, sostenible, tradicional i responsable.

t) El reconeixement de la gastronomia menorquina i la promoció del seu coneixement, pràctica, divulgació i projecció cap al futur, així com de la gastronomia i del producte de Menorca com a reclam turístic.

u) El reconeixement de la cultura pròpia, arrelada a la societat menorquina, i el compromís de les institucions i els ciutadans de Menorca en la protecció i l'extensió de l'ús de la llengua catalana, pròpia de Menorca, potenciant-ne la valoració social i salvaguardant la riquesa lingüística i les aportacions culturals de l'illa, promovent l'estudi del menorquí com a modalitat insular.

v) El manteniment i la millora del nivell d'estructuració i integració social, i de l'aposta per l'educació i la cultura.

w) L'aposta per l'educació ambiental i per la promoció i la difusió de l'estudi i de la recerca científica, de la generació de coneixement i de l'aplicació i l'experimentació de la ciència i la tecnologia, sobre la base dels criteris d'excel·lència i qualitat i al servei del model de sostenibilitat.

x) La defensa, la conservació i el coneixement de la xarxa de camins públics i rutes senderistes amb les adaptacions que calguin a la fragilitat de l'entorn i la consideració del Camí de Cavalls com una realitat històrica i cultural recuperada que ha de ser objecte d'un ús racional i d'una conservació, un manteniment i una protecció adequats.

y) El foment de l'agricultura ecològica i regenerativa aplicant la tecnologia adequada i impulsant la innovació.

z) Els principis de transparència de l'activitat pública, de responsabilitat i rendició de comptes i de garantia dels drets d'accés a la informació que estigui en poder de les autoritats públiques o d'altres subjectes que la tenguin a nom seu, i de participació en els assumptes públics, en el marc del que preveu la normativa aplicable.”

4. L'epígraf i l'apartat 1 de l'article 15 de la Llei 3/2023 esmentada queden modificats de la manera següent:

 

“Article 15

Consell Científic de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera

1. El Consell Científic de l'Agència Menorca Reserva de Biosfera, òrgan de participació i assessorament de la comunitat científica, integrat dins l'Agència Menorca Reserva de Biosfera o l'òrgan que la substitueixi en les seves funcions, és el responsable d'assessorar i proposar actuacions a la conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria de medi ambient, i ha de vetlar per la conservació de les espècies i els hàbitats en l'àmbit de la reserva de biosfera.”

5. L'article 23 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 23

Protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni davant els projectes d'iniciativa pública o privada

En l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, els projectes, les activitats i les actuacions, siguin d'iniciativa pública o privada, que puguin afectar el patrimoni natural, cultural, històric i etnològic, la biodiversitat o el paisatge s'han d'ajustar a les disposicions legals en matèria de paisatge.”

6. L'epígraf de l'article 30 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 30

Objectius de l'Estratègia Menorca 2030”

7. L'apartat 1 de l'article 42 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. El Consell Insular de Menorca, en el marc de les seves competències, ha d'elaborar i aprovar un pla director sectorial per a l'ordenació del litoral. Això no obstant, la zona de servei del port de Maó quedarà fora de l'àmbit del pla esmentat.”

8. L'apartat 6 de l'article 42 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“6. El Consell Insular de Menorca ha de crear meses de participació amb funcions consultives en l'elaboració i el seguiment del Pla director sectorial per a l'ordenació del litoral de Menorca. En aquestes meses s'ha de comptar amb la participació de persones en representació, com a mínim, de les entitats públiques i privades següents:

 

a) L'Autoritat Portuària de les Illes Balears.

b) Ports de les Illes Balears.

c) La Demarcació de Costes de les Illes Balears.

d) La conselleria competent en matèria de transport marítim de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

e) Les empreses nàutiques, les organitzacions de conservació, les institucions de recerca i les entitats de protecció del patrimoni marítim.

L'Administració General de l'Estat pot participar de manera voluntària en les meses de participació i, en exercici de la potestat d'autoorganització, té capacitat per establir la representació d'aquesta o de les entitats vinculades o dependents d'aquesta per a la participació esmentada.”

9. L'apartat 2 de l'article 44 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Els poders públics han de salvaguardar, promoure, difondre, fomentar i potenciar la toponímia menorquina tradicional com a manifestació essencial del patrimoni cultural immaterial i per a la seva utilitat com a eina d'informació geogràfica i d'ús quotidià. Els poders públics han de vetllar pel seu manteniment i potenciar-ho.”

10. L'apartat 2 de l'article 47 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. El Consell Insular de Menorca i els ajuntaments respectius han de fer el seguiment de l'aprovació i l'aplicació de les mesures de reducció de la contaminació atmosfèrica contingudes en els plans de sostenibilitat dels ports menorquins de competència autonòmica.”

11. L'apartat 1 de l'article 54 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. En el marc de la legislació de contractes del sector públic, les administracions públiques de Menorca i els seus ens instrumentals, així com les administracions i els ens de les Illes Balears, en les licitacions públiques que afectin específicament l'illa de Menorca, sempre que l'objecte del contracte ho permeti i respectant els principis de concurrència, igualtat i no discriminació, han de vetlar per la incorporació de criteris d'adjudicació ambientals que contribueixin a avaluar la relació qualitat-preu més bona. En cas contrari, s'ha de justificar motivadament la no inclusió d'aquests criteris.”

12. La lletra b) de l'apartat 2 de l'article 54 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificada de la manera següent:

“b) Utilització o adquisició de productes frescs i de productes que generin menys petjada de carboni en ser proveïts per raó de la seva proximitat o per altres causes.”

13. L'apartat 1 de l'article 55 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Els òrgans de contractació de les administracions i els ens a què fa referència l'article anterior poden incorporar en els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els plecs de prescripcions tècniques, condicions especials d'execució de caràcter ambiental sempre que estiguin vinculades a l'objecte, d'acord amb el que preveu la legislació de contractes del sector públic i respectant els principis de concurrència, igualtat i no discriminació. Entre d'altres, es poden establir condicions de tipus ambiental que persegueixin el manteniment o la millora dels valors i recursos naturals que es puguin veure afectats per l'execució del contracte, una gestió més sostenible de l'aigua, el foment de l'ús de les energies renovables i de vehicles elèctrics o híbrids, la prevenció i la reducció de residus, la promoció del reciclatge i de la reutilització de productes, l'impuls de la utilització de productes frescs i de productes que generin menys petjada de carboni en ser proveïts per raó de la seva proximitat o per altres causes i de la producció ecològica, plans d'ambientalització, mesures preventives basades en bones pràctiques ambientals, campanyes de comunicació o presentació d'informes periòdics amb dades ambientals.”

14. L'apartat 8 de l'article 57 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“8. El Consell Insular de Menorca ha d'aprovar el Pla Estratègic Agropecuari de Menorca, que ha de respondre als principis establerts en aquesta llei i ha de comptar amb l'establiment d'objectius i programes que s'han de quantificar econòmicament i fixar temporalment.”

15. L'apartat 1 de l'article 60 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. El Consell Insular de Menorca ha d'aprovar el Pla Estratègic de Competitivitat i Sectors Industrials Estratègics Vinculats a la Reserva de Menorca, que ha de respondre als principis establerts en aquesta llei i ha de comptar amb l'establiment d'objectius i programes que han de ser degudament quantificats econòmicament i fixats temporalment.”

16. L'apartat 3 de l'article 64 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Les administracions públiques corresponents, en l'àmbit de les seves competències, han d'articular les mesures necessàries per garantir que el percentatge mínim de productes alimentaris frescs i, en general, de productes agraris, ramaders i pesquers que pel fet de tenir l'origen en l'àmbit de producció de la reserva de biosfera generin menys petjada de carboni, que s'ofereixin en els serveis de restauració vinculats directament o indirectament, a través de concessió, conveni o ajut, al sector públic de les Illes Balears a Menorca, sigui del 5%, sempre que la seva producció regular ho permeti, per preservar els principis ambientals i de sostenibilitat econòmica i social de l'illa.”

17. L'apartat 4 de l'article 64 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. Les administracions públiques han d'emprar prioritàriament, en tots els actes públics que organitzin a l'àmbit de Menorca i en aquells en què es presti servei de menjars o de restauració, productes alimentaris frescs o que generin menys petjada de carboni en ser proveïts perquè es produeixen en l'àmbit de la reserva de biosfera o per altres causes.”

18. L'article 65 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 65

Pla Estratègic Integral de Comercialització del Producte Ecològic i de Proximitat

El Consell Insular de Menorca ha d'aprovar el Pla Estratègic Integral de Comercialització del Producte Ecològic i de Proximitat, amb l'objectiu d'afavorir la col·laboració entre empreses i sectors productius, el suport, la digitalització i la creació de plataformes compartides de comercialització, i la creació d'instruments de diferenciació dels productes que tenguin origen en l'àmbit de producció de la reserva de biosfera i responguin als principis que estableix aquesta llei. El Pla ha de comptar amb l'establiment d'objectius i programes degudament quantificats econòmicament i fixats temporalment.”

19. L'apartat 1 de l'article 86 de la Llei 3/2023 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Les actuacions inspectores destinades a vetlar per la vigilància i el control del compliment de les disposicions aplicables en els diversos sectors concurrents sobre l'àmbit de la reserva de biosfera, inclosa aquesta llei, les ha de dur a terme personal funcionari que ocupi llocs de treball que tenguin atribuïdes funcions en matèria d'inspecció del Govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Menorca o dels ajuntaments, el cos d'agents de medi ambient de les Illes Balears, els agents de medi ambient del Consell Insular de Menorca, els agents de patrimoni històric, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional o la Policia Local, cada un en l'àmbit de les seves competències.”

20. Queden sense contingut, l'article 63, l'apartat 5 de l'article 64, el títol V i la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2023 esmentada.

21. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional vuitena, a la Llei 3/2023 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional vuitena

Constitució de la Comissió Mixta per al Finançament de la Reserva de Biosfera

1. La Comissió Mixta per al Finançament de la Reserva de Biosfera, a què fa referència l'article 80 d'aquesta llei, està integrada per tres membres designats per l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i per tres membres designats pel Consell Insular de Menorca.

El nomenament dels vocals s'ha de dur a terme segons les regles de funcionament i règim jurídic de cada administració pública.

Per cada vocal titular se n'ha de nomenar un de suplent.

La relació de persones nomenades s'ha de comunicar a la secretaria de la Comissió.

2. La presidència de la Comissió és rotatòria per períodes anuals entre les dues administracions públiques.

La vicepresidència de la Comissió l'assumeix l'administració a la qual, per raó de la rotació temporal, no correspongui la presidència, sempre d'acord amb el que estableixi el reglament de la Comissió.

3. La secretaria permanent de la Comissió és exercida de manera conjunta per les persones que designi cada una de les administracions que la integren.

4. La Comissió s'ha de regir, pel que fa al règim de convocatòries i funcionament, pel que estableix la secció tercera del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, sens perjudici de les especialitats que estableixi el reglament que, d'acord amb l'article 80 d'aquesta Llei, ha d'aprovar la Comissió.

5. La Comissió té la seu al Consell Insular de Menorca i a la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears, sens perjudici que es puguin dur a terme reunions a altres localitats de les Illes Balears o també per mitjans telemàtics.

6. La Comissió s'ha de constituir abans de l'1 de setembre de 2024.

A aquest efecte, assumirà la presidència un membre representant de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

La secretaria de la Comissió serà inicialment assumida per la directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament de l'Administració de la comunitat autònoma i pel director insular de Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca.

7. Es faculta la consellera de Presidència i Administracions Públiques perquè dicti les disposicions i dugui a terme les actuacions que es considerin necessàries per constituir la Comissió.”

22. Es deixen sense contingut l'article 24, l'article 28, la lletra a) de l'article 90, l'article 93, la disposició addicional setena i la disposició transitòria tercera de la Llei 3/2023 esmentada.

 

Capítol IX Mesures en matèria de funció pública i interior

 

Article 39

Modificacions de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Es deixa sense contingut la lletra d) de l'article 30 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Es deixa sense contingut la lletra f) de l'apartat 1 de l'article 50 de la Llei 3/2007 esmentada.

3. S'afegeix un nou apartat 6 a l'article 71 de la Llei 3/2007 esmentada, amb la redacció següent:

“6. Les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears promouran la realització de cursos de llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, entre el seu personal i el del sector públic instrumental que en depenguin, per garantir en l'actuació administrativa l'atenció dels ciutadans en qualsevol de les dues llengües cooficials.”

4. La lletra b) de l'apartat 1 de l'article 80 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificada de la manera següent:

“b) Els requisits exigits per ocupar-lo.”

5. El segon paràgraf de l'apartat 5 de l'article 82 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Excepcionalment, per acord del Consell de Govern, es pot autoritzar la pròrroga d'una comissió de serveis més enllà dels dos anys per ocupar llocs de treball de nivell 29 o superior, o per ocupar llocs de secretari o secretària personal i de xofer. En la resta de casos, únicament es poden prorrogar les comissions de servei més enllà dels dos anys per ocupar llocs que tenen titular i es troben reservats per imperatiu legal.”

6. Es deixa sense contingut l'apartat 3 de l'article 96 de la Llei 3/2007 esmentada.

7. La lletra h) de l'apartat 1 de l'article 99 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificada de la manera següent:

“h) Quan passin a ocupar pel sistema de lliure designació llocs de feina del Gabinet de la Presidència o llocs de feina de l'Oficina de les Illes Balears a Brussel·les”

8. L'apartat 2 de l'article 113 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. El reingrés es pot efectuar per adjudicació d'un lloc de treball amb caràcter provisional, condicionada a la necessitat del servei i en els termes que s'estableixin reglamentàriament, sempre que la persona interessada compleixi els requisits d'ocupació del lloc.”

9. La lletra g) de l'apartat 1 de l'article 124 de la Llei 3/2007 esmentada queda modificada de la manera següent:

“g) Facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l'exercici del dret a utilitzar les llengües cooficials en les relacions amb l'administració autonòmica.”

10. Es deixa sense contingut la disposició addicional catorzena de la Llei 3/2007 esmentada.

11. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional vintena a la Llei 3/2007 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional vintena

Relació de llocs de treball del personal docent de l'ensenyament no universitari de les Illes Balears

1. La relació de llocs de treball del personal docent de l'ensenyament no universitari de les Illes Balears constitueix l'instrument d'ordenació que ha de permetre gestionar la provisió de les necessitats de personal corresponent, d'acord amb la normativa aplicable i els límits pressupostaris i d'ocupació en la contractació i el nomenament de personal.

2. L'instrument esmentat ha d'incloure la relació de llocs de treball de caràcter permanent.

3. La quota habilitada és el conjunt de les necessitats conjunturals de llocs de treball per a cada curs escolar, derivades de la matrícula escolar, de les necessitats educatives dels alumnes, dels projectes educatius dels centres o de qualsevol altra circumstància degudament motivada que justifiqui necessitats addicionals de personal respecte dels llocs de treball de caràcter permanent.

4. Mitjançant un acord del Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d'educació, s'ha d'aprovar la relació de llocs de treball de caràcter permanent.

5. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'educació s'ha d'aprovar, per a cada curs escolar, la quota habilitada.

6. El que disposen els apartats 1, 2, 3 i 5 anteriors és igualment aplicable al personal funcionari del cos ajudant facultatiu, escala socioeducativa, i al personal laboral de l'especialitat auxiliar tècnic educatiu, pel que fa als llocs de treball dels centres educatius públics de l'ensenyament no universitari de les Illes Balears.”

12. Es dota de contingut original la disposició transitòria setena de la Llei 3/2007 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició transitòria setena

Creació de la Mesa de Negociació de les Administracions Públiques de les Illes Balears per Reduir la Temporalitat en l'Ocupació Pública

Es crea una mesa de negociació específica per reduir la temporalitat en l'ocupació pública perquè, en el seu si, de manera excepcional i transitòria, es dugui a terme la negociació sindical preceptiva, limitada a la tramitació dels processos d'estabilització que regula la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública.

La representació en la Mesa de Negociació de les Administracions Públiques de les Illes Balears per Reduir la Temporalitat en l'Ocupació Pública és unitària, i aquest òrgan està presidit pel conseller competent en matèria de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears o la persona en qui delegui la representació. En poden formar part representants de les administracions que s'adhereixin a aquesta mesa de negociació. Juntament amb l'escrit d'adhesió, s'han d'aportar les actes d'eleccions sindicals i el certificat de la representativitat de les organitzacions sindicals a l'efecte de negociació. En el cas de tenir constituïda una mesa general conjunta (personal laboral i personal funcionari), s'ha d'acreditar la representativitat d'aquesta mesa. En el cas de no tenir constituïda una mesa general conjunta, s'ha d'acreditar la representativitat de la mesa de negociació de personal funcionari i del comitè d'empresa. En el cas de no tenir constituïda una mesa, s'ha d'acreditar la representativitat a l'efecte de negociació en l'àmbit de l'administració adherida. També s'hi pot adherir la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

Formen part d'aquesta mesa les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit estatal, les organitzacions sindicals més representatives de la comunitat autònoma, així com les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10% o més de representativitat en les eleccions als òrgans de representació del personal funcionari i laboral del corresponent àmbit de representació de les administracions adherides a la Mesa.

En el moment de la constitució de la Mesa, s'ha de fixar la representativitat d'acord amb les adhesions presentades, el nombre de membres per organització sindical d'acord amb la representativitat acreditada i la ponderació del vot de les organitzacions sindicals que formen part d'aquesta mesa.

S'exceptua de l'àmbit de negociació d'aquesta mesa el personal docent, que té un marc normatiu propi, i el personal estatutari, que té el seu propi àmbit de negociació per les seves característiques i particularitats.”

13. Es deixa sense contingut la disposició transitòria novena de la Llei 3/2007 esmentada.

 

Article 40

Modificacions del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna

1. Es modifiquen els apartats 3, 4, 5 i 6 i s'afegeixen els apartats 7, 8 i 9 a la disposició addicional quarta del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, que queden redactats de la manera següent:

“3. La Comissió Permanent està integrada per un president, un vicepresident i deu vocals. Els llocs de feina de president i vicepresident han de ser de lliure designació, i la resta de llocs singularitzats. El secretari i el secretari suplent són designats en votació per la Comissió entre els vocals. L'accés als llocs de feina de la Comissió Permanent implica la situació de serveis especials respecte del lloc d'origen.

El termini màxim d'ocupació dels llocs de feina de la Comissió Permanent és de nou anys. Els membres s'han de renovar per quartes parts cada tres anys.

4. El personal de la Comissió Permanent al qual s'adjudiqui, mitjançant un sistema de provisió ordinari o extraordinari, un altre lloc de feina té l'obligació de continuar com a membre dels òrgans selectius per als quals hagi estat nomenat fins a la finalització dels processos corresponents.

5. En cas d'absència, vacant, malaltia o una altra causa legal, el president és suplert pel vicepresident i, si no hi és, pel membre de l'òrgan col·legiat de més antiguitat a la Comissió Permanent i de més edat, per aquest ordre, entre els membres del subgrup A1.

En cas d'absència, vacant, malaltia o una altra causa legal, el secretari és suplert pel secretari suplent i, si no hi és, pel membre de l'òrgan col·legiat de més antiguitat a la Comissió Permanent i de més edat, per aquest ordre.

Tots els membres de la Comissió Permanent han de ser funcionaris de carrera de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears d'acord amb la distribució següent: un 50% dels membres han de ser funcionaris de carrera del subgrup A1 i el 50% restant s'ha de designar entre funcionaris d'altres subgrups a l'efecte d'afavorir la diversitat dels membres, segons les especificacions fixades en la relació de llocs de treball.

En tot cas, el president i el vicepresident han de ser funcionaris de carrera del subgrup A1 de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

6. Corresponen a la Comissió Permanent les funcions següents:

 

a) Formar part dels tribunals, les comissions tècniques de valoració i la resta d'òrgans col·legiats dels procediments de selecció d'ingrés i ordinaris de provisió.

b) Desenvolupar les funcions corresponents als òrgans de selecció i a les comissions tècniques de valoració dels procediments en què participen, de conformitat amb la normativa aplicable.

c) Informar la direcció gerència de l'EBAP del desenvolupament dels procediments i proposar-li les actuacions pertinents per millorar-los.

d) Analitzar, debatre i proposar, si escau, totes les mesures que puguin resultar convenients per millorar els processos selectius i de provisió, i vetlar per l'adequació d'aquests processos als llocs de treball que s'hagin d'ocupar.

e) Fixar els criteris d'actuació que han de regir el desenvolupament dels procediments de selecció i de provisió.

f) Elaborar una memòria final en acabar els procediments selectius i de provisió i avaluar-ne els resultats.

g) Fer tasques d'assessorament a petició dels tribunals qualificadors o de les comissions tècniques de valoració.

h) Altres funcions que, relacionades amb les pròpies, li pugui encomanar la direcció gerència de l'EBAP.

7. Els membres de la Comissió Permanent no poden dur a terme tasques de preparació d'aspirants a proves selectives d'accés. Així mateix, no poden haver fet aquestes tasques en els tres anys anteriors al seu nomenament.

8. La Comissió Permanent es regeix pel que estableix aquesta disposició, sens perjudici de les regles específiques sobre el seu funcionament intern. En tot allò que no preveu aquesta disposició és aplicable la normativa sobre òrgans col·legiats de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

9. La persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública pot declarar amb caràcter forçós una comissió de serveis per cobrir un lloc de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió que hagi quedat vacant després d'una convocatòria de provisió ordinària.”

2. La disposició addicional cinquena del Decret llei 4/2022 esmentat queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició addicional cinquena

Suplència dels membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió

1. Quan, de conformitat amb el règim jurídic aplicable a cada un dels òrgans, no es pugui completar el nomenament dels membres dels tribunals, òrgans de selecció o comissions tècniques de valoració per l'existència de causa d'abstenció, vacant, malaltia o una altra causa justificada en els membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública ha de designar lliurement els membres necessaris per completar l'òrgan entre persones que siguin o hagin estat personal funcionari de carrera de l'administració autonòmica de les Illes Balears, amb experiència reconeguda, i sempre que compleixin els requisits exigits per la normativa corresponent de cada procediment.

2. Pel que fa als òrgans de selecció dels procediments de provisió i de constitució de borses de personal temporal i, excepcionalment, dels procediments d'ingrés com a personal funcionari de carrera, la designació feta d'acord amb el que disposa l'apartat anterior pot comprendre la totalitat dels membres, sempre que el nombre de procediments selectius que gestioni l'Escola Balear d'Administració Pública ho aconselli de cara a tramitar-los de forma àgil i eficaç.”

 

Article 41

Modificacions del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears

1. Es modifica la disposició addicional tretzena del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears, que queda redactada de la manera següent:

 

“Disposició addicional tretzena

Exempcions d'acreditació del nivell de coneixement de la llengua catalana

Excepcionalment, les convocatòries de desenvolupament dels processos d'estabilització de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, hauran de preveure l'exempció del requisit d'acreditació del coneixement de la llengua catalana exigit per a l'ingrés en el cos o escala, especialitat, o escala, subescala, classe o categoria, o categoria professional, per a aquelles persones aspirants que estiguin en servei actiu en el moment de finalització del termini de presentació de sol·licituds, en la mateixa administració o ens públic, en el mateix cos, escala o especialitat, o escala, subescala, classe o categoria, o categoria professional objecte de la convocatòria, i no puguin acreditar el requisit exigit per a l'ingrés.”

2. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional dinovena, al Decret llei 6/2022 esmentat, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional dinovena

Modificació dels sistemes de constitució de les borses

Es faculta cada una de les administracions adherides a la Mesa de Negociació de les Administracions Públiques de les Illes Balears per Reduir la Temporalitat en l'Ocupació Pública, amb la negociació sindical prèvia en el seu àmbit respectiu, a aprovar mitjançant un acord de l'òrgan competent una modificació dels sistemes de constitució de les borses previstes en les bases reguladores de les corresponents convocatòries que regulen el procés d'estabilització per concurs oposició per cobrir places de personal funcionari i places de personal laboral.”

3. La disposició transitòria sisena del Decret llei 6/2022 esmentat queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició transitòria sisena

Efectes de la limitació temporal de les comissions de serveis

El termini màxim de dos anys a què fa referència la modificació continguda en l'apartat 15 de la disposició final primera d'aquest decret llei s'ha de computar en cada cas a partir de la primera pròrroga que es dugui a terme, una vegada publicat aquest decret llei.

No obstant això, i de manera excepcional, aquestes comissions de servei es poden prorrogar una vegada finalitzat el termini màxim previst en el paràgraf anterior. Aquesta pròrroga té un límit màxim de sis mesos, comptadors a partir del dia de la primera convocatòria de provisió de llocs de feina mitjançant el sistema de concurs obert i permanent.”

 

Article 42

Modificacions de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears

1. Els apartats 1 i 2 de l'article 24 de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

“1. Els agents dels cossos de policia local i dels municipis que no hagin constituït cos de policia local, pel fet de pertànyer a un institut armat, duran l'armament reglamentari que se'ls assigni en l'exercici de les seves funcions.

L'armament bàsic individual dels agents de policia local està conformat per una arma de foc curta, una defensa o bastó extensible i un aerosol defensiu, sense perjudici que es pugui ampliar reglamentàriament. Així mateix, disposaran dels mitjans tècnics i operatius necessaris per complir les seves funcions. Reglamentàriament es determinaran les pràctiques d'habilitació i ús de l'armament que siguin preceptives per garantir la seva correcta utilització, sense que puguin ser inferiors a quatre.

L'ús de l'armament disposat en els paràgrafs anteriors, incloses les armes de foc, es durà a terme de forma congruent i proporcional, i atenent la protecció de la vida o integritat física dels agents o dels ciutadans, en ocasió d'atacs o atemptats amb arma blanca o altres objectes amb igual potencial lesiu, particularment front a qui tracti de rompre la distància mínima de seguretat per reduir les possibilitats defensives, d'acord amb els postulats de les tècniques i ciències policials.

2. Com a armament complementari els agents de policia local podran dur armes llargues reglamentades i dispositius elèctrics de control en la forma que es determini reglamentàriament.”

2. S'afegeix un nou article, l'article 34 ter, a la Llei 4/2013 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Article 34 ter

Abandonament del període de pràctiques al municipi

1. Ateses les especials característiques de formació i capacitació, i tenint en compte raons d'economia i eficàcia, els aspirants que en un determinat procés selectiu hagin superat el curs de capacitació de la categoria corresponent com a personal funcionari en pràctiques de l'ajuntament on han de dur a terme la fase de pràctiques al municipi, si no s'hi incorporen o les abandonen abans de la qualificació final, han de rescabalar els costs invertits en la seva formació, en la forma en què es determini mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de coordinació de les policies locals a través de l'Escola Balear d'Administració Pública o, si escau, a través de l'Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears.

A aquests efectes, es consideraran en tot cas costs de formació, els següents:

 

a) L'import del curs de formació.

b) L'import de l'equipament personal entregat durant el curs de formació.

2. S'exceptuen de l'obligació de rescabalament regulada a l'apartat anterior els casos d'aspirants que abandonin el període de pràctiques per causes justificades sobrevingudes d'incapacitat temporal o permanent, d'embaràs o de força major, les quals hauran de ser apreciades en cada cas pel tribunal qualificador del procediment.”

3. S'afegeix una nova lletra, la lletra k), a l'apartat 1 de l'article 48 de la Llei 4/2013 esmentada, amb la redacció següent:

“k) A que la corporació local assumeixi els costs de la representació processal i assistència lletrada com a acusació particular en els processos penals en què resultin perjudicats o víctimes per raó d'una actuació com a agent de l'autoritat durant el servei o fora del servei si el perjudici o lesió porta causa de tal condició.”

4. L'apartat 3 de l'article 51 de la Llei 4/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Les retribucions complementàries que fixi cada ajuntament dins dels límits que estableix la legislació vigent, una vegada negociades amb els sindicats, establiran i quantificaran les peculiaritats de les diferents categories professionals i l'especificitat dels llocs de treball.

En cas que la retribució complementària estigui subjecta a la valoració de l'acompliment dels agents de policia local, aquesta atindrà criteris objectius i no quantitatius.”

5. L'apartat 4 de l'article 53 de la Llei 4/2013 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. L'establiment de la jornada, l'horari, els descansos i la resta de condicions de treball seran objecte de negociació amb els representants sindicals en els termes previstos per la legislació vigent.

En particular, seran objecte de negociació el règim de compensació del servei dels agents de la policia local en dies festius i durant l'horari nocturn, així com la compensació per assistència a una seu judicial en qualitat d'investigat, testimoni o perjudicat o per a una pràctica forense fora de la jornada laboral. A falta d'aprovació, serà d'aplicació subsidiària el règim aprovat per al personal funcionari al servei de l'administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears representat en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.”

6. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a la disposició addicional tercera de la Llei 4/2013 esmentada, amb la redacció següent:

“5. En els processos selectius unificats convocats per la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, en virtut de la previsió continguda en l'article 188 bis del Decret 40/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, el nombre de places que han de ser cobertes per dones s'aplica a les convocades per cada ajuntament, sempre que en convoqui més de tres.

Amb independència del que preveu el pla d'igualtat de cada ajuntament, el nombre de places que ha de cobrir-se amb dones és el que estableixen les bases de la convocatòria de l'esmentat procés selectiu. Aquest percentatge s'ha de fixar tenint en compte la mitjana aritmètica de funcionàries dones que hi ha en els ajuntaments que deleguen la competència i l'objectiu perseguit. En cap cas, el percentatge de reserva no pot ser superior al 40% de les places convocades per cada ajuntament ni inferior al 25%.”

 

Capítol X Mesures en matèria de salut i serveis socials

 

Article 43

Modificacions de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears

1. S'afegeixen dos nous articles, els articles 49 bis i 49 ter, a la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, amb la redacció següent:

 

“Article 49 bis

Història Social Única

1. La Història Social Única és l'instrument que integra la informació relativa a la persona usuària dels serveis socials de competència de les administracions públiques de les Illes Balears i, si s'escau, als membres del nucli familiar, en la qual s'inclouen les dades personals dels àmbits familiar, sanitari, d'habitatge, econòmic, laboral, educatiu i les altres que siguin significatives de la seva situació i que resultin necessàries per a la valoració social de la persona i de la unitat familiar i, específicament, les categories especials de dades personals de l'article 9 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (RGPD).

A més, hi ha de constar la informació relativa als diagnòstics, els plans individuals d'intervenció social, les accions dutes a terme, els recursos aplicats, el seguiment i l'evolució del cas.

2. La Història Social Única constitueix l'instrument tècnic bàsic que permet la comunicació i la relació entre els serveis socials comunitaris i els especialitzats, així com la interrelació i la coordinació amb els altres sistemes de benestar social (educatiu, de salut, pensions, treball, ocupació i habitatge), amb la finalitat d'aconseguir la continuïtat i la complementarietat de les intervencions amb les persones usuàries i d'establir actuacions coherents i programes d'actuació conjunts per a la valoració social de la persona i de la unitat familiar.

3. La Història Social Única disposa d'un suport digital que ha de permetre la consulta, l'accés, la interconnexió i la comunicació de dades personals, i la seva interoperabilitat amb el sistema públic de serveis socials, així com amb altres sistemes de protecció que fos necessari integrar.

4. Al sistema d'informació que integra la Història Social Única li és d'aplicació el Reglament (UE) 2016/679; la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals; i el Reial decret 311/2022, de 3 de maig, pel qual es regula l'Esquema Nacional de Seguretat.

Per protegir adequadament la informació tractada i els serveis públics prestats, és aplicable als sistemes d'informació que integren la Història Social Única l'Esquema Nacional de Seguretat, a fi d'assegurar l'accés, la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, l'autenticitat, la disponibilitat i la conservació de les dades, la informació i els serveis emprats per mitjans electrònics que les administracions gestionin en l'exercici de les seves competències.

5. La Història Social Única conté informació relativa als aspectes següents:

 

a) Dades personals de la persona usuària i, si s'escau, de la resta de membres de la unitat familiar. Pot contenir les dades personals especialment protegides (categories especials de dades) que siguin necessàries com ara dades que revelin l'origen ètnic o racial, dades genètiques, dades biomètriques adreçades a identificar de manera unívoca una persona física, dades relatives a la salut o dades relatives a la vida sexual o l'orientació sexual d'una persona física.

b) Altres dades relatives a les condicions d'habitatge, econòmiques, d'ocupació, laborals, educatives i qualssevol altres que es considerin significatives de la situació sociofamiliar de la persona usuària i, si s'escau, de la unitat familiar.

c) Documents tècnics d'anàlisi, valoració i diagnòstic.

d) Plans individuals d'intervenció social.

e) Identificació de professionals de referència.

f) Actuacions dutes a terme, recursos utilitzats i prestacions percebudes.

g) Seguiment i avaluació de resultats.

6. Tot respectant els principis que han de regir el tractament de les dades de caràcter personal regulats en l'article 5 del Reglament (UE) 2016/679, la Història Social Única inclou les dades personals corresponents a les actuacions i les mesures d'atenció efectuades per altres sistemes públics de protecció social, a fi d'assegurar l'exactitud de les dades personals i de la informació relativa a les persones usuàries i l'actuació coordinada dels diferents sistemes.

Qualsevol operació o conjunt d'operacions fetes sobre dades personals o conjunts de dades personals, ja sigui per procediments automatitzats o no, com ara recollida, registre, organització, estructuració, conservació, adaptació o modificació, extracció, consulta, ús, comunicació per transmissió, difusió o qualsevol altra forma d'habilitació d'accés, confrontació o interconnexió, limitació, supressió o destrucció, s'ha de dur a terme de conformitat amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals i drets digitals.

7. La protecció atorgada pel Reglament (UE) 2016/679 s'ha d'aplicar a les persones físiques, independentment de la nacionalitat o del lloc de residència, en relació amb el tractament de les dades personals.

8. La Història Social Única s'integrarà en el Sistema Informatiu de Serveis Socials.

9. El responsable del tractament ha d'avaluar, abans del tractament, l'impacte de les operacions de tractament de la Història Social Única en la protecció de dades personals, d'acord amb l'article 3.2 de l'Esquema Nacional de Seguretat i l'article 35 del Reglament (UE) 2016/679.

10. El funcionament de la Història Social Única s'ha de regular per reglament, d'acord amb els principis establerts en aquesta secció.

 

Article 49 ter

Tractament de dades personals a la Història Social Única

1. Els professionals del sistema públic de serveis socials, per complir la finalitat de donar resposta a les necessitats socials de les persones, poden accedir a la Història Social Única dels seus usuaris per consultar, modificar, incorporar, comunicar, rectificar i suprimir tant les dades personals com la informació relativa a totes les actuacions dutes a terme, sens perjudici de les tasques de seguiment del professional de referència. Aquest tractament s'ha de dur a terme quan afecti dades personals, d'acord amb la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal i, específicament, amb el principi de mínim privilegi.

2. El tractament s'ha de fer respectant els principis d'integritat i confidencialitat, de manera que es garanteixi una seguretat adequada de les dades personals, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental, mitjançant l'aplicació de mesures tècniques o organitzatives apropiades, i s'ha de limitar a les dades personals necessàries per acomplir les finalitats del sistema de serveis socials.

3. Tenint en compte l'estat de la tècnica, els costs d'aplicació i la naturalesa, l'abast, el context i les finalitats del tractament, així com els riscs de probabilitat i gravetat variables per als drets i les llibertats de les persones físiques, el responsable del tractament ha d'aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc, que, si escau, ha d'incloure els aspectes següents:

 

a) La pseudonimització i el xifratge de dades personals.

b) La capacitat de garantir la confidencialitat, la integritat, la disponibilitat i la resiliència permanents dels sistemes i serveis de tractament.

c) La capacitat de restaurar la disponibilitat i l'accés a les dades personals de manera ràpida en cas d'incident físic o tècnic.

d) Un procés de verificació, avaluació i valoració regulars de l'eficàcia de les mesures tècniques i organitzatives per garantir la seguretat del tractament.

El personal que tengui accés a la Història Social Única està subjecte al deure de secret professional, tant durant l'exercici professional com després, en relació amb les dades personals i les informacions confidencials de les quals hagi tingut coneixement en el compliment de les seves funcions o en l'exercici dels seus poders.

4. El responsable del tractament ha d'adoptar les mesures oportunes per facilitar a l'interessat tota la informació indicada en els articles 13 i 14 del Reglament (UE) 2016/679, així com qualsevol comunicació d'acord amb els articles 15 a 22 i 34 del Reglament (UE) 2016/679 relativa al tractament.

Les persones usuàries, directament o per mitjà del representant legal, poden exercir els drets d'accés, rectificació, oposició, supressió (dret a l'oblit), limitació del tractament, portabilitat i a no ser objecte de decisions individuals automatitzades respecte de les dades personals, d'acord amb els articles 15 a 22 del Reglament (UE) 2016/679.

A més, tenen dret a accedir als documents i a les dades personals que consten a la seva Història Social Única i a obtenir-ne còpia en un format accessible, d'acord amb el que preveu el Reglament (UE) 2016/679 i la normativa sobre el procediment administratiu comú.

5. Quan l'atenció es presti a famílies, unitats de convivència o grups, les persones integrants tenen dret d'accés individual exclusivament a les seves dades personals i, si escau, a la documentació relativa a la seva participació en el procés, sens perjudici de l'adopció de les corresponents mesures de pseudonimització o anonimització.

6. Així mateix, les dades personals a les quals fa referència aquest article poden ser tractades amb finalitats estadístiques, d'acord amb l'article 89 del Reglament (UE) 2016/679 i amb els altres supòsits establerts en la legislació específica.”

2. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional quarta, a la Llei 4/2009 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional quarta

Comunicació de dades personals entre els serveis sanitaris i socials

1. Atès que els tractaments de dades personals que suposen l'accés o la comunicació de grans repositoris de dades entre múltiples responsables del tractament són comuns en l'actual entorn de digitalització i interconnectivitat, i amb la finalitat de garantir l'atenció integral efectiva de les persones ateses al sistema públic de serveis socials i al sistema sanitari de les Illes Balears, es faculta la comunicació de dades personals entre aquests serveis públics, en els termes següents:

 

a) S'habiliten els serveis socials per comunicar als serveis de salut les dades personals relacionades amb les persones ateses per ambdós sistemes, de caràcter identificador, de contacte i també les relacionades amb els serveis socials rebuts que puguin tenir repercussió en la salut i siguin estrictament necessàries per garantir un procés d'atenció integral i integrada d'acord amb l'article 5 de l'RGPD. Poden accedir a la informació dels seus pacients els professionals sanitaris implicats en el diagnòstic o tractament de la persona interessada, degudament acreditats.

b) S'habiliten els serveis de salut de les Illes Balears per comunicar als serveis socials les dades personals relacionades amb les persones ateses per ambdós sistemes, de caràcter identificador, de contacte i també les dades personals de la història clínica que puguin tenir afectació en l'autonomia personal —per situació de dependència o de discapacitat—, per detectar i intervenir en situacions de risc social que puguin requerir l'activació de prestacions socials i que necessitin informació sanitària per fer-se efectives, i a fi de garantir un procés d'atenció integral i integrada, d'acord amb l'article 5 de l'RGPD.

c) Poden accedir a la informació dels seus pacients els professionals dels serveis socials implicats en el seguiment i l'avaluació del ciutadà, degudament acreditats.

2. Això no obstant, per evitar que es puguin produir bretxes massives de dades personals d'alt risc per als drets fonamentals, per l'alt volum de dades personals que són tractades, i per la interconnexió permanent entre el sistema públic de serveis socials i el sistema sanitari de les Illes Balears, els responsables del tractament han d'aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc, i aplicar així mateix els principis bàsics i els requisits mínims necessaris per protegir de forma adequada la informació tractada i els serveis prestats, a fi d'assegurar l'accés, la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat, l'autenticitat, la disponibilitat i la conservació de les dades, la informació i els serveis emprats per mitjans electrònics que gestionin en l'exercici de les seves competències.”

 

Article 44

Agilització del règim d'accés a determinats serveis socials dirigits a persones amb diagnòstic de salut mental greu

1. A l'efecte que les persones amb diagnòstic de salut mental greu puguin accedir als serveis prevists en els apartats 7.1, 7.3, 7.4 i 7.5 de l'annex únic del Decret 32/2023, de 26 de maig, pel qual s'aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2023-2027, i s'estableixen els principis generals per a les carteres insulars i locals i es modifiquen diverses normatives de l'àmbit social, no resulta necessari acreditar un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

2. Se suprimeix el límit d'edat de 65 anys com a requisit per accedir als serveis per a persones amb diagnòstic de salut mental greu prevists en l'apartat setè de l'annex únic del Decret 32/2023 esmentat i romandre-hi.

 

Article 45

Reserva de llocs de feina del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears

1. El personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears que es trobi en la situació administrativa de serveis especials, com també el que gaudeixi de la situació administrativa d'excedència per cura de fills o familiars, té dret a la reserva de la plaça o del lloc de feina obtinguts per qualsevol sistema de provisió de caràcter definitiu amb anterioritat a trobar-se en aquestes situacions o al lloc o la plaça que varen obtenir mentre es trobaven en les situacions administratives esmentades.

2. La reserva de la plaça o del lloc de treball obtinguts s'estén a tot el període en el qual el personal resta en les situacions administratives esmentades en l'apartat 1 anterior.

3. En el cas que s'ocupi la plaça o el lloc de treball mitjançant un sistema de provisió de caràcter temporal, com també quan es tracti de personal estatutari temporal, la reserva prevista en els apartats anteriors s'ha de mantenir únicament mentre la plaça o el lloc no siguin proveïts per qualsevol dels sistemes de provisió prevists legalment.

4. El Servei de Salut de les Illes Balears ha de garantir el reingrés al servei actiu del personal que finalitzi el gaudi de les situacions administratives descrites en l'apartat 1, d'acord amb els drets que haguessin consolidat i amb la normativa aplicable en el moment de sol·licitar el reingrés.

5. El que estableix aquest article és d'aplicació al personal que hagi accedit a la situació de serveis especials després que tengui efectes l'Acord del Consell de Govern de 30 de maig de 2022 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de 13 de maig de 2022 pel qual es regula el sistema de provisió de llocs de treball del personal estatutari de gestió i serveis del Servei de Salut de les Illes Balears.

 

Article 46

Formes de provisió dels llocs singularitzats

1. En el Servei de Salut de les Illes Balears tenen la consideració de llocs de treball singularitzats els següents:

a) Els càrrecs intermedis, que són els llocs de treball que, a més d'assumir les funcions pròpies de la seva categoria professional sanitària o de gestió i serveis, desenvolupen tasques de planificació, execució, supervisió i control de l'actuació d'una unitat administrativa o d'un equip de treball de caràcter multiprofessional, perquè desplegui les actuacions necessàries dirigides a la consecució dels objectius i resultats establerts pels òrgans de direcció i gestió del Servei de Salut de les Illes Balears.

Entre d'altres, tenen la consideració de càrrecs intermedis els caps de servei, de secció o d'unitat, els supervisors, els caps de grup, els coordinadors i els caps de la unitat d'admissió, els encarregats d'equip de personal d'oficis, els conductors d'instal·lacions, els caps de personal subaltern i també tots els que creï el Servei de Salut de les Illes Balears en virtut de la seva potestat d'autoorganització.

b) Llocs de treball de contingut específic, que són els llocs de treball sanitaris o de gestió i serveis, de caràcter estatutari, que per raó de la seva pertinença a una unitat o àmbit funcional especialitzat i diferenciat en l'estructura de l'organització, o bé per causa de la dificultat tècnica, responsabilitat o contingut funcional, requereixen una experiència o formació específica per exercir-los.

2. Els llocs singularitzats es creen, es modifiquen i se suprimeixen mitjançant les plantilles orgàniques, a proposta de cada gerència territorial, la qual n'ha de detallar els aspectes següents:

 

a) Denominació del lloc de treball i identificació de la unitat a la qual s'adscriu.

b) Grup i subgrup de classificació i categoria professional i especialitat.

c) Forma de provisió.

d) Requisits específics d'ocupació, si s'escau.

e) Nivell de complement específic i complement de destinació.

f) Codi numèric del lloc.

3. Els llocs de treball singularitzats, siguin sanitaris o de gestió i serveis, s'han de proveir amb personal estatutari fix mitjançant una convocatòria pública per qualsevol dels sistemes de provisió definitius prevists legalment.

4. Quan un lloc de treball singularitzat es trobi vacant o no ocupat temporalment i es consideri urgent o inajornable proveir-lo, es pot cobrir de forma temporal a través dels sistemes de provisió següents:

 

a) Encàrrec temporal de funcions a un estatutari fix que ocupi una plaça o un lloc de treball de la mateixa categoria professional i especialitat en la mateixa gerència territorial.

b) Comissió de serveis a un estatutari fix que ocupi una plaça o un lloc de treball en una altra gerència territorial.

5. La provisió d'un lloc de treball singularitzat per qualsevol dels sistemes prevists en els apartats anteriors s'ha de fer per convocatòria pública, la qual ha de respectar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en els termes que es determinin, si s'escau, normativament.

La convocatòria s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el portal web del Servei de Salut de les Illes Balears.

6. Excepcionalment i de forma temporal, quan els llocs de treball no es puguin cobrir amb personal estatutari fix de la categoria o especialitat que correspongui, el personal estatutari temporal pot accedir a un lloc de treball singularitzat per qualsevol dels sistemes prevists en l'apartat 4 d'aquest article.

 

Capítol XI Mesures en matèria de turisme

 

Article 47

Modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 50 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. Només es pot dur a terme l'activitat de comercialització d'estades turístiques a habitatges si es fa a habitatges residencials que tenguin la cèdula d'habitabilitat en vigor, el títol d'habitabilitat anàleg expedit a aquest efecte per l'administració insular competent o la llicència d'ocupació o de primera utilització atorgada per l'ajuntament quan en aquesta hi consti el nombre de places. Estan exclosos d'aquesta exigència els habitatges que la normativa va exceptuar d'aquesta necessitat.”

2. L'apartat 20 de l'article 50 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

“20. Quan la comercialització la duguin terme persones físiques exclusivament a un habitatge de la seva propietat que sigui l'habitatge principal, independentment de la seva tipologia unifamiliar o plurifamiliar, per un termini màxim de 60 dies en un període d'un any, la comercialització d'estades turístiques es pot dur a terme amb la modalitat de lloguer d'habitatge principal. Per dur a terme aquesta modalitat s'han de complir els mateixos requisits i obligacions establerts en aquest article o desplegats reglamentàriament, amb les particularitats anteriors i les que s'esmenten a continuació.

En el moment de presentar la declaració responsable la persona comercialitzadora ha d'acreditar que es tracta de l'habitatge principal de la forma que es determini reglamentàriament. També hi ha d'indicar, en la forma que es determini reglamentàriament, la distribució dels terminis de comercialització durant l'any, que no poden superar els 60 dies.

Així mateix, només es pot presentar la declaració si l'habitatge està ubicat a una zona declarada apta de manera expressa per acollir aquesta modalitat pels consells insulars o per l'Ajuntament de Palma, de conformitat amb el que disposa l'article 75 d'aquesta Llei.

La declaració habilita per a l'exercici de l'activitat per un termini de cinc anys, o el que es determini reglamentàriament, amb el mateix règim i els mateixos requisits d'autorització i renovació establerts per als habitatges sotmesos al règim de propietat horitzontal en l'apartat tercer anterior. Per a la pròrroga és necessari, a més, acreditar que l'habitatge continua sent l'habitatge principal del comercialitzador.

Excepcionalment, en aquesta modalitat es permet la convivència de les persones residents a l'habitatge amb les persones usuàries, sempre que aquest fet s'indiqui clarament a tota la publicitat i el nombre total de persones no superi el nombre de places de la cèdula d'habitabilitat, del títol d'habitabilitat anàleg de l'habitatge o de la llicència d'ocupació o de primera utilització quan en aquesta hi consti el nombre de places.”

3. L'apartat 1 de l'article 52 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Els habitatges d'ús residencial poden comercialitzar estades turístiques pel nombre màxim de places que permeti la cèdula d'habitabilitat, el títol d'habitabilitat anàleg o la llicència d'ocupació o de primera utilització quan en aquesta consti el nombre de places.”

4. L'article 78 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 78

Reconversió i canvi d'ús a residencial

1. En els establiments d'allotjament turístic o parcel·les no edificades d'ús turístic en què, per raons d'incompatibilitat de l‘ús turístic amb la zona en la qual s‘han situat, per tenir condicions o elements de fet que justifiquin la inviabilitat turística i econòmica, especialment a les zones definides en els plans d'intervenció en àmbits turístics, o per la notòria obsolescència quan no estiguin ubicats en zones turístiques, es pot instar el canvi d'ús a residencial davant l'administració urbanística competent, la qual ha de tramitar i resoldre l'expedient administratiu. El canvi d'ús podrà sol·licitar-se per a la totalitat de la parcel·la o bé per a una part de l'edificació.

2. També es pot plantejar el canvi d'ús d'aquells establiments d'allotjament turístic i aquelles parcel·les no edificades d'ús turístic, en els quals siguin igualment valorades l'oportunitat i la idoneïtat d'aquest canvi. També és igualment aplicable als edificis en els quals hi ha un ús plurifamiliar no incorporat a l'ordenació i el planejament no el preveu.

3. La densitat màxima ha de ser d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable destinada a usos residencials, i la proposta ha de preveure un mínim del 10% de l'edificació destinada a usos diferents del residencial entre els següents: establiment públic, administratiu, comercial, esportiu, docent o sociocultural. Excepcionalment, mitjançant la tramitació d'un expedient administratiu específic i individual per projecte, l'administració urbanística competent pot dispensar el compliment de la dimensió mínima d'habitatge autoritzable, mitjançant una resolució motivada, i s‘han de determinar en l'expedient esmentat la dimensió mínima d'habitatge que s'ha d'autoritzar, que ha de complir amb la normativa d'habitabilitat, i el percentatge d'edificació destinada a altres usos. Quan el canvi d'ús es produeixi sobre una parcel·la no edificada, els paràmetres urbanístics que s‘han d'aplicar són els de la seva qualificació urbanística en el moment de la sol· licitud del canvi d'ús.

4. Quan per les característiques tècniques, constructives o edificatòries d'un edifici en situació d'inadequació no resulti viable tècnicament o econòmicament la rehabilitació integral de l'edifici, a instància dels titulars pot acordar-se la demolició d'aquest per reconstruir-lo i adaptar-lo als paràmetres urbanístics que tenia l'edifici sobre el qual procedeix el canvi d'ús.

5. Els establiments turístics en els quals s'hagin executat obres d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquest article queden legalment incorporats al planejament com a edificis adequats i la seva qualificació urbanística es correspon amb la seva volumetria específica.

6. El 50% dels nous habitatges resultants de l'aplicació d'aquesta disposició en un mateix edifici tendran la condició d'habitatge a preu limitat.”

5. La lletra c) de l'apartat 7 de l'article 88 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

“c) Per als habitatges objecte de comercialització turística, cal atendre el còmput que determini la cèdula d'habitabilitat, en aplicació del Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d'amidament, higiene i instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges així com l'expedició de cèdules d'habitabilitat, o la llicència d'ocupació o de primera utilització quan en aquesta hi consti el nombre de places. Aquests habitatges no poden disposar de llits supletoris.

A les illes on els consells insulars admetin el títol d'habitabilitat específic i anàleg esmentat en l'article 50 d'aquesta llei, cal atendre el còmput que aquest determini.”

6. El segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 103 de la Llei 8/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

“A aquest efecte, es consideren instal·lacions o construccions indispensables les instal·lacions per aprofitar aigües grises i pluvials, les instal·lacions d'eficiència energètica, tots els elements i equipaments integrants de les infraestructures per recarregar vehicles elèctrics i d'energies renovables, les instal·lacions per a l'adequada recollida selectiva i la monitorització dels residus, les instal·lacions per a l'adequació de l'estratègia d'aliments o d'altres de naturalesa i finalitat anàlogues.”

 

Article 48

Modificacions del Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zones turístiques madures

1. La disposició addicional del Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zones turístiques madures, queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició addicional

Zones turístiques madures del municipi de Palma

No obstant el que disposa l'article 77 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, els àmbits de la Platja de Palma, Cala Major i el Passeig Marítim de Ponent de Palma, delimitats territorialment en el plànol annex, es declaren zones turístiques madures.

La delimitació territorial d'aquests àmbits es conté en el Decret llei 1/2020, de 17 de gener, contra el turisme d'excessos per a la millora de la qualitat en les zones turístiques, pel que fa a la Platja de Palma, i en aquest decret llei, pel que fa a la resta d'àmbits.”

2. S'afegeix un annex al Decret llei 1/2013 esmentat, el qual s'adjunta com a annex a aquesta llei.

 

Capítol XII Mesures en matèria d'harmonització urbanística

 

Article 49

Modificació de la Llei 9/1990, de 24 de juny, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'urbanisme i habitabilitat

L'article 4 de la Llei 9/1990, de 24 de juny, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'urbanisme i habitabilitat, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 4

Mecanismes de col·laboració i cooperació

1. Els òrgans competents de cada consell insular han de trametre al Govern de les Illes Balears, en els terminis i les condicions que estableix la legislació urbanística, els acords que adoptin amb relació als instruments de planejament per als quals tenen atribuïda per aquesta mateixa legislació la competència d'aprovar-los definitivament. En el cas dels instruments de planejament o les seves alteracions que resultin aprovats definitivament, se n'ha de trametre igualment una còpia amb la diligència d'aprovació corresponent.

2. Els consells insulars poden sol·licitar al Govern de les Illes Balears els informes que considerin necessaris en el tràmit d'aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic, que s'han d'emetre en el termini d'un mes.

3. El Govern de les Illes Balears i els consells insulars poden acordar qualsevol altre mecanisme de col·laboració i informació mútua amb relació a les matèries a què es refereix aquesta Llei, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la legislació sobre règim jurídic corresponent.”

 

Article 50

Modificacions de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears

1. Els apartats 1 i 2 de l'article 26 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

“1. Les activitats relacionades amb usos no prohibits, diferents dels admesos o del d'habitatge unifamiliar, només es poden autoritzar quan resultin declarades d'interès general per l'òrgan de cada consell insular que tengui atribuïda aquesta funció, o pel Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en els casos prevists per l'article 3.4 de la Llei 9/1990, de 20 de juny, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'urbanisme i habitabilitat.

2. La declaració d'interès general es pot atorgar a totes les activitats que, respectant les limitacions que s'estableixin en els instruments urbanístics o d'ordenació territorial en relació amb els usos i sent compatibles amb el grau de protecció de la zona, contribueixin a l'ordenació o al desenvolupament rurals, o s'hagin d'ubicar en sòl rústic. Els consells insulars poden regular específicament l'adequació del concepte d'interès general en cada illa, sense perjudici del que estableix aquesta llei.

Als efectes d'aquesta llei, s'entén per ordenació o desenvolupament rurals el conjunt de polítiques públiques adreçades a mantenir i ampliar la base econòmica del medi rural a través de la preservació d'activitats competitives i multifuncionals, i a diversificar-ne l'economia amb la incorporació de noves activitats compatibles amb un desenvolupament sostenible.”

2. L'article 36 de la Llei 6/1997 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 36

Autorització d'activitats relacionades amb l'ús d'habitatge unifamiliar

1. En la tramitació dels procediments de llicència urbanística municipal de les activitats relacionades amb l'ús d'habitatge unifamiliar, de nova planta o de canvi d'ús a habitatge en edificacions existents, una vegada s'hagi completat l'expedient, l'ajuntament l'ha de trametre al consell insular corresponent, a fi que emeti un informe amb caràcter previ i vinculant sobre el compliment dels requisits de parcel·la mínima exigible i d'aprofitament màxim permès prevists en els articles 25 i 28.1, respectivament, d'aquesta llei, i en el planejament territorial i urbanístic d'aplicació.

2. L'òrgan del consell insular corresponent que tengui atribuïda la funció d'emissió de l'informe previst en l'apartat 1 anterior ha de sotmetre l'expedient al tràmit d'informació pública durant un termini de quinze dies, mitjançant un anunci que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en l'adreça o el punt d'accés electrònic, amb la finalitat que es puguin formular les al·legacions o els suggeriments que es considerin adients sobre els punts objecte d'informe.

En vista del resultat del tràmit d'informació pública, ha d'emetre l'informe corresponent i notificar-lo a l'ajuntament sol·licitant. Aquest tràmit d'informe s'ha de dur a terme en el termini de tres mesos des de la tramesa de la documentació completa al consell insular, de manera que la manca d'emissió i remissió de l'informe en el termini esmentat determina que la normativa aplicable per emetre l'informe ha de ser la vigent en el moment de la finalització d'aquest termini, d'acord amb el que estableix el darrer paràgraf de l'apartat 3 de l'article 151 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears."

3. Es dota de contingut l'article 33 de l'esmentada Llei 6/1997, amb la redacció següent:

 

“Article 33

Llicències de segregació

1. Quan, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística de les Illes Balears, es precisi de llicència municipal per a la segregació de terrenys o finques en sòl rústic, el procediment per al seu atorgament es regirà pel que disposa l'article 151 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, el termini per dictar i notificar la resolució expressa serà, en aquests casos, de dos mesos.

Un cop transcorregut l'esmentat termini màxim de resolució i notificació, es podrà entendre atorgada la llicència sol·licitada per silenci positiu, sens perjudici del que estableix l'article 5.2 de la Llei 12/2017 ja esmentada.”

4. La disposició addicional setena de la Llei 6/1997 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició addicional setena

Actuacions en parcel·les o solars afectats per l'execució d'obra pública

Les disposicions d'aquesta llei s'han d'entendre sens perjudici de les determinacions de la disposició addicional vuitena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.”

 

Article 51

Modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears

L'article 46 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

 

​​​​​​​“Article 46

Autoritzacions provisionals d'instal·lacions imprescindibles per desenvolupar l'activitat principal

1. En cas d'instal·lacions complementàries que resultin imprescindibles o inescindibles per desenvolupar l'activitat principal, l'ajuntament pot autoritzar provisionalment l'ús d'aquestes instal·lacions sempre que es donin les circumstàncies següents:

 

a) L'activitat principal disposi de títol habilitant amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

b) Es presti fiança suficient sobre els danys que es puguin ocasionar en cas de denegació de la sol·licitud de legalització de les activitats complementàries.

c) S'acrediti que l'autorització provisional no suposa un risc per a les persones i el medi ambient.

2. El termini màxim de vigència d'aquesta autorització és d'un any, amb possibilitat de prorrogar-se un any més.”

 

Article 52

Modificació de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears

L'article 33 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 33

Vinculació al planejament municipal

1. Un extracte de l'autorització o la concessió del dret miner, amb indicació expressa de la seva durada i de l'àmbit de sòl afectat, s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s'ha de comunicar a l'ajuntament afectat, acompanyat de la documentació gràfica necessària per concretar l'àmbit de sòl afectat per l'autorització o concessió minera.

Aquest àmbit físic queda directament incorporat en el planejament urbanístic municipal vigent com a sòl d'ús extractiu, i s'hi admet l'activitat extractiva, en els termes definits en l'article 4 d'aquesta llei.

Les autoritzacions urbanístiques o d'activitat municipals que corresponguin a l'ús i l'activitat extractiva a què es refereix el paràgraf anterior no requereixen la declaració prèvia d'interès general que regula la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, encara que els és plenament d'aplicació el que determina l'article 17 d'aquesta llei quant a l'exigència de la prestació compensatòria.

2. En la formulació o la revisió del planejament urbanístic municipal, s'han de delimitar oportunament els àmbits de sòl a què es refereix l'apartat 1 anterior, en els quals l'activitat extractiva se segueixi desenvolupant legalment a l'empara de l'autorització minera i de les llicències i autoritzacions municipals. En tot cas, el planejament urbanístic ha de preveure una qualificació de sòl subjacent en la zona d'ús extractiu, per tal que pugui ser aplicable un cop aprovat, executat i finalitzat el pla de restauració de l'activitat extractiva.

3. Les determinacions del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears o de qualsevol altre pla sectorial que reguli l'activitat extractiva a les Illes Balears són aplicables directament i prevalen sobre els instruments de planejament urbanístic, que s'hi han d'adaptar en els termes que disposa la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.”

 

Article 53

Supressió de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació

1. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació queda substituïda per la llicència d'ocupació o de primera utilització a totes les illes.

Això s'estableix sens perjudici que els consells insulars, reglamentàriament, puguin disposar una altra cosa en ús de les competències que els atribueix l'article 70.1 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

2. En els casos prevists en el primer paràgraf de l'apartat anterior, la llicència d'ocupació o de primera utilització, a més de les finalitats esmentades en l'apartat 1 de l'article 158 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, reconeix l'aptitud de l'habitatge, el local o l'edifici residencial no inclòs en el concepte d'habitatge per ser habitat.

Quan es tracti d'habitatges i edificis residencials no inclosos en el concepte d'habitatge, en la llicència d'ocupació o de primera utilització s'hi ha de fer constar el nombre de places. En els casos en què, d'acord amb l'article esmentat, no s'exigeixi la llicència d'ocupació o de primera utilització, i l'ajuntament hagi d'emetre un certificat de no necessitat, quan aquest certificat s'expedeixi respecte d'activitats emparades en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de regim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, o d'activitats subjectes a autorització ambiental integrada en virtut del text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, en el certificat esmentat s'hi ha de fer constar, si escau, el nombre de places, i aquest certificat es considera a tots els efectes un document equivalent a la cèdula d'habitabilitat.

3. Un cop transcorreguts deu anys des de l'atorgament de la llicència d'ocupació o de primera utilització, s'ha de sol·licitar la cèdula d'habitabilitat de renovació corresponent.

4. Els ajuntaments han de trametre una còpia de les llicències d'ocupació o de primera utilització que atorguin al consell insular respectiu, i es poden establir els mecanismes de coordinació que es considerin oportuns entre ambdues administracions a fi que la informació derivada de les noves llicències d'ocupació o de primera utilització es mantengui actualitzada i harmonitzada en una mateixa base de dades d'àmbit insular.

5. Totes les referències a la cèdula d'habitabilitat de les normes legals o reglamentàries vigents s'han d'entendre fetes a la cèdula, a la llicència d'ocupació o a la de primera utilització o al títol habilitant en matèria d'habitabilitat, segons pertoqui.

 

Article 54

Modificacions de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears

1. L'article 20 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 20

El sòl urbanitzable

1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que el planejament urbanístic general municipal, d'acord amb les determinacions i els límits del pla territorial insular corresponent, classifiqui així perquè els considera adequats per garantir el creixement i les necessitats de la població i de l'activitat econòmica.

2. El planejament urbanístic general municipal no pot delimitar nous sectors de sòl urbanitzable de tipus residencial, turístic o mixt quan es doni una de les circumstàncies següents:

a) Les necessitats reals del nucli poden ser resoltes mitjançant actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, que sempre han de ser prioritàries davant els nous creixements. A aquest efecte, s'entén que es dóna aquesta circumstància quan:

 

— El nucli urbà disposa de més d'un 15% de sòl vacant. S'entén per sòl vacant les parcel·les de sòl urbà d'ús no dotacional que, sent aptes per a l'edificació, no estan edificades. Per fer aquest còmput, se n'han d'excloure les parcel·les de superfície igual o inferior a 500 m² i les parcel·les qualificades com de protecció oficial de promoció pública.

— El nucli disposa de superfície equivalent al nou creixement pretès a sòl de desenvolupament urbà sotmès a actuacions de transformació urbanística. S'entén que el nucli disposa de sòl equivalent quan el total de superfície d'àmbits de transformació urbanística delimitats a sòl urbà i urbanitzable no executats i amb terminis vençuts és igual o superior a les necessitats de creixement, indistintament de l'ús global de cada àmbit.

Excepcionalment, es pot justificar la incompatibilitat de l'ús que s'ha d'implantar al sòl de desenvolupament urbà existent en els casos següents:

 

1r. Quan l'ús predominant que s'ha d'implantar és residencial i el sòl equivalent es correspon amb un sòl d'ús industrial discontinu amb el sòl urbà del nucli.

2n. Quan l'ús predominant que s'ha d'implantar, per compliment de la normativa sectorial corresponent, és incompatible amb els sòls urbans existents i els usos confrontants.

3r. Quan l'ús que s'ha d'implantar és residencial destinat íntegrament a habitatges protegits de promoció pública o privada.

b) Se situen a zones de risc delimitades com a àrea de prevenció de risc d'inundació, excepte que, amb un informe previ favorable de l'administració competent, s'adoptin mesures per prevenir aquest risc i evitar-lo.

3. En el cas de municipis amb més del 90% de sòl rústic protegit de les categories definides en la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, els nous sectors urbanitzables de tipus no residencial, turístic o mixt, es poden classificar de forma no contínua amb el sòl urbà existent i es poden delimitar en terrenys de sòl rústic protegit amb categoria d'àrea rural d'interès paisatgístic que no tenguin la qualificació d'ARIP boscosa, si es donen les circumstàncies següents:

 

- Que no es disposi de sòl rústic amb la categoria d'àrea de transició al voltant del nucli urbà devora el qual es pretengui delimitar el nou sector urbanitzable.

- Que el sòl urbà del nucli no sigui àrea d'assentament en paisatge d'interès.”

2. L'article 32 de la Llei 12/2027 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 32

Actes de divisió qualificats com a sòl rústic

1. En el sòl rústic només es podran efectuar actes que tenguin per objecte o conseqüència la parcel·lació, la segregació o la divisió de terrenys o finques quan siguin conformes amb la legislació urbanística i la legislació agrària, en funció de l'objecte de l'acte de divisió. Aquests actes estaran subjectes a llicència urbanística municipal.

2. S'exceptuaran de la necessitat d'obtenció de llicència, i se substituiran en aquests supòsits per un certificat d'innecessarietat, els actes de divisió que siguin conseqüència de l'execució de determinacions del planejament o de les infraestructures públiques i d'aquells casos que s'estableixin reglamentàriament.”

3. L'apartat 1 de l'article 34 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Sens perjudici del règim específic previst en l'article 36 bis d'aquesta llei, l'ordenació urbanística dels municipis es fixa mitjançant dos tipus de plans jerarquitzats: el pla general i els plans d'ordenació detallada.”

4. S'afegeix un nou article, l'article 36 bis, a la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Article 36 bis

El pla general a municipis de fins a 30.000 habitants

1. Els municipis amb una població de fins a 30.000 habitants poden formular i aprovar inicialment i provisionalment un únic pla general que inclogui l'ordenació urbanística tant estructural com detallada en els termes dels apartats següents, sense necessitat de disposar d'un pla d'ordenació detallada.

2. Al sòl urbà i al sòl rústic, el pla general únic estableix les determinacions de caràcter estructural que regula l'article 37 d'aquesta llei per als plans generals i les determinacions que regulen els apartats 1 i 3 de l'article 42 per als plans d'ordenació detallada.

3. Si preveu àmbits de sòl urbanitzable, el pla general únic pot optar bé per establir únicament les determinacions de caràcter estructural que per a aquesta classe de sòl preveu l'article 37 d'aquesta llei, i diferir en aquest cas la regulació detallada al pla parcial de cada sector, bé per incloure-hi acumulativament la regulació urbanística detallada dels sectors que estimi convenient.

4. El pla general a què es refereix aquest article conté les determinacions urbanístiques i està integrat per la documentació que preveuen els articles 34 a 42 d'aquesta llei, amb les modulacions o adaptacions necessàries que derivin del seu objecte i finalitat.

Les regles de formulació, tramitació i aprovació definitiva són les previstes en aquesta llei per als plans generals municipals.”

5. L'apartat 9 de l'article 51 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“9. Tots els acords esmentats en els apartats anteriors s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica corresponent.”

6. L'apartat 3 de l'article 55 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. Aquest tràmit d'informació pública té un període mínim de quaranta-cinc dies per als instruments que comportin avaluació ambiental estratègica ordinària i de trenta dies per als que no la comportin, i s'ha d'anunciar, almenys, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica de l'administració que tramita el procediment, en la qual ha de constar la documentació completa que integra l'instrument.

La publicació de l'anunci d'informació pública en el Butlletí Oficial de les Illes Balears ha de fer constar de manera clara el localitzador uniforme de recursos de la seu electrònica per accedir a la documentació.

Durant el termini d'informació pública s'ha de sol·licitar, si escau, un informe de cada una de les administracions o de les entitats les competències de les quals es puguin veure afectades.”

7. L'apartat 6 de l'article 55 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“6. Quan, d'acord amb l'article 54 d'aquesta llei, l'ajuntament sigui l'administració competent per aprovar definitivament els instruments de planejament urbanístic o les seves alteracions, l'aprovació definitiva esmentada només es pot dur a terme amb l'informe previ de l'òrgan amb competències urbanístiques del consell insular corresponent.

A aquest efecte, l'ajuntament ha de trametre un exemplar complet de tots els documents que integren l'instrument que ha estat objecte d'aprovació inicial, i s'hi ha d'incloure, si escau, la documentació referent a la seva avaluació ambiental. La documentació s'ha de trametre oportunament diligenciada amb l'acreditació que és la que s'ha aprovat inicialment.

L'informe del consell insular s'ha d'emetre, amb caràcter vinculant, en relació amb les consideracions oportunes per motius d'interès supramunicipal, de legalitat i d'adequació als instruments d'ordenació territorial i, si escau, als instruments urbanístics de rang superior. Així mateix, l'informe esmentat pot expressar, si escau, la inviabilitat del planejament en tramitació, en el cas que les deficiències constatades eventualment no es puguin esmenar.

En el cas dels estudis de detall, l'informe esmentat s'ha de pronunciar estrictament en relació amb el compliment dels límits que determina aquesta llei i l'adequació als instruments urbanístics que els estudis de detall desenvolupen.

Així mateix, i d'acord amb els principis de col·laboració i cooperació establerts en aquesta llei, l'informe pot incloure les consideracions addicionals i no vinculants que siguin procedents, fonamentades en raons de racionalitat i funcionalitat urbanístiques i orientades a superar contradiccions, esmenar errors i millorar la claredat i la precisió jurídiques i tècniques de l'instrument de planejament de què es tracta.

L'informe s'ha d'emetre en el termini de tres mesos en els supòsits de primera formulació o de revisió del pla general o del pla d'ordenació detallada, i en el termini de dos mesos en el cas de les modificacions dels plans esmentats, així com en la primera formulació, la revisió o la modificació dels plans parcials, dels plans especials i dels estudis de detall. Aquests terminis es computen des de la recepció de la documentació completa de l'instrument de planejament, i una vegada que han transcorregut, s'entén que l'informe s'ha emès de manera favorable i es pot continuar amb la tramitació.

En tot cas, si durant la tramitació del pla que ha estat objecte del tràmit d'informe pel consell insular s'hi introdueixen canvis substancials, el nou document s'ha de sotmetre igualment a informe en els termes establerts en els paràgrafs anteriors, abans que l'òrgan municipal competent l'aprovi definitivament.”

8. S'afegeix un nou article, l'article 68 ter, a la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Article 68 ter

Règim excepcional aplicable directament a les edificacions afectades per risc d'inundació

1. En els casos en què, en virtut d'una autorització o un informe de l'administració hidràulica relacionat amb l'aplicació dels plans de risc d'inundació o dels estudis elaborats o validats per l'administració esmentada, s'estableixi, com a mesura correctora, la necessitat d'elevar la cota de l'edificació, s'ha de compensar l'eventual pèrdua d'edificabilitat amb una major alçada de l'edifici.

2. Els ajuntaments han d'introduir en el seu planejament urbanístic les adaptacions que calguin per raó del que s'estableix en l'apartat anterior d'aquest article, en el moment de la primera revisió o modificació que aprovin d'aquest planejament.”

9. El primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 123 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Els ajuntaments han d'ordenar d'ofici o a instància de qualsevol persona interessada l'execució de les obres necessàries per conservar les condicions a què fa referència l'apartat 1 de l'article 122 anterior, en funció, si s'escau, del resultat dels informes d'avaluació establerts a l'article 125 d'aquesta llei.”

10. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 125 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) L'avaluació de l'estat de conservació de l'edifici: el tècnic facultatiu competent ha d'identificar, mitjançant la inspecció visual, les lesions i deficiències que puguin afectar els elements comuns, els fonaments, l'estructura, les façanes, les mitgeres, les cobertes i les instal·lacions comunes de subministrament d'aigua, electricitat, xarxa de sanejament i pluvials, així com altres elements, en especial els que puguin suposar un risc per a les persones. En l'informe, si escau, s'han d'incloure fotografies de les lesions o deficiències detectades.

A aquest efecte, es considera tècnic facultatiu competent, conforme al que estableix la legislació estatal, el que estigui en possessió de qualsevol de les titulacions acadèmiques i professionals que habiliten per redactar projectes o dirigir obres i dirigir l'execució d'obres conforme a l'ús de l'edificació objecte d'avaluació.”

11. L'apartat 6 de l'article 125 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“6. Les persones propietàries d'immobles obligades a la realització de l'informe d'avaluació regulat per aquest article han de presentar una còpia a l'ajuntament perquè aquest la trameti a la conselleria competent en matèria d'habitatge, per tal que la informació que contingui s'incorpori al Registre d'informes d'avaluació d'edificis.

Això mateix és aplicable en relació amb l'informe que acrediti la realització de les obres corresponents que s'hagin derivat de la necessitat d'esmenar les deficiències observades a l'immoble, quan aquest informe sigui definitivament favorable.”

12. Les lletres b) i c) de l'apartat 2 de l'article 129 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificades de la manera següent:

“b) Les edificacions o construccions executades sense llicència o amb llicència anul·lada respecte de les quals ja no sigui procedent adoptar mesures de restabliment de la legalitat urbanística que impliquin la demolició aplicable en cada cas.

En les edificacions o instal·lacions que es trobin en situació de fora d'ordenació en virtut d'aquesta lletra b) no es pot fer cap tipus d'obra, excepte les reparacions per motius de salubritat pública, seguretat o higiene de les persones que hi resideixin o en facin ús.

A més, en cas que aquestes edificacions s'hagin executat amb posterioritat a l'1 de març de 1987, tampoc no es pot obtenir la contractació de serveis de subministrament d'energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon, telecomunicacions o de naturalesa similar.

Aquest règim és aplicable mentre no s'obtingui la legalització de les construccions o edificacions d' acord amb la legislació i el planejament en vigor.

c) Les edificacions o construccions implantades legalment en les quals s'han executat obres d'ampliació o de reforma o canvi d'ús sense disposar de llicència o amb una llicència que ha estat anul·lada.

En les edificacions o instal·lacions que es troben en situació de fora d'ordenació en virtut d'aquesta lletra c), i sempre que no afectin la part de l'edificació o construcció duta a terme il·legalment, es permet qualsevol obra de salubritat, seguretat, higiene, reparació, consolidació i també reforma.

Així mateix, es poden autoritzar les obres necessàries per complir les normes de prevenció d' incendis i d'accessibilitat i el Codi Tècnic de l'Edificació.

No obstant això, mentre no s'obtingui la legalització de les construccions o edificacions, en la part il·legal no es pot dur a terme cap tipus d'obra, sens perjudici que, des del moment en què no sigui procedent exigir l'adopció de mesures de restabliment de la legalitat urbanística, es puguin fer les obres de reparació a què es refereix la lletra b) anterior.”

13. L'apartat 5 de l'article 135 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5. Un cop efectuats els tràmits prevists en els apartats anteriors, en el cas que l'administració expropiadora sigui un municipi amb una població inferior a 10.000 habitants, ha de donar trasllat d'una còpia completa de l'expedient degudament diligenciat al consell insular corresponent, a fi que en un termini màxim de tres mesos emeti un informe de caràcter no vinculant amb caràcter previ a l'aprovació definitiva, el qual ha d'avaluar la suficiència de la documentació, la correcció en els tràmits procedimentals i l'adequació dels valors proposats en el projecte.”

14. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 144 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) La intervenció preventiva dels actes d'edificació o construcció i ús del sòl, inclosos el subsòl i la volada, en les formes disposades en aquesta llei, sens perjudici de l'eventual intervenció de les entitats privades de certificació urbanística de conformitat amb el que estableix el capítol III d'aquest títol VII.”

15. Les lletres a), h) i j) de l'apartat 1 de l'article 146 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificades de la manera següent:

“a) Les parcel·lacions urbanístiques, les segregacions o altres actes de divisió de finques, llevat que es contenguin en projectes de parcel·lació aprovats.”

“h) Les tales en masses arbòries i vegetació arbustiva, així com d'arbres aïllats, que siguin objecte de protecció pels instruments de planejament, excepte les actuacions agràries de tala d'arbres i neteja de vegetació arbustiva.”

“j) El tancament de terrenys que no tenguin la condició de solar. Se n'exceptua la reconstrucció de marjades, parets o parats de pedra existents o la reparació d'aquests emprant les tècniques de pedra en sec, que tampoc no queden subjectes al règim de comunicació prèvia, independentment de la categoria del sòl on es trobi l'actuació.”

16. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 3 de l'article 148 de la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

“Sens perjudici de tot això, el règim de col·laboració públicoprivada regulat en el capítol III d'aquest títol és aplicable respecte de les llicències que, d'acord amb la legislació esmentada, són exigibles en els casos d'activitats que requereixen l'execució d'obres i instal·lacions.”

17. L'apartat 4 de l'article 148 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. La instal·lació de plaques solars tèrmiques o fotovoltaiques damunt la coberta d'edificis a tot tipus de sòl, la instal·lació sobre el terreny de plaques solars fotovoltaiques destinades a autoconsum fins a un màxim de 10 kW de potència instal·lada i la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, amb gas natural o gas liquat de petroli (GLP), queden sotmeses al règim de comunicació prèvia.

No es poden subjectar a aquest règim les instal·lacions següents:

 

a) Les que es facin en edificis declarats com a béns d'interès cultural o catalogats.

b) Les que afectin els fonaments o l'estructura de l'edifici.

c) Les que necessitin una avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la normativa ambiental d'aplicació.”

18. Les lletres a) i b) de l'apartat 2 de l'article 149 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificades de la manera següent:

“a) Les obres públiques de construcció, modificació i ampliació d'equipaments, infraestructures o instal·lacions que hagin estat declarades d'interès general, autonòmic o insular per llei, o per acord del Consell de Govern o del ple del consell insular corresponent, d'acord amb les competències respectives, o bé que estiguin previstes expressament, amb caràcter de necessàries, en un pla especial, un pla territorial insular o un pla director sectorial aprovats definitivament.

b) Les obres de millora, manteniment i reforma dels equipaments, les infraestructures o les instal·lacions fetes d'acord amb el que preveu la lletra anterior, durant la seva vida útil, que siguin complementàries i necessàries perquè funcionin adequadament.”

19. Els apartats 3 i 4 de l'article 151 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificats de la manera següent:

“3. Les llicències s'atorguen d'acord amb les previsions de la legislació i de l'ordenació urbanístiques vigents en el moment d'atorgar-les, sempre que es resolguin dins el termini establert. Si es resolen fora de termini, s'han d'atorgar d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva sol·licitud en què s'havien de resoldre. En tot cas, ha de constar en el procediment l'informe tècnic i jurídic corresponent o el certificat de conformitat urbanística expedit per una entitat privada de certificació urbanística sobre l'adequació de l'acte pretès a aquestes previsions.

4. La resolució expressa s'ha de notificar en el termini màxim de tres mesos. El còmput del termini de resolució del procediment s'inicia una vegada que la sol·licitud reuneix formalment els requisits exigibles i s'ha aportat al registre la documentació completa exigida pels respectius reglaments de desplegament d'aquesta llei, per l'instrument de planejament corresponent i per la normativa sectorial; o en el moment de la presentació en el registre d'entrada de la sol·licitud, sempre que no s'hagi requerit esmenar la sol·licitud en el termini de 10 dies.

En els procediments en què es requereixi declaració d'interès general o autorització prèvia, als efectes del present article, la normativa d'aplicació per a la resolució de la llicència es computarà a partir de la data del registre d'entrada de la declaració responsable o de la declaració prèvia de què es tracti.

El termini màxim de resolució únicament es pot suspendre en els casos i els termes que fixen l'article 22 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i els respectius reglaments de desplegament d'aquesta llei. En els supòsits de suspensió facultativa, s'ha d'adoptar un acord exprés de suspensió, que s'ha de notificar a les persones interessades. Si la causa de la suspensió és el requeriment d'esmena de deficiències de contingut material o l'aportació de documentació, el requeriment s'ha de fer en una notificació única, llevat que del compliment del tràmit d'esmena o d'aportació se'n dedueixin defectes diferents dels assenyalats anteriorment i que l'òrgan que va efectuar el requeriment no podia apreciar.

Un cop transcorregut el termini màxim de resolució i notificació, es pot entendre atorgada la llicència sol·licitada, sens perjudici del que estableix l'article 5.2 d'aquesta llei, llevat dels casos en què una norma amb rang de llei estatal o autonòmica prevegi expressament el caràcter negatiu de la manca de resolució dins el termini establert.”

20. L'article 152 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 152

Projecte tècnic i llicència urbanística

1. Quan, d'acord amb la legislació sectorial aplicable, l'actuació subjecta a llicència exigeix un projecte tècnic, la seva presentació constitueix un requisit d'admissió de la sol·licitud per iniciar el procediment d'atorgament. El projecte tècnic ha de concretar les mesures de garantia suficients per dur a terme de forma adequada l'actuació, i ha de definir les dades necessàries a fi que l'òrgan municipal competent pugui valorar si s'ajusta a la normativa aplicable.

2. El projecte tècnic ha de tenir un grau suficient de definició de les obres, que permeti que personal facultatiu diferent del redactor pugui dirigir les obres o els treballs corresponents; ha d'anar necessàriament complementat amb una memòria urbanística com a document específic, en la qual s'ha d'indicar la finalitat i l'ús de la construcció o l'actuació projectada, i se n'ha de raonar l'adequació a l'ordenació vigent.

3. Als efectes de la tramitació administrativa, tot projecte tècnic es pot desenvolupar en una fase única, com a projecte bàsic i d'execució, o en dues fases: la fase de projecte bàsic i la fase de projecte d'execució. Cadascuna d'aquestes fases del projecte ha de complir les condicions següents:

 

a) El projecte bàsic ha de definir les característiques generals de l'obra i les seves prestacions mitjançant l'adopció i la justificació de solucions concretes. El contingut serà suficient per sol·licitar la llicència urbanística i, si escau, les concessions o altres autoritzacions administratives, però insuficient per iniciar la construcció de l'edifici, d'acord amb les determinacions del Codi Tècnic de l'Edificació.

b) El projecte d'execució ha de desenvolupar el projecte bàsic i definir l'obra en la seva totalitat amb la determinació completa de detalls i especificacions de tots els materials, elements, sistemes constructius i equips, d'acord amb les determinacions del Codi Tècnic de l'Edificació, i no s'hi poden rebaixar les prestacions declarades en el bàsic, ni alterar-se els usos i les condicions sota els quals es va atorgar la llicència urbanística i, si escau, les concessions o altres autoritzacions. El projecte d'execució ha d'incloure els projectes parcials o altres documents tècnics que, si escau, l'hagin de desenvolupar o completar, els quals s'han d'integrar en el projecte com a documents diferenciats sota la coordinació del projectista.

4. Reglamentàriament, i als estrictes efectes del contingut necessari per tramitar el procediment d'atorgament de la llicència urbanística, s'ha de definir la documentació que integra els projectes referits en l'apartat anterior, sens perjudici del contingut que determina el Codi Tècnic de l'Edificació. En tot cas, una vegada presentat davant l'ajuntament el projecte tècnic, adquireix el caràcter de document oficial, i de l'exactitud i la veracitat de les dades tècniques que s'hi consignen en respon la persona autora a tots els efectes.

5. Quan la llicència d'obres s'hagi sol·licitat i obtingut mitjançant la presentació d'un projecte bàsic és preceptiva la presentació, en el termini màxim de nou mesos des de la seva concessió, del projecte d'execució ajustat a les determinacions del projecte bàsic.

L'acte administratiu d'atorgament de la llicència ha d'indicar expressament aquest deure, i la manca de presentació del projecte d'execució dins aquest termini n'implica, per ministeri legal, l'extinció dels efectes, cas en què s'ha de sol·licitar una nova llicència.

6. L'ajuntament disposa d'un mes per comprovar l'adequació del projecte d'execució al projecte bàsic. Un cop transcorregut aquest termini sense que l'òrgan municipal competent notifiqui a la persona interessada una resolució en contra, es poden iniciar les obres. Si l'òrgan municipal detecta, un cop transcorregut el termini d'un mes, alteracions de les determinacions del projecte bàsic d'acord amb les quals es va atorgar la llicència, s'ha d'ordenar la paralització immediata de les obres i la iniciació de l'expedient de modificació del projecte, llevat dels supòsits prevists en l'article 156.2 d'aquesta llei.”

21. La lletra e) de l'apartat 1 de l'article 153 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

“e) En els casos prevists en l'article 148.4 d'aquesta llei, juntament amb la comunicació prèvia s'hi ha d'adjuntar el projecte o la memòria tècnica exigibles reglamentàriament, així com la declaració de no incórrer en cap dels supòsits de les lletres a), b) i c) prevists en l'article 148.4 esmentat.”

22. Es modifica l'article 154.2 de la Llei 12/2027 esmentada, que queda amb la redacció següent:

“2. En tot cas, les llicències urbanístiques per executar obres fixaran un termini per començar-les i un altre per acabar-les, d'acord amb el previst en les normes del pla general. En cas que el pla general no els fixi s'entendrà que el termini per començar les obres serà de sis mesos, i el termini per acabar-les serà de tres anys.

Aquests terminis se computaran des la data de notificació de la llicència, o del transcurs del termini d'un mes des de la presentació a què es refereix l'article 152.6 anterior.”

23. L'article 158 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 158

Autoritzacions urbanístiques per a l'ocupació dels edificis i la contractació dels serveis

1. La llicència d'ocupació o de primera utilització té per finalitat verificar el compliment de les condicions de la llicència urbanística prèvia, comprovar l'adequació al projecte autoritzat de les obres de les edificacions o les instal·lacions dutes a terme i autoritzar-ne la posada en ús. La tramitació d'aquestes llicències té caràcter preferent, i la resolució expressa s'ha de notificar en el termini d'un mes des de la sol·licitud de la persona interessada, amb la documentació que es determini reglamentàriament, sens perjudici de la interrupció del termini en els termes que fixa la legislació sobre procediment administratiu.

No s'exigeix la llicència d'ocupació o de primera utilització quan la legislació sectorial ho determini així, supòsit en el qual l'ajuntament ha d'emetre un certificat de no necessitat, amb expressió de la normativa que ho estableixi així.

2. En tot cas, per poder ser ocupat qualsevol edifici destinat a albergar persones, ha de disposar de la cèdula d'habitabilitat corresponent en vigor o de la llicència d'ocupació o de primera utilització, o del certificat de no necessitat, si escau.

3. La contractació provisional dels serveis respectius per les empreses distribuïdores, subministradores i comercialitzadores exigeix l'acreditació de l'obtenció de la llicència d'obres, i el termini de durada dels contractes és, com a màxim, el que fixa aquesta llicència per acabar els actes de construcció, edificació o instal·lació. Un cop transcorregut aquest termini, no es pot continuar prestant el servei, llevat que es verifiqui alguna de les circumstàncies següents:

 

a) Que, abans d'acabar el termini establert a la llicència, s'acrediti que el municipi ha concedit la pròrroga corresponent en els termes que fixa aquesta llei, per la qual cosa el termini de durada del contracte es pot allargar fins a l'acabament de la pròrroga.

b) Que, abans d'acabar el termini inicial o prorrogat del contracte, es presenti davant l'empresa distribuïdora, subministradora o comercialitzadora un justificant que s'ha sol·licitat la llicència d'ocupació o de primera utilització, o el certificat de no necessitat d'aquesta llicència, acompanyat de la declaració que s'ha adjuntat a la sol·licitud tota la documentació requerida per la normativa aplicable, amb la qual cosa el termini de durada del contracte es pot allargar nou mesos, comptadors des de la data d'acabament del termini inicial o prorrogat del contracte.

4. Les empreses esmentades en l'apartat anterior, en tot cas, han d'exigir per contractar definitivament els serveis d'energia elèctrica, aigua, gas i de telecomunicacions l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat corresponent en vigor o el document equivalent, d'acord amb la normativa reguladora, o la llicència d'ocupació o de primera utilització, o el certificat de no necessitat, si escau.”

24. S'afegeix un nou capítol, el capítol III, al títol VII de la Llei 12/2017 esmentada amb la redacció següent, i el capítol III original passa a denominar-se capítol IV:

 

“Capítol III

Règim de la col·laboració públicoprivada

 

Article 158 bis

Col·laboració d'entitats privades en l'exercici de funcions administratives en l'àmbit urbanístic

1. Els ajuntaments poden exercir les funcions en matèria urbanística a què fa referència l'article 158 quater a través d'entitats privades de certificació urbanística. A aquest efecte, els municipis poden regular mitjançant una ordenança el règim jurídic i el funcionament de les entitats privades de certificació urbanística esmentades.

2. No obstant això, i llevat que hi hagi una regulació municipal aprovada a aquest efecte, el règim jurídic i el funcionament de les entitats privades de certificació en l'àmbit urbanístic són els que estableixen els articles 158 ter a 158 sexdecies d'aquesta llei.

 

Article 158 ter

Concepte d'entitats privades de certificació urbanística

1. Es consideren entitats privades de certificació urbanística les persones jurídiques que, actuant sota la seva responsabilitat, compleixen els requisits establerts en l'article 158 septies d'aquesta llei i estan degudament acreditades per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC) com a entitats de tipus A mitjançant el sistema previst en la norma UNE-EN ISO/IEC 17020 i autoritzades pel consell insular corresponent al seu àmbit d'actuació.

2. Les entitats privades de certificació urbanística han de tenir caràcter tècnic i personalitat jurídica pròpia, disposar dels mitjans materials, personals i financers necessaris per exercir adequadament les funcions recollides en l'article següent, i constituir la garantia patrimonial que a aquest efecte es determina en aquesta llei.

3. Als efectes d'aquesta llei es consideraran entitats privades de certificació urbanística els col·legis professionals i qualsevol altra corporació de dret públic de base associativa privada a què es refereix l'article 2.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sempre que verifiquin els requisits establerts en els apartats anteriors d'aquest article i en l'article 158 septies.

 

Article 158 quater

Funcions de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística poden exercir les funcions següents:

a) D'intervenció en el procediment de tramitació de llicències urbanístiques, inclosos els procediments a què es refereixen el segon paràgraf de l'article 148.3 i l'article 156 d'aquesta llei, a instància del ciutadà, mitjançant l'emissió de certificats de conformitat urbanística.

En exercici d'aquesta funció, les entitats esmentades han de verificar el compliment dels requisits d'integritat documental, suficiència i idoneïtat dels projectes i de la documentació tècnica, així com acreditar mitjançant l'emissió d'un certificat que aquests projectes compleixen amb les previsions de la legislació i l'ordenació territorial i urbanística i, si s'escau, d'activitats, així com de la normativa sectorial, quan aquesta atribueix al municipi la valoració del compliment, incloent-hi la valoració dels informes o autoritzacions sectorials que hagi d'aportar el promotor en el procediment de tramitació de la llicència urbanística.

b) D'intervenció en la verificació i la comprovació d'actes d'ús del sòl o subsòl i edificació, a instància del ciutadà, mitjançant l'emissió de certificats de conformitat urbanística.

En exercici d'aquesta funció, les entitats esmentades han d'emetre un certificat de conformitat o de no conformitat de les obres executades respecte de la llicència atorgada a l'efecte de la llicència d'ocupació o de primera utilització.

2. L'ajuntament que així ho consideri pot excloure expressament, mitjançant un acord plenari que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, la intervenció de les entitats privades de certificació urbanística bé en tots o en una part dels procediments de tramitació de llicències a què es refereix la lletra a) de l'apartat anterior, bé en la realització de les actuacions de verificació i comprovació de tots o d'una part dels actes d'ús del sòl o subsòl i edificació a què es refereix la lletra b) de l'apartat esmentat, o en ambdues funcions.

3. Les entitats privades de certificació urbanística no poden emetre certificats de conformitat urbanística en els casos següents:

a) Llicències urbanístiques sotmeses a la tramitació d'una autorització o un informe supramunicipal que no pot sol·licitar el promotor:

 

— Llicències d'activitats a sòl rústic relacionades amb l'ús d'un habitatge unifamiliar que requereixen un informe previ i vinculant dels consells insulars d'acord amb l'article 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

— Llicències per a obres, edificacions i instal·lacions subjectes a l'autorització de la comissió insular d'urbanisme a què fa referència l'article 27.2.b) de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

— Llicències d'activitats a sòl rústic que s'hagin de declarar d'interès general d'acord amb la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, i a la Matriu d'ordenació del sòl rústic de l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

— Llicències d'obres provisionals regulades en l'article 128 d'aquesta llei.

— Llicències d'obres l'estudi de gestió de residus de les quals estigui subjecte a aprovació prèvia del Govern de les Illes Balears d'acord amb l'article 52 de la Llei 8/2019 de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

— Llicències de legalització d'actes objecte d'un expedient d'infracció urbanística que està sent instruït o ja ha estat resolt per una administració distinta de la municipal, regulades en l'article 189.3 d'aquesta llei.

— Qualsevol llicència la tramitació de la qual requereixi un informe o autorització que hagi de sol·licitar l'ajuntament d'acord amb la normativa sectorial, llevat del cas de l'autorització estatal a què es refereix l'apartat 5 de l'article 158 quinquies.

b) Llicències que atorguen els consells insulars d'acord amb l'article 150 d'aquesta llei.

c) Llicències d'actuacions en terrenys que no compleixen la condició de solar d'acord amb l'article 25.1 d'aquesta llei.

d) Llicències per modificar els projectes que hagin estat objecte de les llicències esmentades en les lletres a), b) i c) anteriors.

 

Article 158 quinquies

Intervenció i abast de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística actuen a instància de la persona interessada, i la seva intervenció no és preceptiva.

2. Les entitats privades de certificació en l'àmbit urbanístic no tenen en cap cas caràcter d'autoritat, ni la seva actuació pot impedir la funció de verificació, inspecció i control pròpia dels serveis tècnics municipals.

3. Les persones interessades, quan voluntàriament així ho decideixin, poden fer ús dels serveis de les entitats privades de certificació urbanística, i del fet que aquestes duguin a terme alguna de les funcions que conté l'article anterior d'aquesta llei no se'n pot derivar cap tractament diferenciat per part dels ajuntaments.

4. En la seva actuació, les entitats privades de certificació urbanística han d'emetre els certificats esmentats en l'article 158 quater, els quals han de ser assumits per l'ajuntament i incorporats a l'expedient administratiu, sens perjudici de la possibilitat que l'ajuntament s'hi oposi totalment o parcialment en els termes que preveu el tercer paràgraf de l'apartat següent.

5. D'acord amb això, el certificat de conformitat favorable és suficient per concedir la llicència, llevat dels casos en què l'actuació requereix l'autorització de l'Administració de l'Estat que preveu el Reial decret 369/2023, de 16 de maig, pel qual es regulen les servituds aeronàutiques de protecció de la navegació aèria, i es modifica el Reial decret 2591/1998, de 4 de desembre, sobre l'ordenació dels aeroports d'interès general i la seva zona de servei, en execució del que disposa l'article 166 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. En aquests casos, l'òrgan competent per resoldre ha de sol·licitar d'ofici l'autorització esmentada.

Als efectes del que preveu l'article 71.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s'entendrà que l'expedient es troba pendent únicament de la resolució a què es refereix l'article 88 de la mateixa llei, llevat dels casos esmentats en el paràgraf anterior.

Això no obstant, l'òrgan competent per resoldre el procediment pot decidir dur a terme actuacions complementàries, inclosos els informes tècnics o jurídics addicionals que pugui sol·licitar a aquest efecte, abans de dictar la resolució final del procediment que consideri procedent.

6. En tot cas, en els supòsits de certificats de no conformitat, cal que els serveis tècnics o jurídics municipals els ratifiquin o rectifiquin, segons l'abast de la no conformitat, prèviament a la resolució de concessió o denegació de la llicència.

7. Una vegada autoritzades i inscrites en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística del consell insular, aquestes entitats poden exercir les seves funcions a tot el territori de l'illa corresponent.

 

Article 158 sexies

Règim jurídic de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística han d'actuar amb imparcialitat, confidencialitat i independència.

2. Tant l'entitat de certificació urbanística com el seu personal han de ser plenament independents, orgànicament i funcionalment, de les parts involucrades en l'actuació objecte del certificat sol·licitat.

3. En cap cas, l'entitat i el personal al seu servei no poden tenir relació de dependència tècnica, comercial, financera, societària o de qualsevol tipus respecte de les persones, entitats o empreses que contractin l'entitat.

Aquesta circumstància és aplicable així mateix respecte de la persona que redacti la documentació tècnica objecte del certificat de conformitat urbanística.

A aquests efectes, es considerarà que hi concorre aquesta dependència quan es donin les causes d'abstenció previstes per a les administracions públiques en la legislació en matèria de règim jurídic del sector públic.

4. El personal al servei de l'entitat de certificació urbanística no pot en cap cas elaborar projectes d'obres ni dedicar-se a activitats d'assessorament o tramitació d'actuacions urbanístiques dins l'àmbit insular objecte de l'autorització a l'entitat en què presta els serveis.

Tampoc no pot ocupar càrrecs públics o trobar-se en servei actiu com a personal d'una entitat pública.

5. L'exercici de l'activitat de les entitats privades de certificació urbanística s'ha de dur a terme en règim de lliure concurrència.

6. Les entitats privades de certificació urbanística han de respondre dels danys i perjudicis derivats de les actuacions previstes en l'article 158 quater que causin un dany a les administracions públiques, als titulars de les actuacions urbanístiques que contractin els seus serveis i a terceres persones.

 

Article 158 septies

Requisits d'acreditació de les entitats privades de certificació urbanística

1. Les entitats privades de certificació urbanística han de demostrar que disposen dels mitjans materials, personals i financers necessaris per exercir adequadament les funcions assenyalades en l'article 158 quater d'aquesta llei.

2. Les entitats privades de certificació urbanística, a més d'estar acreditades d'acord amb el que estableix l'article 158 ter, han de complir els requisits següents:

 

1r. Disposar d'un professional o més amb la titulació acadèmica i professional habilitant d'acord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, per al cas de projectes sotmesos al seu àmbit d'aplicació, amb experiència acreditada per un període mínim de cinc anys en matèries relacionades amb la redacció o l'aplicació d'instruments de planejament o la redacció de projectes d'edificació.

2n. Disposar d'un professional o més amb la titulació acadèmica i professional habilitant per redactar documentació tècnica no inclosa en l'àmbit d'aplicació de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, amb experiència acreditada per un període mínim de cinc anys en matèries relacionades amb la redacció o l'aplicació d'instruments de planejament, la redacció de la documentació tècnica esmentada en aquest paràgraf o la redacció de projectes d'activitats.

3r. Disposar d'un advocat o més, legalment habilitats, amb experiència acreditada per un període mínim de cinc anys en assessorament jurídic en matèria de redacció o aplicació d'instruments de planejament i aspectes juridicotècnics en matèria d'edificació.

4t. Tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil per una quantia mínima d'1.000.000 d'euros, que ha d'incloure l'activitat de l'entitat i dels seus professionals. Aquesta quantia, a més de no ser limitativa de la responsabilitat, pot ser actualitzada per l'òrgan competent del consell insular respectiu.

3. En la seva organització, les entitats privades de certificació urbanística han d'estar gestionades de manera que es permeti mantenir la capacitat per dur a terme les funcions per a les quals han estat acreditades.

 

Article 158 octies

Autorització administrativa

1. Per actuar en l'àmbit de l'illa, l'entitat privada de certificació urbanística ha d'obtenir l'autorització del consell insular corresponent, sens perjudici del que disposa l'apartat 6 d'aquest article.

2. La sol·licitud d'autorització s'ha d'adreçar a l'òrgan competent en matèria d'urbanisme que es determini d'acord amb les normes d'organització de cada consell insular, el qual ha de dictar una resolució o un acord dins el mes següent a la presentació de la sol·licitud.

Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució, s'entendrà desestimada la sol·licitud.

3. Per obtenir l'autorització administrativa s'han d'aportar, juntament amb la sol·licitud, els documents següents:

 

a) Estatuts o normes pels quals es regeix l'entitat.

b) Certificat d'acreditació emès per l'Entitat Nacional d'Acreditació, pel qual s'acredita el compliment dels requisits establerts en la norma UNE-EN ISO/IEC 17020.

c) Acreditació de disposar d'un procediment gratuït de reclamacions que garanteixi a les persones interessades la defensa adequada dels seus drets i interessos legítims.

d) Declaració de disposar d'un sistema d'atenció al client que garanteixi l'atenció en tot l'àmbit territorial del consell insular respectiu.

4. La resolució per la qual es concedeixi l'autorització s'ha d'inscriure d'ofici en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística del consell insular respectiu i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

5. L'autorització quedarà sense efecte en el supòsit en què l'entitat perdi algun dels requisits que recull aquesta llei.

L'autorització té la mateixa vigència que l'acreditació que hi dóna lloc, i es pot suspendre o extingir en els casos que preveu aquesta llei.

6. Les entitats privades de certificació urbanística que exerceixin legalment l'activitat a qualsevol altre lloc del territori espanyol no necessiten obtenir l'autorització a què fa referència aquest article per poder dur a terme les seves funcions en l'àmbit de l'illa corresponent, sempre que per accedir a l'exercici de l'activitat en algun altre lloc de l'esmentat territori hagin hagut d'acreditar el compliment de requisits materials, personals i financers equivalents o superiors als exigits per aquesta llei.

L'autorització, la qualificació o el títol o document equivalent obtingut per iniciar l'activitat a aquest altre territori s'ha d'aportar juntament amb la sol·licitud a què fa referència l'apartat següent.

7. Les entitats de certificació urbanística que s'acullin al que disposa l'apartat anterior han de sol·licitar la inscripció en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística de cada consell insular a què es refereix l'article 158 nonies i obtenir-la amb caràcter previ a l'exercici de les seves funcions en l'àmbit de l'illa corresponent.

El consell insular respectiu pot denegar motivadament la inscripció quan no pugui verificar l'equivalència o la superioritat dels requisits acreditats per l'entitat per iniciar l'activitat a un altre lloc del territori espanyol.

La circumstància que no s'hagi hagut d'obtenir autorització d'acord amb el que preveu aquest apartat no exclou l'aplicació dels efectes prevists en els articles 158 undecies i 158 duodecies d'aquesta llei quan hi concorri alguna de les causes o motius que s'estableixen en aquests preceptes.

 

Article 158 nonies

Registre d'entitats privades de certificació urbanística dels consells insulars

1. El Registre d'entitats privades de certificació urbanística de cada consell insular depèn de l'òrgan competent en matèria d'urbanisme que es determini d'acord amb les normes d'organització corresponents, i té caràcter públic.

2. S'han d'inscriure d'ofici en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística del consell insular respectiu les entitats privades de certificació autoritzades per cada consell insular.

3. Les anotacions han de contenir, com a mínim, els extrems següents:

 

a) Dades identificadores de l'entitat privada de certificació urbanística.

b) Abast de les funcions per a les quals l'entitat està acreditada, conformement al certificat d'acreditació.

c) Extinció i revocació de l'autorització, si escau.

d) Modificacions que es produeixin en l'autorització, ampliant o reduint les activitats que pot dur a terme l'entitat de certificació, si escau.

4. La inscripció en el Registre d'entitats privades de certificació urbanística és preceptiva.

 

Article 158 decies

Obligacions de les entitats privades de certificació urbanística

Les entitats privades de certificació urbanística estan subjectes a complir les obligacions següents:

 

a) Complir i mantenir vigents els requisits que van servir de base per a la seva autorització, i comunicar qualsevol modificació a l'òrgan que la va concedir.

b) Complir adequadament les funcions d'emissió de certificats de conformitat urbanística.

c) Garantir la confidencialitat de la informació que obtenguin en l'exercici de les seves funcions i complir la normativa d'aplicació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

d) No subcontractar actuacions vinculades a l'exercici de les seves funcions d'acord amb el certificat d'acreditació.

e) Lliurar una còpia de tots els certificats que emetin, així com qualsevol altra informació que els sigui requerida, a l'administració o a l'òrgan competent en matèria d'autorització.

f) Disposar de procediments específics per tractar les reclamacions que presentin els clients per les seves activitats, així com comptar amb un arxiu de totes les actuacions que hi estiguin relacionades.

g) Tarifar les actuacions respectant el límit mínim i màxim i el règim de pagament fixat pel consell insular respectiu.

h) Registrar i conservar durant un període de set anys els expedients tramitats i els certificats emesos.

i) Permetre l'accés a les instal·lacions i les oficines a l'entitat d'acreditació i al personal competent del consell insular.

j) Donar una informació correcta als ciutadans en general, i en particular als clients, sobre les seves funcions, així com de la prestació dels serveis com a entitat privada de certificació. En concret, les entitats han d'informar les persones interessades, de forma individualitzada, sobre les qüestions següents:

 

1a. El règim d'intervenció administrativa a què es troba subjecta l'actuació pretesa, la tramitació que, si escau, correspon i els terminis legals.

2a. La documentació que ha d'aportar amb caràcter general, i la documentació, si escau, específica determinant per justificar pretensions basades en situacions precedents, o la documentació de què hagi de disposar per fer l'actuació urbanística pretesa.

3a. L'existència, si n'és el cas, d'exigències tècniques determinants que facin inviable l'actuació i el marc normatiu aplicable.

4a. Els preus, les taxes i els imposts, així com la forma, el moment i la quantia del pagament.

5a. El procediment per presentar queixes i reclamacions.

6a. L'accés electrònic, si escau, a la informació sobre l'estat de la tramitació de la sol·licitud.

k) Qualsevol altra que sigui imposada per la normativa sectorial que els sigui aplicable.

 

Article 158 undecies

Suspensió de l'autorització de les entitats privades de certificació urbanística

1. L'autorització de les entitats privades de certificació urbanística es pot suspendre quan hi concorri algun dels motius següents:

 

a) Haver estat sancionada l'entitat per una infracció greu o molt greu de les que preveu l'article 158 quaterdecies d'aquesta llei.

b) Haver estat suspesa l'acreditació concedida per l'Entitat Nacional d'Acreditació.

2. La suspensió de l'acreditació impedeix a l'entitat privada de certificació exercir les seves funcions durant la durada de la suspensió i comporta automàticament la suspensió de l'autorització.

3. L'òrgan competent en matèria d'urbanisme del consell insular que es determini d'acord amb les normes d'organització corresponents és l'encarregat d'acordar, mitjançant una resolució motivada, la suspensió de l'autorització.

Aquesta resolució de suspensió de l'autorització s'ha d'emetre, amb audiència prèvia a l'entitat de certificació, en el termini de tres mesos des de la fermesa en via administrativa de la sanció o des de la suspensió de l'acreditació, quan s'apreciï que la seva actuació pot resultar lesiva per a l'interès general.

4. En els supòsits de suspensió de l'autorització que preveu aquesta llei, la persona interessada pot triar si vol que l'ajuntament del municipi on es pretén fer l'actuació segueixi amb la tramitació de la sol·licitud de llicència o si l'encarrega a una altra entitat de certificació de la seva elecció, i en cap cas aquesta circumstància no pot suposar un increment dels costs per a la persona interessada.

5. L'autorització es pot suspendre per un termini màxim de dotze mesos.

6. La suspensió de l'autorització s'ha d'inscriure en el Registre d'entitats de certificació urbanística del consell insular competent i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

7. La suspensió de l'autorització per alguna de les causes previstes no dóna dret a cap indemnització.

 

Article 158 duodecies

Extinció de l'autorització de les entitats privades de certificació urbanística

1. L'autorització de les entitats privades de certificació urbanística s'extingeix per les causes següents:

 

a) Per infracció molt greu o greu de les que preveu l'article 158 quaterdecies d'aquesta llei dues o més vegades.

b) Per retirada de l'acreditació concedida per l'Entitat Nacional d'Acreditació.

c) Per incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits exigits per a l'acreditació.

d) Per renúncia de l'entitat privada de certificació.

​​​​​​​2. La retirada de l'acreditació impedeix a l'entitat de certificació exercir les seves funcions i comporta automàticament l'extinció de l'autorització.

3. L'òrgan competent en matèria d'urbanisme del consell insular que es determini d'acord amb les normes d'organització corresponents, és l'encarregat d'acordar, mitjançant una resolució motivada, l'extinció de l'autorització.

Aquesta resolució d'extinció de l'autorització s'ha d'emetre, amb audiència prèvia a l'entitat de certificació, en el termini de tres mesos des de la fermesa en via administrativa de la sanció, des de la retirada de l'acreditació abans esmentada, des de l'incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits exigits per a l'acreditació o des de la renúncia presentada per l'entitat privada de certificació. En aquest darrer supòsit, la renúncia queda condicionada a la finalització completa dels expedients la tramitació dels quals s'hagi iniciat, llevat que l'entitat privada de certificació justifiqui degudament la impossibilitat de continuar amb aquesta tramitació.

4. En els supòsits d'extinció de l'autorització prevists en aquesta llei, la persona interessada pot triar si desitja que l'ajuntament del municipi on es pretén fer l'actuació segueixi amb la tramitació de la sol·licitud de llicència o si l'encarrega a una altra entitat de certificació de la seva elecció, i en cap cas aquesta circumstància no pot suposar un increment dels costs per a la persona interessada.

5. L'extinció de l'autorització s'ha d'inscriure en el Registre d'entitats de certificació urbanística del consell insular de l'àmbit corresponent i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

6. L'extinció de l'autorització per alguna de les causes que preveu aquesta llei no dóna dret a cap indemnització.

 

Article 158 terdecies

Fixació de preus

1. Les entitats privades de certificació urbanística han de fixar anualment els preus que han de percebre per l'exercici de les seves funcions.

Aquests preus s'han de comunicar a l'òrgan competent en matèria d'urbanisme del consell insular respectiu que es determini d'acord amb les normes d'organització corresponents, amb una antelació mínima de dos mesos a la finalització de l'any natural anterior.

2. L'òrgan del consell insular respectiu que es determini d'acord amb les normes d'organització corresponents pot establir un import mínim i màxim dels preus a què fa referència l'apartat 1, en funció dels costs del servei i de la seva evolució.

En aquest cas, aquests imports i el règim de pagament s'han de fixar el tercer trimestre de l'any natural anterior a la seva aplicació, i s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Article 158 quaterdecies

Règim de responsabilitat de les entitats privades de certificació urbanística i infraccions

1. Les entitats privades de certificació urbanística regulades en aquesta llei són responsables del contingut de les certificacions que emeten i queden subjectes al règim d'infraccions que disposa aquest article.

2. Són infraccions molt greus de les entitats privades de certificació urbanística les següents:

 

a) Desenvolupar activitats i funcions per a les quals no tenguin autorització.

b) Obstaculitzar les actuacions de supervisió de l'òrgan administratiu competent.

c) Dur a terme les actuacions per a les quals estan autoritzades mitjançant personal tècnic no habilitat o no qualificat, en relació amb els requisits d'acreditació recollits en l'article 158 septies d'aquesta llei.

3. Són infraccions greus de les entitats privades de certificació urbanística les següents:

 

a) Expedir certificats que contenguin dades falses o inexactes sempre que tenguin caràcter essencial o provoquin un perjudici greu a la seguretat de les persones, dels béns o del medi ambient.

b) No actualitzar l'import de la pòlissa d'assegurances.

c) Vulnerar els principis de confidencialitat, imparcialitat i independència en l'exercici de les seves funcions o el règim d'incompatibilitats que els sigui aplicable.

4. Són infraccions lleus de les entitats privades de certificació urbanística les accions o omissions que contrarien el que estableix aquesta llei i que no es puguin qualificar com a greus o molt greus.

 

Article 158 quindecies

Sancions

1. La comissió de les infraccions establertes en l'article anterior comporta la imposició de les sancions següents:

 

a) Les infraccions lleus han de ser sancionades amb multes de 3.000 euros fins a 10.000 euros.

b) Les infraccions greus han de ser sancionades amb multes de 10.001 euros fins a 30.000 euros i poden comportar la suspensió de l'autorització de l'entitat de certificació o del personal tècnic infractor per un període no inferior a sis mesos.

c) Les infraccions molt greus han de ser sancionades amb multes de 30.001 euros fins a 500.000 euros i poden comportar la retirada de l'autorització de l'entitat de certificació amb la impossibilitat de tornar a sol·licitar-la en un període de dos anys.

2. La sanció ha de ser proporcionada a la gravetat dels fets constitutius d'infracció. A aquest efecte, s'han de tenir en compte, de manera conjunta o separada, els criteris següents:

 

a) El grau de culpabilitat o l'existència d'intencionalitat.

b) La continuïtat o la persistència en la conducta infractora.

c) La naturalesa dels perjudicis causats.

d) La reincidència, per raó de la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan hagi estat declarat així per resolució ferma en via administrativa.

3. En cap cas la infracció comesa no pot suposar un benefici econòmic per a l'infractor.

A aquest efecte, l'administració, a més d'imposar la sanció que correspongui, ha d'exigir, en concepte de sanció accessòria, el pagament d'una quantitat equivalent al valor del benefici obtingut.

4. Les quanties de les sancions imposades a l'empara d'aquest article s'han de reduir un 50% si són abonades en el període voluntari i, en aquest mateix termini, l'infractor mostra per escrit la seva conformitat i renuncia expressament a l'exercici de tota acció d'impugnació. La posterior acció d'impugnació implica la pèrdua de la reducció esmentada.

5. La imposició de sancions d'acord amb aquesta llei s'ha de dur a terme mitjançant la instrucció del procediment sancionador corresponent subjecte al que disposen la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic; i el Decret 1/2024, de 5 de gener, pel qual s'aprova el Reglament del procediment sancionador de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Els òrgans encarregats de la instrucció i la resolució són, respectant les atribucions orgàniques establertes en la legislació de consells insulars, els que determinin les normes d'organització corresponents.

 

Article 158 sexdecies

Prescripció de les infraccions i les sancions

1. El termini de prescripció de les infraccions i les sancions establertes en els articles anteriors és de tres anys per a les molt greus, de dos anys per a les greus i de sis mesos per a les lleus.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què la infracció s'ha comès. En cas d'infraccions continuades o permanents, el termini comença a córrer des que finalitza la conducta infractora.

3. La prescripció s'interromp per la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, i el termini de prescripció es reinicia si l'expedient sancionador es paralitza durant més d'un mes per una causa no imputable al presumpte responsable.

4. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar des de l'endemà del dia en què és executable la resolució per la qual s'imposa la sanció o ha transcorregut el termini per recórrer-la.

Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució, i el termini torna a transcórrer si l'expedient d'execució està paralitzat durant més d'un mes per una causa no imputable a l'infractor.”

25. La lletra b) de l'apartat 5 de l'article 166 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

“b) En la situació de fora d'ordenació de l'article 129.2.b) d'aquesta llei, quan es tracti d'edificacions o construccions que s'hagin executat amb posterioritat a l'1 de març de 1987: requerir a les empreses prestadores, distribuïdores, comercialitzadores o subministradores el cessament en la prestació, distribució, comercialització o subministrament dels serveis d'energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon, telecomunicacions o de naturalesa similar, havent constatat prèviament que l'edificació esmentada no disposa de la cèdula d'habitabilitat preceptiva en vigor o de la llicència d'ocupació o de primera utilització, o del certificat de no necessitat, si escau.”

26. La lletra a) de l'apartat 2 de l'article 196 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) D'actes o usos il·legals o no admesos, que en el moment d'executar-los es trobin en terrenys que tinguin la classificació de sòl rústic protegit.”

27. L'apartat 3 de l'article 196 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. El termini es computa des del dia en què acaben els actes definitivament. A aquest efecte, l'obra s'entén acabada totalment quan així s'acredita per qualsevol mitjà de prova admès en dret, la valoració de la qual s'ha de fer d'acord amb els criteris que estableix la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, i la càrrega de la qual recau en qui al·lega.”

28. La lletra b) de l'apartat 1 de l'article 205 de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

“b) El termini de prescripció de les infraccions urbanístiques es computa des del dia en què acaben definitivament els actes constitutius de la infracció. A aquest efecte, l'obra s'entén acabada totalment quan així s'acredita per qualsevol mitjà de prova admès en dret, la valoració de la qual s'ha de fer d'acord amb els criteris que estableix la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, i la càrrega de la qual recau en qui al·lega.”

29. La disposició addicional dissetena de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició addicional dissetena

Norma temporal per facilitar la reconversió de locals existents en habitatges

1. Les sol·licituds de canvi d'ús a residencial de locals comercials, oficines, aparcaments que excedeixin de les reserves obligatòries, o locals sense ús determinat o qualsevol definició anàloga així reconeguda en el planejament municipal, que es presentin en un termini de quatre anys des de l'entrada en vigor del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge, i s'executin de conformitat amb els terminis i les pròrrogues que estableix aquesta llei, en els immobles situats en edificacions existents en el sòl urbà en els quals estigui permès pel planejament urbanístic l'ús residencial plurifamiliar, independentment de la localització o la distribució de l'ús plurifamiliar dins l'edifici, queden exonerades del compliment del paràmetre d'intensitat residencial que determina el planejament i de la reserva obligatòria d'aparcament, fins a una densitat màxima d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la permesa pel planejament, arrodonida al nombre sencer per defecte. Aquest paràmetre preval sobre qualsevol altre establert en el planejament que determini el nombre màxim d'habitatges per parcel·la.

En cas d'edificacions inadequades, si la superfície construïda fos superior a la màxima permesa pel planejament vigent, la densitat màxima serà d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificada sobre rasant a la parcel·la, arrodonida al nombre sencer per defecte.

Així mateix, en edificacions en règim de propietat horitzontal que es trobin en situació de fora d'ordenació en virtut de l'article 129.2.c) d'aquesta llei, si la superfície construïda fos superior a la màxima permesa pel planejament, la densitat màxima serà d'un habitatge per cada 60 m² de superfície legalment edificada sobre rasant a la parcel·la, arrodonida al nombre sencer per defecte.

2. El canvi d'ús de locals situats en edificis declarats BIC, bé cultural o inclosos en els catàlegs municipals d'elements i espais protegits, requereix l'autorització prèvia de l'administració competent d'acord amb la legislació en matèria de patrimoni.

3. Els nous habitatges han de complir amb les condicions d'habitabilitat i normativa en matèria d'edificació, a excepció de l'alçada lliure, que pot ser de 2,40 m, i poden tenir l'accés directament des de la via pública.

Les ventilacions i les extraccions que han de sortir per la coberta es poden conduir per façanes de patis interiors i situar més enllà de la fondària edificable o superant l'ocupació màxima permesa. Així mateix, l'extracció de fums de les cuines es pot substituir per sistemes de filtració interns homologats.

Les parts dels locals existents que se situïn en zones que tenen un ús residencial prohibit pel planejament urbanístic es poden destinar a annexos vinculats al nou habitatge, sense superar les superfícies màximes computables que estiguin estipulades i sens perjudici que la superfície útil real sigui més gran.

4. Els nous habitatges creats com a conseqüència d'aquesta disposició tenen la condició d'habitatge de preu limitat (HPL).

5. Sens perjudici de l'eficàcia immediata de les mesures, els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències en matèria d'urbanisme, poden acordar, mitjançant un acord del ple, que s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge, no aplicar aquesta disposició, o bé exceptuar els locals de planta baixa o superiors situats en determinats vials, sectors, qualificacions urbanístiques o àmbits en què, per les característiques existents, bé d'eixos cívics o comercials, bé perquè es consideri necessari garantir la implantació de diversitat d'usos, s'estima convenient la barreja d'activitats amb prevalença de l'ús de locals en les plantes baixes o superiors.

En cas que en el termini esmentat no s'adopti cap acord, les mesures contingudes en aquesta disposició seran d'aplicació plena, tret que ja s'hagués adoptat l'acord esmentat a l'empara del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, ja esmentat.

6. Les actuacions subjectes a aquesta disposició es poden acollir al règim excepcional de declaració responsable per a l'inici de les obres, excepte per als locals situats en edificis declarats BIC, bé cultural o inclosos en els catàlegs municipals d'elements i espais protegits.

La declaració responsable s'ha de presentar amb una antelació mínima, respecte de la data en què es pretén iniciar la realització de l'acte, de quinze dies hàbils, ha de constar d'un camp amb la condició del nou o els nous habitatges de preu limitat creats i ha d'adjuntar el projecte tècnic visat redactat per personal tècnic competent, en el qual haurà de constar una memòria urbanística justificativa del compliment de la densitat màxima establerta, amb indicació del nou o els nous habitatges de preu limitat creats, sens perjudici dels acords previs necessaris que exigeix la legislació en matèria de propietat horitzontal per a determinades actuacions. Un cop finalitzades les obres, s'ha de continuar el procediment aplicable al final d'obres i a la primera ocupació que estableix aquesta llei.

Amb posterioritat a l'obtenció de la llicència de primera ocupació, en la qual ha de constar la condició d' habitatge de preu limitat, se n'ha de fer la primera inscripció en el Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat, com a requisit previ a les posteriors transmissions, arrendaments o altres modalitats de transmissió de qualsevol dret o cessió d'ús admès en dret.

7. L'execució de les obres d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquesta disposició no implica, en cap cas, l'alteració de la situació urbanística de la construcció o edificació a un règim d'inadequació en virtut de l'article 129 d'aquesta llei, sens perjudici de la seva situació prèvia a l'actuació.”

30. La disposició addicional divuitena de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició addicional divuitena

Norma temporal per modificar la densitat d'habitatges i per facilitar la divisió d'habitatges unifamiliars entre mitgeres

1. Per a les sol·licituds d'autoritzacions d'intervenció en edificis existents, ampliació o nova planta d'habitatges que es presentin en un termini de quatre anys des de l'entrada en vigor del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge, i s'executin de conformitat amb els terminis i les pròrrogues que estableix aquesta llei, situats en el sòl urbà en parcel·les amb un ús residencial plurifamiliar permès, inclosa qualsevol tipologia sotmesa al règim de propietat horitzontal, la densitat màxima és d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la permesa pel planejament, arrodonida al nombre sencer per defecte. Aquest paràmetre preval sobre qualsevol altre establert en el planejament que determini el nombre màxim d'habitatges per parcel·la.

En cas d'edificacions inadequades, si la superfície construïda fos superior a la màxima permesa pel planejament vigent, la densitat màxima serà d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificada sobre rasant a la parcel·la, arrodonida al nombre sencer per defecte.

Així mateix, en edificacions en règim de propietat horitzontal que es trobin en situació de fora d'ordenació en virtut de l'article 129.2.c), si la superfície construïda fos superior a la màxima permesa pel planejament, la densitat màxima serà d'un habitatge per cada 60 m² de superfície legalment edificada sobre rasant a la parcel·la, arrodonida al nombre sencer per defecte.

2. Per a les sol·licituds d'autoritzacions de divisió d'habitatges unifamiliars existents que es presentin en un termini de quatre anys des de l'entrada en vigor del decret llei esmentat i s'executin de conformitat amb els terminis i les pròrrogues que estableix aquesta llei, en parcel·les que tenen qualificacions de tipologia entre mitgeres i una alçada màxima de tres plantes sobre rasant, inclosa la planta baixa, situades en sòl urbà amb un ús residencial unifamiliar permès i plurifamiliar prohibit, la densitat màxima és d'un habitatge per cada 90 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la.

Aquest paràmetre preval sobre qualsevol altre establert en el planejament que determini el nombre màxim d'habitatges per parcel·la.

3. Les sol·licituds d'habitatges dels punts anteriors situats en edificis declarats BIC, bé cultural o inclosos en els catàlegs municipals d'elements i espais protegits requereixen l'autorització prèvia de l'administració competent, d'acord amb la legislació en matèria de patrimoni.

4. Sens perjudici de l'eficàcia immediata de les mesures, els ajuntaments, dins l'àmbit de les seves competències en matèria d'urbanisme, poden acordar, mitjançant un acord del ple, que s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge, no aplicar aquesta disposició, o bé exceptuar les parcel·les situades en determinats vials, sectors, qualificacions urbanístiques o àmbits en què, per les seves característiques o per una altra motivació que es consideri adequada, s'estima convenient no augmentar els habitatges existents.

En cas que en el termini esmentat no s'adopti cap acord, les mesures contingudes en aquesta disposició seran d'aplicació plena, tret que ja s'hagués adoptat l'acord esmentat a l'empara del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, ja esmentat.

5. Els nous habitatges en edificis existents creats com a conseqüència d'aquesta disposició queden exonerats del compliment de la reserva obligatòria d'aparcament i tenen la condició d'habitatge de preu limitat.

Els nous habitatges en edificis de nova planta creats com a conseqüència d'aquesta disposició que resultin per excés respecte dels permesos pel planejament urbanístic resten exonerats del compliment de la reserva obligatòria d'aparcament i tenen la condició d'habitatge de preu limitat.

Les actuacions de l'apartat 2 d'aquesta disposició queden exonerades, si s'escau, de l'obligatorietat d'instal·lar ascensor.

6. En els nous habitatges de preu limitat creats en edificis existents, les ventilacions i les extraccions que han de sortir per la coberta es poden conduir per façanes de patis interiors i situar més enllà de la fondària edificable o superant l'ocupació màxima permesa.

Així mateix, l'extracció de fums de les cuines es pot substituir per sistemes de filtració interns homologats.

7. S'ha d'adjuntar a la sol·licitud de llicència municipal el projecte tècnic visat corresponent redactat per personal tècnic competent, en el qual ha de constar una memòria urbanística justificativa del compliment de la densitat màxima establerta, amb indicació dels nous habitatges de preu limitat creats, sens perjudici dels acords previs necessaris que exigeix la legislació en matèria de propietat horitzontal per a determinades actuacions.

Amb posterioritat a l'obtenció de la llicència de primera ocupació, en la qual ha de constar la condició del nou o dels nous habitatges de preu limitat creats, s'ha de fer la primera inscripció en el Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat, com a requisit previ a les posteriors transmissions, arrendaments o altres modalitats de transmissió de qualsevol dret o cessió d'ús admès en dret.

8. Es poden acollir al règim excepcional de declaració responsable per a l'inici de les obres les actuacions que no suposin obres d'ampliació o de nova planta, amb les mateixes condicions esmentades per a la norma temporal per facilitar la reconversió de locals existents en habitatges.

Les actuacions que es duguin a terme en edificis declarats BIC, bé cultural o inclosos en els catàlegs municipals d'elements i espais protegits s'han de cursar per mitjà de llicència urbanística municipal.

9. Els edificis en els quals s'hagin executat obres d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquesta disposició queden legalment incorporats al planejament com a edificis adequats si aquesta era la seva situació abans de l'execució de les obres.”

31. La disposició addicional vintena de la Llei 12/2017 esmentada queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició addicional vintena

Norma temporal de canvi d'ús i d'aprofitament en els terrenys qualificats com a equipaments públics i privats

1. Per a les sol·licituds de llicència que es presentin des de l'entrada en vigor del Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge, en parcel·les situades en sòl urbà amb una qualificació de dotacional públic que encara no hagi estat desenvolupat, es permetrà, a més de l'equipament, l'ús residencial destinat a habitatge protegit en règim de lloguer.

L'edificabilitat d'aquestes parcel·les serà la mitjana de l'àmbit espacial homogeni, definit segons els punts 1.a) i 1.b) de la disposició addicional onzena d'aquesta llei, o l'actual que li assigna el planejament, si aquesta és superior. L'alçada màxima no podrà superar l'alçada màxima permesa de la qualificació urbanística majoritària allà on s'ubiqui o la que li assigna el planejament, si aquesta és superior. L'índex d'intensitat d'ús serà d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la.

Sense perjudici de l'eficàcia immediata de les mesures, els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències en matèria d'urbanisme, podran acordar la no aplicació d'aquesta disposició o bé exceptuar-ne l'aplicació en aquells equipaments per raons paisatgístiques, de procedència, de mobilitat o qualsevol altra.

2. Per a les sol·licituds de llicència que es presentin des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, en parcel·les situades en sòl urbà amb una qualificació d'equipament privat que encara no hagi estat desenvolupat, es permetrà, a més de l'equipament, l'ús residencial destinat a habitatge de preu limitat.

3. L'edificabilitat d'aquestes parcel·les serà la mitjana de l'àmbit espacial homogeni, definit segons els punts 1.a) i 1.b) de la disposició addicional onzena d'aquesta llei, o l'actual que li assigna el planejament, si aquesta és superior. L'alçada màxima no podrà superar l'alçada màxima permesa de la qualificació urbanística majoritària allà on s'ubiqui, o la que li assigna el planejament si aquesta és superior. L'índex d'intensitat d'usos serà d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificable residencial de la parcel·la.

L'edificabilitat que s'assignarà a l'equipament serà com a mínim d'un 10% de la nova edificabilitat que s'assigni a la parcel·la.

Sense perjudici de l'eficàcia immediata de les mesures, els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències en matèria d'urbanisme, podran acordar la no aplicació d'aquesta disposició o bé exceptuar-ne l'aplicació en aquells equipaments per raons paisatgístiques, de procedència, de mobilitat o de qualsevol altra naturalesa en què es justifiqui la no implantació d'habitatge protegit o de preu limitat en aquell àmbit.”

32. La disposició addicional vint-i-unena de la Llei 12/2017 esmentada queda redactada de la manera següent:

 

“Disposició addicional vint-i-unena

Actuacions per permetre el creixement en alçada

1. En els nuclis urbans de més de 50.000 habitants es podrà augmentar, en els solars on l'ús residencial sigui plurifamiliar a tot el carrer, una planta completa amb la mateixa alineació de la façana al carrer que les plantes completes inferiors, amb la mateixa profunditat edificable i/o ocupació que prevegi la normativa municipal i amb les mateixes reculades mínimes a llindes, i es podran fer altres plantes superiors a aquesta, fins arribar a l'alçada de l'edifici més alt en la façana al carrer de l'illa on se situï el solar o l'edifici del projecte. Aquestes altres plantes constituiran àtics amb reculada de 4 metres respecte de l'alineació de la façana al carrer que marqui la normativa municipal, o bé amb reculada de 4 metres respecte de l'àtic de la planta inferior, en cas que aquest darrer estigui reculat respecte del previst a la normativa. A la resta de nuclis urbans es podrà augmentar en els solars on l'ús residencial sigui plurifamiliar a tot el carrer, una planta àtic amb reculada de 4 metres respecte de l'alineació de la façana al carrer que prevegi la normativa municipal, o bé amb reculada de 4 metres respecte de l'àtic de la planta inferior, en cas que aquest darrer estigui reculat respecte del previst a la normativa.

El nombre d'habitatges autoritzable a cada actuació serà el sencer per defecte que resulti de dividir per 60 la superfície construïda, paràmetre que ha de prevaler sobre qualsevol altre. Les llicències urbanístiques per a aquest tipus d'actuacions se sol·licitaran en el termini de 2 anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei i s'executaran en el termini de 3 anys des de l'inici de les obres autoritzades, sense perjudici de les pròrrogues que estableixi la norma urbanística.

Aquestes actuacions no es podran dur a terme en el supòsit que l'ajuntament, en l'àmbit de les seves competències i mitjançant un acord del ple, així ho acordi per raons paisatgístiques, de proporció de la secció vial urbana, de preservació de l'entorn o per qualsevol altra circumstància que s'acordi en ús de la seva competència municipal.

Aquesta limitació també podrà ser parcial en determinats àmbits, qualificacions urbanístiques, illes, trams de carrer o altres conceptes anàlegs.

2. En el cas d'edificis, entorns o àmbits declarats BIC, bé cultural o inclosos en els catàlegs municipals d'elements i espais protegits, aquesta actuació únicament es podrà dur a terme amb l'informe previ favorable de l'administració competent, d'acord amb la legislació en matèria de patrimoni. Aquest informe només serà vinculant en aspectes relacionats amb el patrimoni.

3. L'excés d'edificabilitat que resulti com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta disposició, respecte de la permesa pel planejament urbanístic, serà destinada a habitatges de preu limitat, si bé en cas de resultar diversos habitatges en un mateix edifici, algun o alguns podran no ser de preu limitat, fins a un màxim del 50% dels nous habitatges que en resultin.”

33. S'afegeix una nova disposició addicional a la Llei 12/2017 esmentada, amb el següent contingut:

 

“Disposició addicional vint-i-tresena

Especificitats per a la millora energètica dels edificis d'habitatges

Per tal d'afavorir la millora energètica dels edificis d'habitatges amb una antiguitat superior a 30 anys, sempre i quan no es trobin en situació de fora d'ordenació, queden exclosos de l'acompliment de paràmetres urbanístics municipals, establerts al planejament municipal, els projectes de millora energètica executats amb el Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior, únicament en allò que fa referencia al conjunt de materials aïllants, adhesius i morters per a l'exterior de la façana a partir de la primera planta.”

34. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria dissetena, a la Llei 12/2017 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició transitòria dissetena

Règim d'utilització provisional d'edificacions incloses en àmbits afectats per la disposició addicional setzena

1. Amb l'aprovació inicial de les modificacions o de les revisions de planejament general a què es refereix el darrer paràgraf de la disposició addicional setzena d'aquesta llei, excepcionalment i de manera transitòria, els ajuntaments poden autoritzar determinats usos provisionals d'acord amb la nova regulació urbanística que hagi estat objecte de l'esmentat tràmit d'aprovació inicial, sempre que es verifiquin totes les circumstàncies i condicions específiques que regulen els apartats següents d'aquesta disposició.

2. Els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat, urbanitzable programat o sòl apte per a la urbanització en el corresponent instrument de planejament urbanístic general vigent en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei i que estiguin afectats per l'esmentada disposició addicional setzena, han d'haver estat classificats formalment com a sòl urbà en un planejament anterior derogat, substituït o anul·lat, i han de tenir implantats els serveis urbanístics bàsics i consolidada l'edificació d'acord amb la referida classificació almenys en una tercera part de la superfície apta.

La modificació o la revisió del planejament que es tramiti ha de proposar, així mateix, la reincorporació dels terrenys afectats, ja sigui en la seva totalitat o només en una part, al procés de desenvolupament urbanístic del municipi amb l'esmentada classificació de sòl urbà, i amb l'establiment del règim urbanístic detallat que consideri adient d'acord amb el model territorial.

3. Les autoritzacions provisionals a què es refereix l'apartat 1 requereixen, a més de complir amb les circumstàncies que preveu l'apartat 2, les condicions següents:

 

a) Que es refereixin a les actuacions estrictament necessàries per a la utilització d'edificis, construccions i instal·lacions ja existents i legalment implantats en l'àmbit corresponent, d'acord amb la vigència del planejament anterior que classificava l'àmbit com a sòl urbà.

b) Que les actuacions s'adeqüin als usos urbanístics i a tota la resta de paràmetres de l'edificació prevists en el document de modificació o de revisió del planejament que s'aprovi inicialment.

c) Que la sol·licitud de la persona interessada es formuli en el termini màxim de tres mesos des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de l'acord d'aprovació inicial i inclogui l'assumpció de les condicions de provisionalitat de l'autorització sol·licitada, sense dret a percebre cap indemnització en el cas que no s'arribi a produir l'aprovació definitiva de la modificació o la revisió del planejament.

d) Que la durada inicial de l'autorització provisional no excedeixi d'un any a comptar des de la data d'aquesta.

Excepcionalment, per raons motivades d'interès públic, i amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, es pot prorrogar la durada de l'autorització provisional concedida per un any addicional.

4. En el cas que l'alteració del planejament general a què es refereix aquesta disposició transitòria adopti la modalitat de modificació i no la de revisió, i no afecti més de dos àmbits anteriors de sòl urbanitzable no programat, urbanitzable o apte per a la urbanització del mateix municipi a què es refereix la disposició addicional setzena, l'aprovació definitiva correspon a l'ajuntament, amb l'informe previ del Consell Insular de Mallorca que preveu l'apartat 6 de l'article 55 d'aquesta llei.”

 

Article 55

Reordenació normativa del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit)

1. S'entén per Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit) l'actuació territorial amb àmbit d'influència interinsular que té com a finalitat oferir, en un conjunt unitari i en un mitjà urbanitzat d'alta qualitat, un entorn adequat per promoure la innovació tecnològica a totes les Illes Balears, afavorir la generació, l'atracció i la retenció de professionals qualificats i potenciar la creació i l'actuació d'empreses d'alt valor afegit, amb els serveis auxiliars complementaris associats.

2. L'ordenació urbanística dels terrenys resultants de l'aplicació de la Llei 2/1993, de 30 de març, de creació del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit), s'ha de dur a terme mitjançant les normes subsidiàries i complementàries del ParcBit que aprovi el Consell de Govern, les quals vinculen tots els planejaments urbanístics afectats, fins i tot els plans generals d'ordenació urbana, els quals s'han d'adaptar a les previsions d'aquestes normes, sens perjudici que es puguin executar de manera immediata.

El desenvolupament de les normes subsidiàries i complementàries esmentades s'ha de dur a terme mitjançant els plans especials de desenvolupament del ParcBit que formuli i executi el Govern de les Illes Balears, les característiques i els continguts dels quals han de ser els que determina l'article 45 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

El procediment per modificar i aprovar les noves normes subsidiàries i complementàries i els plans especials de desenvolupament ha d'incloure, com a mínim, els tràmits següents:

 

a) Redacció de l'instrument.

b) Informació pública durant el termini d'un mes amb la finalitat que s'hi puguin formular suggeriments.

c) Informes de l'Ajuntament de Palma i del Consell Insular de Mallorca.

d) Avaluació d'impacte ambiental.

e) Aprovació del Consell de Govern.

3. Els Estatuts del ParcBit han de regir els serveis i els elements d'ús comú del Parc, els mecanismes i el procediment d'accés i d'instal·lació de les empreses dins el Parc i el seu funcionament.

Tots els propietaris i usuaris del ParcBit han d'observar i complir les disposicions contingudes en els Estatuts i en el Reglament de règim interior del Parc, així com la legislació vigent que els sigui aplicable.

El Reglament de règim interior del ParcBit té per objecte establir un conjunt de regles per regular la conservació i el manteniment de la urbanització i els serveis, així com la seva utilització adequada i l'ordenació dels detalls de convivència i comportament dins el Parc, tant a les zones exteriors com a les parcel·les i locals.

A fi de verificar que en instal·lar-s'hi desenvoluparan una activitat inclosa dins la finalitat del ParcBit, així com en els supòsits de modificació d'activitat quan ja hi estan instal·lats, els interessats han d'obtenir obligatòriament l'aprovació de la Comissió d'Admissió de Clients del ParcBit per instal·lar-s'hi.

La Comissió d'Admissió de Clients ha de fer públic el seu règim de funcionament.

La composició i les funcions de la Comissió d'Admissió de Clients del ParcBit s'ha d'aprovar mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria d'adscripció de l'ens encarregat de la gestió del ParcBit, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Article 56

Modificació del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística

La lletra a) de l'apartat 3 de l'article 2 del Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística, queda modificada de la manera següent:

“a) Municipis que amb anterioritat al 25 de maig de 2020 hagin adoptat l'acord d'aprovació inicial d'un instrument de planejament que impliqui l'adaptació al pla territorial insular i suposi l'adopció de determinacions relatives al sòl de desenvolupament urbà.”

 

Article 57

Modificacions de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears

1. La lletra f) de l'article 4 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“f) Habitatge sobreocupat: és l'habitatge en què s'allotja un nombre de persones que excedeix el màxim de places que fixa la cèdula d'habitabilitat o, si escau, la llicència d'ocupació o de primera utilització.”

2. La lletra l) de l'article 4 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificada de la manera següent:

“l) Allotjament dotacional: són dotacions públiques o privades destinades a resoldre de forma transitòria, mitjançant el pagament d'una renda o cànon, la necessitat d'habitatge de persones o unitats de convivència. S'han de destinar de forma preferent a empleats públics desplaçats per cobrir les necessitats sanitàries, docents i de seguretat, entre d'altres; a col·lectius especialment vulnerables, d'acord amb el que estableix l'article 3 d'aquesta llei; i, especialment, als joves, als majors i a les persones amb necessitats socials derivades de la violència de gènere i de processos de desnonament o anàlegs, sense que en cap cas no puguin destinar-se a residència habitual o permanent dels beneficiaris. Els allotjaments dotacionals es poden situar en sòls o edificacions, o en parts d'aquests, destinats a equipaments o dotacions de titularitat pública o privada, així com en sòl residencial de titularitat pública o privada.”

3. La lletra v) de l'article 4 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificada de la manera següent:

“v) Allotjament amb espais comuns complementaris: modalitat residencial, destinada a resoldre de forma transitòria, mitjançant el pagament d'una renda o cànon, la necessitat d'habitatge de persones o unitats de convivència, que, d'acord amb la normativa d'habitabilitat, està formada per un espai d'ús privatiu i disposa d'uns espais comuns complementaris proporcionals on es desenvolupin activitats comunitàries que complementin i afavoreixin la cohabitació dels seus habitants, i l'ús i el gaudi dels espais privatius de tot o part dels allotjaments que comprèn l'edifici. Aquests allotjaments es poden implantar a parcel·les amb usos residencials permesos, llevat del residencial unifamiliar; s'han de configurar com a una única unitat registral i es poden destinar a la totalitat d'un immoble o part d'aquest. Mentre aquesta llei no es desenvolupi reglamentàriament, les dimensions mínimes de les dependències seran les corresponents a la normativa d'habitabilitat, i la suma de l'espai privatiu i la part proporcional que els correspongui dels espais comuns complementaris no podrà ser inferior a la superfície mínima establerta per als habitatges complets.”

4. L'article 16 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 16

Cèdula d'habitabilitat

1. La cèdula d'habitabilitat és el document que expedeix el consell insular, sens perjudici que es pugui delegar l'atorgament als ens locals, en virtut del qual es reconeix l'aptitud d'un habitatge, un local o un edifici residencial no inclòs en el concepte d'habitatge perquè sigui habitat, i que és obligatori per ocupar-lo o llogar-lo, llevat dels casos en què la cèdula esmentada és substituïda per la llicència d'ocupació o de primera utilització.

2. En el cas d'habitatges protegits, la cèdula d'habitabilitat és substituïda, en primera ocupació, pel document de qualificació definitiva que expedeix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o l'entitat instrumental d'aquesta que, si escau, sigui competent.

En els casos de segona i successives ocupacions, s'ha d'exigir la cèdula corresponent.

3. Les empreses distribuïdores, subministradores i comercialitzadores, en tot cas, han d'exigir per contractar definitivament els serveis d'energia elèctrica, aigua, gas i de telecomunicacions l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat corresponent en vigor o document equivalent o, si escau, la llicència d'ocupació o de primera utilització.

4. En qualsevol transmissió per venda, lloguer o cessió d'ús s'ha d'incorporar una còpia de la cèdula d'habitabilitat vigent o, si escau, de la qualificació definitiva o de la llicència d'ocupació o de primera utilització a què es refereixen els apartats 1 i 2 anteriors.

En cas que no es disposi de cèdula, de qualificació o de llicència d'ocupació o de primera utilització, s'ha de fer constar expressament aquest fet en el document privat que formalitzi el contracte o en l'escriptura pública.

5. La pèrdua de les condicions mínimes d'habitabilitat suposa la revocació de la cèdula d'habitabilitat, sens perjudici de les mesures adreçades a la conservació i a la rehabilitació de l'immoble i del règim sancionador aplicable.”

5. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 7, a l'article 70 de la Llei 5/2018 esmentada, amb la redacció següent:

“7. Els habitatges protegits construïts a l'empara de l'establiment d'un dret de superfície a favor de persones físiques o jurídiques, s'han d'oferir als demandants que constin inscrits en el Registre públic d'acord amb l'apartat 1 anterior, i s'ha de seguir l'ordre i els criteris que han d'establir a aquest efecte les bases del concurs públic.”

6. La lletra l) de l'article 86 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificada de la manera següent:

“l) No fer constar en el document privat que formalitzi el contracte o en l'escriptura pública de venda, lloguer o cessió d'ús d'un edifici, habitatge o local, la cèdula d'habitabilitat o, si escau, la llicència d'ocupació o de primera utilització, o el fet de no disposar-ne.”

7. La lletra n) de l'article 88 de la Llei 5/2018 esmentada queda modificada de la manera següent:

“n) Distribuir, subministrar o comercialitzar definitivament els serveis de les companyies subministradores d'aigua, gas, electricitat i infraestructures de telecomunicacions a usuaris d'habitatges, locals o altres edificis diferents dels anteriors destinats a allotjar-hi persones, sense la presentació prèvia, en els casos de primera ocupació, de la qualificació definitiva com a habitatges de protecció oficial o de la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació o, si escau, de la llicència d'ocupació o de primera utilització.”

8. L'apartat 4 de la disposició transitòria setena de la Llei 5/2018 esmentada queda modificat de la manera següent:

“4. El nombre màxim d'allotjaments serà el que permeti donar compliment a les dimensions mínimes establertes en l'apartat 2 d'aquesta disposició, respectant l'edificabilitat màxima permesa pel planejament.

Aquests allotjaments no es podran destinar en cap cas a la comercialització sota la modalitat d'estada turística en habitatge prevista a la legislació turística.”

9. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional dinovena, a la Llei 5/2018 esmentada, amb la redacció següent:

 

“Disposició addicional dinovena

Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears (OHIB)

El Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria d'habitatge, ha d'impulsar la creació de l'Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears (OHIB).

L'OHIB ha de ser un instrument que faciliti l'accés a la informació i el coneixement en matèria d'habitatge, de manera que serveixi com a suport al procés de presa de decisions per part de totes les entitats, agents i organismes implicats en la matèria, amb la finalitat que contribueixi a millorar les polítiques i els programes d'habitatge.

Les funcions de l'OHIB seran, entre d'altres, servir de plataforma per planificar, estudiar i analitzar l'entorn i la realitat social econòmica del sector de l'habitatge a les Illes Balears."

 

Article 58

Modificació del Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d'habitatge

1. La lletra e) del punt 2 de la disposició addicional segona del Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d'habitatge, queda modificada de la manera següent:

“e) Les condicions d'accés als habitatges protegits i els criteris de selecció dels demandants, de conformitat amb l'article 70.7 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears.”

2. La disposició addicional setena del Decret llei 3/2020 esmentat queda modificada de la manera següent:

 

“Disposició addicional setena

Règim especial aplicable a les edificacions inacabades amb llicència caducada

1. A l'efecte de l'aplicació del règim especial que regula aquest decret llei es consideren edificacions inacabades amb llicència caducada aquelles que es troben situades en àmbits de sòl urbà i amb ús residencial permès o pendent de definir pel planejament vigent, i que tenen les característiques següents:

 

a) Les obres executades ho són de conformitat amb una llicència urbanística atorgada d'acord amb el planejament urbanístic en vigor en el moment de l'atorgament.

b) Es tracta d'edificacions inacabades amb l'estructura finalitzada totalment.

c) La finalització de les obres conforme al projecte autoritzat no s'ajusta a les determinacions del planejament urbanístic vigent.

d) En el planejament urbanístic en vigor no està previst que han de ser objecte d'expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament.

e) S'ha excedit el temps màxim fixat en la llicència perquè finalitzin i es requereix una nova llicència urbanística per acabar l'edifici, per no ser procedent la concessió d'una pròrroga per continuar les obres. S'inclouen els supòsits de caducitat de llicències decretada per l'administració i caducitat operada de manera automàtica.

2. En les edificacions descrites en l'apartat anterior són autoritzables les obres necessàries per a la finalització total i per a l'obtenció tant de la qualificació provisional i definitiva d'habitatges protegits com de la llicència de primera ocupació, d'acord amb els paràmetres urbanístics del planejament segons el qual es va atorgar la llicència urbanística, encara que es podrà aplicar una densitat màxima d'un habitatge per cada 60 m² de superfície edificada destinada a ús residencial, arrodonida al nombre sencer per defecte, sempre que es compleixin les obligacions següents:

 

a) Tot l'edifici resultant es podrà destinar tant a habitatges protegits com a habitatges de preu limitat, que seran del tipus HPL-2, sense perjudici de poder mantenir usos compatibles amb aquests tipus d'habitatges en els locals i garatges en planta baixa o planta soterrani que s'hagin previst en el projecte. S'exceptuen de la qualificació de protegits o de preu limitat els habitatges, locals i garatges que hagin obtingut de l'ajuntament corresponent el final d'obra o la llicència d'ocupació o primera utilització anteriorment a l'entrada en vigor d'aquest decret llei, els quals no computen als efectes del càlcul de la intensitat residencial.

b) Ha de sol·licitar-se una nova llicència d'acord amb un projecte ajustat a la normativa tècnica vigent en matèria d'edificació i habitabilitat, i amb els requisits exigits per la normativa en matèria d'habitatges protegits o de preu limitat, i s'ha de mantenir el nombre de places d'aparcament previst en el projecte segons el qual es va construir l'edificació existent, sempre que sigui tècnicament possible.

En cap cas no es pot superar el nombre de plantes de l'edifici previst en la llicència caducada. Els habitatges protegits a l'efecte d'aquest precepte poden tenir una superfície útil que no excedeixi els 120 m², i s'han de destinar preferentment a famílies nombroses els que tenguin una superfície útil superior a 90 m².

3. Transcorreguts set anys des de l'entrada en vigor d'aquest decret llei les edificacions inacabades amb llicència caducada respecte de les quals no s'hagi sol·licitat llicència quedaran sotmeses al règim legal vigent en el moment d'aprovar-se aquest decret llei.

4. El règim especial regulat en aquesta disposició s'ha d'estendre a la resta d'edificacions en situació d'inadequació o en estat ruïnós.”

 

Article 59

Declaració d'utilitat pública de l'enderrocament de l'estructura inacabada a la Cala d'En Serra (Eivissa)

Es declara la utilitat pública de l'enderrocament de l'estructura inacabada de la Cala d'En Serra, al terme municipal de Sant Joan de Labritja (Eivissa), així com la necessitat d'ocupació dels terrenys inclosos a la finca registral on s'ubica aquesta construcció en runes, a l'efecte d'expropiació perquè l'administració pública insular o municipal obtengui els terrenys.

Aquesta actuació s'ha de dur a terme amb vista a la recuperació ambiental dels esmentats terrenys naturals i perquè aquest espai torni a l'estat original i s'incrementi el patrimoni públic de sòl en un espai amb valors naturals.

 

Article 60

Modificacions de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. El penúltim paràgraf de l'article 4 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Travessera és el tram de carretera de qualsevol classe i xarxa que discorre per sòl urbà o urbanitzable en ambdós marges de la carretera o en un marge d'aquesta.”

2. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 5 de la Llei 5/1990 esmentada, amb la redacció següent:

“5. Es podran subscriure convenis de col·laboració entre les diferents administracions públiques per a la redacció i l'execució de les obres que siguin necessàries amb independència de la titularitat i gestió de les vies en les quals es pretenguin executar les obres. Les esmentades obres viàries hauran de ser autoritzades per l'òrgan titular de la via en cas que sigui una altra administració la que les executi.

Així mateix, es podran subscriure convenis de col·laboració amb persones o entitats juridicoprivades que se'n vulguin fer càrrec de l'ornamentació i manteniment d'alguns punts de la xarxa viària. Aquesta col·laboració haurà de ser sempre gratuïta per a l'administració.”

3. Els apartats 1 i 2 de l'article 17 de la Llei 5/1990 esmentada, queden modificats de la manera següent:

“1. L'elaboració d'estudis, avantprojectes i projectes d'obres de carretera es pot dur a terme bé directament per mitjans propis de l'administració promotora de l'actuació, bé a través d'un contracte, encàrrec de gestió o conveni, d'acord amb les disposicions vigents. Aquests documents, per ser aprovats, s'han de redactar sota la direcció o inspecció i supervisió de l'òrgan de l'administració competent promotora de l'actuació directament o sota la direcció de professionals tècnics col·legiats amb la titulació habilitant per a l'exercici de la professió d'enginyer de camins, canals i ports, o bé amb la titulació habilitant per a l'exercici de la professió d'enginyeria tècnica d'obres en la seva respectiva especialitat, sense perjudici de la intervenció de professionals d'altres titulacions quan sigui necessari en funció de la complexitat.

A més, per ser aprovats, aquests documents han de ser subscrits per professionals amb les titulacions esmentades en el paràgraf anterior.

2. La resolució o acord d'iniciació dels treballs de redacció d'estudis i projectes a què es refereix l'apartat 1 anterior implica la declaració d'utilitat pública i de la necessitat d'ocupar amb caràcter temporal els terrenys necessaris per executar els treballs de reconeixement tècnic, geològics, geotècnics, arqueològics i qualsevol altre que sigui necessari per redactar-los.

També implica la urgència de l'ocupació, sempre que s'hagi formulat i tramitat, d'acord amb la legislació d'expropiació forçosa, la relació concreta i individualitzada dels béns i drets que sigui necessari ocupar i s'hagin complert tots els requisits previs que l'esmentada legislació exigeix amb caràcter general.”

4. L'article 18 de la Llei 5/1990 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 18

Efectes de les actuacions previstes en els instruments d'ordenació territorial i de l'aprovació dels projectes de carreteres

1. La previsió de manera concreta d'obres de carreteres en els instruments d'ordenació territorial, d'acord amb l'article 16 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, implica la seva declaració d'utilitat pública a l'efecte del que preveu la legislació sobre expropiació forçosa.

2. L'aprovació dels projectes de carreteres redactats d'acord amb les determinacions d'aquesta llei implica la declaració d'utilitat pública o interès social, la necessitat d'ocupació i la declaració d'ocupació urgent dels béns i l'adquisició dels drets corresponents, a l'efecte del que preveu la legislació d'expropiació forçosa, així com l'ocupació temporal i la imposició o la modificació de servituds.

3. La declaració de la utilitat pública o l'interès social, de la necessitat d'ocupació i de la urgent ocupació també es refereix als béns i drets que es comprenguin en el replantejament del projecte i en les modificacions de les obres que es puguin aprovar amb posterioritat.

4. A fi que es produeixin els efectes que estableixen els apartats 2 i 3 anteriors, els projectes de carreteres i, si escau, les modificacions corresponents han d'incloure la definició del traçat i la determinació dels terrenys, de les construccions i dels altres béns i drets que s'estimi necessari adquirir o ocupar per a la construcció, la defensa o el servei de la carretera i la seguretat de la circulació, i també la relació de les persones propietàries dels béns o dels drets afectats.”

5. L'article 20 de la Llei 5/1990 esmentada queda modificat de la manera següent:

 

“Article 20

Expropiacions

1. Les expropiacions o les ocupacions temporals de béns i drets, així com la imposició o la modificació de servituds que, si escau, siguin necessàries per executar les obres de carreteres a què es refereix aquesta llei, s'efectuen d'acord amb la legislació estatal vigent en matèria d'expropiació forçosa, i sens perjudici de les determinacions específiques que es contenen en aquesta llei i de les adequacions necessàries a l'estructura organitzativa pròpia de les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. En el cas que, pel fet de no establir-se com a efecte d'algun acte aprovatori dels prevists en aquesta llei, en el procediment d'expropiació es requerís l'adopció d'un acord d'urgent ocupació de béns i drets, i quan l'administració expropiant fos un consell insular o un municipi, el tràmit esmentat de declaració d'urgent ocupació de béns i drets exigit en la legislació d'expropiació l'ha d'adoptar el consell executiu dels consells insulars o el ple de l'ajuntament, respectivament.

3. L'administració titular se subroga en la posició jurídica de la persona expropiada a l'efecte del seu dret a l'aprofitament urbanístic que correspongui als terrenys expropiats.

4. No escau la reversió de terrenys que s'hagin expropiat d'acord amb aquesta llei i que s'hagin convertit en innecessaris per a la prestació del servei viari si resulten afectats pel planejament urbanístic o d'ordenació territorial amb una altra finalitat d'utilitat pública o d'interès social i es compleixen les circumstàncies establertes per la legislació estatal vigent.”

6. L'article 36 de l'esmentada Llei 5/1990 queda modificat de la manera següent:

 

“Article 36

Normes en matèria de publicitat

1. Es prohibeix la publicitat que sigui visible des de la zona de domini públic de les carreteres, excepte a les travesseres i a la xarxa local o rural. En qualsevol d'aquestes excepcions la publicitat en sòl urbà o urbanitzable estarà sotmesa a les ordenances municipals i s'haurà de situar fora de la zona de domini públic i no afectar la senyalització, l'enllumenat i l'abalisament de la carretera, sens perjudici dels informes previs de l' organisme titular o gestor de la carretera a què es refereix l' article 32.2 d'aquesta llei quan la instal·lació publicitària pugui afectar la zona de domini públic.

Aquesta prohibició, aplicable a tots els cartells, rètols, inscripcions, logotips, formes o imatges de qualsevol tipus i dimensió i amb qualsevol element de suport, diferents dels previstos a l'apartat 2 següent, no dóna dret a cap indemnització, i els planejaments municipals s'han d'adaptar a aquesta normativa.

2. No es considera publicitat als efectes d'aquesta llei:

 

a) La retolació informativa de les vies.

b) Els cartells que indiquin llocs d'interès públic, no comercials, i amb els formats que s'autoritzin.

c) Les indicacions d'ordre general que siguin d'utilitat per a l'usuari, com la informació sobre tallers, restaurants, comerços, exposicions, fires o celebracions, sempre que no continguin noms comercials, que siguin transitòries o que tinguin caràcter excepcional.

d) Els rètols o els cartells que informin exclusivament de la identitat corporativa de l'activitat desenvolupada a la propietat on s'ubiquen, i aquells altres que s'estableixin reglamentàriament.

En aquests casos, per a la col·locació de qualsevol classe de cartell o reclam, a la carretera o a l'entorn, a més del que puguin establir les ordenances municipals corresponents en sòl urbà o urbanitzable, serà preceptiva l'autorització de l'organisme titular o gestor de la carretera o, si escau, l'informe previ d'aquest organisme a què es refereixen els articles 23.3 i 32.2 d'aquesta llei, els quals hauran d'atendre que les condicions de forma, gruix, situació o il·luminació no siguin perjudicials al trànsit ni als valors estètics de l'entorn.

3. No obstant l'anterior, l'organisme titular de la carretera podrà ordenar la retirada o la modificació de tots els elements publicitaris o informatius que puguin afectar la seguretat de la calçada o l'adequada explotació de la via, sense que això doni dret a indemnització.”

7. La disposició transitòria segona de l'esmentada Llei 5/1990 queda sense contingut.

 

Capítol XIII Mesures específiques relatives al finançament de Palma

 

Article 61

Modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma

L'article 142 de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, queda modificat de la manera següent:

 

“Article 142

S'estableix una clàusula de garantia per compensar la capitalitat de Palma mitjançant el finançament especial següent:

 

a) Les institucions públiques autonòmiques amb àmbit competencial en el terme municipal de Palma han de garantir una aportació anual no inferior a trenta milions d'euros per a Palma com a compensació dels costs de capitalitat. Aquesta quantia anual estarà formada per les aportacions del Fons de Cooperació Local que li corresponguin més la quantitat addicional que sigui necessària.

b) Per complementar el nivell d'infraestructures, instal·lacions i serveis associats al caràcter de capitalitat que té el municipi de Palma, la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de preveure anualment en els pressuposts inversions directament territorialitzades al municipi de Palma i inversions indirectes via aportacions als consorcis que es creïn a l'empara d'aquesta llei per un import de, com a mínim, el 16% del total de les dotacions consignades per a inversions reals en els pressuposts del sector públic autonòmic.

c) Les aportacions a què fan referència les lletres a) i b) anteriors formen part del finançament global de Palma, als efectes prevists en l'article 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l'article 2.3.d) del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.”

 

Capítol XIV Mesures en matèria de taxes i altres exaccions de dret públic

Article 62

Modificació de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears

S'afegeixen dos nous paràgrafs al final de la lletra b) de l'apartat 11 de l'annex de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Els alumnes matriculats tant a centres propis com a centres adscrits a la UIB que reuneixin determinats criteris acadèmics o socioeconòmics i que no siguin beneficiaris de les beques generals amb càrrec als pressuposts generals de l'Estat, poden tenir dret a l'exempció o la bonificació del preu de matrícula dels ensenyaments oficials de grau o de màster universitari. La bonificació corresponent s'ha de calcular amb el preu del crèdit, i s'ha d'aplicar una vegada calculat l'import total de la matrícula. En cap cas no en pot resultar un import final negatiu.

Els criteris que s'han de reunir per tenir dret a les bonificacions així com l'abast de les exempcions o les bonificacions han de ser aprovats, amb caràcter anual, mitjançant l'acord del Consell de Govern a què fa referència l'apartat 3 de la disposició addicional tercera d'aquesta llei.”

 

Article 63

Modificacions de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 10 bis, a l'article 103 decies de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“10 bis. Els alumnes matriculats a centres propis d'ensenyaments artístics superiors que reuneixin determinats criteris acadèmics o socioeconòmics i que no siguin beneficiaris de les beques generals amb càrrec als pressuposts generals de l'Estat, poden tenir dret a l'exempció o bonificació de la taxa de matrícula dels ensenyaments oficials de grau o de màster d'ensenyaments artístics superiors. La bonificació corresponent s'ha de calcular amb el preu del crèdit, i s'ha d'aplicar una vegada calculat l'import total de la matrícula. En cap cas no en pot resultar un import final negatiu.

Els criteris que s'han de reunir per tenir dret a les bonificacions així com l'abast de les exempcions o les bonificacions han de ser aprovats, amb caràcter anual, mitjançant un acord del Consell de Govern.”

2. L'article 399 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“La quota tributària d'aquestes taxes s'ha de determinar d'acord amb les tarifes següents:

 

Concepte	Euros
A. Inscripció en registres oficials
A.1. Inscripció en el Registre oficial de productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitaris
A.1.1. Inscripció	39,64
A.1.2. Renovació	20,03
A.1.3. Expedició de registre de transaccions amb productes fitosanitaris d'ús professional	20,03
A.2. Inscripció en el Registre oficial de comerciants i importadors de productes vegetals
A.2.1. Inscripció	40,17
A.2.2. Renovació	20,03
A.3. Inscripció en el Registre de llavors i plantes de vivers
A.3.1. Inscripció	35,19
A.3.2. Renovació	20,03
A.4. Inscripció en el Registre de maquinària agrícola
A.4.1. Maquinària nova	35,19
A.4.2. Transferència	38,22
A.4.3. Duplicats, certificats i baixes temporals	25,17
B. Inspecció facultativa
B.1. Emissió d'informes i expedició de certificats
B.1.1. Sense visita a l'explotació	25,17
B.2.2. Amb visita a l'explotació	60,32
B.2. Seguiment d'assaigs oficials	462,45”

 

Article 64

Modificació del text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig

L'apartat 2 de la disposició addicional segona del text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig, queda modificat de la manera següent:

“2. En tot cas, el dret i la quantia de les indemnitzacions queden sotmesos a les disponibilitats pressupostàries del programa de sanejament i depuració d'aigües, i també, pel que fa a les indemnitzacions per obres i instal·lacions, a la planificació que estableixi, mitjançant una resolució dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la persona titular de la conselleria competent en matèria de cicle de l'aigua.”

 

TÍTOL III MESURES PER IMPULSAR LA DIGITALITZACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE LES ILLES BALEARS

 

Article 65

Automatització de l'activitat administrativa

Les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de fomentar l'automatització de les actuacions i els processos mitjançant, entre d'altres, les accions següents:

 

a) La incorporació, en la fase de disseny dels procediments administratius i serveis digitals, d'actuacions administratives automatitzades, en els termes que s'estableixen en l'article següent.

b) L'automatització, mitjançant integracions tecnològiques o aplicant tecnologies de robotització, de les tasques i els processos que, sense complir els requisits per considerar-se actuacions administratives automatitzades, es puguin dur a terme sense la intervenció directa dels empleats públics.

 

Article 66

Actuació administrativa automatitzada

1. S'entén per actuació administrativa automatitzada qualsevol actuació o acte efectuat per l'administració pública íntegrament a través de mitjans electrònics en el marc d'un procediment administratiu i en el qual no ha intervingut de manera directa cap empleat públic.

2. En cap cas no es poden dur a terme mitjançant actuacions administratives automatitzades activitats que suposin judicis de valor.

3. Per signar les actuacions administratives automatitzades, les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei poden emprar els sistemes següents:

 

a) Segell electrònic d'una administració pública, òrgan, organisme públic o entitat de dret públic, basat en un certificat electrònic qualificat que reuneixi els requisits que exigeix la legislació de signatura electrònica.

b) Codi segur de verificació vinculat a una administració pública, òrgan, organisme públic o entitat de dret públic, que permeti comprovar la integritat del document mitjançant l'accés a la seu electrònica corresponent.

4. L'autorització de les actuacions administratives automatitzades requereix establir prèviament l'òrgan o els òrgans competents per definir les especificacions, la programació, el manteniment, la supervisió i el control de qualitat i, si escau, l'auditoria del sistema d'informació i del seu codi font, i també l'òrgan responsable a l'efecte d'impugnació.

5. L'autorització de les actuacions administratives automatitzades s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica corresponent.

 

Article 67

Ús d'algoritmes i d'intel·ligència artificial

1. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, tenint en compte les recomanacions de la Unió Europea, el Reglament (UE) 2024/1689, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s'estableixen normes harmonitzades en matèria d'intel·ligència artificial, així com el que preveu la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, o qualsevol altra legislació sobre aquest tema, ha de dur a terme les actuacions següents:

 

a) Fomentar l'ús d'algoritmes i d'una intel·ligència artificial ètics, de confiança i respectuosos amb els drets fonamentals.

b) Promoure la qualitat en l'ús d'algoritmes i d'intel·ligència artificial, afavorint, entre altres mesures, l'ús de sistemes que incorporin segells o certificats de qualitat i acreditin la conformitat a les exigències de seguretat exigides per la Unió Europea.

c) Vetlar pel compliment d'aquests estàndards de qualitat certificada quan siguin obligatoris en sistemes d'alt risc.

d) Incorporar sistemes automatitzats i d'intel·ligència artificial que afavoreixin l'eficàcia i l'eficiència en la gestió dels serveis públics.

e) Establir els mecanismes perquè l'ús de sistemes automatitzats i d'intel·ligència artificial redundin en benefici dels serveis públics i de la ciutadania en general.

f) Afavorir la posada en funcionament de mecanismes perquè els algoritmes involucrats en la presa de decisions tenguin en compte criteris de minimització de biaixos, transparència i rendició de comptes sempre que sigui factible tècnicament. Aquests mecanismes han d'incloure el disseny i les dades d'entrenament i han d'abordar el potencial impacte discriminatori. Per assolir aquest fi, s'ha de promoure dur a terme avaluacions d'impacte que determinin el possible biaix discriminatori.

2. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears pot adoptar actes administratius mitjançant sistemes d'intel·ligència artificial en el marc d'un procediment administratiu, d'acord amb els drets digitals de la ciutadania en les seves relacions amb les administracions públiques, descrits en la Declaració Europea sobre els Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital (2023/C 23/01).

En aquest cas, a més dels requisits prevists en l'article 41 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, s'ha de donar publicitat del mecanisme de decisió, de les prioritats assignades al procediment d'avaluació i de la presa de decisions, així com de totes les dades que puguin impactar en el contingut.

 

Article 68

Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears i adhesió de les entitats locals de les Illes Balears

1. La Plataforma d'Interoperabilitat de les Illes Balears (PINBAL) és una solució tecnològica desenvolupada pel Govern de les Illes Balears que fa possible la interoperabilitat telemàtica entre les administracions públiques de l'àmbit territorial de les Illes Balears i la resta de l'Estat.

La PINBAL permet fer consultes, a través d'una aplicació web o mitjançant serveis web, als serveis de consulta de dades i documents disponibles a través de la Plataforma d'Intermediació de Dades de l'Estat i els serveis de consulta propis definits en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Per complir el que preveu en matèria d'intermediació de dades la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a fi de fer efectius els serveis d'interoperabilitat entre els sistemes d'informació de totes les administracions públiques de les Illes Balears, les entitats locals de les Illes Balears, els consells insulars i els ens vinculats i dependents es poden adherir a la PINBAL.

En el cas dels municipis amb una població inferior a 20.000 habitants, la prestació dels serveis d'administració electrònica i l'adhesió a la PINBAL, que té la consideració de servei d'administració electrònica, s'ha de dur a terme a través del corresponent consell insular, d'acord amb l'article 104 de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, en relació amb l'article 36.1.g) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Pel que fa a la resta de municipis, poden sol·licitar l'assistència del consell insular respectiu per accedir a la PINBAL, i el fet de no adherir-s'hi s'ha de justificar en termes d'eficiència, de conformitat amb l'article 7 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

3. L'intercanvi de dades mitjançant la Plataforma d'Interoperabilitat garanteix la seguretat de la informació i la protecció de les dades personals que es transmeten, proporcionant mesures per a l'autenticitat, confidencialitat, integritat, disponibilitat i traçabilitat adequades a la seva naturalesa i d'acord amb la normativa.

 

Article 69

Sistema de registre electrònic

1. El Registre electrònic general de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears permet la recepció i l'anotació de l'assentament d'entrada de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions, així com dels documents que els acompanyin, dirigits a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i als organismes autònoms, entitats públiques empresarials i consorcis que exerceixen potestats administratives, i que es rebin mitjançant els tràmits telemàtics disponibles a la Seu Electrònica de l'Administració de la comunitat autònoma, a través d'altres registres electrònics o de les oficines d'assistència en matèria de registres.

També permet l'anotació de la sortida de documents oficials amb destinació a altres administracions públiques o als particulars.

El Registre és interoperable amb els registres electrònics de la resta d'administracions públiques, en els termes que estableix la legislació del procediment administratiu comú, i garanteix la compatibilitat informàtica i la interconnexió, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i dels documents que es presentin a qualsevol altra administració.

2. L'apartat anterior no és aplicable als ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears de naturalesa privada a què es refereixen les lletres c) i d) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici del que preveu l'article 48 d'aquesta mateixa Llei 7/2010.

3. El Registre electrònic general de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears està disponible tots els dies de l'any, durant les vint-i-quatre hores del dia, sens perjudici de les interrupcions necessàries per raons tècniques, de les quals s'ha d'informar a la Seu Electrònica.

 

Article 70

Pla de Digitalització de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

El Consell de Govern, mitjançant un acord, ha d'aprovar el Pla de Digitalització de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

 

Disposició addicional primera

Complement de lloc de difícil cobertura del personal de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears

1. Es crea el complement retributiu de llocs de difícil cobertura de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears.

2. Aquest complement de lloc de difícil cobertura és un complement retributiu lligat a l'ocupació de llocs de feina estructurals o conjunturals que desenvolupin funcions per a les residències de la Fundació a l'illa d'Eivissa la provisió dels quals es vegi dificultada per raons d'índole tècnica o geogràfica.

3. La determinació dels llocs i l'import d'aquest complement l'ha de fixar el Consell de Govern, d'acord amb el procediment que preveu l'apartat 2.5 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

4. La qualificació d'un lloc de feina com de difícil cobertura s'ha de revisar obligatòriament cada quatre anys, sens perjudici de fer-ho amb una periodicitat inferior si el Consell de Govern, a iniciativa pròpia o a instància de la conselleria d'adscripció o de la Fundació, aprecia que han variat les circumstàncies que en van motivar la declaració.

 

Disposició addicional segona

Efectes de l'execució de les sentències recaigudes en els procediments judicials ordinaris 644/2010 i 112/2018, seguits davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

1. La quota tributària exigible per les taxes meritades per la sol·licitud de participació en els concursos públics per adjudicar una farmàcia, regulades en l'article 379.1 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, de règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a conseqüència de la participació en els concursos d'adjudicació d'oficines de farmàcia que es convoquin en execució de les sentències recaigudes en el procediment ordinari 644/2010 i el procediment ordinari 112/2018, seguits davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, s'entén meritada el dia 6 de maig de 2010, per l'import aleshores vigent de 137,43 euros.

2. Així mateix, mentre no es resolguin en via administrativa els concursos d'adjudicació d'oficines de farmàcia que es convoquin en execució del que disposen les sentències recaigudes en els procediments ordinaris 644/2010 i 112/2018 abans esmentats, restarà en suspens l'obligació de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears de convocar altres concursos per adjudicar oficines de farmàcia en un termini de sis mesos comptadors des de la finalització del procediment administratiu de revisió del Catàleg farmacèutic que estableix l'article 21.5 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears.

 

Disposició addicional tercera

Mesures per garantir la implantació d'un sistema tecnològic integral en la gestió recaptatòria de la comunitat autònoma

Per assegurar la integració del sistema tecnològic actual de gestió recaptatòria dels tributs i ingressos públics autonòmics de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), tant amb les aplicacions que empra el servei territorial de la Recaptació de Zona de Mallorca per a l'exercici de les seves funcions com amb el portal web i la Seu Electrònica de l'ATIB, que també desenvolupa la Recaptació de Zona, en els termes que estableixen l'article 64.1 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i els apartats 2.c) i 3.n) de l'article 21 de l'Ordre de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 22 de desembre de 2016 per la qual es regula l'estructura organitzativa i funcional de l'ATIB, s'ha d'encarregar al servei territorial de l'ATIB corresponent a la Recaptació de Zona de Mallorca l'execució de determinats serveis per desenvolupar i mantenir una solució tecnològica integral de les aplicacions de gestió, inspecció i recaptació de tributs i ingressos públics autonòmics de l'ATIB, d'acord amb les instruccions i la retribució que determini l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

L'encàrrec ha de comprendre, en tot cas, els serveis següents:

a) Desenvolupament d'una aplicació que cobreixi totes les funcions necessàries en la gestió, la inspecció i la recaptació de tributs i ingressos autonòmics gestionats per l'ATIB.

b) Integració de l'aplicació amb les aplicacions de gestió tributària i recaptatòria utilitzades per la Recaptació de Zona de Mallorca.

c) Integració de l'aplicació amb el portal web i la Seu Electrònica de l'ATIB i amb l'aplicació mòbil de l'ATIB.

d) Migració de les dades actuals de les aplicacions de MARES a la nova solució tecnològica.

 

Disposició addicional quarta

Cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions dutes a terme pels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en l'àmbit de determinats plans directors sectorials en matèria de residus

1. A fi de donar compliment efectiu al que estableix l'apartat primer de la disposició addicional dissetena de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures fiscals i administratives, es reconeixen les quanties següents a favor dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera en concepte de cofinançament del Govern de les Illes Balears de les inversions ja executades en matèria de tractament de residus que s'hi indiquen:

a) L'import de 6.462.933 euros a favor del Consell Insular de Menorca, corresponent al 30% del cost de les inversions en les plantes de triatge, de compostatge i de tractament de residus, en la clausura, adequació i ampliació d'abocadors i en la construcció de deixalleries, en el marc de l'article 6.4.c) i la resta de disposicions concordants del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus No Perillosos de Menorca, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 109, de 3 d'agost de 2006.

b) L'import de 15.753.938 euros a favor del Consell Insular d'Eivissa, corresponent al 30 % del cost de les inversions en l'abocador de Ca Na Putxa, en l'estació de transferència provisional d'Eivissa, en l'estació de transferència de Formentera i en la planta de triatge i tractament de matèria orgànica i altres infraestructures, en el marc de l'article 6.4.c) i la resta de disposicions concordants del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans d'Eivissa i Formentera, aprovat pel Decret 46/2001, de 30 de març, i del Protocol d'intencions subscrit el 25 de maig de 2007 entre el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d'Eivissa i Formentera per finançar les inversions esmentades.

c) L'import de 60.000 euros a favor del Consell Insular de Formentera, corresponent al 40% del cost de la inversió en la deixalleria de Formentera, en el marc del Pla Director Sectorial i del Protocol d'intencions esmentats en la lletra anterior.

2. Per a l'exigibilitat dels imports a què es refereix l'apartat anterior, el Govern de les Illes Balears, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, i els consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera han de subscriure els convenis respectius, en els quals s'han de preveure, en tot cas, els extrems següents:

a) El pagament de l'import a favor del Consell Insular de Formentera en el mateix exercici pressupostari corrent de l'any 2024.

b) Les anualitats pressupostàries per a l'abonament de les quanties corresponents a favor del Consell Insular de Menorca i del Consell Insular d'Eivissa, amb un màxim de deu anualitats, a comptar des de l'exercici corrent de l'any 2024.

c) La meritació de l'interès legal respecte de les anualitats corresponents als exercicis de 2025 i següents a què es refereix la lletra anterior, a comptar des de la data de subscripció del conveni, que s'haurà de calcular i fixar en la resolució que aprovi l'expedient de despesa que es tramiti per pagar les anualitats corresponents, de manera que s'aboni conjuntament amb l'import de cada anualitat.

3. S'autoritza el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació perquè habiliti els crèdits necessaris per dur-ho a terme en la secció 32 dels pressuposts generals de la comunitat autònoma, sens perjudici de les modificacions de crèdit que, si escau, s'hagin de fer a fi de dotar les partides corresponents, i sens perjudici de la tramitació i l'aprovació de l'expedient de despesa pluriennal corresponent.

4. El finançament de la resta de despeses i d'inversions en matèria de tractament de residus per raó de la insularització d'aquest servei, en el marc dels plans directors sectorials que aprovin els consells insulars d'acord amb la Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori, correspondrà en tot cas als consells insulars respectius, sens perjudici de l'eventual cofinançament, si escau, amb fons estatals o europeus, i sens perjudici de les taxes o tarifes aplicables per raó de la prestació del servei.

El que estableix el paràgraf anterior no impedeix que, si s'escau i en el marc de l'article 7.1.c) i la resta de disposicions concordants del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, o de la legislació aplicable en cada cas, la comunitat autònoma de les Illes Balears pugui coadjuvar també al finançament de les inversions que facin els consells insulars en matèria de tractament de residus, així com en matèria de transport terrestre, carreteres, cultura i esports, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Disposició addicional cinquena

Registre d'entitats privades de certificació urbanística i determinació de preus mínims i màxims que han de percebre

En el termini de quatre mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els consells insulars han de tenir en funcionament el Registre d'entitats privades de certificació urbanística a què fa referència l'article 158 nonies de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

Disposició addicional sisena

Oficines d'assistència en matèria de registres

1. Les oficines d'assistència en matèria de registres són òrgans administratius pel fet de tenir atribuïdes funcions amb efectes jurídics davant terceres persones, d'acord amb el que estableixen l'article 5.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i l'article 6 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En virtut de les competències atribuïdes a la Direcció General d'Estratègia Digital i Simplificació Administrativa, es creen les oficines d'assistència en matèria de registres, que han de dependre orgànicament i funcionalment del departament competent en matèria d'atenció a la ciutadania i gestió del Registre electrònic general de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, al qual correspon establir el model de funcionament i dictar les instruccions necessàries per establir-ne l'organització.

2. Les oficines d'assistència en matèria de registres existents abans de l'entrada en vigor de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, ja esmentada, han de continuar depenent orgànicament i funcionalment de la secretaria general o òrgan equivalent dels ens del sector públic que disposin d'aquestes oficines, en virtut de l'article 14.h) de la Llei 3/2003, ja esmentada.

3. Les oficines dels serveis centrals i dels serveis territorials, incloses les recaptacions de zona, de l'Agència Tributària de les Illes Balears a què es refereix l'article 12 de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears, i l'Ordre de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 22 de desembre de 2016 per la qual es regula l'estructura organitzativa i funcional de l'Agència Tributària de les Illes Balears, tenen la consideració d'oficines d'assistència en matèria de registres als efectes prevists en els articles 6.5, 12, 16, 41.1 i 66 i en la resta de disposicions concordants de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques, i han d'estar integrades en el sistema de registre de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, al qual ha de tenir accés el personal que, a aquest efecte, designi el director o la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

Aquestes oficines depenen orgànicament i funcionalment del director o la directora de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

Disposició addicional setena

Procediment de legalització extraordinària d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents a sòl rústic

1. Les edificacions, les construccions, les instal·lacions i els usos existents a sòl rústic respecte dels quals, en el moment de la presentació de la sol·licitud a què es refereix el primer paràgraf de l'apartat 2 d'aquesta disposició, ja no sigui exigible adoptar les mesures de restabliment de la legalitat urbanística, es poden legalitzar amb caràcter extraordinari en el termini màxim de tres anys, sense que siguin d'aplicació les condicions i els paràmetres urbanístics i d'ordenació territorial aplicables amb caràcter general a les edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents a sòl rústic, amb tots els drets i deures inherents a les obres dutes a terme amb llicència, amb excepció del que disposa tercer paràgraf de l' apartat 8 següent.

A l'efecte de determinar si ha prescrit o no l'acció de restabliment de la legalitat urbanística, l'òrgan municipal ha de tenir en compte el moment en què finalitzaren les obres, la classificació i la qualificació del sòl en aquell moment i la normativa aleshores vigent o la normativa posterior més favorable eventualment aplicable d'acord amb les regles de transitorietat que aquesta estableixi, a partir en tot cas de la delimitació legal de l'acreditació de la finalització de l'obra que conté l'article 196.3 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, en la redacció d'aquest precepte que resulta de l'article 54 d'aquesta llei.

En particular, pel que fa als sòls inclosos dins l'àmbit de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, i també a la resta de sòls rústics protegits regulats en la normativa aplicable, s'ha d'entendre que ha prescrit l'acció de restabliment de la legalitat urbanística si, a més del transcurs del termini de prescripció corresponent, s'acredita l'acabament de l'edificació, la construcció o la instal·lació o la implantació de l'ús amb anterioritat a la data en què l'acte o l'ús, si s'escau, hagi esdevingut prohibit.

Pel que fa als usos o canvis d'ús vinculats a edificacions, construccions o instal·lacions determinants de la comissió d'una infracció, aquests es poden legalitzar quan hagi prescrit l'acció de restabliment de la legalitat urbanística en relació amb l'ús irregular, tenint en compte, en tot cas que, respecte dels usos o canvis d'ús implantats abans del 29 de maig de 2014, el còmput del termini de prescripció s'entén iniciat en la data en què s' implantin.

2. El procediment l'ha d'iniciar la persona interessada, davant l'ajuntament corresponent, amb la sol·licitud de llicència de legalització extraordinària, que ha de comprendre totes les obres i els usos existents en la mateixa unitat predial que es trobin en situació de fora d'ordenació, ja sigui per legalitzar-los, ja sigui per legalitzar-ne una part i demolir la part respecte de la qual, a l'entrada en vigor d' aquesta llei, encara es puguin adoptar les mesures de restabliment de la legalitat urbanística.

A la sol·licitud s'ha d'adjuntar un projecte tècnic de legalització, adaptat a les particularitats derivades d'aquesta disposició, el qual ha d'incorporar les mesures següents:

a) En tot cas, un sistema de depuració d'aigua adequat al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

b) Si s'escau, les mesures que, discrecionalment i per raons d'interès públic, estableixi cada ajuntament als efectes específics d'aquest procediment de legalització extraordinària, mitjançant un acord plenari, en relació amb:

1r. Les condicions generals d'estètica de les edificacions, construccions o instal·lacions susceptibles de legalització extraordinària.

2n. Les que contribueixin a reduir la contaminació lumínica i a incrementar l'eficiència energètica o hídrica de l'edificació, la construcció o la instal·lació mitjançant la utilització de materials, tècniques i sistemes constructius, canvi d'instal·lacions, generació d'energia renovable, instal·lacions de dipòsits d'aigua o qualsevol altre sistema de reducció del consum energètic o hídric de la xarxa.

Així mateix, en els casos en què l'ús de què es tracti en cada cas constitueixi una activitat als efectes de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, s'ha d'incorporar al projecte tècnic de legalització el corresponent projecte d'activitats, en el qual s'han de preveure les modificacions que, si s'escau, siguin legalment exigibles per complir la normativa vigent en matèria d'activitats.

Sense perjudici de tot l'anterior, els ajuntaments, mitjançant també d'un acord plenari, poden establir, discrecionalment i per raons d'interès públic, les activitats i els usos que, als efectes específics d'aquesta disposició addicional, no seran susceptibles de legalització extraordinària.

3. La legalització extraordinària resta subjecta al pagament de les mateixes taxes i dels mateixos imposts prevists en la normativa per a les noves edificacions, construccions o instal·lacions.

Així mateix, la persona interessada ha d'abonar a l'ajuntament una prestació econòmica. Les quantitats ingressades per aquest concepte s'han de destinar a l'adquisició, la recuperació, la protecció i la gestió sostenible d'espais i recursos naturals o a la dotació del patrimoni municipal de sòl.

La prestació econòmica a què es refereix el paràgraf anterior s'ha de fixar en la mateixa resolució per la qual s'acordi la legalització extraordinària, per aplicació dels percentatges exposats a continuació respecte del cost d'execució material de l'edificació, construcció o instal·lació objecte de legalització extraordinària que consti en l'expedient:

a) El 10% si la legalització se sol·licita en el primer any de la vigència d'aquest procediment.

b) El 12,5% si se sol·licita en el segon any.

c) El 15% si se sol·licita en el tercer any.

El cost d'execució material s'ha de calcular d'acord amb els valors que corresponguin a la data de la sol·licitud de legalització extraordinària.

En els casos de legalització extraordinària d'usos o canvis d'ús vinculats a edificacions, construccions o instal·lacions, els percentatges anteriors s'han d'aplicar sobre el cost d'execució material de l'edificació, construcció o instal·lació vinculada a l'ús sempre que aquesta edificació, construcció o instal·lació no sigui objecte també de legalització extraordinària en el marc d'aquesta disposició, cas en el qual únicament s'ha d'exigir la prestació econòmica corresponent a la legalització de l'edificació, construcció o instal·lació.

Sense perjudici de tot l'anterior, en els casos en què, d'acord amb el que preveu el primer paràgraf de l'apartat 2 d'aquesta disposició addicional, determinades obres o usos existents en la mateixa unitat predial, considerats aïlladament al marge de la resta d'obres o usos, fossin intrínsecament susceptibles de la prestació econòmica que preveu l'article 189 de la Llei 12/2017, ja esmentada, la base de càlcul de la prestació econòmica regulada en aquest apartat i en l'apartat següent s'ha de reduir en la part corresponent a aquestes obres o usos, les quals han de formar part del mateix procediment de legalització extraordinària del conjunt d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos de la unitat predial.

4. Això no obstant, i pel que fa a les persones interessades sotmeses a l'impost sobre la renda de les persones físiques, la prestació econòmica que resulti d'aplicar els percentatges esmentats en l'apartat anterior s'ha de reduir en els percentatges següents:

a) En un 50% quan es tracti de contribuents la base imposable total dels quals, calculada en la mitjana de la corresponent als quatre darrers exercicis fiscals, no ultrapassi els 33.000 euros en cas de tributació individual o els 52.800 euros en cas de tributació conjunta.

b) En un 25% quan es tracti de contribuents la base imposable total dels quals, calculada en la mitjana de la corresponent als quatre darrers exercicis fiscals, no ultrapassi els 52.800 euros en cas de tributació individual o els 84.480 euros en cas de tributació conjunta.

5. El procediment extraordinari regulat en aquesta disposició addicional no és aplicable als casos següents:

a) Les edificacions, construccions o instal·lacions o usos que, d'acord amb el planejament vigent, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta o enderrocament.

b) Les edificacions, construccions instal·lacions o usos situades al domini públic, a la zona de protecció de les carreteres o a les servituds derivades de la legislació de costes, en les servituds del domini públic hidràulic o en les urbanitzacions il·legals que ja estiguin delimitades en els instruments de planejament municipal o territorial a efectes de l'aplicació d'un règim jurídic específic.

c) Les edificacions, construccions, instal·lacions o usos que impliquin l'exercici d'una activitat per a la qual es requereixi, d'acord amb la legislació sectorial vigent, l'adquisició de places, quotes o altres drets de caràcter públic i limitat, sense perjudici del que estableix la disposició transitòria quarta d'aquesta llei respecte dels habitatges destinats legalment a la comercialització d'estades turístiques amb anterioritat al 29 de maig de 2024.

d) Les edificacions, construccions, instal·lacions o usos en les quals es desenvolupin activitats vinculades a un ús prohibit d'acord amb la normativa vigent, a excepció de les activitats relacionades amb l'ús d'habitatges unifamiliars i de les activitats que verifiquin el que estableix l'article 37.5 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears. Tot això llevat que l'ajuntament hagi adoptat l'acord plenari a què es refereix el darrer paràgraf de l' apartat 2 d'aquesta disposició addicional, cas en el qual s'han de considerar únicament les activitats i els usos expressament prohibits en virtut de l'esmentat acord plenari.

D'acord amb això, les eventuals sol·licituds que es presentin en relació amb les edificacions, construccions, instal·lacions o usos esmentats en les lletres anteriors s'han d'inadmetre a tràmit, amb les comprovacions prèvies que a aquest efecte s'estimin adients.

6. En l'expedient que es tramiti, únicament s'hi han d'incorporar els informes o les autoritzacions sectorials requerits per la normativa estatal o europea per als casos de legalització ordinària d'actes i usos il·legals prevists en la legislació urbanística.

En conseqüència, no són exigibles, entre altres declaracions, informes o autoritzacions previstos en la normativa autonòmica o local, la declaració d'interès general a què es refereix l'article 26.1 de la Llei 6/1997 esmentada, ni tampoc, respecte d'activitats relacionades amb l'ús de l'habitatge unifamiliar, l'informe de l'article 36 de la Llei 6/1997 abans esmentada.

7. Les activitats relacionades amb l'ús de l'habitatge o amb qualsevol altre que es legalitzin d'acord amb aquest procediment extraordinari s'han de vincular a la superfície total de la parcel·la cadastral o conjunt de parcel·les cadastrals que conformin la finca registral on se situïn i aquesta no podrà ser objecte de segregació mentre subsisteixi l'activitat o activitats, llevat que, per excedir la parcel·la o conjunt de parcel·les la superfície mínima exigida per a l'activitat de què es tracti, es tramiti prèviament l'expedient apropiat de desvinculació.

8. El termini màxim per resoldre i per notificar la resolució final a la persona interessada és de sis mesos, i l'efecte del transcurs d'aquest termini màxim habilita l'interessat a considerar estimada la sol·licitud per silenci positiu, llevat que aquesta incorri en qualsevol dels supòsits d'inadmissibilitat o no verifiqui els requisits establerts en aquesta disposició addicional per tenir dret a la legalització extraordinària sol·licitada.

En cas d' estimació presumpta de la sol·licitud per silenci positiu, l'ajuntament haurà de liquidar els tributs i la prestació econòmica que corresponguin en la resolució expressa per la qual, si escau, es confirmi l'estimació presumpta en compliment del que estableix l'article 24.3.a) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En tot cas, l'incompliment de les mesures relatives al sistema de depuració d'aigua adequat o de la resta de mesures que, si s'escau, estableixi cada ajuntament, d'acord amb l'apartat 2, fonamentarà la desestimació de la sol·licitud.

La resolució en virtut de la qual s'atorgui o es confirmi, si escau, una llicència de legalització extraordinària d'un habitatge ha de fer constar expressament la prohibició de destinar-lo a la comercialització d'estades turístiques, i aquesta condició de la llicència, juntament amb l' obra nova legalitzada o la legalització de l'obra ja inscrita la descripció de la qual no canviï, s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat en el termini de tres mesos, juntament, si escau, amb l'escriptura de declaració d'obra nova de l'habitatge.

Els registradors de la propietat han de comunicar a l'ajuntament del municipi on radiqui la finca, mitjançant la certificació corresponent, la pràctica de la inscripció de la prohibició de destinar l'edifici a la comercialització d'estades turístiques.

9. Aquesta disposició desplega efectes una vegada que, en l'àmbit insular respectiu, s'hagi adoptat l'acord plenari del consell insular pel qual es decideixi implantar en l'àmbit insular corresponent aquest procediment de legalització extraordinària.

Aquest acord plenari s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i el termini de tres anys a què es refereix l'apartat 1 començarà a comptar a partir d'aquesta publicació.

D'acord amb això, totes les sol·licituds presentades en aquest termini de tres anys s'han de tramitar i resoldre de conformitat amb el que estableix aquesta disposició, amb independència que la resolució final del procediment es produeixi dins aquest termini de tres anys o més enllà d'aquest termini.

10. En els casos a què es refereix el penúltim paràgraf de l'apartat 2 anterior, una vegada concedida o confirmada, si escau, la llicència de legalització extraordinària i executades, si s'escau, les modificacions previstes en el projecte d'activitats, s'ha de presentar la declaració responsable corresponent, juntament amb la documentació addicional que pertoqui, en els termes que estableixen els articles 42 i 43 i la resta de disposicions concordants de la Llei 7/2013 esmentada.

11. Per contractar definitivament els serveis d'energia elèctrica, aigua, gas i de telecomunicacions serà suficient la presentació de la llicència de legalització extraordinària a les empreses distribuïdores, subministradores i comercialitzadores corresponents.

Transcorreguts deu anys des de l'obtenció de la llicència de legalització extraordinària es podrà sol·licitar la cèdula d'habitabilitat de renovació.

Disposició addicional vuitena

Règim extraordinari de millora d'instal·lacions esportives públiques municipals

1. Les obres de millora d'instal·lacions esportives públiques municipals legalment existents que tenguin per objecte implantar o adaptar els seus serveis complementaris o auxiliars, i que es portin a terme en el termini de cinc anys des del 29 de maig de 2024, queden excepcionalment excloses dels paràmetres dels instruments d'ordenació territorial i urbanística que, estrictament, impedeixin la seva execució, tret del que disposa l'apartat següent.

2. Per a la millora de les instal·lacions esportives esmentades es poden dur a terme obres, ampliacions, reformes, demolicions i reconstruccions parcials o totals, sempre que:

a) L'increment de la superfície edificada i de l'ocupació no excedeixi en un 20% d'allò legalment construït, o actualment permès si fos major, ni suposi un menyscapte dels serveis i les instal·lacions ja implantats, i no podrà proposar-se en l'espai de reculada fixat a l'instrument de planejament municipal.

b) Les actuacions esmentades no suposin un augment de l'alçada màxima existent, o permesa si aquesta és major, excepte en allò estrictament necessari per a la instal·lació d'equipaments d'ascensors, escales d'emergència, climatització, telecomunicacions, eficiència energètica i homogeneïtzació d'elements en cobertes.

3. Aquesta disposició no és aplicable una vegada exhaurits els límits de superfície edificada i d'ocupació que s'hi estableixen.

4. L'ajuntament haurà d'incorporar en el seu planejament urbanístic, si escau, les actuacions dutes a terme en aplicació d'aquesta disposició quan s'aprovi la revisió o la modificació del planejament esmentat.

Disposició addicional novena

Llocs de difícil cobertura de l'entitat Gestió Sanitària de les Illes Balears

1. Es consideren de difícil cobertura els llocs de treball del personal laboral de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària de les Illes Balears corresponents als centres i establiments ubicats a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, el requisit d'accés dels quals sigui una titulació de la branca sanitària.

Per declarar un lloc de treball de difícil cobertura pel procediment establert en aquesta disposició cal comprovar la concurrència objectiva dels criteris assistencials i personals següents:

a) El preu mitjà del lloguer d'un habitatge de superfície mitjana d'una zona geogràfica propera al centre on es presti servei en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears i la resta del territori de l'Estat.

b) La sobrecàrrega estacional mesurada en funció de la població desplaçada o flotant en el període estival.

c) La dificultat de cobrir llocs de treball pels diferents sistemes de selecció i mobilitat, tant els de personal fix com els de personal temporal.

​​​​​​​d) La doble insularitat pel fet de prestar servei en algun centre o establiment sanitari ubicat a les illes de Menorca o d'Eivissa i Formentera.

e) Les prolongacions de la jornada de treball ordinària, basada en el nombre de professionals que en el darrer any natural hagin realitzat prolongacions de la jornada esmentada.

2. La prestació de serveis en els llocs de difícil cobertura serà incentivada en l'àmbit retributiu a través del complement de llocs de difícil cobertura.

La determinació dels llocs de treball de difícil cobertura, la fixació de l'import del complement i el calendari del seu abonament els determinarà el Consell de Govern, d'acord amb el procediment que preveu l'apartat 2.5 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

3. Els serveis prestats en un lloc de treball de difícil cobertura tindran una valoració addicional en els procediments de selecció i mobilitat, i també seran determinants a l'hora de prioritzar la participació del personal en les activitats formatives, tal com determini un acord de l'òrgan de govern de l'entitat, prèvia negociació amb el comitè d'empresa.

4. La qualificació d'un lloc de treball com a de cobertura difícil s'ha de revisar obligatòriament cada quatre anys, sens perjudici de fer-ho amb una periodicitat inferior si el Consell de Govern, a iniciativa pròpia o a instància de la conselleria d'adscripció o de l'entitat, aprecia que han variat les circumstàncies que varen motivar la declaració.

Disposició addicional desena

Declaració del servei d'explotació de llotja i subhasta de productes pesquers com a servei d'interès econòmic general a l'àmbit territorial de l'illa de Mallorca

1. Per tal d'assegurar la viabilitat del sector pesquer de les Illes Balears i garantir la correcta aplicació de la normativa relativa a la primera venda de productes pesquers, es declara, a l'àmbit territorial de l'illa de Mallorca, el servei d'explotació de llotja i subhasta de productes pesquers com a servei d'interès econòmic general, amb els efectes que disposa la Decisió de la Comissió, de 20 de desembre de 2011, relativa a l'aplicació de les disposicions de l'article 106, apartat 2, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea als ajuts estatals en forma de compensació per servei públic concedits a algunes empreses encarregades de la gestió de serveis d'interès econòmic general [notificada amb el número C (2011) 9380].

2. En el marc de la normativa esmentada a l'apartat anterior i de la legislació aplicable en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears podran establir les compensacions o els ajuts que corresponguin per a l'execució del servei d'interès econòmic general esmentat, mitjançant els instruments jurídics adients, els quals han de contenir, entre d'altres extrems, el règim de drets i d'obligacions a què queden sotmesos els beneficiaris.

Disposició addicional onzena

Delegació de competències dels consells insulars en relació amb les entitats privades de certificació urbanística

1. D'acord amb l'article 64 de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, el Consell Insular de Mallorca podrà delegar en l'Ajuntament de Palma algunes o totes les competències administratives relatives a les entitats privades de certificació urbanística a què es refereix el capítol III, del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, com ara, entre d'altres, les autoritzacions, les suspensions i les extincions de les autoritzacions, el registre i el règim sancionador, quan aquestes entitats hagin d'exercir les seves funcions en l'àmbit municipal de Palma, amb excepció únicament de la facultat de fixar els preus mínims i màxims que preveu l'article 158 terdecies de la Llei 12/2017 esmentada.

2. L'establert a l'apartat anterior s'ha d'entendre sens perjudici del règim legal de delegació de competències a altres administracions que preveu l'article 116 de la Llei 4/2022, de 22 de juny, de consells insulars, amb el límit en tot cas de la facultat dels consells insulars de fixació de preus mínims i màxims, la qual és indelegable.

Disposició transitòria primera

Règim transitori relatiu a la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB)

Els efectes de la supressió de la CMAIB es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.

Les actes de les sessions ja celebrades i pendents d'aprovació el dia 29 de maig de 2024 s'han d'aprovar en el termini màxim de tres mesos des de la data esmentada, mitjançant una convocatòria extraordinària i única dels darrers membres integrants dels comitès i del ple de la CMAIB, únicament als efectes esmentats.

​​​​​​​Disposició transitòria segona

Règim transitori de les sol·licituds de cèdula de primera ocupació, de llicència d'ocupació o de primera utilització i de certificats de no necessitat en tramitació, i de les llicències d'ocupació o de primera utilització ja atorgades en els casos en què encara no s'hagi sol·licitat la cèdula de primera ocupació

1. Les sol·licituds de cèdula de primera ocupació efectuades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei s'atorgaran d'acord amb la normativa anterior.

Així mateix, les sol·licituds de cèdula de primera ocupació efectuades després de l'entrada en vigor d'aquesta llei s'atorgaran d'acord amb la normativa anterior en els casos en què la llicència d'ocupació o de primera utilització no incorpori el nombre de places perquè s'ha dictat anteriorment a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

2. En el cas de les sol·licituds de llicència d'ocupació o de primera utilització que a l'entrada en vigor d'aquesta llei estiguin en tramitació, hauran d'incorporar el nombre de places, si escau, a la resolució.

3. En el cas de les sol·licituds dels certificats de no necessitat que expedeixen els ajuntaments, en els casos en què la legislació sectorial exceptua de l'obtenció de la llicència d'ocupació o de primera utilització i de la cèdula d'habitabilitat, que a l'entrada en vigor d'aquesta llei estiguin en tramitació hauran d'incorporar el nombre de places, si escau, a la resolució.

Disposició transitòria tercera

Règim transitori en matèria de relacions per mitjans electrònics en convocatòries de subvencions

Mentre no s'adaptin les bases reguladores o les normes equivalents a la previsió que conté l'apartat 2 de l'article 13 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, introduït per l'article 3 d'aquesta llei, les convocatòries de subvencions poden exigir que els sol·licitants, els beneficiaris i, si s'escau, les entitats col·laboradores que siguin persones físiques es relacionin amb l'entitat convocant a través de mitjans electrònics, sempre que es compleixin igualment els requisits materials prevists en la normativa administrativa general per fer-ho.

Disposició transitòria quarta

Règim transitori aplicable al procediment de legalització extraordinària d'edificacions, construccions, instal·lacions i usos existents a sòl rústic

1. La prohibició de destinar els habitatges objecte de la legalització extraordinària regulada en la disposició addicional setena d'aquesta llei a la comercialització d'estades turístiques no serà aplicable als habitatges destinats legalment a la comercialització d'estades turístiques amb anterioritat al 29 de maig de 2024 mentre es mantengui vigent el títol habilitant corresponent.

Pel que fa als habitatges objecte de comercialització turística habilitats de conformitat amb la derogada Llei 2/2005, de 22 de març, de comercialització d'estades turístiques, que s'acullin al procediment de legalització extraordinària, podran continuar l'activitat amb l'habilitació de comercialització turística sempre que compleixin amb el sistema d'acreditació de qualitat a què fa referencia la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears; així mateix, respecte d'aquests habitatges s'haurà de presentar a l'administració turística insular competent un certificat de solidesa i seguretat, emès per un tècnic competent, dins el termini màxim de tres mesos des de la notificació de la resolució de legalització extraordinària de l'habitatge.

2. En els casos prevists en aquesta disposició transitòria, tampoc no serà aplicable la prohibició esmentada si es du a terme la legalització extraordinària, d'acord amb la mateixa disposició addicional setena d'aquesta llei, d'una construcció o instal·lació vinculada a l'habitatge que formi part de la mateixa unitat predial.

Disposició transitòria cinquena

Atribucions i funcions en matèria d'ordenació del litoral

Fins que no es duguin a terme, d'acord amb el que preveu l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, les transferències efectives de les atribucions i les funcions en matèria d'ordenació del litoral, les continuarà exercint la conselleria del Govern de les Illes Balears que tengui atribuïda la competència en aquesta matèria.

Disposició transitòria sisena

Regularització dels emissaris en servei associats a infraestructures públiques de sanejament i construïts abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes

1. Els emissaris associats a infraestructures públiques de sanejament construïts abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i que es trobin en servei queden regularitzats, pel que fa als abocaments, amb les condicions actuals.

2. La previsió continguda en l'apartat anterior s'entén sens perjudici que, quan s'hagin de dur a terme obres de millora, substitució o modificació substancials dels emissaris, s'acompleixin tots els tràmits i s'obtenguin tots els títols habilitants prevists en la legislació de costes, amb aplicació de la legislació d'avaluació ambiental.

Disposició transitòria setena

Règim transitori relatiu a les sol·licituds de llicència per a la construcció d'habitatges de nova planta o canvi d'ús a habitatge en edificis existents a sòl rústic que es tramiten d'acord amb l'article 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears

Pel que fa exclusivament a l'emissió de l'informe previst en l'article 36 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears, les llicències urbanístiques per construir habitatges de nova planta o canviar l'ús d'edificis existents a habitatge que estiguin en tramitació a l'entrada en vigor d'aquesta llei es resoldran d'acord amb la modificació de l'article esmentat continguda en aquesta llei.

Disposició transitòria vuitena

Règim transitori d'autoritzacions provisionals

El termini màxim de tres mesos a què es refereix la lletra c) de l'apartat 3 de la disposició transitòria dissetena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, introduïda per l'apartat 34 de l'article 54 d'aquesta llei, s'ha de comptar a partir de l'entrada en vigor de la present llei en tots els casos en què ja s'hagi produït l'aprovació inicial de la modificació o la revisió del planejament.

Disposició transitòria novena

Procediments previstos en el Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears

Els procediments previstos en el Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, que ja s'hagin iniciat en el moment que entri en vigor aquesta llei continuaran la tramitació d'acord amb el que disposa aquesta llei, tenint en compte així mateix, si s'escau, la resta de disposicions transitòries específiques d'aquesta llei, així com, pel que fa als procediments iniciats abans de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2024 esmentat sense cap règim transitori específic, la qual cosa estableix la disposició transitòria tercera de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Disposició transitòria desena

Regularització de títols de socorristes

S'amplia fins al 18 de juliol de 2026 el termini previst en la disposició transitòria segona del Decret 27/2015, de 24 d'abril, de modificació del Decret 2/2005, de 14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que han de complir les platges i zones de bany de la comunitat autònoma de les Illes Balears, perquè les persones interessades puguin inscriure's de manera provisional en el Registre professional de socorristes d'activitats aquàtiques de les Illes Balears, en els termes i amb l'abast que preveu la disposició transitòria esmentada.

Disposició transitòria onzena

Règim dels procediments sancionadors en curs

Els procediments sancionadors iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, en cas que s'hagi dictat la resolució d'inici, han de continuar la seva tramitació conformement amb la normativa vigent.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta llei i, en particular, les disposicions següents:

a) Els articles 7 i 8 de la Llei 10/2023, de 5 d'abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears.

b) La disposició addicional quarta de la Llei 6/2023, de 16 de març, d'àrees municipals d'impuls comercial de les Illes Balears.

c) Els articles 4 i 5 del Decret llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears.

d) El capítol XI del títol I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

e) La disposició addicional primera de la Llei 11/2017, de 20 de desembre, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

f) El Decret llei 2/2020, de 31 de gener, de mesures urgents per impulsar i estimular el Parc Balear d'Innovació i Tecnologia (ParcBit).

g) La disposició addicional tercera de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

h) El Decret 29/2023, de 15 de maig, pel qual s'aproven els principis generals i directrius de coordinació relatius al mapa i la provisió mínima dels serveis socials, i la declaració de zones d'atenció preferent a les Illes Balears.

i) L'article 17 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

j) Els apartats 5 i 6 de l'article 22 del text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

k) La lletra c) de l'apartat 1 de l'article 2 del Decret 37/2014, de 8 d'agost, regulador del sistema de compensació econòmica destinat als ajuntaments i a les entitats locals menors de les Illes Balears que abonin als seus membres electes retribucions per exercir els càrrecs en règim de dedicació exclusiva o parcial al servei de la gestió pública local.

l) Les lletres c) i g) de l'apartat 1 de l'article 3 de l'Ordre de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 22 de desembre de 2016 per la qual es regula l'estructura organitzativa i funcional de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

m) La disposició final segona del Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, de mesures en l'àmbit educatiu i en el sanitari.

n) La Llei 4/2016, de 6 d'abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l'ús del català en l'àmbit de la funció pública, en tot allò que s'oposi, contradigui o resulti incompatible amb el contingut de la present llei.

o) El Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears.

 

Disposició final primera

Modificació de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023

Els apartats 4 i 5 de la disposició addicional setena de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, queden modificats de la manera següent:

“4. Quan l'Ens de Residus de les Illes Balears estigui operatiu i en funcionament, en el marc de les comissions insulars a què fa referència l'article 17 del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, aprovarà la planificació per al repartiment dels recursos disponibles procedents de la recaptació de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, a les administracions i entitats publiques que tenguin atribuïdes competències en l'àmbit de la recollida o el tractament de residus municipals, sempre que disposin de projectes ajustats als criteris de l'apartat 5 d'aquesta disposició.

L'Ens de Residus de les Illes Balears executarà els projectes d'àmbit de tota la comunitat autònoma.

5. Sens perjudici de l'apartat 3 d'aquesta disposició, la planificació, que pot referir-se a més d'una anualitat, ha de seguir els criteris següents, sempre respectant de la manera més acurada possible l'esperit de l'impost com a instrument econòmic destinat a fomentar la prevenció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus, amb la fracció orgànica com a prioritària o preferent, i a desincentivar l'eliminació en abocador i el tractament en instal·lacions d'incineració:

a) Únicament es poden tenir en compte projectes relatius als fluxos de residus no destinats al dipòsit en abocador, la incineració o la valorització energètica.

b) Els fons s'han de destinar a projectes relatius a la recollida selectiva dels residus municipals separats en origen i/o al tractament corresponent, amb especial atenció a la matèria orgànica.

c) Independentment de la recaptació per municipis, s'han de prioritzar els projectes que cobreixin un percentatge més alt de població atesa.

d) Es poden tenir en compte altres projectes, com els relatius a la preparació per a la reutilització.

e) Es poden tenir en compte projectes de millora d'instal·lacions per a l'emmagatzematge i la gestió intermèdia dels residus (àrees d'aportació o deixalleries).

En tots els casos s'han de prioritzar els projectes en els quals s'apliquin les millors tècniques disponibles. Un cop aplicats els criteris anteriors, els fons romanents es podran destinar a projectes dins l'àmbit privat, tot seguint les mateixes prioritats.

Es consideraran costs inherents als criteris generals aplicables, entre d'altres, els següents:

1r. Els costs destinats a la recollida selectiva de matèria orgànica i al seu tractament corresponent, ja siguin noves inversions com costs d'explotació derivats d'instal·lacions i infraestructures actualment en funcionament.

2n. Els costs relatius a noves inversions, així com a despeses d'explotació derivades d'instal·lacions destinades a la preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus.”

 

​​​​​​​Disposició final segona

Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

La disposició addicional quarta de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“Disposició addicional quarta

Garanties que s'han de constituir per les obres i instal·lacions dutes a terme per les empreses distribuïdores d'energia elèctrica

1. Quan les empreses titulars de les xarxes de distribució d'energia elèctrica de les Illes Balears hagin de dur a terme obres i instal·lacions per a les quals s'exigeixi una llicència, autorització o comunicació prèvia, aquestes empreses poden substituir la garantia que hagin de constituir per a cada llicència municipal, autorització municipal o comunicació prèvia per una única garantia d'àmbit insular, que donarà cobertura a totes les obres i instal·lacions que hagin de dur a terme a cadascuna de les illes.

2. Aquesta garantia s'ha de constituir davant la tresoreria del consell insular que correspongui, per un import que s'ha de quantificar com el valor equivalent a l'1% del volum total de la inversió anual amb dret a retribució de l'empresa prevista en el pla d'inversió anual per a l'illa corresponent, amb l'informe favorable de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb l'article 40.1.h) de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, i la resta de disposicions concordants.

3. La garantia esmentada respon del valor econòmic de la reposició a l'estat originari dels béns de titularitat pública que es puguin veure afectats per l'execució de totes les obres i instal·lacions de distribució d'energia elèctrica en baixa i mitjana tensió o, si no hi ha aquesta reposició, dels danys i perjudicis corresponents.

En conseqüència, un cop fet el preceptiu requeriment a l'empresa distribuïdora i que aquest no hagi estat degudament atès, l'entitat pública titular del bé que no hagi estat correctament reposat a l'estat originari pot sol·licitar davant la tresoreria del consell insular que correspongui, mitjançant una resolució degudament motivada i dictada d'acord amb el procediment aplicable, l'execució parcial o, si escau, total de la garantia constituïda conformement amb aquesta disposició legal pel valor econòmic a què es refereix el paràgraf anterior.

4. En el darrer trimestre de cada any s'ha d'actualitzar, si escau, la garantia per a l'any següent amb l'import de la inversió de l'any corresponent que prèviament hagi rebut l'informe favorable de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

5. En cas d'execucions parcials de la garantia, la persona dipositant l'ha d'actualitzar en el termini màxim d'un mes comptador des de cada execució parcial.”

Disposició final tercera

Modificacions de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024

1. La lletra f) de la disposició addicional quarta de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, queda modificada de la manera següent:

“f) Proposar els criteris administratius pertinents per respondre, per mitjà de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i de la presidència del consell assessor, les consultes tributàries escrites a què es refereix l'article 88 de la Llei general tributària, i també, en casos d'especial transcendència, fixar els criteris administratius pertinents amb ocasió de les actuacions d'informació als obligats tributaris a càrrec de l'Agència Tributària de les Illes Balears a les quals fa referència l'article 87 de la mateixa llei general.”

2. La lletra e) de la disposició derogatòria única de la Llei 12/2023 esmentada queda modificada de la manera següent:

“e) L'article 35 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears."

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 2/2024, d'11 d'abril, de creació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics de les Illes Balears

L'apartat 3 de la disposició transitòria tercera de la Llei 2/2024, d'11 d'abril, de creació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“3. A sol·licitud de les entitats locals que hagin subscrit convenis i als únics efectes de l'existència d'una plataforma per a la presentació de les declaracions, transitòriament es podran seguir aplicant les clàusules referides a aquesta qüestió dels convenis esmentats per establir l'ús del portal existent com a mecanisme de presentació de les declaracions.”

Disposició final cinquena

Modificacions de la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2017

1. El segon paràgraf de l'apartat 3 de l'article 38 de la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Així mateix, en els termes que prevegin el decret dels estatuts de l'agència esmentada i l'acord del Consell de Govern d'autorització prèvia de modificació dels estatuts de la Fundació Balear d'Innovació i Tecnologia, el personal laboral d'aquesta fundació es podrà subrogar en l'Agència en la mesura en què sigui necessari per exercir les funcions atribuïdes a aquesta, d'acord amb la disposició addicional desena de la Llei 7/2010.”

2. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 4 de l'article 38 de la Llei 18/2016 esmentada, amb la redacció següent:

“Així mateix, tots els convenis de col·laboració de l'Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions relacionats amb la implantació, el desplegament i la gestió d'infraestructures, sistemes, xarxes i serveis de telecomunicacions destinats a serveis audiovisuals, de dades o multimèdia, la mobilitat i Internet, o qualsevol tipus de xarxa de telecomunicacions i radiocomunicacions electròniques, incloent el desplegament i la gestió de la xarxa de comunicacions mòbils professionals per als cossos d'emergències i de seguretat de les Illes Balears, podran tenir una vigència inicial màxima de vint anys, prorrogables fins a vint anys més."

Disposició final sisena

Modificacions del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional tercera, al Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició addicional tercera

Selecció del personal funcionari interí del cos ajudant facultatiu, escala socioeducativa

1. Les disposicions d'aquest decret no són aplicables a la selecció de personal funcionari interí del cos ajudant facultatiu, escala socioeducativa.

Tampoc s'ha d'aplicar a aquest personal l'Acord del Consell de Govern de 12 de juliol de 2024 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial de Serveis Generals d'11 de juliol de 2024 pel qual es regula la selecció mitjançant personal funcionari interí.

2. S'autoritza la conselleria competent en matèria d'educació perquè aprovi i resolgui una nova convocatòria, per concurs de mèrits, per conformar una borsa d'aspirants a funcionaris interins del cos ajudant facultatiu, escala socioeducativa.”

2. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria cinquena, al Decret 30/2009 esmentat, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria cinquena

Vigència de les borses del cos ajudant facultatiu, escala socioeducativa

1. Les borses d'aspirants a funcionaris interins del cos ajudant facultatiu, escala socioeducativa, conformades mitjançant el procediment ordinari i mitjançant el procediment extraordinari, regulats, respectivament, en els articles 3 i 4 d'aquest decret, es mantenen vigents fins que s'aprovi i es resolgui la convocatòria a què fa referència l'apartat 2 de la disposició addicional tercera d'aquest decret.

2. Mentre estiguin vigents, les borses han de ser gestionades per la conselleria competent en matèria d'educació. A aquests efectes, les conselleries competents en matèria de funció pública i d'educació s'han de coordinar amb l'objectiu que la borsa es gestioni adequadament.

3. Una vegada s'aprovi i es resolgui la nova convocatòria a què fa referència l'apartat 2 de la disposició addicional tercera d'aquest decret i fins que no s'aprovi una norma reglamentària que reguli la selecció d'aquest personal funcionari interí, la selecció s'ha de fer mitjançant convocatòries anuals de concurs de mèrits, aprovades per la conselleria competent en matèria d'educació."

​​​​​​​Disposició final setena

Modificació del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el fons de prevenció i gestió de residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears

1. L'article 16 del Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el fons de prevenció i gestió de residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Article 16

Normes particulars sobre el destí del Fons de Prevenció i Gestió de Residus

1. El Fons de Prevenció i Gestió de Residus, una vegada deduïts els costs de distribució, inclosos els de personal, s'ha de destinar a fomentar la millor gestió ambiental dels residus; especialment la prevenció, la preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus de les fraccions no subjectes a responsabilitat ampliada del productor, amb la fracció orgànica com a preferent, tant pel que fa a la recollida com al tractament, amb especial atenció a fomentar-ne la qualitat.

Així mateix, el Fons es pot destinar a finançar estudis de residus i campanyes de sensibilització, de divulgació i d'educació ambiental, dins el marc previst en l'article 33.1 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

2. Són beneficiaris del Fons, en l'àmbit dels residus municipals, els ens locals titulars del servei de tractament de residus domèstics o municipals.

3. D'acord amb l'article 43.3 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, el retorn equitatiu dels ingressos s'ha de fer tenint en compte la recaptació efectiva i un adequat equilibri territorial entre illes, el qual haurà de ser directament proporcional a la recaptació provinent de cada una d'elles, excloent-ne les persones o entitats beneficiàries de les illes en les quals els contribuents del cànon gaudeixin de l'exempció a què fa referència l'article 45.2.c) de la llei esmentada.

A partir d'aquests principis, la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic ha de decidir la distribució, podent subscriure amb les entitats locals responsables del servei de tractament de residus els instruments de col·laboració administratius adients per a la recepció directa del fons, el qual s'haurà de destinar a les finalitats previstes en aquest article.”

2. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional sisena, al Decret 16/2022 esmentat, amb la redacció següent:

“Disposició addicional sisena

Gestió del Fons durant els anys 2024 i 2025

Fins que l'Ens de Residus de les Illes Balears estigui operatiu i en funcionament, i en concret, per als anys 2024 i 2025, els consells insulars han d'assumir les funcions d'aquest ens pel que fa a la gestió del fons esmentat, per la qual cosa es durà a terme una transferència dels fons a cadascun dels consells insulars.

Els criteris generals aplicables a la distribució dels fons procedents de la recaptació de l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, seran els establerts a la disposició addicional setena de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023.”

Disposició final vuitena

Modificacions de la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge

1. L'apartat 5 de l'article 2 de la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge, queda modificat de la manera següent:

“5. Els HPL han de constituir el domicili habitual i permanent dels usuaris o beneficiaris, sense que en cap cas no puguin ser comercialitzats sota la modalitat d'estada turística prevista a la legislació turística. Per poder accedir a un habitatge de preu limitat, en qualsevol de les modalitats d'accés a aquests habitatges, el beneficiari ha de ser una persona física major d'edat, resident a les Illes Balears com a mínim des de fa cinc anys de manera consecutiva, i no pot ser titular del ple domini o d'un dret real d'ús i gaudi sobre més d'un 50% d‘algun habitatge lliure o sotmès a algun règim de protecció, tret que l'habitatge resulti sobrevingudament inadequat per a les circumstàncies personals o familiars o altres circumstàncies objectives acreditades degudament. Aquests requisits s'han de complir pel beneficiari durant tot el temps d'ús i gaudi del HPL.”

2. L'article 3 de la Llei 3/2024 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 3

Creació del Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat

Es crea el Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat, amb la finalitat que la informació que hi figuri formi part d'un registre integrat únic i informatitzat, de caràcter administratiu, autonòmic i públic.

Als efectes d'assegurar el correcte compliment d'aquesta llei, els ajuntaments han de trametre, amb periodicitat trimestral, la relació de sol·licituds de llicència i de declaracions responsables relatives a habitatges de preu limitat que hagin rebut.”

3. La lletra g) de l'apartat 3 de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2024 esmentada queda modificada de la manera següent:

“g) Obtenir de l'administració informació actualitzada i detallada sobre les dades de contacte dels agents immobiliaris de les Illes Balears que constin en el Registre oficial d'agents immobiliaris de les Illes Balears.”

4. La lletra n) de l'apartat 7.1 de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2024 esmentada queda modificada de la manera següent:

“n) Facilitar a les persones interessades, i especialment a les que siguin usuàries dels serveis, tota la informació que indiquen els articles 13 i 14 del Reglament general de protecció de dades, així com qualsevol comunicació d'acord amb els articles 15 a 22 i 34, relativa al tractament, d'una manera concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill.”

5. S'afegeixen dues lletres, les lletres o) i p), a l'apartat 7.1 de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2024 esmentada, amb la redacció següent:

“o) Els agents immobiliaris, com a responsables del tractament de les dades personals dels contractes que subscriguin amb les persones usuàries dels serveis, han de complir amb les previsions del Reglament (UE) 2016/679, i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i específicament amb els principis de l'article 5 del RGPD.

p) Les persones usuàries dels serveis poden exercir davant els agents immobiliaris, responsables del tractament, els drets d'informació, d'accés, de rectificació, de supressió, de limitació del tractament, de portabilitat, d'oposició i de no ser objecte de decisions individuals automatitzades, regulats als articles 15 a 22 del Reglament (UE) 2016/679.”

6. L'apartat 10.4 de la disposició addicional catorzena de la Llei 3/2024 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Aquests cursos es podran realitzar de manera presencial, a distància i mitjançant plataforma d'aprenentatge electrònic (e-learning), amb la garantia per part del centre de dur a terme tutories, atenció a l'alumnat, i seguiment i control del procés d'aprenentatge.

El professorat que tingui al seu càrrec aquesta formació haurà de comptar amb la titulació universitària o de formació professional de grau superior adient per impartir les matèries que s'indiquen a l'apartat anterior.

Els centres d'estudis no universitaris han de disposar de professorat qualificat i suficient per atendre l'alumnat, amb un màxim de 30 alumnes per professor. Aquests centres hauran de rendir comptes a la direcció general competent en matèria d'habitatge, sempre que aquesta ho requereixi, sobre les qüestions relatives a la gestió i l'aprofitament dels cursos de formació.”

7. La lletra a) de l'apartat 11.3 de la disposició addicional catorzena de la Llei 3/2024 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Les dades personals de qui contracti els serveis, que seran les mínimes necessàries per complir la finalitat del tractament, i títol que l'habilita.”

8. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 13, a la disposició addicional catorzena de la Llei 3/2024 esmentada, amb la redacció següent:

“13. Protecció de dades de caràcter personal del Registre oficial d'agents immobiliaris de les Illes Balears.

1. El tractament de les dades personals del Registre oficial d'agents immobiliaris de les Illes Balears està subjecte al règim de protecció de les dades de caràcter personal, de conformitat amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (en endavant, RGPD), i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

Així mateix, podran tenir-se en compte els informes, criteris interpretatius, circulars i resolucions que al respecte aprovi o recomani l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

2. La persona titular de la direcció general competent en matèria d'habitatge és la responsable del tractament del Registre oficial d'agents immobiliaris de les Illes Balears, d'acord amb l'article 4.7 del RGPD.

El responsable del tractament vetllarà perquè la informació i les comunicacions que hagi de dur a terme, en el compliment de les obligacions que estableix la normativa de protecció de dades, s'efectuïn de manera concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill.

3. Les dades personals dels agents immobiliaris que s'hagin de recaptar i tractar pel responsable del Registre oficial d'agents immobiliaris de les Illes Balears han de complir amb els principis de l'article 5 del RGPD, especialment amb el principi de minimització de dades.

4. El Registre permetrà l'accés públic a les dades de contacte dels agents immobiliaris de les Illes Balears.

5. Els agents immobiliaris de les Illes Balears poden exercir davant el titular de la direcció general competent en matèria d'habitatge els drets d'informació, d'accés, de rectificació, de supressió, de limitació del tractament, de portabilitat, d'oposició i de no ser objecte de decisions individuals automatitzades, regulats als articles 15 a 22 del RGPD.

6. Les dades personals inscrites en el Registre han de ser exactes i, si escau, actualitzades; s'han d'adoptar les mesures necessàries perquè se suprimeixin o es rectifiquin sense dilació les dades personals que siguin inexactes pel que fa a la finalitat per a la qual es tracten.

Les dades inscrites en el Registre seran tractades de manera que se'n garanteixi una seguretat adequada, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental, mitjançant l'aplicació de les mesures tècniques o organitzatives adequades establertes pel responsable del tractament.

7. El responsable del tractament podrà establir les instruccions necessàries per ajustar les operacions de tractament del Registre a la normativa vigent en protecció de dades de caràcter personal. A més, ha de:

a) Prendre les mesures oportunes per facilitar als agents immobiliaris de les Illes Balears tota la informació que indiquen els articles 13 i 14 del RGPD, així com qualsevol comunicació d'acord amb els articles 15 a 22 i 34 del RGPD relativa al tractament, d'una manera concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill.

b) Garantir que, per defecte, únicament es tracten les dades personals necessàries per a la finalitat específica del tractament i, en particular, que les dades personals no siguin accessibles, sense la intervenció de la persona, a un nombre indeterminat de persones físiques. Aquesta obligació s'aplica a la quantitat de dades personals recollides, a l'abast del tractament, al termini de conservació i a l'accessibilitat de les dades.

c) Tenir en compte allò que disposa la normativa de protecció de dades, i especialment els articles 33 i 34 del RGPD, en cas de violació de la seguretat de les dades personals.

d) Aplicar les mesures tècniques i organitzatives apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc (com ara, la pseudonimització, el xifratge, etc.), tenint en compte l'estat de la tècnica, els costos d'aplicació i la naturalesa, l'abast, el context i les finalitats del tractament, així com els riscs de probabilitat i gravetat variables per als drets i les llibertats de les persones físiques, d'acord amb l'article 25 del RGPD.

S'entén que la informació ha estat pseudonimitzada quan no apareixen les dades personals protegides i la informació no identifica ni permet identificar a la persona física, però amb informació addicional –que ha de constar per separat- es pot revertir l'anonimització i accedir a les dades personals.

En aquest supòsit, atès que pot existir un procés reversible de l'anonimat, es requereixen mesures de protecció de les dades, així com mesures tècniques i organitzatives, a l'efecte que ningú sense autorització hi accedeixi i per garantir que les dades personals no s'atribueixen a una persona física identificada o identificable en la informació a la qual se li facilita el dret d'accés.”

9. L'apartat 11.4 de la disposició addicional catorzena de la Llei 3/2024 esmentada queda modificat de la manera següent:

“11.4. En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta disposició la conselleria competent en matèria d'habitatge aprovarà un model de full d'encàrrec en les dues llengües oficials, en format editable i no editable, disponible en tot moment per a la seva descàrrega des de la pàgina web de la conselleria.”

10. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional setzena, a la Llei 3/2024 esmentada, amb la redacció següent:

“Disposició addicional setzena

Norma específica per a la promoció de l'habitatge en l'àmbit del municipi de Palma

L'Ajuntament de Palma i els propietaris de sòls urbanitzables o sòls urbans que no tenguin la condició de solar o subjectes a dotació de serveis, i que no tenguin una previsió temporal de desenvolupament immediat al Pla General de Palma a l'entrada en vigor de la Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, poden firmar un conveni, en el termini d'un any des de la publicació de la llei esmentada, que permeti iniciar la tramitació i el desenvolupament del pla parcial, la unitat d'actuació o l'activitat de dotació, sempre que el propietari, a més de la reserva d'habitatges protegits prevista al Pla General, es comprometi a destinar al menys un 10% dels habitatges lliures a habitatges de preu limitat o sotmesos a un altre règim de control de preus previst a la normativa que permeti posar al mercat habitatge destinat als residents a preus assequibles.”

Disposició final novena

Modificacions de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears

1. El punt 6 de l'article 94 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears queda modificat de la manera següent:

“6. Oferir o prestar serveis de transport de viatgers publicitats en pàgines web o en altres mitjans sense el títol habilitant amb la finalitat de realitzar-los o d'intervenir com a mediador en la contractació. A aquest efecte, s'inclou l'oferiment o la prestació de serveis a través de canals de comercialització, com ara les xarxes socials, amb suport a pàgines web o d'aplicacions de missatgeria instantània, mitjançant les quals s'intercanviï la informació necessària per a la contractació dels serveis.”

2. L'apartat 1 de l'article 97 de la Llei 4/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Sense perjudici del que disposa l'article 79 anterior, les infraccions lleus s'han de sancionar amb una multa de fins a 400 euros; les greus, amb una multa de 401 a 1.000 euros; i les molt greus, amb una multa de 1.001 a 6.000 euros.

Això no obstant, les infraccions tipificades en el punt 1 de l'article 94 d'aquesta llei, quan es refereixin al transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme, s'han de sancionar amb una multa de 15.000 a 25.000 euros; i les infraccions tipificades en els punts 3 i 6 de l'article 94 ja esmentat, quan es refereixin al transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme, amb una multa de 6.001 a 12.000 euros.”

3. La lletra c) de l'apartat 1 de l'article 113 de la Llei 4/2014 esmentada queda modificada de la manera següent:

“c) Les persones que comercialitzin o ofereixin aquests serveis de transports. A aquest efecte, es consideraran també responsables les persones integrants dels canals de comercialització a què es refereix el punt 6 de l'article 94 d'aquesta llei, que comercialitzin o ofereixin aquests serveis de transport a través dels esmentats canals.”

4. El primer paràgraf de l'apartat 7 de l'article 114 de la Llei 4/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“7. A aquests efectes, els membres de la inspecció del transport terrestre o els agents de les forces actuants que legalment en tenen atribuïda la vigilància han de retenir la documentació del vehicle fins que no s'hagi fet efectiu l'import provisional de la sanció o es constitueixi un dipòsit o una caució pel mateix import.”

5. L'apartat 8 de l'article 114 de la Llei 4/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“8. Inicialment no es pot tornar la documentació del vehicle o deixar sense efecte la mesura cautelar d'immobilització del vehicle fins que no es faci efectiu l'import provisional de la sanció o es constitueixi un dipòsit o una caució pel mateix import.

Transcorreguts tres mesos des de l'aplicació de la mesura cautelar d'immobilització del vehicle sense que hagi pogut aixecar-se, l'administració responsable de la tramitació de l'expedient sancionador corresponent pot optar per donar per finalitzada aquesta immobilització a través de la resolució motivada corresponent, que ha de basar-se en criteris d'eficàcia i eficiència administrativa, ponderant degudament l'eficàcia de la mesura adoptada per impedir la continuació de l'activitat infractora davant del cost incorregut per l'administració, en mitjans personals i materials, derivats de la retirada i custòdia del vehicle. També pot valorar-se la possibilitat real que el vehicle pugui constituir garantia de cobrament de la sanció.

Finalitzada la instrucció de l'expedient, quan hagi recaigut sanció ferma i no s'hagi abonat o garantit l'import de la sanció en el termini corresponent, es podrà acordar el trasllat del vehicle a un centre autoritzat de tractament de vehicles per a la posterior destrucció i descontaminació d'aquest.”

Disposició final desena

Habilitació al Govern per a la modificació per norma reglamentària de determinades disposicions d'aquesta llei

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que contenen les disposicions finals d'aquesta llei per les quals es modifiquen el Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni; el Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de la l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears; i el Decret 16/2002, de 23 de maig, pel qual es desenvolupa el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es regula el fons de prevenció i gestió de residus i es modifica el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l'àmbit de l'Agència Tributària de les Illes Balears; així com també l'article pel qual es modifica el Decret 1/2024, de 5 de gener, pel qual s'aprova el Reglament del procediment sancionador de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria d'aquesta llei relativa a la regularització de títols de socorristes.

Disposició final onzena

Modificacions del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014

1. L'article 4 quater del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, queda modificat de la manera següent:

“Article 4 quater

Deduccions per a l'arrendador de béns immobles destinats a habitatge permanent al territori de les Illes Balears

1. S'estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica per la quantia corresponent al 75% de les despeses satisfetes pel contribuent durant l'exercici en concepte de primes d'assegurances que cobreixin totalment o parcialment l'impagament de les rendes a què el contribuent tengui dret per raó de l'arrendament a tercers d'un o diversos immobles situats a les Illes Balears destinats a habitatge, amb un màxim de 440 euros anuals, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) Que la durada inicial del contracte d'arrendament de l'habitatge amb un mateix arrendatari sigui igual o superior a un any, sense perjudici de les pròrrogues obligatòries per a l'arrendador regulades en l'article 9 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans.

b) Que s'hagi constituït el dipòsit de la fiança a què fa referència l'article 36.1 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, a favor de l'Institut Balear de l'Habitatge.

c) Que el contribuent declari en l'impost sobre la renda de les persones físiques el rendiment derivat de les rendes de l'arrendament de l'habitatge com a rendiments del capital immobiliari.

2. Així mateix, s'estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica, compatible amb la deducció regulada en l'apartat anterior i aplicable per una sola vegada en el primer exercici fiscal en què es verifiquin tots els requisits d'aquesta deducció, per la quantia corresponent al 50% de les despeses satisfetes pel contribuent durant l'exercici en concepte de primes d'assegurances de danys, de despeses de conservació i reparació i, si s'escau, de la resta de despeses inherents a la comunitat de propietaris, de despeses tributàries, de despeses vinculades a la formalització dels contractes d'arrendament i de despeses per obtenir certificats d'eficiència energètica relacionats amb els habitatges arrendats, amb un màxim de 1.500 euros, sempre que es tracti d'habitatges situats a les Illes Balears i es compleixin tots els requisits establerts en les lletres a), b) i c) de l'apartat anterior, així com els requisits addicionals següents:

a) Que l'habitatge no s'hagi arrendat durant, com a mínim, els dos exercicis fiscals immediatament anteriors a l'exercici fiscal en què s'apliqui la deducció.

b) Que l'import de la renda de l'arrendament per a cada arrendatari no sigui superior a 15 euros mensuals per metre quadrat de superfície útil de l'habitatge arrendat.

c) Que les despeses se satisfacin en el mateix període impositiu.

El límit màxim de 1.500 euros a què es refereix el primer paràgraf d'aquest apartat s'ha d'incrementar fins als 1.800 euros per als contribuents que, complint tots els requisits aplicables a aquesta deducció, arrendin l'habitatge a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o a un ens integrant del sector públic instrumental d'aquesta administració per al seu sotsarrendament als beneficiaris corresponents en el marc dels programes de Lloguer Segur o d'altres específics aprovats a l'efecte per la comunitat autònoma.

3. En qualsevol cas, l'aplicació de les deduccions a què fan referència els dos apartats anteriors exigeix que la base imposable total del contribuent no superi l'import de 84.480 euros en el cas de tributació conjunta i de 52.800 euros en el cas de tributació individual, així com la justificació documental, mitjançant les factures o els documents equivalents corresponents, els quals s'han de mantenir a disposició de l'administració tributària.”

2. La lletra b) de l'apartat 3 de l'article 6 ter de l'esmentat text refós queda modificada de la manera següent:

“b) Que la base imposable total no superi l'import de 52.800 euros en el cas de tributació individual i de 84.480 euros en el de tributació conjunta.

No obstant això, en el cas de famílies nombroses, o de les famílies monoparentals previstes a l'article 7.7 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, els límits de renda als que fa referència la lletra b) anterior s'incrementaran un 20%.

Així mateix, els contribuents que superin els límits de renda esmentats en aquesta lletra b) tendran dret a aplicar el 50% de la deducció corresponent.”

3. L'article 6 quinquies del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 6 quinquies

Deducció per determinades despeses relatives a persones majors de 65 anys o a persones amb discapacitat

1. S'estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica per la quantia corresponent al 40%, amb un límit de 660 euros, de les despeses satisfetes durant l'exercici per raó de la prestació dels serveis següents al contribuent o a cada un dels ascendents del contribuent majors en ambdós casos de 65 anys:

a) Estades en residències o centres de dia.

b) Servei de custòdia, servei de menjador i activitats en els centres de dia.

c) Contractació laboral d'una persona per tenir cura de la persona major de 65 anys o amb discapacitat.

2. Per poder aplicar aquesta deducció s'han de complir els requisits següents:

a) La base imposable total del contribuent no pot superar l'import de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 euros en el de tributació conjunta.

b) El pagament de les despeses que donen dret a la deducció s'ha de fer mitjançant targeta de crèdit o de dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes d'entitats de crèdit.

c) En el cas de deducció de les despeses de la contractació laboral d'una persona, aquesta ha d'estar donada d'alta a la Seguretat Social.

3. Els ascendents a càrrec a què fan referència els apartats anteriors han de donar lloc al dret dels contribuents a aplicar el mínim per ascendents que preveu l'article 59 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

Quan, d'acord amb l'esmentat precepte legal, dos o més contribuents tenguin dret a aplicar aquesta deducció respecte d'ascendents comuns, cada un dels contribuents es podrà aplicar la deducció íntegrament.

4. La deducció regulada en aquest article també és aplicable als contribuents amb un grau de discapacitat reconegut del 33% o superior o que tenguin a càrrec persones amb un grau de discapacitat reconegut del 33% o superior, sempre que es verifiquin els requisits establerts en les diverses lletres dels apartats 1 i 2 i els contribuents tenguin dret a aplicar qualssevol dels components del mínim per discapacitat que preveu l'article 60 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

5. Quan dos contribuents tenguin dret a aplicar aquesta deducció respecte de descendents comuns a càrrec seu i optin per la declaració individual, s'ha de prorratejar entre els contribuents per parts iguals.

6. En tot cas, la deducció regulada en aquest article és incompatible amb la deducció per despeses relatives als descendents o acollits menors de sis anys per motius de conciliació regulada en l'article 6 bis d'aquest text refós.”

4. S'afegeix un article nou, l'article 6 sexties, al text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Article 6 sexties

Deducció per despeses derivades de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA)

 

1. S'estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica per la quantia corresponent al cent per cent de les despeses satisfetes durant l'exercici derivades de l'esclerosis lateral amiotròfica del contribuent, o dels descendents o dels ascendents del contribuent a càrrec d'aquest, amb un límit màxim de 3.500 euros.

A aquests efectes, només es poden tenir en compte els descendents i els ascendents del contribuent que donin dret a aplicar el mínim per descendents o per ascendents que regulen els articles 58 i 59 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.

2. En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total no superi l'import de 84.480 euros en el cas de tributació conjunta i de 52.800 euros en el cas de tributació individual.

3. Les despeses que donen dret a la deducció s'han de justificar mitjançant les factures o els documents equivalents corresponents, els quals s'han de mantenir a disposició de l'administració tributària.

4. No s'integren en la base d'aquesta deducció les primes d'assegurances de salut ni la resta de despeses que no duguin causa de l'esclerosis lateral amiotròfica.

Sens perjudici de l'anterior, aquesta deducció és compatible amb la deducció regulada en l'article 6 quinquies d'aquest text refós respecte de determinades despeses relatives a persones majors de 65 anys o a persones amb discapacitat.”

5. S'afegeixen dos nous paràgrafs a l'article 7 bis del text refós esmentat, amb la redacció següent:

“En cas de tributació conjunta, la deducció esmentada en el paràgraf anterior s'aplicarà íntegrament per cada un dels membres de la unitat familiar que, si n'és el cas, generin el dret en el mateix període impositiu.

Per poder aplicar-se aquesta deducció, la base imposable total del contribuent no pot superar l'import de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 euros en el de tributació conjunta.”

6. L'article 7 ter del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 7 ter

Deducció per ocupació de llocs de treball de difícil cobertura a les Illes Balears

1. S'estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica per la quantia corresponent al 40% de les despeses satisfetes durant l'exercici en concepte d'adquisició o construcció o lloguer de l'habitatge a les Illes Balears o del transport aeri o marítim interinsular dels contribuents que, d'acord amb la legislació vigent aplicable en l'àmbit del sector públic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, percebin el complement de difícil o de molt difícil cobertura durant tot el període impositiu o més de la meitat d'aquest període.

2. Aquesta deducció és aplicable també als contribuents que ocupin llocs de treball de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil amb destinació efectiva a les Illes Balears durant tot el període impositiu o més de la meitat d'aquest període, els quals s'entendran a aquests efectes com de difícil cobertura.

3. Quan la base imposable total del contribuent no superi l'import de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 euros en el de tributació conjunta, el límit màxim de la deducció és de 2.000 euros.

Quan la base imposable total del contribuent no superi l'import de 52.800 euros en el cas de tributació individual i de 84.480 euros en el de tributació conjunta, el límit màxim de la deducció és de 1.000 euros.

4. En el supòsit d'adquisició o construcció de l'habitatge, l'immoble ha de constituir l'habitatge habitual del contribuent i les despeses deduïbles són, únicament, els interessos inherents als préstecs amb garantia hipotecària de l'habitatge construït o adquirit.

5. Pel que fa als contribuents esmentats en l'apartat 2 amb destinació efectiva a l'illa de Mallorca o a l'illa de Formentera, els límits màxims de la deducció a què fa referència l'apartat 3 s'han de reduir un 30% o s'han d'incrementar un 30%, respectivament.

En casos de destinació a diferents illes dins un mateix període impositiu, els límits màxims de la deducció s'han de prorratejar en funció dels dies de destinació a cada una de les illes.”

 

Disposició final dotzena

Modificació de l'annex I, corresponent a la Matriu d'ordenació del sòl rústic, de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries

1. Es modifica la Matriu d'ordenació del sòl rústic de l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, en la redacció de la disposició addicional quinzena de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives, que queda redactada de la manera següent:

		“Sector primari
	Activitats extensives	Activitats intensives	Activitats complementàries
			Transformació i venda directa dels productes de la pròpia explotació agrària	Resta d'activitats complementàries
AANP	1	2	2-3	2-3
ANEI	1	2	2	2
ARIP	1	1	1	2
APR	(1)	(1)	(1)	(1)
APT	1	2	2	2
AIA	1	1	1	1
AT	1	1	2	2
SRG	1	1	1	1

 

	Sector secundari
	Indústria de transformació agrària	Indústria general
AANP	2-3	3
ANEI	2-3	3
ARIP	2	3
APR	2	3
APT	2	3
AIA	2	2-3
AT	2	3
SRG	2	2-3

 

	Equipaments
	Sense construcció	Resta equipaments
AANP	2-3	3
ANEI	2	3
ARIP	2	2
APR	2	2
APT	2	3
AIA	2	2
AT	2	2
SRG	2	2

 

		Altres
	Activitats extractives	Infraestructures	Habitatge unifamiliar aïllat	Protecció i educació ambiental
AANP	3	2-3	3	2
ANEI	2-3	2	2	1
ARIP	2-3	2	2	1
APR	2-3	2	2	2
APT	2-3	2	3	1
AIA	2-3	2	2	1
AT	3	2	2	1
SRG	2-3	2	2	1

Categories de sòl:

SRP. Sòl rústic protegit:

AANP. Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció (3)

ANEI. Àrea natural d'especial interès

ARIP. Àrea rural d'interès paisatgístic

APR. Àrea de prevenció de riscs (1)

APT. Àrea de protecció territorial

SRC. Sòl rústic comú:

AIA. Àrea d'interès agrari

AT. Àrea de transició

SRG. Sòl rústic de règim general

Regulació dels usos:

1. Admès sense perjudici del compliment de la normativa específica.

2. Condicionat segons estableix el Pla Territorial Insular.

2-3. Prohibit amb les excepcions que estableix el Pla Territorial Insular. En el cas de l'habitatge unifamiliar aïllat s'entendrà que l'ús és condicionat fins que el Pla Territorial Insular estableixi les excepcions corresponents.

3. Prohibit.

Normes específiques:

(1) Els usos ubicats en les àrees de prevenció de riscs només es poden autoritzar amb l'informe previ favorable de l'administració competent en matèria de medi ambient. Queden exceptuats de l'esmentat informe preceptiu les APR d'erosió i les de contaminació o vulnerabilitat d'aqüífers.

A l'efecte de l'autorització de nous habitatges en sòl rústic a APR, la parcel·la mínima ha de ser la corresponent a la qualificació del sòl rústic subjacent, i si no fos coneguda, la corresponent al sòl rústic confrontant. Si fossin diverses les qualificacions de sòls rústics confrontants, s'ha d'aplicar la més restrictiva.

Així mateix:

A) En les àrees de prevenció de riscs d'incendis, quan es destinin a usos o activitats que suposin habitatges han d'incorporar mesures de seguretat vial per garantir l'accés de persones i vehicles, dipòsits d'aigües per a una primera situació d'emergència, així com actuacions en la vegetació en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible, i se'ls aplicarà el règim d'usos prevists a la categoria de sòl que es correspondria en absència d'aquest risc d'incendi.

B) En les àrees de prevenció de riscs d'erosió:

a) S'han d'estabilitzar els talussos d'excavació mitjançant murs de contenció o bancals.

b) Els bancals i les parets seques, existents o de nova creació, s'han de mantenir en bon estat de conservació.

c) La desforestació ha de ser l'estrictament necessària per a l'execució de l'obra.

C) En les àrees de prevenció de riscs de vulnerabilitat d'aqüífers:

a) El sistema de tractament de les aigües residuals ha de complir amb el que estableix el Pla Hidrològic de les Illes Balears.

b) Durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

Per a l'autorització d'usos, obres o activitats del sector primari s'atendrà la regulació d'usos del sòl subjacent, sense perjudici d'haver de disposar, si escau, d'un informe favorable o de l'autorització de l'administració competent a efectes de prevenir el risc.

(2) En l'aplicació d'aquesta matriu, i en relació amb el sector primari, s'entenen inclosos els usos a què es refereix la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, així com la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, encara que no estiguin prevists en els instruments de planejament general.

(3) L'ús condicionat en el sector primari, excepte la columna “Resta d'activitats complementàries”, només afectarà els projectes que comportin noves construccions o ampliació de les existents, i els canvis d'ús quan l'ús autoritzat i el que es proposa no es troben, ambdós inclosos en les columnes afectades per aquesta norma específica.

(4) L'ús de l'habitatge unifamiliar aïllat dins d'ANEI només es podrà permetre en les illes d'Eivissa i Formentera.”

Disposició final tretzena

Modificació del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni

Els articles 19 i 20 del Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni, queden modificats de la manera següent:

“Article 19

Inscripció o actualització

La direcció general competent en matèria de canvi climàtic és la responsable del manteniment i la gestió del Registre balear de petjada de carboni.

La inscripció o l'actualització del Registre de petjada de carboni, dels projectes de reducció i dels projectes d'absorció es duran a terme mitjançant un tràmit telemàtic, i el certificat corresponent es notificarà a l'interessat a través de la carpeta ciutadana.

Transcorregut el termini de tres mesos sense que s'hagi emès i notificat el certificat esmentat, la inscripció, l'actualització o la baixa s'entendran efectivament realitzades.

Article 20

Baixa del Registre balear

1. La baixa del Registre balear dels subjectes no obligats a la seva inscripció es produirà per les següents vies:

a) D'ofici per part de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic en el cas de determinar-se la falta de veracitat de la informació facilitada o un ús indegut del document previst en la disposició final tercera d'aquest decret.

b) A instància de part mitjançant una sol·licitud dirigida a la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, la qual en el termini màxim de trenta dies ha d'emetre un certificat. Transcorregut aquest termini sense haver rebut notificació s'entendrà estimada la seva sol·licitud per silenci administratiu.

c) De manera automàtica, per raó de la falta d'actualització de les dades de petjada de carboni previstes en la secció 1 durant un període superior a cinc anys.

2. La no actualització de la inscripció anual de la petjada de carboni en el Registre balear per part dels subjectes obligats a la seva inscripció no suposarà la baixa del Registre i constituirà un incompliment en virtut del règim sancionador establert en el títol VII, capítol II de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.”

Disposició final catorzena

Modificacions de la Llei 17/2019, de 8 d'abril, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l'àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2018; i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d'octubre, pel qual s'estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d'octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca

1. L'apartat 1 de la disposició addicional segona de la Llei 17/2019, de 8 d'abril, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l'àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2018; i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d'octubre, pel qual s'estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d'octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, queda modificat de la manera següent:

“1. Els cossos de bombers de les administracions locals pertanyen a l'escala d'administració especial.

Cada administració local ha de classificar el personal funcionari operatiu dels serveis de prevenció i extinció d'incendis (SPEIS) d'acord amb l'estructura de subescales, classes i categories següents:

Subgrup	Escala operativa	Subescala	Classe	Categoria
A1	Superior	Tècnica	Tècnica superior	Oficial
A2	Tècnica		Tècnica mitjana	Oficial tècnic
C1	Executiva	Serveis especials	Extinció d'incendis	Suboficial
C1			Extinció d'incendis	Sergent
C1	Bàsica		Extinció d'incendis	Caporal/Caporal especialista
C1			Extinció d'incendis	Bomber/Bomber especialista
C1			Extinció d'incendis	Operador de comunicacions”

2. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 4 de la disposició addicional segona de la Llei 17/2019 esmentada, amb la redacció següent:

“Atesa l'excepcionalitat d'aquest procés, el fet que no es pugui acreditar el nivell de coneixements de llengua catalana requerit per al subgrup C1 no serà obstacle per a la integració prevista en el paràgraf anterior, però sí impedirà participar en els procediments de provisió o d'ocupació d'altres llocs de feina fins que s'obtingui i acrediti el nivell requerit, mitjançant el pertinent certificat oficial o equivalent.”

3. L'apartat 5 de la disposició addicional segona de la Llei 17/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5. Sense perjudici de la titulació que li fou exigida per a l'accés, el personal que a l'entrada en vigor d'aquesta llei presti serveis en els SPEIS haurà d'acreditar les competències professionals, mitjançant certificat de professionalitat, de la formació següent:

a) El personal amb categoria de bomber, bomber especialista i caporal, el títol de tècnic en Emergències i Protecció Civil o acreditació equivalent, o el títol de batxiller o titulació equivalent.

b) El personal amb categoria d'operador de comunicacions, el títol de batxiller o equivalent, a més d'acreditar més de 300 hores de cursos i accions formatives relacionats amb les funcions del lloc de treball i cinc anys d'antiguitat en la categoria.”

4. L'apartat 6 de la disposició addicional segona de la Llei 17/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

“6. Els funcionaris de l'escala operativa bàsica que no aconsegueixin acreditar els requisits de titulació i formació a què fa referència l'apartat anterior abans de l'1 de gener de 2030 passaran a la situació de “per extingir” en el subgrup C2, a no ser que obtinguin la titulació requerida.”

Disposició final quinzena

Deslegalització de les taxes per la prestació de serveis d'escolarització bàsica, complementaris i de reforç de l'escola d'educació infantil de primer cicle de Can Nebot

A partir del curs escolar 2024-2025, les taxes per la prestació de serveis d'escolarització bàsica, complementaris i de reforç de l'escola d'educació infantil de primer cicle de Can Nebot, de Sant Jordi de Ses Salines, en el terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), a què es refereix el capítol XV del títol V de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de les Illes Balears, passen a tenir la consideració de preus privats, i s'han de regir pel que disposen els articles 7.1.c) i 9.1 del Decret 110/2002, de 2 d'agost, pel qual es regula el procediment per dur a terme l'autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Conselleria d'Educació i Cultura de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la resta de disposicions aplicables.

Disposició final setzena

Entrada en vigor

Aquesta llei comença a vigir l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Això no obstant, la modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que conté l'apartat 12 de l'article 39 d'aquesta llei, produeix efectes des del 16 de juny de 2022, i la modificació que conté l'article 56, des del 29 de desembre de 2022; i les modificacions de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, que conté la disposició final tercera, des de l'1 de gener de 2024.

Així mateix, i d'acord amb l'habilitació legal que conté l'incís inicial de l'article 10.2 de la Llei 38/2003, de 17 de desembre, general tributària, les modificacions del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2024, que conté la disposició final onzena, despleguen efectes des de la publicació d'aquesta llei en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 11 de desembre de 2024

La presidenta Margarita Prohens Rigo