BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 13 d'agost de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, 

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte bàsic de canvi de bocana, redistribució d'amarratges i integració a l'entorn del club nàutic de s'Arenal, terme municipal de Llucmajor, en els termes següents: 

Segons s'estableix a la lletra b) del punt 1 de l'article 13 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears són objecte d'una avaluació d'impacte ambiental ordinària els projecte inclosos a l'annex I. 

El projecte està inclòs a l'annex I, Grup 7. Projectes d'infraestructures, al punt 5. «Ports comercials, pesquers o esportius, o la seva ampliació quan augmenti la superfície de la làmina d'aigua ocupada», del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, que l'article 13.1.b determina que s'han de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental ordinària, i d'acord amb l'article 21 el tràmit a seguir és el que determina la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

La tramitació a seguir és la que s'estableix a la secció 1ª, «Procediment de l'avaluació d'impacte ambiental ordinària per a la formulació de la declaració d'impacte ambiental», del capítol II del títol II, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i al capítol II «Avaluació d'impacte ambiental de projectes», del Títol III del Decret legislatiu 1/2020.

D'aquest projecte es va emetre el document d'abast en data 12 de desembre de 2018 on es va indicar que l'EIA havia d'incloure els aspectes mencionats a l'informe d'abast i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades, i les administracions públiques afectades i persones interessades a qui s'havia de consultar durant el tràmit d'informació pública.

1. Descripció del projecte

El projecte s'ubica al port esportiu existent al nucli urbà de s'Arenal, al terme municipal de Llucmajor, i consisteix en una remodelació del port esportiu realitzant un canvi a la ubicació de la bocana amb l'objectiu de resoldre els problemes d'escàs calat, constant aterrament i excés d'agitació interior a algunes zones.

A més, el projecte també inclou:

• La millora de les actuals instal·lacions del port amb dues noves esplanades per a la ubicació d'aparcaments, un nou edifici per a banys, modificar la longitud d'alguns pantalans per ajustar-se a les noves mànigues dels atracaments i reubicar el varador per a remolcs.
• Implantar un petit edifici per magatzem i oficina complementari a l'estació de combustible existent (que es mantindrà).
• Regularitzar l'amplada del moll d'accés al port esportiu (contradic actual), ocupant un tram de la platja i cedint en un altre.
• Ampliació de la dotació de serveis per abastir la zona remodelada.
• Millora dels accessos actuals.
• A causa de la normativa sobrevinguda i aprofitant el projecte de remodelació del port es preveu dur a terme una redistribució dels amarratges, sense augmentar-ne el nombre. Es passa d'un conjunt de 646 vaixells (port actual) a un altre de 631 (port remodelat), disminuint-se el nombre d'amarratges, però augmentat l'aprofitament dels mateixos, de 24.723 m² a 28.132 m².
• D'altra banda, d'acord amb allò acordat amb el Consorci de la Platja de Palma, el projecte bàsic ha previst una més gran integració del port a l'entorn, incorporant-lo a l'itinerari de vianants que perllonga el passeig marítim de la platja cap a la zona costanera de Son Verí, a l'altra banda del port. Per això s'ha previst l'ampliació de l'actual passeig de vianants, ocupant les instal·lacions del port i un reduït tram de la platja.
• Finalment, el projecte bàsic preveu realitzar dragats a l'interior del port actual, en una zona entre l'esplanada de varada i la bocana actual, per recuperar els fons originals, extraient la sorra que ha entrat procedent de la platja.

La solució proposada consisteix a tancar la bocana actual, perllongant les alineacions del dic i de l'escullera, i perllongar el contradic fins a la trobada en angle d'aproximadament 15º, com es veu a la següent imatge. Amb això la superfície del port passa de 12,3 ha a 16,06 ha, és a dir, amplia 3,76 ha.

La nova bocana s'orienta en direcció NE cap a la platja de manera que queda protegida de tots els temporals que puguin afectar les obres.

La bocana prevista tindrà una amplada de 60 m. El calat oscil·larà al voltant dels 3 m, exceptuant l'entrada del avantport, on serà de 4,7 m, el que permetrà allunyar-lo de la zona de trencants, donant més seguretat a la maniobra d'entrada en aigües abrigades. Per obrir la nova bocana es demolirà part del dic actual. L'escullera desmuntada es podrà utilitzar per tancar l'actual bocana, i la resta del material, degudament triturat, s'usarà per al rebliment de l'esplanada annexa al contradic. La prolongació del dic actual consistirà en un dic escullera de 259 m per a la protecció de la nova bocana que estarà constituït per un nucli de material de pedrera sense classificar sobre el que es recolza una capa filtre d'escullera i un mantell principal d'escullera.

Pel que fa als serveis, el subministrament d'aigua potable dels nous atracaments es subministrarà de la xarxa municipal. Per a l'evacuació de les aigües residuals i de sentines de les embarcacions, se seguirà utilitzant, com actualment, elements mòbils que es desplacen fins a l'embarcació amarrada a petició de la mateixa. Les aigües residuals s'aboquen directament a l'estació d'impulsió cap a la xarxa de clavegueram municipal, mentre que les de sentines s'aboquen prèviament en un separador d'hidrocarburs. Per a l'evacuació de les aigües residuals produïdes al nou edifici de banys, es projecta una estació d'impulsió que conduirà les aigües fins a l'estació existent al costat de l'edifici social. Per al subministrament elèctric, al costat de l'entrada del port, al carrer Roses, es situarà el centre de mesura en mitjana tensió (CMM), d'on sortirà la línia de MT que, amb un tram submergit arribarà fins al contradic i correrà al llarg del mateix fins al moll d'espera, on es situaran les estacions transformadores d'on sortiran les línies de BT. Els molls i explanades s'il·luminen amb faroles de 5 m d'altura (24 en total) amb lluminària VSAP de 150 W.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

La zona terrestre del port esportiu és sol classificat com a sòl urbà d'acord amb el PTI de Mallorca i el MUIB, i al estar urbanitzada es troba majoritàriament lliure de vegetació.

La part marina es troba a zona sensible a l'eutrofització. Al sud del port es troba un espai protegit Xarxa Natura 2000, concretament el LIC i ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat - Cap Blanc. També al sud inclosa dins l'espai anterior, es troba la Reserva Marina de la Badia de Palma.

A la part marina del projecte es localitza l'hàbitat d'interès comunitari prioritari 1120* praderes de posidònia i l'hàbitat d'interès comunitari 1110 bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina, poc profunda, on es localitza pradera de Cymodocea nodosa. A la zona es té constància de la localització de l'èspecie en perill d'extinció Pinna nobilis, la nacra, però s'indica que durant els treballs de prospecció realitats el 2019 no s'ha localitzat cap exemplar.

Es troben moltes espècies d'aus, entre les quals es poden destacar per la seva abundància durant tot l'any: Burhinus oedicnemus, Sylvia sarda balearica, Galerida theklae, Phalacrocorax aristotelis desmaresti i Falco Peregrinus.

El projecte es localitza a l'àmbit de la Demarcació Marina Llevantina-Balear, establerta a la Llei 41/2010, de 29 de desembre, aprovada la seva estratègia pel Reial decret 1365/2018, de 2 de novembre, pel qual s'aproven les estratègies marines.

Pel que fa a les aigües superficials, d'acord amb la informació oficial de l'IDEIB, al port esportiu de s'Arenal hi desemboquen el torrent de son Verí i el torrent de na Clot. A més, dits torrents, juntament amb el torrent des Jueus, situat al nord del port esportiu i que desemboca a la platja de Palma, a la punta dels republicans, formen una gran plana geomorfològica d'inundació que compren la part nord del port esportiu abastant la bocana actual i els pantalans del nord-est, a més de la platja annexa al port. No s'ha delimitat cap àrea amb risc potencial significatiu d'inundació (ARPSI). La zona de la platja esmentada i la bocana del port també és APR d'inundació.

Respecte a les aigües subterrànies, la part terrestre del projecte es localitza entre dues massa d'aigua subterrània (MAS), la 1814 M1 Xorrigo que es troba en bon estat i la 1814 M2 Sant Jordi que es troba en mal estat. És una zona vulnerable a la contaminació d'aqüífers amb nivell moderat, i la zona nord també vulnerable a la contaminació per nitrats. El pou de proveïment urbà més proper es troba gairebé a més d'1 km del port.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Fase d'informació pública

L'expedient del projecte s'ha sotmès a informació pública per un termini de 30 dies mitjançant la seva publicació al BOIB núm. 39 de 20 de març de 2021, així com a la pàgina web de Ports IB i a l'Ajuntament de Llucmajor. Ports IB ha certificat que no s'han presentat al·legacions. No consta que s'hagi anunciat a diaris. 

3.2. Consulta a les administracions afectades

 En data 22 de març de 2021, d'acord amb l'art. 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i l'art. 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, Ports de les Illes Balears sol·licita consulta a les següents administracions afectades: 

• Departament tècnic de coordinació i gestió de l'aigua de la DG de Recursos Hídrics.
• Servei de Costes de la DG d'Ordenació del Territori.
• Demarcació de Costes de Balears.
• Àrea de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma.
• Àrea d'Infraestructures i Accessibilitat de l'Ajuntament de Palma.
• Ajuntament de Llucmajor.
• Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA).
• Servei de Recursos Marins de la DG de Pesca i Medi Marí.
• Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
• Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA).
• Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca.
• Direcció Insular de Medi Ambient del Consell de Mallorca.
• Direcció Insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca.
• Associació de veïns de s'Arenal.
• Terraferida.
• Greenpeace.
• Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB-Mallorca).
• Autoritat Portuària de Balears.
• Capitania Marítima de Palma.
• Servei Marítim de la DG de Transport Marítim i Aeri.
• Direcció General de Turisme.
• Direcció General d'Emergències i Interior.

3.3. Informes rebuts

• Informe de l'Autoritat Portuària de Balears de data 12 d'abril de 2021 que assenyala que l'únic aspecte objecte d'informe per part d'Autoritat Portuària són les senyals marítimes i indica un enllaç on hi ha el procediment a seguir per tramitar nous abalisaments.
• Informe de la DG de Transport Marítim i Aeri de data 7 d'abril de 2021 que considera que no cal fer cap observació des del punt de vista de les seves competències.
• Informe del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat de data 15 d'abril de 2021 que conclou:

«Informar favorablement el projecte amb els següents condicionants:

1. Pla de vigilància ambiental. Es realitzarà un seguiment periòdic (mínim anual) de la posidònia ubicada a l'interior del port i a diferents punts situats al voltant del port fins a una distància mínima de 50 metres. També es farà seguiment de la possible presència de Pinna nobilis. Els informes periòdics de seguiment del pla de vigilància ambiental es remetran al Servei de Protecció d'Espècies. El pla de seguiment ha d'incloure l'estat de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa abans de la realització del projecte i la seva evolució posterior.

2. Anualment s'analitzarà la tendència dels indicadors de qualitat de l'estat de les fanerògames marines citades anteriorment. Al cap de 5 anys de seguiment es farà una anàlisi de l'evolució de tots els indicadors i, en cas que es detecti un empitjorament en el seu estat de conservació, s'hauran d'aplicar mesures compensatòries. Es pot optar per una replantació de Posidonia oceanica o per una aportació al Fons posidònia.

3. En cas d'optar per la replantació s'elaborarà un projecte que haurà de ser aprovat pel Comitè posidònia amb les següents condicions:

1. Plantació 1,5 vegades la superfície afectada.
2. Es seleccionarà una àrea similar a l'original o ecològicament més adient en funció dels següents factors: caracterització de sediments, batimetria, comunitat envoltant, hidrodinamisme.
3.  
   Es farà la plantació en àrees on hagi existit posidònia anteriorment o àrees on és present però amb alguna afectació. 
4. Es farà la plantació a àrees sense impactes.
5. Caldrà identificar i planificar la gestió de possibles afeccions futures.
6. Caldrà implementar un programa de seguiment.
7. Si la supervivència després dels dos primers anys és inferior al 80% es repetirà la plantació fins a aconseguir aquest objectiu.

• Informe del Servei de Recursos Marins de la DG de Pesca i Medi Marí de data 15 d'abril de 2021 que conclou informar favorablement el projecte sempre que es compleixin les mesures correctores de l'estudi d'impacte ambiental.
• Informe de DI de Patrimoni del Consell de Mallorca de data 19 d'abril de 2021 que conclou:

«Examinada la documentació presentada i les dades d'aquest servei no s'hi troba cap element declarat com a Be d'Interès Cultural que pugui ser afectat per aquesta actuació. Això sense perjudici d'altres documents o informació que puguin aparèixer amb posterioritat a aquesta consulta.

Respecte el patrimoni arqueològic subaquàtic, en tant que la badia de Palma, i en concret s'Arenal, ha estat espai de fondeig des de l'antiguitat i es té constància de l'existència de diferents derelictes en les proximitats caldria plantejar una prospecció arqueològica subaquàtica abans de l'inici de les obres a fi i efecte de descartar l'existència d'eventuals restes patrimonials a la zona d'actuació».

• Informe d'ABAQUA de data 26 d'abril de 2021 que informa que el projecte no afecta a cap de les instal·lacions ni infraestructures, en matèria d'abastiment i dessalació, gestionades per l'Àrea de Construcció i Gestió d'Abastiment i Dessaladores de l'Agència Balear de l'Aigua.
• Informe del Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat de data 24 de maig de 2021 que informa:

«Que el projecte no té relació directa amb la gestió dels llocs de la Xarxa Natura 2000 o és necessari per gestionar-los, i que no afectarà espais protegits Xarxa Natura 2000 de manera apreciable, sempre que es compleixin les següents condicions:

• Es duguin a terme les mesures preventives i correctores i el pla de vigilància ambiental que estableix l'estudi d'impacte ambiental del projecte i el Programa de seguiment que determina l'estudi de dinàmica litoral de GPO INGENIERÍA de setembre 2016.
• Pel que fa a les mesures per protecció de la posidònia adjacent al port cal dir que en cas que es detecti afecció a les praderies situades a l'exterior del port, el seguiment d'aquesta afecció s'haurà d'ampliar fins uns 100 m a l'interior del LIC i ZEPA Cap Enderrocat- Cap Blanc, i en cas de detectar afecció establir mesures correctores o compensatòries addicionals. A més, aquest seguiment, en el seu cas, no ha de ser només de les praderies de posidònia (hàbitat d'interès comunitari prioritari 1120) sinó també de les praderies de Cymodocea nodosa (hàbitat d'interès comunitari 1110). 

S'indica que la forma de control serà a travès de vídeos, però caldrà també fer un informe amb explicació del que s'ha observat i les conclusions per part de tècnic ambiental responsable de la fase d'explotació d'acord amb el pla de vigilància ambiental, documentació que s'haurà de trametre, juntament amb altra corresponent en el seu cas, a l'òrgan ambiental (CMAIB).

• El material extret del dragat, que es proposa entregar a abocador controlat, en cas d'abocar-se al medi marí, no es pot abocar a cap zona que pugui provocar afeccions ni directament ni indirectament als espais protegits XN 2000.

A més, s'informa a l'òrgan ambiental que la ubicació de la nova bocana suposa l'afecció a praderies de Cymodocea nodosa (hàbitat d'interès comunitari 1110) i a comunitats d'algues fotòfiles i praderies de Posidonia oceanica sobre substrat rocós (hàbitat d'interès comunitari prioritari 1120*), situats fora d'espais protegits Xarxa Natura 2000.

• Informe de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball de data 5 de juliol de 2021 que conclou que el projecte no contradiu les determinacions de la normativa turística vigent, per la qual cosa, es pot informar favorablement.
• Informe de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma de data 5 de juliol de 2021 que assenyala: 

«En data 28 de febrer de l'any 2018 ja es va emetre informe referent a aquest projecte i en els punts generals segueix vigent l'exposat en aquest informe, a saber:

L'existència del Club nàutic actual ha generat un basculament de la platja emergida i redistribució batimètrica de la submergida amb una acumulació d'arena en la zona entre el torrent dels Jueus i el port (contradic), i un buidament d'arena en la zona de la platja de Palma, entre el torrent dels Jueus i el balneari 2. Aquest fet obliga als serveis municipals de l'ajuntament de Palma a realitzar rebliments d'arena (redistribució de la mateixa de la platja) abans de l'inici de cada temporada, en aquesta zona, ja que la platja emergida propera al torrent dels Jueus desapareix quasi completament i en la seva extensió més propera al balneari 2 només assoleix perfils emergits d'uns 10 metres, mentre que a partir del balneari 2 s'inicia un nou recreixement progressiu del perfil emergit de platja. La deriva general dels corrents està fent actualment que la sorra, de la zona dels balnearis propers a s'Arenal de Llucmajor de la Platja de Palma, estigui basculant cap a la zona de Can Pastilla i els darrers balnearis de la platja. Fet que està provocant un recreixement de la platja tant en el perfil longitudinal com vertical de la mateixa.

El projecte coincideix amb el desguàs d'una zona inundable (Atles de xarxes de drenatge i planes d'inundació de les Illes Balears 698-9).

I conclou:

«No es pot informar favorablement el projecte, ja que no soluciona els problemes actuals que es constaten a la platja de Palma per part dels serveis municipals, així com per les afeccions que produiran les obres tant a nivell ecològic i de seguretat sobre la platja de Palma i el seus usuaris, de realitzar-se el projecte durant l'època de bany [...], sense oblidar els possibles canvis de mobilitat que es produiran a la zona, així com l'estudi sobre la població flotant afectada per les obres d'execució, entenent que les mateixes s'haurien de realitzar únicament i exclusivament fora de la temporada de bany de l'ajuntament de Palma, la qual cosa deixa uns escassos mesos anuals per a la realització de les obres».

• Informe de la Direcció General de la Costa i la Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de data 18 d'abril de 2022 del qual es resumeixen algunes de les consideracions: 
  • En virtut del que disposa l'article 49 de la Llei de Costes, ja que es tracta de l'ampliació d'un port existent de competència de la CA de les Illes Balears, cal de la prèvia adscripció per part de l'Estat dels béns de DPMT que, si escau, corresponguin. Observant les xifres descrites al projecte es pot concloure que aquesta superfície serà superior a 40.000 m2.
  • La situació de la platja de s'Arenal, al nord del club nàutic, no és l'adequada, aquesta ha patit un basculament a causa del pol de difracció que suposa el dic nord del port.

Per això es considera que caldria analitzar entre les alternatives una en què es modifiqués aquest punt de difracció, de manera que no es produís aquest basculament de platja tan pronunciat, aconseguint una amplada més uniforme a la platja de s'Arenal.

• L'obertura de la nova bocana implicarà una demolició parcial de l'actual dic, que és confrontant amb praderia de posidònia, amb la qual cosa és esperable una afecció directa, i no indirecta, sobre aquesta praderia, de 0,43 ha.
• A més, la praderia de Posidonia passarà d'estar situada a l'exterior del port, a quedar inclosa dins de les aigües portuàries.
• Es recorda que les praderies de Posidonia oceanica constitueixen un Hàbitat d'lnterès Comunitari, i a més prioritari (HlC 1120*) de la Directiva Europea Hàbitats, a més de ser una espècie protegida segons consta al Reial decret 139/2011. Per tot això, l'impacte sobre aquesta praderia de 0,43 ha no es pot considerar una afecció menor. A més, cal afegir l'afecció directa (0,29 ha) i l'afecció indirecta (0,19 ha) sobre la praderia de Cymodocea nodosa, espècie també integrant d'un Hàbitat d'lnterès Comunitari (HlC 1110), i també inclosa com a espècie protegida al RD 139/2011. Cal que a l'ElA s'argumenti o justifiqui amb més atenció l'afecció sobre aquestes espècies de fanerògames marines.

En concret, respecte a la Posidonia oceanica, s'hauria de justificar detalladament l'afecció tant durant la fase de construcció com d'explotació. Durant la fase d'obres degut a que l'actual praderia, que s'indica que arriba a la batimetria de -4 m, es troba limítrof amb part del dic que es pretén demolir per obrir la futura bocana, sent més que possible una afecció directa sobre ella. I per altra banda, durant la fase d'explotació, ja que, si es duu a terme aquesta alternativa, la praderia de Posidonia oceanica passaria d'estar situada a l'exterior del port, a quedar ubicada dins de la bocana del futur port, i per tant dins de les aigües portuàries, amb el conseqüent canvi en les condicions marítimes i ambientals de les aigües esmentades (augment de terbolesa, manca d'oxigenació, contaminació per trànsit d'embarcacions a motor, manca de llum, etc.), la qual cosa suposarà, indubtablement, una futura afecció (directa i/o indirecta), sobre el seu estat de conservació. Tot i que a l'ElA es recalca que es proposen mesures de seguiment de l'estat de la praderia, qualsevol afecció que comenci a patir aquesta praderia és possible que no es pugui corregir atesa la seva particular ubicació, i que les mesures de seguiment només serveixin per constatar el futur deteriorament.

• Amb relació a la platja de s'Arenal s'haurien de valorar altres alternatives que evitessin l'afecció a la Posidonia oceanica i que assegurin que no es produiran afeccions a la dinàmica litoral que puguin afectar les praderies de fanerògames marines, o establir mesures que compensin suficientment aquestes afeccions.
• Les actuacions que es pretenen dur a terme comporten, a més, un augment en la superfície que ocuparan les aigües portuàries, que implicarà un tràmit d'ocupació de Domini Públic Marítim-Terrestre, amb el respectiu informe d'adscripció. Des de aquesta direcció general, tant en l'avaluació d'alternatives en l'avaluació ambiental estratègica de plans i programes, com en l'avaluació d'alternatives de la avaluació d'impacte ambiental dels projectes, es tendeix a valorar positivament les alternatives que impliquin una menor ocupació del medi marí, i una menor afecció a les seves espècies, hàbitats i espais protegits, per sobre de les valoracions econòmiques i tècniques. No obstant això, en cap de les alternatives presentades es planteja una actuació diferent al tancament de la bocana actual, o una alternativa diferent al creixement cap al mar, com pogués ser una reculada cap a terra, mitjançant el desmantellament parcial dels elements existents actualment. És més, al criteri "ocupació" se li dóna un pes de tan sols 20 punts en l'anàlisi multicriteri, sent un dels més baixos, en comparació amb la resta de criteris.
• L'article 3.3 de la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí estableix que: "L'autorització de qualsevol activitat que requereixi, bé l'execució d'obres o instal·lacions a les aigües marines, el llit o el subsòl, bé la col·locació o dipòsit de matèries sobre el fons marí, així com els abocaments regulats al títol IV de la present llei, haurà de comptar amb l'informe favorable del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí respecte a la compatibilitat de l'activitat o abocament amb l'estratègia marina corresponent de conformitat amb els criteris que s'estableixin reglamentàriament". D'acord amb això el Reial decret 79/2019, de 22 de febrer, regula l'informe de compatibilitat i estableix els criteris de compatibilitat amb les estratègies marines. No obstant això, en vista de la documentació aportada, i donades les diferents incerteses que planen sobre l'alternativa triada i indicades en els punts precedents, aquesta Direcció General conclou que, actualment, no és possible emetre lnforme de Compatibilitat favorable amb l'Estratègia Marina de la Demarcació Levantino-Balear.

4. Integració de l'avaluació

4.1 Alternatives

A l'EIA s'indica que al document inicial del projecte s'havia plantejat una alternativa de creixement frontal i cap al costat esquerre del port actual, aproximant-se al límit de la reserva marina i del LIC i ZEPA, i que a la fase d'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) s'ha descartat aquesta alternativa, atès que, si bé es tracta d'una alternativa tècnicament viable que permet solucionar els actuals problemes del port, es considera ambientalment inviable, per la proximitat i efectes probables sobre l'espai protegit. A l'EIA s'assenyala que també, tal com s'indica al document d'abast, s'ha descartat l'alternativa de projecte del 2014.

Les alternatives plantejades a l'EIA són:

• Alternativa zero: mantenir la situació actual, sense solucionar els problemes d'operativitat i de seguretat.
• Alternativa 1 : suposa el creixement frontal del port, incrementant-se la superfície en unes 4 ha, tanca la bocana actual, perllonga el dic i l'escullera, i perllonga el contradic fins a la trobada en angle d'aproximadament 15º. Soluciona els actuals problemes d'aterrament i seguretat del port, no suposa un increment del número d'amarratges, sinó que es fa una redistribució i reajustament de la zona remodelada.
• Alternativa 2: suposa el creixement frontal del port, incrementant-se la superfície en unes 7 ha, tanca la bocana actual i perllonga el dic i de l'escullera, i perllonga i amplia el contradic. Soluciona els actuals problemes d'aterrament i seguretat del port i permet una ampliació del nombre d'amarratges existents.
• Alternativa 3 : suposa el creixement frontal del port, incrementant-se la superfície en unes 4 ha, tanca la bocana actual, perllonga el dic i l'escullera, i desplaça i perllonga el contradic fins a la trobada. Soluciona els actuals problemes d'aterrament i seguretat del port i permet una ampliació del nombre d'amarratges existents, però suposa la necessitat de fer dragatges, no només en l'àmbit actual de port per solucionar els problemes d'aterrament, sinó també a la zona ampliada, per poder tenir les condicions d'operativitat adequades.
• Alternativa 4: suposa el creixement frontal del port, incrementant-se la superfície en unes 4 ha, tanca la bocana actual, perllonga el dic i l'escullera, i perllonga el contradic fins a la trobada en angle recte (a diferència de l'alternativa 1, on l'angle és d'aproximadament 15º), per a un millor aprofitament de la superfície tancada. Soluciona els actuals problemes d'aterrament i seguretat del port, no suposa un increment del número d'amarratges, sinó que es fa una redistribució i reajustament de la zona remodelada.

Per seleccionar l'alternativa s'han descrit els efectes de cada criteri per a cada alternativa i s'ha elaborat una taula amb criteris i s'ha donat valor a: la importància del criteri, al grau d'idoneïtat i a la idoneïtat ponderada, resultant que l'alternativa 1 és la més idònea, i és la que s'ha descrit a l'apartat de descripció del projecte de l'EIA.

No obstant això, i atès que no es compta amb informe favorable de la DG de la Costa i la Mar, s'ha presentat nova documentació on s'analitzen noves alternatives, documentació que s'explica a l'apartat de consideracions tècniques.

4.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Els principals impactes de l'alternativa escollida a l'EIA durant la fase de construcció es produeixen sobre el fons marí, per una banda, per l'impacte sobre l'hàbitat d'interès comunitari (HIC) prioritari 1120* praderes de posidònia i, per l'altra, per l'impacte sobre l'hàbitat d'interès comunitari 1110 bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina, poc profunda, on es localitza pradera de Cymodocea nodosa, tant per l'afecció directa per destrucció de praderies per l'ocupació per les noves instal·lacions, com per la terbolesa de l'aigua que es produirà durant les obres. També destaca el possible impacte sobre Pinna nobilis en cas que existeixi algun exemplar on es realitzin les obres. A l'EIA es preveuen mesures per a la seva correcció com la utilització de barreres antiterbolesa o el rentat previ dels materials de pedrera a utilitzar i el trasllat d'exemplars de nacra, en cas de localitzar-ne. No obstant això, i donada la importància de l'HIC prioritari de posidonia oceanica s'hauria d'aprofundir més en l'anàlisi de l'impacte sobre aquest hàbitat, mesures per minimitzar-lo i alternatives per evitar la seva afecció, així com l'afecció a l'HIC 1110.

Entre d'altres, durant la fase d'obres també es produiran impactes a conseqüència de les obres de demolició i construcció i del dragat a realitzar que provocaran augment de la terbolesa de l'aigua per dispersió de fins i impactes segons el lloc on es dipositi el material dragat. També es produiran impactes per la contaminació atmosfèrica durant les obres per emissió de pols i partícules i renous.

Durant la fase de funcionament, entre d'altres, també es produiran impactes sobre els hàbitats d'interès comunitari, ja que aquests passen a estar dins les instal·lacions del port, amb les conseqüents afeccions sobre aquests per la pèrdua de qualitat de les aigües dins un port per emissions de contaminants pel propi funcionament i/o per abocaments accidentals (matèria orgànica, olis, greixos, hidrocarburs, sabons, aigües residuals, sentines, etc.).

Pel que fa a la possible afecció a l'espai protegit Xarxa Natura 2000, a les espècies presents a la zona i a la reserva marina de la Badia de Palma, aquestes han estat valorades pels òrgans competents en la matèria que han establert condicions al respecte per evitar la seva afecció. 

No obstant aquests impactes que s'han destacat, cal posar èmfasi en què es tracta d'un port esportiu existent que ha provocat el basculament de la platja de Palma per la pròpia construcció del port i a causa del pol de difracció que suposa el dic del nord, tal i com afirma el mateix EIA i que han posat de manifest algunes administracions competents i afectades, la DG de la Costa i la Mar i l'ajuntament de Palma, i que és aquesta configuració també la que provoca els actuals problemes del port d'aterrament, baix calat i agitació interior. És per això, que el present projecte de remodelació del port per evitar aquests problemes, no pot obviar la situació actual de la platja de Palma causada pel mateix port, i que tal i com demanen les administracions competents, s'han de considerar alternatives en què es modifiqui el punt de difracció, de manera que no es produeixi aquest basculament de la platja tan pronunciat, aconseguint una amplada més uniforme a la platja de s'Arenal.

5. Consideracions tècniques

A l'EIA s'analitza l'estudi bionòmic del medi marí. Primer de tot s'assenyala que la informació correspon a la de l'estudi realitzat pels procediments ambientals d'altres solucions de remodelació i ampliació del port esportiu. Després s'indica que els estudis inicials es van realitzar l'any 2005, es van actualitzar l'any 2012, i havent-se actualitzat de nou l'any 2019 (principalment a la zona propera al port), no s'han identificat modificacions que ens indiquin que hi hagi pogut haver canvis significatius. S'aporta cartografia i una taula amb les superfícies afectades de comunitats biològiques marines i dels recursos potencials afectats per l'execució del projecte, diferenciant entre la superfície directament afectada per l'obra i la superfície indirectament afectada (bocana o recinte), indicant la superfície de referència estudiada de cada biocenosi, obtingudes de l'estudi bionòmic, d'on resulta una afecció directa a Cymodocea de 0,29 ha i a posidònia de 0 ha, i una afecció indirecta a Cymodocea de 0,19 ha i a posidònia de 0,43 ha. S'indica que les modificacions entre les dades aportades al document inicial del projecte i les aportades a l'EIA corresponen principalment a un error en la digitalització del projecte, que ha estat esmenat, i que també hi ha hagut petites modificacions, no significatives, derivades de l'actualització de l'estudi de biocenosi. S'indica que el projecte no afecta directament a la praderia de posidònia, no obstant, una reduïda superfície de pradera acompanyada d'algues fotòfiles quedarà a l'interior de la nova bocana. Cal dir que no es comparteixen aquestes afirmacions perquè la posidònia és annexa al port on s'ha d'obrir la bocana i es veurà directament afectada per les obres i a la fase de funcionament del port la posidònia que queda dins la bocana es veurà afectada directament pel trànsit d'embarcacions i per les condicions de les aigües de l'interior del port.

A l'EIA es recull que en aquest sentit, el decret 25/2018, del 27 de juliol, sobre la conservació de la posidònia oceànica a les Illes Balears indica que: 

Disposició transitòria primera. Ports de competència autonòmica.

2. Quan al domini públic portuari autonòmic hi hagi praderies de Posidònia, l'administració portuària, en el marc establert a l'article 13.4 de la llei 10/2005, ha d'incorporar en els propis plans d'ús i gestió, en el termini de dos anys, un pla de conservació de Posidònia o bé mesures de compensació. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca emetrà, amb caràcter preceptiu i previ a l'aprovació, un informe en relació amb la conservació o les mesures de compensació de l'espècie i de l'hàbitat.

S'indica a més que a l'EIA es proposen mesures de seguiment de l'estat de la pradera de Posidònia acompanyat d'algues fotòfiles que romandrà dins del port remodelat.

A l'EIA s'indica que a les proximitats del projecte hi ha dues conduccions submarines, tot i que sembla que una no està ben cartografiada a l'Inventari d'emissaris submarins de 2007. A l'IDEIB apareixen dites conduccions submarines. S'indica que la CV-M- LL 1 està fora de servei i la CV-M- LL 2 que és la que està mal cartografiada no resulta afectada. Sobre l'afecció a aquestes conduccions i la seva cartografia correcte s'ha de comptar amb l'informe del Servei d'Abocaments de la Direcció general de costes i litoral de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.

Cal destacar també la importància de l'impacte de la contaminació de les aigües generades a les esplanades de varada o escars, aigües que han de ser recollides per un sistema de reixes i canaletes i passar per un decantador, abans de ser abocades a les aigües interiors del port. A l'EIA no s'ha recollit (tal com es va demanar a l'informe del document d'abast de l'EIA del projecte, així com tampoc s'han recollit altres aspectes requerits), si el port compta amb aquest sistema i les seves característiques i funcionament, així com si compta amb l'autorització d'abocament des de terra a la mar del Servei d'Abocaments d'acord amb l'article 156 del RD 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de Costes. Si no és el cas, s'haurà de comptar amb dita autorització.

A l'EIA es recull que hi haurà un moll per a embarcacions per a rutes turístiques. En aquest sentit cal dir que es tracta d'una instal·lació de temporada que ha de comptar amb l'autorització del Servei de Costes i Litoral de la Direcció general de costes i litoral de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua. 

A l'EIA també s'indica que es dona continuïtat al pas peatonal per la platja però que no s'afecta al torrent de son Verí. Cal tenir present que es tracta d'una plana geomorfològica d'inundació. No obstant això es compta amb l'informe del Servei d'Aigües Superficials de la Direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori de data 21 d'octubre de 2019 emès al tràmit del document d'abast del projecte (exp. CMAIB 212A/2017) que conclou que el projecte és autoritzable segons la Llei d'Aigues, el RDPH i el PHIB pel que fa al DPH de les aigües superficials, zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables, i que s'haurà de sol·licitar dita autorització. A més cal assenyalar que determina: 

«D'acord amb les dades de la «Xarxa Hidrogràfica provisional del Mapa Topogràfic Balear del 1995 i del Mapa Topogràfic de les Illes Balears del 2006/2008 i 2010» i el Mapa topogràfic de Mallorca de 2010, l'àmbit de les obres a realitzar afecta a les desembocadures dels torrents de son Verí, de sa Clot i des Jueus. Les obres es desenvolupen en DPMT.

D'acord amb les dades de la capa de «zones susceptibles de patir inundacions de manera natural» obtingudes del treball de Bernadí Gelabert, contingudes a l'IDEIB, el projecte es troba a una zona potencialment inundable. No s'ha delimitat aquesta zona inundable mitjançant l'elaboració dels mapes de perillositat d'inundació del Pla de gestió de Riscs com a ARPSI. Segons s'indica al PHIB (art. 105), el promotor hauria d'elaborar-los».

A l'EIA s'explica que s'hauran de dragar 4.030 m3, que es realitzarà mitjançant extracció des de terra (port) mitjançant bombes de succió. Es presenten els resultats de les analítiques de sediments. S'indica que s'han realitzat anàlisis químiques de mostres de sediments situats a la zona on el projecte ha previst les actuacions de dragat, realitzats pel Centre Balear de Biologia Aplicada, seguint el que estableix el document de Directrius per a la caracterització del material dragat i la seva reubicació en aigües del domini públic maritimoterrestre (Comissió Interministerial d'Estratègies Marines 2017), i a l'EIA es conclou que els materials dragats pertanyents a la categoria A podran abocar-se al mar excepte a les zones d'exclusió. No obstant això, proposa repetir les anàlisis de sediments abans de les actuacions de dragat, per poder determinar al seu moment el destí més adequat, i que en qualsevol cas, s'establiran les mesures que indiqui l'autoritat competent. Així l'EIA explica les alternatives de destinar els materials dragats a rebliment d'esplanades o a pedreres autoritzades o abocadors, prèvia decantació a balses en el propi port, però no concreta per quina solució s'opta.

A l'EIA es presenten els resultats de les analítiques de l'aigua de la mar concloent que compleix els límits de la normativa vigent. 

Pel que fa als impactes a la costa pel canvi climàtic d'acord amb l'estudi PIMA- ADAPTA-COSTAS disponible a l'IDEIB, la part de la platja de Palma annexa al port, es veurà afectada per aquest impacte.

A l'anàlisi dels impacte de l'alternativa elegida de l'EIA s'indica que «la remodelació d'un port existent podria tenir influències negatives sobre la dinàmica litoral, motiu pel qual es realitza un estudi de dinàmica litoral, el qual conclou que: 1. L'afecció a llarg termini de les actuacions proposades és nul·la, sense que es prevegi cap basculament de la Platja de S'Arenal. 2. A curt termini les modificacions dels camps de corrents que indueixen les actuacions, no comporten canvis en la batimetria de la Platja de S'Arenal. En no existir basculació, erosió o acreció alguna per efecte de les noves obres, no s'espera afecció a la bionomia per ocupació de fons amb sorra de platja. Les alternatives 2, 3 i 4 suposen efectes sobre la dinàmica litoral i sobre la platja, essent necessària l'aplicació de mesures correctores».

No es pot indicar que no hi ha basculament quan ja n'hi ha actualment i és el que s'ha d'evitar quan l'impacte present és a causa del port existent que provoca la basculació de la platja de Palma. Tal com determina l'informe de l'Ajuntament de Palma: «L'existència del Club nàutic actual ha generat un basculament de la platja emergida i redistribució batimètrica de la submergida amb una acumulació d'arena en la zona entre el torrent dels Jueus i el port (contradic), i un buidament d'arena en la zona de la platja de Palma, entre el torrent dels Jueus i el balneari 2. Aquest fet obliga als serveis municipals de l'ajuntament de Palma a realitzar rebliments d'arena (redistribució de la mateixa de la platja) abans de l'inici de cada temporada, en aquesta zona, ja que la platja emergida propera al torrent dels Jueus desapareix quasi completament i en la seva extensió més propera al balneari 2 només assoleix perfils emergits d'uns 10 metres, mentre que a partir del balneari 2 s'inicia un nou recreixement progressiu del perfil emergit de platja. La deriva general dels corrents està fent actualment que la sorra, de la zona dels balnearis propers a s'Arenal de Llucmajor de la Platja de Palma, estigui basculant cap a la zona de Can Pastilla i els darrers balnearis de la platja. Fet que està provocant un recreixement de la platja tant en el perfil longitudinal com vertical de la mateixa».

Com s'ha indicat als antecedents en data 17 de març de 2023 es va trametre a la CMAIB la mateixa documentació que s'ha entregat a la DG de la Costa i la Mar, que és:

• Anàlisi de l'estudi de distintes alternatives per al canvi de bocana, redistribució d'amarratges i integració a l'entorn del club nàutic de s'Arenal, terme municipal de Llucmajor de data 15 de març de 2023 firmat per Jerónimo Saiz Gomila, enginyer de camins, canals i ports, i per Fernando Muniesa, director executiu del club nàutic s'Arenal.
• Anàlisis d'afecció a la dinàmica litoral de les alternatives 6, 7 i 8 de desenvolupament del port. Consta logo de l'empresa «gpo» i versió de 7/12/2022 amb redactor ASB. Es desconeix data i autor amb signatura.
• Documentació complementària de l'estudi d'impacte ambiental. Informació justificativa i esmena de deficiències relatives a l'Informe de la Direcció General de la Costa i la Mar i Informe de compatibilitat amb les Estratègies Marines, de data juny de 2020, amb autoria d'Àngel Pomar i Gomà, biòleg, i Clara Fuertes Salom, ambientòloga. Doc no firmat ni digital ni a mà.

De l'anàlisi formal d'aquesta documentació cal dir que no està firmada, excepte l'anàlisi de distintes alternatives, ni s'ha exposat al públic ni a consulta.

Aquesta nova documentació modifica el projecte i els impactes del projecte, i no s'ha sotmès a exposició pública ni a consulta de les administracions públiques afectades, per tant, s'han de fer aquests tràmits. Per altra banda, cal fer una refós del projecte i l'estudi d'impacte ambiental per considerar aquestes modificacions així com les consideracions fetes en aquest informe i als de les administracions consultades (calen noves alternatives), i per tant, aquest projecte s'informa desfavorablement.

Entrant a considerar el contingut de la nova documentació, pel que fa a la «Documentació complementària de l'estudi d'impacte ambiental. Informació justificativa i esmena de deficiències relatives a l'Informe de la Direcció General de la Costa i la Mar i Informe de compatibilitat amb les Estratègies Marines, de data juny de 2020», del seu contingut cal destacar:

1. Respon a la petició de la DG de la Costa i la Mar sobre que caldria analitzar entre les alternatives una en què es modifiqués el punt de difracció, de manera que no es produís l'actual basculament de platja tan pronunciat, aconseguint una amplada més uniforme a la platja de s'Arenal, indicant que: «S'ha triat precisament l'alternativa de mantenir el pol de difracció per conservar la línia d'equilibri actual de la platja. L'alternativa de configurar el port amb un nou pol de difracció que tornés la platja a un perfil d'equilibri amb una amplada més uniforme, suposaria una nova concepció del port que supera absolutament l'abast de la modificació en estudi, que l'únic que pretén és resoldre els problemes de la bocana sense crear-ne d'altres».

2. S'explica que: «Tenint en compte els resultats dels informes, s'ha plantejat una alternativa que redueix l'amplada de la bocana exterior, de forma que es redueix la superfície ocupada, reduint-se sensiblement la superfície de praderia de Cymodocea a ocupar. Es disminueix l'amplada de la bocana exterior a 70 m i es suprimeix el moll d'espera i el conseqüent espigó de defensa. La superfície de la zona de serveis, segons l'alternativa proposada en aquest informe, disminueix 6.255 m², a la zona de la bocana, respecte a l'alternativa de 2020 que es troba en tramitació».

3. S'ha incrementat el grau de detall de la cartografia de posidònia de la zona afectada per la nova bocana, incorporant-se els resultats més precisos de la cartografia més recent, de manera que les superfícies afectades de praderia de posidònia són inferiors a les estimades a l'EIA.

L'esmentada desagregació de categories s'ha fonamentat en la utilització de la delimitació més recent realitzada pel Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, confirmada mitjançant les ortofotografies aèries, on s'ha realitzat tractament cromàtic per verificar l'exactitud i precisió de la nova delimitació, i reconeixement visual in situ (29.06.2022). 

Així, a l'EIA la unitat de posidònia estava agregada en una única unitat amb alga fotòfila, on la superfície total de les dues comunitats havia estat estimada en 0,43 ha.

Un cop desagregades les comunitats de praderia de posidònia i localitzada amb precisió, cal assenyalar que les zones amb cobertura de posidònia es troben gairebé en la seva totalitat davant del tram de dic que no es modifica. La superfície de praderia de posidònia situada davant del tram que es desmunta, potencialment afectada per caiguda (i recollida) d'alguna pedra d'escollera, és inferior a 25 m² (0,003 ha), que seria l'afectada en fase d'execució. Pel que fa a la fase d'explotació, d'acord amb les estimacions anteriors, la superfície de praderia de posidònia afectada per l'explotació resulta de 0,15 ha (d'acord amb la cartografia del Decret 25/2018), no hi ha diferències entre la solució de 2020 i la solució de 2022. L'afecció es podrà produir per quedar aquesta superfície de praderia dins de la bocana portuària.

Respecte a la Cymodocea, la proposta de 2022 implica una reducció d'efectes sobre la praderia de Cymodocea, ja siguin els efectes per la implantació del dic, com els efectes durant la fase d'explotació de possible pèrdua de qualitat per circulació d'embarcacions ja que no apareix aquesta comunitat en l'àmbit de la nova bocana. La nova proposta implica una afectació directa de 0,14 ha, tractant-se de l'espai directament ocupat pel dic, existint una reducció de 0,29 ha a 0,14 ha. L'espai ara ocupat per la nova bocana no presenta pradera de Cymodocea, per això descarten ara efectes derivats de la fase d'explotació. L'alternativa del 2022 implica l'eliminació d'efectes a la fase d'explotació, atès que al 2020 quedaven 0,19 ha a la bocana.

4. Es proposen mesures compensatòries per l'afecció a la posidònia. 

S'indica que a l'Informe del Servei de Protecció d'Espècies es proposa el desenvolupament de mesures compensatòries, en cas que es detectés empitjorament de l'estat de la praderia de posidònia, concretament en cas que s'optés per la realització de compensació pel promotor, s'hauria de reposar una superfície d'1,5 vegades la superfície afectada.

S'ha previst que les mesures compensatòries sobre aquesta praderia no es trobin condicionades a la constatació de l'afectació negativa, així s'han proposat les mesures compensatòries:

EIX 1. Instal·lació d'una zona de fondeig ecològic per evitar afecció per fondeig sobre pradera, permetent la recuperació de zones afectades per aquest fondeig.

Instal·lació d'un sistema de fondeig ecològic a la praderia de posidònia que es troba al LIC i ZEPA Cap Enderrocat i Cap Blanc, amb una superfície de 10 ha amb instal·lació de 50 boies de fondeig per a embarcacions de diferent eslora. La finalitat és evitar l'afecció que generen embarcacions si fondegen sobre praderia de Posidònia. A l'actualitat els mesos de juny a setembre, aquesta zona suporta una càrrega de fondeig d'una mitjana de 65 vaixells durant el dia i 25 de nit. La gestió del camp de fondeig es podria fer per l'administració, mitjançant lliurament a PORTS IB o mitjançant gestió directa pel Club Nàutic, podent-se establir els cànons que es considerin adequats, com a gratuïtat de fondeig durant el dia i cobrament per l'ús nocturn. S'implementaria un sistema de vigilància i seguiment de l'evolució de la praderia de posidònia durant els propers anys, a fi de confirmar la recuperació de la posidònia. Inversió: 200.000 €.

EIX 2. Conveni IMEDEA per finançament beques. 

Posada en marxa d'un conveni de col·laboració amb IMEDEA (Institut Mediterrani d'Estudis Avançats) per finançar unes beques anuals per a estudis de màster sobre la Reserva Marina de la Badia de Palma (Xarxa Natura 2000). Col·laboració per un període mínim de 5 anys, amb una inversió aproximada de 10.000 € anuals.

EIX 3. Col·laboració amb l'Associació Vell marí per actuacions de conservació.

 Signatura d'un acord de col·laboració amb l'Associació Vell marí (associació dedicada a la conservació, investigació, comunicació i educació marina) per promoure la seva activitat. Es concretaria la col·laboració en la cessió d'un amarratge, amb la creació de l'aula del mar a l'embarcació i la implementació de cursos i campus de busseig per a nens i adults. Col·laboració per un període mínim de 5 anys, amb una inversió aproximada de 18.000 € anuals. 

D'aquest document cal dir que modifica el projecte i l'EIA i no s'ha sotmès a informació pública i consulta de les administracions públiques afectades. A més, inclou una mesura compensatòria d'un camp de fondeig que és un projecte en si, que a més de requerir AIA, pot afectar a l'espai protegit XN2000 i cal informe sobre dita afecció d'acord l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). A més incorpora una nova alternativa 2022 com a nou projecte sense relacionar-la amb els altres dos documents esmentats que s'han aportat, que consisteixen en estudis d'alternatives. 

Un camp de fondeig és un projecte sotmès a AIA d'acord amb el Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, que a l'article 13.2.b determina que s'han de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes que figurin al seu annex 2. En el seu annex 2, grup 7. Altres projectes, punt 9, hi figura: Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar als ecosistemes marins. 

Els altres dos documents aportats i les conclusions d'aquests són:

- Anàlisi de l'estudi de distintes alternatives per al canvi de bocana, redistribució d'amarratges i integració a l'entorn del club nàutic de s'Arenal, terme municipal de Llucmajor de data 15 de març de 2023 firmat per Jerónimo Saiz Gomila, enginyer de camins, canals i ports, i per Fernando Muniesa, director executiu del club nàutic s'Arenal.

Conclou que : «Després d'estudiar 8 alternatives variades, que la solució projectada, sent viable econòmicament, no crea cap perjudici a la platja, que manté el perfil d'equilibri. Qualsevol intent de millorar aquest perfil d'equilibri actual, provocant un cert desbasculament, resulta inviable econòmicament, inviabilitat que augmenta com més es corregeixi la platja. En conseqüència, i atesa la necessitat de corregir els problemes funcionals que causa la configuració actual de la bocana, es considera més adequada la solució proposada al projecte en tramitació».

En aquest document es parla d'una alternativa 5 (sense plànols) i sense relacionar-la amb els altres documents, on no apareix l'alternativa 5. També es parla de l'alternativa 6, 7 i 8 (també sense plànols), però de l'indicat a les conclusions sembla que tot i estudiar noves alternatives es manté l'alternativa del projecte en tramitació.

​​​​​​​- Anàlisis d'afecció a la dinàmica litoral de les alternatives 6, 7 i 8 de desenvolupament del port. Consta logo de l'empresa «gpo» i versió de 7/12/2022 amb redactor ASB. Es desconeix data i autor amb signatura.

En aquest estudi es conclou:

 «Les recomanacions principals que es poden extreure dels estudis tècnics realitzats s'enumeren a continuació:

• Descartar les alternatives 5, 6 i 7.
• Validar tant l'alternativa 4 com l'alternativa 8 des del punt de vista de l'afecció a la dinàmica litoral, ja que l'alternativa 4 no implica afecció sobre la platja i l'alternativa 8 generaria un desbasculament de la platja que es considera un efecte positiu.
• Desenvolupar l'alternativa 4 o 8, o combinacions d'aquestes, després d'una anàlisi multicriteri que uneixi tant l'afecció a la dinàmica litoral com la viabilitat economicofinancera de les inversions necessàries. Aquesta anàlisi haurà de donar un pes adequat i consensuat a cadascun dels dos criteris principals esmentats, si bé en pot considerar addicionalment d'altres com són la interacció entre banyistes i embarcacions que accedeixen a port, i el perill d'aterrament de la bocana.
• Així mateix, convé destacar que el desenvolupament de qualsevol altra alternativa diferent de les aquí recomanades, a més de complir els requisits de la zonificació proposada a l'apartat 4.5 (vegeu la Figura 22), haurà de comptar tant amb el corresponent estudi de llarg termini com amb el de curt termini d'afecció a la dinàmica litoral».

D'aquests dos documents cal dir que presenten alternatives de projecte que no incorpora l'EIA. Així, vists aquests 3 nous documents, que modifiquen el projecte i l'EIA en tramitació, cal fer un nou projecte i un nou estudi d'impacte ambiental que incorpori la documentació completa que s'ha de sotmetre a AIA ordinària. Es recorda que tota la documentació ha d'estar datada i firmada.

 Atès que:

• La posidònia és annexa al port on es pretén obrir la bocana i es veurà directament afectada per les obres, i a la fase de funcionament del port la posidònia que queda dins la bocana es veurà afectada directament pel trànsit d'embarcacions i per les condicions de les aigües de l'interior del port.
• L'existència del Club nàutic de s'Arenal actual genera un basculament de la platja emergida i redistribució batimètrica de la platja submergida, amb una acumulació d'arena a la zona entre el torrent dels Jueus i el port (contradic), i un buidament d'arena en la zona de la platja de Palma, entre el torrent dels Jueus i el balneari, per la qual cosa l'impacte per basculament s'ha de considerar i minimitzar.
• La nova documentació aportada consisteix en tres nous documents que modifiquen el projecte i els impactes del projecte, i no s'han sotmès a exposició pública ni a consulta de les administracions públiques afectades. 
• A la documentació complementària de l'estudi d'impacte ambiental de data juny de 2020 s'ha inclòs una mesura compensatòria d'un camp de fondeig que és un projecte en si, que a més de requerir avaluació d'impacte ambiental, pot afectar a l'espai protegit Xarxa Natura 2000 i cal informe sobre dita afecció d'acord l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).
• A la documentació complementària de l'estudi d'impacte ambiental de data juny de 2020 s'ha incorporat una nova alternativa 2022 com a nou projecte sense relacionar-la amb els altres dos documents aportats quan aquests consisteixen en estudis d'alternatives.
• Amb la nova documentació aportada persisteixen els impactes ambientals negatius i el caràcter desfavorable del projecte.

Conclusions

Primer. Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte bàsic de canvi de bocana, redistribució d'amarratges i integració a l'entorn del club nàutic de s'Arenal, terme municipal de Llucmajor, atès que es pot concloure que previsiblement es produiran impactes adversos significatius.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. 

Tercer. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Quart. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

Cinquè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics. 

 

(Signat electrònicament: 25 de novembre de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá