BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 30 de juliol de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,

RESOLC FORMULAR:

L'informe ambiental estratègic la modificació puntual de les normes subsidiàries de Campos per la classificació com a sòl urbà d'una zona de serveis industrials i d'equipament docent i canvi de qualificació d'una parcel·la d'equipament recreatiu a serveis industrials , en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

La modificació puntual de les normes subsidiàries de Campos per la classificació com a sòl urbà d'una zona de serveis industrials i d'equipament docent i canvi de qualificació d'una parcel·la d'equipament recreatiu a serveis industrials es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada ja que es troba inclosa dins els supòsits establerts a l'apartat 2 de l'article 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental i a la lletra a) de l'apartat 3 de l'article 12 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. La tramitació a seguir és la que s'estableix a l'article 29 i següents de la Llei 21/2013.

2. Descripció i ubicació de la modificació puntual

1. Les vigents Normes Subsidiàries de Campos van ser aprovades definitivament el 26 de març de 1991. Des de llavors s'han dut a terme diverses modificacions puntuals:

Modificació dels articles 32, 93 i 101 relatius a les condicions d'alçada generals i de les zonificacions del nucli antic I) i zona intensiva del nucli de Campos (BOIB n. 69, de 06.05.2010).

La revisió del planejament vigent es troba actualment en tràmit mitjançant la formulació d'un Pla general municipal i Pla d'ordenació detallada, l'avanç del qual va ser aprovat el 28 de gener de 2021 (BOIB n, 17, de 09.02.21).

2. L'objecte d'aquesta modificació és:

- La classificació com a sòl urbà de serveis industrials de les parcelꞏles així classificades per la modificació de les Normes Subsidiàries de 1998, que van ser anulꞏlades per sentència del TSJ de 2006, que va determinar la consideració d'aquests terrenys com a sòl urbanitzable industrial (NS de 1993) i que, posteriorment, van quedar classificades com a sòl rústic a conseqüència de la disposició addicional 16 de la LUIB.

- El canvi de qualificació urbanística de una parcelꞏla “d'equipament recreatiu” a “serveis industrials”.

- Modificació dels articles 113 i 114 per a la seva adaptació a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i al Pla director sectorial d'equipaments comercials de Mallorca.

- Incorporar al sòl urbà el sòl destinat a l'equipament docent existent.

- Qualificar d'àrea de transició una zona de sòl rústic

3. L'àmbit d'aquesta modificació puntual és el configurat per les següents parcelꞏles:

- La classificació del sòl urbà, és el comprès per les següents parcelꞏles cadastrals:

- 0353405ED0605S0001ZU (parcelꞏla edificada).

- 0353406ED0605S0001UU (parcelꞏla vacant).

- 0353407ED0605S0001HU (parcelꞏla edificada).

- 0552301ED0605S0002UI (parcelꞏla edificada).

- 0552302ED0605S0001GU (parcelꞏla edificada).

- 0552303ED0605S0001QU (parcelꞏla vacant).

- 0652901ED0605S0001XU (parcelꞏla edificada).

- 0652902ED0605S0001IU (parcelꞏla edificada).

- 0652903ED0605S0001JU (parcelꞏla edificada).

- 0652904ED0605S0001EU (parcelꞏla edificada).

- 0652905ED0605S0001SU (parcelꞏla edificada).

Sent la superfície d'aquest àmbit, segons Cadastre, el següent: 39.748 m2 de sòl lucratiu privat, més la parcelꞏla d'equipament docent públic (07013A005001080001WF) de 10.067 m2.

- La qualificació com a Serveis Industrials (SI) de la parcelꞏla actualment qualificada com a Equipament Recreatiu comprèn l'àmbit següent:

- 0754302ED0605N0001OX (parcelꞏla edificada).

Sent la superfície d'aquest àmbit, segons Cadastre, la següent: 14.209 m2.

4. Aquesta modificació es justifica, no sols pel temps transcorregut des del planejament del 91, sinó per la necessitat de regularitzar una situació urbanística respecte d'unes parcelꞏles que donen a accés públic i compten, amb vial rodat, a més, de tots els serveis urbans.

Quant al canvi de qualificació urbanística, aquest respon al sentit actual de no permetre un ús recreatiu privat en un polígon industrial i que aquesta parcelꞏla es destini a “Serveis Industrials” que és l'ús prioritari en aquest sector.

3. Avaluació dels efectes previsibles

Segons el document ambiental estratègic, la modificació puntual de les NNSS de Campos no te efectes significatius cap al medi ambient. Les conclu-sions del document han sigut les següents:

- No suposa un nou creixement de zones edificades.

- No hi ha cap interferència amb la normativa supramunicipal.

- No hi ha afecció directa ni indirecta sobre espais de la Xarxa Natura 2000 ni cap a altres figures o espècies protegides.

- No es detecta flora protegida als àmbits afectats pel fet que és un entorn urbà.

- L'increment del consum d'aigua no és rellevant tot i que l'aqüífer no està en bon estat.

- No es contempla un efecte significatiu respecte al paisatge (incidència visual)

- L'extensió del projecte no excedeix els límits de les edificacions ja existents on es vol desenvolupar. No es considera que es generi cap impacte amb caràcter transfronterer.

Com a aspectes positius s'han destacat els següents:

- Atorga seguretat jurídica.

- Dona coherència jurídica i territorial a la zona.

- Nul·la incidència paisatgística del projecte.

Les afeccions més destacables en matèria ambiental són:

Fase de construcció:

- Consum de combustible, emissió de partícules contaminants a l'atmosfera; per tant, contribució al canvi climàtic, de manera puntual en la fase de construcció, respecte d'aquesta afecció hi ha mesures preventives que minven l'afecció.

- Sorolls i vibracions a la fase de construcció, de forma puntual i de menor impacte a causa de ser petites eines (trepants, etc).

- Consum energètic i d'aigua molt puntual i escàs, necessari per al desenvolupament de les obres.

S'han tingut en compte els impactes associats a la fase d'explotació o ús encara que no es modifiquen perquè no hi ha actuacions:

- Consum d'aigua i aigües residuals: es considera molt limitat.

- Consum energètic. Es considera reduït, principalment per l'aportació de les plaques solars que contribueixen de forma positiva.

- Generació de residus: es considera reduït.

Cal tenir en compte que els efectes derivats estan subjectes a les característiques actuals de la tecnologia i, per tant, escassament l'impacte pot disminuir.

S'incorporen mesures preventives i correctives que minimitzen els impactes

Es pretén treballar en un polígon sostenible i implicar a les diferents parts interessades des de la perspectiva de l'economia circular i l'estalvi – petjada de carboni i hídrica; de forma col·laborativa entre l'Ajuntament i les empreses que ocupen l'espai que ens ocupa al present document.

1) Es proposa per part de l'Ajuntament realitzar supervisions sobre les mesures ambientals implementades a cada projecte i orientar prèviament a la fase de planificació.

2) Es supervisarà la correcta execució de les obres a nivell d'afecció a la zona pública.

3) Es revisarà o sol·licitarà periòdicament a les activitats en ús les mesures ambientals implementades i els canvis o inversions ambientals desenvolupats.

4) A les noves execucions, es sol·licitarà la gestió correcta de residus segons marca legislació vigent.

Juntament amb el document ambiental estratègic es genera un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, on senyala que l'accessibilitat i mobilitat d'aquesta zona es concentra en el Camí Vell de Ciutat que és l'eix urbà de connexió de totes les parcelꞏles del polígon i que no planteja problemes de circulació donada la seva amplària actual, si bé, com ha indicat el PMUS, quan es desenvolupi tot el polígon serà necessari disposar d'un aparcament dissuasiu que serveixi, a més, a la resta de població del nucli i visitants, atès que l'aparcament al llarg del vial públic serà insuficient.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

En data 27, 28, 29 de maig de 2024 tenen sortida els oficis de consulta i petició d'informe en relació amb l'assumpte segons els articles 29 i següents de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental dirigits a les administracions i persones afectades següents:

- Amics de la Terra (RS GOIBS302092/2024).

- Consell de Mallorca, Departament de Territori, Direcció Insular de Territori i Paisatge (RS GOIBS302344/2024).

- Consell de Mallorca, Departament de Territori, Direcció Insular de Mobilitat i d'Activitats (RS GOIBS302277/2024).

- Consell de Mallorca, Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal (RS GOIBS302131/2024).

- GOB (RS GOIBS302245/2024).

- Serveis d'Estudis i Planificació (DG de Recursos Hídrics) de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua (VALIB 295698)

- Servei de Gestió del DPH (DG de Recursos Hídrics) de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua (VALIB 295698)

- Servei Aigües Subterrànies (DG de Recursos Hídrics) de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua (VALIB 295698)

- Servei de Canvi Climàtic (DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic) de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i energia. (VALIB 295629)

- Servei de Protecció d'Espècies (DG Medi Natural i Gestió Forestal) de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. (VALIB 295691)

A continuació es resumeix el contingut dels informes rebuts:

Conselleria d'Empresa, Ocupació i energia.

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va informar:

«Consideracions tècniques

(...)

2. Avaluació de les necessitats energètiques i l'impacte derivat del consum energètic i mesures destinades a minimitzar la petjada de carboni o compensar-la.

Increment del consum energètic	Grans cobertes per instal·lació de plaques fotovoltaiques sense consum de sòl	Aproximadament, el 40% de l'energia consumida a UE s'utilitza en els edificis	Article 30.1 Llei 10/2019: Usar l'energia de forma racional, emprant sistemes eficients i procurant el màxim estalvi. Article 32 Llei 10/2019: 2. Les noves edificacions que es construeixin han de ser edificis de consum energètic quasi nul 3. En els projectes de les noves edificacions associades a nous desenvolupaments urbanístics s'ha de preveure la presintal·lació elèctrica per a una instal3lació d'autoconsum col·lectiu, inclosos els armaris per a equips de mesura, que compleixi les condicions tècniques vigents en el moment de presentació del projecte Article 38 Llei 10/2019: Enllumenat públic que minimitzi el consum elèctric
Increment del consum energètic derivat de la mobilitat	Circulació vehicles	Falta preveure transport públic	Article 60 Llei 10/2019: Reduir l'ús del vehicle privat i prevuere transport sostenible. Mobilitat no motoritzada en centres urbans. Transport públic col·lectiu intermodal Vehicles de baixes emissions. Ús de la bicicleta.
Emissions de gasos amb efecte d'hivernacle			Article 31 Llei 10/2019: Estalvi d'emissions en el procés constructiu. Materials de baix impacte ambiental. Càlcul de la petjada de carboni en noves edificacions. Incentivar rehabilitació d'edificis existents. Per reduir la petjada de carboni de la fase constructiva, es recomana l'ús de materials sostenibles. Es pot consultar el Catàleg de materials sostenibles de les Illes Balears que es pot consulta en el següent enllaç: https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/151761/Memoria_EPSU1002.pdf?sequences=1 Per calcular la petjada de carboni d'un nou planejament urbanístic es recomana utilitzar una eina calculadora que ha desenvolupat el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera: https://www.caib.es/sites/canviclimatic2/ca/calculadora_de_co2_per_al_planejament/
Generació d'energia d'origen renovable			Garantir la generació d'energia renovable Article 42.1 Llei 10/2019: En totes les edificacions i instal·lacions, qualsevol que en sigui la titularitat, s'ha d'implantar progressivament el consum d'energia renovables Modificació de l'Article 51.1 Llei 10/2019 amb el Decret 3/2024: Les noves edificacions o les que tenguin un canvi d'ús a sòl rústic han de cobrir la totalitat o part del consum anual elèctric previst mitjançant la instal·lació de generació renovable d'autoconsum. La instal·lació d'autoconsum pot ser aïllada o connectada a la xarxa, i en aquest darrer cas la potència mínima de generació que s'ha d'instal·lar és la que determinin dues hores d'ús diari de la potència prevista calculada segons el que estableix el Reglament electrònic per a baixa tensió, aprovat per Reial decret 842/2002, de 2 d'agost. Mitjançant una resolució del conseller competent en matèria d'energia, dictada en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es pot modificar la potència mínima de generació renovable que s'ha d'instal·lar. Article 59.1 Llei 10/2019 Les noves instal·lacions tèrmiques han d'utilitzar preferentment l'energia d'origen renovables

MOBILITAT SOSTENIBLE

D'acord amb la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, s'ha de dur a terme un Estudi de mobilitat, valorant el nombre de vehicles actual i el possible augment degut a les intervencions previstes al projecte, les places previstes i la mobilitat induïda i/o reduïda i l'afecció a la contaminació atmosfèrica i al canvi climàtic. Igualment d'acord amb l'article 59.4 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les IllesBalears (LUIB) també s'hi ha d'incorporar. D'acord amb l'article 60 de la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic, diu que les administracions públiques han de promoure la mobilitat sostenible, sens perjudici de les determinacions i competències de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

PROPOSTA DE MOBILITAT

Com a resultat de l'anterior, s'han elaborat una sèrie de plànols de justificació de l'accessibilitat i mobilitat d'aquesta zona es concentra en el Camí Vell de Ciutat que és l'eix urbà de connexió de totes les parcelꞏles del polígon i que no planteja problemes de circulació donada la seva amplària actual, si bé, com ha indicat el PMUS, quan es desenvolupi tot el polígon serà necessari disposar d'un aparcament dissuasiu que serveixi, a més, a la resta de població del nucli i visitants, atès que l'aparcament al llarg del vial públic serà insuficient.

Per això, una mesura addicional, és eliminar la línia d'aparcament propera al vial per ampliar la zona de vianants amb un carril per bicicletes amb arbrat mediterrani de baix requeriment hídric per aconseguir ombra per els vianants i persones amb mobilitat de vehicles d'ús individual sense emissions, com poden ser bicicletes i patinets. Actualment, els negocis que desenvolupen la seva activitat tenen un espai exterior per aparcament per els clients. Els futurs negocis haurien de contemplar-ho en cas de nova construcció.

3. Vulnerabilitat davant del canvi climàtic i mesures destinades a reduir-la

Vulnerabilitat actual i prevista
Impacte	Identificació	Observacions	MESURES ADDICIONALS
Increment de temperatura. Empitjorament del confort climàtic			Aïllament edificacions. Zones d'ombra en itineraris a peu i espais comuns entre edificacions. Coberta enjardinada, si escau.
Canvi en el règim de precipitacions - sequera. Disminució de la disponibilitat d'aigua. Increment de la desertització	l'aqüífer de Campos no està en bones condicions		Reutilització d'aigües grises per les cisternes dels sanitaris. Captació de l'aigua de pluja de la cobertura de les noves construccions i tenir un dipòsit d'emmagatzematge. Per donar ombra a les voreres per als vianants i per un futur carril per bicicletes s'ha d'utilitzar vegetació arbòria de tipus mediterrani de baix requeriment hídric. Per això, recomano seguir les següents guies: - Guia d'espècies arbòries de la Diputació de Barcelona per seleccionar les espècies més adients segons el tipus de sòl, espai exterior, etc.: https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/guia-per-la-seleccio-despecies-de-verd-urba-arbrat-viari_59509 -Manual de xerojardineria (Guia pàrctica per a l'ús eficient de l'aigua al jardí a les Illes Balears): https://www.caib.es/sites/aigua/ca/manual_de_xerojardineria-28643/ Catàleg de plantes autòctones del viver forestal de les Illes Balears: https://xarxaforestal.org/wpcontent/uploads/2023/06/cataleg-menut_version-web.pdf
Pluges fortes i inundacions. Afectació als edificis i infraestructures			Utilitzar Sistemes Urbans de Drenatge per aconseguir mantenir la màxima permeabilitat a les parcel·les construïdes

Per tot això, considero que falta informació i sol·licito que passi a tramitació ambiental ordinària, ja que falta informació per poder emetre informe, com ara:

- Càlcul de la petjada de carboni de la modificació puntual

- Especificació de la reserva de sòl per donar compliment a l'apartat 2 del'article 20 del Decret 3/2024.

Es sol·licita que a la tramitació ordinària es consideri incloure:

1. Reservar una àrea de sòl (o coberta de les edificacions) destinat a la generació d'energies renovables.

2. Crear mesures de compensació, com ara, una connexió de les noves parcel·les destinades a sòl industrial amb el nucli del poble mitjançant un carril destinat a bicicletes, patinets i vianants. Aquesta via de connexió ha de tenir ombra amb vegetació arbòria mediterrània de baix requeriment hídric.

3. Si es realitza un aparcament dissuasori, s'haurà de complir amb la Llei 10/2019: reserva d'aparcament per vehicles lliure d'emissions i instal·lació de punts de recàrrega. A més, d'instal·lar plaques fotovoltaiques a tota la coberta de l'aparcament; es recomana crear una comunitat energètica per els residents de la localitat i les empreses.

4. Desenvolupar les accions afectades per la Modificació puntual del PACES de Campos.

5. Totes aquelles mesures addicionals esmentades als apartats 2 i 3 de les consideracions tècniques.»

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

- El Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal, el 26 de juny de 2024, va informar:

«Consideracions tècniques

(...)

• D'acord amb l'informe d'avaluació estratègica simplificada no hi ha presència de vegetació amb protecció. Pel que fa a la fauna, identifica algunes espècies properes als sectors afectats, tot citant espècies com Bufotes baliaricus (Calàpet), Burhinus oedicneumus (Sebel·lí), Milvus milvus (Milà reial), Galerida theklae (Cucullada), Cisticola juncidis (butxaqueta).

• L'informe d'avaluació estratègica simplificada descriu i avalua els possibles efectes significatius de la modificació, considerant que la modificació no té cap afecció sobre la fauna i la flora de la zona.

• Segons la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, no hi ha constància de la presència d'espècies catalogades o amenaçades a la zona on s'ubica la modificació. Ni hi ha constància de la presència de nius de rapinyaires a menys de 1000 m de distància de les parcel·les afectades per la modificació.

• Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no es d'esperar que la modificació pugui suposar un efecte negatiu sobre les espècies catalogades o amenaçades presents a la zona, sempre que es portin a terme les mesures preventives i correctores proposades, així com el Programa de vigilància ambiental.

Per tot això, inform favorablement sobre la MP de les NNSS de Planejament.

Classificació a urbà zona serveis i una parcel·la d'equipament recreatius a serveis industrials T. M. Campos.»

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013 d'Avaluació ambiental, no es preveu que la modificació puntual pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, ja que afecta un àmbit de reduïda extensió majoritàriament consolidat.

En tot cas, es consideren correctes les mesures ambientals incorporades al DAE per a minimitzar aquests impactes, que s'inclouran al pla de vigilància ambiental així com el seu seguiment ambiental. Així mateix, s'haurà de tenir en compte les mesures proposades per les administracions consultades.

Conclusions de l'Informe ambiental estratègic

Primer. No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària, la Modificació Puntual de les Normes Subsidiaries de planejament de Campos referent a la classificació com a sòl urbà d'una zona de serveis industrials i d'equipament docent i canvi de qualificació d'una parcel·la d'equipament recreatiu a serveis industrials, atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, sempre i quan es compleixin les mesures proposades que figuren al document ambiental estratègic, i als seus annexes, redactat per MªPilar Ramírez Roig (geògrafa) signat en data 29 d'abril de 2024, i la memòria informativa i justificativa redactat i signat per Antonio Ramis Ramos i Jose Maria Mayol Comas en data 30 d'abril de 2024 i els condicionants següents:

1. D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, l'Ajuntament de Campos haurà de:

- Reservar una àrea de sòl (o coberta de les edificacions) destinat a la generació d'energies renovables.

- Es recomana crear mesures de compensació, com ara, una connexió de les noves parcel·les destinades a sòl industrial amb el nucli del poble mitjançant un carril destinat a bicicletes, patinets i vianants. Aquesta via de connexió ha de tenir ombra amb vegetació arbòria mediterrània de baix requeriment hídric.

- Si es realitza un aparcament dissuasori, s'haurà de complir amb la Llei 10/2019: reserva d'aparcament per vehicles lliure d'emissions i instal·lació de punts de recàrrega. A més, d'instal·lar plaques fotovoltaiques a tota la coberta de l'aparcament; es recomana crear una comunitat energètica per els residents de la localitat i les empreses.

- Desenvolupar les accions afectades per la Modificació puntual del PACES de Campos.

- Incloure totes aquelles mesures addicionals esmentades als apartats 2 i 3 de l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera: 2)Avaluació de les necessitats energètiques i l'impacte derivat del consum energètic i mesures destinades a minimitzar la petjada de carboni o compensar-la, i 3)Vulnerabilitat davant del canvi climàtic i mesures destinades a reduir-la.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 25 de novembre de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá