BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' Avaluació Ambiental, se publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 d'abril de 2024

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei.

Entre els projectes inclosos a l'annex 1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, el projecte de «subestació i bateries Sant Antoni 66 kV.», per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental s'inclou al Grup 3. Energia. Punt 6: «Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic».

Per tant, els projectes s'han de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i ha de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

1. Descripció i ubicació dels projectes

La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, estableix a l'article 6.1. d) que el transportista (en aquest cas és RED ELÈCTRICA, com a gestor de la xarxa de transport i transportista únic amb caràcter d'exclusivitat, de conformitat amb l'article 34), té la funció de transportar energia elèctrica, així com construir, mantenir i maniobrar les instal·lacions de transport.

És per això que Red Eléctrica, en l'exercici de les seves funcions, ha de dur a terme el “Reforç de la Interconnexió Elèctrica Península- Illes Balears” inclosa en la Planificació Elèctrica de l'Administració de l'Estat vigent 2021-2026 i que formarà part de la xarxa de transport d'energia elèctrica en alta tensió als termes establerts a la Llei 24/2013 de 26 de desembre, del Sector Elèctric.

Entre les instal·lacions i projectes que formen part del “Reforç de la interconnexió elèctrica Península-Balears” es troben les següents, objecte de l'Estudi d'Impacte Ambiental:

a.- Instal·lació de 90 MW de bateries (2X45) i 67,5 MWh de capacitat (2X33,75) a l'Illa d'Eivissa (horitzó 2024).

b.- Ampliació de la subestació (SE) San Antonio 66 kV per acollir la connexió de les bateries esmentades, així com dues noves posicions d'interruptor AIS a instal·lar (horitzó 2024).

a.- Instal·lació de 90 MW de bateries (2X45) i 67,5 MWh de capacitat (2X33,75) a l'Illa d'Eivissa. (fig. 1)

Les actuacions comprenen:

- Superfície d'ocupació de la plataforma d'implantació de les bateries: 14.650 m².

- Moviment de terres: 7.500 m3 desmunts i 10.500 m3 de terraplens

- Drenatges.

- Fonaments, vials i canals de cablejat: es realitzarà una cimentació de tota la superfície d'ubicació del sistema amb material de rebliment sobre terreny natural i cimentació de formigó. La totalitat del cablejat serà soterrat en rases d'1,2 metres de fondària per 0,80 d'amplada.

- Accessos: construcció d'un vial (5,00 m d'ample).

- Construcció d'un edifici en PB (15x7 m) per a una sala de control, de comunicacions i serveis auxiliars.

- Instal·lació d'un tancament (2,00 m d'altura total) sobre un muret (0,50 m d'altura) entorn dels nous terrenys de la SE i bateries.

- La llista de béns i drets afectats pel projecte és la següent:

 

Núm. parcel·la del projecte	Propietari	Ref.cadastral	Superfície Parcel·la (m2)	Ocupació ple domini (m2)	Ocupació temporal (m2)
1	SORIA COLOMAR CATALINA BONET SORIA ALBERTO BONET SORIA ANTONIO	07046A007001450000TG	44.635	18.935	1.546
2	EDISTRIBUCIONES REDES DIGITALS SLU RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA SA	07046A007003290000TW	6.192 m2	120 m2	481 m2

b.- Ampliació de la subestació (SE) San Antonio 66 kV per acollir la connexió de les bateries esmentades, així com dues noves posicions d'interruptor AIS a instal·lar.

Pel que fa a l'ampliació de la pròpia subestació, consistirà en l'equipament de dues noves posicions d'interruptor a connectar amb les noves bateries projectades. Aquestes dues noves posicions s'instal·laran sobre la plataforma de l'actual subestació, sense necessitat d'ampliació de superfície d'ocupació d'aquesta. Únicament es farà necessari l'enderroc d'una edificació existent a aquesta subestació (315 m2 de superfície).

El pressupost total de l'ampliació de la subestació SAN ANTONIO 66kV i el sistema de bateries ascendeix a 56.542.413 € i s'estimen 15 mesos per a executar les obres. La fase de funcionament no requerirà la presència de personal a excepció de les tasques de reparació i manteniment.

1. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. L'àmbit afectat per l'ampliació està qualificat com a sòl rústic comú en règim general (SRCSRG) i parcialment sòl rústic protegit àrea de protecció territorial de carreteres (SRP-APT), segons el Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera (BOIB núm. 50 de 31-03-2005) i la seva modificació núm. 1 (BOIB núm. 67 de 18.05.2019).

2. El projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni forma part de Xarxa Natura 2000.

3. El torrent més proper de l'àmbit del projecte es troba a 190 m, Torrent es Regueró.

4. Respecte a les aigües subterrànies, la zona d'actuació se situa sobre una àrea denominada 2002M3 «Sant Agustí», es tracta d'un aqüífer profund en bon estat qualitatiu i quantitatiu. La zona on s'ubica el projecte correspon a terrenys amb vulnerabilitat d'aqüífers moderada.

5. Pel que fa a la vegetació existent, la parcel·la ocupada pel projecte és terreny forestal procedent de la regeneració d'un antic cultiu abandonat. La zona d'actuació es troba dins Zona d'Alt Risc d'incendi forestal (ZAR).

6. Segons la quadrícula 5x5 amb el codi 864 del Bioatles de la IDEIB que ocupa la totalitat de la superfície de la parcel·la consta la presència de les espècies catalogades següents:

Calàpet (Bufotes balearicus), Serp blanca (Zamenis scalaris), Eriçó (Atelerix algirus), Xoriguer (Falco tinnunculus), Dragó (Tarentola mauritanica), (Xerocrassa caroli caroli), (Xerocrassa ebusitana ebusitana), Sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), Abellerol (Merops apiaster), Fonollasa borda (Pimpinella bicknellii), Marfull (Viburnum tinus), Setge (Helianthemum marifolium subsp. Origanifolium), (Genista dorycnifolia subsp. Dorycnifolia), Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues del Bon Pastor (Ruscus aculeatus) i Pi de Cecília (Pinus halepensis var. Ceciliae).

Segons l'informe de Medi Ambient del Consell d'Eivissa destaquen la possible presència de les següents aus: Xabel·li (Burhinus oedicnemus), Cojulla (Galerida theklae) i Enganyanpastors cuallarga (Sylvia balearica), Cap d'olla (Caprimulgus europeus) i possiblement la Terro·la (Calandrella brachydactyla) i la Titina borda des camp (Anthus campestris). A nivell florístic i destaquen la possible presència Prospero obtusifolium, Colchicum filifolium, Narcissus obsoletus i destacant-se la presència dels endemismes Allium antonii-bolosii subsp. eivissanum i Centaurium discolor (també present a Mallorca i Algèria).

D'acord amb el Servei de Protecció d'Espècies, no tenen constància de nidificació d'Abellerol (Merops apiaster), ni de nius de rapinyaires. No descarten la presència de Sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis). Tenen constància de serp blanca (Zamenis scalaris), espècie inclosa al catàleg d'Espècies Exòtiques Invasores (RD 630/2013) per a l'illa d'Eivissa a causa de la depredació sobre espècies autòctones com Sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis).

El projecte no es desenvolupa en zona de protecció d'electrocució i de col·lisió segons el RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

7. Respecte a la presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), segons el Mapa General d'Hàbitats Interès Comunitari 2022 Illes Balears l'àrea d'implantació de les bateries:

- Hàbitat 5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars amb una cobertura del 50%.

- Hàbitat 6220 Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) amb una cobertura del 13 %.

- Hàbitat 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics amb una cobertura del 30 %

8. Segons el PTIE, l'àrea d'actuació es troba dins APR d'incendis.

9. La zona d'actuació es troba dins Zona d'Alt Risc d'incendi forestal (ZAR).

10. Segons l'EsIA, el projecte s'ubica a la unitat “Llanos de Sant Antoni de Portmany” d'acord amb la classificació de l'atles dels paisatges d'Espanya (Mata Olmo, R., & Sanz Herráiz, C. (Dir.) (2004). Atlas de los Paisajes de España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.) i segons el PTIE s'inclou a la unitat paisatgística: Unitat A, constituïda pels terrenys qualificats com a SRC-SRG o SRC-AT que no estiguin inclosos en la zona 2.

11. D'acord amb l'EsIA, han sol·licitat informació al Servei de Patrimoni del Consell sobre localització d'elements patrimonials i en descarten l'existència d'elements arqueològics, arquitectònics o etnogràfics coneguts. Això no obstant, s'identifiquen 6 murs de pedra seca que travessen la parcel·la en direcció N-S. Els murs són considerats bens etnològics i protegits segons la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

12. Segons la normativa sectorial en seguretat aeronàutica de la cartografia del Ministeri de Foment, els projectes es localitzen fora de les servituds d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques, de l'aeroport d'Eivissa.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Fase d'informació pública

Consta informe signat per la cap de secció IV de la DG d'Economia Circular, Transició i Canvi Climàtic sobre la informació pública «del projecte d'ampliació de la subestació San Antonio 66 kV i d'instal·lació de bateries d'emmagatzematge a la subestació San Antonio 66 kV (expedient TR 6/2022)», per un termini de trenta dies, al BOE Núm. 140 de 13 de juny de 2023 i al BOIB núm. 83 de 20 de juny de 2023 es va realitzar la informació pública del projecte, i a la seu electrònica de l'OS, i al Periódico de Ibiza i Formentera. A més, es va publicar anunci al tauler d'anuncis de la seu electrònica i al tauler d'anuncis físic de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany.

3.2. Consulta a les administracions afectades

D'acord amb l'art. 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es va sol·licitar consulta a les següents  administracions afectades:

• Direcció General de Salut pública
• Direcció General de Direcció General. Servei d'Espais Naturals
• Direcció General d'Espais natural. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
• Direcció General d'Espais naturals - Servei de Protecció d'Espècies.
• Direcció General de Recursos Hídrics.
• Direcció General d'Emergències i Interior.
• Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials.
• Direcció Insular de Medi Ambient.
• Direcció Insular de Patrimoni.
• Consell insular Direcció Insular d'Ordenació de Territori.
• Ajuntament de Sant Antoni.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
• Agència Estatal de Seguretat Aèria.
• Edistribución Redes Digitales SL.
• GOB
• Amics de la Terra.

3.3. Informes rebuts

- Ofici de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat signat en data 13 Juny 2023 que comunica que el projecte: « no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).»

Informe del Servei de Territori del Departament de Gest. del Territori, Infraestruc. Viàries, Ordenació Tur. i Lluita contra Intrusisme, signat el 20/06/2023, que conclou:

«1. Atès que l'ampliació prevista es troba recollida en el Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears), d'acord amb l'article 24.2 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol del Sòl Rústic de les Illes Balears, no és exigible la prèvia declaració d'interès general. En tot cas, d'acord amb l'article 2 de la Llei 13/2012 de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, el reconeixement de la utilitat pública del projecte té els efectes de la declaració d'interès general en els termes que preveu el citat article 24.2.

2. Cal posar de manifest que en aquest Consell Insular s'ha tramitat, sobre la parcel·la on es projecta l'ampliació, l'expedient d'informe preceptiu d'habitatges núm. 2021/00001897A (SR 001/21) per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina, promogut pel Sr. Antonio Bonet Soria, el qual va ser informat favorablement per la CIOTUPHA celebrada el 26 d'abril de 2023. S'ha comprovat que la porció de parcel·la a expropiar, on se situa l'ampliació de la subestació, se solapa amb l'habitatge, la piscina i el camí d'accés aprovats recentment per la CIOTUPHA de 26 d'abril de 2023.»

* Informe del Servei de Gestió Forestal de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, signat el 04 de juliol de 2023, el qual conclou: «Les actuacions propostes per a la defensa de la infraestructura són les mínimes exigibles per llei, cal valorar si són suficients perquè en cas d'incendi forestal als voltants no afectin les instal·lacions.»

* Informe del Servei de  Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais  Naturals i Biodiversitat, signat en data de 13 de juliol de 2023, informant favorablement amb condicionants: 

«- Es recomana revisar l'anàlisi d'alternatives de localització del projecte. L'alternativa 1, que no afecta vegetació natural ni hàbitats d'interès comunitari ja que es tracta d'una parcel·la de cultius dispersos de garrovers i herbacis de secà, seria la més favorable des del punt de vista del manteniment de la biodiversitat de la zona.

- Es recomana instal·lar trampes per a la captura de serps, especialment a la zona on ens prevegi la construcció de refugis de pedres per afavorir l'hàbitat de la sargantana.»   

* Informe de Medi Ambient del Departament de Gestió Ambiental, Sostenibilitat, Innovació i Transparència, signat en data 27 de juliol de 2023, conclou: 

«- En el procés de selecció de l'alternativa es realitza amb una diagnosi prèvia que es considera que presenta un nivell de detall molt generalista i, per tant, no és adequada i en la que, a més, infravalora la importància i el valor d'impacte sobre la vegetació, fauna, riscs i afecció socioeconòmica.

- Es considera que l'anàlisi de l'alternativa zero fa prevaler els impactes globals, sobre el canvi climàtic, davant del impactes més locals i concrets sobre la realitat ambiental i social de les alternatives a seleccionar.

- L'estudi d'alternatives ja fitxa de manera concreta que la ubicació ha d'estar entorn a la subestació de Sant Antoni i per tant no analitza altres possibles ubicacions de la illa d'Eivissa a altres subestacions que potencialment podrien tenir impactes menors.

- Es considera que l'alternativa 2 seleccionada sí que presenta un conjunt d'afeccions molt significatives sobre el medi biòtic: la vegetació, flora, fauna, hàbitats d'interès europeu les quals troben infravalorats a l'EIA. 

- El nivell d'impacte socioeconòmics avaluat com compatibles a l'EIA, es considera molt més elevat i sever atenent a considerar-se una afecció important per la presència de molèsties significatives en fase constructiva, canvis en l'ambient sonor durant tota la fase de funcionament, afectació molt greu al valor econòmic d'una parcel·la i presència de riscs associats a la presència de la instal·lació.

* Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 25 de març de 2024 que conclou: «el projecte s'alinea amb els objectius que marca la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica».

3.4 Al·legacions:

1) El 07 de juliol de 2023 es va rebre al·legació de don Alberto Bonet Soria indicant que és el propietari de la finca la qual s'expropiarà un 50% de la mateixa per a l'execució del projecte.

En data 17 de juliol de 2023 el promotor dona resposta a les al·legacions indicant que es posarà en contacte amb els titulars dels bens i drets afectats per establir un acord d'acord amb l'establert a l'article 151 del RD 1955/2000. En cas de no arribar a un acord es remetran les valoracions al Jurat Provincial d'Expropiació.

2) El 13 de juliol de 2023 l'OS va rebre d'Endesa SA una sèrie d'observacions referents al resum executiu, l'article 54 de la directiva 2019/944, sobre la possible aprovació pel regulador i la consegüent notificació a ACER i la Comissió Europea, les bateries de San Antonio i els serveis de balanç, l'eficiència econòmica i l'accés a la xarxa i l'emmagatzematge.

D'acord amb l'informe emès per l'OS, «A les observacions formulades per Endesa el promotor contesta cada un dels punts mencionats.»

3) En data 7 de juliol de 2023 es va rebre de Vicente Cardona Planells en nom propi i en com a president i en representació de l'Associació de veïns Davall Benimussa indicant una sèrie de normativa d'aplicació en el procediment, no complir amb allò disposat en el Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental, a la Llei 24/2013 i a la llei 21/2013.

En data 09 de setembre el promotor emet resposta a les al·legacions.

4) El 14 de setembre de 2023 l'OS va rebre d'Endesa SA una sèrie d'observacions a la resposta del promotor.

El 23 d'octubre de 2023 l'Òrgan Substantiu indica que va rebre de Red Electrica de España la contestació d'una sèrie d'observacions a la resposta del promotor a les observacions fetes per Endesa, que són comunes per l'expedient TR 6/2023.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

- Alternativa 0: l'EsIA recorda que es tracta d'un projecte inclòs dins un projecte més general de la segona interconnexió elèctrica entre Península i Balears, el qual es troba inclòs en el document «Planificación Energética. Plan de Desarrollo de la Red de Transporte de Energía Eléctrica 2021-2026», aprovada per Acord del Consell de Ministres de 22 de març de 2022 i que va passar tràmit ambiental. Per altra banda, s'argumenta que la no execució del projecte:

* No permetrà incrementar el percentatge de demanda elèctrica de les Balears cobert per una generació més eficient i amb menys emissions procedents de la Península.

* Perdre el benefici socioeconòmic que produirà la implantació de les actuacions previstes.

* Evitaria els efectes ambientals de la construcció, però el manteniment de la situació actual agreugen els efectes negatius relatius a la producció d'energia tèrmica mitjançant la crema de combustibles fòssils.

* No contribueix a la consecució dels objectius europeus i nacionals respecte al canvi climàtic com la descarbonització de l'economia, la reducció d'emissions d'efecte hivernacle horitzó 2030 (el projecte permet reduir 905 kt/any d'acord amb les dades de la Planificació elèctrica 2021-2026), més integració d'energies renovables el parc de generació.

* No representa cap benefici social.

* Aspectes de seguretat del subministre del sistema elèctric balear.

A l'anàlisi d'alternatives del projecte, un cop descartada l'alternativa 0, es duu a terme una anàlisi de possibles emplaçaments per la implantació de la planta de bateries, estudiant-se 3 solucions d'emplaçament diferents. 

L'alternativa 2 escollida com a solució d'emplaçament dels projectes d'ampliació de la  subestació Sant Antoni 66 kV i d'instal·lació de bateries presenta les característiques següents:

- Una orografia reduïda: pendent mitjà dels terrenys de 3,65%.

- El torrent més proper es troba a 160 metres.

- Bona accessibilitat, ja que s'ubica “tanca amb tanca” amb la subestació.

- Presenta condicionants respecte a la ZAR. 

- No superposa amb cap Espai Natural Protegit.

- Afecció a vegetació natural sense alt valor de conservació; tot i això, compte amb la presència dels HICs 5210, 5330 i 6220*.

- No superposa amb ZEPA.

- Totes les alternatives compten amb presència de Podarcis pityusensis

- No s'ubica a prop d'habitatges o zones poblades.

- No coincideix amb la presència d'infraestructures elèctriques.

- No afecta cap àrea paisatgísticament sensible.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Les principals accions generadores d'impacte a la fase d'execució es resumeixen d'acord amb la memòria:

a.- Instal·lació de 90 MW de bateries i 67,5 MWh de capacitat.

- Xarxa de terres inferiors formada per cables de coure enterrats.

- Xarxa de terres superiors unida a l'anterior a través d'elements metàl·lics robusts.

- Estructures metàl·liques i suports d'acer.

- Construcció caseta amb sistema de control de les bateries.

- Sistema duplicat de protecció.

- Serveis auxiliars de corrent.

- Instal·lacions de telecomunicacions (fibra òptica, xarxa local IP, telefonia i Ciberseguretat)

- Moviments de terres per drenatges, fonaments, vials i canals de cables.

- Nou vial d'accés.

- Edificis i Casetes. Es construirà un edifici d'una planta de dimensions adequades per allotjar les sales de control, comunicacions i serveis auxiliars.

- Tancament d'almenys 2 m d'altura de tanca metàl·lica sobre mur de 0,5 m d'altura.

- Dues portes d'accés: a peu i per a vehicles.

- Enllumenat en carrers, vials, edificis i casetes.

- Noves preses de força en quadres a l'aire lliure.

- Instal·lació de sistema contra-incendis.

- Instal·lació sistema anti-intrusisme.

b.- Ampliació de la subestació (SE)

- Enderroc d'una edificació de 315 m2 de superfície

- Moviment de terres per a drenatges d'evacuació d'aigües i connexió a la xarxa de pluvials existent.

- Nous fonaments, vials i nous canals.

- Ampliació del tancament de la subestació.

Els principals impactes seran els següents:

a) Atmosfera

* Contribució al canvi climàtic: l'emissió de gasos d'efecte hivernacle del projecte (període de 40 anys) s'ha estimat en 3.447 tCO2eq. No inclouen les bateries en el càlcul de la petjada de carboni argumentant que l'estimació en aquesta fase del projecte és inviable. Tot i això, l'impacte serà positiu atès el balanç global d'emissions del context de la nova interconnexió del sistema elèctric peninsular amb el Balear.

*Emissions de pols:  les emissions de pols durant les fases de construcció i desmantellament poden afectar a la vegetació, a la població i a les infraestructures.

b) Sòl i subsol

*Alteracions de la morfologia del terreny: s'estima que els moviments de terra seran significatius, 7.500 m3 de desmunts i 10.500 m3 de terraplens.

*Ocupació: calculen una ocupació permanent de 14.650 m2 de terreny.  

c) Vegetació i flora

S'afectarà uns 28.470 m2 de vegetació  de matolls i garrigues disperses, pins, savines i ginebró. L'afecció per actuació directa de la construcció de la planta de bateries equival a 14.650 m2, i la resta (13.820 m2) correspon a l'establiment de la franja perimetral de seguretat de 30 metres contraincendis.

L'EsIA determina que les formacions vegetals de «pastizal anual y vivaz» presenta un estat de conservació mitjana atès que es troba en una fase succesional que encara dista de trobar-se en una bona representació climàcica. També destaca la no presència d'espècies de flora amenaçada.

Contràriament a aquestes determinacions, cal considerar que els estadis de successió natural previs al clímax ecològic no tenen per què comportar una menor importància ni menor vàlua del seu component florístic, ni del seu nivell de singularitat ni funcionalitat ecològica.

Per altra banda, cal mencionar que aquesta vegetació present de sòls esquelètics, pradells de teròfits i geòfits, són els que precisament es troben qualificats com hàbitat prioritari i presenten una gran riquesa i variabilitat florístiques, amb abundància d'endemismes del Mediterrani occidental, a més de presentar un alt nivell de fragilitat ecològica. 

d) Hàbitats d'interès comunitari

Afecció total de 28.470 m2 sobre els HICs:

- Hàbitat 5210: afecció 27,6 %.

- Hàbitat 5330: afecció de 14,8% .

- Hàbitat 6220: afecció de 15,2%. (Hàbitat Prioritari)

Quant a l'afecció sobre hàbitats d'interès comunitari, l'EsIA fa una anàlisi en el procés de valoració atenent a la superfície d'afectació i utilitzant els percentatges d'afecció dels hàbitats a la parcel·la en relació amb els percentatges referits al sector pitiús i balear. Es conclou com un efecte apreciable i es considera que cap hàbitat d'interès europeu presenta valors de pèrdues relatives que suposin un perjudici per a la integritat del seu estat de conservació.

En relació amb l'anterior, l'habitat d'interès prioritari 6220 present a la parcel·la (Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) presenta una funcionalitat ecològica destacable a l'acollir la potencial presència d'aus que nidifiquen en el sòl i també protegides per normativa comunitària, a més de coincidir amb la distribució d'espècies de flora de caràcter endèmic o microareal.

e) Fauna

Els impactes sobre la fauna es valoren com a significatius i es produeixen a la fase de construcció. Segons l'estudi d'impacte ambiental, a aquest hàbitat s'ha confirmat la presència de sargantana de les Pitiüses i possible presència d'abellerol, espècies amenaçades catalogades com a vulnerables.

Les pertorbacions i molèsties de la fase de construcció a causa del renou i les vibracions produïdes per la maquinària i la circulació de vehicles i persones serà especialment perjudicial a la fauna en el període de cria.

Com ja s'ha mencionat en els apartats c i d, el projecte produirà un impacte alt sobre la vegetació, flora, fauna, hàbitats i segons indiquen tant el Servei d'Espècies com el Servei de Medi Ambient del Consell caldria plantejar-se la selecció d'una altra alternativa d'ubicació on no s'afectassin terrenys d'alt valor ecològic. Per altra banda, segons l'informe de l'arquitecta del departament de territori d'aquest Consell d'Eivissa, s'ha tramitat i s'ha aprovat, sobre la parcel·la on es projecta l'ampliació de la subestació i bateries, l'expedient d'informe preceptiu d'habitatges per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina (Fig.2). 

Per tant, en el cas de seleccionar una altra alternativa per a l'execució del projecte, la construcció d'un habitatge amb piscina provocarà igualment una degradació de l'espai natural i, a més, altres efectes que el projecte original no comporten a la fase de funcionament, com són l'augment de la freqüentació humana, la influència d'animals domèstics (assilvestrament de moixos com a depredadors d'espècies silvestres, atracció de rates, etc.), risc d'incendi forestal. També, cal recordar que les instal·lacions a la fase de funcionament funcionen en règim d'abandonament, sense presència habitual de personal, únicament necessari quan el sistema de control detecta la necessitat d'una reparació, per tant, s'evitaran molèsties a la fauna. A més a més, es preveu el desmantellament de les bateries després de la seva vida útil i la restauració dels terrenys al seu estat natural. 

Per tot l'anterior, es considera que:

- Modificar la ubicació del projecte no evitaria la desnaturalització dels terrenys.

- La selecció d'un altre emplaçament allunyat de la SE seria contradictori a l'establert en el «Plan de Desarrollo de la Red de Transportes de Energía Eléctrica 2021-2026, aprobado el 22 de marzo de 2022 en Consejo de Ministros (BOE núm.93 19/04/22)» i que compte amb Declaració Estratègica.

- L'alternativa seleccionada és la que presenta millors característiques per a la implantació del projecte.

f) Medi socioeconòmic

*Població:  impacte positiu atès que es crearan llocs de feina i demanda de serveis locals. A l'EsIA no consideren significatives les molèsties per pertorbacions o renous perquè no hi ha nucli de població proper i els habitatges disseminats més propers es troben a més de 130 m.

Per altra banda,  segons l'informe de l'arquitecta del departament de territori d'aquest Consell d'Eivissa, s'ha tramitat i s'ha aprovat, sobre la parcel·la on es projecta l'ampliació de la subestació i bateries, l'expedient d'informe preceptiu d'habitatges per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina. S'ha comprovat que la porció de parcel·la a expropiar, on se situa l'ampliació de la subestació, se solapa amb l'habitatge, la piscina i el camí d'accés aprovats recentment per la CIOTUPHA de 26 d'abril de 2023. Per tant, la ubicació del projecte pot determinar un important impacte socioeconòmic per al titular.

*Infraestructures, equipaments i instal·lacions: degradació del ferm de la camí de sa Castella provocat pel pas de vehicles i maquinària pesant.

g) Patrimoni

L'EsIA indica que del resultat de la prospecció realitzada conclou que a la zona d'implantació del projecte durant la inspecció visual no hi ha hagut cap troballa d'evidència arqueològica. Tot i això, s'han identificat sis murs de pedra seca que seran afectats per la implantació del projecte, amb una longitud de 100 metres per mur amb una longitud total de 600 m. 

h) Paisatge

Consum visual es produirà fonamentalment i de forma significativa des del camí de sa Castella, per tractar-se del viari d'accés i que voreja el projecte, considerat a l'EsIA com de baixa freqüentació.

L'àrea d'implantació és de molt baixa accessibilitat visual i localitzada a continuació de la SE de Sant Antoni per la qual cosa s'afavoreix la integració. 

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius: 

Fase projecte:  

a) Clima i atmosfera: disseny de les cel·les que contenen SF6 sense manteniment per tal d'evitar les operacions de manipulació, les cel·les comptaran amb manòmetres de pressió que seran revisats periòdicament per detectar possibles fuites. Emplaçament del projecte el més allunyat de zones sensibles a les emissions de pols, vibracions i camps electromagnètics.

Així mateix, s'haurà de considerar que:

i) Cal implementar un control del gas hexafluorur de sofre de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, s'haurà de recuperar el gas. 

ii) S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació.

b) Medi físic: s'ha evitat la ubicació d'elements del projecte en posicions topogràficament desfavorables i maximitzar l'aprofitament d'usos similars.

c) Medi biòtic: evitar enclavaments sensibles de vegetació i fauna.

d) Medi socioeconòmic, població i infraestructures: tenir en compte les instal·lacions i infraestructures existents per compatibilitzar-les amb les del projecte, acomodament de les instal·lacions a les noves infraestructures.

e) Patrimoni: s'ha realitzat una prospecció arqueològica visual de diverses alternatives.

f) Paisatge: ubicació dins les àrees menys sensibles identificades segons l'interès paisatgístic.

Fase Construcció:

a) Atmosfera 

1.  Mesures protectores sobre la qualitat de l'aire:

- Mesures per disminuir les emissions de pols i partícules: aprofitar els materials extrets dins la mateixa obra, regs periòdics per evitar la dispersió de partícules, evitar moviments de terres els dies de vent fort, limitació de la velocitat del trànsit rodat, transport de materials coberts amb lones.

- Mesures per disminuir les emissions de gasos: selecció dels vehicles i maquinària de baixes emissions.

2. Mesures per minimitzar les emissions de renous:  selecció de maquinària i vehicles d'emissions baixes, reduir al màxim el trànsit dels vehicles i maquinària, evitar l'ús simultani de maquinària pesant. Per altra banda, l'EsIA indica que a la fase de funcionament es realitzaran assaigs de renou en el primer any per tal de comprovar el compliment dels nivells límit d'immissió establerts a la legislació vigent.

A més, caldrà incloure:

i) En el Pla de Vigilància Ambiental un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

b) Medi físic

1. Topografia i sols:

- Senyalització dels accessos, zones d'ocupació temporal, zones de dipòsits de materials, zones d'estacionament de maquinària i de les àrees de treball en general. 

-Reajust dels talussos a la morfologia original.

- Una vegada finalitzada les obres, restitució dels terrenys d'ocupació temporal i descompactació dels sols.

- Aprofitar al màxim els materials extrets a dins l'obra.

- Gestió dels materials sobrants i residus.

També, s'haurà de tenir en compte que:

i) Cal maximitzar l'aprofitament dels materials extrets per als rebliments sota el criteri de proximitat i la minimització del transport necessari per a la seva reutilització o destinació final, si escau.

ii) Priorització en l'elecció de proveïdors locals per minimitzar el transport de materials i d'altres.

2. Aigua:

- Maquinària revisada i amb manteniments, rentats i reparacions només dins les àrees destinades per aquestes accions.

- Evitar qualsevol tipus de vessament. En el cas de vessament es tractarà immediatament i amb les tècniques més adequades.

c) Medi biòtic

1. Vegetació, flora i hàbitats d'interès comunitari

- Prospecció prèvia per a identificar la presència de flora amenaçada.

- Minimitzar l'afectació a zones amb hàbitats d'interès comunitari i vegetació sensible.

- Desbrossament d'exemplars de flora de gran mida evitant maquinària pesant.

- Descompactació dels terrenys en finalitzar les obres.

- S'evitarà l'acumulació de materials inflamables.

- Els materials de préstec necessaris hauran de garantir la seva procedència i complir amb les prescripcions del Pla director de residus d‘Eivissa.

- La franja perimetral de protecció es farà d'acord amb les instruccions establertes a la resolució de 15 de febrer de 2021 del Conseller de Medi Ambient i Territori.

A més, s'haurà d'atendre que:

i) Atès que el Servei de Gestió Forestal en el seu informe indica «que les actuacions propostes per a la defensa de les infraestructures són les mínimes establertes per la llei, i que cal valorar si són suficients perquè en cas d'incendi forestal als voltants no afectin les instal·lacions», serà necessari que es revisin aquestes actuacions amb el Servei de Gestió Forestal i s'obtengui un informe favorable respecte del projecte i la protecció contra-incendis.

ii) S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com endemismes i altres espècies protegides per diferents normatives.

iii) No es podran ocupar zones amb vegetació natural per realitzar acopis de material o vehicles ni per gestionar residus.

iv) S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.

v) S'hauran de realitzar també actuacions de restauració forestal després del desmantellament de la instal·lació per recuperar els terrenys originaris.

2. Fauna

- Prospecció prèvia per a identificar la presència de punts i àrees d'espècies sensibles (abellerol i sargantana de les Pitiüses): Identificació dels punts i àrees més sensibles i aplicació de mesures com restricció d'accés, limitació de velocitat i prohibició de circular fora dels accessos condicionats. En cas de constatar la presència d'espècies sensibles a l'entorn dels punts d'actuació es determinarà si és necessari programar les obres o aplicar mesures que fessin compatibles les obres amb l'absència de pertorbacions i molèsties sobre aquestes espècies.

També, s'haurà de considerar que: 

i) Limitar al mínim la temporalitat de les excavacions i rases obertes. Col·locar-hi elements que permetin la sortida de petita fauna en cas de caigudes.

ii) S'hauran de fer unes inspeccions prèvies diàries de tot el terreny afectat per les obres, especialment en rases o clots, amb la finalitat de detectar individus de tortugues Testudo graeca, o d'altres espècies protegides que hi hagin pogut quedar atrapades. En cas de trobar algun individu, aquest haurà de ser rescatat i traslladat a zona segura. En cas de tractar-se d'un individu ferit d'una espècie protegida s'haurà de telefonar al 112 per donar l'avís i que s'activi el protocol de recollida.

iii) S'haurà d'adaptar l'enllumenat al reglament de protecció del medi nocturn per tal d'evitar al màxim la contaminació lumínica.

d) Medi socioeconòmic, població i infraestructures

1. Població, usos del sòl i activitat econòmica

- Els nivells d'emissions sonores de la maquinària empleada compliran amb els nivells establerts a la normativa vigent.

- Garantir la permeabilitat de trànsit longitudinal i transversal en les carreteres, camins i vies públiques afectades per l'obra.

- Senyalització de les zones d'obra per garantir la seguretat dels vehicles i vianants.

- Comunicació prèvia dels horaris d'actuació als propietaris de les instal·lacions i establiments afectades.

2. Infraestructures, equipaments i instal·lacions

- Revisar l'estat del ferme i restauració del mateix quan es detecti en mal estat.

- Establir comunicació prèvia amb antelació als organismes públics de les molèsties i horaris de les actuacions de talls de subministrament, viari...

- Garantir la lliure circulació de vehicles.

- Reposar amb la màxima rapidesa possible els serveis afectats per les obres.

e) Patrimoni cultural

- Es prioritzarà la conservació de la màxima longitud dels murs de pedra actuals.

- Els trams que s'hagin d'aixecar per coincidir amb la zona d'implantació de les bateries seran objecte de documentació i estudi previ i es farà acopi de la pedra per a la seva posterior reutilització, la qual es proposa fer a l'extrem de la parcel·la d'implantació, en paral·lel al camí de sa Castella.

Per altra banda, s'haurà de complir:

i) Es considera necessari mantenir, conservar i restaurar tots els trams de paret de pedra seca que es vegin afectats per l'acompliment del projecte, sense perjudici d'admetre el desmuntatge dels trams estrictament indispensables per a poder executar el projecte. 

ii) Posteriorment, s'haurà de restaurar en el seu estat original. Les restauracions dels murs de pedra seca hauran de garantir el manteniment de les característiques volumètriques dels murs (amplada i alçada aproximada), així com dels materials i tècniques de construcció tradicional (s'hauran de realitzar per «margers»): murs a partir de pedra poc o mica treballada, disposada en doble filada, correctament travada i tasconada sense cap tipus de morter d'unió, rebliment de la part central del mur i coronament amb enllosat. 

f) Paisatge 

- Minimització dels impactes del projecte sobre els diferents elements del medi afectats: sòl, topografia, vegetació, etc.

Fase funcionament:

- Mesures de control de les zones alterades.

- Mesures de control del renou i del parc de bateries.

- Mesures de prevenció de propagació d'incendi forestal: - desbrossaments, aclarides i tales amb la finalitat de disminuir la continuïtat horitzontal i vertical de l'estructura de la vegetació en una franja perimetral de 30 metres al voltant de la futura instal·lació d'acord amb el Decret Llei 1/2016, el Codi Tècnic d'Edificació (CTE), l'article 11 del Decret 125/2007 i el punto 4.3 de la norma 9 del Plan Territorial Insular d'Eivissa i Formentera.

- Mesures d'integració paisatgística: les edificacions i els elements amb major visibilitat del projecte es pintaran de color blanc com és característic de la tipologia de casa Eivissenca.

Fase de desmantellament

En aquesta fase s'aplicaran les mesures de la mateixa natura i abast que a les plantejades a les fases de construcció i funcionament. S'indica que abans d'aquesta fase es farà un estudi ambiental que analitzarà la situació del moment del medi que potencialment es veurà afectat i proposarà les mesures més adequades. A més, es redactarà un projecte d'Adequació Paisatgística en el qual s'avaluarà el projecte amb l'objecte de definir les actuacions més adequades per a la integració paisatgística.

El pressupost d'execució material de les mesures preventives i correctores per a la fase de construcció és de 135.268 Euros, i per a la fase de funcionament el PEM és de 10.500 Euros. 

Una vegada identificats els impactes potencials significatius i establertes les mesures preventives, correctores i compensatòries, l'EsIA ha quantificat i valorat els diferents impactes residuals. Ateses les valoracions individuals d'impacte realitzades per cada component i elements analitzats a cada una de les fases, la valoració global de l'impacte del projecte es valora com a moderat.  

4.2 Mesures Compensatòries

Es proposa com a mesura compensatòria la construcció de refugis de pedres per a la sargantana de les Pitiüses per tal d'afavorir-ne l'hàbitat a la parcel·la no ocupada. I creació d'acords amb el govern balear per participar en el manteniment i millora de les poblacions de sargantana a tota l'illa d'Eivissa. 

4.3 Seguiment Ambiental.

L'estudi d'impacte ambiental inclou un programa de vigilància ambiental que té com a objectius garantir la correcta execució i compliment de les mesures preventives i correctores proposades i comprovar la seva eficàcia, detectar impactes no previstos i veure l'evolució dels elements del medi més significatius.

En aquest seguiment, el promotor estableix una sèrie de controls genèrics en la fase de construcció, verificant aquelles actuacions que generen més impactes i que les obres es realitzen segons el projecte i s'apliquen les mesures correctores i preventives de l'estudi.

Pel que fa a la fase d'explotació, només implanta un control respecte del control del sistema hídric i erosió.

Caldrà afegir controls referents a l'evolució de les zones restaurades, verificació de la correcta gestió de residus i seguiment de les instal·lacions sobre les espècies afectades, control de renous, camps electromagnètics, Patrimoni i Paisatge.

No s'indica el seguiment a fer a la fase de desmantellament.

4.4 Pressupost

El projecte bàsic de la subestació i de les bateries és de 56.542.413 euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. 

5.Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte d'ampliació subestació i bateries SE Sant Antoni 66kV. T.M. Sant Antoni, redactat per l'enginyer industrial David González Jouanneau, en data de firma de març 2023, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental, signat el març de 2023, per Juan Carlos Requejo, i els condicionants següents:

1. - Mesures per a la protecció del Patrimoni:

- Es prioritzarà la conservació de la màxima longitud dels murs de pedra actuals.

- Els trams que s'hagin d'aixecar per coincidir amb la zona d'implantació de les bateries seran objecte de documentació i estudi previ i es farà acopi de la pedra per a la seva posterior reutilització, la qual es proposa fer a l'extrem de la parcel·la d'implantació, en paral·lel al camí de sa Castella.

- Es considera necessari mantenir, conservar i restaurar tots els trams de paret de pedra seca que es vegin afectats per l'acompliment del projecte, sense perjudici d'admetre el desmuntatge dels trams estrictament indispensables per a poder executar el projecte. 

- Posteriorment, s'haurà de restaurar en el seu estat original. Les restauracions dels murs de pedra seca hauran de garantir el manteniment de les característiques volumètriques dels murs (amplada i alçada aproximada), així com dels materials i tècniques de construcció tradicional (s'hauran de realitzar per «margers»): murs a partir de pedra poc o mica treballada, disposada en doble filada, correctament travada i tasconada sense cap tipus de morter d'unió, rebliment de la part central del mur i coronament amb enllosat. 

2.- No es podran ocupar zones amb vegetació natural per realitzar acopis de material o vehicles ni per gestionar residus.

3.-  A l'inici de les obres s'hauran de portar a terme batudes amb la finalitat de detectar i retirar els exemplars de tortugues Testudo graeca o d'altres espècies protegides que s'hi puguin trobar. Aquests exemplars s'hauran de traslladar a un lloc segur dins la mateixa zona. S'haurà de limitar al mínim la temporalitat de les excavacions i rases obertes. Col·locar-hi elements que permetin la sortida de petita fauna en cas de caigudes. En cas de trobar-se  amb un individu ferit d'una espècie protegida s'haurà de telefonar al 112 per donar l'avís i que s'activi el protocol de recollida.

4.- Cal maximitzar l'aprofitament dels materials extrets per als rebliments sota el criteri de proximitat i la minimització del transport necessari per a la seva reutilització o destinació final. S'han de prioritzar els proveïdors locals per minimitzar el transport de materials i d'altres.

5.-  Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

6.- Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6  mitjançant reforestacions, en concret s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

7.-  S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la subestació i les bateries.

8.-  En cas que l'auditor ambiental detecti afectacions en els hàbitats d'interès comunitari o a les espècies de fauna protegida, no previstes i atribuïbles a les instal·lacions, s'hauran de prendre mesures addicionals.

9.-  S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com endemismes i altres espècies protegides per diferents normatives.

10.-  S'hauran de preveure actuacions de restauració forestal després del desmantellament de la instal·lació per recuperar els terrenys.

11.- Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a la CMAIB un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar:

- Els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.

- Les mesures compensatòries proposades.

- Els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EsIA i a la DIA. A més, s'hauran d'incloure:

 

a) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

b) Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre.

c)  Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

d) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

e) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

f) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració forestal/ambiental, com a mínim durant els primers dos anys posteriors al desmantellament de les bateries.

12.- Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i l'elaboració d'informes. 

Per altra banda, es recorda que:

- L'òrgan administratiu competent en matèria de gestió forestal determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques per a la defensa de les infraestructures i sobre la vegetació existent, i les autoritzarà.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.»

 

(Signat electrònicament: 26 de novembre de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística  Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)