BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 9 de juliol de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,   

RESOLC FORMULAR:

La declaració  d'impacte ambiental  sobre el  p projecte del Compensador Síncron Santa Ponça 220 KV i ampliació de la SE Santa Ponça (T.M. Calvià) 132 i 220 KV, promogut per RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA SAU, en els termes següents: 

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1.

El projecte «declaració d'interès autonòmic del projecte del Compensador Síncron Santa Ponça 220 KV i ampliació de la SE Santa Ponça (T.M. Calvià)», per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental  s'inclou en el Grup 3. Energia, Punt 6:

«Grupo 3 Energía. 

6. Subestación de transformación de energía eléctrica a partir de 10 MW en suelo rústico.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 i 22 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació. 

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, té per finalitat bàsica “establir la regulació del sector elèctric garantint el subministrament d'energia elèctrica amb els nivells necessaris de qualitat i el mínim cost possible, assegurar la sostenibilitat econòmica i financera del sistema i permetre un nivell de competència efectiva al sector elèctric, tot això dins dels principis de protecció mediambiental d'una societat moderna”. 

També la Llei 24/2013 estableix a l'article 6.1.d) que el transportista (en aquest cas es determina com a únic RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA S.A. (en endavant RED ELÉCTRICA), a l'article 34), té la funció de transportar energia elèctrica, així com construir, mantenir i maniobrar les instal·lacions de transport. 

És per això que RED ELÈCTRICA, en l'exercici de les seves funcions, ha de dur a terme el “Reforç de la Interconnexió Elèctrica Península-Illes Balears” inclosa en la Planificació Elèctrica de l'Administració de l'Estat vigent 2021-2026 i que formarà part de la xarxa de transport d'energia elèctrica en alta tensió en els termes establerts a l'esmentada Llei 24/2013 de 26 de desembre, del sector elèctric. 

Entre les instal·lacions i projectes que formen part del “Reforç de la interconnexió elèctrica Península-Balears” es troben les següents: 

- Instal·lació de dos nous compensadors síncrons Santa Ponsa 220 kV, CS1 (horitzó 2026) I Santa Ponsa 220 kV, CS2. (horitzó >2026)

- Instal·lació de dos cables soterrats de connexió entre els compensadors esmentats i la SE Santa Ponça 220 kV: Santa Ponsa – Santa Ponsa 220 kV, cte 1 i Santa Ponsa – Santa Ponsa 220 kV, cto 2.

-Ampliacions de posicions de les SE Santa Ponsa 220 KV i SE Santa Ponça 132 kV per acollir la connexió dels compensadors i un tercer transformador: Santa Ponsa 220/132 kV, TF3. 

A més d'aquestes actuacions, la Planificació Energètica assenyala com a necessitats específiques d'operació la implantació de “reactàncies per a control de tensió a les Balears”. Aquesta actuació consisteix en el canvi d'ubicació de reactàncies per optimitzar el seu ús com a elements de compensació de reactiva en el sistema elèctric de les Illes Balears. En concret, implica el canvi d'ubicació de les reactàncies 1 i 2 de 30 MVAr de Cala Mesquida 132 kV i la reactància 1 de 30 MVAr de Ciutadella 132 kV a la SE Santa Ponsa 132 kV. Aquesta actuació implica l'ampliació de la SE Santa Ponsa 132 kV en tres noves posicions i dues noves línies internes al mateix parc 132 kV.

L'actual expedient, respecte a les modificacions abans esmentades, comprèn la instal·lació d'un Compensador Síncron de potència 100 MVA a la parcel·la amb referència cadastral 07011A013000320000HS, unit per un cable que discorr per la referència cadastral 07011A014001600000HK fins a l'ampliació de la subestació SANTA PONSA 220 KV tipus GIS amb configuració d'interruptor i mig situada a la referència cadastral 07011A014001610000HR. Les actuacions inclouen:

- Nou Compensador Síncron Santa Ponsa 220 KV, CS1 (es guardarà espai de reserva per al futur compensador CS2) a implementar contingut a l'Estació Conversora de Santa Ponsa.

- Nou cable soterrat Santa Ponsa – Santa Ponsa, CTE 1, que connectarà el nou Compensador Síncron CS1 amb l'actual de Santa Ponsa 220 KV.

- Noves instal·lacions a les subestacions Santa Ponsa 132 KV i 220 KV.

- Nou transformador TF3 Santa Ponsa 220/132 KV, a ubicar a la SE 220 KV.

- 3 noves reactàncies (REA1 i REA2) a ubicar a la SE 132 KV.

- 3 noves posicions a implantar a l'interior de la sala GIS de la SE 220 KV.

- 2 noves posicions a implantar a l'interior de la sala GIS de la SE 132 KV.

Les obres inclouran un nou edifici per al sistema del compensador síncron i les bombes del sistema de  refrigeració, un segon edifici amb la sala de comandament, de comunicacions i serveis auxiliars, banys, arxiu i magatzem, un cable soterrat que connectarà les noves instal·lacions amb la subestació preexistent de 450 m, i les noves instal·lacions a la subestació Santa Ponsa. A més, es realitzarà un tancament perimetral amb una alçada mínima de 2 metres (0,5 m de formigó i 1,5 de tanca metàl·lica). 

Les alternatives d'implantació considerades corresponen a superfícies rectangulars de 220 x 130 (28.600 m2), dimensions incrementades en un 10% respecte a les superfícies en principi necessàries per implantar el compensador (200 x 120 m, 24.000 m2); altura màxima per a la instal·lació de 12 m. La plataforma d'implantació del compensador síncron tindrà una disposició rectangular N-S amb unes dimensions de 87,40 x 63,50 m d'amplada i 160 m de longitud que parteix de l'accés actual a l'Estació Conversora Santa Ponsa,  aconseguint així una superfície d'ocupació aproximada de 5.500 m2. El Compensador Síncron juntament amb les bombes del sistema de refrigeració aniran instal·lats en un edifici, amb una alçada aproximada de 8,8 m, quedant en intempèrie el transformador. Els turboventiladors del sistema de refrigeració es disposen a tocar de la façana occidental de l'edifici del compensador. La construcció implica la realització de 7.000 m3 d'excavacions i fins a 4.500 m3 de moviment de terres, resultant en un excedent de 2.500 m3 de material, suposant que tots els materials extrets siguin aptes per a farcits i moviments de terres, i amb un coeficient d'esponjament del 20%. 

La connexió del compensador síncron CS1 amb l'actual SE Santa Ponsa 220 kV es cablejarà a partir d'un cable soterrat d'uns 450 m de longitud que connectarà aquestes dues instal·lacions.  Es tancarà almenys 2 m d'alçada. Aquest tancament estarà format per una rasa metàl·lica d'acer galvanitzat reforçat, rematada amb una tanca de tres fileres, amb pals metàl·lics, encastat en un mur de 0,5 m d'alçada.

1.2. Valoració d'alternatives

Alternativa 0: L'alternativa zero suposa la no realització d'aquest projecte, mantenint la situació actual del sistema elèctric de les Balears.

Això suposaria la no execució de la Planificació Energètica, el «Pla de Desenvolupament de la Xarxa de Transport d'Energia Elèctrica 2021-2026», impedir l'increment del percentatge de demanda elèctrica de les Balears cobert amb generació més eficient, en detriment de crema de gasoil, gas i carbó a les Balears i amb menors emissions aspectes socioeconòmics o de planificació, no resolent-se els problemes d'inseguretat de subministrament al sistema elèctric balear. Així mateix, s'impedeix el benefici socioeconòmic calculat en 149 M/any, ni contribueix a la consecució dels objectius europeus i nacionals respecte al Canvi Climàtic.

Respecte a les tres alternatives proposades a la no execució, no són solucions d'implantació del projecte sinó una selecció aproximada de localitzacions que requeriran un treball d'enginyeria detallat per a dins de l'entorn de la localització analitzat desenvolupar un projecte que s'adeqüi a l'emplaçament de la manera més favorable possible , de manera que es minimitzin els moviments de terra, es redueixi al mínim possible la petjada d'ocupació i es respectin totes les distàncies i servituds reglamentàries.

La metodologia per a la selecció d'alternatives consisteix en una anàlisi quantitativa en funció de la magnitud i de la sensibilitat (ponderació) dels aspectes abans considerats, els quals són criteris que condicionen la idoneïtat d'emplaçament del projecte: Orografia (pendent mitjana %), Hidrografia (distància a llera o element sensible), Accessibilitat/connexió (distància m a la subestació Santa Ponsa), 

Sòls (superfície m2 amb risc moderat davant de processos erosius), Sòls (distància m a zones amb risc moderat davant de processos gravitacionals i despreniments), Sòls (distància m a zones amb risc alt davant d'incendi forestal), EENNPP (distància m al més proper), Vegetació (Superfície m2 d'afecció a vegetació amb valor de conservació “molt alt”), Avifauna (distància m a ZEPA), Hàbitats (superfície m2 d'afecció a HIC), Usos del sòl (afecció m2 a espai agrícola o ramader), Fauna (nombre d'espècies, Població (distància) mitjana m habitatges més propers), Medi social (nombre d'elements patrimonials i serveis potencialment afectats), Infraestructures elèctriques (afecció a elements), altres infraestructures lineals (distància m a camins), Paisatge (distància m a enclavaments paisatgísticament sensibles), Ponderació (funció de la magnitud i de la sensibilitat) dels aspectes esmentats mitjançant l'índex d'incidència. La valoració final de cada alternativa s'obtindrà per mitjana ponderada de totes les valoracions per criteri, és a dir, multiplicant les puntuacions assignades a cada valoració per criteri pel pes de cada criteri, sumant aquestes multiplicacions i dividint el resultat per la suma total dels pesos.  De la metodologia anterior, l'alternativa amb menor impacte és la primera, que es situa a la parcel·la amb referència cadastral  07011A013000320000HS.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Les parcel·les s'ubiquen a la Unitat de Paisatge UP4-Badia de Palma, subunitat Pla de Sant Jordi. El PGOU de Calvià classifica el terreny com PGOU_ADPT_AL_PTM_ANY_2012 Àrea rural de interès paisatgístic -Àrea d'interès agrari tradicional. 

La parcel·la on s'ubica la infraestructura està incorporada al planejament des del 2012 com a Sistema general de comunicació i infraestructura (SGCI), pel compliment del Pla Director Sectorial energètic de les illes Balears.

2. Es tracta d'un entorn de matoll de Garrigues (matolls pluriespecífics calcícola termòfils), i Pinars (Pinus halepensis).

3. Pel que fa a la topografia del terreny, és plana, sense relleus o desnivells importants i amb un pendent menor al 5%, amb una mitjana de 3,95%. No hi ha cap APR d'esllavissament.

4. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), tampoc formen part de Xarxa Natura 2000 i no s'hi troba cap Hàbitat d'Interès Comunitari, però es troba a un Àrea Rústica de Interès Paisatgístic (ARIP), figura definida per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció de les Illes Balears (LEN). 

5. El projecte no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, esllavissament o inundació ni es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals. Així i tot, limita al nord amb una zona classificada com de Risc Molt Alt de les zones ZAR 2014.

6. En relació amb  l'aigua, el projecte es desenvolupa sobre la massa d'aigua MAS 1812M3 denominada “Santa Ponça”, és un aqüífer poc profund, la massa es troba en mal estat (mal estat químic i mal estat quantitatiu) i és ZVCN. 

El nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat i la zona no està afectada per cap perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà.

El projecte no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

7. Segons el Bioatles (quadrícules 1x1, codi 3637), a l'àmbit hi trobem tres espècies amenaçades (bitó Botaurus stellaris, tortuga mora Testudo graeca subsp. graeca, ratapinyada de cap gros Miniopterus schreibersii) i de devuit espècies catalogades (àguila calçada Hieraaetus pennatus, falcó Falco peregrinus, xoriguer Falco tinnunculus, passaforadí Troglodytes troglodytes, puput Upupa epopos,  cucullada Galerida theklae, butxaqueta Cisticola juncidis, serp de garriga Macroprotodon mauritanicus, serp blanca Zamenis scalaris, dragonet rosat Hemidactylus turcicus, dragó Tarentola mauritanica, ratapinyada de coa llarga Tadarida teniatis, ratapinyada comuna Pipistrellus pipistrellus, formiguer Jynx torquilla,  ratapinyada de de ferradura petita Phinolophus hipposideros, tortuga mediterrània Testudi hermanni, cirerer de Betlem Ruscus aculeatus, Murta Myrtus communi).

L'àrea de construcció es troba a 200 metres de l'Hàbitat de reproducció de rapinyaires, i està a zona d'àrea de Protecció d'Electrocució, però el projecte no inclou la construcció de noves línies elèctriques aèries.

8. Referent al Patrimoni, no hi ha afecció a cap espai amb cautela patrimonial, malgrat que la zona té valors paisatgístics.

3. Tramitació (exposició pública)

El 7 d'octubre de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 137 el procès de  declaració d'interès autonòmic del projecte del Compensador Síncron Santa Ponça 220 KV i ampliació de la SE Santa Ponça (T.M. Calvià) 132 i 220 KV.

Durant el procès d'informació pública han estat consultades les següents administracions:

1. Ajuntament de Calvià

2. Consell Insular de Mallorca

a. Direcció Insular de Medi Ambiental

b. Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística

c. Direcció Insular d'Ordenació del Territori i Paisatge.

d. Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat.

4. Govern de les Illes Balears:

a. Àrea d'indústria i Energia de la Delegació del Govern de les Illes Balears,

b. Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat,

c. Direcció general de Salut Pública de la Conselleria de Salut

d. Servei d'Espais Naturals, Servei de Protecció d'Espècies i Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sol de la Direcció general d'Espais Naturals de la Conselleria de Agricultura, Pesca i Medi Natural.

e. Direcció general d'Indústria i Polígons Industrials de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.

5. Gobierno:

a. Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico

6. Entitats:

a. ENDESA S.A.

b. Edistribución Redes Digitles S.L.

c. Agència Española de Seguridad Aérea.

7. Associacions sense ànim de lucre:

a. GOB

b. Amics de la Terra

S'han rebut els següents informes i/o al·legacions:

•  Al·legació de MUNTE INVEST S.L., propietària de la parcel·la amb referència cadastral 07011A014001600000HK (polígon 14, parcel·la 160, Son Pillo, Santa Ponsa, Calvià), on se situa un habitatge unifamiliar aïllat i piscina.

«Fa uns anys, l'entitat MUNTE INVEST S.L., ja va haver de patir els danys ocasionats per la construcció de la subestació elèctrica a Santa Ponsa per part de GESA.  És més, el funcionament de la subestació existent ja genera un gran impacte visual, paisatgístic, ambiental i acústic, a la meva representada, de manera que, l'execució d'un compensador síncron i d'unes noves instal·lacions que complementen la subestació que va ser construïda a la seva moment, produiran, indubtablement un major impacte visual, ambiental, paisatgístic i sobretot acústic, que el que es generava, ja que, el nivell sonor, serà molt superior a l'actual límit

(...) Així mateix, cal assenyalar, que l'execució del compensador síncron per part de la Xarxa Elèctrica d'Espanya, S.A.U, així com d'altres instal·lacions, minva notablement el valor econòmic de l'immoble (...)

Per altra banda, es refereix a la necessitat de complir la Llei 1/2007 de 16 de març de contaminació acústica de les Illes Balears, desenvolupa i complementa la Llei 37/2003, del soroll estatal, i sol·licita fer un estudi més acurat dels nivells sonors de la instal·lació. (...)

SOL·LICITO AL SEU HONORABILÍSIM, que tingui per presentat aquest escrit i els documents que l'acompanyen, així com per fetes les anteriors manifestacions, i en conseqüència (…):

1.) Que el traçat del cablejat que connecta el comprensor sincró amb la SE, discorri pel costat menys perjudicial del terreny propietat de l'entitat MUNTE INVEST S.L., i que s'executi pel tram que ja va ser ocupat per GESA quan es va executar la subestació existent, que seria el més lògic, de manera que el dany sobre aquest terreny fos menor.

2.) Que s'obligue el promotor a complir les següents mesures correctores a efectes de pal·liar notablement el soroll, així com aquelles altres, que aquesta Administració consideri que siguin necessàries per pal·liar els danys en gran mesura, que es provocaran a la meva representada:

-L'execució d'una pantalla acústica que aïlli el soroll del compensador síncron que permeti reduir notablement els nivells de soroll, que es generin, la qual ha de tenir una alçada suficient perquè compleixi amb el seu objectiu.

-L'execució de pantalles acústiques per a la resta d'instal·lacions que s'executaran, si es troben a l'aire lliure, incloent-hi els aires condicionats. 

-L'execució també d'una pantalla vegetal que aïlli l'impacte visual del compensador síncron i instal·lacions a executar, amb el sistema de reg corresponent, que sigui ubicada en un lloc, que no suposi cap risc d'incendi, i que minori l'impacte paisatgístic i visual, que es produirà.

3.) Que s'acordi, obligar el promotor a realitzar un Pla de Vigilància Ambiental, a fi que durant la fase de funcionament i amb una periodicitat anual, es duguin a terme estudis sonomètrics per garantir que les instal·lacions executades, no afecten a els habitatges confrontants o més propers a les instal·lacions a executar, i per al cas que es detectin valors superiors als establerts a la legislació aplicable en la matèria, s'hauran d'aplicar noves mesures correctores complementàries, a efectes de reduir el soroll generat fins que compleixi els estàndards permesos.»

•  Al·legacions d'ENDESA S.A.

«Observaciones en el trámite de información Pública de un Compensador Síncrono en Santa Ponsa 220 kV 1. La introducción de los compensadores síncronos en España

«(...) Es decir, en este caso, aunque no hay aún referencias nacionales consolidadas de los costes de estos equipos, es la propia naturaleza de la actividad y del proceso por el que se incorporan la que garantiza que hay señal para la eficiencia y que los consumidores no pagarán un sobrecoste en el uso de los compensadores síncronos.

No sucede así en el caso de Santa Ponsa, en el que el activo se plantea dentro de una actividad regulada sin que exista un estándar ni una referencia clara para garantizar que la inversión se hace con eficiencia.

Además, tanto desde el punto de vista de la inversión como de la operación, los compensadores síncronos son máquinas rotativas en las que la experiencia y las economías de escala están en el lado de la generación y no en el lado del transporte.

Consideramos que, en esta situación, para garantizar que se realiza una inversión y operación eficientes, debería realizarse un procedimiento competitivo en el que REE especificase los requisitos que precisa de potencia de cortocircuito para el adecuado funcionamiento del enlace, y que los agentes interesados en realizar y operar tal activo presentasen sus ofertas en competencia. En caso de desestimarse tal petición, consideramos que el estándar de retribución de estos activos debe ser objeto, como mínimo, de un trámite de audiencia pública

(..) Finalmente, cabe señalar que, aunque un generador síncrono puede proporcionar estos servicios, no es hoy en día el único tipo de dispositivo que puede hacerlo (...)

Por todo ello, sugerimos a la Consejería de Empresa, Empleo y Energía que solicite informe sobre estas cuestiones a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia

2. Marco en el que se propone la autorización del Compensador Síncrono

(...) La utilización de generadores existentes del sistema Balear como compensadores síncronos permite reducir la necesidad de nuevos compensadores síncronos, minimizando con ello el impacto medioambiental y con un menor coste para el consumidor.

En concreto la conversión de los 4 grupos térmicos de la central de Alcudia y de 4 turbinas de gas de Ibiza a compensadores síncronos permite reducir la necesidad de nuevos compensadores a un único compensador de 100 MVA en Santa Ponsa.”

3. Limitaciones desde la perspectiva ambiental del Estudio de Impacto Ambiental presentado

“El Estudio de Impacto Ambiental se limita a sólo uno de los compensadores que REE ha planteado como soporte al enlace y se somete a audiencia presentando un conjunto de alternativas que consideramos incompleto. REE se ha limitado a presentar una alternativa cero, que sería la de no hacer nada y tres alternativas más (ver imagen adjunta), que se refieren únicamente a variantes de ubicación del Compensador Síncrono en Santa Ponsa. En cambio, no se ha analizado una alternativa, que supondría menor impacto ambiental, basada en la conversión a compensadores síncronos de los alternadores existentes en Alcudia. Esta opción minimizaría el coste para el consumidor y el impacto medioambiental del conjunto de actuaciones (instalación de 5 nuevos compensadores síncronos).”

Consideramos que el proyecto de compensador síncrono en Santa Ponsa forma parte de una actuación de orden superior, 4 compensadores más, y que REE debe presentar a audiencia un estudio de impacto ambiental que muestre alternativas para la actuación en su conjunto. (,..)”

«Observaciones al informe de Red Eléctrica de España de contestación a las alegaciones sobre el proyecto de un compensador síncrono en Santa Ponsa 220 KV (expediente TR 5/2023)

(…) Sin embargo, lo anterior no refleja la realidad de la experiencia existente en máquinas síncronas y de toda la gama y posibilidades que las mismas ofrecen, como pasamos a explicar. Un generador síncrono puede incluir dentro del tren de potencia un embrague que permita aislar el tren motriz (turbina de gas, turbina de vapor,…) del alternador una vez acoplado a la red. Una vez que se desacopla de la red, se comporta como un compensador síncrono y puede volver a acoplarse la turbina en cualquier momento si se necesitase. De esta manera se maximiza la integración de renovables porque se evita que tenga que haber generación síncrona acoplada al nivel mínimo para poder dar las prestaciones de un compensador síncrono. Esto permite una solución más eficiente para el sistema puesto que, con una sola máquina síncrona, se obtienen las prestaciones y maximización de integración de generación renovable que, de otra manera, requerían dos máquinas: un generador y un compensador síncrono por separado. Pero no sería la única solución. Con carácter general, un generador convencional con combustible libre de emisiones podría proporcionar la misma funcionalidad sin emisiones. Y la hibridación de generadores convencionales con combustibles libres de emisiones con baterías permite utilizarlos minimizando el hueco capturado a las renovables.

•  El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius, i Memòria Democràtica, va emetre informe favorable i de tramesa de l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental, que especificava:

«Conclusió

1. D'acord amb l'article 32.3 de la Llei 21/2023, una vegada realitzada l'exposició pública, les consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades, informe favorablement que es doni trasllat de l'expedient a la CMAIB per l'anàlisi tècnica de l'expedient d'impacte ambiental i la formulació de la declaració d'impacte ambiental.

Aquest informe recull totes les al·legacions i informes rebuts en el tràmit d'informació pública i consulta a les administracions fins a la data. (...)»

• Informe favorable de la Dirección General de Política Energética y Minas del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (R/S exp. SGEE/INF FAV_S Ponsa 220 Comp Sincr1), que especifica:  

“(…) Las actuaciones objeto de este Informe se encuentran recogidas en el documento “Plan de Desarrollo de la Red de Transporte de Energía Eléctrica 2021-2026”, aprobado mediante Acuerdo de Consejo de Ministros de 22 de marzo de 2022 (B.O.E. de 19 de abril de 2022).

Como consecuencia de lo anteriormente expuesto, esta Dirección General informa favorablemente a los efectos previstos en el artículo 35.2 de la 24/2013, de 26 de diciembre, en el artículo 114 del Real Decreto 1955/2000 y en el artículo 16.1.a) de la Circular 5/2019, de 5 de diciembre, respecto a la instalación anteriormente señalada.”

•  Informe favorable de la Direcció general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic (R/S exp. SCCA 170/23-CA), que estableix:  

“Per tot això, i en relació a la perspectiva climàtica, informo favorablement el projecte de referència, sempre que es tengui en compte la següent proposta:

1. Proposar al Servei de Transports i Distribució d'Energia i de Generació Tèrmica, en el context d'ampliació de subestacions, i un cop ja s'ha iniciat la tramitació del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, d'iniciar la tramitació del Pla Director Sectorial Energètic per tal que s'ajusti a allò que determina la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica per a la revisió del PDSE.”

•  Informe favorable de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (R/S exp. I23-1140), que estableix:  

“(…) SEGUNDO.- Una vez analizada la documentación recibida, se ha comprobado que la instalación proyectada y la subestación se encuentran en terrenos que están afectados por las servidumbres aeronáuticas establecidas para el aeropuerto de Palma de Mallorca - Base Aérea de Son San Juan, según Real Decreto 416/2011, de 18 de marzo, por el que se actualizan las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Palma de Mallorca - Base Aérea de Son San Juan (BOE núm. 77, de 31 de marzo de 2011). No obstante, los servicios técnicos de AESA han verificado que la instalación y la actuación proyectada no vulneran ninguna de las servidumbres aeronáuticas establecidas para el citado aeropuerto.

(…)ACUERDA

AUTORIZAR la instalación del compensador síncrono unido por un cable a la ampliación de la subestación SANTA PONSA 220kV tipo GIS.” No obstante, se recuerda que cualquier construcción o instalación que se sitúe en una zona afectada por servidumbres aeronáuticas, o que se eleve a una altura superior a los 100 metros sobre el terreno, requerirá el acuerdo previo favorable de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA), o del órgano competente del Ministerio de Defensa, según corresponda en el ámbito de sus respectivas competencias, conforme a lo dispuesto en los artículos 30 y 31, y en el artículo 8, respectivamente, del Decreto 584/72 sobre Servidumbres Aeronáuticas, en su actual redacción.”

•  Informe favorable del Servei de Patrimoni Històric (R/S exp. 28723) del Consell de Mallorca, que informa:

“Els resultats de la prospecció arqueològica conclouen que “Durante las labores de prospección superficial realizadas en las parcelas anteriormente mencionadas no se han identificado estructuras ni evidencias arqueológicas inéditas. Únicamente se documentan, de forma puntual y aislada, materiales cerámicos en superficie (escasos) asociados a cronologías contemporáneas y actuales.”

•  Informe favorable del Servei d'Explotació i Conservació de Carreteres (R/S exp. 985818R, Exp. 901/2023) del Consell de Mallorca, que informa:

Atès l'exposat no s'establirà cautela patrimonial. 

Així mateix els recordem que qualsevol troballa casual haurà de ser comunicada a les institucions oportunes en un termini màxim de 48 (art. 61 de la Llei 12/1998 de 21 de  desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears) per poder prendre les mesures oportunes per la seva conservació.”

“(…) Per tant, per a carreteres de dos carrils tota la canalització soterrada paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà de tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera (és l'aresta exterior de l'esplanació) i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. En tot cas, haurà d'haver una franja de tres (3) metres mesurada des del f inal de l'aglomerat, lliure i expedita de qualsevol canalització. Per tant, s'informa favorablement la línia de connexió elèctrica paral·lela a la carretera Ma-1014 per situar-se més enllà d'aquesta distància.

• Informe favorable del Servei d'Ordenació d'Emergències de la Direcció general d'Emergències (R/S exp. ISO_1245/2023) que indicava:

«Per tot l'anterior, s'informa al sol·licitant del present informe que el titular de l'activitat en Qüestió haurà d'actualitzar i registrar, si escau, a la present direcció general el seu Pla Autoprotecció amb les noves modificacions a realitzar»

4. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.”

• Informe favorable del Servei d'Estudis Territorials de la Direcció general de Territori i Paisatge (R/S exp. SET 34/2023 INF) de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat:

«Per tot això, d'acord amb la previsió de la disposició addicional segona del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears (aprovat pel Decret 69/2005) i la inclusió del projecte de compensador síncron Santa Ponsa 220 kV en la "Planificación de la Red de Transporte de Energía Eléctrica Horizonte 2026 aprovat pel Consell de Ministres el 22 de març de 2022, no hi ha inconvenient en què se segueixi la tramitació relativa a la declaració d'interès autonòmic del projecte esmentat."

En conseqüència, es tracta d'una actuació inclosa en la planificació sectorial energètica autonòmica.»

•  Informe favorable del Servei de Canvi Climàtic (exp. 160/22-CA, 17/11/2023), conclou:

« El projecte s'alinea amb els objectius establerts a la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com de autosuficiència energètica, establertes a la llei esmentada, i per tant té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic. 

Es recomana dur a terme la fase II prevista al projecte, que consisteix en la instal·lació d'un equip emmagatzematge. El projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, a més inclou també l'emmagatzematge energètic, adient per a la gestió intel·ligent de la demanda i per a donar compliment a l'article 43 de la llei.»

•  Informe tècnic del Servei Tècnics d'Urbanisme Consell Insular de Mallorca (núm. exp. 985314R, 26/02/2024), que informa:

«Conclusió

Ateses les consideracions formulades a l'apartat anterior, s'informa favorablement la proposta amb les observacions següents:

1. Seria convenient, sempre que sigui `tècnicament viable, ampliar la barrera vegetal existent en el límit de la parcel·la amb el camí de Son Pillo, a tot el límit nord oest i sud oest de la parcel·la amb elements arboris i arbustius, d'espècies autòctones i de baix requeriment hídric, preferentment similars als elements de la barrera existent, per al de reduir l'impacte paisatgístic de la nova instal·lació des de l'entorn.

2. A més seria convenient trasplantar els arbres amb més dimensió que s'hagin de llevar durant l'obra, a la zona ubicada entre l'àmbit del projecte i el camí de Son Pillo, per tal de millorar la integració paisatgística del conjunt.

3. Seria convenient completar els tancament existents allà on sigui possible i canviar la tipologia dels nous tancaments proposat per tancament de pared seca amb una alçada de cos màxima d'un metre i sobre la coronació, fis a una l'alçada màxima de dos metres i vint centímetres, la disposició d'elements diàfans executats mitjançant els sistemes tradicionals de la zona, d'acord amb la norma 22 del PTIM.

4. Es recomana, durant l'execució de les obres, prendre mesures especials de senyalització indicativa orientades als ciclistes que utilitzen habitualment aquestes rutes, i de prevenció i manteniment de la neteja de les vies front a l'abocament accidental d'àrids que puguin comprometre la seguretat de circulació rodada i dels ciclistes.

5, «Cal recordar que s'hauran de sol·licitar els informes i autoritzacions previstos en l'article de la Llei 5/1190, d e24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears.»

4. Consideracions tècniques

Un pic analitzada la documentació i els aspectes ambientals a considerar (residus i/o, contaminació del sòl, emissions lumíniques i protecció del medi nocturn, lluita contra incendis, etc), és adient fer incidència en els següents aspectes:

1. L'àrea on s'han de executar les actuacions està classificada com a Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (d'ara endavant ARIP), i està classificat com a No Urbanitzable d'Especial Protecció, a Llei 1/1991, de 30 de gener d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. L'article 6 de la Llei 6/1997, de 08 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balders, estableix que en tot cas es qualificaran de sòl rústic protegit, amb manteniment del règim que resulti de la regulació específica, els terrenys inclosos a l'àmbit de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció de les Illes Balears. La Llei 6/1997 estableixen que les activitats en sòl rústic es regularan segons l'ús al qual es vinculin i el tipus d'actuació que comportin, i amb aquesta finalitat, es distingiran tres classes d'usos: admesos, condicionats i prohibits, i determina que per a les Zones Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP), es permet un ús condicionat per a les grans infraestructures hidràuliques, energètiques i de tractament de residus tipus E -5, o aparcaments de propietat pública. A les disposicions generals del règim d'ús de la Norma 15, s'estableix que, en cas que sigui necessària una declaració d'interès general, les noves construccions s'han d'ajustar als paràmetres i condicions estètiques que aquest pla regula per als habitatges unifamiliars, llevat dels casos en què, per les característiques específiques de l'activitat es justifica que no és aplicable, per la qual cosa s'accepta o exonera expressament la declaració d'interès general. Així mateix, la Norma 22 estableix les condicions per a la integració paisatgística i ambiental de les noves construccions o instal·lacions, indicant el seu punt 3 «Es poden exonerar dels paràmetres d'integració paisatgística anteriors les edificacions i instal·lacions emparades en declaracions d'interès general quan aquestes així ho autoritzin (...)»

El document ambiental especifica que el disseny del tancament i de l'edifici es compliran les normes del PTM sempre que no suposin restriccions funcionals o contravinguin normes de seguretat sectorials.

2. En relació amb el tràmit d'informació pública i consulta a altres administracions públiques, i entitats afectades, l'entitat ENDESA S.A. va fer una al·legació al projecte. Va presentar escrits d'al·legacions el 15 de novembre de 2024, i el 03 de Juny de 2024, que exposava nous arguments a la resposta per part de RED ELÉCTRICA a les al·legacions inicials. 

Respecte a la qüestió plantejada per ENDESA a aquests escrits sobre si l'avaluació d'impacte ambiental s'hauria de fer sobre el conjunt del «Reforç de la interconnexió elèctrica Península-Balear» i no separadament sobre cada una de les actuacions, primer s'ha de considerar que el conjunt de les actuacions i cada part de la mateixa suposaran igualment una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Respecte a la resta d'afeccions no relacionades amb l'afecció a l'atmosfera, són individuals per a cada part del projecte, sent les mateixes independentment de l'avaluació d'impacte conjunta o separada. També s'ha de considerar que cada fase o projecte del planejament són actuacions que es desenvolupen en un horitzó diferent, i no es pot executar cada part sense fer les avaluacions d'impacte puntuals de cada una de les execucions. Finalment, encara que es podria considerar que cada part del reforç d'interconnexió és un fraccionament del conjunt del projecte, cada una de les seves parts ha de sotmetrer-se a avaluació d'impacte ambiental ordinària, com és el cas del present expedient, i, per tant, es compleix l'article 7.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.  A tot això s'ha de sumar el fet que la solució tècnica més adient del Pla de desenvolupament elèctric no és competència del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, sí ho és la valoració de les alternatives del projecte.

3. En relació a les alternatives, la metodologia per a la selecció d'alternatives consisteix en una anàlisi quantitativa en funció de la magnitud i de la sensibilitat (ponderació) dels aspectes considerats, els quals són criteris que condicionen la idoneïtat d'emplaçament del projecte. La valoració final de cada alternativa s'obtindrà per mitjana ponderada de totes les valoracions per criteri, és a dir, multiplicant les puntuacions assignades a cada valoració per criteri pel pes de cada criteri, sumant aquestes multiplicacions i dividint el resultat per la suma total dels pesos. De la metodologia anterior, l'alternativa amb menor impacte és la primera, que es situa a la parcel·la amb referència cadastral 07011A013000320000HS, i és la que està més allunyada de sòls amb erosió, de zones amb risc d'incendis ZAR, elements hidrològics, d'espais naturals protegits, d'habitatges i paratges paisatgístics sensibles, encara que està més proper a ZEPA, però a quasi 3 km de distància, i també amb la superfície d'afecció vegetal amb un valor de conservació més baix.

4.  Per al projecte en concret, d'acord amb l'informe del Servei de canvi climàtic, s'aplica la metodologia d'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) per calcular la incidència del canvi climàtic (on s'analitza l'estimació d'emissions de GEI, i les mesures destinades a minimitzar la petjada de carboni), i també analitza la vulnerabilitat davant del canvi climàtic (l'anàlisi de la vulnerabilitat actual i prevista i capacitat d'adaptació i les mesures destinades a reduir la vulnerabilitat), que és poc significativa. El Servei de Canvi Climàtic considera correctes els càlculs del document ambiental i les mesures adoptades adequades i suficients.

Per una altra banda, l'informe del Servei de Canvi Climàtic inclou l'anàlisi d'idoneïtat de revisió de l'actual Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, Decret 96/2005, de 23 de setembre d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears i la seva modificació per Decret 33/2015, de 15 de maig, a més d'altres modificacions, a les modificacions establertes a l'aprovació de la Llei 10/2019 o la del Decret Llei 3/2014, de 5 de desembre de mesures urgents que hi vincula la planificació estatal, per la qual conclou: 

«Per tot això, i en relació amb la perspectiva climàtica, informo favorablement el projecte de referència, sempre que els tingueu en compte la següent proposta:

1. Proposar al Servei de Transports i Distribució d'Energia i de Generació Tèrmica, al context d'ampliació de subestacions, i una vegada ja s'ha iniciat la tramitació del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, de començar la tramitació del Pla Director Sectorial Energètic per tal que s'ajusti a allò que determina la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica per a la revisió del PDSE»

5.  Respecte al soroll i els camps electromagnètics, el document ambiental analitza el compliment de la normativa.

Respecte als camps electromagnètics, analitza el compliment del Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques (radiacions no ionitzants en el rang de freqüències 0 Hz – 300 GHz), transposant els valors límit proposats per la Recomanació 1999/519/CE amb caràcter imperatiu a les zones on puguin romandre habitualment les persones. S'especifica que en el projecte s'ha fet un estudi de camps electromagnètics de les subestacions existents en el seu estat de càrrega màxima, en els límits exteriors de la subestació accessibles pel públic, considerant per al càlcul una distància de 0,2 m de la tanca i a una altura d'1 m, segons UNE-EN 62110. Els resultats per a la SE 132 kv més elevat és de 32,19 μT i per a la SE de 220 de 49,08 μT, radiacions que no ocasionen efectes adversos per a la salut, per ser nivells inferiors als valors límits recomanats de 100 Μt, per a una freqüència de xarxa de 50Hz.

El document ambiental explica que en aquest càlcul no s'inclouen les d'emissions de camps electromagnètics per compensadors, per no existir mesures en l'actualitat, però per analogia amb instal·lacions similars, s'haurien de complir perfectament amb els valors de referència establerts a la legislació. Per assegurar que aquesta previsió es compleixi, es preveu la comprovació del compliment dels límits durant el funcionament.

L'annex 3 de la memòria d'avaluació d'impacte ambiental és un estudi acústic del conjunt de de les noves instal·lacions (seran els refrigeradors del compensador, el tràfic del compensador i en la subestació actuals, les dues noves reactàncies i el nou transformador) amb una potència acústica per al conjunt de la instal·lació de l'ordre de 85 dB(A). Aquestes emissions al límit del polígon industrial de Son Bugadelles amb el procediment de la norma ISO 9613, es determina en 40 dB(A), per sota del límit de 55 dB(A) nocturn de la taula B1 per a sòls d'ús industrial.

Tot i així, no s'especifica els nivells a què quedaran sotmesos els habitatges més propers. A l'estudi acústic les mesures obtingudes de registres reals actuals, abans del funcionament de les noves instal·lacions de l'estudi acústic, són al Punt A Camí de Son Pillo de 39,6 Db(a), i al Punt B carretera Ma-114 de 47 Db(a), sent el límit legat nocturn per al sòl d'ús residencial 45 Db(a), no complint-se encara ara el límit normatiu nocturn en aquest punt B de control. Sorprèn que no s'ha establert cap punt de control al costat dels habitatges més propers a les subestacions, així i tot, el punt B de control és molt proper als habitatges del sud-est. El sistema de càlcul per al conjunt de les emissions futures és una simulació per software, i dona com a resultat pràcticament els mateixos nivells de soroll abans i després del funcionament de les noves instal·lacions, cosa que no concorda amb el fet que se li atorga un valor d'emissió als nou equipaments de 85 dB(A). A més a més, no es preveu cap tipus de mesura de seguiment al Pla de Vigilància per a la comprovació del compliment dels límits durant el funcionament del conjunt de les Subestacions amb els nous equipaments.

Com a conclusió, del document d'avaluació d'impacte ambiental i de l'estudi acústic no queda aclarit que els nivells sonors als habitatges més propers compleixen amb la normativa i ordenances municipals dels límits d'emissions nocturnes.

6. L'entitat propietària de la parcel·la amb referència cadastral 07011A014001600000HK (polígon 14, parcel·la 160, Son Pillo, Santa Ponsa, Calvià), on se situa un habitatge unifamiliar asilada i piscina, i on es situen part de les actuacions, al·lega haver hagut de sofrir la situació de "danys" de caràcter acústic i paisatgístics ocasionats per la situació de les subestacions de Santa Ponsa 132 Kv i 220 Kv, que es veuran empitjorats amb l'execució de les noves infraestructures. Al seu escrit sol·licita:

«1.) Que el traçat del cablejat que connecta el compressor síncron amb la SE, discorri pel costat menys perjudicial del terreny propietat de l'entitat MUNTE INVEST S.L., i que s'executi pel tram que ja va ser ocupat per GESA quan es va executar la subestació existent, que seria el més lògic, de manera que el dany sobre aquest terreny fos menor.»

El document mediambiental conté les imatges del projecte i la situació de les línies de connexió, cable soterrat d'uns 450 m de llargada, que discorren paral·lel al cablejat de les instal·lacions prèvies, a la zona més allunyada de l'habitatge.

«2.) Que s'obligui el promotor a complir les següents mesures correctores a efectes de pal·liar notablement el soroll, així com aquelles altres, que aquesta Administració consideri que siguin necessàries per pal·liar els danys en gran mesura, que es provocaran a la meva representada :

-L'execució d'una pantalla acústica que aïlli el soroll del compensador síncron que permeti reduir notablement els nivells de soroll, que es generin, la qual ha de tenir una alçada suficient perquè compleixi amb el seu objectiu.

-L'execució de pantalles acústiques per a la resta d'instal·lacions que s'executaran, si es troben a l'aire lliure, incloent-hi els aires condicionats.

-L'execució també d'una pantalla vegetal que aïlli l'impacte visual del compensador síncron i instal·lacions a executar, amb el sistema de reg corresponent, que sigui ubicada en un lloc, que no suposi cap risc d'incendi, i que minori l'impacte paisatgístic i visual, que es produirà.»

El promotor proposa com a mesura correctora mantenir la barrera vegetal existent en el límit de la parcel·la amb el camí de Son Pillo, així com adaptar els acabats de l'edifici del compensador de manera similar amb l'edifici de l'estació conversora de Santa Ponsa, però no proposa ampliar la barrera a la resta del perímetre, no reduint l'impacte visual per les cases de Son Pillo, i altres punts de trànsit com son les rutes cicloturístiques. 

«3.) Que s'acordi, obligar el promotor a realitzar un Pla de Vigilància Ambiental, a fi que durant la fase de funcionament i amb una periodicitat anual, es duguin a terme estudis sonomètrics per garantir que les instal·lacions executades, no afecten a els habitatges confrontants o més propers a les instal·lacions a executar, i per al cas que es detectin valors superiors als establerts a la legislació aplicable en la matèria, s'hauran d'aplicar noves mesures correctores complementàries, a efectes de reduir el soroll generat fins que compleixi amb els estàndards permesos.»

En el punt anterior 5, s'explica els estudis realitzats pel promotor i l'anàlisi dels límits d'emissions tant de camps electromagnètics com de sorolls i vibracions. 

CONCLUSIÓ 

Primer. Es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte Compensador Síncron Santa Ponça 220 KV i ampliació de la SE Santa Ponça (T.M. Calvià) 132 i 220 KV, promogut per RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA SAU, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental redactat el 28 de març de 2028 i signat pel Sr. Juan Carlos Requejo Liberal, director gerent de Asistencias Técnicas CLAVE S.L., i el Sr. Álvaro Pereda García, director de l'equip multidisciplinari redactor,  i els següents condicionants:

    1. - L'execució d'una pantalla visual vegetal al voltant de tot el perímetre del conjunt de les instal·lacions de les dues subestacions, amb elements arboris similars existents a l'actual pantalla vegetal i amb baixos requeriments hídrics, respectant sempre que sigui possible la franja exterior perimetral de seguretat per a lluita contra incendis de 15 m inclosa en el projecte. El nombre d'arbres que es plantarà a la barrera vegetal almanco ha de contenir el mateix nombre que s'hagin eliminat. Aquesta mesura ha de tenir seguiment al Pla de Vigilància.

    2. - Trasplantar els arbres de major dimensió  de la zona de construcció a la zona ubicada entre l'àmbit del projecte i el Camí de Son Pillo o a la pantalla visual vegetal. Aquesta mesura ha de tenir seguiment al Pla de Vigilància.

    3. - Els tancaments nous es realitzaran de paret seca amb una alçada de cos màxima d'un metre i sobre la coronació, fis a una l'alçada màxima de dos metres i vint centímetres, la disposició d'elements diàfans executats mitjançant els sistemes tradicionals de la zona, i es substituirà i/o completar els tancaments existents per la mateixa tipologia de construcció en la mesura del possible i si tècnicament és viable.

    4. - A la fase d'obres, durant la realització de les rases, s'han de prendre mesures per tal d'evitar la caiguda accidental de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, es disposaran de llistons per permetre la seva sortida i es faran batudes diàries per alliberar els animals que hagin pogut caure. Així mateix, a la fase d'obres, les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament.

    5. - S'han de fer inspeccions visuals dins les parcel·les de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

    6. - Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents. És a dir, s'haurien de fer preferentment en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament entre setembre i gener.

    7. - Realitzar mesures periòdiques d'intensitat de soroll al límit dels habitatges més propers en el moment d'estat de càrrega màxima les subestacions, i prendre les mesures necessàries (construcció o instal·lació de pantalles acústiques o altres solucions tècniques) si es comprova que els nivells de soroll superen els límits de la normativa d'aplicació.

    8.  - Les obres es realitzaran fora de l'època de risc d'incendis i es prendran les mesures establertes al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals, en concret l'article 8.c.

    9.  - Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

    10.  - Durant l'execució de les obres es prendran les mesures necessàries de senyalització indicativa orientades als ciclistes que utilitzen habitualment les rutes cicloturistes, i de prevenció i manteniment de la neteja de les vies enfront de l'abocament accidental d'àrids que puguin comprometre la seguretat de circulació rodada i dels ciclistes.

Es recomana:

- D'acord amb la conclusió de l'informe del Servei de Canvi Climàtic (SCCA 170/23-CA de 09/11/23), al Servei de Transports i Distribució d'Energia i de Generació Tèrmica, en el context d'ampliació de subestacions, i una vegada ja s'ha iniciat la tramitació del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, començar la tramitació del Pla Director Sectorial Energètic per tal que s'ajusti a allò que determina la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica per a la revisió del PDSE.

Es recorda:

- S'han de complir amb les especificacions de la Norma 22 d'integració paisatgística del Pla Territorial de Mallorca en tot allò que no s'accepti o s'exoneri de forma expressa a la declaració d'interès autonòmic.

- D'acord amb les disposicions generals de règim d'ús de la Norma 15 del Pla Territorial Insular de Mallorca, els paràmetres i  condicions estètiques que no s'ajustin a aquest Pla s'han de justificar quan no  resultin aplicables, i així s'accepti o s'exoneri de forma expressa a la declaració d'interès general.

- Comprovar el compliment del Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures de caràcter tècnic en línies elèctriques d'alta tensió, a fi de protegir l'avifauna, assenyala condicions tècniques per evitar electrocucions i col·lisions contra línies elèctriques, a les línies aèries que actualment existeixen a les dues subestacions. Aquesta mesura ha d'incloure al Pla de Vigilància.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. 

Tercer. La declaració d'impacte ambiental  perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Quart. La declaració d'impacte ambiental  no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta  resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictàmen dels comitès tècnics. 

 

(Signat electrònicament: 4 de novembre de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá