BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'ozó present a l'estratosfera actua com a protector davant de les radiacions solars més energètiques, mentre que l'ozó troposfèric, que és la zona on vivim els humans i en general tota la biodiversitat, sol tenir un efecte nociu. Una part de l'ozó present a la troposfera prové de l'estratosfera i una altra és un contaminant secundari derivat de precursors d'ozó provinents de fonts antropogèniques i biogèniques. A més a més, la seva concentració pot estar influïda per emissions que tenen origen a altres fronteres i que s'escapen de l'àrea d'influència dels agents locals. Tot això dificulta establir un balanç de contribucions i fa que no totes les estratègies relacionades amb la reducció dels precursors tinguin una correlació lineal quant a la concentració existent d'ozó troposfèric.

La Mediterrània és una zona especialment exposada a elevades concentracions d'ozó troposfèric i, tot i que l'origen està clarament relacionat amb l'elevada radiació solar i la massa vegetal existent, també influeix que és una de les zones del món amb més activitat humana.

Tot i que la contribució de cada font d'emissió, antropogènica o biogènica, no està clara, atesos els valors mesurats a les Balears es considera pertinent elaborar un Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears.

D'acord amb el que disposa el punt 2 de l'article 16, sobre «Planes y programas para la protección de la atmósfera y para minimizar los efectos negativos de la contaminación atmosférica», de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, les comunitats autònomes han d'adoptar plans per a la millora de la qualitat de l'aire i el compliment dels objectius de qualitat de l'aire en el seu àmbit territorial.

L'apartat a) es refereix als plans per poder complir els objectius de qualitat de l'aire en les zones en què els nivells d'un contaminant regulat superi els objectius esmentats.

D'altra banda, el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, detalla el contingut dels Plans de millora de qualitat de l'aire en l'article 24, en què indica que les comunitats autònomes han d'aprovar plans de qualitat de l'aire. En particular, per a l'ozó estableix un valor objectiu per a la protecció de la salut humana i un valor objectiu per a la protecció de la vegetació.

El Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com les modificacions posteriors, designa la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, com a òrgan competent en matèria de control de la contaminació atmosfèrica, inventaris d'emissions i qualitat de l'aire, entre d'altres matèries.

Aquest Pla té per objecte reduir les concentracions d'ozó troposfèric per tal de millorar els valors enregistrats a la xarxa de vigilància i control de la qualitat de l'aire de les Illes Balears i contribuir al compliment dels valors objectiu indicats a les directives actuals i la previsió de futures directives. En la memòria del Pla s'analitzen les dades i es detallen les zones més afectades per les superacions del valor objectiu de protecció de la salut i de protecció de la vegetació. En el mateix document s'expliquen les tendències de l'ozó a escala hemisfèrica, els nivells de fons, l'aportació al·lòctona d'ozó i el comportament de l'ozó a nivell d'illa, segons les particularitats de cada una. Així mateix, es fa una avaluació de les emissions dels precursors d'ozó a les Illes Balears.

Dins el Pla es relacionen els plans, programes i projectes existents, tant a nivell regional com a nacional i europeu, indicant les mesures concretes que representen una disminució de les emissions de precursors d'ozó i presenta quatre blocs de mesures addicionals.

El primer bloc de mesures recull mesures encaminades a l'increment del coneixement, consistents en realitzar noves mesures i estudis específics. El segon preveu mesures de coordinació entre administracions, com ara la revisió i promoció del Pla marc de millora de la qualitat de l'aire per a municipis. El tercer inclou mesures de caràcter regional per disminuir la contaminació com la implantació de zones de baixes emissions, la millora i promoció del transport col·lectiu o les mesures específiques a ports i aeroports, així com els controls d'emissions de composts orgànics volàtils al sector industrial. El quart i darrer bloc incorpora mesures d'informació, divulgació i conscienciació, a través d'un pla de comunicació i sensibilització de qualitat de l'aire.

El Pla ha estat sotmès a avaluació ambiental estratègica simplificada, i el 19 de desembre de 2023 es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 171 la Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, per la qual es formula l'informe ambiental estratègic sobre el Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears (Pla d'ozó) (22e/2023).

Per tot això, el Consell de Govern a proposta del conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, en la sessió de dia 8 de novembre de 2024 adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Aprovar el Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears, amb l'annex corresponent, el qual s'adjunta a aquest Acord.

Segon. Establir que aquest Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears serà vigent des de l'endemà de la publicació en el BOIB.

Tercer. Publicar aquest Acord juntament amb el Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquest Acord del Consell de Govern es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Consell de Govern en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació, de conformitat amb l'article 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Palma, 8 de novembre de 2024

La secretària del Consell de Govern Antònia Maria Estarellas Torrens