BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 31 de juliol de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, 

RESOLC FORMULAR:

La declaració  d'impacte ambiental  sobre el  projecte del parc fotovoltaic BASSA ARTÀ de 3.080 kW (RE028/23), promogut per part de Institut Balear de l'Energia, ubicat al polígon 6, parcel·la 35 del TM d'Artà, en els termes següents: 

El projecte «Parc fotovoltaic Bassa Artà de 3.080 kW (RE028/23)», promogut per part de Institut Balear de l'Energia, ubicat al polígon 6, parcel·la 35 del TM d'Artà, ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 13, apartat 1, lletra b) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei», en relació amb els projectes consignats al punt 12 del grup 3 de l'annex I: «Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sol rústic fora de les zones d'aptitud alta o mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualssevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per les instal·lacions mencionades en el pla territorial insular corresponent».

El projecte i l'Estudi Impacte Ambiental es va exposar al públic el 07 d'octubre de 2023 (BOIB núm. 137) i la tramitació a seguir és l'establerta a la llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Ubicació i descripció del projecte

El projecte «Parc fotovoltaic Bassa Artà de 3.080 kW (RE028/23)», promogut per part de l'Institut Balear de l'Energia, té per objecte la instal·lació d'un parc fotovoltaic flotant format per 9.240 panells solars de 340 Wp, amb una potencia instal·lades d'inversors de 3.141,60 kWp i potència pic de 8,41 Mw, així com també la instal·lació d'una línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió (15 kV) de 1.100 m amb connexió a la E.T. 50697.

El projecte s'ubica al polígon 6, parcel·la 35 del TM d'Artà (amb referència cadastral 07006A006000350000IW). Segons les dades del cadastre la parcel·la té una superfície estimada de 88.484 m2, mentre que la superfície a ocupar per la instal·lació és de 27.790 m2, el que suposa una ocupació del 31,4 % de la parcel·la.

El Centre de Maniobra i Mesura i el Centre de Transformació 50697 es localitzen al polígon 6, parcel·la 7 del TM d'Artà (Ref. cadastral núm. 07006A006000070000IG). 

La distribució dels diferents elements que constitueixen la planta queden recollits al plànol 1 «Distribució plaques» de la memòria de l'avantprojecte. El parc fotovoltaic projectat consta de:

• 9.240 mòduls fotovoltaics de 340 Wp (model JKM340M-60H) instal·lats sobre una estructura flotant a base de HDPE inclinats 15º (per evitar excessius esforços provocats pel vent) i orientats al sud. Segons la fitxa tècnica, els panells disposen de recobriment antireflex i 20,15 % d'eficiència.

• Estructures flotants «Seablock» on s'ancoraran els triangles en perfileria metàl·lica anticorrosiva per atorgar la inclinació apropiada als panells. Aquestes estructures flotants Pel sistema d'amarratge de les estructures flotants, tenint en compte l'alçada màxima i mínim assolible per la superfície de l'aigua, serà usat un ancoratge mixt format per caps ancorats als bancals de la bassa i al fons de la bassa. 

• Mitjançant el cablejat adequat, encapsulat en tubs de PE i mantingut a la superfície mitjançant boies es realitzarà la connexió amb una edificació a terra on s'allotjaran els inversors.

• 28 inversors de 100 kW (model SUNGROW SG-110KTL). 

• Centre de Maniobra i Mesura fotovoltaic (CMM)  i Centre de Transformació integrat (coordenades aproximades UTM, Datum ETRS89 X: 531.789, Y: 4.395.694 (H31).

• Tram de 1.100 metres de Línia de Mitja Tensió soterrada per camí existent fins al Centre de Transformació existent (CT 50697) situat en el interior de la parcel·la 7, del polígon 6 del TM d'Artà (coordenades UTM ETRS89, X:531.734, Y:4.395.133, Huso 31).

La producció anual estimada d'aquest parc serà de 4.620.828,68 kWh, fet que suposarà un 14,09% del consum total del terme municipal d'Artà durant el 2019 (32.793.597,3 kWh segons dades de l'IBESTAT).  Es preveu un estalvi d'emissions de CO2 anual de 2.278.068,54 Kg/any.

El pressupost d'execució material de la planta i de la línia d'evacuació ascendeix a 2.653.793,30 € i el seu termini estimat d'execució és de 5 mesos.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, la parcel·la afectada està classificada com sòl rústic comú, en la categoria d'Àrea d'Interès Agrari Extensiva Oliverar (AIA-E Oliverar). 

2. En el planejament vigent del TM d'Artà la parcel·la on s'ubicarà la planta consta com a sistema general en sòl rústic per a reutilització d'aigües residuals per al reg (SG-RAR). Té fitxa pròpia i en aquesta s'indica que consta d'una bassa de regulació. La línia d'evacuació discorre per zona classificada com Zona d'Àrea d'Interès Agrari Extensiva.

3. En relació amb el paisatge, la parcel·la està situada en la Unitat del Paisatge UP5-Península d'Artà.

4. La parcel·la objecte d'ubicació del projecte no es troba afectada per àrees de prevenció de riscos (APR) d'erosió o esllavissaments, ni per àrees de protecció territorial (APT) de costes ni de carreteres. En canvi una part del traçat de la línia d'evacuació es troba afectat per la delimitació de les zones d'alt Risc d'Incendi Forestal i d'Inundació.

5. La parcel·la on es pretén ubicar la planta no es troba dins l'àmbit  d'espais naturals protegits o d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals. L'espai de XN2000 més pròxim a la parcel·la és LIC y ZEPA Muntanyes d'Artà (ES0000227) que es troba aproximadament a 580 m de distància així com el Parc Natural de Llevant.

6. D'altra banda a la parcel·la es troben els següents hàbitats d'interès comunitari (HIC): 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea), 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics, 8210 Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica (=Cingles, costers i penyals calcaris amb vegetació casmofítica) i 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia.   

7. La Bassa d'Artà no apareix en l'inventari de zones humides del darrer Pla Hidrològic de Balears 2022-2027 (Annex 1 inventari de masses aquàtiques i cartografia bàsica. Reial Decret 49/2003, de 24 de gener). Si que apareix recollida en l'inventari de zones humides artificials susceptibles d'acollir aus aquàtiques (treball desenvolupat per WWF en el marc del Projecte ARES del Servei de Protecció d'Espècies), amb el codi MAL070, on s'indica que té aigua dolça de bona qualitat, es desconeix l'existència de macròfits, sense presència de vegetació perimetral, tampoc s'indica presència d'aus aquàtiques catalogades.

8. Segons la quadrícula 5x5 amb el codi 231 del Bioatles de l'IDEIB, apareix la següent espècie catalogada i amenaçada:

Espècie	Nom comú	Catalogat	Amenaçat	Endèmic	Tipus de registre
Rhamnus ludovici-salvatoris	Llampúdol bord	Si	Si	Endèmic balear	Segur

Segons la quadrícula 5x5 amb el codi 231 del Bioatles de l'IDEIB, apareixen les següents espècies no catalogades i amenaçades:

Espècie	Nom comú	Catalogat	Amenaçat	Endèmic	Tipus de registre
Streptopelia turtur	Tórtora	No	Si	No endèmic	Probable
Silene pseudoatocion		No	Si	No endèmic	Segur
Lavatera olbia		No	Si	No endèmic	Segur
Rumex intermedius	Saladet	No	Si	No endèmic	Segur

I les següents espècies catalogades no amenaçades:

Espècie	Nom comú	Catalogat	Amenaçat	Endèmic	Tipus de registre
Hieraaetus pennatus	Àguila calçada	Si	No	No endèmic	Segur
Galerida theklae	Cucullada	Si	No	No endèmic	Probable
Bufotes balearicus	Calàpet	Si	No	No endèmic	Segur
Burhinus oedicnemus	Sebel·lí	Si	No	No endèmic	Possible
Cerambyx cerdo mirbeckii	Banyarriquer	Si	No	No endèmic	Segur
Cisticola juncidis	Butx aqueta	Si	No	No endèmic	Probable
Falco peregrinus	Falcó	Si	No	No endèmic	Probable
Falco tinnunculus	Xorigué	Si	No	No endèmic	Segur
Loxia curvirostra	Trencapinyols	Si	No	No endèmic	Possible
Hemidactylus turcicus	Dragonet rosat	Si	No	No endèmic	Segur
Tadarida teniotis	Ratapinyada de coa llarga	Si	No	No endèmic	Segur
Anthus campestris	Titina d'estiu	Si	No	No endèmic	Probable
Jynx torquilla	Formiguer	Si	No	No endèmic	Probable
Rhinolophus hipposideros	Ratapinyada de ferradura petita	Si	No	No endèmic	Segur
Otus scops	Mussol	Si	No	No endèmic	Probable
Testudo hermanni	Tortuga mediterrània	Si	No	No endèmic	Segur
Troglodytes troglodytes	Passaforadí	Si	No	No endèmic	Segur
Monticola solitarius	Pàssera	Si	No	No endèmic	Segur
Upupa epops	Puput	Si	No	No endèmic	Segur
Hypsugo savii	Ratapinyada de muntanya	Si	No	No endèmic	Segur
Nyctalus leisleri	Ratapinyada nóctul petita	Si	No	No endèmic	Segur
Pipistrellus kuhlii	Ratapinyada de vores clares	Si	No	No endèmic	Segur
Pipistrellus pipistrellus	Ratapinyada comuna	Si	No	No endèmic	Segur
Chamaerops humilis	Garballó	Si	No	No endèmic	Segur
Teucrium balearicum	Coixinet de monja	Si	No	Endèmic balear	Segur
Ruscus aculeatus	Cirerer de Betlem	Si	No	No endèmic	Segur
Myrtus communis	Murta	Si	No	No endèmic	Segur
Pinus halepensis var. ceciliae	Pi de Cecília	Si	No	Endèmic balear	Extingit
Rhamnus alaternus	Aladern	Si	No	No endèmic	Segur
Digitalis minor	Didalera	Si	No	Endèmic balear	Segur

9. Segons la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, a la zona on s'ubica la parcel·la no hi ha constància de la presència d'espècies catalogades o amenaçades, si bé la Bassa d'Artà és una de les basses o zones humides artificials incloses en el Programa de censos trimestrals d'aus aquàtiques amenaçades (Ànnera carablanca/Malvasía cabeciblanca, Rosseta/Cerceta Pardilla, Parda/Porrón Pardo i Fotja banyuda/Focha moruna), que forma part de la «Estrategia Nacional para la conservación de la cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris), focha moruna (Fulica cristata), malvasía cabeciblanca (Oxyura leucocephala) y porrón pardo (Aythya nyroca) en España (MITERD)». Cap d'aquestes espècies però no es reprodueixen a la bassa.

10. El projecte es desenvolupa en zona de protecció d'electrocució segons el RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d'alta tensió. 

11. L'àmbit d'actuació es localitza en la massa d'aigua, segons les delimitacions del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2022-2027), sobre la massa d'aigua subterrània denominada Ses Planes (18.17.M4), classificada amb estat qualitatiu bo amb una vulnerabilitat del aqüífers baixa. Els cursos d'aigua superficial més pròxims a la zona d'actuació és el Torrent de na Pedaç i una zona potencialment inundable que afecta a la línia d'evacuació.

12. Segons el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, a l'àmbit d'actuació no es té referència d'afectació directa sobre cap espai amb cautela patrimonial, malgrat la zona pugui tenir valors paisatgístics, històrics o etnològics. 

13. Pel que fa a elements que consten al Catàleg de protecció del patrimoni històric i cultural del terme municipal Artà, es grafia als plànols d'ordenació la ruta d'interès naturalístic Artà-Lluc, el traçat de la qual passa proper a la ubicació del projecte, pel camí vell de sa Duaia (ART 508) i per on es preveu disposar la línia d'evacuació soterrada.

4. Resum del procés d'avaluació

a) Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 137 de data 7 d'octubre de 2023 es publica l'anunci d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, reconeixement d'utilitat pública i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic Bassa Artà de 3.080 kW, ubicat al polígon 6, parcel·la 35 del TM d'Artà (RE028/23) durant un termini de 30 dies d'acord al que estableix la normativa. També es va publicar anunci a la seu electrònica de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic i al diari «Ara Balears» i «Diari de Mallorca».

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es varen dur a terme les consultes següents a les administracions públiques afectades i persones interessades:

▪ Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Núm. exp. 985249C de 11/12/2023): 

 El qual informa favorablement el Projecte del parc fotovoltaic Bassa Artà, sempre i quan es tinguin en compte les condicions següents:

«1. Cal detallar les característiques i acabats de les edificacions auxiliars del parc (CMM i CT) tenint en compte que cal complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i l'article 207 de les NNSS d'Artà (coberta inclinada de teula àrab, acabats de façana de la gamma de la pedra , del marès o dels ocre terra), per tal de millorar la integració paisatgística en l'entorn, a través de la mimetització amb les construccions tradicionals a sòl rústic.

2. En el planejament vigent consta com a sistema general en sòl rústic per a reutilització d'aigües residuals per al reg de manera que caldrà tenir en compte els paràmetres d'edificació i usos que es recullen en aquesta fitxa. Així doncs, caldrà justificar que es compleix amb la superfície màxima per edifici, edificabilitat màxima sobre terreny i sota terreny, el volum màxim i l'altura reguladora i que existeix vinculació de l'activitat amb el sistema general o si en dona servei.

3. Els terrenys es troben afectats per la zona de servitud de policia de torrents de la legislació d'aigües en ubicar-se prop del Torrent de na Pedaç i caldrà sotmetre's a les prohibicions o condicions que estableix el Reglament del domini públic hidràulic o la normativa vigent. Així mateix, serà necessària l'autorització, prèvia a la llicència, de l'administració hidràulica competent.

4. Pel que fa a elements que consten al catàleg, la ruta d'interès naturalístic Artà-Lluc passa prop de la ubicació del projecte i per on es preveu disposar la línia d'evacuació soterrada. En aquest sentit, caldrà tenir en compte les condicions de la fitxa ART 508 del catàleg de protecció del patrimoni històric del terme municipal d'Artà i l'article 7 de les ordenances de protecció del patrimoni històric i cultural catalogat. Així doncs, s'adverteix que no es pot autoritzar cap intervenció que limiti aquestes condicions.»

▪ Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca (Núm. exp. 983975H de 20/11/2023:

  En el que s'especifica que:

«Segons consta a les nostres bases de dades, a la referència cadastral indicada no tenim referència d'afectació directe sobre cap espai amb cautela patrimonial, malgrat la zona pugui tenir valors paisatgístics, històrics o etnològics. 

Així mateix la xarxa d'evacuació d'energia va per camí existent, així que considerem que no és factible que es produeixi impacte sobre el patrimoni»

▪ Servei de Transport, Distribució d'Energia i Generació Tèrmica (Núm. exp. 2023/28561 de 06/10/2023) en el que s'informa favorablement amb els següents condicionants:

«El projecte presentat haurà de donar compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

 

▪ Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.

▪ Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23.

▪ Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves instruccions tècniques complementàries.

▪ Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

▪ Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, 11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

▪ Resolució del Director General d'Industrial, del 16 de juliol de 2004, per la qual s'aproven a l'empresa “Endesa Distribución Eléctrica S.L.U” les condicions tècniques per a les instal·lacions d'enllaç en el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió (CIES) publicada en el BOIB núm. 121 de data 31 d'agost de 2004.

▪ Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa “Endesa Distribucion Eléctrica SLU”, les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'Alta tensió de 3ª categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.

▪ Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i del a petita i mitjana empresa, per la que s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribucion Eléctrica, SLU.

▪ Resolució de 29 de gener de 2021, de la Direcció General d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa, per la qual s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endistribucion Redes Digitales SLU.

▪ Decret llei 4/2022 de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna.

▪ Especificacions Particulars de l'Empresa Edistribución Redes Digitales, SLU aprovades pel Ministeri de Industria.

• La LSMT des de EL CT 50697 existent fins el CMM+CT discurreix per zona de policia per tant queda sotmès a el disposat «Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidráulico, que desarrolla los títulos preliminar I, IV, V, VI y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas», per la qual cosa s'haurà de demanar informe a Recursos Hídrics.

• La LSMT anterior discorre per zona de Alt Risc d'incendi forestal, per la qual cosa s'haurà de demanar informe a Gestió Forestal.

• La LSMT anterior inclús les dues cel·les de línia i la cel·la passant s'haurà de cedir a la companyia distribuïdora i tenir el seu informe favorable.

• Aquest informe no substitueix a la preceptiva autorització administrativa del projecte elèctric en qüestió que haurà de ser sol·licitada a aquesta Direcció General.»

▪ Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal (Núm. exp. SGF IA060-23 de 17/10/2023) informa que:  

«Per la instal·lació fotovoltaica flotant:

• Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

Per la Connexió a la xarxa:

• Mantenir en tot moment el soterrament de la línia per el camí existent.

• Al passar la zona per terreny forestal sent una part zona ZAR, cal executar una franja d'autoprotecció amb les indicacions de la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021.

• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal.

• El tractament de la vegetació serà l'estricament necessari per a realitzar els treballs de soterrament de la xarxa elèctrica.- Es respectarà en tot cas la flora protegida.

- Les restes vegetals produïdes s'hauran d'eliminar en un termini màxim de 20 dies des de la seva generació, per tal d'evitar la proliferació de plagues i la propagació de possibles incendis.

- Els productes vegetals residuals podran ser tractats de la següent manera:

▪ Trituració mitjançant maquinària.

▪ Transport a abocador o fora de la zona forestal, per a crema o trituració.»

▪ DG d'Emergències i Interior (Núm. exp. ISP_133/2023 de 16/10/2023) s'informa favorablement l'expedient atès que no augmenta cap risc dels considerats a la planificació especial de protecció Civil.

▪ Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (Núm. exp. 166/23-CA de 06/11/2023) conclou que:

«• El projecte s'alinea amb els objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com d'autosuficiència energètica, establerts a la llei esmentada, i per tant té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic.

• La ubicació dels panells FV ajuda a reduir la evaporació de la bassa i, per consegüent, serveix per millorar l'adaptació als escenaris futurs de sequera previstos a les Illes Balears. Seria interessant i recomanable per incentivar aquests tipus de projectes fer un estudi sobre la reducció de la tasa d'evaporació deguda a la instal·lació de panells FV en relació a la superfície coberta per aquests.

• Es recomana la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic conforme l'estipulat a l'article 43 de la Llei 10/2019.»

▪ Servei de reforma i Desenvolupament Agrari de data 05/10/2023) informa favorablement l'objecte del projecte des del punt de vista agrari.

​​​​​​​Així mateix, també consten efectuades les consultes a les següents administracions i persones interessades, tot i que no se'n ha rebut resposta:

▪ Servei de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics.

▪ Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca.

▪ Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Artà.

▪ Edistribucion Redes Digitales SLU.

▪ GOB.

▪ Amics de la Terra.

b) Al·legacions

 Durant el tràmit d'informació pública no s'ha rebut cap al·legació sobre el  projecte i l'estudi d'impacte ambiental.

c) No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisis tècnica de l'expedient 

5.1. Alternatives

Segons l'estudi d'impacte ambiental, les alternatives plantejades són les següents:

- Alternativa 0 (no execució): seria la no realització del projecte. 

- Alternativa 1: Localitzada a la mateixa zona de la bassa de reg però sobre terra, a la part lliure de vegetació que hi ha al nord de la mateixa.

- Alternativa 2 (seleccionada): S'ubica la instal·lació fotovoltaica a l'interior de la bassa de reg mitjançant una estructura flotant ancorada als límits de la bassa. La bassa de reg s'omple d'aigua depurada de l'EDAR d'Artà que s'utilitza per subministrar aigua de reg a la comunitat de regants propera a la localització.

A l'EIA es realitza un anàlisi multicriteri dels impactes de les diferents alternatives plantejades sobre 5 factors ambientals aptitud fotovoltaica, vegetació, paisatge, espais protegits i sinergia amb altres instal·lacions similars) seleccionant l'Alternativa 2.

L'emplaçament escollit resulta idoni per les circumstàncies següents:

- La ubicació sobre l'aigua depurada de la bassa de reg té múltiples avantatges. No ocupació de sòl útil, reducció de l'evaporació a la bassa, temperatura de treball favorable per a la generació d'energia, reducció de l'eutrofització de l'aigua de la bassa, per la qual cosa se'n millora la qualitat per al reg.

 -El projecte s'emmarca en el màxim respecte mediambiental, ja que la instal·lació no requereix moviments de terra ni afegir-hi cap material.

- En realitzar-se la instal·lació dins de la bassa d'aigua, que va variant la seva altura depenent de l'època de l'any i dels regs dels agricultors, l'estructura quedarà oculta dins de la mateixa bassa durant llargs períodes de temps cada any per la qual cosa no provocarà un impacte paisatgístic ressenyable.

5.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció 

La identificació dels impactes previsibles com a conseqüència de les diferents fases del projecte (execució, explotació i desmantellament) es realitza mitjançant una matriu d'interaccions de doble entrada: 15 accions i 12 factors ambientals (qualitat sonora, qualitat fisicoquímica de l'atmosfera, propietats físiques i químiques del sòl, aigües superficials i subterrànies, flora i fauna, incidència visual, elements singulars, economia i salut ambiental i qualitat de vida).

El Document Ambiental indica les següents accions generadores de possibles impactes:

a) Fase de construcció:

- Ubicació i ocupació del terreny

 -Trànsit de vehicles

 -Muntatge de l'estructura de sustentació i dels mòduls

- Acopi de materials

- Construcció d'infraestructures auxiliars

- Generació de residus

- Creació de renda i ocupació

b) Fase d'explotació:

- Funcionament del parc

- Tasques de manteniment de les instal·lacions

- Generació de residus

- Consum d'aigua

- Creació de renda i ocupació

c) Fase de desmantellament:

- Retirada de les instal·lacions

- Restauració del medi

- Generació de residus

L'avaluació dels impactes es realitza mitjançant anàlisis multi-criteri. Posteriorment es presenten unes mesures preventives o correctores que poden contribuir a la minimització de l'impacte, així com la valoració de l'eficàcia de les mesures esmentades i la valoració final de l'impacte residual, una vegada aplicades les mesures proposades

Atès la EIA presentada pel promotor hi ha un major percentatge d'impactes compatibles front a moderats durant les fases d'execució, explotació i desmantellament del projecte. Així mateix cap de les accions del projecte ocasiona impactes de tipus server o crític en cap de les tres fases analitzades.

De l'avaluació global dels impactes es destaca que els impactes són un 71% compatibles i un 14% positius. El 15% restant es classifiquen com a moderats que, amb les mesures de protecció i correcció definides per a aquests es consideren totalment assumibles ateses els evidents avantatges per a l'atmosfera i per a l'aigua de la bassa de reg que presenta el projecte i que ajuda a assolir els objectius de la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. També cal tenir en compte que no hi ha ocupació de terreny ja que es fa servir la làmina d'aigua d'una bassa de reg existent. Altre benefici serà la disminució de l'evaporació a la bassa de reg i l'ajuda per mantenir la qualitat de l'aigua (evitar l'eutrofització).

L'impacte paisatgístic es considera un impacte de tipus compatible tal com es demostra a l'annex de l'impacte paisatgístic. Atès el document la instal·lació fotovoltaica queda integrada ja que els tons cromàtics de la instal·lació i de la bassa són pràcticament els mateixos.

Per a cadascun dels impactes s'han definit tot un seguit de mesures de protecció i correcció i compensació que garanteixen que els impactes residuals són de baixa intensitat.

Les mesures protectores, correctores i compensatòries de l'impacte ambiental adoptades queden recollides a l'apartat 7 l'Estudi d'Impacte Ambiental (pàg. 101-108).

Quant a la fase de desmantellament de la instal·lació una vegada finalitzada la seva vida útil, el document ambiental presenta l'annex IV Pla de desmantellament i l'annex III Gestió de residus, on es detallen les actuacions a realitzar. Aquestes mesures no s'inclouen al pressupost.

5.3. Seguiment ambiental

L'estudi d'impacte ambiental, aportat pel promotor, presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i pressupost d'execució del PVA  per a dur a terme el seguiment del compliment de les mesures protectores, correctores i compensatòries previstes, a les fases d'execució, explotació i desmantellament. També es compta amb un pla de manteniment de les instal·lacions.

5.4. Consideracions tècniques

a) El projecte objecte del present informe consisteix en la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic flotant format per 9.240 panells solars de 340 Wp, amb una potencia instal·lades d'inversors de 3.141,60 kWp i potència pic de 8,41 Mw, així com també la instal·lació d'una línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió (15 kV) de 1.100 m amb connexió a la E.T. 50697.

b) Segons consta a l'Estudi d'Avaluació Ambiental la superfície total a ocupar és de 2,7 hectàrees. Atès l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), relatiu a la classificació de les instal·lacions de producció d'energia elèctrica fotovoltaica sobre el terreny, la plant projectada es correspon amb instal·lacions tipus C.

Per la qual cosa s'haurà de complir amb les mesures i condicionants ambientals contemplades a l'annex F del PDSEIB per a instal·lacions fotovoltaiques tipus C.

c) Consultat el visor cartogràfic IDEIB, la parcel·la amb referència cadastral 07006A006000350000IW, on es pretén instal·lar la planta fotovoltaica «Bassa Artà», està classificada com zona d'aptitud baixa per fotovoltaiques. 

L'article 36.3 apartat 1 del PDSEIB, especifica que el desenvolupament de qualssevol tipus d'instal·lació fotovoltaica sobre terreny identificat com zona d'aptitud baixa queda condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per cada cas.

d) Atès la quadrícula 5x5 amb el codi 231 del Bioatles de l'IDEIB, apareixen Testudo hermanni i Bufotes balearicus com a espècies que poden estar presents per la qual cosa, a la fase d'obres, durant la realització de les rases, s'han de prendre mesures per tal d'evitar la caiguda accidental de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, es disposaran de llistons per permetre la seva sortida i es faran batudes diàries per alliberar els animals que hagin pogut caure. Així mateix, a la fase d'obres, les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament.

e) D'altra banda el Servei de Protecció d'Espècies disposa de dades obtingudes en diversos censos realitzats en els darrers anys on s'observa que la bassa és important per a la presència estival de Tachybaptus rufficolis, Fulica atra, Aythya ferina, Gallinula chloropus i Anas platyrrinchos. És una bassa amb una destacable hivernada de Anas crecca, A.ferina, Spatula clypeata i presència ocasional de Mareca strepera i Podiceps nigricollis. 

Durant el mes d'abril s'han observat màxims de 9 exemplars Himantopus himantopus i en època de reproducció, al mes de juny, fins a 36 exemplars, 2 d'ells covant a nius i alguns polls. Aquesta espècie aprofita la part seca de la bassa (situada al NE) per a nidificar, tot i que l'elevat nivell d'aigua d'enguany no ho ha permès. També al mes de juny s'hi han observat fins a 2 exemplars Tadorna tadorna. Les dues estan al LESPRE com a en Règim de Protecció Especial.

Durant el pas migratori, al mes d'abril, la bassa és important per a espècies d'aus limícoles com Tringa glareola, Tringa ochropus, Charadrius dubius i Actitis hypoleucos, totes 3 en Règim de Protecció especial al LESPRE.

Així doncs, no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre les espècies protegides o catalogades, sempre que es portin a terme les mesures proposades així com el Pla de vigilància ambiental, i sempre que les obres d'instal·lació es duguin a terme fora de l'època de reproducció d'aus aquàtiques, compresa entre els mesos d'abril i juliol ambdós inclosos.

f) A la fase de funcionament s'haurà de fer un seguiment de les espècies que hagin pogut impactar amb les plaques solars.

Així doncs, s'han de realitzar inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

g) Pel que fa a la línia d'evacuació grafiada al plànol 1 de l'Avantprojecte presentat pel promotor, pareix que hi ha un tram que no discorre per camins, si no camp a travès. 

A la següent figura es mostra en vermell el tram que no discorreria per camí:

A la parcel·la es troben els següents hàbitats d'interès comunitari (HIC): 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea), 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics, 8210 Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica (=Cingles, costers i penyals calcaris amb vegetació casmofítica) i 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia.  

Així doncs per tal d'evitar afeccions a la flora s'haurà de modificar el traçat de la línia d'evacuació fent que aquest discorri pel camí i no camp a través.

D'altra banda, el camí per on es realitza la línia d'evacuació soterrada ha de quedar en el mateix estat que abans de l'execució de les obres, restaurant-lo en tota la seva amplada per on passi la línia i amb el mateix acabat que abans de les obres.

h) A la documentació presentada no s'especifica la localització on es realitzarà l'acopi de material i el muntatge dels diferents elements. 

Per tal d'evitar afeccions a l'entorn, tant l'acopi de material com el muntatge dels diferents elements  s'haurà de fer en zones lliures de vegetació. 

i) Respecte a la mesura SOL-E02 de l'Annex F del PDSEIB, relativa a la no afectació a altres activitats de possibles reflexes produïts pels panells fotovoltaics, a la fitxa tècnica dels panells fotovoltaics a instal·lar proporcionada pel promotor s'especifica que aquest disposen d'un tractament anti-reflex. 

j) L'àmbit d'actuació del projecte es localitza en la massa d'aigua, segons les delimitacions del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2022-2027), denominada Ses Planes (18.17.M4), classificada amb estat qualitatiu bo amb una vulnerabilitat del aqüífers baixa. 

Tenint en compte que es tracta d'una planta fotovoltaica flotant els panells dels quals es situen sobre la làmina d'aigua d'una bassa de reg d'aigua depurada que els agricultors utilitzen per al seus camps i per evitar afeccions sobre els recursos hídrics, s'hauran d'aplicar les mesures següents:

S'hauran d'instal·lar panells sense telur de cadmi (CdTe), atès que és un material cristal·lí sintètic que s'utilitza en la fabricació d'alguns panells fotovoltaics i és considerat una substància prioritària al Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre normes de qualitat ambiental a l'àmbit de la política d'aigües de la Unió Europea i la seva dissolució amb aigua podria contaminar l'aqüífer.

La neteja dels panells fotovoltaics s'ha de realitzar preferentment "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. Tampoc s'utilitzaran productes químics contaminants o perillosos.

Durant la fase d'execució i desmantellament els regs per evitar la pols en suspensió seran amb aigua regenerada.

Durant l'execució de les obres i desmantellament de les instal·lacions, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

k) Segons el Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, a l'àmbit d'actuació no es té referència d'afectació directa sobre cap espai amb cautela patrimonial, malgrat la zona pugui tenir valors paisatgístics, històrics o etnològics. 

Pel que fa a elements que consten al Catàleg de protecció del patrimoni històric i cultural del terme municipal Artà, es grafia als plànols d'ordenació la ruta d'interès naturalístic Artà-Lluc, el traçat de la qual passa proper a la ubicació del projecte, pel camí vell de sa Duaia (ART 508) i per on es preveu disposar la línia d'evacuació soterrada.

D'acord amb l'informe emès pels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Núm. exp. 985249C de 11/12/2023), caldrà tenir en compte les condicions de la fitxa ART 508 del catàleg de protecció del patrimoni històric del terme municipal d'Artà i l'article 7 de les ordenances de protecció del patrimoni històric i cultural catalogat. Així doncs, s'adverteix que no es pot autoritzar cap intervenció que limiti aquestes condicions.

l) La parcel·la objecte d'ubicació del projecte no es troba afectada per àrees de prevenció de riscos (APR) d'erosió o esllavissaments, ni per àrees de protecció territorial (APT) de costes ni de carreteres. En canvi una part del traçat de la línia d'evacuació es troba afectat per la delimitació de les zones d'alt Risc d'Incendi Forestal i d'Inundació.

Pel que respecta al risc d'incendis forestals, atès l'informe emès pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (Núm. exp. SGF IA060-23 de data 17/10/2023), durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

D'altra banda pel que respecta a la línia d'evacuació, al passar la zona per terreny forestal sent una part zona ZAR, cal executar una franja d'autoprotecció amb les indicacions de la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021. S'haurà de tenir en compte que:

- El tractament de la vegetació serà l'estricament necessari per a realitzar els treballs de soterrament de la xarxa elèctrica, respectant en tot cas la flora protegida.

- Les restes vegetals produïdes s'hauran d'eliminar en un termini màxim de 20 dies des de la seva generació, per tal d'evitar la proliferació de plagues i la propagació de possibles incendis.

- Els productes vegetals residuals podran ser tractats: per trituració mitjançant maquinària, transport a abocador o transport fora de la zona forestal per procedir a la seva crema o trituració.

m) Al Pla de Vigilància Ambiental es contempla, entre les tasques de seguiment ambiental en la fase d'explotació controls de magnetisme i gasos d'efecte hivernacle emprats en l'activitat encara que no es defineixen.

En aquest sentit, es considera que s'han de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica. Aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i els mesos de màxima producció i s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques. 

El llindar de seguretat, tenint en compte les publicacions de l'ICNIRP i de l'OMS, es troba per sota de 100 μT i per sota de 0,4 μT en les recomanacions més restrictives. Aplicant el principi de precaució, es considera que cal adoptar totes les mesures possibles per tendir a assolir aquests nivells. Així doncs s'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 microTesla.

n) Al document ambiental no es fa referència a mesures pel manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació, els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). L'SF6 és un gas d'un gas incolor i inodor aproximadament cinc vegades més dens que l'aire, amb alt grau d'estabilitat dielèctrica i excel·lents propietats com a aïllant a interruptors automàtics i interruptors de mitja i alta tensió.

El principal problema mediambiental que té és que un cop alliberat, és un agent intensificador de l'efecte hivernacle, tenint un potencial d'escalfament global i un temps de vida a l'atmosfera molt elevat, per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Després de la seva utilització, és possible seguir un programa de reciclatge, com ara la reutilització, per evitar les emissions. Per assegurar la manipulació segura de l'SF6 nou i usat s'han de tenir en compte els requisits de seguretat previstos en la norma IEC 62271.

En el cas de disposar d'instal·lacions amb SF6, ha de realitzar-se un control del gas de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. 

Així doncs:

- Es seleccionaran equips que no utilitzin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. 

- S'haurà d'establir un protocol específic per els equips que utilitzin gas SF6 on es prevegi el manteniment periòdic, detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual així com mesures preventives pel buidatge i ompliment del sistema, mesures correctores i actuacions previstes en cas de fuites, així com la previsió del tractament del gas després de la seva vida útil, com a producte  o com a residu. Les operacions de maneig del gas les realitzarà només personal amb formació especialitzada.

- En les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del gas, aquest haurà de ser recuperat.

- S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

o) A més s'haurà de tenir en compte que els olis usats en els transformadors no continguin PCBs, ni PCTs, i haurà de disposar- se d'un sistema d'alerta per detectar fuites d'olis o lubrificants.

p) Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

q) El promotor haurà de contractar un auditor ambiental atès que el pressupost del projecte és superior a un milió d'euros, d'acord amb l'article l'article 33.1 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. L'auditor ambiental haurà de tenir la titulació acadèmica adequada per realitzar l'actuació de control i compliment de les mesures preventives i correctores, el PVA i els condicionants establerts a la DIA durant totes les fases del projecte.

r) A la documentació presentada consta com Annex IV un Pla de Desmantellament de la instal·lació el qual estima un termini d'execució de les tasques de desmantellament i restauració final de entre 1-2 setmanes. 

Així doncs, una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

Conclusions

Primer. Es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable per la realització del projecte «Parc fotovoltaic BASSA ARTÀ de 3.080 kW (RE028/23)», promogut per part de l'Institut Balear de l'Energia, ubicat al polígon 6, parcel·la 35 del TM d'Artà, en concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es complexin totes les mesures protectores, correctores i compensatòries recollides a l'apartat 7 l'Estudi d'Impacte Ambiental (pàg. 101-108) proposades i acceptades pel promotor durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental i a més es complexin els condicionants següents:

1. Complir amb les mesures i condicionants ambientals contemplades a l'annex F del PDSEIB per a instal·lacions fotovoltaiques tipus C.

2. Netejar els panells fotovoltaics preferentment "en sec" i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada o depurada. Tampoc s'utilitzaran productes químics contaminants o perillosos. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics o detergents, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

3. Durant la fase d'execució i desmantellament els regs per evitar la pols en suspensió seran amb aigua regenerada o depurada.

4. Per tal d'evitar afectar l'avifauna, s'utilitzaran plaques amb tecnologia anti-enlluernament, tot el cablejat serà soterrat i a més, el tancament comptarà amb un sistema anticol·lisió.

5. Les obres es duran a terme fora del període comprés entre els mesos d'abril i juliol (ambdós inclosos) per tal d'evitar molèsties durant l'època de nidificació.

6. A la fase d'execució, durant la realització de les rases, s'han de prendre mesures per tal d'evitar la caiguda accidental de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, es disposaran de llistons per permetre la seva sortida i es faran batudes diàries per alliberar els animals que hagin pogut caure. Així mateix, a la fase d'obres, les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament.

7. Realitzar inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

8. Per tal d'evitar afeccions a l'entorn, tant l'acopi de material com el muntatge dels diferents elements s'haurà de fer en aquelles zones de la parcel·la que es trobin lliures de vegetació.

9. Modificar el tram del traçat de la línia d'evacuació, que figura a la fig. 3 de l'apartat f) de les consideracions tècniques, fent que aquest discorri pel camí i no camp a través.

10. Restaurar el camí en tota la seva amplada per on passi la línia d'evacuació i amb el mateix acabat que tenia abans de l'execució de les  obres. 

11. Utilitzar panells sense telur de cadmi (CdTe), atès que és un material cristal·lí sintètic que s'utilitza en la fabricació d'alguns panells fotovoltaics i és considerat una substància prioritària al Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre normes de qualitat ambiental a l'àmbit de la política d'aigües de la Unió Europea i la seva dissolució amb aigua podria contaminar l'aqüífer.

12. S'haurà de tenir en compte que els olis usats en els transformadors no continguin PCBs, ni PCTs, i haurà de disposar- se d'un sistema d'alerta per detectar fuites d'olis o lubrificants.

13. Seleccionar equips que no utilitzin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. 

14. Establir un protocol específic per els equips que utilitzin gas SF6 on es prevegi el manteniment periòdic, detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual així com mesures preventives pel buidatge i ompliment del sistema, mesures correctores i actuacions previstes en cas de fuites, així com la previsió del tractament del gas després de la seva vida útil, com a producte  o com a residu. Les operacions de maneig del gas les realitzarà només personal amb formació especialitzada.

15. En les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del gas SF6, aquest haurà de ser recuperat.

16. Compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

17. Els residus de les diferents fases del projecte, execució, funcionament i desmantellament, s'hauran de gestionar a través de gestor de residus autoritzat, i s'hauran de guardar els comprovants d'entrega.

18. Durant l'execució de les obres i desmantellament de les instal·lacions, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants.

19. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

20. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si finalitzat el termini de la vida útil es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

D'altra banda es recomana que:

• La instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic conforme l'estipulat a l'article 43 de la Llei 10/2019.

• Fer un estudi sobre la reducció de la tasa d'evaporació deguda a la instal·lació de panells FV en relació a la superfície coberta per aquests en la bassa.

• Implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase d'explotació, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

• Realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica. Aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i els mesos de màxima producció i s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 microTesla.

Per últim es recorda a l'òrgan substantiu i el promotor que:

• S'haurà de comptar amb l'informe favorable del Servei de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics.

• S'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

• S'haurà de donar compliment amb l'assenyalat a l'article 36.3 apartat 1 del PDSEIB, el qual especifica que el desenvolupament de qualssevol tipus d'instal·lació fotovoltaica sobre terreny identificat com zona d'aptitud baixa queda condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general o d'utilitat pública d'acord amb els procediments establerts per cada cas.

• S'haurà de donar compliment a les disposicions indicades a l'informe del Servei de Transport, Distribució d'Energia i Generació Tèrmica (Núm. exp. 2023/28561 de 06/10/2023).

• S'haurà de donar compliment a les disposicions indicades a l'informe emès pels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Núm. exp. 985249C de 11/12/2023).

• S'haurà de donar compliment a les disposicions indicades a l'informe emès pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (exp. Núm. SGF IA060-23 de data 17/10/2023).

• S'ha de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió. 

• Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

• S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

• S'ha de complir amb l'establert en el  Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), en el cas dels residus dels panells fotovoltaics, transformadors i altres aparells elèctrics que constitueixen el parc fotovoltaic.

• S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, en els aspectes del parc fotovoltaic que pugui ser aplicable.

• S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. 

Tercer. La declaració d'impacte ambiental  perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Quart. La declaració d'impacte ambiental  no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta  resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació qjue s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictament dels comitès tècnics. 

 

(Signat electrònicament: 30 d'octubre de 2024)

 La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá