BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia24 de juliol de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, 

RESOLC FORMULAR:

La declaració  d'impacte ambiental  sobre el  projecte del parc fotovoltaic Alten Mallorca I de 7.200 kW (RE007/22), promogut per part de Alten Global 10, S.L., ubicat al polígon 14, parcel·la 827 del TM de Petra en els termes següents: 

El projecte «Parc fotovoltaic Alten Mallorca I de 7.200 kW (RE007/22)», promogut per part de Alten Global 10, S.L., ubicat al polígon 14, parcel·la 824 del TM de Petra, ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 13, apartat 1, lletra b) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei», en relació amb els projectes consignats al punt 12 del grup 3 de l'annex I: «Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sol rústic en les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualssevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per les instal·lacions mencionades en el pla territorial insular corresponent».

El projecte i l'Estudi Impacte Ambiental es va exposar al públic el 18 de febrer de 2023 (BOIB núm. 22) i la tramitació a seguir és l'establerta a la llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Ubicació i descripció del projecte

El projecte «Parc fotovoltaic Alten Mallorca I de 7.200 kW (RE007/22)», promogut per part de Alten Global 10, S.L., té per objecte la instal·lació d'un parc fotovoltaic format per 15.309 panells solars de 550Wp, amb una potencia instal·lada d'inversors de 7,2 Mw i potència pic de 8,41 Mw, així com també la instal·lació d'una línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió (15 kV) de 9,389 km amb connexió a la subestació ST Manacor al TM de Manacor.

El projecte s'ubica al polígon 14, parcel·la 827 del TM de Petra (amb referència cadastral 07041A014008270000IK). Segons les dades del cadastre la parcel·la té una superfície estimada de 281.637 m2, mentre que la superfície perimetral dels mòduls és de 120.173 m2, el que suposa una ocupació del 42,67% de la parcel·la.

La distribució dels diferents elements que constitueixen la planta queden recollits als plànols núm. 09, 10, 11 i 12 de la memòria del projecte. El parc fotovoltaic projectat consta de:

• 15.309 mòduls fotovoltaics de 550 Wp.

• 238 estructures mòbils (trackers), que serveixen de suport i orienten els mòduls fotovoltaics. Aquests estan separats 5,30 m entre punts homòlegs per tal d'evitar el ombrejat dels mòduls durant l'operació, clavades directament en terra a 1,35 m de profunditat, amb una inclinació de 55º i situades a una distància de 80 cm del terra . En la planta s'instal·laran tres tipus d'estructures de 27, 54 i 81 mòduls per tracker.

• 36 inversors de 200kVA, que converteixen la DC del camp solar a AC col·locats sobre la mateixa estructura metàl·lica que sosté els mòduls solars. 

• 3 centres de transformació amb potència de 1,5 MVA i superfície construïda de 14,47 m2 cadascun.

• Sistema d'emmagatzematge d'energia amb tecnologia de flux redox de vanadi, format per 49 bateries de la marca UET (UniEnergy Technologies), model Reflex de 33kWh, 7 grups de 7 unitats amb una superfície ocupada de 169,6 m2. Aquest sistema d'emmagatzematge d'energia du associat un centre de transformació de superfície construïda de 10,65 m2.

• Cablejat de baixa tensió, en corrent continu, per a la formació de les cadenes de mòduls fotovoltaics fins que arribin els inversors de strings. 

Cablejat de mitjana tensió (15 kV), emprat per a la connexió entre el centre de transformació i el centre de seccionament per al transport interior de l'energia generada a l'àmbit d'actuació de la instal·lació fotovoltaica i, si escau, l'evacuació cap a la subestació elevadora. 

Les rases per als cables tindran com a màxim 1,05 m de profunditat i 1,7 m d'amplada.

• Entre les instal·lacions auxiliars es troben un edifici taller de superfície construïda de 20 m2, una cabina de planta de construïda de 32 m2, una caseta control de construïda de 21 m2 i un centre de mesura de superfície construïda de 14,47 m2.

La funció dels serveis auxiliars de corrent altern de la instal·lació fotovoltaica és la de garantir el subministrament d'energia elèctrica en baixa tensió necessari per a l'explotació, la seguretat i el manteniment de la instal·lació. L'energia necessària serà aportada per la mateixa planta quan estigui en funcionament i per la xarxa en les hores en què es troba fora de servei.

• S'instal·larà un sistema de seguretat per evitar possibles robatoris del material de la instal·lació. Mitjançant detectors de moviment, també es poden utilitzar columnes amb barreres de microones o barreres d'infrarojos i cambres d'inspecció. Per garantir que el sistema funcioni en cas de tall de subministrament elèctric (per error o intencionat), s'instal·larà un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI).

• S'instal·larà una estació meteorològica que té com a objecte la presa de dades meteorològiques a l'emplaçament. Constarà de sensors per mesurar els següents paràmetres: irradiació al pla horitzontal, irradiació al pla dels mòduls, humitat relativa, velocitat i direcció del vent, precipitació, pressió atmosfèrica, temperatura del mòdul i temperatura ambient. Addicionalment, es poden incloure sensors de brutícia per col·locar en els seguidors propers a cada estació.

• Tot el recinte de la instal·lació estarà protegit per un tancament cinegètic de 2.915 metres realitzat amb malla nuada de filferro galvanitzat. La separació entre els fils verticals de la malla nuada serà de 10 cm, i la distància entre els horitzontals augmentarà lleugerament, des de 5-15 cm a la part superior, fins a 60 cm a la inferior. Es mantindrà una distància mínima al terra de 15 cm. L'alçada mínima del tancament serà de 2 m.

• La instal·lació comptarà amb 1.520 m de camins interns de 4 m d'amplada i amb una base de 30 cm de tot-u tipus ZA-20 amb compactació del 98%. El traçat es configurarà a partir de l'estructura dels camins d'accés de nova obra. 

• Per garantir el drenatge del parc fotovoltaic, s'executarà una xarxa de cunetes paral·lela als vials amb l'objectiu de protegir-los de l'aigua d'escorrentia. En aquest cas, les cunetes seran sense revestiment, amb un talús 1H/1V i unes dimensions de 1m d'ample per 0,4 m de calat. Es disposaran cunetes amb revestiment si el pendent longitudinal és superior al 3%, una vegada es compti amb topografia detallada de la zona.

De forma complementària, es disposaran obres de drenatge transversal (ODT) en punts concrets de els vials, per garantir el pas d'aigua d'una zona a una altra i evitar així l'acumulació de l'aigua d'escorrentia de les conques d'aportació. 

• El projecte proposa implantar una barrera vegetal arbòria i arbustiva de 2-2,5 m d'alçada, a base d'ullastres, mates i garrovers, en tres zones: límit nord i est de la zona 1, límit sud oest de la zona 2 i límit de la zona 3 amb el camí.

• Des de la planta parteix una xarxa subterrània de mitja tensió de 9,389 km composta per una rasa de dos (2) circuits, en 15 kV, que evacua l'energia generada fins a la subestació ST Manacor. 

• Durant l'execució de l'obra, es disposarà d'una zona de acopi de material de 2.100 m2. Aquesta zona estarà ubicada a la zona mitjana del parc, dins de la tanca, i quedarà disposada a la zona on no s'implantaran estructures.

La vida útil mínima estimada del parc fotovoltaic és de 35 anys. No obstant això, a causa de les característiques d'aquest tipus d'instal·lacions, s'espera que el període de funcionament s'estengui mitjançant la contínua renovació dels equips d'acord amb els programes de inspecció i manteniment i incorporació d'innovacions tecnològiques.

El pressupost d'execució material de la planta i de la línia d'evacuació ascendeix a 5.788.525,82 €. El temps de construcció i posada en funcionament de la planta s'estima en 40 setmanes.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, la parcel·la afectada està classificada com sòl rústic general (SRG). 

2. El PGOU de Petra qualifica els terrenys on es pretén ubicar el parc fotovoltaic com a sòl rústic agrícola-ramader i també com a forestal. 

3. Segons informe del Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca, el terreny de la parcel·la on es pretén ubicar la planta fotovoltaica té una pendent mitjana 8'6%. 

4. La parcel·la objecte d'ubicació del projecte no es troba afectada per àrees de prevenció de riscos (APR) d'erosió, esllavissaments o inundació, ni per àrees de protecció territorial (APT) de costes. En canvi una part de la parcel·la es troba afectada per la delimitació de les zones d'alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR) i àrees de protecció territorial (APT) de carreteres. La línia d'evacuació es troba afectada per zones potencialment inundables i APT de carreteres.

5. En relació amb el paisatge, la parcel·la està ubicada entre dues unitats: la zona oest, en la UP 2 (Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany) i la zona est, en la UP 9 (Pla). Tota la parcel·la està situada dins ART-6 (Connector paisatgístic lineal Na Borges-Massís de Randa)

6. La parcel·la on es pretén ubicar la planta no es troba dins l'àmbit  d'espais naturals protegits o d'espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals. L'espai de XN2000 més pròxim a la parcel·la és la ZEC ES5310029 Na Borges que es troba aproximadament a 2 km de distància. 

7. Respecte al règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les illes Balears la parcel·la es troba allunyada d'aquestes.

8. D'altra banda a la parcel·la es troben els següents hàbitats d'interès comunitari (HIC): hàbitat 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia; hàbitat 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics; hàbitat 9540 Pinar mediterranis de pins mesogeans endèmics; hàbitat 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea); i hàbitat 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia . Tots ells recollits a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats) essent l'hàbitat 6220* caràcter prioritari.

9. Segons l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a la zona on s'ubica el projecte hi ha constància de la presència de les següents espècies protegides: Milvus milvus (espècie catalogada en perill d'extinció (RD 139/2011), Testudo hermanni (espècie silvestre en règim de protecció especial (RD 139/2011), un niu de milà reial a devers 500 m de la parcel·la i fins 4 nius més a distàncies entre 1000 i els 1500 m.

10. D'acord amb l'informe agronòmic redactat per l'enginyer agrònom, el Sr. Joan Simonet Pons, la parcel·la té 18,43 ha considerats terrenys agrícoles, essencialment cereals de secà (12,9 ha) i de figuera (2,34 ha), la resta és terreny forestal o garrigues amb capacitat de pastura. 

Segons el Pla Territorial de Mallorca, la parcel·la no té classificació com a Àrea d'Interès Agrari.

La superfície prevista per l'ocupació del parc solar fotovoltaic la divideix en 4 zones en funció del seu valor agronòmic:

◦ zona 1 amb classificació de nivell II i una superfície de 1,99 ha

◦ zona 2 amb classificació de nivell III i una superfície de 1,30 ha

◦ zona 3 amb classificació de nivell V i una superfície de 4,5 ha

◦ zona 4 amb classificació de nivell VI i una superfície de 6,2 ha

11. L'àmbit d'actuació, segons l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics, es localitza sobre la massa d'aigua subterrània MAS 1815M4  amb mal estat qualitatiu per nitrats. La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és baixa per la impermeabilitat dels materials geològics que hi afloren. No hi ha captacions de proveïment properes ni pous a la finca, encara que si n'hi ha de propers.  

12. Ates l'informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic, l'àmbit en el qual s'instal·len les plaques està travessat per un tàlvec, que com que no presenta llera definida, i atesa la seva petita entitat (longitud, conca d'aportació, cabal ) no es considera domini públic hidràulic. La línia d'evacuació, sí que està afectada pel domini hidràulic probable del torrent de na Borges, i per zones de protecció (servitud i policia) associades a aquest.

13. Segons l'informe de l'arqueòleg Jaume Deyà Miró, a l'àmbit d'actuació  existeix una estació arqueològica que afecta a l‘extrem nord de l'àrea d'implantació del parc. Aquest es troba catalogat per l'inventari del Consell Insular de Mallorca amb el codi 33-28 i és nombrat com Son Santandreu. El Castellot. A més a la parcel·la es troba diversos paraments tradicionals elaborats amb pedra en sec així com restes d'una antiga edificació de tècnica tradicional amb doble aiguavés i un antic forn de llenya adossat (la cronologia d'aquest edifici podria situar-se cap el segle XIX).

4. Resum del procés d'avaluació

a) Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 22 de data 18 de febrer de 2023 es publica l'anunci d'informació pública relatiu a la sol·licitud de declaració de projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària del parc fotovoltaic Alten I de 7.200 kW, ubicat al polígon 14, parcel·la 827 de Petra (RE007/22) durant un termini de 30 dies d'acord al que estableix la normativa. També es va publicar anunci a la seu electrònica de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic i al diari «Ara Balears».

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es varen dur a terme les consultes següents a les administracions públiques afectades i persones interessades:

▪ Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Núm. exp. 926090M de 20/06/2023): 

El qual informa favorablement el Projecte del parc fotovoltaic Alten Mallorca I, sempre i quan es tinguin en compte les condicions i observacions següents:

«1) Cal reduir la superfície d'implantació dels panells fotovoltaics no instal·lant panells en la zona nord de la parcel·la (zona 1), per tal de reduir l'impacte ambiental i paisatgístic del conjunt tant en el pla proper com en el pla mitjà.

2) Cal traslladar les edificacions auxiliars projectades en la zona 1, a altres zones de la parcel·la menys visibles, per tal de reduir l'impacte ambiental i paisatgístic del parc.

3) Cal modificar els acabats exteriors de les construccions auxiliars del parc d'acord amb les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides en la Norma 22 del PTIM per tal de reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic.

4) Cal ampliar, per una banda, la longitud de la barrera vegetal projectada en el límit sud oest de la parcel·la, a tot el perímetre del límit nord oest i sud oest de la zona 2 i, per altre banda, ampliar l'amplada de la barrera a 15 m d'amplada, a base de les mateixes espècies vegetals proposades en el projecte: ullastres, mates i garrovers, per tal de compatibilitzar la nova instal·lació amb els principals objectius de l'ART-6.

A més, en relació amb la resta de barreres vegetals projectades, cal ampliar-les a 5 m d'amplada, per tal de millorar la seva efectivitat.

5) Cal traslladar el tancament del parc fotovoltaic darrere de la barrera vegetal per tal de reduir l'impacte paisatgístic. A més, en cas d'ubicar els vials interiors en el perímetre parcel·lari, també s'haurien d'ubicar darrera de la barrera vegetal i del tancament metàl·lic, per tal de reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic.

6) Cal evitar la utilització d'àrids i cal reduir l'amplada dels vials interiors projectats al mínim necessari, a més de traslladar els vials, sempre que sigui possible, al límit parcel·lari, per tal de minimitzar l'impacte sobre l'entorn pròxim així com adaptar els materials i la composició a l'entorn.»

El promotor, en data 10 de juliol de 2024, exposa que:

• S'ha reduït l'àrea d'ocupació de la zona 1 al implementar mòduls més eficients de 720 Wp en lloc de 550 Wp mantenint la mateixa mida de panell.

• S'adaptarà l'exterior de les edificacions auxiliars per complir amb les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides en la Norma 22 del PTIM.

• Entre la barrera vegetal natural existent i la plantejada pel projecte es rodeja tot el perímetre del parc solar.

• El fonamental d'una barrera vegetal no es tant l'amplada com l'espessor de la mateixa. El nombre de peus i l'especie es determinant. Ampliar una barrera vegetal ja suficientment espesa no sols no augmentarà l'ocultament del parc solar, sinó que multiplicarà el consum d'aigua.

• Es traslladarà el tancament del parc solar darrera de la barrera vegetal per tal de reduir l'impacte paisatgístic.

• Es prescindirà de l'ús de tot-u en els camins.

▪ Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca (Núm. exp. 925976D de 17/03/2023:

En el que s'especifica que:

«Consultades les nostres bases de dades:

1.- no ens consta l'existència d'elements patrimonials a la parcel·la objecte d'intervenció.

2.- la línia d'evacuació travessa la línia del ferrocarril al punt x-y : 512309, 4382078

3.- la part nord de la instal·lació està molt pròxima al jaciment Es Castellot / Son Santandreu, declarat BIC l'any 1966 amb categoria “Monument” i tipologia “Jaciments arqueològics” BOE 243, 11/10/1966, ubicat a la parcel·la 826.

Valorades les dades, entenem que s'haurà de dur a terme una prospecció del territori per constatar la presència d'elements etnològics protegits genèricament pel Pla Territorial de Mallorca tal com els murs de paret seca, sínies, pous, barraques, etc. i delimitar l'espai de cautela a la parcel·la 827 de l'entorn del jaciment identificat per tal de no afectar ni restes materials ni visuals.

Per tal de dur-lo a terme s'haurà de presentar al Consell de Mallorca un projecte signat per un tècnic arqueòleg, que haurà de serà autoritzat per la Comissió de Patrimoni Històric de la institució.

Dels resultats de la prospecció es determinaran les mesures cautelars, si s'escau.»

El promotor, en data 24 d'abril de 2023, exposa que s'ha sol·licitat a l'arqueòleg Jaume Deyà, amb número de col·legiat 3.189 la realització d'una prospecció arqueològica amb la finalitat que el Servei de Patrimoni pugui determinar les mesures cautelars que s'hauran de prendre per preservar els elements d'interès.  Amb data 15 de juliol de 2024 el promotor va remetre al Servei d'Assessorament Ambiental com Annex V  «Informe prospecció prèvia per a parc solar Alten Mallorca I (Petra)» signat per l'arqueòleg Jaume Deyà Miró en data 15 de maig de 2023.

▪ Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca (Núm. exp. 969989H de 11/08/2023:

A petició de l'Ajuntament de Petra el Servei de Patrimoni del Consell de Mallorca emet informe en relació als parcs fotovoltaics Alten Mallorca I i II. A l'informe s'especifica que:

«Pel que fa als innegables valors patrimonials d'aquest conjunt de parcel·les, i altres parcel·les veïnades destaquen els valors arqueològics i els etnològics.

Entre els arqueològics a la zona hi ha els jaciments des Turó des Canonge – que s'estén a una part important del projecte Alten II, i es Castellots, que podria tenir afeccions a Alten I i Alten II.

Per aquest motius, des d'aquesta direcció insular s'està treballant en la declaració i delimitació del jaciment AR/33, Turó des Canonge i en la delimitació del jaciment des Castellot AR728.»

▪ Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca (Núm. exp. 927233Z de 09/03/2023) en el que s'informa favorablement el projecte i s'estableixen alguns condicionants respecte a l'accés a la parcel·la i als encreuaments a la Ma-3310 PK2+100, Ma-3320 PK 3+900; Ma-15 PK 47+150.

El promotor, en data 24 d'abril de 2023, declara el reconeixement de l'informe esmentat i la conformitat amb el contingut del mateix, així com la confirmació que complirà amb els condicionants esmentats. Així mateix especifica que Alten no té inconvenient a modificar l'accés al camí proposat sempre que es consideri un canvi menor al projecte i, per tant, no es requereixi una nova tramitació del projecte.

▪ Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca (Núm. exp. 112/2023c)

Aquest informe tècnic s'emet en relació amb les modificacions de l'últim tram de la línia elèctrica d'evacuació de manera que el encreuament sota la carretera Ma-15 PK 47+209 coincidirà amb el del projecte “Petra Maria II” desenvolupat per Limontera Solar S.L. Per tant aquest document únicament inclou encreuament soterrat a la Ma-15 PK 47+209 que substitueix els anterior encreuaments a la Ma-15 PK 46+550 i Ma-15C PK 47+050. S'informa favorablement amb condicionants l'encreuament transversal sota la carretera Ma-15 PK 47+209 amb perforació dirigida.

▪ Servei Ferroviaris de Mallorca (Núm. exp. 6/2023 de 30/03/2023) informa favorablement el projecte condicionat a:

«1) Que els pous d'atac per a l'execució de la PHD o la clava per al creuament de la línia d'evacuació amb el ferrocarril se situïn fora de la zona de domini públic ferroviari. És a dir, a més de 8 m de la línia exterior de l'esplanació.

2) Que se separi la traça de la línia d'evacuació del pont del PK 58+150 per evitar descalçar el talús i l'estructura.

3) Que l'inici de les obres es notifiqui pel promotor a SFM amb el termini d'antelació indicat en el present informe i que les obres es realitzin amb la supervisió d'un agent PHP, el cost del qual anirà a càrrec del promotor.»

▪ DG de Mobilitat i Transport Terrestre de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge (Exp. núm. GT 09/2023AUT de 28/07/2023) emet informe favorable condicionat al compliment de les indicacions assenyalades al punt 4 de l'informe, devent recollir-se al projecte constructiu.

▪ Agència Balear de l'Aigua i Qualitat Ambiental: 

El qual conclou que: 

«De l'anàlisi dels documents publicats en relació als projectes dels parcs fotovoltaics Alten Mallorca I i Alten Mallorca II, ABAQUA fa constar que les línies d'evacuació corresponents a aquestes plantes tenen una afecció rellevant sobre un tram d'uns 2 km de la conducció d'aigua potable de Petra a Manacor.

ABAQUA no pot emetre informe favorable als esmentats projectes fins que els seus promotors plantegin una secció tipus conjunta d'ambdues les línies d'evacuació, que ocupi el mínim d'espai possible d'acord amb la normativa i les instruccions tècniques aplicables.

Aquesta secció tipus conjunta ha de deixar lliure una amplada mínima de calçada, de 3,0 m en trams rectes i de 3,50 m en corbes, a disposició de la conducció d'aigua potable de Petra a Manacor al llarg del tram coincident d'aquesta conducció amb les línies d'evacuació dels parcs fotovoltaics Alten Mallorca I i Alten Mallorca II.

Des d'ABAQUA restam a la disposició de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic i dels promotors dels parcs fotovoltaics Alten Mallorca I i Alten Mallorca II per tal de consensuar una solució per a la ubicació de totes les canalitzacions al camí.»

El promotor, en data 24 d'abril de 2023, declara el reconeixement de l'esmentat informe i la seva disposició per acordar amb Abaqua la definició d'un traçat que permeti el correcte desenvolupament dels diferents projectes.

▪ Servei de Protecció d'Especies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Núm. exp. SPE 06/2023 de 23/03/2023) informa favorablement amb els següents condicionants:

«1. Per tal de no afectar la nidificació del milà reial, caldrà realitzar les tasques generadores de renou fora del període de reproducció de l'espècie, entre els mesos de febrer i juny.

2. Per evitar afectar la tortuga mediterrània, a més de la batuda inicial, s'hauran de portar a terme revisions diàries de les rases, que hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements com, per exemple, llistons per tal de permetre la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior.»

El promotor, en data 24 d'abril de 2023, declara el reconeixement de l'esmentat informe i la conformitat amb el contingut del mateix, així com la seva afirmació de complir amb els condicionants esmentats a l'informe.

▪ DG d'Espais Naturals i Biodiversitat comunica en data 09/03/2023 que el projecte Alten Mallorca I no està dins XN2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

▪ Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Núm. exp. SGF IA004-23 de 08/03/2023) informa que:  

«A la parcel·la 827 del polígon 14, caldrà adequar una separació de com a mínim 30 m de franja amb poca càrrega de combustible vegetal entre les instal·lacions (plaques) i la zona forestal adjacent existent considerada ZAR (en vermell al plànol), de conformitat amb la delimitació del projecte objecte d'aquest informe, tant per evitar possible conats d'incendi cap a la massa forestal com per que les plaques no quedin afectades en cas de recepcionar un foc forestal. Aquesta consideració resulta de conformitat amb l'art. 77.4 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

(...)

b) Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

c) També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causa.»

El promotor, en data 24 d'abril de 2023, emet escrit d'al·legacions a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sol i sol·licita que es traslladi a l'administració autora de l'informe i es sol·liciti resposta a les al·legacions presentades. D'altra banda en l'escrit de resposta a les esmenes de deficiències de data 10 de juliol de 2024, el promotor remet còpia de correu electrònic amb el Servei de Gestió Forestal en el que aquests aclareixen que: «per la nostra part, respecte a la separació de com a mínim 30 m de franja amb poca càrrega de combustible vegetal entre les instal·lacions (plaques) i la zona forestal adjacent existent, aquesta franja pot adequar-se funcionalment tant en la parcel·la agrícola, com "a compte" del terreny forestal existent de la parcel·la contigua, i sempre que aquesta separació sigui efectiva pel que fa a la propagació del foc en ambdues direccions (entre les plaques i la massa forestal contigua).»

▪ Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Exp. núm. 2023/174131E de 21/09/2023) informa favorablement el projecte amb els següents condicionants:

«1. S'assegurarà el compliment de les mesures incloses a l'EIA per tal d'evitar la possible afecció dels recursos hídrics que pugui ser ocasionada per les accions del projecte.

2. Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques. En cas de voler utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització, la qual es regirà per l'esmentada normativa.»

▪ Servei d'Agricultura de la DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural (Núm. exp. PFV-04/2023 RE 007/22 de 26/06/2023) informa favorablement el projecte.

▪ DG d'Emergències i Interior (Núm. exp. ISP_35/2023 de 20/02/2023) s'informa favorablement amb les següents mesures que cal aplicar:

«D'acord amb l'annex F de mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques, per instal·lacions Tipus B, C i D s'haurà d'aplicar per al factor ambiental considerat d'àrees de protecció de risc (inundacions, erosió, esllavissada o incendi). En concret, es redactarà i implementarà el corresponent pla d'autoprotecció d'incendis forestals per a les instal·lacions ubicades en zones de risc d'incendi forestal, se'n definiran els accessos i es garantirà l'arribada i maniobra de vehicles pesants, d'acord amb la normativa sectorial vigent.» 

▪ Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la DG d'Energia i Canvi Climàtic (Núm. exp. 22/23-CA de 21/02/2023) conclou que el projecte s'alinea amb els objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com d'autosuficiència energètica, establerts a la llei esmentada, i per tant té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic.

El promotor, en data 24 d'abril de 2023, declara el reconeixement de l'esmentat informe i la conformitat amb el contingut del mateix.

▪ Ajuntament de Petra (Núm. exp. GE-44/2022 i GE-45/2022 de 17/08/2023) emet informe favorable a que continuï la tramitació per tal que, previs els tràmits que pertoquin, i amb les prescripcions i esmenes que fixi la resta d'administracions competents, la sol·licitud pugui ser finalment resolta per part de l'òrgan substantiu.

Pel que respecta a el que comporta el projecte i la seva incidència en el municipi de Petra, l'informe de l'Ajuntament especifica que:

«L'Ajuntament de Petra, des del punt de vista del que comporten els projectes pel municipi, valora positivament la possible creació de llocs de feina en el terme municipal, la prevista generació d'activitat econòmica i els possibles ingressos a les arques municipals derivats d'allò que preveu l'apartat 4 de la pròpia Llei 14/2019 (taxes). 

En sentit oposat, l'Ajuntament de Petra considera la possible existència de conflictes del projecte amb qüestions tals com la protecció, si escau, d'elements amb valor patrimonial o natural, l'impacte paisatgístic o la preservació del sòl rústic del municipi amb destinació d'ús agrícola-ramader.»

▪ Ajuntament de Manacor presenta diversos informes (Núm. exp. 3883/2023):

El projecte ha estat informat desfavorablement pel tècnic de medi ambient , per informe conjunt de l'arquitecta municipals i de l'enginyera industrial municipal, i pel TAG Cap del Servei d'urbanisme, habitatge i activitats.

L'informe de data 15/03/2023 del tècnic de medi ambient considera que no s'han avaluat alternatives de la línia d'evacuació d'energia elèctrica ni s'ha ponderat quina afecció té sobre els arbres de la zona verda pública del polígon industrial per on es proposa la línia d'evacuació.

L'informe conjunt de data 03/04/2023 de l'arquitecta i enginyera industrial municipal considera, en síntesi, que el projecte remès no considera la situació real dels terrenys per on discorre la línia d'evacuació d'energia, i per tant no considera si el subsòl dels terrenys ja estan afectats per serveis públics o altres infraestructures, i si l'existència d'aquests serveis és compatible, en funció de l'espai disponible, per la incorporació d'una altra línia d'evacuació d'energia elèctrica.

L'informe de data 10/04/2023 del TAG Cap del Servei d'urbanisme indica que ja hi ha un antecedent de línia d'evacuació d'energia elèctrica produïda per una planta solar, ubicada materialment al terme municipal de Petra i que evacua a la mateixa subestació elèctrica ubicada a la Via Palma de la ciutat de Manacor, i que les dues línies coincideixen en el seu recorregut. L'antecedent de línia d'evacuació ja ha estat autoritzat pel Govern de les Illes Balears (BOIB numero 25 de setembre de 2021) , i en el que la Corporació municipal va emetre un informe favorable amb condicions.

En data 6 d'octubre de 2023 el promotor presenta escrit en resposta als informes emesos per l'ajuntament de Manacor en el que exposa que després de converses amb els promotors del projecte Petra Maria II, projecte de línia d'evacuació del que connecta amb la mateixa SET de Manacor, i juntament amb l'enginyera i arquitecta municipals de l'Ajuntament esmentat, es va arribar a un acord de dur a terme una entrada comú a la subestació, complint així amb els requeriments que aquest Ajuntament sol·licitava.

Per poder connectar amb el traçat de la conducció comuna d'entrada a la subestació ha calgut modificar el traçat de la línia dels projectes “Alten Mallorca I” i “Alten Mallorca II”. S'adjunta com a Annex II l'acta de compromís entre els promotors de les plantes fotovoltaiques en què s'acorda construir una canalització conjunta per entrar a la subestació de Manacor d'acord amb el que requereix l'Ajuntament.

▪ Servei de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics (Núm. exp. CRH/2024/0264 de data 08/07/2024) emet informe favorable amb les següents prescripcions:

«Les instal·lacions s'hauran d'ajustar en essència, a la documentació aportada pel peticionari, sempre que no s'oposin a les presents prescripcions:

• La instal·lació ha de poder funcionar en cas d'inundació, garantint la seguretat tant per als operaris com per a tercers (mitjançant l'ús de material que pugui funcionar en immersió, l'ús d'elements estancs, l'aixecament dels elements per sobre la cota d'inundació que sigui necessari, etc.).

• Els encreuaments soterrats de la línia amb les diverses lleres:

◦ S'efectuaran de manera perpendicular a la llera o en defecte d'això amb el recorregut més curt possible, no provocant disminució de la secció hidràulica actual del torrent.

◦ Es deixarà una distància lliure mínima d'1,5 metres entre la part superior de la canalització i el jaç de la llera.

◦ El recobriment mínim de formigó sobre la generatriu superior del tub serà d'1,00 metre d'HM-20.

◦ Els 50 cm restants de rasa s'emplenaran amb terra compactada al 95% del proctor modificat, respectant la rasant actual de la llera i amb l'acabat superficial existent.

◦ Es reposaran tots eles elements de la llera que es veiessin afectats per l'execució de les obres.

◦ No es permetrà cap element d'obra (arquetes, etc.) que sobresurt del terreny o el modifiqui.

◦ Aquestes prescripcions , es faran extensibles a les zones de servitud (5m des de la ribera).

Es recorda que l'art. 103.3 del PHIB estableix que encara que els tàlvegs no tinguin consideració de DPH, amb caràcter general, en aquestes zones no es poden realitzar actuacions que suposin el desviament o l'obstacle de l'aigua que circula o un risc per a tercers.

4. D'acord amb l'article 7 del RDPH, s'ha de deixar lliure per a pas públic de vianants la zona de servitud (5 m des de la ribera del torrent). Amb caràcter general no es podrà realitzar cap mena de construcció en aquesta zona llevat que resulti convenient o necessària per a l'ús del DPH o per a la seva conservació i restauració.

5. S'han d'aplicar les mesures correctores adequades per mantenir la seguretat de persones i béns en cas d'inundació o desbordament de la llera en el tram afectat.

6. El promotor és responsable del projecte, de l'execució de l'obra i dels danys que es puguin produir al domini públic hidràulic o a tercers.

7. Qualsevol modificació substancial de la documentació presentada (pel que fa a RRHH: canvis d'usos, en la forma/mides en planta, altura, sòl planta baixa, soterranis...), requerirà un nou informe tècnic.

8. Es disposarà sempre a peu d'obra d'una còpia de l'autorització emesa per aquesta Direcció General.

9. Aquest informe no és una autorització. Les actuacions/activitats que es desenvolupin a la parcel·la, localitzades en domini públic hidràulic o les seves zones de protecció, zona inundable o potencialment inundable, requeriran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, sense perjudici de les que siguin exigibles per altres administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars.»

Així mateix, també consten efectuades les consultes a les següents administracions i persones interessades, tot i que no se'n ha rebut resposta:

            ▪ Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG d'Agricultura i Ramaderia.

            ▪ Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

            ▪ Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca.

            ▪ Red eléctrica España SAU.

            ▪ Edistribución Redes Digitales SLU.

            ▪ GOB.

            ▪ Amics de la Terra.

b) Al·legacions

A l'expedient consta al·legacions de dos particulars. Des del punt de vista del tràmit ambiental cal destacar que:

• Al·legació signada el 7 de març de 2023: es fa constar que a la parcel·la on s'ubicarà la planta hi ha elements patrimonials que convé preservar i se'n poden veure afectats.

• Ampliació de l'al·legació signada el 9 de març de 2023: es fa constar que «l'estesa elèctrica serà aproximadament de 10 km i, per tant, hi haurà pèrdues en el transport d'energia i per tant, com més proper a la subestació millor».

Respecte als elements patrimonial es fa constar que «Al polígon 14, parcel·la 827 hi ha el Conjunt Prehistòric de Son Santandreu declarat Monument Histórico-Artístic l'any 1966, i després declarat BIC el 1985. (S'hi adjunta documentació). De fet al decret 2563/1966 de 10 de setembre diu "...Los propietarios poseedores o usuarios de losterrenos en los cuales se hallan emplazados dichos monumentos no podrán realizar obras sobre los mismos o en los alrededores que constituyen su marco ambiental sin autorización previa del Ministerio de Educación y Ciencia..."»

• Ampliació de l'al·legació signada el 28 de març de 2023: es fa constar que les dues plantes fotovoltaiques projectades (Alten Mallorca I i Alten Mallorca II) suposaran un alt impacte visual a tot l'entorn, especialment des del Puig de Bonany, ja que es veuran tres seguides (les dues de Son Santandreu i la de Son Dalmau). 

• Al·legació signada el 30 de març de 2023: es fa constar que entre el projecte Alten Mallorca I i Alten Mallorca II quedarà ocupat per plaques fotovoltaiques 525.917 m2 de sòl agrícola fèrtil que s'hauria de destinar al sector agrícola.

En resposta a les al·legacions el promotor fa constar que:

• En compliment amb la Instrucció 1/2023 de 18 de gener de 2023 del DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de l Govern Balear, ha signat un acord pel desenvolupament de les mesures compensatòries requerides i s'han remès a la referida DG. 

• El desenvolupament de projectes fotovoltaics que permetin aquestes economies d'escala més pròxims a la subestació de Manacor resultaria en un impacte visual major per la població d'aquest terme municipal.

• Que com es preceptiu, s'ha desenvolupat un informe arqueològic i patrimonial que s'ha presentat al Departament de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca i s'implantaran les mesures que aquesta administració estimi oportú.

c) No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Anàlisis tècnica de l'expedient 

5.1. Alternatives

Segons el document ambiental, les alternatives plantejades respecte a la ubicació són les següents:

◦ Alternativa 0 (no execució): No realitzar cap actuació.

◦ Alternativa 1 (seleccionada): Polígon 14, parcel·la 827 del TM de Petra de 281.637 m2. En la que es projecta ocupar (superfície perimetral mòduls) unes 12,02 Ha en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

◦ Alternativa 2: Polígon 14, parcel·la 423 del TM de Petra de 191.138 m2. En la que es projecta ocupar (superfície perimetral mòduls) unes 12,02 Ha en zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

Segons el document ambiental, les alternatives plantejades respecte al tipus d'ancoratge són les següents:

◦ Alternativa 1: Testos prefabricats de formigó.

◦ Alternativa 2 (seleccionada): Estaques de fixació directa al terra. 

◦ Alternativa 3: Sistema de riosta de formigó.

Segons la addenda del document ambiental, les alternatives plantejades respecte al traçat de la línia d'evacuació són les següents:

◦ Alternativa 1 (seleccionada): Longitud de 9.347 m que discorre principalment per camins existents disseminats entre els quals es troba camí de Manacor, camí de Petra, camí de Pou Nou seguint després per diferents camins disseminats fins a arribar a la SET Manacor.

◦ Alternativa 2: Presenta un traçat lleugerament inferior, d'uns 9.306 metres. El recorregut és similar al de l'alternativa 1, excepte en el seu tram final que realitza diversos encreuaments en la Ma-15, pel sud, fins a arribar a la subestació de Manacor.

◦ Alternativa 3: Longitud de traçat de 9.135 metres. Es realitzen diversos encreuaments en la segona meitat del recorregut entre la Ma-3320 i la Ma-15. 

A l'EIA es realitza un anàlisi multicriteri dels impactes de les diferents alternatives plantejades sobre 13 elements (aptitud fotovoltaica, distància ANEI, distància ARIP, distància espais XN2000, distància a nuclis urbans, distància a ZAR, nivell de risc per incendi forestal, distància APR inundació, vegetació existent, categoria del sòl, règim d'explotació, distància a PFV i elements patrimonials) seleccionant l'Alternativa 1 com la ubicació més idònia compatible amb el medi i amb els interessos de l'empresa promotora. 

Respecte al sistema d'ancoratge, l'alternativa 2 es la que presenta una major integració ambiental, a m´és es el que estableix la mesura SOL-B09 del PDS Energètic de les Illes Balears.

5.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció 

La identificació i la valoració dels impactes ambientals s'ha realitzat basant-se en la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les característiques més significatives, així com la importància de cada recurs. Els principals elements receptors d'impacte identificats s'estructuren en tres àmbits principals : medi abiòtic (qualitat atmosfèrica, nivell acústic, recurs edàfic,recursos hídrics), medi biòtic (comunitats vegetals i comunitats animals) i medi socioeconòmic o antròpic (paisatge, economia local, població, agricultura i ramaderia).

D'altra banda s'identifiquen 12 elements generadors d'impacte: desbrossament, col·locació d'estructures de suport, construcció d'infraestructures auxiliars, realització de rasses i forats, col·locació de panells, plantació de la barrera vegetal, tancament perimetral, generació de residus d'obra i REE, ocupació de territori, operacions de manteniment, generació de residus per desmantellament de la instal·lació i desmuntatge del PSFV.

Atès l'EIA presentat pel promotor el nombre total d'afeccions negatives determinades es de 42 sobre un total de 120 possibles, el que representa un poc més del 35% del total. S'identifiquen els següents impactes ambientals negatius associats al projecte: impacte sobre la qualitat de l'aire (pols, fum), impacte sobre el nivell acústic (confort sonor), alteració dels recursos edàfics, afecció a les comunitats vegetals, alteració a les comunitats animals, impacte paisatgístic, contaminació per residus, molèsties a la població i impacte sobre l'agricultura i la ramaderia.

De l'avaluació global dels impactes al document d'EIA es destaca que cap dels impactes apareixen amb la qualificació de crític. D'altra banda:

• S'han identificat 5 impactes de tipus moderat abans de la introducció de mesures correctores, bàsicament associats a la modificació de la qualitat de l'aire, a l'alteració de recursos edàfics, a l'afecció a recursos hídrics, a l'afecció de la població i l'impacte sobre l'agricultura i la ramaderia. En tots els casos, després de la implantació d'aquestes mesures, l'impacte residual es qualifica com compatible.

• Han estat identificats dos impactes de tipus moderat-sever abans de la introducció de mesures correctores, associats a la incidència sobre el paisatge i la contaminació per generació de residus. En el primer cas mitjançant la introducció de les mesures queda tipificat com a moderat-compatible. En el segon cas, queda tipificat com a compatible.

• La resta dels impactes ambientals (modificació de les comunitats vegetals i animals) són compatibles amb la situació actual i no suposen, en cap cas, alteració significativa dels valors actuals a l'entorn del projecte.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius. Les mesures preventives o correctores  que proposa el promotor es troben recollits l'apartat 6 de l'Estudi d'Impacte Ambiental (pàg. 150-162). A aquestes mesures s'haurà d'afegir les següents consideracions tècniques: 

Pel que respecta a les mesures proposades a l'EIA per la minimització de les emissions de contaminants atmosfèrics i acústics, a més de les mesures proposades s'haurà de tenir en compte que:

◦ En els regs per minimitzar la pols i les partícules en suspensió s'haurà de prioritzar l'ús d'aigua depurada.

◦ S'evitarà la realització de feines nocturnes, l'ús del clàxon i altres senyals acústiques.

◦ Es disposarà d'un pla de manteniment preventiu i correctiu dels equips i instal·lacions

Pel que respecta a les mesures proposades a l'EIA per la minimització de l'afecció dels recursos hídrics, a més de les mesures proposades s'haurà de tenir en compte que:

◦ Per la neteja dels panells s'evitarà utilitzar productes químics ni detergents.  En el cas d'haver d'utilitzar productes químics o detergents, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

◦ Es prioritzarà l'ús d'aigua depurada pels regs per degoteig de la barrera vegetal.

◦ Els regs de la barrera vegetal es faran preferentment o bé a finals de la tarda o a primera hora del matí, abans de la sortida del sol, amb la finalitat d'evitar la pèrdua de recurs per evaporació.

◦ No s'emmagatzemara a l'obra productes perillosos per tal d'evitar vessaments.

◦ L'abastiment de combustible a la maquinària es realitzarà fora de l'àmbit del projecte.

Pel que respecta a les mesures proposades a l'EIA relacionades amb les comunitats animals, a més de les mesures proposades s'haurà de tenir en compte que:

◦ Segons l'informe del Servei de Protecció d'Espècies (Núm. exp. SPE 06/2023 de 23/03/2023), per tal de no afectar la nidificació del milà reial, caldrà realitzar les tasques generadores de renou fora del període de reproducció de l'espècie, entre els mesos de febrer i juny.

D'altra banda per evitar afectar la tortuga mediterrània, a més de la batuda inicial, s'hauran de portar a terme revisions diàries de les rases, que hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements com, per exemple, llistons per tal de permetre la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior.

◦ Es prohibeix l'ús de pesticides i verins. El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

◦ Per tal d'evitar afectar l'avifauna, s'utilitzaran plaques amb tecnologia anti-enlluernament, tot el cablejat serà soterrat i a més, el tancament comptarà amb un sistema anticol·lisió.

◦ S'hauria de fer un seguiment de l'afecció de la planta a les poblacions d'insectes, per tant, serà necessari fer un inventari inicial de les poblacions existents a l'àrea d'implantació dels panells i fer un seguiment de com evolucionen a la fase d'explotació.

Pel que respecta a les mesures proposades a l'EIA per la minimització de la contaminació per residus, a més de les mesures proposades s'haurà de tenir en compte que:

◦ En cas de vessaments accidentals s'haurà de delimitar l'àrea i extreure la terra contaminada per a ser entregada a gestor autoritzat.

 Pel que respecta a les mesures proposades a l'EIA per la minimització de l'impacte sobre la població, a més de les mesures proposades s'haurà de tenir en compte que:

◦ S'haurà de manteniment la barrera vegetal durant la vida útil de la instal·lació, substituint les espècies que morin o es debilitin que deixin de realitzar la seva funció d'apantallament.

Referent al risc d'incendi, a la parcel·la on s'ubica la planta solar fotovoltaica hi ha àrees catalogades com Zones d'Alt Risc d'Incendi. Segons l'informe emès pel Servei de Gestió Forestal  i Protecció del Sòl (exp. núm. SGF IA004-23 de data 08/03/2023) encara que es conclou que el projecte Alten Mallorca I no afecta a cap zona forestal inclosa com a ZAR caldrà, a la parcel·la 827 del polígon 14, adequar una separació de com a mínim 30 m de franja amb poca càrrega de combustible vegetal entre les instal·lacions (plaques) i la zona forestal adjacent existent considerada ZAR, tant per evitar possible conats d'incendi cap a la massa forestal com per que les plaques no quedin afectades en cas de recepcionar un foc forestal. Aquesta consideració resulta de conformitat amb l'art. 77.4 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

A més durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

Mitjançant correu electrònic de data 1 de juliol de 2024, el Cap de la Secció I del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, aclareix que «respecte a la separació de com a mínim 30 m de franja amb poca càrrega de combustible vegetal entre les instal·lacions (plaques) i la zona forestal adjacent existent, aquesta franja pot adequar-se funcionalment tant en la parcel·la agrícola, com "a compte" del terreny forestal existent de la parcel·la contigua, i sempre que aquesta separació sigui efectiva pel que fa a la propagació del foc en ambdues direccions (entre les plaques i la massa forestal contigua).»

D'altra banda, segons consta a l'EIA es preveu disposar de sistemes d'extinció d'incendis a les tres fases contemplades: construcció, funcionament i desmantellament amb la finalitat d'actuar de la manera més eficient i ràpida possible per resoldre qualsevol tipus de incidència relacionada amb aquest tipus de risc. Per últim, el Projecte del parc solar fotovoltaic conté un apartat genèric de mesures, instal·lacions i tasques de manteniment contra incendis a l'obra, en el marc del Estudi de Seguretat i Salut.

Tal i com ja s'ha esmentat al present informe, s'ha de tenir en compte que a la parcel·la es troben els següents hàbitats d'interès comunitari (HIC): hàbitat 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia; hàbitat 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics; hàbitat 9540 Pinar mediterranis de pins mesogeans endèmics; hàbitat 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea); i hàbitat 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia . Tots ells recollits a la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (Directiva Hàbitats) essent l'hàbitat 6220* caràcter prioritari.

A la addenda de l'EIA presentada pel promotor es fa constar que si bé els mòduls solars no ocupen cap HIC, es faran camins interns dins de la parcel·la que si discorren per aquesta figura. 

Al document es recull que, el cas de l'obertura de camins impliqui l'eliminació de qualsevol arbre que formi part d'un hàbitat d'interès comunitari, caldrà prendre mesures de compensació adequades per mitigar l'impacte ambiental. Específicament, caldrà plantar un nombre doble d'arbres per cada individu eliminat. Aquesta acció compensatòria es durà a terme en una zona designada que asseguri la continuïtat de l'hàbitat afectat, utilitzant exclusivament espècies autòctones i pròpies del mateix ecosistema. La selecció de la zona de replantació es farà seguint criteris ecològics rigorosos per assegurar que les noves plantacions contribueixin efectivament a la restauració de l'hàbitat original i mantinguin la integritat ecològica. Així mateix, s'implementaran mesures de seguiment per avaluar l'èxit de la replantació i assegurar que els arbres nous s'estableixin adequadament i prosperin.

Tot i que els hàbitats d'interès comunitaris presents a la parcel·la no són coincidents amb zones delimitades per la xarxa Natura 2000, cal fer referència a l'article 43 de  la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat:

«3. Els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies de fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies»

L'obertura de nous vials i la realització de faixes de baixa combustibilitat no es compatible amb la conservació dels hàbitats esmentats ja que suposa la seva destrucció, deterioració i fragmentació.

D'altra banda pel que respecta a emissions de gasos hivernacle es preveu una producció elèctrica fotovoltaica de 16.561 MWh/any que suposarà un estalvi anual d'emissions de CO2 de 12,810 Tn/any, i a més, un estalvi anual d'emissions dels següents contaminants:

Contaminant	Tn/any
SO2	5,47
NOX	14,83
PST	0,57

A les mesures preventives i correctores presentades a l'EsIA es fa referència a mesures pel manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). L'SF6 és un gas incolor i inodor aproximadament cinc vegades més dens que l'aire, amb alt grau d'estabilitat dielèctrica i excel·lents propietats com a aïllant a interruptors automàtics i interruptors de mitja i alta tensió. 

El principal problema mediambiental que té és que un cop alliberat, és un agent intensificador de l'efecte hivernacle, tenint un potencial d'escalfament global i un temps de vida a l'atmosfera molt elevat, per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Després la seva utilització, és possible seguir un programa de reciclatge, com ara la reutilització, per evitar les emissions. Per assegurar la manipulació segura de l'SF6 nou i usat s'han de tenir en compte els requisits de seguretat previstos en la norma IEC 62271.

Tot i que a les mesures preventives i correctores presentades a l'EsIA indica que es realitzarà un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i que les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del SF6  es recuperà el gas, s'haurà d'aportar un protocol específic on es prevegi el manteniment periòdic, mesures correctores i les actuacions previstes en cas de fuites, així com la previsió del tractament del gas després de la seva vida útil, com a producte o com a residu. Les operacions les realitzarà només personal amb formació especialitzada.

Referent als camps electromagnètics a l'EsIA es recull, com a mesura preventiva per minimitzar l'impacte sobre la població, la necessitat de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de les edificacions auxiliars per tal d'assegurar la no afecció a la població. 

D'altra banda a l'addenda de l'EIA s'especifica que s'evidencia la no necessitat de modelitzar els camps electromagnètics en no identificar habitatges o edificis d'usos sensibles a menys de 100 metres de la línia d'evacuació o de les subestacions elèctriques tal com ho especifica el MITECO.

D'acord amb l'informe agronòmic presentat, la superfície prevista per l'ocupació del parc solar fotovoltaic la divideix en 4 zones en funció del seu valor agronòmic:

        ◦ zona 1 amb classificació de nivell II i una superfície de 1,99 ha

        ◦ zona 2 amb classificació de nivell III i una superfície de 1,30 ha

        ◦ zona 3 amb classificació de nivell V i una superfície de 4,5 ha

        ◦ zona 4 amb classificació de nivell VI i una superfície de 6,2 ha

Segons l'informe del Servei d'Agricultura de la DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural (Núm. exp. PFV-04/2023 RE 007/22) la superfície a compensar és de 7,79 ha. 

Les mesures de compensació i complementarietat presentades pel promotor son:

◦ 0,2 ha de cultius hortícoles en hivernacle mitjançant projecte innovador amb sistemes de cultiu, abonat i reg totalment automatitzat (polígon 13, parcel·la 263 TM Petra).

◦ 5 ha de pastura de cereal entre les plaques del PFV (polígon 14, parcel·la 827 TM Petra).

◦ 5 ha de espècies mel·líferes entre les plaques del PFV (polígon 14, parcel·la 827 TM Petra).

◦ 75 reproductores d'ovelles femelles entre les plaques del PFV (polígon 14, parcel·la 827 TM Petra).

El Servei d'Agricultura de la DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural (Núm. exp. PFV-04/2023 RE 007/22), d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades pel promotor, va informar favorablement el projecte per a la instal·lació del parc solar fotovoltaic Alten Mallorca I al polígon 14, parcel·la 827 del terme municipal de Petra en data 26 de juny de 2023.

Tot i que la Instrucció Tècnica d'Agricultura no preveu requerir mesures compensatòries per a sòls classificats de nivell VI, aquesta parcel·la conté, segons dades proporcionades pel promotor, 30-35 exemplars que seran eliminats per adequar el terreny a la implantació dels panells fotovoltaics. Aquests arbres suposen un embornal natural de CO2 que haurà de ser compensat amb el trasplantament dels mateixos o la sembra de com a mínim del mateix nombre d'arbres eliminats. A més, en cas de trasplantament també s'hauran de reposar aquells que no sobrevisquen a l'actuació.

D'altra banda, com es preveu la sembra de cultius de farratgeres i mel·líferes entre les plaques que permetrà la ramaderia, per tal de conèixer l'adaptació del sòl a les noves activitats combinades amb la instal·lació dels panells s'hauria de realitzar un estudi de la microbiologia actual del sòl i fer un seguiment de l'evolució mentre el parc està en funcionament.

Referent a la protecció del Patrimoni, d'acord amb l'informe de prospecció prèvia presentat, a l'àmbit d'actuació  existeix una estació arqueològica que afecta a l‘extrem nord de l'àrea d'implantació del parc. Aquest es troba catalogat per l'inventari del Consell Insular de Mallorca amb el codi 33-28 i és nombrat com Son Santandreu. El Castellot. A més a la parcel·la es troba diversos paraments tradicionals elaborats amb pedra en sec així com restes d'una antiga edificació de tècnica tradicional amb doble aiguavés i un antic forn de llenya adossat (la cronologia d'aquest edifici podria situar-se cap el segle XIX).

A l'esmentat informe es conclou que: «la zona afectada per la implantació de les plaques solars es troba a l'àrea, que podríem considerar, de l'extra radi del nucli principal. La presència de material arqueològic en aquest punt és degut a un arrossegament a cotes més baixes del seu punt d'origen situat al damunt del turó.

Pel que fa a la resta del parc. S'han de respectar el paraments tradicionals elaborats amb pedra en sec com l'edificació, proposant-se deixar una distància de 2 metres de separació entre els elements i l'inici de les instal·lacions.»

En referència a l'impacte paisatgístic, el promotor presenta un estudi d'impacte paisatgístic. La finalitat de l'Estudi d'Incidència Paisatgística de la instal·lació fotovoltaica és determinar la visibilitat del projecte des dels punts d'observació que allotgin observadors potencials, a fi de valorar la potencial afecció visual del projecte sobre el territori. 

En aquest estudi es defineix l'àrea d'influència visual (AIV) i el càlcul de les conques visuals. Així doncs es determina per al present projecte un AIV de 3 km., sent definits tres llindars d'abast visual: Plànol proper (0 – 500 m), Plànol mitjà (500 – 1.500 m) i Plànol llunyà (1.500 – 3.000 m). Pel que respecta a les conques visuals aquestes s'han generat tenint en compte cadascun dels elements que configuren el projecte (panells, suports, tancament,...) i s'han considerat una altura mitja de un potencial observador de 1,70 m.

D'un total de 3.532,05 hectàrees de superfície analitzada (superfície terrestre acollida per la circumferència de 3 km de ràdio des de la zona d'implantació), la instal·lació fotovoltaica que es projecta serà visible des de 123,05 ha. Això implica un percentatge de visibilitat del 3,48% de tot el territori analitzat.

Donat que en l'actualitat la zona objecte d'estudi no compta amb gaire vegetació als límits parcel·laris i per tant, no es disposa d'elements obstaculitzadors de les visuals que permetin mitigar l'impacte derivat d'una alçada dels mòduls solars de 2,69 m, el promotor projecta la creació d'una barrera vegetal formada per vegetació arbòria i arbustiva de 2-2,5 metres d'alçada en el moment d'implantació, composta per ullastres, mates i garrovers entre altres espècies, respectant així les formacions predominants a la zona. La vegetació haurà de comptar amb prou frondositat tancant els “passos visuals” entre formacions. D'aquesta manera s'obstaculitzaria l'abast visual d'un observador potencial per mitigar l'impacte visual de la instal·lació.

El promotor estima que seran necessaris al voltant de 1.600-1.800 individus atenent una separació d'1,5 metres de distància entre formacions, tenint en compte dues files i la utilització de forma complementària d'espècies arbustives. Això no obstant, aquest nombre pot ser lleugerament inferior en existir prèviament una barrera vegetal natural, per la qual cosa en algun dels casos simplement s'haurà de reforçar l'existent per aconseguir una major altura i frondositat amb l'objectiu d'ocultar la instal·lació.

De les 123,05 hectàrees que representen la zona des de la qual seria potencialment visible la instal·lació fotovoltaica, l'execució d'aquesta barrera vegetal mitigaria a 96,05 hectàrees la zona visible, fet que suposa una reducció d'un 21,94% de la zona visible reduint l'impacte paisatgístic a 27 hectàrees.

Referent a l'efecte sinèrgic amb les altres instal·lacions  fotovoltaiques, en un radi de 10 km es troben les següents instal·lacions en servei o projectades:

Nom PFV	Distància (m)	Estat
Porreres	4.731,94	En servei
Aubedellet	3.397,83	En servei
Can Verd	6.108,70	En servei
Cantera Son Sureda Pobre	8.848,60	En servei
Son Moix	7.060,74	En servei
Son Pere Andreu	5.362,06	En servei
Son Ravanell	8.110,69	En servei
Petra Limontera	6.558,87	En tràmit
Son Manenta	9.135,72	En servei
Montuïri	7.530,04	En tràmit
Petra	1.459,83	En servei
Alten Mallorca II	225,87	En tràmit

A l'EIP, mitjançant l'ajuda d'un programari SIG, s'han avaluat les diferents conques visuals de cadascun dels parcs, tenint en compte tant els que es troben en servei com els projectats i s'han analitzat els diferents escenaris on podrien solapar-se dues o més conques visuals, una de les quals és la pròpia del parc fotovoltaic analitzat.

Es determina que la superfície des de la qual es podran percebre dos parcs solars en un radi de 10 km, sent un d'ells la instal·lació fotovoltaica Alten Mallorca I és de 160,59 ha, que correspon al 0,48% del territori analitzat, si bé es fa constar que a partir dels 3.000 metres la instal·lació fotovoltaica serà difícilment percebuda a causa del mínim visual de l'ull humà. De fet, tan sols 46,51 ha de les 160,50 ha estan incloses dins d'una àrea d'influència de 3 km.

A les conclusions de l'EIP es considera que derivat de l'anàlisi de covisibilitat realitzada no es genera un gran impacte acumulatiu a causa de la morfologia del terreny i de la vegetació ja present, si bé l'impacte serà encara menor en executar-se les mesures correctores proposades.

Després de l'anàlisi realitzada, l'equip tècnic redactor de l'EIP conclou que l'impacte paisatgístic associat al projecte analitzat és compatible amb la qualitat del paisatge de la zona sempre que siguin executades les mesures proposades, considerant la gran importància que suposa per a la qualitat del medi ambient la instal·lació d'energies renovables.

A l'EIA es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques tipus D establertes a l'annex F del PDSEIB.

El projecte bàsic té un pressupost total d'execució material de 5.788.525,82 euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. 

5.3. Seguiment ambiental

A l'Estudi d'Impacte Ambiental aportat pel promotor, concretament a l'apartat 7 del document,  es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA)  per a dur a terme el seguiment del compliment de les mesures preventives, correctores i compensatòries definides a l'EIA i les derivades de la Declaració d'Impacte Ambiental.

Durant el desenvolupament de l'obra es contempla la consideració ambiental de les variables següents:

    • Seguiment d'ubicació i extensió de l'ocupació temporal.

    • Seguiment d'abocament a l'entorn de les instal·lacions d'obra.

    • Seguiment de Gestió a Obra de residus perillosos

    • Seguiment del control de la qualitat atmosfèrica.

    • Seguiment del resultat dels mesuraments acústics de vibracions.

    • Seguiment de les tasques de restauració paisatgística sobre la superfície afectada.

    • Seguiment de les comunitats faunístiques.

    • Seguiment de les comunitats vegetals.

Durant el funcionament del projecte es contempla la consideració ambiental de les variables següents:

    • Seguiment d'espècies que hagin impactat amb les plaques o tancament perimetral i seguiment anual d'avifauna.

    • Seguiment de l'estat de les espècies vegetals que conformen la barrera vegetal natural.

Durant el desmantellament del projecte es recomana la consideració ambiental de les variables següents:

    • Avís a òrgan substantiu 2 mesos abans de l'inici de les obres de desmantellament.

    • Mateixes mesures de vigilància que les contemplades a la fase d'obra.

El PVA no contempla mesures per vigilar el compliment de la compensació agronòmica del projecte ni del seguiment del manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6).

En aquest sentit, abans de rebre l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu s'haurà de remetre còpia del Pla de Vigilància Ambiental actualitzat, que contindrà els controls de compliment de les mesures agronòmiques compensatòries especificades en el projecte i del seguiment del manteniment de les instal·lacions

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte «Parc fotovoltaic Alten Mallorca I de 7.200 kW» (RE007/22), promogut per part de Alten Global 10, S.L., ubicat al polígon 14, parcel·la 827 del TM de Petra, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'Estudi d'Impacte Ambiental Versió 1.0 de 20 de març de 2024 i Addenda de l'EIA Versió 1.0 de 9 de juliol de 2024, a l'informe agronòmic de febrer 2023, i els següents condicionants:

1. En els regs per minimitzar la pols i les partícules en suspensió s'haurà de prioritzar l'ús d'aigua depurada.

2. S'evitarà la realització de feines nocturnes, l'ús del clàxon i altres senyals acústiques.

3. Es disposarà d'un pla de manteniment preventiu i correctiu dels equips i instal·lacions

4. Per a la neteja dels panells s'evitarà utilitzar productes químics ni detergents. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics o detergents, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

5. Es prioritzarà l'ús d'aigua depurada pels regs per degoteig de la barrera vegetal.

6. Els regs de la barrera vegetal es faran preferentment o bé a finals de la tarda o a primera hora del matí, abans de la sortida del sol, amb la finalitat d'evitar la pèrdua de recurs per evaporació.

7. No s'emmagatzemara a l'obra productes perillosos per tal d'evitar vessaments. En cas de vessaments accidentals s'haurà de delimitar l'àrea i extreure la terra contaminada per a ser entregada a gestor autoritzat.

8. L'abastiment de combustible a la maquinària es realitzarà fora de l'àmbit del projecte.

9. Segons l'informe del Servei de Protecció d'Espècies (Núm. exp. SPE 06/2023 de 23/03/2023), per tal de no afectar la nidificació del milà reial, caldrà realitzar les tasques generadores de renou fora del període de reproducció de l'espècie, entre els mesos de febrer i juny.

D'altra banda per evitar afectar la tortuga mediterrània, a més de la batuda inicial, s'hauran de portar a terme revisions diàries de les rases, que hauran de romandre obertes el menor temps possible. També s'hi hauran de col·locar elements com, per exemple, llistons per tal de permetre la sortida de la fauna en cas de caiguda a l'interior.

10. Es prohibeix l'ús de pesticides i verins. El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica. 

11. Per tal d'evitar afectar l'avifauna, s'utilitzaran plaques amb tecnologia anti-enlluernament, tot el cablejat serà soterrat i a més, el tancament comptarà amb un sistema anticol·lisió.

12. S'haurà de mantenir la barrera vegetal durant la vida útil de la instal·lació, substituint les espècies que morin o es debilitin que deixin de realitzar la seva funció d'apantallament.

13. No es podrà realitzar cap actuació sobre els hàbitats d'interès comunitari presents a la parcel·la. Així doncs l'obertura de nous vials i la realització de faixes de baixa combustibilitat no es compatible amb la conservació dels hàbitats esmentats ja que suposa la seva destrucció, deterioració i fragmentació.

14. Els arbres eliminats per la implantació dels panells s'hauran de trasplantar o sembrar com a mínim del mateix nombre d'arbres eliminats. A més, en cas de trasplantament també s'hauran de reposar aquells que no sobrevisquen a l'actuació.

15. Les mesures proposades de compensació i complementarietat agronòmica, hauran de mantenir-se almenys durant tota la vida útil del PFV (30 anys).

16. Per tal de conèixer l'adaptació del sòl a les noves activitats combinades amb la instal·lació dels panells s'hauria de realitzar un estudi de la microbiologia actual del sòl i fer un seguiment de l'evolució mentre el parc està en funcionament.

17. Respectar el paràments tradicionals elaborats amb pedra en sec així com l'edificació, proposant-se deixar una distància de 2 metres de separació entre els elements i l'inici de les instal·lacions.

18. Es seleccionaran equips que no utilitzin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6 ); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6  mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

19. Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica.

20. Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

21. Abans de rebre l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu s'haurà de remetre còpia del Pla de Vigilància Ambiental actualitzat, que contindrà a més del contingut proposat a l'EIA, els controls de compliment de les mesures agronòmiques compensatòries especificades en el projecte i del seguiment del manteniment de les instal·lacions. 

22. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

23. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 30 anys segons la fitxa tècnica dels panells) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 30 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

D'altra banda es recomana:

• Implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase d'explotació, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

Pel que respecta a reduir l'impacte ambiental es recorda que:

• S'haurà de donar compliment als condicionants establers a l'informe favorable del Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca (Núm. exp. 926090M de 20/06/2023). S'haurà de complir les mesures proposades en l'escrit de data 10 de juliol de 2024 per part del promotor, en concret:

◦ Reduir l'àrea d'ocupació de la zona 1.

◦ Adaptar l'exterior de les edificacions auxiliars per complir amb les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides en la Norma 22 del PTIM.

◦ Rodejar tot el perímetre del parc solar amb barrera vegetal, ja sigui amb el reforç de la barrera vegetal natural existent o amb la plantació de nous trams plantejats en el projecte. Aquesta barrera haurà d'esser com a mínim de 3 metres d'ample i suficientment espessa i alta per l'ocultament efectiu del parc solar.

◦ Traslladar el tancament del parc solar darrera de la barrera vegetal per tal de reduir l'impacte paisatgístic.

◦ Prescindir de l'ús de tot-u en els camins.

• S'haurà de donar compliment als condicionants establers a l'informe favorable del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Núm. exp. SGF IA004-23 de 08/03/2023).

• S'haurà de donar compliment als condicionants establers a l'informe favorable del Servei de Gestió del DPH de la DG de Recursos Hídrics (Núm. exp. CRH/2024/0264 de data 08/07/2024).

• S'haurà de donar compliment als condicionants establers a l'informe favorable de la DG d'Emergències i Interior (Núm. exp. ISP_35/2023 de 20/02/2023).

• Referent als camps electromagnètics a l'EIA es recull, com a mesura preventiva per minimitzar l'impacte sobre la població, la necessitat de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de les edificacions auxiliars per tal d'assegurar la no afecció a la població. 

• Per a l'ús d'aigües regenerades s'ha de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

• En cas de localitzar-se en la fase d'execució del projecte algun tipus d'element patrimonial, es comunicarà a les instàncies pertinents dins el termini de 48 hores que marca la llei per establir eventuals mesures correctores, si s'escau.

• S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

• S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

• La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

• S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, en els aspectes del parc fotovoltaic que pugui ser aplicable.

• S'ha de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió. 

• S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. 

Tercer. La declaració d'impacte ambiental  perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Quart. La declaració d'impacte ambiental  no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta  resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictament dels comitès tècnics. 

 

(Signat electrònicament: 16 d'octubre de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá