BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 de juny de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, 

RESOLC FORMULAR:

La declaració  d'impacte ambiental  sobre el  projecte d'agrupació fotovoltaica Casera de 5.375 kW i Bresca de 3.440 kw (total 9,5 MW), de 8,1 ha de superfície, al polígon 8, parcel·la 240, del terme municipal de Santa Maria del Camí, promogut per Enel Green Power España S.L, en els termes següents: 

El projecte es tracta d'una agrupació fotovoltaica en sòl rústic de règim general de 9,5 MW de potència que ocupa 8,1 ha, de tipus C, d'acord amb l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), atès que la seva ocupació total és inferior a 10 ha i que s'ubica a zona d'aptitud fotovoltaica alta i mitjana segons el mapa d'aptitud fotovoltaica del PDSEIB.

D'acord amb l'article 13.2.b) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, els projectes que figurin a l'annex 2 d'aquesta llei. Segons les característiques del projecte i la seva ubicació quedaria inclòs dins l'annex 2, grup 2 Energia, apartat 6, Instal·lacions per a producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar destinada a la venda a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

Tot i que el projecte hauria d'estar sotmès a avaluació d'impacte ambiental simplificada, el promotor ha sol·licitat que el projecte es tramiti pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària d'acord amb els articles 7.1.d) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i 13.1.f) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

1. Descripció del projecte

El projecte s'ubica al polígon 8, parcel·la 240, del terme municipal de Santa Maria del Camí, que té una superfície estimada segons cadastre de 1.746.166 m2, classificada com a sòl rústic de règim general segons el Pla Territorial de Mallorca (PTI), i el promou Enel Green Power España S.L.

El projecte consisteix en una agrupació fotovoltaica de 9,5 MW de potència i de 8,1 ha, per a la generació i venda d'energia elèctrica, així com la dotació de les línies elèctriques de 15kV per a l'evacuació de l'energia generada fins els suports existents de les línies de MT Alaró i  Torrella. La instal·lació està formada per dos sectors, Bresca de 3,81 MW i Casera de 5,69 MW, ubicats tots dos a la mateixa parcel·la, que connecten amb la LMT d'Alaró i de Torrella, respectivament.

La planta fotovoltaica s'ubicarà a la zona sud de la parcel·la, que limita a l'est amb una altra parcel·la rústica, a l'oest amb un camí veïnal, al nord amb terrenys pertanyents a la mateixa parcel·la i al sud amb la carretera Ma-2020.

D'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del PDS energètic de les Illes Balears, la zona on s'ubicarà el PFV és d'aptitud fotovoltaica mitjana i alta.

S'han previst dues línies d'evacuació que discorreran soterrades sota viari, discorrent a través de la mateixa rasa sempre que sigui viable. La línia de MT subterrània tindrà una longitud de 1.200 m per a la planta Casera i 1.400 m per a la planta Bresca i discorreran íntegrament per un camí asfaltat existent a la parcel·la 240, polígon 8, del T.M. de Santa Maria del Camí.

El sector Bresca de la instal·lació estarà format per 6.570 panells solars, de 580 W de potència cadascun i potencial total de 3,8 MWp, orientats al sud (azimut 0º), amb una inclinació de 20º respecte de l'horitzontal. Es tracta d'instal·lacions amb estructura fixa orientades al sud.

El sector Casera de la instal·lació estarà format per 9.810 panells solars, de 580 W de potència cadascun i potencial total de 5,7 MWp, orientats al sud (azimut 0º), amb una inclinació de 20º respecte de l'horitzontal. Es tracta d'instal·lacions amb estructura fixa orientades al sud.

Es proposa la utilització de mòduls bifacials amb tecnologia monocristal·lina d'elevat rendiment. Aquests mòduls els fabrica JINKO SOLAR model TIGER NEO N-TYPE 72HL4-BDV o similar, les dimensions del qual són 2,3 x 1,1 x 0,04 m. 

L'alçada màxima del conjunt de plaques, des del terra, és de 3,14 m (inferior a 4 metres d'acord amb allò establert al PDSEIB). Es respectarà una distància mínima de 0,80 metres entre els mòduls i el terra, possibilitant l'existència d'una coberta vegetal homogènia.

La implantació de les plaques es desenvolupa ancorada al terreny mitjançant perfils metàl·lics, d'acer galvanitzat, sense utilització de formigó ni transformació del terreny.

L'electricitat generada als mòduls fotovoltaics serà conduïda a 16 inversors tipus string a Bresca i 25 inversors a Casera.

Al sector Bresca s'instal·laran 2 centres de transformació (CT) i al sector Casera s'instal·laran 3 centres de transformació, que rebran l'energia generada pels inversors i, després de les corresponents mesures i proteccions, l'enviarà al centre de maniobra i mesura (CMM).

Els CT i els CMM seran edificis prefabricats de formigó i de dimensions exteriors de 6 m de llargada x 2,4 m de fons x 3,2 m d'alçada. L'acabat i l'estètica dels edificis s'adaptaran als requisits exigits a les NNSS de l'ajuntament de Santa Maria del Camí així com a les normes de PTM, per tant: la coberta serà inclinada amb teula àrab, l'acabat de parets tindrà color terra i els buits tindran acabat tradicional.

El projecte contempla una segona fase d'incorporació de sistemes d'emmagatzematge d'energia en bateries (BESS, pels seus sigles en anglès), com una hibridació del present projecte fotovoltaic. L'execució de la fase esmentada està supeditada a la viabilitat tecnicoeconòmica de les BESS i es durà a terme quan hi hagi els senyals convenients de preu i d'acord amb la legislació vigent en matèria de tramitació. 

El sistema d'emmagatzematge d'energia en bateries (BESS) s'instal·larà integrat amb la planta fotovoltaica. Es localitzarà dins de la planta fotovoltaica a la zona nord oest de la planta i ocuparà una superfície aproximada de 2.000 m².

Les bateries d'emmagatzematge i els seus elements venen instal·lats en contenidors industrials, acoblats i muntats pel fabricant, sent únicament necessàries la instal·lació en lloc i connexió amb la resta d'elements de la planta. Les dimensions seran les d'un contenidor industrial de 40 peus, les mides dels quals són 12,19 x 2,44 metres. Aquests edificis tindran un acabat similar al tradicional amb ciment natural amb acabat en color “ocre terra”. Es reserva l'ús de teula àrab per a la teulada de les instal·lacions, tot això en compliment del que estableix a la normativa vigent.

Accessos

Amb l'objectiu d'interferir el mínim possible amb els usos que es puguin desenvolupar a la parcel·la, i per disposar d'un accés directe a les instal·lacions, convenient per motius tècnics, de manteniment i seguretat, s'ha previst crear un nou accés a la parcel·la.

Aquest se situarà al límit oest de la parcel·la, al costat dels CMMs, en una zona on actualment apareix un tancament de reixeta.

L'accés a l'àmbit del projecte s'aconseguirà pel camí veïnal situat a l'oest de la parcel·la al qual s'accedeix directament des de la carretera Ma-2020, no és necessari preveure la creació de noves infraestructures per poder accedir a l'àmbit del projecte.

Des del nou accés, es preveu un camí de terra cap a l'interior de la parcel·la, que donarà accés a la instal·lació.

Tancaments

Actualment la parcel·la disposa de tancament, en tot el seu perímetre, amb diferents característiques. Aquest tancament existent es mantindrà i rodejant el PFV s'implantarà un nou tancament de 2,5 m d'alçada format per malla de simple torsió i, en cap cas, s'utilitzarà filferro espinós, per minimitzar el risc d'accidents amb l'avifauna. Els trams de tancament nou s'executaran deixant espais lliures que permetin el pas de la fauna. El nou tancament serà permeable, sense generar un efecte barrera.

Barrera vegetal

El projecte ha previst una franja vegetal perimetral d'aproximadament 3 m d'amplada al voltant de la instal·lació FV mitjançant la plantació d'espècies autòctones de baix requeriment hídric, de manera que s'atenuï la visibilitat del projecte i s'afavoreixi la presència de fauna. Amb la barrera vegetal també es realitzarà una separació física i visual entre la instal·lació FV i la resta de la parcel·la. Es proposa completar la vegetació existent amb la plantació d'exemplars de garrover (Ceratonia siliqua), olivera (Olea europaea var. Europaea), ullastre (Olea europaea var sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus).

Actualment als límits de la parcel·la, principalment al límit est, apareixen agrupacions de vegetació arbustiva i arbòria, amb presència de llentiscle (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris), garrover i vegetació banal, que es preveu mantenir. Igualment es preveu mantenir la vegetació agrícola existent a les zones no ocupades pels nous elements, sempre que no interfereixi amb el funcionament de la instal·lació.

Energia

De la instal·lació agrupada es preveu una generació anual de energia elèctrica de 15.240,19 MWh (1.604 Kwh/Kwp).

S'estima un estalvi anual total d'emissions de CO2 de 7.213,58 tn. S'ha aplicat el coeficient 0,4930 kg CO2/kWh i el coeficient de pèrdues del 4% a la previsió d'energia generada: 15.240.193,32 kWh x (1-0,04) x 0,4930 kg CO2/kWh = 7.213,58 tCO2 eq/any.

Mesures compensatòries

D'acord amb l'informe agronòmic presentat es realitzaran dues mesures compensatòries del PFV: integració del camp de plaques amb bestiar oví i plantació de garrovers en regadiu a la parcel·la veïna (polígon 8, parcel·la 260) de 9,5 ha.

Es realitzaran tasques de llaurat i plantació entre les files de plaques, a la meitat del camp de plaques d'espècies farratgeres de manera similar al que s'està fent actualment, mentre que a l'altra meitat es plantarien espècies per afavorir els pol·linitzadors, actuant amb funcions de guaret, o espècies mel·líferes.

A la plantació de garrovers es sembrar``a cereal al baixos del cultiu perquè pugui ser aliment del ramat d'ovelles.

Tant aquestes plantacions com la barrera vegetal seran objecte de manteniment.

Desmantellament

La vida útil de la instal·lació s'estima en 30 anys. Un cop finalitzada la vida útil, en cas de no fer-se una reposició de la planta, es procedirà al desmantellament i retirada de tots els equips.

A continuació es restaurarien els terrenys afectats donant a la parcel·la el mateix ús que prèviament tenia si així ho decidís la propietat de la parcel·la.

Les plaques fotovoltaiques es consideren un residu d'aparell elèctric i electrònic i com a tal s'ha de gestionar d'acord amb el que estableix el Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. S'ha de garantir la correcta gestió de les plaques fotovoltaiques tant durant la seva explotació com durant el desmantellament.

Pressupost

El termini d'execució del projecte és de 12 mesos i el pressupost del projecte és de 9.259.572,00 € i inclou la plantació d'arbres (61.200 €) i la vigilància ambiental (9.000 €).

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. El projecte s'ubica al polígon 8, parcel·la 240, del terme municipal de Santa Maria del Camí, que té una superfície de 174,6 ha, de les quals només n'ocuparà 8,1 ha, a la seva part sud, que limita amb la carretera Ma-2020 Santa Maria- Bunyola. La part nord d'aquesta parcel·la es troba dins espais de rellevància ambiental de les Illes Balears, concretament al paratge natural de la Serra de Tramuntana i a la ZEPA ES0000441 d'Alfàbia a Biniarroi, i els terrenys que ocuparà l'agrupació fotovoltaica es localitzen a més de 1.500 m d'aquests, i el punt més proper de la línia d'evacuació es troba a uns 260 m. La ZEPA més propera al parc fotovoltaic (PFV) és la ES0000380 Puig de s'Estremera que es troba a l'oest a més de 500 m, mentre que la més propera a la línia d'evacuació és la ZEPA ES0000441 d'Alfàbia a Biniarroi, a uns 250 m.

2. D'acord amb la cartografia oficial de la Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (ideIB), segons la capa del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIMa) els terrenys on s'ubica l'agrupació fotovoltaica es troben a sòl rústic de règim general (SRG). A la part sud els terrenys limiten amb la carretera Ma-2020, per tant, un tram de la parcel·la es localitza en APT de carreteres. D'acord amb el PTI als terrenys a ocupar no hi ha cap APR d'erosió, d'esllavissada, d'incendi ni d'inundació. Un tram de la línia elèctrica d'evacuació discorr per zona d'alt risc d'incendi (ZAR), risc extremadament alt.

3. Pel que fa a les aigües superficials, als terrenys a ocupar per les instal·lacions no s'ha delimitat cap plana geomorfològica d'inundació, ni APR d'inundació ni àrea amb risc potencial significatiu d'inundació (ARPSI). Únicament la línia d'evacuació soterrada creua puntualment a través d'un tàlveg que travessa el camí pel qual aquesta discorrerà soterrada, sense afectar la seva funcionalitat.

4. Respecte a les aigües subterrànies, els terrenys a ocupar per les instal·lacions es troben sobre la massa d'aigua subterrània 1808 M1 Bunyola, la qual és un aqüífer profund que es troba en bon estat químic i bon estat quantitatiu i que no es troba en risc. No és una zona vulnerable a la contaminació per nitrats i el nivell de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat, i és alt a una part del tram per on discorr la línia soterrada. No es troben afectats per cap perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà ni es localitza cap sondeig al terrenys a ocupar.

5. Pel que fa a la vegetació existent a l'àmbit del projecte, d'acord amb l'EIA és la pròpia d'una zona agrícola de secà, amb presència d'ametlers (Prunus dulcis) i garrovers (Ceratonia siliqua), i ha estat cultivada amb cereals destinats a pastura, i no s'ha identificat la presència de vegetació protegida o d'interès. D'acord amb el Bioatles, els resultats de la consulta de les dues quadrícules 1x1, no identifiquen espècies vegetals endèmiques, catalogades ni amenaçades, i es detecta que hi ha presència de pi blanc (Pinus halepensis).

L'EIA indica que d'acord amb l'estudi agronòmic els garrovers presents en l'àmbit del projecte presenten un bon estat agronòmic. Es combinen arbres de més de 75 anys amb alguns exemplars joves de recent plantació. Els ametllers presenten un mal estat fisiològic, segurament per tenir afectacions de diferents malalties com pugui ser Xylella. Conclou que els terrenys són de mitjana o baixa productivitat en general i manquen de valors naturals o edafològics significatius.

6. Respecte a la fauna present a la zona, l'EIA indica les espècies que s'han localitzat a les visites de camp i conclou que no s'ha identificat la presència de fauna protegida o d'interès. D'acord amb les dues quadrícules 1x1 del Bioatles no s'identifiquen espècies de fauna endèmiques, catalogades ni amenaçades. No obstant això, a les quadrícules 5x5 del Bioatles s'identifiquen espècies d'avifauna catalogada com l'àguila calçada (Aquila pennata), el sebel·lí (Burhinus oedicnemus) i l'esplugabous (Bubulcus ibis), i especialment destaca lespècie catalogada i amenaçada, la milana (Milvus milvus).

7. Part dels terrenys on es vol instal·lar el PFV són Àrea Important per a Rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB), concretament l'AIRIB-4, Puig de s'Estremera - Puig de son Agulla - Los d'Amunts, d'acord amb l'ideIB,  i atès que no es disposa d'informe del Servei de Protecció d'Espècies (s'ha demanat a aquest Servei si han rebut consulta sobre aquest projecte i ha respost que no) s'ha demanat el seu parer al respecte, i s'ha indicat que a la zona hi ha nius de milanes, i concretament la zona est dels terrenys a ocupar per les instal·lacions (aproximadament una tercera part dels terrenys) està definida com a zona de reproducció de rapinyaires, i en aquesta s'ha de garantir la tranquil·litat durant l'època de reproducció de la milana, de febrer a juny.

8. Els terrenys on es proposa el PFV estan travessats per una línia d'alta tensió (AT) i són zona de protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució d'acord amb el Reial Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució a línies elèctriques d'alta tensió, tal i com apareix també grafiat a les capes de l'ideIB.

9. D'acord amb la cartografia oficial d'hàbitats de 2022 de l'ideIB el PFV no es localitza a cap hàbitat d'interès comunitari (HIC), mentre que la línia d'evacuació discorr en un tram per un HIC, majoritàriament el 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics, tot i que ho fa a través del camí existent.

10. D'acord amb el PTI de Mallorca la parcel·la forma part de la Unitat del Paisatge UP- 8 Raiguer. El cim més proper als terrenys es localitza al nord-est d'aquests i és el Puig de s'Estremera.

11. L'EIA indica que a l'àmbit afectat pel projecte no apareixen elements catalogats d'interès cultural i que s'ha realitzat una prospecció arqueològica que conclou que no s'han trobat restes arqueològiques i  informa que hi ha 7 parats de pedra en sec i que els panells es disposen a una distància de més de 5 m respecte als murs de pedra de manera que no n'hi ha impacte físic i el visual és de rasants, mantenint la visió aèria de conjunt.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Fase d'informació pública

S'ha aportat el certificat  sobre la informació pública de l'agrupació fotovoltaica Casera i Bresca, polígon 8, parcel·la 240, terme municipal de Santa Maria del Camí, emès pel Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, que certifica que el projecte, l'estudi d'impacte ambiental i l'altra documentació de l'expedient, s'ha exposat al públic d'acord amb el BOIB núm. 147, de 28 d'octubre de 2023, al portal web de la Direcció General, per un termini de trenta dies, i que s'han presentat al·legacions de l'entitat AIMERIT S.L. 

S'ha publicat també al Diario de Mallorca i a Ultima Hora, el 19 d'octubre de 2023.

3.2. Consulta a les administracions afectades

En data 9 d'octubre de 2023 el Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, d'acord amb l'art. 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i l'art. 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, sol·licita consulta a les següents administracions afectades: Departament de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Servei d'Agricultura de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Servei de Canvi Climàtic de la Direcció general d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia; Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques; i del Consell Insular de Mallorca: Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat, Direcció Insular de Medi Ambient, Direcció Insular de Patrimoni, Direcció Insular de Territori i Paisatge, Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal; Ajuntament de Santa Maria del Camí (departament d'Urbanisme), GOB, Amics de la Terra, Edistribución Redes Digitales S.L.U., Red Electrica España S.A.U.

3.3. Informes rebuts

  • Informe del Servei d'Agricultura de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de data 22 de març de 2024, que conclou: 

«Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 1/2023, de 18 de gener de 2023, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades, se procedeix a informar favorablement per a la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica Casera i Bresca al polígon 8, parcel·la 240 del terme municipal de Santa Maria del Camí».

 

• Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de data 13 de novembre de 2023, que conclou:

«Sense cap inconvenient o consideració específica amb relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).»

 

• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic de data 17/11/2023 que conclou: 

«En relació a la perspectiva climàtica, donat que en l'anàlisi multicriteri d'alternatives només l'Alternativa 1 –finalment escollida- és la que disposa d'un concert amb els titulars i que les superfícies a comparar són excessivament grans (170 Ha) respecte a la superfície de projecte (8,1 Ha), es proposa a l'òrgan substantiu d'instar al promotor, en la fase de modificació del projecte o de l'estudi d'impacte ambiental, de tornar a avaluar l'emplaçament i modificar el projecte per tal de prevenir els impactes derivats de la implantació d'un parc solar».

«Es proposa tornar a realitzar l'anàlisi multicriteri d'alternatives amb les següents condicions». 

 

• Segon informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic (no consta data) amb entrada al Servei d'Assessorament Ambiental el 20 de juny de 2024 que conclou:

«Després d'haver revisat la nova documentació, es consideren suficients les justificacions incloses a l'addenda a l'EIA en resposta a les conclusions de l'informe 171/23-CA.»

 

• Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques de data 23 d'octubre de 2023 que conclou:

«Informar favorablement l'expedient atès que no es troba afectat per risc dels considerats a la planificació especial de protecció civil.» 

 

• Informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca de data 16 de gener de 2024 que conclou:

«Informar favorablement el projecte de l'agrupació fotovoltaica Casera i Bresca, sempre i quan es tinguin en compte les condicions següents:

1) Cal detallar els acabats de l'edifici de control i manteniment, tenint en compte que s'haurà de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM per tal de millorar la integració paisatgística de la nova instal·lació.

2) Cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en les edificacions auxiliars del parc, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació en l'entorn rústic.

3) Cal reduir l'alçada del nou tancament perimetral a 2,20 m, per tal de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM.

4) Cal augmentar l'amplada de la barrera vegetal en el límit sud del parc, com a mínim 10 m, tenint en compte la ubicació d'una via de comunicació propera, per tal de poder alternar diverses fileres d'elements arboris i arbustius i millorar així l'eficàcia de la barrera i la integració paisatgística del parc.

5) Cal augmentar la barrera vegetal en el límit oest del parc amb el camí d'accés, com a mínim fins a 5 m, per tal de poder alternar diverses fileres d'elements arboris i arbustius i millorar així l'eficàcia de la barrera i la integració paisatgística del parc.

Així mateix es fan les observacions següents:

6) Seria convenient modificar la forma d'implantació dels panells proposada en el límit sud de parcel·la, de manera que s'augmenti la distància entre la carretera Ma-2020 i els panells, com  a mínim a 50 m, per tal de reduir la visibilitat des de la carretera (principal punt de possible concentració d'observadors) des de l'inici de la implantació del parc, així com per tal de preservar el paisatge agrícola existent. A més, en aquesta franja de parcel·la lliure de panells, seria convenient mantenir els garrovers existents i completar la plantació agrícola arbòria. En aquest cas la barrera vegetal en el límit amb els panells seria suficient que tingués una amplada de 5 m.

7) Seria convenient trasplantar els elements arboris amb més dimensió que s'hagin d'eliminar per construir el parc, a l'àmbit restant de parcel·la entre el camí d'accés i els panells, per tal de completar la plantació agrícola existent , reduir la visibilitat i l'impacte paisatgístic del parc.

8) Seria convenient utilitzar panells de dimensions més petites per reduir la seva alçada, com a màxim fins a 3 m, per tal de reduir la visibilitat del parc i millorar així la integració paisatgística del conjunt.

 

• Informe del Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca de data 20 de desembre de 2023 que fa els següents consideracions tècniques:

• No es preceptiu informar sobre la part del parc fotovoltaic, camí d'accés i la totalitat de la línia d'evacuació elèctrica situades més enllà de 50 metres de la carretera.
• S'informa favorablement la instal·lació del centre de transformació, centre de maniobra i mesures i plaques fotovoltaiques de l'esmentat parc per ser més enllà de la zona de protecció de la carretera Ma-2020 establida en 18 metres des de l'esmentada aresta situada a un (1) metre del final de l'aglomerat i conforme al projecte presentat.
• Els vials generats dins la zona de protecció hauran d'adaptar-se al terreny natural i estar executats amb paviments drenants.
• D'acord amb l'article 35.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es prohibeix la construcció de nous accessos a les carreteres de les xarxes primària i secundària. Per tant, com que el polígon 8 parcel·la 240 disposa d'un accés, no és autoritzable l'obertura d'altre i sí el seu condicionament.
• S'informa favorablement la pantalla vegetal perimetral projectada a la parcel·la dels parcs fotovoltaics "Casera" i "Bresca" per ser més enllà d'aquesta distància (3 m de la carretera).
• Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.

• Informe de Red Eléctrica de data 27 d'octubre de 2023 que comunica que:

«Red Eléctrica no presenta oposició al no existir afeccions a instal·lacions propietat de Red Eléctrica».

 

• Al·legació d'AIMERIT S.L. de data 22 de novembre de 2023, propietària de la parcel·la 240 del polígon 8 de Sta. Maria on es preveu la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica, on exposa que en converses entre el promotor ENEL i la propietària AIMERIT per fixar el traçat de la línia d'evacuació de l'energia elèctrica que discorr pel camí particular que es situa dins la mateixa parcel·la 240 i dona servitud de pas a una gran quantitat de finques i del qual ja es va manifestar a acta notarial que no pot discórrer per aquest camí, ni causar perjudici al mateix ni als titulars de dret de servitud de pas, ENEL va elaborar un plànol  amb dos traçats (que adjunta): opció 1 (en vermell) és el mateix traçat que s'ha publicat i ara s'impugna i opció 2 (en blau) és el traçat que va ser acceptat per la propietat en data 23 d'octubre de 2023, que va contestar: “Quant al traçat de la línia d'evacuació de l'energia elèctrica, la propietat està conforme a establir la servitud conforme a l'opció 2 que heu plantejat (el traçat en blau del plànol d'evacuació). Pel que fa a l'entrada a la planta fotovoltaica des de la carretera, es pot fer directament, obrint un portell al muret actual. No cal assolir la barrera del camí, ja que no suposa obrir un nou accés a la via pública, a causa de la reculada de l'esmentada barrera respecte de la carretera (es veu l'espai que tenim a la fotografia aèria adjunta)”. Així es sol·licita que s'admetin dites al·legacions.

• Al·legació d'AIMERIT de data 8 de desembre de 2023 que sol·licita: 

«Es contempli la compensació agrària pel projecte de parc fotovoltaic al titular de l'explotació agrària afectada pel parc solar, en aquest cas, Aimerit, SL, donat el mateix tipus de cultiu, la proximitat i millors condicions mediambientals respecte a la parcel·la proposada, havent acreditat l'establert a la normativa d'aplicació i estant davant uns fets fàctics que no deixen dubte algun a la compensació agrària dins la pròpia explotació que evita l'efecte mercadeig amb els béns ambientals generats per l'agricultura i genera sinergies positives per l'explotació. 

Amb tot això, la propietat està oberta a mantenir conversacions amb els diferents actors implicats, per a trobar una alternativa o la mateixa proposta presentada, a fi de compensar dins de la mateixa explotació afectada pel parc solar».

Entre les consideracions, AIMERIT diu que on es fa compensació hi ha ja cultiu de garrover i ametller, que AIMERIT compta a la parcel·la amb sondeig autoritzat IRA 1468 (segons l'ideIB és per a ús domèstic i regadiu) i que la parcel·la on es compensa és a la MAS Penyaflor que està en mal estat (cal dir que segons l'ideIB hi ha un pou existent, CAT_6443_Vigent-DI-_9158, amb ús reguiu i a MAS «en bon estat quantitatiu», però risc per extraccions majors al 100%, i passa a «dolent», i les prohibicions no són per agricultura ni per usos existents). 

 

• A la nova documentació entregada pel Servei d'Energies Renovables del 20 de juny de 2024 hi ha una al·legació d'AIMERIT de data 7 de desembre de 2023 amb la mateixa informació que l'anterior i la mateixa documentació annexa.

• A la  nova documentació entregada pel Servei d'Energies Renovables del 20 de juny de 2024 hi ha respostes del promotor adjuntant una addenda a l'EIA que respon al primer informe del Servei de Canvi Climàtic de data 17 de novembre de 2023 i a l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme, i un escrit amb nova proposta pel traçat de la línia d'evacuació firmat per l'enginyer del projecte de data  23 d'abril de 2024 de resposta a l'al·legació d'AIMERIT de 21 de novembre de 2023 sobre el traçat de la línia d'evacuació.

L'escrit amb plànols adjunts amb nova proposta pel traçat de la línia d'evacuació, firmat per l'enginyer del projecte, de data 23 d'abril de 2024, per tal de donar resposta a AIMERIT proposa: «executar el traçat de les línies d'evacuació fins als punts de connexió de manera que, en la mesura del possible, la línia discorrerà per la zona no asfaltada o cuneta que queda entre la reixeta de delimitació i el camí asfaltat. En algunes zones serà impossible no trencar part de l'asfalt ja que la cuneta té unes dimensions mínimes. El trencament serà mínim i es reposarà al seu estat original una vegada executada la rasa».

Destaca que en l'escrit de resposta del promotor a AIMERIT de data 22 d'abril de 2024  s'indica: «la prescripció establerta a l'informe del Servei de Patrimoni Històric sobre aquest projecte, signat en data 20 de desembre de 2023, que estipula que totes les construccions de pedra en sec i les parets de camins i carreteres d'interès patrimonial s'han de incloure al catàleg municipal i per tant, s'han de preservar”. En conseqüència, l'accés a la instal·lació fotovoltaica s'haurà de fer a través d'un punt del camí on no s'afectin béns patrimonials destacats», quan entre la documentació tramesa al Servei d'Assessorament Ambiental no consta informe del Servei de Patrimoni sobre el PFV.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

L'EIA ha realitzat un estudi d'alternatives que es resumeix a continuació:

• Alternativa zero: correspon a l'alternativa de no realitzar el projecte i l'EIA ha considerat que les instal·lacions d'energies renovables són ambientalment convenients i que ambientalment és més adequat dur a terme el projecte, per la qual cosa, considera que no resulta adequat, plantejar l'alternativa 0 per a una qüestió de substitució de sistemes energètics no renovables per sistemes energètics renovables.

• Alternatives d'ubicació: S'han analitzat 3 ubicacions relativament properes i després d'un anàlisi de factors amb ponderació de la importància d'aquests, s'ha elegit l'alternativa que ha resultat més idònia.

• Alternatives de distribució del PFV dins la parcel·la seleccionada: atès que la parcel·la elegida té una superfície de 174,6 ha i el PFV només n'ocuparà 8,1, s'ha elegit ubicar la instal·lació al límit sud de la parcel·la, a la zona confrontant amb la carretera Ma-2020 i un camí veïnal.

• Alternatives d'implantació de les instal·lacions:  S'han exposat dues alternatives, l'ancoratge de les plaques amb perns fixats al terreny o altres sistemes com l'ús de riostres. S'ha seleccionat l'alternativa de perns al ser més idònia atès que ocupa menor ocupació i transformació del terreny, mentre els altres sistemes impliquen una major pavimentació del terreny.

• Alternatives via d'evacuació: S'opta per la subterrània 1 però no s'han presentat les característiques ni plànols de les 3 alternatives avaluades a una taula.

4.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

L'estudi d'impacte ambiental presentat ha analitzat els impactes del projecte durant la fase d'execució, de funcionament i de desmantellament, que es resumeixen a continuació:

• Impacte sobre la qualitat de l'aire: renous, pols i fums.

Tant durant la fase d'execució del projecte com durant la fase del seu desmantellament es produiran emissions de pols i renous que poden disminuir lleugerament la qualitat de l'aire, provocades principalment per la circulació dels vehicles i maquinària, mentre que durant la fase de funcionament no existeix emissió de renous, pols i fums a considerar.

Es proposen mesures correctores i, en especial, destaca que atès que els terrenys es localitzen, en part, en AIRIB, s'evitaran molèsties a les aus durant l'època sensible, és a dir, durant la nidificació de febrer a juliol. També s'indica que s'aplicaran les mesures que determini el Servei de Protecció d'Espècies. S'indica que en cas que es consideri necessari es realitzaran regs amb aigua per evitar la dispersió de partícules que poguessin generar molèsties sobre la població i ecosistemes sensibles.

Durant la fase d'explotació es farà un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que continguin olis o gasos dielèctrics. Es realitzarà un control del gas hexafluorur de sofre (SF6) de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. A les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, es recuperarà el gas.

 

• Impacte sobre el clima, que es considera positiu durant la fase de funcionament per la substitució d'energies fòssils per energies renovables.  

• Impacte sobre el sòl

L'EIA considera l'impacte nul durant la fase de funcionament perquè no modifica el relleu ni s'incrementen els processos erosius, i positiu durant la fase de desmantellament perquè es restauraran els terrenys afectats donant a la parcel·la el mateix ús que prèviament tenia, si així ho decidís la propietat de la parcel·la. Per a la fase d'execució s'ha de tenir en compte que les plaques s'instal·len clavades al terreny i que la superfície pavimentada és extremadament reduïda.

 

• Impacte sobre els recursos hídrics.

L'afecció als recursos hídrics es pot produir principalment, a la fase de construcció i de desmantellament, per una mala gestió dels residus que es puguin generar, així com per abocaments accidentals de substàncies contaminants de la maquinària a utilitzar. 

Pel que fa a la fase de funcionament en relació amb les instal·lacions del PFV, els únics emmagatzemaments de substàncies perilloses corresponen als olis associats als transformadors dels CT i als components de les bateries, els quals compten amb les mesures de seguretat establertes per la normativa vigent i els residus es gestionaran adequadament.

La línia d'evacuació soterrada creua puntualment a través d'un tàlveg que apareix a la parcel·la, que no es tracta d'un element de drenatge clarament definit, i en qualsevol cas, la línia discorrerà soterrada, sense afectar la funcionalitat del tàlveg. 

S'ha elaborat un estudi hidrològic i hidràulic dels terrenys que es volen ocupar pel PFV que ha conclòs que no constitueix zona de risc d'inundació i no sofrirà inundació pels esdeveniments de precipitació establerts segons els mètodes estadístics habituals en hidrologia.

Entre les mesures correctores s'indica: es controlarà la correcta execució de canvis d'oli i proveïment de combustible de la maquinària d'obres en cas que es realitzin a l'àmbit del projecte; les tasques de proveïment de combustible i de manteniment de la maquinària, si es duen a terme en l'àmbit del projecte, es realitzaran a les zones previstes per això; els residus generats es gestionaran d'acord amb allò indicat a la legislació vigent; es vetllarà per evitar els abocaments de substàncies contaminants que puguin assolir les aigües superficials o subterrànies, evitant-se operacions de manteniment que poguessin implicar risc d'abocament d'olis residuals; la neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible en sec, sense ús d'aigua, per tal de estalviar aquest recurs, i si no fos possible, es farà amb aigua regenerada.

 

• Impacte sobre la vegetació.

L'EIA indica que d'acord amb l'estudi agronòmic els terrenys són de baixa o mitja productivitat agrària, els garrovers presents a la finca presenten bon estat agronòmic i es combinen exemplars adults amb exemplars majors de 75 anys, mentre els ametllers presenten mal estat. 

L'execució del projecte implica l'eliminació de garrovers i ametllers. L'EIA no indica els exemplars que es veuran afectats, mentre que l'informe agronòmic diu que s'arrabassaran uns 230 garrovers de tamany mig o gran i uns 120 arbres menors (ametllers decrèpits i joves garrovers) dels terrenys on s'implantarà el parc fotovoltaic. També indica que no es comptabilitzen els ametllers afectats per Xylella de la parcel·la 260 on es farà la compensació agrària amb la sembra de garrovers en regadiu a 9,5 ha, amb la plantació d'un total de 1.170 arbres nous. L'informe agronòmic diu que la finca on es farà la compensació disposa de pou autoritzat amb el codi CAT-64XX i que es farà la instal·lació del sistema de reg per degoteig.

No obstant això, en la implantació de les plaques solars es respectarà una distància mínima de 0,80 metres dels mòduls respecte al sòl per possibilitar una coberta vegetal homogènia, mantenint-se característiques per a la presència de fauna pròpia d'hàbitats agrícoles, i permetent la recuperació de l'estat preoperacional si s'abandona l'activitat.

Pel que fa a la vegetació perimetral existent es mantindrà i es reforçarà.

L'EIA ha tingut en compte la presencia d'una reduïda superfície de l'hàbitat 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics al traçat de la línia d'evacuació i ha evitat la seva afecció al preveure la rasa a través del camí existent.

L'EIA inclou les següents mesures: l'eliminació de la vegetació es limitarà a l'espai estrictament afectat pel projecte; abans del desbrossament, s'hauran de revisar les zones a desbrossar i senyalitzar els elements que es considerin d'interès pel trasplantament; trasplantament dels exemplars de major port i interès; manteniment de la cobertura vegetal sota les plaques; barrera vegetal; mesures de compensació de l'activitat agrícola.

 

• Impacte sobre la fauna.

Pel que fa a la fase d'execució, atès que part dels terrenys són àrea de reproducció de rapinyaires i per això estan grafiats com a AIRIB, s'indica que s'evitaran molèsties durant l'època de nidificació i s'aplicaran les mesures que determini el Servei de Protecció d'Espècies. També s'indica que durant la realització de les rases es prendran mesures per evitar la caiguda de fauna i es realitzaran revisions per alliberar animals que hagin pogut caure.

La fase de funcionament port suposar la pèrdua d'hàbitat de nidificació i campeig de la fauna. No obstant això, el PFV ocuparà 8,1 ha que representa menys del 5% de la parcel·la agrícola. A més, les plaques aniran ancorades al terreny permetent el desenvolupament de coberta vegetal i també s'incrementarà la vegetació perimetral, espais que tendran les condicions adequades per a la presència de fauna. Igualment en aquest sentit s'han previst mesures: es realitzaran estudis de cicle anual tant d'avifauna com de quiròpters, els nous tancaments seran de malla cinegètica que permeti el pas de fauna, no s'utilitzarà en cap cas filferro espinós i les línies elèctriques seran soterrades.

 

• Impacte sobre l'economia.

Es preveu un impacte positiu perquè la pèrdua d'activitat agrària dels terrenys on s'ubica el PFV es compensa amb la plantació de garrovers en una altra parcel·la i igualment es manté l'activitat ramadera a tota la finca afectada pel PFV.

 

• Impacte sobre la població.

Durant la fase d'execució es poden produir molèsties sobre la població pròxima, on hi ha habitatges unifamiliars aïllats, per emissions de pols i renous.

 

• Impacte sobre el territori pels nous usos.

L'EIA indica que l'ocupació és reversible atès que una vegada finalitzi l'ús del PFV es pot retornar als terrenys l'ús agrícola.

 

• Impacte sobre valors d'interès.

L'EIA considera aquest impacte nul, atès que a l'àmbit afectat pel projecte no apareixen elements catalogats d'interès cultural i que s'ha realitzat una prospecció arqueològica que conclou que no s'han trobat restes arqueològiques i  informa que hi ha 7 parats de pedra en sec i que els panells es disposen a una distància de més de 5 m respecte als murs de pedra de manera que no n'hi ha impacte físic i el visual és de rasants, mantenint la visió aèria de conjunt.

 

• Impacte sobre infraestructures existents.

L'EIA indica que es poden produir molèsties per l'afecció a la xarxa viària existent durant la realització de les obres i durant el desmantellament, però que són temporals i poc significatives. Durant la fase de funcionament no es preveu afecció donat el poc increment de trànsit que representa el PFV.

 

• Impacte sobre la salut humana.

L'EIA indica que el funcionament de les instal·lacions elèctriques genera petites emissions electromagnètiques, inapreciables fora de l'entorn immediat d'aquests elements, i que la intensitat d'aquests camps decreix molt ràpidament en augmentar la distància a la font que els genera i no constitueixen una radiació ja que no irradien energia. Indica que el camp magnètic a l'exterior de la instal·lació serà sempre inferior al permès segons el Reial decret 1066/2001, i  que s'ha de tenir en compte que actualment, a través de la parcel·la del projecte ja discorren infraestructures energètiques, com una línia d'AT, sense haver-se produït cap incidència sobre la salut i la seguretat.

 

• Impacte sobre el paisatge.

S'ha presentat l'annex d'incidència paisatgística on s'analitza l'afecció al paisatge. S'indica que el projecte es localitza en una zona relativament plana, en un entorn amb arbrat i construccions i amb tonalitats verdes-ocres. Els focus visuals del PFV són: les parcel·les immediates i pròximes amb habitatges unifamiliars; el viari immediat que és la carretera Ma-2020 i el camí veïnal; i el Puig de s'Estremera. L'estudi considera que tant des dels habitatges com des de la carretera, el PFV no resultarà pràcticament visible atès que la barrera vegetal serà suficient per ocultar els nous elements. Des del Puig de s'Estremera i altres punts elevats si que serà visible el PFV dins un entorn rústic, tot i que aquest ja té presència d'altres elements com habitatges, viari i infraestructures elèctriques.

Pel que fa a altres PFV propers es tracta de 2 parcs situats a l'oest dels terrenys actuals,  a 3,2 km i a 2,3 km, dels quals l'annex paisatgístic descarta efectes acumulatius.

Entre les mesures correctores del paisatge s'indica: es mantindrà la vegetació dels límits dels terrenys que actua com a barrera vegetal; es reforçarà aquesta amb una franja vegetal perimetral que es preveu que assoleixi els 3 m d'alçada mitjançant la plantació d'espècies autòctones de baix requeriment hídric, de manera que s'atenuï la visibilitat del projecte i s'afavoreixi la presència de fauna; es preveu mantenir la vegetació agrícola existent a les zones no ocupades pels nous elements; s'aprofitaran els exemplars arboris de major port i interès existents en l'àmbit del projecte per completar la barrera vegetal; els acabats de les superfícies exteriors dels CT i CMM seran de color ocre per a la seva integració en l'entorn.

Es preveu el disseny de pantalles visuals amb la plantació de mata (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var. Sylvestris), olivera (Olea europaea var. europaea) i garrover (Ceratonia siliqua), així com el seu manteniment i restitució dels individus morts durant tota la vida útil de la instal·lació.

 

S'indica que es realitzaran regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà reg preferentment amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.

S'incorpora un annex amb l'estudi energètic que conclou:

• De la instal·lació agrupada es preveu una generació anual de energia elèctrica de 15.240,19 MWh (1.604 Kwh/Kwp).
• S'estima un estalvi anual total d'emissions de CO2 de 7.213,58 tn. S'ha aplicat el coeficient 0,4930 kg CO2/kWh i el coeficient de pèrdues del 4% a la previsió d'energia generada: 15.240.193,32 kWh x (1-0,04) x 0,4930 kg CO2/kWh = 7.213,58 tCO2 eq/any.

S'incorpora un annex on es detalla el compliment de les mesures del Pla Director Sectorial (PDS) Energètic de les Illes Balears, com: el sistema d'ancoratge és el que fixa la mesura SOL-B09; es respecta la distància mínima de 0,80 metres dels mòduls respecte al terra, complint amb la mesura SOL-A04; es compleix amb la SOL-D03 que estableix que l'alçada màxima per a les instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny és de 4 metres (en aquest cas 3,14 m), manteniment de la maquinària (mesura SOL-B07 del PDS energètic), etc.

L'EIA detalla un pla de vigilància ambiental que inclou el nomenament d'un responsable ambiental per a supervisar la correcta execució de les obres, i el correcte funcionament de la instal·lació i el compliment de les mesures correctores tant durant la fase d'execució com durant la fase de funcionament. Es comptarà amb un diari ambiental amb el registre de les incidències ambientals.

5. Consideracions tècniques

1. Respecte a l'estudi d'alternatives d'ubicació que consta a l'EIA cal dir que no s'ha avaluat l'alternativa zero i que les alternatives d'ubicació són molt semblants, per la qual cosa, de l'anàlisi de factors de l'estudi d'alternatives, els resultats finals també són molt semblants, guanyant l'alternativa 1 respecte a la 3, sobretot perquè es pot instal·lar la línia d'evacuació soterrada a través de camí i de poca longitud al ser menor d'1,5 km (mentre l'alternativa 2 té un poc menys de puntuació que les altres dues a causa que s'ha puntuat pitjor per l'afecció al paisatge i la proximitat a nuclis urbans). Així, analitzant els factors l'alternativa 1 resulta la més idònia. Tot i això, s'ha millorat dit anàlisi d'alternatives a través de la resposta a l'informe del Servei de Canvi Climàtic de data 17/11/2023, que inclou una addenda de l'EIA de data 22 d'abril de 2024 (tramesa al Servei d'Assessorament Ambiental en data 20/06/2024 per part del Servei d'Energies Renovables) arribant al mateix resultat, per la qual cosa, l'alternativa elegida és la 1. A més, vista aquesta addenda de l'EIA, el Servei de Canvi Climàtic ha emès un segon informe de data 20 de juny de 2024 que conclou que es consideren suficients les justificacions de l'addenda.

2. L'addenda de l'EIA també dona resposta a l'informe dels Serveis Tècnics d'Urbanisme del Consell de Mallorca de data 16 de gener de 2024 on s'indica que es compliran els condicionants d'aquest informe, mentre que justifica la no conveniència d'aplicar les recomanacions dels punts 7  i 9 de les conclusions, i si la del punt 8.

3. Respecte a les al·legacions presentades per AIMERIT, cal dir, per una banda, que el traçat de la línia d'evacuació elegit a l'EIA és soterrat a través del camí existent, i que aquest presenta menys afeccions ambientals i evita l'afecció a l'hàbitat d'interès comunitari 9540. A l'escrit amb nova proposta pel traçat de la línia d'evacuació firmat per l'enginyer del projecte de data  23 d'abril de 2024 per tal de donar resposta a l'al·legació d'AIMERIT es proposa que la línia d'evacuació discorri per la zona no asfaltada o cuneta que queda entre la reixeta de delimitació i el camí asfaltat, al marge dret del camí en direcció cap al nord, sempre que sigui possible. Cal dir que aquesta modificació no ha estat avaluada ambientalment per l'EIA (ni a l'EIA presentat ni a l'addenda de l'EIA presentada posteriorment) i que ambientalment l'afecció és menor si la línia és soterrada per camí, per la qual cosa, cal condicionar aquesta proposta de traçat a que no s'afecti sota cap concepte l'HIC 9540, pinar, ni cap exemplar arbori ni arbustiu, és a dir, s'ha de prioritzar l'afecció a la zona asfaltada enfront a l'afecció a hàbitats, flora, fauna i zona agrícola, i s'ha de retornar qualsevol tipus de sòl al seu estat original immediatament una vegada executada la rasa.

4. Per altra banda, de les al·legacions d'AIMERIT, respecte al lloc on compensar l'activitat agrària tal i com determina l'informe del Servei d'Agricultura de data 22 de març de 2024  «D'acord amb la Instrucció 1/2023 de 18 de gener de 2023, al punt 2.2 de mesures de complementarietat o compensació no indica el lloc on s'han de dur a terme aquestes mesures, ni estableix criteris preferencials per dur a terme la compensació, deixant a criteri dels actors que intervenen la lliure elecció del cultiu, el maneig del mateix i localització de la proposta de compensació. Així dons, l'administració no intervé en l'elecció de les mesures de compensació proposades ni els pactes presentats sempre que s'ajustin a la normativa vigent». En aquest sentit, es pot afegir que el fet que per a la compensació agrària s'hagi elegit una parcel·la veïna amb característiques semblants a la parcel·la on s'ubica el PFV no implica impactes ambientals considerables, tot i que pugui ser apropiat també que es pogués fer a la mateixa parcel·la on s'implanta el PFV.

5. Cal tenir en compte que, tot i que el Servei d'Energies Renovables va sol·licitar consulta al Departament de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, només s'ha rebut resposta del Servei de Gestió Forestal. Des del Servei d'Assessorament Ambiental s'ha demanat al Servei d'Espais Naturals si els hi havien tramès consulta sobre aquest projecte i ha indicat que ho havien arxivat atès que el PFV no s'ubica dins el paratge natural de la Serra de Tramuntana ni dins espai protegit Xarxa Natura 2000. També es va demanar al Servei de Protecció d'Espècies (SPE) si havien rebut consulta sobre aquest projecte i la resposta va ser que no. Així, atès que no s'ha consultat al SPE, s'ha demanat el seu parer al respecte, i s'ha indicat que a la zona hi ha nius de milanes, i concretament la zona est dels terrenys a ocupar per les instal·lacions (aproximadament una tercera part dels terrenys) està definida com a zona de reproducció de rapinyaires, i en aquestes s'ha de garantir la tranquil·litat durant l'època de reproducció de la milana, de febrer a juny. A més, cal dir que l'EIA al llarg del document i, especialment per establir mesures correctores sobre la fauna, remet al que determini el Servei de Protecció d'Espècies, per tant, atès que no es disposa d'aquest informe cal que el promotor sol·liciti informe al respecte.

6. Per altra banda, el Servei d'Energies Renovables no va sol·licitar consulta al Departament Tècnic de Coordinació de la Direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua. Atès que la línia d'evacuació del PFV passa per un tàlveg caldrà comptar amb l'informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic. A més, atès que a la parcel·la 260 del polígon 8 de Santa Maria, on es realitza la compensació agrària amb la sembra de garrovers en regadiu es compta amb un pou que ampliarà la seva extracció d'aigua, s'ha de comptar amb l'informe del Servei d'Aigües Subterrànies com mentre es compta amb cabal autoritzat d'aquest pou (CAT_6443_Vigent-DI-_9158) suficient per abastir el reg del nou cultiu, i en cas contrari s'hauran de cercar solucions alternatives. Per altra banda, es recomana també sol·licitar informe al Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics, atès que el projecte és a zona amb vulnerabilitat d'aqüífers i que entre les mesures correctores hi ha l'ús d'aigua regenerada.

7. El pressupost del projecte és de 9.259.572,00 € i inclou la plantació d'arbres (5.100 x 12= 61.200 €) i la vigilància ambiental (2x 4.500= 9.000 €), però no inclou les mesures ambientals (mesures preventives i correctores), com per exemple les mesures per evitar abocaments accidentals d'olis i/o hidrocarburs, les partides per la gestió de residus tant de la fase d'execució com especialment de la fase de desmantellament. Com s'ha indicat els panells fotovoltaics són residu perillós i en acabar la seva vida útil s'ha de gestionar correctament i aquest parc comptarà amb 16.380 panells.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte d'agrupació fotovoltaica (PFV) Casera de 5.375 kW i Bresca de 3.440 kw, al polígon 8, parcel·la 240, del terme municipal de Santa Maria del Camí, amb autoria de Raimundo Montis Palos, enginyer industrial, de data maig de 2023, atès que es pot concloure que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sempre i quan es compleixin les condicions, mesures ambientals (mesures preventives, correctores i/o compensatòries) i el pla de vigilància ambiental de l'estudi d'impacte ambiental, del projecte d'agrupació fotovoltaica (PFV) Casera de 5.375 kW i Bresca de 3.440 kw, al polígon 8, parcel·la 240, del terme municipal de Santa Maria del Camí, firmat per Àngel Pomar i Gomà, biòleg, i Clara Fuertes Salom, ambientòloga, en data 16 de juny de 2023, i les següents condicions:

1. Atès que part dels terrenys on s'ubica el PFV són Àrea Important per a Rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB) on nidifica la milana, s'ha de garantir la tranquil·litat durant l'època de reproducció de la milana, de febrer a juny, i atès que l'EIA remet al que determini el Servei de Protecció d'Espècies i no es disposa d'informe d'aquest, cal que el promotor sol·liciti informe sobre el projecte al Servei de Protecció d'Espècies.

2. Abans de començar les obres per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques, s'haurà de realitzar un estudi microbiològic del sòl i un estudi de les poblacions d'insectes. S'haurà de programar fer un seguiment anual de la qualitat i evolució del sòl i de les poblacions d'insectes, durant la vida del parc, incorporant-lo al Pla de Vigilància Ambiental (PVA).

3. Es prioritzarà la realització dels treballs més sorollosos en èpoques de menys afecció per a la fauna. En aquest sentit s'evitaran o minimitzaran les actuacions durant èpoques de reproducció i en horaris nocturns (mesura SOL-B06 PDS energètic).

4. Durant les obres s'utilitzaran lones o proteccions per evitar la producció de pols durant el transport i manipulació de materials.

5. A totes les fases del projecte s'ha de limitar la velocitat dels vehicles a 10 km/h dins la zona d'estudi. 

6. S'ha de delimitar la zona d'obres per evitar l'afecció fora de l'àmbit d'actuació.

7. S'han de minimitzaran els moviments de terres durant la fase d'obres, a fi d'alterar tan poc com es pugui el relleu preexistent,  i s'ha de prioritzar la reutilització de les terres dins l'àmbit d'actuació. 

8. No es poden aplicar àrids de cap tipus sobre el terreny, estil grava, per a condicionar-lo (mesura SOL-B02 del PDS energètic).

9. El manteniment i la reparació de maquinària, sempre que sigui possible, s'ha de fer fora de l'àmbit d'actuació, per evitar infiltracions de contaminants (mesura SOL-B03 del PDS energètic). 

10. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries (d'acord amb l'annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial i de mesures tributàries, modificat per la disposició final primera de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears).

11. Sota cap concepte es pot afectar a la vegetació arbòria i arbustiva de port alt que es localitza al límit de la parcel·la, la qual actua com a barrera visual de la instal·lació. 

12. Totes les construccions de pedra en sec i les parets de camins i carreteres d'interès patrimonial s'han de preservar.

13. El camí per on es realitza la línia d'evacuació soterrada ha de quedar en el mateix estat que abans de l'execució de les obres, restaurant el camí en tota la seva amplada per on passi la línia i amb el mateix acabat que abans de les obres.

14. En cas que la línia d'evacuació discorri per la cuneta enlloc de per l'asfalt, no es pot afectar sota cap concepte l'HIC 9540, pinar, ni cap exemplar arbori ni arbustiu, és a dir, s'ha de prioritzar l'afecció a la zona asfaltada enfront a l'afecció a hàbitats, flora, fauna i zona agrícola, i s'ha de retornar qualsevol tipus de sòl al seu estat estat original immediatament una vegada executada la rasa.

15. S'han de crear hotels d'insectes per afavorir la presència de les fonts d'aliment principals de les aus estepàries.

16. S'han d'utilitzar plantes que afavoreixin els insectes pol·linitzadors, propiciant la creació d'illes de naturalesa a les instal·lacions.

17. S'han d'instal·lar abeuradors amb tela impermeable i integrats a l'entorn, arran de terra, incrementant els punts d'aigua per a la cria de les aus estepàries.

18. S'han d'instal·lar caixes nius per a la formació de nius artificials, tant per a aus com per a quiròpters.

19. Atès que es proposa realitzar una compensació agrària amb garrovers de regadiu de 9,5 ha a uns terrenys de secà, en cas que es tracti d'un regadiu comprès a la Llei 21/2013, modificada pel Reial Decret 445/2023, de 13 de juny, s'haurà de sotmetre la compensació agrària a avaluació d'impacte ambiental, concretament si es tracta de «c) Projectes de transformació, ampliació o consolidació de regadius de 10 o més hectàrees; així com els compresos entre 1 ha i 10 ha que compleixin algun dels criteris generals, o que ocupin lleres o aiguamolls permanents o estacionals representats al mapa Institut Geogràfic Nacional (IGN) a escala 1:25.000, o es desenvolupin en zones amb nivells d'erosió hídrica >10 t/ha*any (Inventari Nacional d'Erosió de Sòls, INES)», inclòs a l'annex II, grup 1, cas en què s'hauria de sotmetre a AIA simplificada.

20. Atès que al terme municipal de Santa Maria existeix xarxa d'aigües residuals depurades per a reg, la compensació agrària amb garrovers de regadiu s'ha de regar amb aquesta aigua. Cal demanar informe al Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la Direcció general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre la disponibilitat d'aquesta aigua i, només en cas que no sigui possible, es podrà regar amb aigua de pou.

21. En cas de que d'acord amb l'informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari no es pugui disposar d'aigua residual depurada per a reg de la xarxa de Santa Maria, per al reg de la compensació agrària amb garrovers de regadiu a la parcel·la 260 del polígon 8 de Santa Maria, s'ha de comptar amb l'informe del Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua, com mentre es compta amb cabal autoritzat d'aquest pou (CAT_6443_Vigent-DI-_9158) suficient per abastir el reg del nou cultiu, i en cas contrari s'hauran de cercar solucions alternatives (altra parcel·la, reg amb aigües regenerades). En cas de regar amb aigua de pou, s'han de guardar els justificants del consum i dur un control i seguiment d'aquest consum i incorporar-ho al pla de vigilància ambiental. 

22. Els usos i volums màxims anuals dels sondejos s'han de respectar. Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques. En cas d'utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques i/o per a reg, en compliment del RD 1620/2007 de 7 de desembre, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització, la qual es regirà per l'esmentada normativa. 

23. El reg de les barreres vegetals per a l'apantallament visual del PFV haurà de realitzar-se en tot cas amb aigües pluvials, o alternativament amb aigua regenerada. Aquestes barreres vegetals hauran de mantenir-se en un estat òptim almenys durant tota la vida útil de la instal·lació.

24. A ser possible es seleccionaran equips que no utilitzin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas.  

25. En el cas de disposar d'instal·lacions amb SF6, s'ha de realitzar un control del gas de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat del gas, aquest haurà de ser recuperat. S'haurà de disposar d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas SF6; detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

26. Els olis usats en els transformadors no contindran PCBs, ni PCTs, i haurà de disposar-se d'un sistema d'alerta per a fugides d'olis o lubrificants.

27. Durant la fase de funcionament s'ha revisar que les cubetes instal·lades als centres de transformació no retenen oli per evitar fugues.

28. Al localitzar-se el PFV a una zona amb vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada i una part de la línia d'evacuació a zona amb vulnerabilitat alta, s'extremaran les precaucions per evitar infiltracions de contaminants durant la fase de funcionament.

29. L'eliminació de la vegetació s'haurà de fer per mitjans mecànics o animals, estant totalment prohibit l'ús d'herbicides (mesura SOL-C02 del PDS energètic). 

30. Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

31. A la fase de funcionament s'haurà de fer un seguiment de les espècies que hagin pogut impactar amb les plaques solars.

32. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost figurar dins el pressupost del projecte. Aquestes mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al RD 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al RD 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 microTesla.

33. Els residus de les diferents fases del projecte, execució, funcionament i desmantellament, s'hauran de gestionar a través de gestor de residus autoritzat, i s'hauran de guardar els comprovants d'entrega.

34. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

35. Per a la fase de desmantellament, un cop finalitzada l'explotació, s'han de sembrar com a mínim el mateix nombre d'arbres que hi ha actualment a la parcel·la i habilitar el sòl perquè sigui de nou espai cultivable en la seva totalitat.

36. S'ha d'ampliar el pressupost del projecte perquè ha d'incloure les partides pressupostàries de cada una de les mesures ambientals que tenen cost (ex. gestió dels residus, gestió dels panells solars a la fase de desmantellament, mesures per evitar abocaments accidentals d'olis, retorn i sembra dels terrenys al seu estat original en haver acabat la vida útil del PFV, etc.).

37. El responsable ambiental que inclou el pla de vigilància ambiental de l'EIA ha de dur a terme vigilància també durant el desmantellament, especialment en la gestió dels residus i dels panells a través de gestor autoritzat de residus perillosos. Cal realitzar informes trimestrals de la vigilància realitzada durant totes les fases del projecte i guardar tots els registres de control, i realitzar un informe final de cada fase. Tota la documentació ha de formar part del PVA.

38. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros s'ha de contractar un auditor ambiental d'acord amb l'article 33 del decret legislatiu 1/2020, que acrediti el compliment de la DIA. El pressupost del projecte ha d'incloure també aquesta contractació.

39. D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació del de data 20 de desembre de 2023: 

• Els vials generats dins la zona de protecció hauran d'adaptar-se al terreny natural i estar executats amb paviments drenants.
• D'acord amb l'article 35.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es prohibeix la construcció de nous accessos a les carreteres de les xarxes primària i secundària. Per tant, com que el polígon 8 parcel·la 240 disposa d'un accés, no és autoritzable l'obertura d'altre i sí el seu condicionament.

40. D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnic d'Urbanisme del Consell de Mallorca de data 16 de gener de 2024:

1) Cal detallar els acabats de l'edifici de control i manteniment, tenint en compte que s'haurà de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM per tal de millorar la integració paisatgística de la nova instal·lació.

2) Cal evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional en les edificacions auxiliars del parc, per tal de donar compliment a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i millorar així la integració paisatgística de la nova instal·lació en l'entorn rústic.

3) Cal reduir l'alçada del nou tancament perimetral a 2,20 m, per tal de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM.

4) Cal augmentar l'amplada de la barrera vegetal en el límit sud del parc, com a mínim 10 m, tenint en compte la ubicació d'una via de comunicació propera, per tal de poder alternar diverses fileres d'elements arboris i arbustius i millorar així l'eficàcia de la barrera i la integració paisatgística del parc.

5) Cal augmentar la barrera vegetal en el límit oest del parc amb el camí d'accés, com a mínim fins a 5 m, per tal de poder alternar diverses fileres d'elements arboris i arbustius i millorar així l'eficàcia de la barrera i la integració paisatgística del parc.

Es recomana: 

• Sol·licitar informe al Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, atès que el projecte és a zona amb vulnerabilitat d'aqüífers i que entre les mesures correctores hi ha l'ús d'aigua regenerada.

• D'acord amb l'informe dels Serveis Tècnic d'Urbanisme del Consell de Mallorca de data 16 de gener de 2024:

Seria convenient modificar la forma d'implantació dels panells proposada en el límit sud de parcel·la, de manera que s'augmenti la distància entre la carretera Ma-2020 i els panells, com  a mínim a 50 m, per tal de reduir la visibilitat des de la carretera (principal punt de possible concentració d'observadors) des de l'inici de la implantació del parc, així com per tal de preservar el paisatge agrícola existent. A més, en aquesta franja de parcel·la lliure de panells, seria convenient mantenir els garrovers existents i completar la plantació agrícola arbòria. En aquest cas la barrera vegetal en el límit amb els panells seria suficient que tingués una amplada de 5 m.

Seria convenient trasplantar els elements arboris amb més dimensió que s'hagin d'eliminar per construir el parc, a l'àmbit restant de parcel·la entre el camí d'accés i els panells, per tal de completar la plantació agrícola existent , reduir la visibilitat i l'impacte paisatgístic del parc.

Seria convenient utilitzar panells de dimensions més petites per reduir la seva alçada, com a màxim fins a 3 m, per tal de reduir la visibilitat del parc i millorar així la integració paisatgística del conjunt.

Es recorda que: 

• Atès que la línia d'evacuació del PFV passa per un tàlveg caldrà comptar amb l'informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l'Aigua.

• D'acord amb l'informe del Servei d'Explotació i Conservació del de data 20 de desembre de 2023: 

« Prèviament a l'inici de les obres s'haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i s'haurà de presentar el corresponent projecte constructiu».

 

• D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de data 13 de novembre de 2023:

«Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).»

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. 

Tercer. La declaració d'impacte ambiental  perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Quart. La declaració d'impacte ambiental  no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta  resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics. 

 

(Signat electrònicament: 14 d'octubre de 2024) 

 La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá​​​​​​​