BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 de juny de 2024 d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, 

RESOLC FORMULAR:

La declaració  d'impacte ambiental  sobre el projecte d'Agrupació Fotovoltaica Llaüt i Falutx (TM de Muro), en els termes següents: 

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb el punt 1 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres, «Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental» i «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei».  Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 12 del grup 3 (Energia):

Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa: 

[...]

Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent. 

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 i 22 del Decret legislatiu 1/2020 que li siguin d'aplicació.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

El projecte bàsic parc solar fotovoltaic de 9,7695 MWp connectat a xarxa – Llaüt, el projecte bàsic parc solar fotovoltaic de 9,7695 MWp connectat a xarxa – Falutx i el projecte industrial estratègic – Agrupació Fotovoltaica Llaüt i Falutx –, de data d'octubre de 2022 i redactats pel Sr. Jordi Quer Sopeña, enginyer tècnic industrial, i pel Sr. Antoni Bisbal Palou, enginyer industrial, de la consultora INTI ENERGIA PROJECTES SL han estat modificats i signats digitalment en data 18 de març de 2024. Aquestes modificacions s'han dut a terme per tal d'esmenar les deficiències detectades per les administracions consultades. Així, tenint en compte els canvis realitzats en els projecte originals, es preveu l'execució de dos parcs fotovoltaics – Llaüt i Falutx – al TM de Muro, amb idèntiques característiques bàsiques, constituint una agrupació fotovoltaica (Son Parera) amb una potència total instal·lada de 19,188 MWp i una producció estimada total d'energia de 30.712 MW / any. D'acord amb les dades de l'Ibestat, aquest producció d'energia estimada representa aproximadament el 43% del consum del municipi de Muro.

Les parcel·les afectades es dediquen en l'actualitat a pastura de secà per al ramat oví de la finca i són les següents:

• PFV Llaüt: polígon 11, parcel·les 99, 100, 101, 102, 103, 112 i 9.033 (camí), amb una superfície poligonal d'ocupació de 82.222 m2. 
• PFV Falutx: polígon 11, parcel·les 92, 93, 94, 102, 103, 104, 105, 106 i 9.033 (camí), amb una superfície poligonal d'ocupació de 82.777 m2.

Els elements principals que componen l'agrupació fotovoltaica (instal·lació de tipus D, segons el PDSEIB) són els següents:

• 29.520 mòduls fotovoltaics bifacials Risen TITAN RSM132-8-650BMDG (14.760 a cada un dels PFV) amb una potència de 650 Wp i eficiència unitària del 20,9%. S'instal·laran sobre estructures de suport orientades al sud amb una inclinació de 20º i assoliran una altura de 3,30 m. La distància entre els mòduls i el sòl serà de 80 cm i la separació entre files de plaques serà de 3 m per al pas de maquinària agrícola i el pasturatge de ramat oví. L'ancoratge al terra es durà a terme de manera directa, sense cimentació amb formigó.
• A cada parc s'instal·laran 45 inversors SUN2000-215KTL-H3 amb una potència màxima de 215 kW, per transformar el corrent continu en altern.
• Dos Centres de Maniobra i Mesura (CMM) prefabricats, un per cada PFV, localitzats al costat nord de l'agrupació fotovoltaica (polígon 11, parcel·la 101), junt al camí d'accés. Les edificacions tendran unes dimensions en planta de 6,08 m x 2,20 m i una altura de 2,60 m i un acabat de les façanes amb pedra, marès o ocres terra, i cobertes inclinades amb teula àrab.
• 4 Centres de transformació (CT) (dos per parc), ubicats a la zona perimetral. Cada centre de transformació, amb una potència de 6.600 kVA, s'ubica a un edifici tipus container de dimensions 6,058x2,896x2,438 m i integra tots els equips BT/MT i proteccions necessàries per a elevar la tensió de 0,8 kV a 15 kV.
• Sistema de control i monitorització.
• Dues línies soterrades d'evacuació de l'energia de mitja tensió (LSMT), una per cada PFV i dins la mateixa rasa, amb una longitud de 9.350 m. La connexió a xarxa s'efectuarà a la Subestació Elèctrica (SE) de Sa Pobla, al polígon 9, parcel·la 180 (TM de Sa Pobla), a l'oest de l'agrupació fotovoltaica (coordenades UTM ETRS89 X:502.655, Y: 4.401.494) i l'origen de la línia seran els CMM de cada un dels PFV, situats a la parcel·la 101 del polígon 11. La major part del recorregut de la línia és per vials públics asfaltats o de terra, amb dos encreuaments per les carreteres Ma-3432 i Ma-3431, el torrentó de Son Perera i el torrent de Vinagrella. El projecte contempla l'encreuament dels dos torrents amb els cablejats ancorats en un lateral de les obres de fàbrica existents per a serveis viaris. Únicament 87 m del traçat discorren per un terreny privat.

S'executarà un tancament perimetral metàl·lic, aixecat 15 cm del terra per al pas de la fauna, i es plantarà una barrera vegetal, per a reforçar l'efecte d'apantallament visual de la vegetació existent en aquells trams del perímetre de la instal·lació on sigui necessari, mitjançant exemplars d'ullastre i mata, trasplantats dels mateixos terrenys objecte d'estudi o plantats de nou. 

Es preveu implementar una barrera vegetal  mantenint lliure una franja de 30 m respecte les ZAR. 

No es preveu l'obertura de nous camins, tret d'un camí interior perimetral a l'agrupació fotovoltaica, de 4 m d'amplada, per a tasques de manteniment i vigilància. Així mateix, durant les obres, es preveu l'ocupació temporal d'una superfície addicional (denominada al projecte «site camp») per a l'aplec dels materials necessaris, equips temporals, serveis, aparcaments, etc. Es preveu el trasplantament dins la mateixa finca dels 8-10 ullastres existents a aquest espai amb un diàmetre superior als 50 cm.

La superfície ocupada de tota l'agrupació, incloent-hi el camí perimetral, l'espai destinat a aplecs i àrea de gestió de residus durant les obres i instal·lacions provisionals de seguretat i salut per als treballadors durant les obres és de 18,89 ha (9,44 ha per a cada camp fotovoltaic).

La superfície útil del parc equival al 0,28% de la superfície del terme municipal de Muro.

Per a una segona fase del projecte, posterior a la construcció de l'agrupació fotovoltaica, al projecte es planteja, sempre que sigui viable tècnica i econòmicament, la instal·lació d'uns sistemes d'emmagatzemament de bateries. Aquests sistemes s'ubicarien al «site camp» i estarien constituïts per 12 submòduls d'emmagatzemament energètic de 0,83 MW de potència i 3,34 MWh de capacitat, la qual cosa suposa una potència de 10 MW i una capacitat de 40MWh per a cada un dels parcs. Per tant, l'agrupació fotovoltaica disposaria d'un sistema d'emmagatzemament d'energia de 20 MW i 80 MWh. 

Per una altra banda, tota la superfície del parc fotovoltaic mantendrà el seu ús actual de pastura per a ramat oví. Una vegada acabades les obres de construcció, també es preveu la sembra de cereal per tal d'incrementar la superfície de pastura.

Als projectes modificats s'han realitzat els canvis següents respecte als projectes originals:

• Modificació de la zona d'implantació per tal de poder augmentar la franja de seguretat amb la zona ZAR contigua (perímetre est i sud).
• Conservació de 1,7 ha de massa forestal.
• Modificació de la ubicació de les bateries de la fase II.
• Modificació de la posició dels transformadors, els quals es situaran al costat oest del parc i no repartits per tot el perímetre tal i com es plantejava als projectes originals. S'ha reduït el nombre de transformadors de 5 a 2 unitats.
• Reducció de la distància entre files per tal de poder minimitzar la reducció de potència instal·lada del parc.

Es preveu una fase de desmantellament al final de la vida útil de l'agrupació fotovoltaica, estimada en 25 anys, i que inclou el desmuntatge dels mòduls, els CMM, els CTs, la instal·lació elèctrica de baixa tensió i la desconnexió de les línies subterrànies de mitja tensió així com el condicionament del terreny. 

El pressupost d'execució material del projecte ascendeix a 15.267.896,52 euros (sense IVA), i inclou partides específiques per a la implantació de les mesures correctores (113.723,50 euros) i per al seu seguiment ambiental (48.930,47 euros), amb un termini previst d'obres d'entre cinc i sis mesos.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl:

a) D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca,  pràcticament tot l'àmbit del projecte es troba a sòl rústic de règim general amb l'excepció d'una superfície d'extensió reduïda al límit sud de l'agrupació fotovoltaica que es troba a sòl rústic de règim general-forestal.

b) D'acord amb el MUIB, els terrenys d'implantació dels elements de l'agrupació fotovoltaica es troben a sòl rústic de règim general-forestal (SRG-F).

2. Segons el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) i atès que la instal·lació ocuparà més de 10 ha es troba classificada com a tipus D. Es troba a una zona d'aptitud per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques mitjana.

3. Pel que fa a la topografia, l'àrea que ocuparà l'agrupació fotovoltaica té una cota màxima de 49 m al vèrtex sud amb un pendent suau descendent, del 2,9% cap al nord i del 3,9% cap a l'oest.

4. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000. A aproximadament 2 km, cap al nord, es troba el Parc Natural de S'Albufera i el ZEC ES5310125 i la ZEPA ES0000038  «Albufera de Mallorca».

5. Els elements de l'agrupació fotovoltaica (mòduls fotovoltaics, CMMs i CTS) no es troben a zona de policia de torrent. Tampoc estan afectats per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, inundació ni esllavissament ni per cap àrea amb risc potencial significatiu d'inundació ni per cap plana geomorfològica d'inundació. Per contra, la línia d'evacuació travessa les lleres de dos torrents. Un petit tram de la línia d'evacuació es troba sobre zona potencialment inundable i APR d'inundacions.

6. Pel que fa al risc d'incendi i d'acord amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, «una petita zona de la superfície afectada pel projecte és Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR). Però la zona projectada limita amb una gran superfície ZAR, de qualificació «Alt», segons el Decret 22/2015, de 17 d'abril, pel qual s'aprova el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals de les Illes Balears».

7. L'àmbit d'actuació pertany a la unitat paisatgística 8 (UP-8) «Raiguer».

8. D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, el terreny està configurat per afloraments de roca calcària i sòl argilós d'escassa potència amb important presència de pedra calcària aïllada. A l'estudi d'impacte ambiental s'explica també que tradicionalment s'ha fet un aprofitament agrícola escàs, convivint els grups d'ullastres amb la plantació de farratge per al bestiar oví.

9. El projecte no es desenvolupa sobre alzinars protegits pel Decret 130/2001. 

10. D'acord amb el Servei de Protecció d'Espècies, «a la zona on s'ubica el projecte hi ha constància de la presència de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), espècie en règim de protecció especial (RD 139/2011). Hi ha constància d'un niu de milana (Milvus milvus), espècie catalogada en Perill d'Extinció (RD 139/2011) a aproximadament 650 m de distància del límit del parc solar».

11. D'acord amb l'inventari de l'EIA fet a l'any 2022, a l'àrea afectada pel projecte s'hi troben els arbres següents: 725 ullastres, 23 pins, 10 figueres i 2 garrovers. A l'EIA s'explica que l'àrea amb més densitat d'arbres té 0,0144 ullastres/m2 (144 arbres/ha) i que globalment la densitat d'arbres de l'agrupació fotovoltaica (incloent-hi ullastres, pins, garrovers i figueres) és de 42 arbres per hectàrea.

12. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari (HIC):

a) Part de la superfície està ocupada pels hàbitats d'interès comunitari (HIC) següents: 

• 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, destacant el seu subtipus 6. Ullastrars i matars no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratorietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris). 
• 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea).

D'aquests hàbitats, l'hàbitat predominant és el 5330.

b) A la versió 2 de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou l'annex 5 («Informe de valoración de hábitats de interés») en el qual s'explica que «la configuración actual de los hábitats y su conservación están fuertemente determinadas por la actividad de aprovechamiento histórico de la finca a través de la agricultura de secano, el pastoreo de ovinos y el mantenimiento de las masas forestales para el uso de su biomasa como combustible de procesos antrópicos. Podemos asegurar, de este modo que, aunque efectivamente los hábitats puedan estar identificados y relacionados con las especies correspondientes, no es posible entender su existencia en la finca de manera desligada a la intervención humana. Al mismo tiempo, como se ha comentado, tampoco pueden obviarse las limitaciones del mismo terreno, como quedaría evidenciado a través de las diferentes ortofotos de la finca, en las que se observa que los diferentes hábitats no aumentarían extensión sino que se habrían ido consolidando en la misma superficie desde que se disponen registros a partir de imágenes aéreas». 

13. Les instal·lacions fotovoltaiques més pròximes a la zona d'estudi són el PFV Son Parera (a 1.194 m de distància), el PFV Vernisseta Nou (a 2.123 m de distància), les agrupacions fotovoltaiques Cortijo, Gaviota i Parrilla i Santa Eulàlia 1 i 2 (en tramitació i a aproximadament 4.000 m de distància), el PFV de Sa Boleda (a 4.035 m de distància), el PFV de Son Bauló (a 4.343 m de distància), el PFV Corral Serra (a 4.531 m de distància) i el PFV Gálvez (a 5.046 m de distància).

14. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1811M2 «Llubí»  (aqüífer poc profund, bon estat quantitatiu, bon estat químic, mal estat qualitatiu en risc per nitrats i clorurs) i a una zona vulnerable a la contaminació per nitrats (ZVCN).  

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és alta.

c) Les actuacions projectades es troben fora dels perímetres de restriccions dels pous de proveïment urbà.       

15. Segons l'EIA, no hi ha patrimoni cultural directament afectat pel projecte, ni tampoc en un radi de 200 m al voltant del límit de les instal·lacions, tret d'un molí de vent agrícola en el límit d'aquest perímetre. Més enllà d'aquests 200 m, cap al nord, trobam el Talaiot/Poblat “Son Serra”, amb codi 31/25, i, més allunyat, cap a l'est, la naveta de Son Alba, amb codi 31/12 del catàleg municipal. Així mateix, a l'informe de l'arqueòleg Jaume Deyà Miró de data de juliol de 2023 es va concloure que no hi ha evidències de restes arqueològiques ni de tipus arquitectònic ni de tipus material i que els únics elements destacables han estat els tancaments delimitadors de les parcel·les, dels quals els paraments de pedra en sec tendrien valor patrimonial.

16. D'acord amb el «modelo de zonificación ambiental para energías renovables: eólica y fotovoltaica. Sensibilidad ambiental y clasificación del territorio» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, l'índex de sensibilitat ambiental per a les instal·lacions fotovoltaiques és de 9.550 per a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, el valor zero indica sensibilitat màxima i 10.000, sensibilitat baixa.

17. Els elements de l'agrupació fotovoltaica (mòduls fotovoltaics, CMMs i CTS) es troben a més de 200 m dels habitatges i de l'establiment hoteler més proper. En canvi, el darrer tram de la línia d'evacuació es troba a menys de 200 m del nucli de població de sa Pobla i algunes parts dels trams es troben a menys de 100 d'habitatges aïllats.

3. Resum del procés d'avaluació 

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 8 de desembre de 2022 es va publicar en el BOIB núm. 159 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'agrupació fotovoltaica Llaüt de 9.769,5 kW i Falutx de 9.769,5 kW, ubicada al polígon 11 parcel·les 92-94, 99, 100-106, 112 i 9033 de Muro. Aquest tràmit es va realitzar de forma conjunta amb el tràmit d'informació pública sobre la sol·licitud de declaració de projecte industrial estratègic i autorització administrativa. També es va publicar anunci a la pàgina web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, al portal de transparència de la CAIB i als diaris «Ultima Hora» i «Diario de Mallorca». 

S'ha presentat una al·legació per part de Renewgy Corp SL sobre el traçat final de la línia d'evacuació per la Ma-340, que va ser contestada pel promotor en data 27 de febrer de 2023. 

Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

• Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Servei d'Agricultura.
• Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
• Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Direcció General d'Emergències i Interior.
• Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Planificació al Medi Natural.
• Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Protecció d'Espècies.
• Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat,  Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
• Direcció General de Recursos Hídrics, Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic.
• Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.
• Direcció Insular d'Infraestructures, Servei d'Explotació i Conservació.
• Direcció Insular de Patrimoni, Servei de Patrimoni Històric.
• Direcció Insular d'Urbanisme.
• Direcció Insular de Medi Ambient, Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient.
• Direcció Insular de Territori i Paisatge.
• Ajuntament de Muro
• Ajuntament de sa Pobla
• ABAQUA.
• AESA
• Edistribucion Redes Digitales SLU.
• Red Eléctrica.
• GOB.
• Amics de la Terra. 
• Terraferida.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Direcció General d'Emergències i Interior, del Servei d'Agricultura, del Servei de Protecció d'Espècies, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, del Servei d'Estudis i Planificació, del Servei d'Explotació i Conservació, del Servei de Patrimoni Històric, de la Direcció Insular d'Urbanisme, de l'Ajuntament de Muro, de l'Ajuntament de sa Pobla, d'ABAQUA, de la Subdirecció General d'Aeroports i Navegació Aèria i de Red Eléctrica.

L'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental va informar el següent:

«En base a la informació facilitada, els comunicam que dins l'àmbit del sistema general d'abastament, i de sanejament i depuració gestionats per ABAQUA no hem detectat cap interferència directa sobre les nostres instal·lacions i canonades».

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concloure el següent:

«El projecte s'alinea amb els objectius establerts a la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic, en matèria de reduccions emissions de CO2, així com d'autosuficiència energètica, establertes a la llei esmentada, i per tant té un impacte positiu sobre el tipus de consum energètic.

Es recomana la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge energètic, tal i com s'indica l'article 43 de la llei 10/2019».

A l'ofici de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat s'explica que «en resposta al vostre escrit de data 1 de desembre passat (valib núm. 153532), us comunic que cap de les instal·lacions ressenyades a l'assumpte està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)».

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va concloure el següent:

«Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

a) De conformitat amb la planificació energètica vigent (PSDE), es considera que si bé l'ús de font d'energia renovable com la solar és un aspecte positiu de cara a la reducció d'emissions d'efecte hivernacle, no resulta especialment adequat que aquest sigui a partir de l'execució d'instal·lacions que suposin un canvi d'ús de terrenys forestals arbrats consolidats, tenint en compte que existeixen altres alternatives a la mateixa zona que no s'han valorat dins l'anàlisi de l'estudi ambiental.

En aquest sentit, la pròpia Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, determina que el canvi d'ús forestal tindrà caràcter excepcional, sense perjudici de la normativa ambiental aplicable i el possible interès general.

b) A més, aquests mateixos terrenys forestals existents que quedarien potencialment afectats pel projecte, ja per se suposen un embornal estable de carboni immobilitzat, tant en base a l'estrat aeri dels individus vegetals que l'integren, com de la seva part subterrània, aspectes de biodiversitat forestal a part.

c) El mateix «Pla Forestal de les Illes Balears» actualment vigent, identifica la importància d'aquestes àrees de transició agrícola-forestal en entorns de dominància de la matriu agrícola.

d) D'acord amb l'article 77. 4 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, «els propietaris o titulars de les instal·lacions, estructures o immobles no residencials, situats en zones ZAR amb interfície urbano-forestal hauran d'executar les mesures de prevenció d'incendis forestals establertes a l'apartat 3». Per tant, en cas  d'aprovar-se aquest projecte, s'haurà d'executar una franja de seguretat al voltant de tota la zona que confronti amb zona forestal d'acord amb la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de  2021, d'aprovació de les instruccions per determinar les característiques específiques de les franges de seguretat».

A la segona versió de l'EIA s'han tengut en compte les consideracions fetes pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl i s'han proposat mesures per tal de conservar part de la massa forestal. En aquest sentit, a l'informe de data 20 de juny de 2024 del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl s'ha avaluat el nou projecte i es conclou el següent: 

Ateses les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent: 

• Es considera adequada la nova delimitació del projecte de parc Fotovoltaic en la que es respecta 1,7 ha de massa forestal respecte al projecte inicial. 
• Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c). 
• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar. 

A l'informe de l'arquitecta tècnica municipal de l'Ajuntament de Muro es va concloure el següent:

«En relació amb la incidència del projecte en el municipi, cal indicar que la seva execució implica la destrucció de la massa arbòria existent en uns terrenys qualificats com Àrea Forestal pel planejament municipal de gairebé 21 Ha d'extensió per a la instal·lació de 30.060 panells solars, 10 centres de transformació i 2 centres de mesura i maniobra, que aproximadament ocuparan una superfície de 16,5 Ha.

Vint-i-una hectàrees equival aproximadament al 0,36 % del territori del TM de Muro i el 4,6 % del total de les zones qualificades com Àrea Forestal pel Pla general.

Per contrapartida, aquesta instal·lació suposa una producció anual estimada de 30.712 MWh, que equival aproximadament el 43% del consum del TM de Muro durant el 2019 (dades extretes de IBESTAT segons indica el projecte).

Així doncs, les parcel·les afectades tenen qualificació d'Àrea Forestal (F) segons la Revisió del PGOU de Muro (AD 15/04/2003). D'acord amb l'esmentat planejament municipal, en Àrea Forestal, l'ús de «grans instal·lacions no lineals» està prohibit. Tanmateix, atès que d'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) l'ús està condicionat, el que suposa que no està expressament prohibit per aquest, i el que disposa la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, això no suposa un impediment perquè continuï la tramitació per a la declaració de projecte industrial estratègic.

Els paràmetres urbanístics del projecte són:

• Edificabilitat: 176,98 m2
• Ocupació per l'edificació: 176,98 m2
• Ocupació neta total ≈ 16,5 Ha
• Altura màxima total: 3,29 m

A més, òbviament, el projecte incideix en el paisatge rústic de la zona de Son Perera tal com es descriu en l'Estudi d'Impacte Ambiental que acompanya als projectes i que s'avalua en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

A aquest respecte, cal dir que, com a mesura compensatòria, es preveu la sembra de 1,6 Ha de garrovers. Tanmateix, aquesta superfície només suposa un 7,62 % de la superfície que ocupa el projecte i que, com s'ha dit de forma reiterada, està classificada pel planejament municipal com Àrea Forestal.

En cas que el projecte objecte d'aquest informe sigui declarat projecte industrial estratègic, quan es dugui a terme la revisió o la modificació del planejament, s'hi haurà d'incloure la regularització urbanística del projecte, sempre i quan s'hagi executat adequant-se substancialment al projecte presentat.

Observacions:

1. Atès el punt 3 dels antecedents, s'hauria de comprovar que les dades registrals i cadastrals de les finques objecte d'aquest expedient estiguin actualitzades d'acord amb la llicència urbanística d'agrupació núm. 2021/1356.

2. La línia de MT prevista transcorre per carreteres de la xarxa general i torrents, per la qual cosa, és necessari que el projecte obtingui les autoritzacions sectorials corresponents, que en aquest cas són les de la Direcció Insular de Mobilitat i Infraestructures i de la Direcció General de Recursos Hídrics, respectivament. Pel pas de la línia per finques privades s'haurà d'obtenir el títol d'ocupació corresponent d'acord amb la legislació vigent.

3. Els tancaments a realitzar hauran de complir les normes 5.1.07.3 del Pla general i 22.1.c.3) del PTIM.

4. La implantació de les edificacions previstes pel sistema d'emmagatzematge s'ha de fer de forma que compleixin la separació mínima entre edificis de 9 m (Àrea Forestal).

5. Pel que fa al pas de la línia d'evacuació soterrada de MT pels camins rurals públics i la carretera local, s'hauran de complir les prescripcions següents:

1. La profunditat mínima de la conducció de protecció de polietilè, mesurada fins la generatriu superior del tub, serà de 80 cm.

2. S'hauran de respectar les canalitzacions existents, havent d'adaptar el traçat i profunditat de les noves conduccions a aquestes, en el seu cas, de forma convenient.

3. En els trams de camins municipals asfaltats, la rassa s'haurà de coronar amb una capa de formigó HM-20 de 50 cm d'espessor i una capa d'aglomerat asfàltic tipus S-12 d'espessor igual a l'existent, amb un mínim de 5 cm, havent de presentar un traçat d'alineacions rectes i regulars, amb vores tallades amb màquina ralladora. La rassa en encreuaments de calçada es disposarà en sentit perpendicular a l'eix del camí i per a la reposició del paviment asfàltic sobre l'encreuament, es fressarà prèviament el ferm existent en un tram no inferior a 6 m de longitud, centrat sobre la rassa, en tota l'amplada de la calçada, reposant el paviment amb una capa d'aglomerat asfàltic tipus S-12 d'espessor igual a l'existent, amb un mínim de 5 cm. Quan l'espessor sigui major de 5 cm, l'aglomerat s'haurà d'estendre en dues capes.

4. En els trams de camí sense asfaltar, si escau, la rassa s'haurà de coronar igualment amb una capa de formigó HM-20 de 50 cm d'espessor i sobre aquesta s'efectuarà un acabat d'idèntiques característiques a l'existent, havent de presentar la superfície del camí, en tota la seva amplada, una vegada finalitzades les obres, una textura uniforme.

5. Les rasses longitudinals s'ubicaran en posició lateral, de forma que quedi garantida la circulació rodada pel camí, en tot moment, durant l'execució de les obres. Les transversals, s'executaran per trams, garantint la circulació rodada en tot moment, mitjançant planxes d'encreuament sobre la rassa.

A l'informe del tècnic municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Muro es va concloure el següent:

«Primera.El projecte d'agrupació fotovoltaica Llaüt 9.769,5 kw i Falutx de 9.769,5 kw, ubicat al polígon 11, parcel·les 92-94, 99, 100-106, 112 i 9033 de Muro tendrà un impacte a nivell paisatgístic inherent a la presència en el medi rústic dels panells fotovoltaics i de les seves estructures complementàries.

Segona.- Malgrat l'impacte visual que pugui tenir la instal·lació, els beneficis del projecte tant per la contribució que tendrà en assolir els compromisos de generació d'energia renovable a nivell municipal i insular, com per la diversificació de l'economia a la zona i el manteniment de l'activitat agronòmica de l'explotació, fan molt difícil oposar-se objectivament a aquest tipus d'instal·lacions.

Tercera.- Si el projecte és declarat d'interès industrial estratègic i finalment s'executa, l'Ajuntament ha de vetllar per a que durant l'execució de les obres i al llarg de la vida útil de la instal·lació s'apliquin de manera estricte les mesures compensatòries proposades per l'entitat promotora, concretament la plantació i posterior manteniment de garrovers i l'explotació del ramat oví present a la finca; a més de l'aplicació de totes aquelles altres mesures que es puguin afegir durant la tramitació ambiental del projecte que té lloc a les administracions supramunicipals competents.

Quarta.- A la finalització de la vida útil dels panells fotovoltaics i de totes les obres complementàries l'entitat promotora haurà de demostrar la correcta gestió dels residus generats, tant perillosos com no perillosos.

A l'expedient consta el certificat del secretari de l'Ajuntament de Muro segons el qual el Ple de l'Ajuntament acorda informar favorablement la declaració del projecte industrial estratègic atès «els informes emesos pels tècnics municipals, la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic, la seva contribució a la producció d'energia renovable local i autòctona i a la seva ubicació en un indret poc visible».

El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca va realitzar tota una sèrie d'observacions sobre l'execució de les obres del parc fotovoltaic, en relació amb les carreteres Ma-3432, Ma-3431 i Ma-3430, Ma-13A i Ma-13. Així mateix, a l'informe es recorda que «prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu».

A l'informe de la Direcció General d'Emergències i Interior es conclou el següent:

Referent a la consulta i petició d'informe sobre la declaració de projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària, una vegada examinada la documentació aportada, des del punt de vista de la protecció civil, com instrument de la política de seguretat pública per a protegir a les persones, els bens i el medi ambient, i amb la finalitat de garantir una adequada gestió de les emergències que es puguin originar per causes naturals o derivades de l'acció humana, accidental o intencionada, s'informa FAVORABLEMENT l'agrupació fotovoltaica Llaüt de 9.769,5 kW i Falutx de 9.769,5 kW, ubicada al polígon 11 parcel·les 92-94, 99, 100-106, 112 i 9033 de Muro (RE035/22 i RE036/22), amb les següents mesures i condicionants a aplicar:

• D'acord amb l'annex F de mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques, per instal·lacions TIPUS B, C i D s'haurà d'aplicar per al factor ambiental considerat d'àrees de protecció de risc (inundacions, erosió, esllavissada o incendi): ◦ Es redactaran i implantaran els corresponents plans d'autoprotecció d'incendis forestals per a les instal·lacions ubicades en zones de risc d'incendi forestal, se'n definiran els accessos i es garantirà l'arribada i maniobra de vehicles pesants, d'acord amb la normativa sectorial vigent.
• Durant l'execució de les obres de la línia de MT, en els trams propers i a l'interior de zones potencialment inundables s'haurà de prohibir l'execució dels treballs els dies de pronòstic de pluges intenses que puguin provocar episodis d'inundacions a la zona.

El Servei de Protecció d'Espècies va informar el següent:

[...]

Consideracions tècniques

[...]

8. Segons la informació disponible al Servei de Protecció d'Espècies, a la zona on s'ubica el projecte hi ha constància de la presència de tortuga mediterrània, Testudo hermanni, espècie en règim de protecció especial (RD 139/2011).

Hi ha constància de la presència d'un niu de milà reial (Milvus milvus), espècie catalogada En Perill d'Extinció (RD 139/2011), a aproximadament 650 m del límit del parc solar.

9. Segons criteri d'aquest Servei, el projecte pot suposar un efecte sobre la tortuga mediterrània, Testudo hermanni, per la qual cosa cal aplicar mesures preventives més específiques per a aquesta espècie.

Conclusió

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre la declaració de projecte industrial estratègic, autorització administrativa prèvia i avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'agrupació fotovoltaica Llaüt de 9.769,5 kW i Falutx de 9.769,5 kW, ubicada al polígon 11 parcel·les 92-94, 99, 100-106, 112 i 9033 de Muro (RE035/22 i RE036/22), amb els següents CONDICIONANTS:

• Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, caldrà realitzar una prospecció prèvia per tal de detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.
• Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.
• Els tancaments hauran de ser permeables al pas de fauna. 

Finalment, vist que el projecte implica l'eliminació d'un nombre elevat d'arbres (920) i arbusts en una superfície de 8,5 ha, segons el criteri d'aquest Servei la mesura compensatòria que es proposa, consistent en la plantació de 1,6 ha de garrovers a la mateixa finca, es considera insuficient, ja que suposa una superfície molt inferior a l'afectada i no es correspon amb l'hàbitat natural que es destrueix (5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics). Per tant, ES RECOMANA aplicar una mesura compensatòria que suposi la recuperació d'una superfície i espècies similars a les afectades pel projecte.

El Servei d'Estudis i Planificació va informar favorablement el projecte amb les condicionants següents:

1. L'ús i volum autoritzat dels sondejos AAS_8653_Vigent i AAS_8652_Vigent ubicats a les parcel·les objecte del projecte s'ha de respectar.

2. Es prioritzarà la neteja en sec de les plaques fotovoltaiques. Si es volguessin utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, s'atendrà a allò establert en el RD 1620/2007 de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic i de la reutilització de les aigües regenerades.

3. S'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística.

El Servei de Patrimoni Històric va concloure el següent:

Segons consta a les nostres bases de dades, en l'esmentada referència cadastral no s'afecta directament cap espai amb cautela patrimonial, malgrat la zona pugui tenir valors paisatgístics, històrics o etnològics.

Atès l'exposat no es requerirà cap actuació prèvia en previsió de la protecció de patrimoni. Cas de localitzar-se en la fase d'execució del projecte algun tipus d'element patrimonial, es comunicarà a les instàncies pertinents dins el termini de 48 hores que marca llei per establir eventuals mesures correctores, si s'escau.

Així mateix, a la segona versió de l'EIA s'inclou també la resolució del Servei de Patrimoni Històric segons la qual s'autoritza el projecte amb la prescripció següent:

«S'ha de tenir especial atenció en no afectar les cimentacions del parament proper a la línia d'evacuació U04, per la qual cosa les rases s'han de fer a una distància prudencial del mur».

El Servei d'Agricultura va concloure el següent:

Vist tot l'exposat, i d'acord amb la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre de 2021, sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic, se procedeix a informar favorablement per la instal·lació de la agrupació fotovoltaica Llaüt i Falutx, previst ubicar al polígon 11, parcel·les 92-94, 99, 100-106, 112 i 9033 del terme municipal de Muro. Aquest informe favorable està condicionat a que la superfície de compensació sigui d'1,69 ha.

La Direcció Insular d'Urbanisme va informar el següent:

[...]

II. Consideracions tècniques

1. En relació amb l'ordenació territorial general

D'acord amb els plànols del Pla Territorial Insular de Mallorca, l'agrupació fotovoltaica Llaüt Falutx està situada en sòl rústic comú, dins la categoria de sòl rústic general. A més, està situada dins la Unitat del Paisatge UP8-Raiguer, i, d'acord amb el plànol 3 del PTIM, una part de l'àmbit del parc té un grau de valoració paisatgístic alt, molt alt i extraordinari i la resta té un grau de valoració paisatgístic moderat. A més, una petita part està afectat per un Àrea de prevenció de riscs d'incendis (APR-I).

D'acord amb la matriu d'ordenació del sòl rústic de l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears, modificada pel Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, amb les especialitats contingudes a l'annex de les Normes d'ordenació del PTIM, les infraestructures són usos condicionats en sòl rústic general (SRG). A més, segons la Llei 6/1997, del sòl rústic de les Illes Balears, es consideren usos condicionats l'ús d'habitatge unifamiliar i els usos vinculats a activitats declarades d'interès general. No obstant això, un dels efectes de la declaració del projecte com a projecte industrial estratègic és l'autorització per iniciar i executar les obres i les  instal·lacions així com la declaració de l'interès general en el cas de projectes d'implantació d'energies renovables.

No obstant això, d'acord amb la DA 4a del Pla Territorial, en cas de dubte o contradicció amb el planejament general municipal sobre la qualificació o categoria de sòl rústic a què pugui pertànyer en tot o en part una parcel·la, prevaldrà la més restrictiva entre la que resulti dels plànols de delimitació gràfica de les categories de sòl rústic del Pla Territorial i la que pugui resultar d'aquell planejament, fins que aquest s'adapti a l'esmentat instrument territorial.

2. En relació amb el planejament urbanístic

El planejament vigent al terme municipal és el PGOU de Muro aprovat per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Patrimoni Històric en data 15 d'abril de 2003. Les parcel·les tenen una classificació de sòl rústic forestal protegit, on les grans instal·lacions Infraestructures E.5 estan prohibides per les seves Normes Urbanístiques.

3. En relació amb l'ordenació territorial sectorial

D'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB) modificat pel Decret 33/2015 (BOIB 16 de maig), l'agrupació fotovoltaica està situada en una zona d'aptitud ambiental i territorial mitjana, per tant, sòls amb menys aptitud que els de la zona d'aptitud alta, atès que s'hi identifiquen característiques ambientals o territorials que suposen alguna limitació, no crítica, per implantar aquestes instal·lacions.

A més, l'agrupació fotovoltaica tindrà una superfície superior a 10 Ha, per tant, serà una instal·lació tipus D.

III. Conclusió

Ateses les consideracions formulades a l'apartat anterior, tenint en compte que es tracta la instal·lació proposada un ús prohibit pel planejament urbanístic municipal i atès el que preveu la DA 4a del Pla Territorial, s'informa desfavorablement el Projecte de l'agrupació fotovoltaica Llaüt i Falutx, ubicada en el polígon 11, parcel·les 92-94,100-106, 112 i 9033 del TM de Muro.

En relació amb l'informe de la Direcció Insular d'Urbanisme s'han de tenir en compte les consideracions fetes a l'informe de l'arquitecta tècnica municipal de l'Ajuntament de Muro així com l'establert al punt 1c) de l'article 4 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears.

L'enginyer tècnic de l'Ajuntament de sa Pobla va informar el següent:

[...]

4. Revisada la citada documentació, es desprèn que les actuacions que afecten al T.M. de sa Pobla consistiran en canalització soterrada per a xarxa de MT entre el creuament al torrent de Vinagrella i la subestació elèctrica Sa Pobla, amb traçat per el Camí de Son March, Camí des Riu i des Rafal Roig, i carretera Ma-3430.

5. Tot i projectar-se dos parcs fotovoltaics amb xarxa de MT individual per a cada un d'ells, s'executarà una única canalització soterrada per a les dues línies, ocupant un màxim de 0.25 m públics corresponents a l'amplada de la citada canalització.

6. Per tot l'anterior es dóna conformitat a l'autorització sol·licitada, pel que afecta al TM de Sa Pobla.

Red Eléctrica va informar el següent:

• En cuanto a las plantas fotovoltaicas “Llaüt” y “Falutx”, les comunicamos que Red Eléctrica no presenta oposición a las mismas al no existir afecciones a instalaciones propiedad de Red Eléctrica.
• En cuanto a la línea subterránea a 15 kV, les comunicamos que Red Eléctrica no presenta oposición a la misma al cumplir las distancias de seguridad con la línea a 220 kV Murterar – Llubí 1, la línea a 220 kV Murterar – Llubí 2, la línea a 66 kV Llubí – Sa Pobla 1 y la línea a 66 kV Llubí – Sa Pobla 2, propiedad de Red Eléctrica.

Les recordamos que los trabajos deberán ejecutarse conforme a lo establecido en el Real Decreto 614/2001, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico. Para ello, deberán respetar la distancia de seguridad eléctrica establecida para trabajos en proximidad a las líneas a 220 y 66 kV, mediante la colocación de gálibos que garanticen que ningún medio humano o material se aproximará a los conductores en tensión a menos de 5 y 3 metros respectivamente.

Además, y como medida de seguridad adicional (debido a que la posición de los conductores es variable con la temperatura), deberán hacerse verificaciones periódicas que aseguren la distancia mencionada.

Antes del comienzo de los trabajos y al menos con un mes de antelación, deberán ponerse en contacto con Red Eléctrica para coordinar la actuación con nuestros técnicos [...].

En cuanto a las distintas alternativas incluidas en el estudio de impacto ambiental, y dado que en el anteproyecto ya se ha optado por una de las alternativas indicadas, entendemos que no procede el análisis y estudio de las mismas por parte de Red Eléctrica.

Por otra parte, la información de la presente comunicación resulta independiente de la necesaria resolución de los procedimientos de acceso y conexión para la instalación del asunto que, según el Real Decreto 1955/2000, deben completarse para todas las instalaciones que vayan a conectarse a la red, siendo asimismo los correspondientes permisos de acceso y conexión condición previa imprescindible para el otorgamiento de la autorización administrativa de instalaciones de generación, según la Ley 24/2013 del Sector Eléctrico (Artículo 53).

[...]

La Subdirecció General d'Aeroports i Navegació Aèria va informar el següent:

[...]

Dado que el documento facilitado no es un instrumento de ordenación urbanística o territorial, no procede emitir informe por parte de esta Dirección General.

No obstante, se recuerda que cualquier construcción o instalación que se sitúe en una zona afectada por servidumbres aeronáuticas, o que se eleve a una altura superior a los 100 metros sobre el terreno o sobre el nivel del mar dentro de aguas jurisdiccionales, requerirá el acuerdo previo favorable de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA), o del órgano competente del Ministerio de Defensa, según corresponda en el ámbito de sus respectivas competencias, conforme a lo dispuesto en los artículos 30 y 31, y en el artículo 8, respectivamente, del Decreto 584/72 sobre Servidumbres Aeronáuticas, en su actual redacción.

4. Anàlisi tècnica de l'expedient 

Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les alternatives següents:

• Alternativa zero (no execució). Es descarta aquesta alternativa atès que, d'acord amb l'EIA, no es preveuen impactes ambientals crítics per a l'alternativa seleccionada, la qual duu associats impactes ambientals molt positius com ara l'estalvi d'emissions de CO2 i la millora del mix energètic de l'illa.
• Alternatives relatives al procediment constructiu:

a) Cimentacions prefabricades de formigó. S'empren a terrenys tous i inestables. Aconsegueixen l'estabilitat dels mòduls fotovoltaics a l'acció del vent a base de molt de pes.

b)  Perns o perfils de fixació directa al sòl. Aquesta alternativa, la qual no és adequada per a qualsevol terreny, no requereix elements de suport addicional ni tampoc soleres ni cimentacions de formigó. S'ha optat per aquesta alternativa ateses les característiques dels terrenys d'implantació de l'agrupació fotovoltaica així com els avantatges respecte de l'altra alternativa (menys ocupació de sòl, menys consum de matèries primeres, no requereix d'esplanació prèvia del terreny i minimitza la producció de residus de demolició a la fase de desmantellament).  

• Alternatives d'ubicació:

a) Alternativa 1. Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a la parcel·la 36 del polígon 11 del TM de Muro. La superfície ocupada és de 18,6 ha. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 10.160 m. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica entre mitjana (60%) i alta (40%). D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, el projecte afecta una superfície de 31.226 m2 de sòl rústic forestal  i 94.248 m2 d'APR d'incendis. El parc fotovoltaic més pròxim (PFV Son Parera) es localitza a 283 m de distància. Aquesta alternativa afecta directament a béns catalogats (Poblat Es Claper des Moros – codi municipal 31/08).

b) Alternativa 2. Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a la parcel·la 37 del polígon 11 del TM de Muro. La superfície ocupada és de 19,6 ha. Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica entre mitjana (95 %) i alta (5 %).  La línia d'evacuació prevista té una longitud de 12.375 m. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, el projecte afecta una superfície de 8.816 m2 de sòl rústic forestal  i 52.885 m2 d'APR d'incendis. El parc fotovoltaic més pròxim es localitza a 1.342 m de distància. Aquesta alternativa afecta directament béns catalogats (Navetes de Can Monjo – codi 31/05).

c) Alternativa 3 (seleccionada). Aquesta alternativa consisteix en l'execució del projecte a les parcel·les 101 a 106 del polígon 11 del TM de Muro.  La superfície ocupada és de 20,3 ha.  Es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. La línia d'evacuació prevista té una longitud de 9.326 m. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, el projecte afecta una superfície de 9.969 m2 de sòl rústic forestal  i 5.640 m2 d'APR d'incendis. El parc fotovoltaic més pròxim es localitza a 983 m de distància. Aquesta alternativa no afecta béns catalogats.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase d'obra, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Instal·lació de les línies d'evacuació (rases: excavació, entubat i farciment). Té un impacte moderat sobre el tràfic, el confort sonor diürn i l'emissió de gasos i de pols; compatible sobre la incidència visual, la fauna i les lleres de torrents i positiu sobre la generació d'ocupació.

b) Tala d'arbres i matolls. Aquesta activitat té un impacte moderat sobre la incidència visual, la fauna, la flora, la pèrdua de massa forestal, els hàbitats, el risc d'incendi, el consum d'aigua, el confort sonor diürn i les emissions de gasos; compatible sobre el tràfic i els usos del sòl i positiu sobre l'ocupació.

c) Instal·lació d'ancoratges. Té un impacte moderat sobre la fauna, el consum d'aigua, el confort sonor diürn i les emissions de gasos i de pols; compatible sobre els usos del sòl i positiu sobre l'ocupació.

d) Realització de rases. Té un impacte moderat sobre la fauna, el risc d'incendis i l'emissió de gasos i de pols; compatible sobre els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

e) Camí perimetral. Té un impacte moderat sobre el risc d'incendis, el consum d'aigua i l'emissió de pols; compatible sobre els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

f) Tancament perimetral. Té un impacte moderat sobre la fauna i el risc d'incendis; compatible sobre els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

g) Col·locació plaques solars. Té un impacte moderat sobre la incidència visual; compatible sobre el tràfic i els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

h) Col·locació dels CMM. Té un impacte moderat sobre els usos del sòl i positiu sobre la generació d'ocupació.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Tasques de manteniment i conservació. Té un impacte positiu sobre l'ocupació. 

b) Generació d'energia renovable. Té un impacte moderat sobre el risc d'incendi i positiu sobre el mix energètic.

c) Ocupació de territori. Té un impacte moderat sobre la incidència visual i la fauna.

Pel que fa a la fase de desmantellament de les instal·lacions, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Desmuntatge panells i estructures. Té un impacte moderat sobre la fauna i el risc d'incendis; compatible sobre el tràfic, els usos del sòl, la incidència visual, el consum d'aigua i positiu sobre l'ocupació. 

b) Retirada CMM prefabricats. Té un impacte moderat sobre la fauna, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre el tràfic, els usos del sòl,  la incidència visual, el consum d'aigua i positiu sobre l'ocupació. 

c) Retirada perns/perfils clavats. Té un impacte moderat sobre la fauna, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre els usos del sòl, la incidència visual, el consum d'aigua i positiu sobre l'ocupació. 

d) Retirada tancaments. Té un impacte moderat sobre la fauna, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre els usos del sòl, la incidència visual, el consum d'aigua i positiu sobre l'ocupació. 

e) Descompactació camins. Té un impacte moderat sobre la fauna, el risc d'incendis i el confort sonor diürn; compatible sobre els usos del sòl,  la incidència visual, el consum d'aigua i positiu sobre l'ocupació. 

Per tal de mitigar els impactes ambientals negatius, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen les sèries de mesures preventives, correctores i compensatòries següents:

• Mesures per a la gestió adequada dels residus (a l'EIA s'inclou un pla de gestió de residus i un pla de desmantellament de la instal·lació).
• Mesures per a disminuir les emissions de pols durant la fase d'obres (reg).
• Mesures per a disminuir l'impacte acústic (la construcció i desmantellament de la planta es farà en horari diürn).
• Mesures per a la protecció del sòl (manteniment de les pastures per a l'explotació ramadera de la finca; s'evitarà la utilització d'herbicides; es respectarà el projecte i no es faran moviments de terra ni anivellacions del sòl).
• Mesures per a la protecció del paisatge (a les zones del perímetre de la instal·lació a on la vegetació natural no té el port suficient per a ocultar els elements del parc fotovoltaic (límits nord i oest), es trasplantaran o es plantaran (si no hi ha exemplars recuperats suficients) ullastres de port suficient (altura de tronc de 2 metres) a una doble filera a portell i llentiscle; manteniment adequat de la barrera vegetal; reg de reforç amb aigua regenerada durant els primers tres anys del trasplantament dels arbres fins a la seva consolidació; es preservaran 1,7 ha de la zona a on els hàbitats d'interès comunitari es troben millor conservats; manteniment de la franja verda a l'alineació a on antigament hi havia una paret seca per tal de rompre la compacitat del parc fotovoltaic; etc.).

Mesures per a la protecció de la vegetació i els hàbitats d'interès comunitari (trasplantament dels ullastres que s'han de retirar de l'àrea afectada pel projecte que estiguin en bones condicions per a la creació de la barrera vegetal; mesures per a la renaturalització de les 2,85 ha de tessel·les boscoses preexistents  amb la plantació de 1140 ullastres un cop finalitzat el període d'explotació del parc fotovoltaic i preservació de 1,7 ha de tessel·les arbòries amb l'hàbitat 5330 més ben conservat del recinte original així com la tessel·la indicada a l'informe de l'arqueòleg com a alineació vegetal/pedreny; plantació de 229 garrovers i 140 ullastres per a la barrera vegetal durant la fase d'explotació).

Mesura per a compensar l'ús del sòl agrícola (plantació de 1,6 ha de garrovers amb un marc de plantació de 10 x 7 m i reg localitzat a terrenys de la mateixa finca situats pròxims als límits nord i oest de tal manera que també crearan una barrera visual).

Mesures per a la protecció de la fauna (es realitzaran la fixació de les estructures al sòl i les tasques de desmantellament fora de l'època de nidificació;  durant la construcció i el desmantellament de les instal·lacions es traslladarà el ramat oví a un altre recinte de la finca; mesures per a la protecció de la Tortuga mediterrània (Testudo hermanni); controls dels nivells de renou; s'evitarà l'ús d'il·luminació nocturna permanent; el tancament permetrà el pas de petits mamífers i rèptils; etc.).

Mesures per a minimitzar el consum d'aigua (s'utilitzarà aigua regenerada per a la realització de les obres, el reg de la barrera vegetal, per al manteniment de les instal·lacions (neteja plaques fotovoltaiques), per al desmantellament del parc i per a la naturalització dels terrenys).

Mesures per a disminuir el risc d'incendis (franja de seguretat als límits de la instal·lació que confronten amb zona forestal, franja de seguretat entre la barrera vegetal i el parc fotovoltaic, s'han allunyat de les zones forestals els elements que tenen un cert risc de ser un focus d'incendi; etc.).

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental es considera que amb l'aplicació de les mesures proposades, l'impacte general del projecte és compatible. S'ha d'afegir que, a diferència de la proposta original, amb la nova proposta no s'ha identificat cap impacte com a sever.

A l'estudi d'impacte ambiental s'inclou l'apartat 10 «Tratamiento de los impactos ambientales derivados de la vulnerablidad del proyecto frente a accidentes graves o catástrofes». Es justifica que ateses les característiques de les instal·lacions projectades així com la valoració dels impactes ambientals no és d'aplicació l'apartat d) de l'article 35 de la Llei 21/2013.

Per tal de justificar el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB, a l'estudi d'impacte ambiental s'inclou l'apartat 12 «Cumplimiento del Anexo F del Plan Director Sectorial Energético de las Islas Baleares». S'han introduït diverses modificacions a l'apartat 12 de la versió 2 de l'EIA per tal d'aportar la informació requerida a l'informe d'esmena de deficiències de data 21 de novembre de 2023. Entre d'altres coses, s'ha fet especial referència a les zones d'alt risc d'incendi i s'ha proposat una franja de protecció contra incendis als límits amb zones ZAR i s'ha fet un estudi molt més acurat dels hàbitats i l'avifauna a l'àmbit del projecte.

Per una altra banda, a l'estudi d'impacte ambiental s'inclou un càlcul sobre el consum d'aigua de la instal·lació. Així, durant la fase d'obres s'estima un consum d'aigua de 250 m3 per a la instal·lació dels mòduls i de 480 m3 per al reg per tal d'evitar emissions de pols; durant la fase d'explotació s'estima un consum de 10,7 m3/any per a la neteja de les plaques i 965 m3/any per al reg de la barrera vegetal (només per als tres primers anys); durant la fase de desmantellament es consumiran 480 m3 per tal d'evitar les emissions de pols; i 11.400 m3/any per al reg (durant els tres primers anys). D'acord amb l'EIA, «todo el agua procederá de la regeneración de aguas residuales, hecho que deberá documentarse». En aquest sentit, es valora positivament que l'aigua sigui regenerada per tal de disminuir la pressió sobre les masses d'aigua subterrània.

Un aspecte que no s'ha valorat a l'estudi d'impacte ambiental és la utilització dels mòduls fotovoltaics bifacials enfront dels monofacials. En aquest sentit, els mòduls bifacials són panells que disposen de cèl·lules fotovoltaiques a les dues cares i, per tant, poden produir energia solar tant a través de la cara superior com de l'inferior. A través de la cara superior, s'aprofita la radiació solar directa i, a través de la cara inferior, la radiació reflectida. Si bé aquests tipus de mòduls requereixen una major separació entre mòduls per tal d'aprofitar millor la radiació solar per la part inferior, no es pot passar per alt el principal avantatge dels mòduls bifacials que és la seva major eficiència. Així, segons l'estudi de Piotr Olczak et (Monofacial and Bifacial Micro PV Installation as Element of Energy Transition—The Case of Poland, Energies 2021, 14, 499), amb una insolació similar, una instal·lació bifacial produeix aproximadament entre un 10% (per a una insolació alta) i un 28% (per a una insolació baixa) més energia que una instal·lació monofacial. A més i en comparació amb els mòduls monofacials, per a la producció de la mateixa quantitat d'energia els panells bifacials suposen una disminució en el consum de les matèries primeres necessàries per a la implantació del parc fotovoltaic i en la generació de residus en la fase de desmantellament.

A l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació o els CMM els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF6). L'SF6 és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Tampoc es fa referència als camps electromagnètics ni s'estableix cap control. Atesa la proximitat de la línia elèctrica al nucli de sa Pobla i a alguns habitatges aïllats i d'acord amb els criteris establerts a la la «Guía para la elaboración de estudios de impacto ambiental de proyectos de plantas solares fotovoltaicas y sus infraestructuras de evacuación» del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el pla de vigilància haurà de contemplar la realització de mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica. Anàlogament, el pla de vigilància haurà d'incloure un control més exhaustiu dels renous.

Un aspecte que s'ha d'estudiar en detall en aquests tipus d'instal·lacions és la incidència visual. Ateses les mancances de l'estudi d'incidència paisatgística de la primera versió de l'EIA, a l'informe d'esmena de deficiències de data 21 de novembre de 2023 es va requerir un «fotomuntatge de la parcel·la vista des de les zones properes, abans i després d'implementar la barrera vegetal totalment assolida (al cap de tres anys), per tal de mostrar l'efecte d'ocultació previst des dels punts d'observació que alberguin potencials observadors i des dels parcs fotovoltaics pròxims. Cal afegir en aquesta anàlisi l'Agrupació Fotovoltaica Cortijo, Gaviota i Parrilla, localitzada al polígon 14, parcel·la 3 (TM de Santa Margalida), a aproximadament 3.500 m dels terrenys objecte d'estudi». A la segona versió de l'EIA s'ha incorporat la informació requerida a l'informe d'esmena de deficiències. L'estudi d'incidència paisatgística modificat, el qual combina l'anàlisi de les dades obtingudes per tècniques GIS amb treball de camp, conclou que la instal·lació és compatible des del punt de vista del factor ambiental de visibilitat i paisatge. Es remarca que la visibilitat des dels camps fotovoltaics existents cap a l'agrupació fotovoltaica avaluada és nul·la, que la visibilitat des del nuclis de població en un radi de 5 km és nul·la, que la conca visual aparent ho és sobre una porció molt petita de l'agrupació fotovoltaica Llaüt i Falutx i que no s'obté una visió global, general o important des de cap punt.

Entre els principals impactes de l'activitat projectada, s'hi troba la pèrdua de sòl agrari. Per tal de conèixer el valor agronòmic del sòl, a l'informe agronòmic signat pel senyor Juan José Artigues Mesquida, enginyer agrònom amb data 27 de setembre de 2022 es fa una caracterització del sòl afectat pel projecte en funció dels criteris establerts a la Instrucció 2/2021 de 14 de juliol de 2021 del director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural sobre els criteris per emetre informes per a la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic. Les parcel·les es classifiquen com a nivell 5 (bon aprofitament agrari) i 6 (aprofitament agrari limitat). A l'informe agronòmic es proposa una mesura per a la compensació de la zona classificada de nivell 5 amb una plantació de garrovers amb una superfície d'1,69 ha a l'explotació de Son Parera. En aquest sentit i d'acord amb l'establert a la Instrucció 2/2021, el Servei d'Agricultura informa favorablement el projecte condicionat a que la superfície de compensació sigui d'1,69 ha. S'ha de tenir en compte també que aquesta mesura, a més de compensar l'ocupació de sòl agrícola, aporta valor com a barrera visual atès que genera una franja ampla de plantacions als dos buits que té la barrera visual natural.

Un altre impacte a considerar és la pèrdua dels hàbitats com a conseqüència de l'execució del projecte. A la nova versió de l'EIA s'inclou l'annex 5 «Informe de valoración de los hábitats identificados en el proyecto de agrupación fotovoltaica Llaut i Falutx». Es tracta d'un estudi bastant complet fet a partir de diverses visites de camp a la finca. A l'estudi s'explica que els hàbitats identificats tenen una extensió la qual no ha variat pràcticament al llarg dels anys ateses les característiques del sòl, l'activitat agropecuària i la disponibilitat de l'àrea que pot ser ocupada pels hàbitats. L'elevada proporció de material rocós del sòl condiciona la capacitat d'establiment de determinades espècies vegetals així com el nombre d'individus viables. Així doncs, les característiques físiques de l'àrea del projecte no faciliten el desenvolupament dels hàbitats per tal de poder assolir uns nivells de cobertura considerables.

Pel que fa a l'hàbitat 6220* a l'informe s'indica que «el hábitat 6220 en cuestión se considera ampliamente distribuido en todas las Baleares y con una tendencia estable a largo plazo al estar incluido este hábitat en lugares de la Red Natura 2000 de las Islas Baleares, por lo que la consideración de este hábitat como prioritario debe interpretarse dentro de la perspectiva comunitaria más que por la abundancia en Baleares.  Del mismo modo, el valor botánico del hábitat 6220 se ha apreciado fuertemente condicionado por la erosión del terreno, evidenciada por la alta rocosidad comentada anteriormente, la poca profundidad de suelo disponible y la actividad tradicional de aprovechamiento de la finca aplicando el pastoreo. La vegetación observada presenta matorrales perennes básicamente formados por individuos aislados que no alcanzan alturas significativas, brotas y claros libres de vegetación. Esta configuración es típica de un estadio de colonización en suelos desnudos o relativamente compactados, como es el caso de la finca evaluada».  I en relació amb l'hàbitat 5330, s'explica que «no está clasificado como prioritario ni singular, por la gran extensión en las Baleares. Mediante las visitas de campo se ha podido observar que la vegetación dominante en las áreas con el hábitat identificado 5330 se trata de lentisco y acebuche con otros arbustos y estrato herbáceo escaso. Los ejemplares presentan una mayor altura que en el anterior hábitat comentado, debido a que estos espacios no han sufrido alteraciones relevantes en mucho tiempo, comprobado in situ y a través de las ortofotos históricas, pudiendo especificar ningún tratamiento sobre la biomasa importante para su aprovechamiento como combustible, episodios de incendios o intromisión del pastoreo que a su vez limitara la expansión del hábitat 5330 en cuestión, el crecimiento en el tamaño de los ejemplares vegetales en éste y la aparición del sustrato herbáceo y arbustivo.

Un indicador observado de lo descrito hasta ahora es la presencia de algún ejemplar de pino

como únicos individuos arbóreos en zonas determinadas de la finca con el hábitat 5330 identificado, ya que se interpreta que son las comunidades más antiguas y por lo tanto que han sufrido un menor número e intensidad de intervenciones tanto de origen antrópico como natural. Esta casuística no es ni mucho menos lo encontrado mayoritariamente durante la visita a la finca, proporcionando otro indicador que muestra los fuertes condicionantes que tradicionalmente han encontrado y permanecen sobre los hábitats identificados en la finca para que puedan favorecer la consecución de un mayor índice de madurez de los individuos».

A partir de l'estudi de valoració dels hàbitats, a la segona versió de l'estudi d'impacte ambiental es proposa preservar la zona a on es troba l'hàbitat 5330 més ben conservat. Es tracta d'una àrea d'1,7 ha situada al límit oest de la zona central de la instal·lació i que ha tengut menys acció antròpica i menor pressió del ramat oví i a on no s'ha aprofitat la biomassa. Aquesta nova alternativa plantejada respecte del projecte original és molt adequada des del punt de vista ambiental atès que  preserva d'una massa arbòria forestal consolidada, la qual suposa un important embornal de CO2. En aquesta línia, a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció Forestal s'indica que «es considera adequada la nova delimitació del projecte de parc Fotovoltaic en la que es respecta 1,7 ha de massa forestal respecte al projecte inicial». Es considera també que aquesta nova delimitació del projecte esmena les deficiències detectades a l'informe de deficiències de data 21 de novembre de 2023 quant a l'anàlisi d'alternatives addicionals.

Així mateix, a l'estudi d'impacte ambiental es fa constar que amb aquesta nova proposta es reduirà de 900 a 760 el nombre d'arbres afectats pel projecte d'acord amb l'inventari fet a la primera versió de l'EIA. No obstant això, es remarca que aquest inventari no ha estat actualitzat i que s'han hagut de tallar alguns exemplars d'ullastre afectats per Xylella fastidiosa. En aquest sentit, a l'EIA s'explica que hi ha un gran nombre d'ullastres afectats per la Xylella i que el percentatge d'arbres afectats podria suposar el 40% dels inventariats. S'aporten els resultats de l'anàlisi realitzada pel Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears (sense entrar en detalls sobre el mostreig) segons els quals a dues de les tres mostres analitzades es va detectar Xylella. 

Per una altra banda i d'acord amb l'EIA, les obres projectades suposen una reducció de 2,85 ha de massa arbòria de tessel·les boscoses, repartides en 14 tessel·les, la major de les quals és de 0,65 ha i la menor, de 0,014 ha. Es preveu la recuperació d'aquestes tessel·les una vegada desmantellada la instal·lació. 

Tot i que en general es consideren adequades les mesures preventives, correctores i compensatòries proposades, no es pot passar per alt que el projecte ocuparà una superfície considerable de sòl rústic. Tal i com s'ha indicat, una part d'aquest sòl rústic correspon a sòl forestal per la qual cosa es perdran embornals de CO2 i s'alteraran diversos hàbitats per la qual cosa s'han d'implantar mesures compensatòries addicionals. Per tant, i en la línia de l'indicat a l'informe de valoració dels hàbitats s'hauria d'augmentar i/o restablir la superfície dels hàbitats afectats pel projecte a altres zones de l'entorn del projecte de forma proporcional a la pèrdua provocada pel projecte. 

Finalment i tot que el projecte suposa un consum de territori considerable i és necessari establir mesures compensatòries addicionals, no es poden obviar els impactes positius del projecte sobre la qualitat de l'aire i el canvi climàtic. En aquest sentit, a l'annex 2 «Estudio sobre el impacto directo e inducido sobre el consum energético, punta de demanda y emisiones de gases de efecto invernadero. Vulnerabilidad ante el cambio climático» de l'EIA  es preveu que amb una producció estimada de 30.712 MWh es produirà un estalvi anual d'emissions de CO2 de 24.951 t així com  de 16,7 t de SO2 i 45,4 t de NOx. Així, si bé aquestes dades sobreestimen l'estalvi de CO2 ja que per a realitzar aquesta valoració s'haurien d'aplicar els factors d'emissions de contaminants emesos a l'atmosfera publicats per la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic i considerar també el temps de retorn energètic, és a dir el temps necessari per a recuperar l'energia invertida en la fabricació dels panells solars, així com les pèrdues d'embornals de CO2 derivades del projecte, no es pot passar per alt que el projecte permet avançar cap a una major autosuficiència energètica, afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. 

5.3 Seguiment ambiental

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) per al seguiment de les mesures proposades per a minimitzar els impactes ambientals del projecte, a cada una de les seves fases (obres, funcionament i desmantellament.

Al pressupost s'inclouen partides pressupostàries específiques per a al seguiment ambiental i per a l'adopció de les mesures correctores proposades.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'Agrupació Fotovoltaica Llaüt i Falutx (TM de Muro), signat digitalment en data 18 de març de 2024 pel Sr. Jordi Quer Sopeña, enginyer tècnic industrial, i pel Sr. Antoni Bisbal Palou, enginyer industrial, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes per l'EIA, signat en data de març de 2024 pels senyors Juan Artigues Mesquida (enginyer agrònom) i Emilio Pou Feliu (ambientòleg i enginyer civil) i per la senyora Gemma Llamazares (enginyera de camins, canals i ports, i els condicionants següents:

1.Pel que fa a les mesures compensatòries:

a) S'ha de mantenir durant tota la vida útil de la instal·lació la plantació de garrovers amb una superfície d'1,69 ha a l'explotació de Son Parera prevista per a compensar la pèrdua de superfície agrària.

b) S'ha d'augmentar  i/o restablir la superfície dels hàbitats afectats pel projecte a altres zones de l'entorn del projecte situades al TM de Muro. La  superfície a compensar ha de ser de com a mínim de 10 hectàrees.

c) A les zones a on es implementaran les mesures compensatòries no es poden instal·lar parcs fotovoltaiques mentre l'agrupació fotovoltaica Llaüt i Falutx estigui en funcionament.

2. Abans d'iniciar les tasques de desbrossament, caldrà realitzar una prospecció prèvia per tal de detectar la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània, que s'hauran de traslladar a un lloc proper i segur de condicions similars.

3. Les rases que es mantinguin obertes durant més de 24 hores s'hauran de revisar diàriament i abans del seu tancament, per tal de detectar la fauna que hi pugui quedar atrapada i s'hi col·locaran elements que els permetin la sortida.

4. Els tancaments hauran de ser permeables al pas de fauna.

5. S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

6. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries. Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

7. S'hauran d'incorporar abeuradors per al ramat, amb mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna. Per altra banda, s'hauran d'incorporar caixes niu destinades a aus autòctones i quiròpters.

8. Es seleccionaran equips que no utilitzin gas SF6 o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6  mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària  per tal d'absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

9. Els olis emprats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants. 

10. No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

11. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, es farà amb aigua regenerada. 

12. No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.          

13. No es poden cremar els rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

14. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

15. Pel que fa al renou:

a) El pla de vigilància ha d'incloure un estudi preoperacional de renou a les zones amb predomini d'ús sanitari, docent o cultural o d'ús residencial que es trobin a menys de 200 m de qualsevol dels elements associats al projecte. Es recomana també realitzar un estudi preoperacional del renou per a aquells habitatges aïllats que es trobin a menys de 200 m dels diferents infraestructures associades al projecte. 

b) Durant la fase d'explotació s'han de realitzar controls periòdics dels nivells de renou.

c)  Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

16. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, les quals s'hauran d'incloure dins el Pla de Vigilància Ambiental (PVA) i el seu cost figurar dins el pressupost del projecte. Aquestes mesures s'hauran de programar a aquelles hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al RD 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al RD 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 microTesla.

17. Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació, es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

El desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de les barreres vegetals i de la resta de plantacions.

18. Pel que fa a la barrera vegetal de la instal·lació fotovoltaica:

• S'ha de completar la barrera vegetal existent en tot el perímetre del parc projectat.
• S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones de la zona de port mitjà-gran (mínim 1.5-2 metres) i amb baixos requeriments hídrics. Així mateix, s'ha de trasplantar la màxima quantitat possible dels arbres que s'han de retirar de l'àrea afectada pel projecte i que estiguin en bones condicions per a la creació de la barrera vegetal. 
• Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc i s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un terme màxim de 3 anys.
• S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.
• L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

19. S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.

20. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, incloses les partides específiques relatives a les mesures ambientals i el seu seguiment, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost total.

21. S'ha de trametre a l'òrgan ambiental el pla de vigilància ambiental, incloent-hi els indicadors de seguiment que s'utilitzaran per fer el seguiment de les mesures ambientals proposades, a més de l'establiment de llindars i actuacions en cas d'incompliment, abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

Es recomana que: 

• Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'han de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica: http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/
• S'implementin mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com ara l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

Es recorda que:

1. Atès que part de la línia d'evacuació es troba a zona de policia de torrent, és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics d'acord amb l'establert al punt 4 de l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic i al punt 1 de l'article 103 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de tercer cicle.

2. D'acord amb el Servei de Patrimoni Històric, s'ha de tenir especial anterior en no afectar les cimentacions del parament proper a la línia d'evacuació U04, per la qual cosa les rases s'han de fer a una distància prudencial del mur.

3. Es redactaran i implantaran els corresponents plans d'autoprotecció d'incendis forestals per a les instal·lacions ubicades en zones de risc d'incendi forestal, se'n definiran els accessos i es garantirà l'arribada i maniobra de vehicles pesants, d'acord amb la normativa sectorial vigent.

4. Durant l'execució de les obres de la línia de MT, en els trams propers i a l'interior de zones potencialment inundables s'haurà de prohibir l'execució dels treballs els dies de pronòstic de pluges intenses que puguin provocar episodis d'inundacions a la zona.

5. Segons el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

- D'acord amb l'article 77. 4 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, «els propietaris o titulars de les instal·lacions, estructures o immobles no residencials, situats en zones ZAR amb interfície urbano-forestal hauran d'executar les mesures de prevenció d'incendis forestals establertes a l'apartat 3». Per tant, en cas d'aprovar-se aquest projecte, s'haurà d'executar una franja de seguretat al voltant de tota la zona que confronti amb zona forestal d'acord amb la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de  2021, d'aprovació de les instruccions per determinar les característiques específiques de les franges de seguretat.

- Durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c). 

6. D'acord amb l'Ajuntament de Muro:

• S'hauria de comprovar que les dades registrals i cadastrals de les finques objecte d'aquest expedient estiguin actualitzades d'acord amb la llicència urbanística d'agrupació núm. 2021/1356.
• La línia de MT prevista transcorre per carreteres de la xarxa general i torrents, per la qual cosa, és necessari que el projecte obtingui les autoritzacions sectorials corresponents, que en aquest cas són les de la Direcció Insular de Mobilitat i Infraestructures i de la Direcció General de Recursos Hídrics, respectivament. Pel pas de la línia per finques privades s'haurà d'obtenir el títol d'ocupació corresponent d'acord amb la legislació vigent.
• Els tancaments a realitzar hauran de complir les normes 5.1.07.3 del Pla general i 22.1.c.3) del PTIM.
• La implantació de les edificacions previstes pel sistema d'emmagatzematge s'ha de fer de forma que compleixin la separació mínima entre edificis de 9 m (Àrea Forestal).
• Pel que fa al pas de la línia d'evacuació soterrada de MT pels camins rurals públics i la carretera local, s'hauran de complir les prescripcions següents:

1. La profunditat mínima de la conducció de protecció de polietilè, mesurada fins la generatriu superior del tub, serà de 80 cm.

2. S'hauran de respectar les canalitzacions existents, havent d'adaptar el traçat i profunditat de les noves conduccions a aquestes, en el seu cas, de forma convenient.

3. En els trams de camins municipals asfaltats, la rassa s'haurà de coronar amb una capa de formigó HM-20 de 50 cm d'espessor i una capa d'aglomerat asfàltic tipus S-12 d'espessor igual a l'existent, amb un mínim de 5 cm, havent de presentar un traçat d'alineacions rectes i regulars, amb vores tallades amb màquina ralladora. La rassa en encreuaments de calçada es disposarà en sentit perpendicular a l'eix del camí i per a la reposició del paviment asfàltic sobre l'encreuament, es fressarà prèviament el ferm existent en un tram no inferior a 6 m de longitud, centrat sobre la rassa, en tota l'amplada de la calçada, reposant el paviment amb una capa d'aglomerat asfàltic tipus S-12 d'espessor igual a l'existent, amb un mínim de 5 cm. Quan l'espessor sigui major de 5 cm, l'aglomerat s'haurà d'estendre en dues capes.

4. En els trams de camí sense asfaltar, si escau, la rassa s'haurà de coronar igualment amb una capa de formigó HM-20 de 50 cm d'espessor i sobre aquesta s'efectuarà un acabat d'idèntiques característiques a l'existent, havent de presentar la superfície del camí, en tota la seva amplada, una vegada finalitzades les obres, una textura uniforme.

5. Les rasses longitudinals s'ubicaran en posició lateral, de forma que quedi garantida la circulació rodada pel camí, en tot moment, durant l'execució de les obres. Les transversals, s'executaran per trams, garantint la circulació rodada en tot moment, mitjançant planxes d'encreuament sobre la rassa.

• Si el projecte és declarat d'interès industrial estratègic i finalment s'executa, l'Ajuntament ha de vetllar per a que durant l'execució de les obres i al llarg de la vida útil de la instal·lació s'apliquin de manera estricte les mesures compensatòries proposades per l'entitat promotora, concretament la plantació i posterior manteniment de garrovers i l'explotació del ramat oví present a la finca; a més de l'aplicació de totes aquelles altres mesures que es puguin afegir durant la tramitació ambiental del projecte que té lloc a les administracions supramunicipals competents.
• A la finalització de la vida útil dels panells fotovoltaics i de totes les obres complementàries l'entitat promotora haurà de demostrar la correcta gestió dels residus generats, tant perillosos com no perillosos.

7. D'acord amb el Servei d'Estudis i Planificació, s'ha de respectar l'ús i volum autoritzat dels sondejos AAS_8653_Vigent i AAS_8652_Vigent ubicats a les parcel·les objecte del projecte.

8. Prèviament a l'inici de les obres, el titular de la instal·lació haurà de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures, i presentar el corresponent projecte constructiu, d'acord amb les previsions de l'article 31 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat de les Illes Balears.

9. S'ha de complir l'establert al Reial Decret 614/2001, de 8 de juny sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors front el risc elèctric. 

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.  

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. 

Tercer. La declaració d'impacte ambiental  perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Quart. La declaració d'impacte ambiental  no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta  resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics. 

 

(Signat electrònicament: 14 d'octubre de 2024) 

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá