Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

AJUNTAMENT DE SANT ANTONI DE PORTMANY

Núm. 658406
Aprovació definitiva de l'acord de la modificació puntual del PGOU relativa als articles 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262. Disposició transitòria i Quadre resum de les normes urbanístiques, del Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

El Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, en sessió celebrada el dia 30 de setembre de 2024, ha acordat l'aprovació definitiva de la modificació puntual del PGOU relativa als articles 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262. Disposició transitòria i Quadre resum de les normes urbanístiques, del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany i de conformitat amb els articles 54, 55 i 59 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, es procedeix a la publicació de l'acord al Butlletí Oficial de les Illes Balears i el seu text com a Annex I. La documentació que conté de la modificació puntual del PGOU relativa als articles 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262. Disposició transitòria i Quadre resum de les normes urbanístiques, del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany, està igualment a disposició dels interessats al Portal de Transparència allotjat a la web municipal, a l'apartat Publicitat Activa, Obres Urbanisme i Medi Ambient, Planejament Urbanístic, de la modificació puntual del PGOU relativa als articles 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262. Disposició transitòria i Quadre resum de les normes urbanístiques, del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany

Vist l'acord del Ple d'aquesta Corporació de data 30 de maig de 2024 d'aprovació inicial de la modificació puntual del PGOU relativa als articles 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262. Disposició transitòria i Quadre resum de les normes urbanístiques, del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany.

Atès que després de l'aprovació inicial es va procedir a sotmetre a informació pública mitjançant (i) anunci al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 76 de data 6 de juny de 2024, (ii) inserció d'anunci a la seu electrònica d'aquest Ajuntament durant el període del 3 de juny de 2024 al 18 de juliol de 2024 (obra a l'expedient certificat d'auditoria de la publicació referida) i (iii) publicació d'anuncis al Diario de Ibiza i al Periódico de Ibiza y Formentera en data 10 de juliol de 2024.

Vist que en data 7 de juny de 2024 van ser remesos oficis a les següents administracions per a, l'emissió dels informes procedents; (i) al Consell Insular d'Eivissa: Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme, en sol·licitud de l'informe preceptiu com a administració amb competència en matèria d'urbanisme; (ii) Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat: Direcció General d'Emergències i Interior, i Institut Balear de la Dona i (iii) Conselleria de Medi Ambient. Vist que fins ara no consta que s'hagi emès cap informe i s'haurà de continuar amb el procediment convenientment.

Vist que en el període d'informació pública, en data 26 de juliol de 2024 mitjançant registre núm. 2024-E-RE-11395 es presenta pel senyor Juan Carlos Rodríguez Tur amb DNI núm. **4331*** en nom de l'entitat SINERGIA OPERACIONES SL amb CIF núm. B16557720 escrit d'al·legacions.

Vist l'informe tècnic de data 12 d'agost de 2024 emès per l'arquitecte Antonio Ramis Ramos que s'adjunta el contingut del qual s'ha d'entendre aquí reproduït mitjançant la designació de la url de verificació següent https://santantoni.sedelectronica.es/doc/ 5979QZLNE49T6QYTQN39EAMHK i pel qual es resol desestimar l'al·legació formulada.

Vist que en data 11 de setembre de 2024 mitjançant registre núm. 2024-E-RC-7281 té entrada a aquest Ajuntament informe favorable de la Direcció General d'Emergències a la modificació puntual que ens ocupa el qual s'incorpora a l'expedient.

Atesa la Memòria Informativa i Justificativa de la modificació puntual, subscrita per l'arquitecte Antonio Ramis Ramos mitjançant signatura electrònica en data 20 de maig de 2024 signada i validada pel secretari d'aquesta Corporació i que compta amb la següent url de verificació https:// santantoni.sedelectronica.es/doc/ 62PKFPKXSZQAPAPNN6ZYPSY7Q, que es va incorporar a l'expedient i que va ser objecte d'aprovació inicial i que s'adjunta per a la seva aprovació definitiva.

Reiterant el que ja s'indica a l'Acord d'aprovació inicial de la present modificació puntual pel que fa a l' apartat 3.4 de la Memòria Informativa i Justificativa es contenen les modificacions proposades a l'articulat de les Normes Urbanístiques de Pla General d'Ordenació Urbana, afectant a la redacció dels següents articles:

  • Article 71. Obres a realitzar a els edificis existents.

  • Article 75. Còmput de superfícies edificables.

  • Article 76. Edificacions a solar que incompleixi requisits de superfície o amplada mínims.

  • Article 78. Construccions permeses per damunt de la altura màxima.

  • Article 90. Ús col·lectiu (II).

  • Article 95. Usos de equipament (VI).

  • Article 228. Règim de usos permesos. Zona: casc antic CA1 i CA2.

  • Article 229. Zones intensives A i B.

  • Article 231. Zones extensives A, B, C, D, I, F, G, H, I, J i K.

  • Article 262. Composició mínima d'un habitatge i superfícies mínimes de habitacions.

  • Disposició transitòria. Règim dels edificis inacabats disconformes amb el planejament vigent.

  • Quadre resum de normes.

Vist que, tal com es va indicar a l'acte d'aprovació inicial, obra a l'expedient administratiu document d'avaluació ambiental redactat per l'empresa mediambiental PODARCIS i subscrit per Daniel Ramón Manera, llicenciat en Biologia, diligenciat pel secretari d'aquesta corporació i que compta amb la següent url de verificació https://santantoni.sedelectronica.es/doc/ 62PKFPKXSZQAPAPNN6ZYPSY7Q que conclou que la modificació dels articles 71, 78, 84, 85, 95, 229, 231, 234, 258 i 26 associades al Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany s'ajustaria a les condicions establertes a l'article 12.5 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, i que per tant no estaria subjecta a avaluació ambiental.

A la vista de la competència de l'Ajuntament per a l'aprovació definitiva de la modificació del PGOU que ens ocupa i, segons el que disposa l'article 55.6 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, havent transcorregut el termini de dos mesos (des del 7 de juny de 2024) sense que el Consell d'Eivissa, òrgan amb competència en matèria d'urbanisme, hagi emès informe preceptiu sobre aquesta modificació del PGOU, s'ha d'entendre que l'informe s'ha emès de forma favorable i es pot continuar amb la tramitació que ens ocupa.

Vist que en aquest cas concret i per assimilació, en tractar-se de la modificació d'un instrument de planejament general que afecta qüestions de compleció i/o detall de l'articulat ja existent tal com les defineix l'article 42 de la LUIB, se n'ha seguit la tramitació d'acord amb les disposicions que regeixen per a la formulació dels Plans d'ordenació detallada.

A la vista de la tramitació legalment establerta conforme al que disposa l'article 59 en relació amb els articles 54 i 55 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i vista la competència del Ple, en virtut dels articles 72.4 de la LUIB, en relació amb l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

Vist el que disposen els articles 22.2 c) i 47.2 ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i article 94 m) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, l'aprovació definitiva de la modificació del PGOU és competència del Ple i requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació.

Atesa la proposta de la Tècnic de l'Administració General del departament d'Urbanisme i Activitats amb la NOTA DE CONFORMITAT que subscriu el Secretari de la Corporació, d'acord amb el que disposa l'article 3.3 d) 7è del Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

Vist dictamen informatiu de la Comissió Informativa d'assumptes del Ple de data 25 de setembre de 2024

ACORD

Primera. Aprovar definitivament la modificació puntual del PGOU relativa als articles 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262. Disposició transitòria i Quadre resum de les normes urbanístiques, en els termes establerts a la Memòria Informativa i Justificativa de la modificació punt al que obra a l'expedient i que aquí s'adjunta diligenciada pel Secretari d'aquesta Corporació i que compta amb la següent url de verificació https://santantoni.sedelectronica.es/doc/62PKFPKXSZQAPAPNN6ZYPSY7Q

Segona. Publicar aquest Acord d'aprovació definitiva al Butlletí Oficial de les Illes Balears, així com inserir-ne l'anunci al tauler d'edictes de la seu electrònica municipal.

Tercera. Comunicar i remetre a l'Arxiu d'Urbanisme de les Illes Balears i al Consell d'Eivissa aquest acord juntament amb el text de la modificació puntual del PGOU relativa als articles 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262. Disposició transitòria i Quadre resum de les normes urbanístiques, del Pla General d'Ordenació Urbana de Sant Antoni de Portmany

 

Sant Antoni de Portmany, 4 d'octubre de 2024.

L'alcalde Marcos Serra Colomar

 

ANNEX I PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA DE SANT ANTONI DE PORTMANY MODIFICACIÓ DELS ARTICLES 71, 75, 76, 78, 90, 95, 228, 229, 231, 262 I QUADRE RESUM DE NORMES

NORMES URBANÍSTIQUES

Article 71

Obres a realitzar en els edificis existents.

1. Obres a realitzar en els edificis construïts d'acord amb els plans anteriors o legalitzats i que no compleixin les previsions d'aquest PGOU per als edificis de nova planta:

Situació 1a:

Edificis l'altura o la superfície edificada dels quals excedeixi en més del 100 % (cent per cent) la permesa per les ordenances (qualsevol d'elles) amidades com estableixen aquestes normes urbanístiques.

No s'inclouran en el còmput de superfícies edificables les plantes soterrani i semisoterrani destinades a qualsevol ús permès.

Regulació: Es permetran únicament les obres encaminades a adequar-les a alguna de les situacions següents, així com les regulades en l'art. 69.1.b i en la situació 1a de l'art. 70.

Situació 2a:

Edificis l'edificabilitat dels quals superi la permesa i no es trobin en el supòsit anterior.

Regulació: en aquests edificis es permetran:

a). Reformes i canvis d'ús, fins i tot totals, sempre que el nou ús previst estigui inclòs en la relació dels permesos en la zona.

b). Modernització o millora de les seues condicions tècniques, higièniques, de composició interior i d'estètica.

c). En casos degudament justificats es podrà ampliar l'edifici existent fins a un 10 % de la superfície edificada exceptuant soterranis, compensant aquesta ampliació amb la demolició d'una superfície igual o major de l'ampliada i sempre que aquesta ampliació s'ajusti a la resta de paràmetres de la zona.

d). Obres d'adequació de l'edifici a algun dels supòsits de la situació 3a o 4a.

En aquests edificis no es permetrà augment de volum ni de superfície construïda, ni d'altura.

Situació 3a:

Edificis que sense excedir de l'edificabilitat permesa en el solar incompleixen algun altre paràmetre de zona, o bé en l'edificació no existeix el xamfrà preceptiu.

Regulació:

a). Podran fer-se reformes i canvis d'ús, dins dels permesos en la zona i es podran realitzar ampliacions fins a arribar al 80 % de l'edificabilitat permesa en la zona. L'ampliació haurà d'ajustar-se als altres paràmetres de la zona si bé, en els casos que en l'edificació no existeixi el xamfrà preceptiu, en les obres d'ampliació no haurà de preveure-s'hi, excepte en els casos que l'edifici només comptés amb la planta baixa edificada en la zona del xamfrà.

També s'autoritzaran les obres permeses en la regulació de les situacions anteriors i les que permetin esmenar els incompliments de paràmetres de zona.

b). En el cas que l'estructura principal de l'edifici no permeti complir els paràmetres referits a l'ocupació, profunditat edificable o separacions, es permetran ampliacions que com a mínim compleixin els següents requisits:

- Volum màxim i superfície edificable màxima igual o menor al vuitanta per cent (80 %) de la permesa a la zona.

- Si es tracta d'edificació aïllada, l'ampliació haurà de complir un mínim de tres metres de reculada a carrer, àrees públiques i partions, i de 5 m si es tracta de la xarxa viària en què així ho exigeix el PGOU, sense perjudici, si s'escau, de les limitacions de la Llei de carreteres.

c). En tot cas haurà de respectar-se la unitat formal de l'edifici i la seua correcta integració en l'entorn.

Situació 4a:

Edificis que compleixen amb l'ocupació, l'edificabilitat, les reculades, l'altura i el nombre de plantes de la zona on s'emplacen.

Regulació: Les reformes i les obres d'ampliació s'ajustaran als límits imposats per aquesta ordenança, i, en la seua realització, hauran d'adequar-se a la tipologia original de l'edifici i a la seua correcta integració en el seu entorn.

2. En qualsevol de les quatre situacions es permetran les obres previstes en l'art. 69.1r.b. fins i tot en el cas que, per correspondre a normes urbanístiques o tècniques anteriors, no puguin complir-se estrictament, i hauran d'atenir-se respecte del que disposin. al règim transitori en elles establert.

També es podran realitzar les obres necessàries amb la finalitat de donar compliment a les normes de prevenció d'incendis. En el cas d'haver de construir escales, necessàries per a l'evacuació d'emergència, podran realitzar-se encara que se superin els paràmetres urbanístics relatius a ocupació, nombre de plantes i edificabilitat. Quan sigui impossible complir el paràmetre de reculada establerta per a les obres de nova planta, serà necessari tramitar un Estudi de Detall d'ordenació del volum de les escales d'evacuació que no puguin complir-lo, acreditant aquesta circumstància i justificant que el seu emplaçament és el de menor impacte entre els que resultin possibles en funció de la normativa específica.

En les parcel·les amb ordenació aïllada, destinades a l'ús d'allotjament turístic, quan existeixi romanent d'edificabilitat, que fos materialitzable en edifici aïllat, s'admetrà que s'adossi a l'edifici principal en plantes soterrani, baixa i primer pis amb les següents condicions:

a). Que compleixi amb les reculades a partions i carrers establerts en aquestes normes.

b). Que no se sobrepassi l'ocupació màxima de la parcel·la.

c). Que no es minvin les superfícies mínimes d'ordenació turística (jardins, solàrium, piscina, aparcaments, etc.) aplicables a la parcel·la.

d). Que la nova edificació es destini a l'ampliació de serveis comuns de l'establiment (menjadors, salons, etc.) la finalitat dels quals exigeixi aquesta disposició annexa a l'edifici, i sigui autoritzada per la Conselleria de Turisme.

e). En tot cas haurà d'incorporar-se al projecte d'ordenació de la totalitat de la parcel·la a nivell de planta baixa - jardí.

f). Si escau, establir una junta de separació amb l'edifici principal que asseguri la permanència constructiva i funcional de l'ampliació.

En els edificis d'habitatges es permetrà mantenir o reduir el nombre d'habitatges existents però no augmentar-ne el nombre quan sigui superior al resultant de l'aplicació de l'índex d'intensitat d'ús residencial a la superfície de la parcel·la.

Si l'ús de l'edifici existent no era residencial, per accedir-hi quan estigui permès haurà de complir-se amb l'índex d'intensitat establert en la zona on s'emplaci, i la superfície edificada restant haurà de destinar-se a la resta d'usos compatibles prevists en les ordenances.

En cas que l'ús anterior sigui el d'allotjament turístic i vulgui destinar-se a l'ús residencial haurà de complir-se amb la legislació específica.

Els edificis amb ús no turístic, legalment existents amb anterioritat a l'aprovació del PGOU, situats en parcel·les qualificades com a turístiques, podran mantenir-se, reformar-se i, en el seu cas, també ampliar-se sense increment de la densitat residencial equivalent a la de l'ús turístic admès. Els paràmetres d'aplicació seran els de la parcel·la turística.

3. Els edificis inacabats disconformes amb el planejament vigent, situats en sòl urbà i amb llicència ajustada a una anterior normativa, encara que no es trobin dins del termini de llicència o pròrroga i fins i tot si incompleixen els paràmetres del PGOU vigent, podran finalitzar-se amb les següents condicions:

a). Haurà d'existir, almenys, executada tota l'estructura, entenent per aquesta la totalitat dels forjats i no trobar-se en situació de ruïna.

b). Ser la llicència anterior a la publicació de les normes del vigent PGOU, és a dir al 29 de setembre de 2001 o, en cas de ser posterior, estar l'edifici executat, almenys, en un 80%, no ser habitatge unifamiliar i ser compatible amb legislació sectorial aplicable.

c). No podran projectar-se ampliacions de l'ocupació, edificabilitat o volum existents, excepte que aquestes es compensin amb la demolició d'una superfície igual o major a l'ampliada i sempre que aquesta ampliació no superi el 10% de la superfície total edificada i s'ajusti a la resta de paràmetres de la zona.

d). En tot cas, aquests edificis hauran de complir les mesures d'estalvi i eficiència energètica que s'estableixen en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic.

4. Els edificis, situats en sòl urbà, acabats o executats, almenys, en un 80%, construïts sense llicència, compatibles amb l'ordenació sectorial aplicable, que incompleix el planejament vigent, podran finalitzar-se i quedaran incorporats al planejament com a edificis inadequats, sempre que la seva construcció sigui anterior a la publicació de les normes del vigent PGOU, és a dir al 29 de setembre de 2001, i, a més, es compleixi amb les següents condicions:

a). En els edificis finalitzats s'autoritzi un projecte de legalització i, en els no finalitzats un projecte de legalització i finalització de l'edificació, en tot cas adaptats a les condicions tipològiques i estètiques definides en el planejament i es justifiqui la seva integració ambiental i paisatgística, així com el compliment de les condicions d'habitabilitat i eficàcia energètica vigents.

b). Prèviament a la llicència haurà de cedir-se lliure i gratuïtament el sòl qualificat com a públic en el planejament i, en cas d'obres d'urbanització o dotació pendents, presentar el projecte de compleció i executar les obres abans o, mitjançant la presentació d'una garantia d'execució, simultàniament amb les obres d'edificació. En el cas d'edificació ja finalitzada el projecte haurà de comprendre, a més de l'edificació, també aquestes obres i el certificat de legalització de l'edificació acompanyar-se del de finalització de l'execució de la urbanització o dotació.

c). No es podran acollir a aquesta norma els edificis declarats expressament en situació de fora d'ordenació, ni aquells que tinguin en tràmit un expedient de disciplina urbanística o, en el cas dels edificis finalitzats, aquells que estiguin en termini de restabliment de la legalitat urbanística per no haver transcorregut els terminis fixats per a la prescripció de les infraccions en què poguessin haver incorregut.

Article 75

Còmput de superfícies edificables.

1. La superfície de les plantes tancades computarà al cent per cent (100%).

2. Els porxos computaran al cent per cent (100%) quan les seves obertures siguin inferiors a un terç del seu perímetre i al cinquanta per cent (50%) quan les seves obertures siguin iguals o superiors a un terç del seu perímetre.

S'entendrà que una part de l'edificació està oberta quan un paràmetre vertical només estigui tancat per murs i aquests tinguin una altura exterior total inferior a un cinquanta metres (1,5 m.). En aquest mesurament s'inclourà l'ampit de l'obra, el gruix del forjat i els elements d'obra suspesos en la part inferior d'aquest.

3. Quan en el planejament es garanteixi l'ús públic i gratuït d'un porxo realitzat sobre sòl de propietat privada, aquest no computarà.

4. La superfície dels soterranis no computarà, tret que es destini a usos diferents d'aparcament i trasters i quarts d'instal·lacions de l'edifici.

5. La superfície dels semisoterranis computaran al cent per cent (100%), excepte en el cas que estiguin íntegrament dedicats a aparcaments d'automòbils del tipus turisme, podent-se ocupar un 5% de la superfície del semisoterrani per a trasters i quarts d'instal·lacions.

6. Així mateix computarà la superfície edificable de les plantes tancades i porxos sobre l'altura màxima.

Article 76

Edificacions en solar que incompleixi requisits de superfície o amplària mínims.

1. Quan una parcel·la incompleixi alguna de les condicions de superfície mínima o amplària, les seves condicions d'edificabilitat seran les següents:

a) Si la parcel·la procedeix d'una parcel·lació anterior a l'aprovació inicial del present Pla, la parcel·la serà edificable sent la seva edificabilitat la que determinin les ordenances.

b) Si la parcel·la ha estat constituïda com a unitat independent amb posterioritat a l'aprovació inicial de les presents Normes, la parcel·la no serà edificable, mentre no es procedeixi a la seva regulació.

c) En el cas de parcel·les hoteleres o d'apartaments turístics, únicament s'admetran superfícies inferiors a la mínima en els següents casos:

c.1) Que ocupi la totalitat d'una illeta.

c.2) Que totes les parcel·les confrontants estiguin edificades.

Es considerarà que estan edificades quan ho estiguin en almenys en un 33% del volum permès pel Pla.

c.3) En establiment amb llicència d'obra i d'ús anterior a l'aprovació provisional del Pla.

2. Quan se sol·liciti llicència de construcció en un solar que es trobi en la situació prevista en l'apartat 1 haurà d'acreditar-se fefaentment que la parcel·lació és anterior a l'aprovació inicial de les presents Normes, i que les parcel·les confrontants eren propietat de persona o entitat diferent a la titular del solar en què es pretén edificar.

Article 78

Construccions permeses per sobre de l'altura màxima.

1. Per sobre de l'altura màxima únicament es permetran:

a). El forjat de sostre de l'última planta.

b). La formació de terrats i cobertes inclinades sense sobrepassar l'altura total.

c). Els murs i baranes amb una altura màxima d'un metre i trenta centímetres (1,30 m) sobre el paviment.

d). La caixa d'escala d'accés al terrat amb una superfície construïda màxima de quinze metres quadrats (15 m2).

e). La maquinària de l'ascensor, si hi hagués, de dimensions tals que la seva superfície no superarà en dos metres quadrats (2 m2) a la mínima exigida per la normativa reguladora.

f). Dipòsits d'aigua que ocuparan un recinte de superfície màxima de deu metres quadrats (10 m2).

g). Les torres de refrigeració que ocuparan la superfície estrictament necessària per a acollir les instal·lacions que per raons tècniques hagin de situar-se a l'aire lliure.

h). Antenes, xemeneies, conductes de ventilació, artefactes captadors d'energia solar.

i). Els paràmetres de tancament dels elements anteriors.

2. Les canonades, torres de refrigeració i dipòsits hauran de quedar ocults de vistes des de la via pública.

3. Tots els paraments verticals visibles des de la via pública hauran d'estar convenientment decorats a to amb la façana de l'edifici.

4. Tots els elements situats per sobre de la coberta general de l'edifici o de la planta àtic, en el cas d'estar permesa, hauran d'estar agrupats, en la mesura del possible.

5. També podran situar-se sobre el terrat o coberta general de l'edifici tots els elements citats si l'edifici té una altura no inferior a la mínima, encara que no aconsegueixi la màxima.

6. En tot cas, en els edificis situats en sòl urbà, es permetran les instal·lacions destinades a evitar el risc d'incendis, incloses les escales contra incendis, encara que aquestes per impossibilitat justificada incompleixin la reculada de les edificacions aïllades i la profunditat edificable de les edificacions entre mitgeres, així com les instal·lacions destinades a millorar l'eficàcia energètica de les edificacions (plaques d'ACS i fotovoltaiques), telecomunicacions i aquelles altres que vinguin regulades en el Codi tècnic de l'edificació. Les plaques d'ACS i fotovoltaiques no podran situar-se sobre la coberta de la caixa de l'escala, recinte de màquines de l'ascensor o construccions similars permeses.

També es permetrà que l'ascensor arribi a la terrassa de la coberta sempre que ocupi l'espai mínim necessari i el recinte que el conté no superi els 4,00 m d'altura total, comptats des del nivell més baix de la terrassa.

En el cas d'establiments turístics, no situats íntegrament dins de l'àmbit d'un BIC, s'admetran les piscines, jacuzzis i el recinte de la maquinària, sempre que l'altura d'aquesta i, si és el cas, del nivell de la terrassa circumdant no superi l'altura màxima permesa per als murs i baranes de tancament de les cobertes planes, així com l'ús d'aquestes terrasses com a solàrium. En aquest cas, s'admet una barana sobre aquest nivell sempre que estigui conformada per elements diàfans o transparents i, en el cas de parcel·les edificables en alineació a vial, se separi de l'espai públic, almenys, una distància igual a la seva altura. Aquestes instal·lacions han de formar part dels serveis destinats només a les persones allotjades.

Aquesta norma també serà aplicable a les edificacions residencials en tipologia unifamiliar aïllada o entre mitgeres. No obstant això, també es permetrà una piscina per habitatge en els habitatges unifamiliars apariats i una piscina per superfície de parcel·la mínima en els habitatges adossats.

Article 90

Ús col·lectiu (II)

És l'ús residencial corresponent a l'allotjament comunitari i/o temporal de persones. Se subdivideix en dos usos detallats:

1. Comunitari (3) corresponent a l'allotjament permanent, de persones en règim de relació comunal, com són residències, asils, convents, etc.

2. Hoteler (4) corresponent a l'allotjament temporal de transeünts o turistes.

Es consideraran inclosos en aquest ús els allotjaments en tendes de campanya i en cabines rodants formant agrupacions en complexos ja existents.

L'ús d'alberg, tant turístic, segons es defineix en l'art. 45 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme, o en la modalitat d'alberg juvenil, segons es defineix en el Decret 58/2011, de 20 de maig, o normativa que la modifiqui o substitueixi, està prohibit.

Article 95

Ús d'equipaments (VI)

Són usos fonamentalment públics o col·lectius. Se subdivideixen en cinc usos detallats:

1. Ús docent (17).

És el corresponent a l'ensenyament en qualsevol dels seus graus i modalitats.

2. Ús sanitari/assistencial (18).

- Sanitari és el corresponent al tractament i allotjament de malalts. Es realitza en hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris, centres de salut, etc.

- Assistencial és el que té com a finalitat l'ajuda per part de l'administració o les entitats a persones impedides, marginades o disminuïdes. S'inclouen en aquest apartat les llars, clubs i residències d'ancians, les oficines d'assistència social, els dormitoris de transeünts, etc.

 

3. Uso soci/cultural (19).

És el corresponent a les activitats relacionades amb la vida de relació, associativa, religiosa i cultural, com ara: clubs (exclosos els esportius), associacions culturals, esglésies, centres parroquials, museus, biblioteques, sales de conferències, d'exposicions, etc.

No obstant això, els clubs socials per al consum de substàncies tòxiques, estupefaents o psicotròpiques, que estiguin legalment permeses, només es permetran en locals situats en edificis d'ús exclusiu no residencial ni turístics que, a més, estiguin situats fora dels 200 metres, mesurats radialment des del límit més pròxim a l'edificació, dels centres que imparteixin ensenyament a les persones menors d'edat, zones d'oci infantil i centres permanents d'atenció a les persones menors d'edat.

L'ús religiós, com a esglésies i centres parroquials i similars, per als nous centres, haurà de trobar-se expressament assenyalat en els plànols d'ordenació. No obstant, els centres legalment implantats, existents amb anterioritat a aquesta modificació, queden incorporats al planejament sense necessitat de la seva qualificació específica.

4. Ús esportiu (20).

És el corresponent a la pràctica, ensenyament o exhibició d'esports i exercicis de cultura física, de caràcter públic o privat, amb o sense espectadors.

Es distingeixen dues subclasses:

a) En locals d'edificis, que en cap cas podran estar situats sobre un altre o altres locals destinats a l'ús d'habitatges o un altre qualsevol ús en el qual sigui previsible la permanència de persones.

b) En espais a l'aire lliure.

5. Ús de sales de reunió i espectacles (21)

Engloba aquest ús els espectacles públics, les sales de reunió, les activitats recreatives i els establiments públics que a continuació es detallen:

a). S'entendrà per espectacles públics els locals o espais de pública assistència tals com teatres, cinematògrafs, sales d'exhibició pública de matèria audiovisual, concerts, circs, varietats i folklore, així com els espectacles ambulants i similars.

Els usos que comporten activitat musical només es permeten quan es desenvolupen en les condicions pròpies d'un cinema, d'un teatre, d'un auditori o d'un teleclub, d'acord amb el criteri arquitectònic tradicional d'aquests espais; també s'admet l'activitat musical pròpia dels circs i espectacles taurins, així com la dels espectacles ambulants propis de les fires i festes populars del municipi, o d'actes públics que l'Ajuntament consideri d'interès per a la població en general.

b). S'entendrà per sales de reunió els locals o espais de pública assistència tals com els casinos de joc, sales de bingo, tómboles, salons recreatius, sales de màquines recreatives i d'atzar, i similars.

No es permeten els salons recreatius i similars que comportin activitat musical.

c). Activitats recreatives.

Com a activitats recreatives es permetran les atraccions i casetes de fira, els parcs d'atraccions, parcs zoològics, safari/parc, manifestacions folklòriques.

També es permeten els festivals i concerts de cançons pròpies de les festes populars del municipi i d'actes públics que l'Ajuntament consideri d'interès per a la població en general.

d). Establiments públics.

Com a establiments públics s'admeten els restaurants, cafès, cafeteries i bars.

e). Usos existents.

Els usos relatius a espectacles públics, sales de reunió, activitats recreatives i establiments públics que, d'acord amb el règim urbanístic anterior, tenen l'activitat musical autoritzada o en una fase de tramitació que hagi de concloure's per imperatiu legal se'ls manté en vigor l'ús urbanístic corresponent, amb la limitació de no poder ampliar-lo. També se'ls manté la possibilitat de realizar obres de reforma, modernització o condicionament d'edificis o locals amb l'objecte d'adoptar mesures correctores en els locals amb aquesta activitat musical; fins i tot s'admet, en tal circumstància, les obres de nova planta que pretenguin reinstal·lar en el mateix solar aquesta activitat musical amb la mateixa o menor superfície útil, millorant l'aïllament i la seguretat i reduint el seu impacte ambiental.

6. La instal·lació de sales de joc, d'acord amb la definició de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes, o norma que la substitueixi o modifiqui, només es permetran en locals situats en edificis d'ús exclusiu no residencial ni turístic, excepte en establiments turístics que, a més, formi part d'un servei només per a les persones allotjades.

Article 228

Règim d'usos permesos. Zona: nucli antic CA1 i CA2.

Usos detallats: grups / grandària / situació / pressió sonora / densitat potencia / potència mecànica / nivell sonor.

 

Unifamiliar: 3 / tots / 1, 3

Plurifamiliar: 3 / tots / 1, 3, 4

Comunitari: 1, 2, 3 / tots / 1, 2, 3, 4

Hoteler: 1, 2, 3 / tots / 1, 2, 3, 4

Indústria: 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1 / 1

Magatzems: 1, 2, 3 / 1, 2, 3 / 2, 3, 4

Tallers: 1, 2, 3 / 1, 2 / 2 / 2 / 2 / 2 / 3

Administratiu: 1, 2, 3 / tots / 1, 2, 3, 4

Comercial: 1, 2, 3 / 1, 2, 3, 4, 5 / 2, 3, 4

Aparcaments de turismes: 1, 2, 3 / 1, 2, 3, 4, 5 / 1, 2, 3, 4

Serveis de l'automòbil: 1, 2, 3 / tots / 2, 3, 4

Docent: 1, 2, 3 / 1, 2 / 1

Docent: 1, 2, 3 / tots / 3, 4

Sanitari-assistencial: 1, 2, 3 / tots / 1, 2, 3, 4

Sociocultural: 1, 2, 3 / tots / 2, 3, 4

Esportiu: 1, 2, 3 / tots / 2, 3, 4

Espectacles: 1, 2, 3 / tots / 2, 3 / -- / -- / -- / 3

Espectacles: 1, 2, 3 / tots / 3, 4 / -- / -- / -- / 5

Salas de reunió: 1, 2, 3 / tots / 2, 3 / -- / -- / -- / 3

Salas de reunió: 1, 2, 3 / tots / 4 / -- / -- / -- / 5

Activitats recreatives: 1, 2, 3 / tots / 2, 3 / -- / -- / -- / 3

Activitats recreatives: 1, 2, 3 / tots / 4 / -- / -- / -- / 5

Establiments públics: 1, 2, 3 / tots / 1, 2, 3, 4

Especials i de seguretat: 1, 2 / tots / 2, 3, 4

Infraestructures: 1, 2, 3 / tots / 2, 3, 4

Espais lliures: 1, 2, 3 / tots

Les qualificacions residencials de tipologia plurifamiliar del nucli de Sant Antoni, d'acord amb la normativa turística, es consideren zones aptes per a la implantació d'hotels de ciutat. En tot cas, aquest establiments hauran de tenir una categoria mínima de 3 estrelles i justificar que l'activitat no afecta negativament als usos residencials.

Article 229

Zones intensives A i B.

1. Descripció: Comprèn els sectors de l'eixample del barri antic i les àrees d'extensió urbana en els quals s'han adoptat ordenacions característiques de l'edificació contínua.

2. Zones: Es proposen dues zones que es distingeixen per les diferents altures.

Condicions mínimes de la parcel·la:

Superfície mínima de parcel·la: 200 m².

Amplària mínima de parcel·la: 10 m.

3. Condicions d'edificabilitat. S'estableixen els següents paràmetres:

Altura màxima en nombre de plantes:

Zona intensiva A: 4

Zona intensiva B: 3

Altura màxima en metres:

Zona intensiva A: 13,3

Zona intensiva B: 9,6

Altura total en metres:

Zona intensiva A: 14,8

Zona intensiva B: 11,1

Vol màxim de qualsevol element volat 1/10 de l'ample del carrer, amb un màxim d'1 m, sempre que compleixi una separació en projecció vertical respecte de la vorada de la vorera de 0,5 m. En el cas que no existeixi vorera no es podrà treure volades.

En tots els casos es podrà arribar a una profunditat edificable de 12 m, encara que això impliqui que se superin els paràmetres d'ocupació definits posteriorment.

Profunditat màxima: 20 m.

Quan no se superi la profunditat edificable de 12 m no serà aplicable la reculada del fons de 5 m.

En qualsevol cas, podran construir-se soterranis complets, que no es computaran com a edificabilitat, quan aquests es destinin a aparcaments per a vehicles tipus turisme.

També s'admetran en aquesta planta i com a ús complementari de l'anterior les instal·lacions al servei de l'edificació i els trasters. Aquests usos tampoc computaran com a edificabilitat.

L'ocupació en planta baixa podrà ser de la totalitat de la parcel·la quan aquesta planta es destini a usos no residencials.

Els solars que confrontessin en una o més mitgeres amb una altra zona en la qual sigui obligatori la reculada a mitgeres, l'edificació en totes les seves plantes, fins i tot soterranis complets, es recularà tres metres d'aquesta mitgera; la paret lateral resultant haurà de tractar-se com a façana i en harmonia quant a buits, tancaments, colors, materials i composició, amb façana principal del carrer.

4. Condicions d'estètica.

a). La façana principal de l'edifici es resoldrà sobre el pla definit pel mur de tancament que mantindrà l'alineació exacta del carrer en totes les seves plantes, no permetent-se reculades, ni en planta, ni en secció, ni en cossos volats de fàbrica.

b). La composició dels buits sobre el pla de façana es durà a terme articulant aquests buits sobre eixos verticals.

c). Els buits hauran de ser tots ells rectangulars i el seu eix vertical serà de major grandària. Podran exceptuar-se d'aquesta regla els buits de la planta baixa.

d). Les úniques volades permeses seran balcons o galeries envidrades.

e). Baranes: de barrots verticals de ferro forjat o colat de secció circular o quadrada.

f). Fusteria: de fusta pintada, vernissada o impregnada de resines sintètiques, o d'alumini de color fosc. Persiana tradicional.

g). Galeries envidrades: podran construir-se sobre balcons o mitjançant disseny independent. De fusteria de fusta practicable, sense persianes, pintades de color clar o vernissada. Altura màxima de tancament 3 m. Es prohibeix expressament qualsevol tipus de muret o un altre element de fàbrica, l'envidrament ha de ser total, excepte la base de sustentació i la coberta.

h). Cobertes: es resoldran d'acord amb la tradició, quedant prohibits els materials l'ús dels quals no sigui tradicional.

i). Materials: en general l'ús dels materials d'acabat i solucions constructives seran les característiques de les tipologies tradicionals.

j). Les façanes hauran d'anar pintades preferentment en color blanc. També es permetrà el color sorra o colors clars de to similar. Es permetran els sòcols amb pedra de color blanc, sorra o grisa clar i la utilització d'elements puntuals d'altres materials, com l'acer corten o el formigó vist, sempre que quedin integrats en l'edificació i en l'entorn, així com els cercats de buits de portes i finestres mitjançant una franja d'amplària igual o inferior a 40 cm de color blanc, sorra, ocre o un altre color propi de l'arquitectura tradicional d'Eivissa.

En les façanes de les edificacions queda totalment prohibit qualsevol tipus de grafiti o representació gràfica similar.

En tot cas, l'ajuntament podrà denegar la llicència als projectes d'edificis que, per la seva composició, colors o formes estridents, estiguessin, al seu parer, notòriament mancats d'harmonia amb l'ambient en què es pretenen situar.

Article 231

Zones extensives A, B, C, D, E, F, G, H, I, J i K.

1. Descripció: està constituït per zones en les zones que disposen d'ordenacions característiques de l'edificació aïllada, amb espais lliures al voltant de caràcter privat. La definició de Zona Extensiva respon a un menor aprofitament del sòl, per les menors extensions de superfície d'ocupació i menors edificabilitat i densitat.

 

2. Condicions mínimes de parcel·la:

Superfície mínima de parcel·la:

Zones Extensives A, B, C, D, E: 400 m2

Zones Extensives F, K: 600 m2

Zones Extensives I, J: 800 m2

Zona Extensiva G: 1.000 m2

Zona Extensiva H: 2.000 m2

Façana mínima de parcel·la:

Zones Extensives A, B, C, D, E: 15 m.

Zones Extensives F, G, I, J, K: 20 m.

Zona Extensiva H: 25 m.

3. Condicions d'edificació

Altura màxima en núm. de plantes:

Zones Extensives A, F: 4

Zones Extensives B, C, K: 3

Zones Extensives D, E, G, H, I, J: 2

Altura màxima en metres:

Zones Extensives A, F: 13,30 m.

Zones Extensives B, C, K: 9,60 m.

Zones Extensives D, E, G, H, I, J: 6,50 m.

Altura total en metres:

Zones Extensives A, F: 14,80 m

Zones Extensives B, C, K: 11,10 m.

Zones Extensives D, E, G, H, I, J: 8

Ocupació màxima sobre parcel·la de les plantes soterrani quan aquestes es destinin a aparcaments per a vehicles tipus turisme i/o serveis necessaris per a l'edificació:

Zona extensiva A, D: 70%

Zones extensives B, E, F, K: 60%

Zones extensives C, I, J: 50%

Zones extensives G, H: 40%

Només quan aquesta ocupació es destini com a ús principal a aparcaments per a vehicles tipus turisme i, com a complementari, a trasters i instal·lacions pròpies de l'edificació no computarà com a edificabilitat i a l'efecte de poder esgotar l'ocupació permesa, quan no sobresurtin del terreny natural o de la rasant del vial, podran ocupar la reculada a espai públic.

Zones Extensives B (excepte la zona assenyalada en el plànol relatiu als articles 231 i 232 de la modificació puntual aprovada per la CIOTUPHA el 06.03.14) i zona K, condicionada a la inexistència de restes arqueològiques que mereixin ser conservats.

En tot cas l'ocupació en planta baixa i pis se situarà sobre l'ocupació permesa en planta soterrani.

Ocupació sobre parcel·la de la planta baixa:

Zona Extensiva A, D: 50%

Zones Extensives B, E, F, K: 40%

Zones Extensives C, I: 30%

Zona Extensiva J: 25%

Zones Extensives G, H: 20%

En les zones B (excepte la zona assenyalada en el plànol relatiu als articles 231 i 232 de la modificació puntual aprovada per la CIOTUPHA el 06.03.14) i zona K, els edificis exclusivament comercials i/o establiments públics podran tenir una ocupació màxima del 60%, condicionada a la inexistència de restes arqueològiques que mereixin ser conservats.

Ocupació sobre parcel·la de les altres plantes:

Zones Extensives A, B, E, F: 40%

Zones Extensives C, K: 30%

Zona Extensiva D: 50%

Zones Extensives G, H, I, J: 50% sobre la planta baixa projectada.

En les zones B (excepte la zona assenyalada en el plànol relatiu als articles 231 i 232 de la modificació puntual aprovada per la CIOTUPHA el 06.03.14) i zona K, els edificis exclusivament comercials i/o establiments públics podran tenir una ocupació màxima del 60%.

Volum màxim per edifici:

Zones Extensives A, F: 5.000 m3

Zona Extensiva B: 3.500 m3

Zona Extensiva H: 3.000 m3

Zones Extensives C, D, E, K: 2.000 m3

Zona Extensiva J: 2.500 m3

Zones Extensives G, I: 1.000 m3

En les zones B (excepte la zona assenyalada en el plànol relatiu als articles 231 i 232 de la modificació puntual aprovada per la CIOTUPHA el 06.03.14) i zona K, els edificis exclusivament comercials i/o establiments públics podran tenir un volum màxim sobre rasant per edifici de 25.000 m3. No obstant això, el volum total destinat a establiments públics no podrà superar el que s'especifica per a cada zona, en aquest apartat, com a volum màxim per edifici.

4. Reculades a vials i àrees públiques:

Zones Extensives A, B, D, E, K: 3 m.

Zona Extensiva C, F, G, I, J: 5 m.

Zona Extensiva H: 7 m.

5. Reculades a laterals i fons:

Zones Extensives A, B, C, D, I, I, J, K: 3 m.

Zona Extensiva F, G: 5 m.

Zona Extensiva H: 7 m.

6. Enjardinament mínim.

Zones Extensives F, G, H, K: 40%

Zones Extensives I, J: 50%

7. Condicions d'estètica.

a) Cobertes: Es resoldran amb materials i tipologia tradicionals.

b) Materials: en general l'ús dels materials d'acabat i solucions constructives seran les característiques de les tipologies tradicionals.

c). Els tancaments de parcel·la a espai públic només podran ser opacs fins a una altura màxima d'1 metre sobre la rasant del carrer o, si és el cas, de qualsevol punt del terreny natural. Sobre l'esmentada altura s'admetran únicament elements diàfans o opacs metàl·lics o similars, fins a una altura màxima de 2,00 metres, quedant prohibida la utilització de filferro d'arços. En cas de vials amb un 10% o més de pendent es permetrà que les altures anteriors s'incrementin fins a 0,50 metres en el punt més desfavorable, podent escalonar-se el mur per a complir aquesta condició.

Quan a causa de la configuració del terreny, per a ser aquest més alt que la rasant del carrer, sigui necessari construir un mur de contenció, es podrà augmentar l'altura del tancament fins a un màxim de 3 metres sobre la rasant del carrer. En el cas que el mur de contenció hagi de tenir major altura, s'haurà de recular un mínim de 3 metres de l'alineació oficial del solar.

Quan el terreny quedi a una cota inferior a la del carrer, serà obligatòria la construcció d'un mur de tancament massís de 1,10 metres d'altura sobre la rasant del carrer.

També es permetrà un pòrtic d'altura màxima 2,40 metres d'altura i 2 metres d'ample màxim per 0,60 metres de fons en l'accés format per pilars d'obra un element de coberta.

En tot cas, s'hauran de construir amb materials d'obra de fàbrica de maó o de formigó i acabats amb arrebossat i pintura de color blanc, sorra o grisa clar o, si és el cas, pedra natural, artificial o folre de pedra vista dins dels tons anteriors, no podent quedar vistos els blocs de formigó o un altre material que no sigui d'acabat.

d). Les façanes dels edificis aniran pintades o folrades segons s'estableix en l'apartat 4.j de l'article 229.

8. Separació entre edificis d'un mateix solar serà el doble de l'exigida a mitgera.

Article 262

Composició mínima d'un habitatge i superfícies mínimes d'habitacions.

S'entén com a composició mínima d'un habitatge, la integrada per cuina/menjador de, almenys, 14 m2 de superfície útil; un dormitori doble de, almenys, 10 m2 de superfície útil; un lavabo amb dutxa, vàter i lavabo d'almenys 3 m2 de superfície útil.

Si l'estada de menjador és independent de la cuina, aquesta tindrà una superfície útil mínima de 10 m2 i, en aquest cas, la cuina tindrà una superfície útil mínima de 5 m2.

La superfície útil mínima per a dormitoris d'una plaça serà de 6 m2 i en tot habitatge existirà, com a mínim, un dormitori de 10 m2 de superfície útil.

Els passadissos tindran una amplària mínima de 80 cm.

La superfície útil mínima per als banys i lavabo seran de 3 m2. Per als lavabos sense dutxa, aquesta serà, almenys, d'1,10 m2.

En els habitatges d'1 dormitori és obligatori una bugaderia estenedor de, almenys, 2 m2 de superfície útil mínima i en els habitatges de més d'1 dormitori aquesta superfície serà de, almenys, 3 m2. La bugaderia podrà integrar-se en la cuina o cuina-menjador o, segons l'article 275, també situar-se en planta soterrani o semi soterrani. En el cas que ventili directament a carrer o pati de illeta, haurà de protegir-se amb una gelosia per a evitar que la roba tendida sigui visible des de l'exterior.

Disposició transitòria.

Règim dels edificis inacabats disconformes amb el planejament vigent.

Aquesta disposició queda anul·lada.

 

​​​​​​​QUADRE RESUM DE NORMES