BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple del Consell Insular de Menorca en sessió de caràcter extraordinari de 23 de setembre de 2024 va adoptar els acords següents:

El Consell Insular de Menorca ha aprovat recentment el Pla Insular d'Instal·lacions Esportives de Menorca, un pla d'actuació que té per objecte la planificació de l'adequació de les instal·lacions existents a l'illa i la implantació de noves instal·lacions adequades a les noves necessitats de la pràctica esportiva i de l'activitat física. Així mateix, com a complement d'aquest pla, s'està redactant el Pla Estratègic de Turisme i Esport de Menorca, que avalua les necessitats de pràctica esportiva dels visitants de l'illa a l'objecte de situar Menorca com a destinació saludable i sostenible i que esdevengui un element turístic diferenciador.

Els canvis socials constants, la mobilitat d'àmbit mundial de les persones esportistes, la proliferació de practicants de l'activitat física i l'esport, l'augment d'esdeveniments esportius i el turisme actiu que es desenvolupa a Menorca, transformen de manera accelerada els models de la pràctica esportiva i fan necessària aquesta nova adaptació i modernització d'instal·lacions esportives i espais de pràctica esportiva.

Les persones destinatàries d'aquests serveis esportius són totes aquelles que es troben a l'illa de Menorca i les persones que ens visiten anualment per practicar esport i gaudir de Menorca d'una forma més saludable i sostenible.

Segons l'estudi i anàlisi de dades realitzat per Mabrian Technologies SL, en el qual es recopilen dades d'interès sobre el producte turístic actiu a Menorca, dades compreses entre el mes de juliol del 2023 i el mes de juny de 2024, observam que el turisme actiu (21 %) es troba per damunt d'altres productes turístics com per exemple el turisme de sol i platja (19 %), el turisme cultural (17 %), el turisme d'oci nocturn (4 %) i el turisme de compres (3 %).

Cada dia són més els viatgers que opten per un turisme actiu, esportiu i saludable. Molts d'aquests viatgers són alhora els més conscienciats en el medi ambient i els més respectuosos per a la protecció, preservació i conservació del medi natural, de la flora i fauna autòctones de l'illa de Menorca. El turisme actiu que arriba a Menorca ho fa principalment a la naturalesa, encara que també a les instal·lacions esportives convencionals.

Tornant al Pla Insular d'Instal·lacions Esportives de Menorca, aquest justifica la necessitat urgent de comptar amb una pista d'atletisme al municipi de Ciutadella, una reivindicació històrica dels practicants d'aquest esport.

La pista d'atletisme inaugurada l'any 1983 ubicada en el municipi de Maó és l'única pista que permet la pràctica de l'atletisme a Menorca, i actualment es troba en un estat de deteriorament que en fa necessària una remodelació integral.

Paral·lelament han existit altres espais a Menorca on clubs esportius han entrenat també l'atletisme, però en unes condicions precàries, atesa la falta d'una instal·lació propera al seu municipi, en espais alternatius que res tenen a veure amb un espai per a la pràctica de l'atletisme.

Cal dir que actualment la Pista d'Atletisme de Maó amb només 6 carrers condemna Menorca a només poder celebrar campionats d'esport en edat escolar local, ja que per albergar qualsevol campionat d'Espanya de qualsevol categoria o campionats de les Balears absoluts és necessària una pista de 8 carrers. La manca d'una instal·lació esportiva singular a l'aire lliure en les condicions requerides si bé no ha limitat les iniciatives per desenvolupar proves dins l'entorn natural, com les conegudes proves que ja són un clàssic al calendari anual (Trail Menorca, la prova 360, Trail dels Fars, etc.), sí que ha limitat les possibilitats per desenvolupar esdeveniments esportius d'abast nacional i internacional que tants beneficis esportius, econòmics i socials reporten a una illa com la nostra, que pateix la doble insularitat.

Tot l'anterior posa de manifest la necessitat de comptar amb una nova instal·lació esportiva per practicar l'atletisme i que aquesta s'ubiqui a la zona de ponent de l'illa, atès que els clubs de Ciutadella i Ferreries tenen una participació molt alta d'atletes i atès que Ciutadella és actualment l'únic municipi que disposa del terreny suficient per construir l'equipament esportiu (condicions i metres quadrats) atenent l'abast de la instal·lació, amb una capacitat de 1.500 persones si es compta el públic i els atletes que puguin participar en un esdeveniment de gran envergadura. També és Ciutadella el municipi idoni, ja que és el municipi que disposa de més places hoteleres.

A aquesta situació s'hi suma el fet que l'atletisme a Menorca ha tingut un creixement exponencial. Actualment a les Illes Balears la pràctica d'atletisme federat regular (entrenaments d'atletes de forma setmanal i competició anual) arriba a prop de 6.000 (llicències permanents expedides per la Federació Balear d'Atletisme), nombre important que es fa molt més rellevant si afegim les llicències puntuals expedides per la federació que són 35.912 llicències. A Menorca es compta amb prop de 700 llicències permanents, i a aquestes s'hi han de sumar més de 9.000 llicències puntuals, algunes de les quals s'expedeixen per a visitants.

A banda dels practicants d'atletisme pròpiament dit, la pista d'atletisme és un espai imprescindible per a altres disciplines com el triatló i és un complement per a la preparació física d'altres disciplines esportives i sobretot un model de pràctica que, des del punt de vista tècnic (igual que l'esport de la natació), esdevé indispensable per a una bona educació física dels fillets i filletes, i tal com passa als països nòrdics (exemple a seguir de model d'educació física) seria recomanable que tots els escolars de 6 a 14 anys integressin en la seva educació física la pràctica de l'atletisme i la natació. Açò situa un públic potencial practicant d'atletisme escolar en uns 10.000 alumnes, que posa en evidència la necessitat d'una instal·lació com la que es planteja a Ciutadella.

Un altre dèficit important a escala insular és la manca d'un espai per ubicar el Gabinet de Medicina Esportiva del Consell Insular de Menorca, a qui se li atorga la competència relacionada amb la medicina esportiva insular. Es constata així la vocació insular d'aquesta infraestructura esportiva projectada.

Així mateix el Consell Insular fa una tasca de coordinació dels equipaments esportius existents a Menorca amb la proposta de nous equipaments esportius, per garantir els serveis esportius dirigits a locals i visitants, equipaments esportius necessaris i urgents per poder prestar els serveis esportius descrits i que resolguin el dèficit històric pel que fa a l'esport de l'atletisme i a la urgència de disposar d'una instal·lació a l'aire lliure singular de caràcter insular a Menorca, com és la pista d'atletisme objecte d'aquest acord.

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, segons la redacció donada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, que va reformar el dit estatut, estableix en l'art. 12 els principis rectors de l'activitat pública, i disposa que les institucions pròpies de la comunitat autònoma han de promoure, entre d'altres, la cohesió social i el dret a la salut, l'educació i la protecció social. Així mateix, en l'article 16.4 preveu que les administracions públiques, en el marc de les seves competències respectives, han de promoure les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans de les Illes Balears i dels grups i col·lectius en què s'integren siguin objecte d'una aplicació real i efectiva.

Com assenyala la Llei 2/2023, de 7 de febrer, de l'activitat física i l'esport de les Illes Balears, en l'exposició de motius, el dinamisme constant del sector esportiu ha fet que, en els darrers anys, el seu exercici s'hagi estès d'una manera considerable a una gran part de la població i, en conseqüència, l'augment tant de la pràctica de l'activitat física com de la competició esportiva ha modificat els hàbits de la ciutadania, la qual cosa ha redundat en una millora de la qualitat de vida i de la salut en general.

En la societat s'han produït canvis importants que han repercutit en el món de l'esport. Aquesta evolució que ha experimentat l'activitat física ha afectat diferents àmbits (la competició federada i no federada, l'oci, la salut i el benestar, l'economia, l'espectacle de masses, els mitjans de comunicació, el turisme actiu, els valors, etc.), i això ha tingut una incidència en la regulació d'aquesta matèria, atès que presenta noves situacions a les quals cal donar resposta.

L'article 9 preveu que una de les competències dels consells insulars és, entre d'altres, cooperar amb les administracions locals en la creació, la construcció, l'ampliació i la millora de les instal·lacions i els equipaments esportius, en atenció al que està establert en els plans d'actuació de construcció d'infraestructures esportives del Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de les Illes Balears (PIEDIB).

En aquest sentit, el Consell Insular ha signat amb l'Ajuntament de Ciutadella un conveni amb l'objectiu que l'Ajuntament posi a disposició del Consell Insular de Menorca els terrenys necessaris per a la construcció de la pista d'atletisme a la parcel·la 90, propietat de l'Ajuntament, del polígon 4 del cadastre rústic de Ciutadella, identificada amb la referència cadastral 07015A004000900000OY i inscrita en el Registre de la Propietat de Ciutadella amb el núm. de finca 436 de Ciutadella, foli 142, llibre 65, tom 290.

Segons el Pla General d'Ordenació Urbana de 1988, els terrenys esmentats estaven classificats com a sol urbanitzable no programat i qualificats com a sistema general d'equipament docent i esportiu. Actualment, de conformitat amb l'article 3.1 del Decret llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears (que va desclassificar tots els sectors no programats amb vigència superior a vuit anys que no haguessin aprovat inicialment el programa d'actuació urbanística amb anterioritat a l'entrada en vigor de la LUIB) van quedar classificats automàticament com a sòl rústic comú.

No obstant l'anterior, i atès que els sistemes generals s'estableixen sense perjudici de la classificació del sòl on s'emplacen, els terrenys esmentats mantenen la qualificació conferida pel PGOU de 1988 com a sistema general destinat a equipament esportiu i/o docent.

Així les coses, atès que aquesta parcel·la forma part d'un àmbit de sistema general d'uns 70.000 m², ubicat en sòl rústic, que no disposen dels serveis urbanístics bàsics, resultaria necessari redactar, tramitar i aprovar un pla especial, tot de conformitat amb el que preveu l'article 45.2 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears (LUIB). La tramitació d'un pla especial, que necessàriament ha de ser de tot l'àmbit, comportaria una tramitació llarga, a la qual després s'hi hauria de sumar la tramitació necessària per aprovar un projecte de dotació de serveis de tot el sistema general (vials, aparcaments, infraestructura elèctrica, d'aigua potable, sanejament, enllumenat, etc).

Amb l'objecte d'agilitzar la construcció de la instal·lació esportiva esmentada es planteja la necessitat i conveniència de promoure la declaració d'aquesta infraestructura com a equipament d'interès insular, d'acord amb el que estableix l'article 149 de la mateixa LUIB, per donar resposta a la urgència i inajornabilitat descrita en aquests antecedents.

En virtut de l'esmentat anteriorment és de vital importància declarar d'interès insular aquest projecte tenint en compte dos motius diferents però vinculats:

• Motiu 1, abreujar terminis: redacció i tramitació pla especial, dotació de serveis, agregacions/segregacions parcel·làries.
• Motiu 2, obtenir el finançament necessari per a la construcció de l'obra, atès que aquesta instal·lació forma part del Projecte de dinamització de l'activitat física i l'esport com a producte turístic diferenciador i desestacionalitzador, presentat pel Consell Insular de Menorca al Pla Anual d'Impuls del Turisme Sostenible per al període 2024-2025 (BOIB núm. 96 de 20 de juliol de 2024, en el qual es publica l'Acord del Consell de Govern de 19 de juliol de 2024 pel qual s'aprova la relació de projectes que s'han de finançar amb el fons per afavorir el turisme sostenible corresponents al Pla Anual Extraordinari 2023; aprova modificacions, renúncies i pròrrogues relatives a diversos projectes, i ratifica el Pla Anual d'Impuls del Turisme Sostenible per al període 2024-2025).

En aquest sentit es disposa d'estudi topogràfic i de l'avantprojecte anomenat Avantprojecte de pista d'atletisme amb grades cobertes i edifici de serveis, redactat pel Sr. Josep Quintana Subirats -(COEIB 373) i Toni Morlà Villalonga (COAIB 289.825), que preveu un pressupost base de licitació (PBL) de les obres a realitzar de SIS MILIONS DOS-CENTS SETANTA-VUIT MIL NOU-CENTS SETANTA-TRES euros i TRENTA-VUIT cèntims (6.278.973,38 €).

4. L'article 149.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, LUIB (BOIB, ext. núm. 160, de 29-12-2017), estableix que els actes especificats en els articles 146 i 148 d'aquesta llei que siguin promoguts per òrgans de les administracions públiques o les seves entitats instrumentals de dret públic estan igualment subjectes a llicència o comunicació prèvia, amb les excepcions previstes expressament per la legislació sectorial o per altres normes amb rang de llei.

No obstant l'anterior, l'apartat 2 d'aquell article 149 LUIB (modificat pel Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears (BOIB número 71, de 28-05-2024), disposa, com a excepció:

Això no obstant, no estaran sotmeses a la intervenció municipal preventiva:

a) Les obres públiques de construcció i ampliació d'equipaments, infraestructures o instal·lacions que hagin estat declarades d'interès general, autonòmic o insular per llei, o per acord del Consell de Govern o del ple del consell insular corresponent, d'acord amb les competències respectives, o bé que estiguin previstes expressament, amb caràcter de necessàries, en un pla especial, un pla territorial insular o un pla director sectorial aprovats definitivament.

b) Les obres de millora, manteniment i reforma dels equipaments, les infraestructures o les instal·lacions fetes d'acord amb el que preveu la lletra anterior, durant la seva vida útil, que siguin complementàries i necessàries perquè funcionin adequadament.

c) Les que tenguin la consideració d'obres d'emergència segons la legislació específica.

Finalment, cal esmentar que l'article 23, apartat 8 del Decret llei 3/2024 ha modificat el Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora o ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant la introducció d'una disposició addicional, la disposició addicional segona, amb l'objectiu d'establir que les disposicions d'aquest darrer decret llei siguin aplicables als equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris, socials i altres infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars.

Per tot l'anterior s'estima adient que el Ple del Consell Insular de Menorca declari l'interès insular de les obres contingudes a l'avantprojecte de la pista d'atletisme abans esmentat.

Declarat l'interès insular pel Ple del Consell, l'apartat 4 de l'article 149 de la LUIB estableix que en la tramitació del projecte és preceptiva l'audiència a l'Ajuntament afectat per un termini d'un mes, i aquest s'ha de pronunciar sobre la conformitat o la disconformitat del projecte amb el planejament urbanístic vigent. Una vegada transcorregut el termini d'un mes, l'òrgan competent per autoritzar-lo o aprovar-lo podrà continuar-ne la tramitació.

Atès el que disposa l'apartat 2 de l'article 149 de la LUIB, en relació amb l'article 65.1 de l'Estatut d'autonomia i l'article 17.1.cc) de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, pel que fa a la competència del Ple del Consell per a l'adopció del present acord;

Primer. Declarar inversió d'interès insular les obres per a la construcció d'una pista d'atletisme amb grades cobertes i edifici de serveis que es contenen a l'avantprojecte a què s'ha fet referència als antecedents, a ubicar a Ciutadella, parcel·la 90, del polígon 4 del cadastre rústic, identificada amb la referència cadastral 07015A004000900000OY i inscrita en el Registre de la Propietat de Ciutadella amb el núm. de finca 436 de Ciutadella, foli 142, llibre 65, tom 290, de titularitat municipal, tot l'anterior de conformitat amb el que estableix l'article 149.2 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i la resta de normativa concordant.

Segon. Notificar aquest acord a l'Ajuntament de Ciutadella.

Tercer. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Maó, 3 d'octubre de 2024

Per delegació del president La secretària Rosa Salord Olèo (DP 129/2023, de 27 de juliol) (Boib núm. 106, de 29 de juliol de 2023)