BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 28 de Maig de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,

RESOLC FORMULAR

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte d'Instal·lació de planta de formigó a la Pedrera de Son Amat (núm. de registre miner de les Illes Balears 3), camí de Son Amat, s/n, que forma part del polígon 14, parcel·les 88, 89, 90, 99, 105, 120, 134, 135, 138, 143, 156, 284, 286, 287, 288, 289, 290 i 297 del TM Porreres, en els termes següents: 

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou:

a) Al punt 9 del grup 4 (Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls):

• Instal·lacions per fabricar ciment, clínquer o formigó preparat amb una capacitat superior a 50 t/dia 

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació. 

Antecedents:

- Durant l'anàlisi tècnica de l'expedient es comprova que l'estudi d'impacte ambiental no aporta informació imprescindible per a la formulació de la DIA i, per tant, es requereix en data de 07 de desembre de 2023 que s'esmenin les deficiències i se sol·licita que s'aporti el següent contingut:

• Examen multicriteri d'altres ubicacions dins el sector seleccionat, identificació i valoració d'impactes de l'alternativa escollida i de les altres alternatives, s'indiqui quan es desmantellarà la planta i s'adjunti un pla de gestió de residus, anàlisis dels nivells de renou i pols a la fase de funcionament tenint en compte l'efecte sinèrgic i acumulatiu amb les altres instal·lacions properes, control del compliment dels nivells de pols i renous permesos per la normativa, ampliar el radi d'anàlisi de la conca visual a 3 km, descriure mesures preventives i correctores específiques per al projecte i les pertinents partides pressupostàries, a més, d'un pla de vigilància que garanteixi el compliment de les mesures proposades.

- En data 22 d'abril de 2024 es va emetre ofici d'audiència prèvia a la resolució de l'expedient atès que no s'havia remès la informació sol·licitada.

- En data 29 d'abril de 2024 es rep la informació d'esmena de deficiències i els informes del Servei d'Estudis i Planificació, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Servei de Patrimoni Històric i del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

1. Descripció i ubicació del projecte

El projecte consisteix a instal·lar una planta de formigó en la pedrera Son Amat per tal d'abastir la planta de formigó amb els àrids produïts en l'explotació. L'establiment de benefici es troba dins del perímetre de la pedrera Son Amat – Camí Son Amat, s/n, CP 07260 del municipi de Porreres, Mallorca. La planta s'ubicarà a les coordenades UTM (Fus31): X: 500580, I:4371182, se situarà en l'extrem sud oest de l'explotació, en una zona ja explotada i situada 30 m per sota del terreny natural.

La planta de fabricació de formigó preparat i serà explotada per l'entitat HORMORT BALEARES, SA. La relació entre titulars es regularà mitjançant la formalització d'un contracte que s'ajusti a dret. El titular de l'establiment de benefici tindrà la consideració de contractista. Actualment, l'empresa HORMORT BALEARS SA es dedica a la fabricació de formigó en unes instal·lacions ubicades a Marratxí, utilitzant els àrids de la pedrera Son Amat. Per tant, amb la nova ubicació de la planta de formigó a la pedrera de Son Amat, ja no serà necessari realitzar el transport dels àrids de l'explotació fins a la planta de formigó.

Segons l'estudi d'impacte ambiental (EsIA): El projecte ocupa uns 3.119 m2 de superfície útil. L'activitat de la planta consisteix en la fabricació de formigó a partir dels àrids explotats a la pedrera Son Amat. La planta de fabricació de formigó serà de tipus discontinu i es projecta per a una capacitat de producció de 8000 m3/any, amb un volum màxim aproximat de 120 m3/hora de formigó dosificat. El funcionament del conjunt és força senzill, format bàsicament per dues seccions diferenciades: una corresponent al grup de dosificació d'àrids, que comprèn l'emmagatzematge, distribució i pesatge dels àrids amb la seva estructura, i l'altra és la corresponent al grup de dosificació de ciment que està format per les sitges de ciment amb el seu pesatge, transport a mescla i estructura.

2. El procés de fabricació del formigó:

El procés consisteix en la dosificació i mescla de les quantitats adequades d'àrids, ciment i aigua (amb els additius necessaris, si escau) per obtenir el formigó preparat destinat a la indústria de la construcció.

Els àrids procedeixen de la pròpia pedrera de Son Amat i es transportaran utilitzant els vials interns fins a la zona de recollida de materials per a formigó. Aquests materials es carreguen a la tremuja d'àrids, formada per 4 compartiments de 20 m3 cadascun on s'emmagatzemaran els àrids de diferents granulometries (fins i gruixuts). Aquesta càrrega es fa mitjançant una cinta mòbil. Des d'aquests compartiments, mitjançant un sistema de cinta dosificador (pesador), es descarreguen les quantitats adequades de cada àrid.

D'altra banda, el ciment, que es troba emmagatzemat en dues sitges, es descarrega per la part inferior d'aquestes mitjançant un cargol sense fi, que aboca sobre la tremuja dosificadora (pesador) de ciment, que al seu torn aboca sobre la tremuja dosificadora d'àrids. La cinta amb els materials ja pesats descarrega sobre una altra que trasllada directament l'àrid i el ciment al camió cisterna formigonera.

Per obtenir formigó, l'aigua se subministra directament a la formigonera, alhora que l'àrid i el ciment mitjançant dosificació per una vàlvula de tancament pneumàtica i un conjunt d'aspersors i es controla mitjançant un cabalímetre instantani. La descàrrega de l'aigua es realitza directament sobre la cisterna formigonera mitjançant un anell tòric de distribució situat al canal de descàrrega, simultàniament amb el ciment i l'àrid, la qual cosa disminueix apreciablement la possibilitat de la producció de pols, ja que aquest anell està foradat convenientment perquè formi una cortina circular d'aigua a la descàrrega per evitar així el possible aixecament o emissió de pols provocat en carregar la dosificació sobre la cisterna formigonera.

El conjunt àrids-ciment-aigua serà controlat per un ordinador que té introduïdes les proporcions, en pes, de cada component, i es poden modificar els paràmetres segons les necessitats de producció. Es podran afegir additius al formigó, si cal, per la qual cosa es projecten dos tancs de 12.000 litres cadascun, per al seu correcte emmagatzematge. 

3. Instal·lacions i equips:

• Tremuja d'àrids de 80 m3, formada per 4 compartiments de 20 m3.
• Dosificador (pesador).
• Cintes transportadores.
• Dues sitges d'emmagatzemament de ciment de 50 m3.
• Sistema dosificador de ciment.
• 3 dipòsits d'aigua de 20.000 litres cadascun.
• 2 dipòsits d'emmagatzemament d'additius de 12.000 litres de capacitat cadascun.
• 2 bases de decantació.
• Instal·lació neumàtica, grup electrogen i dipòsit de gasoli de 1.900 l.
• Oficina (s'instal·larà una caseta d'obra prefabricada de 18,70 m2 on s'ubicarà l'oficina, el bany i el vestuari).
• Fosa sèptica (s'instal·larà un sistema autònom de depuració de 16 m3).

4. Pel que fa a les matèries primeres i els combustibles:

Subministrament energètic: Es comptarà amb un generador (grup electrogen) de 1.400 KVA, alimentat amb gasoil. Per alimentar aquest generador, s'instal·larà un dipòsit de gasoil de 1.900 litres de capacitat.

L'aigua: L'abastament d'aigua es fa a través d'un pou (sondeig A-7593) situat a la pedrera (CAS-1005) que compte amb autorització d'extracció de 28.800 m3 anuals per a ús industrial. La mitja de consum anual de la pedrera és de 4.500 m3 i la demanda de la planta de formigó és de 1.500 m3 anuals, per tant, amb la nova planta s'incrementarà a un consum de 6.000 m3 anuals, sense arribar al volum màxim autoritzat de 28.800 m3.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Segons el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) la parcel·la de l'explotació Son Amat està situada parcialment dins sòl rústic comú, dins la categoria de sòl rústic de règim general (SRG) i parcialment dins sòl rústic protegit, dins la categoria d'Àrees naturals d'especial interès (ANEI). No obstant això, l'àmbit on se situarà la nova planta de formigó està situada dins sòl rústic protegit, dins la categoria d'Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI). En qualsevol cas, segons indica l'EsIA, es tracta d'una àrea que es troba explotada sense cap valor natural a protegir com es va manifestar a la Declaració d'Impacte Ambiental favorable de 2017, en la qual s'imposaren mesures compensatòries per la impossibilitat de retornar el medi alterat al seu estat inicial.

2. El projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) ni forma part de Xarxa Natura 2000.

3. L'àmbit del projecte es troba fora de Zona d'Interès Miner (ZIM).

4. L'àrea d'implantació no es troba afectada per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables. 

5. Respecte a les aigües subterrànies, la zona d'actuació se situa sobre la massa d'aigua 1815M1 «Porreres». En l'àmbit de la pedrera existeix un pou (sondeig A-7593) per a ús industrial (CAS-1005).

La zona on s'ubica el projecte correspon a terrenys amb vulnerabilitat d'aqüífers moderada.

6. Pel que fa a la vegetació existent, l'àrea d'actuació es troba desproveïda de vegetació. Els hàbitats més propers es troben a uns 500 metres a l'oest i 600 metre al nord-est i corresponen als hàbitats Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae, Anthyllido cytisoidis-Teucrietum majorici i Hypochoerido-Brachypodietum retusi. A uns 900 metres al nord-est es localitza l'hàbitat Anthyllido cytisoidis-Teucrietum majorici y Hypochoerido-Brachypodietum retusi. 

7. Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 4079, 4170, 4171, 4089, 4180, 4181, 4099, 4190, 4191 del Bioatles de la IDEIB que ocupen la totalitat de la superfície de la parcel·la consta la presència de les espècies catalogades següents:

a) Incloses dins el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer): 

• Bitó (Botaurus stellaris) 
• Sebel·lí (Burhinus oedicnemus) 
• Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus)
• Mussol banyut (Asio otus)
• Passaforadí (Troglodytes troglodytes)

b) Incloses en el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció (Decret 75/2005, de 8 de juliol): 

• Llampúgol, Aladern (Rhamnus alaternus).
• Cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus).

8. Segons el PTIM, part de l'àmbit on s'implantarà la planta està afectat per una àrea de prevenció de risc d'erosió. Cal assenyalar que la zona on se situarà la planta de formigó es troba alterada a cota +135 aproximadament.

9. La zona d'actuació es troba a uns 60 metres a l'Oest d'una zona catalogada com a Zona d'Alt Risc d'incendi forestal (ZAR). Cal tenir en compte que l'àrea d'actuació es troba a cota 135 msnm i el sòl natural corresponent a la ZAR a cota 160 msnm.

10. La parcel·la està situada majoritàriament en la Unitat del Paisatge UP7-Migjorn, mentre que una petita part està situada dins la Unitat del Paisatge UP9-Pla. No obstant això, l'àmbit on es situarà la nova planta de formigó està situada dins la Unitat del Paisatge UP7-Migjorn. En relació amb el paisatge, l'explotació està situada parcialment en una zona de grau de valoració paisatgístic alt, molt alt i extraordinari i, en part, en una zona de grau de valoració paisatgística moderada. Amb tot i això, l'àmbit on se situarà la nova planta de formigó està situada dins una zona de grau de valoració paisatgística moderada.

11. D'acord amb l'EsIA, no hi ha afeccions a elements patrimonials.

12. Confrontant a la pedrera Son Amat es troba la pedrera Montision II i a uns 1600 metres al nord-est, el centre de pretractament i transferència de residus de Mac Insular.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Fase d'informació pública

En el BOIB núm. 116 de 22 d'agost de 2023 i en el Diari de Mallorca del 15/09/2023, es va publicar l'anunci sobre Informació pública sobre l'Estudi d'impacte ambiental, Projecte d'instal·lació d'una planta de formigó de la pedrera Son Amat (registrada en el Registre Miner de les Illes Balears amb el núm. 3), camí de Son Amat, s/n, que forma part del polígon 14, parcel·les 88, 89, 90, 99, 105, 120, 134, 135, 138, 143, 156, 284, 286, 287, 288, 289, 290 i 297 del TM de Porreres, per un termini de trenta dies, i es va rebre una al·legació. 

D'acord amb l'al·legació rebuda en data 09 de setembre de 2023 (BOIB núm.125) es va publicar la correcció d'errors de la informació pública publicada en el BOIB núm. 116 de 22 d'agost de 2023.

El servei de Mines, mitjançant ofici signat electrònicament per la cap del Negociat V, indica que a data 10 d'octubre de 2023 no té constància de la presentació d'altres al·legacions durant el tràmit d'exposició pública de projecte de l'explotació de referència.

3.2. Consulta a les administracions afectades

En data 17 d'agost de 2023 el Servei de Mines, d'acord amb l'art. 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, sol·licita consulta a les següents administracions afectades: Servei de Salut Ambiental, Servei d'Estudis i Planificació, Domini Públic Hidràulic (DPH), Servei d'Aigües Subterrànies, Servei de Residus i Sòls Contaminats, Servei de Planificació del Medi Natural, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Servei de Protecció d'Espècies, Servei d'Espais Naturals, Direcció Insular de Territori i Paisatge, Direcció Insular de Patrimoni, Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera i Ajuntament de Porreres.

3.3. Informes rebuts

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, signat en data 06 de juliol de 2023 que conclou:

 «1. El titular de la planta de formigó ha de sol·licitar a la Direcció General d'Economia Circular Transició Energètica i Canvi Climàtic la seva autorització com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup B. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on detalli totes les operacions a realitzar, tipus i quantitats estimades de combustibles, matèries primeres i producció. Entre d'altres, haurà d'identificar la maquinària de la, així com grups electrògens auxiliars, indicant les potències tèrmiques de cada equip. 

A la pàgina web: http://atmosfera.caib.es, apartat sobre Activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (APCA), http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do? key=M145&lang=CA&cont= 3200 apareixen els models, guies i documentació necessària per sol·licitar l'autorització com APCA.

Referent al grup electrogen que projecten instal·lar a la planta, per ser una MIC nova, el titular de la planta de formigó l'haurà de registrar al registre MIC. 

S'adjunta l'enllaç per accedir al tràmit telemàtic habilitat: https://www.caib.es/seucaib/ca/tramites/tramite/3960048

2. Degut a l'estalvi de gasoli i, per tant, la disminució d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, es considera una opció adequada el trasllat de la planta de formigó.»

- Segon Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, signat en data 16 d'octubre de 2023, el qual informa:

«Canviar l'apartat de conclusions de l'informe 141/23-CA en els termes següents:

Allà on diu:

3. Degut a l'estalvi de gasoli per tant la disminució d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, es considera una opció adequada el trasllat de la planta de formigó a la pedrera, sempre que sigui un trasllat de la planta de Marratxí i no la instal·lació d'una planta nova.

Ha de dir:

3. S'han de tenir en compte, a més de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la fase de manteniment/funcionament, les emissions degudes a la construcció/instal·lació, i explicar per què s'ha triat aquesta maquinària i instal·lació amb objectiu de minimitzar les emissions. A més, el càlcul pot servir per estimar quan en la fase de funcionament es compensaran les emissions de construcció.

Si es coneixen es podrien presentar igualment les emissions degudes al desballestament.»

D'acord amb la documentació d'esmena de deficiències aportada, signada en data 23/04/204 per María Teresa Oms Molla de la consultora Gemax (d'ara endavant Addenda), en resposta als requeriments anteriors indica:

• Se sol·licitarà l'autorització APCA (grup B per al grup electrogen i grup C per a emissions no canalitzades i difuses) i es realitzarà la inscripció del grup electrogen en el registre MIC, en cas que la Declaració d'Impacte Ambiental sigui favorable, durant el procés d'obtenció de les autoritzacions per a realitzar l'activitat i muntatge i sempre abans de la posada en servei de la planta.
• S'aporta un càlcul de les emissions GEI associades a la fase d'obra de 988,2 tCO2eq i per a la fase de desmantellament de 323,544 tCO2eq. Conclouen que les emissions associades a la fase d'obres i de desmantellament quedaran compensades en els primers sis mesos de funcionament de la planta.

- Informe del Servei d'Ordenació del Territori, signat en data 06 d'octubre de 2023 que comunica: «s'informa favorablement el projecte amb les observacions següents:

1) Cal tenir en compte que s'haurà de sol·licitar informe a l'administració competent en la matèria de medi ambient, en relació amb l'àmbit afectat per una àrea de prevenció de risc d'erosió (APR-E).

2) Seria convenient ampliar el radi d'anàlisi de la conca visual de la nova instal·lació a 3 km, ja que es considera que 1 km és una distància insuficient per analitzar la visibilitat i l'impacte paisatgístic des de l'entorn.

3) Seria convenient incloure la implantació de la planta de formigó així com el seu desmantellament en el Pla de Restauració, per tal d'avaluar i adaptar, si cal, el Pla de restauració així com assegurar el desmantellament de la planta de formigó una vegada finalitzi l'explotació de la pedrera.

4) Cal recordar que s'haurà de complir la Norma 44 del PTIM referent a contaminació lumínica

5) Cal recordar que s'haurà de complir la Norma 45 del PTIM en relació amb la contaminació acústica.»

L'Addenda aporta l'anàlisi de conca visual a 3 km en el qual conclou que la valoració de l'impacte paisatgístic es manté com a No significatiu-Compatible i no són necessàries mesures addicionals a les previstes.

També inclouen una il·lustració amb la implantació proposada de la planta i s'indica que respecte al desmantellament, la zona ocupada forma part del projecte de restauració aprovat per a la pedrera de Son Amat, per tant, queda garantit el seu desmantellament i restauració paisatgística de tota la pedrera.

Indiquen que el funcionament de la planta és en horari diürn, que està ubicada dins la pedrera en un entorn industrial i amb accés controlat per la qual cosa no requereix d'il·luminació nocturna. També s'afirma el compliment de la Norma 45 del PTIM.

- Informe del Servei de Planificació al Medi Natural, signat en data 01 de setembre de 2023, el qual comunica: «que la instal·lació que es demana no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)».

- Informe del Servei de Salut ambiental, signat en data 01 de setembre de 2023 que conclou: «S'informa favorablement condicionat al compliment dels condicionants i les mesures preventives i correctores establertes al projecte de referència.»

- Informe del servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, signat en data de 17 de novembre de 2023 que informa: «Dins la zona de la pedrera afectada per la planta de formigó, no hi ha localitzat cap Bé d'lnterés Cultural o Bé Catalogat o element patrimonial.»

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, signat en data 04 d'octubre de 2023 que conclou: «Entre la planta de formigó i la zona ZAR haurà d'haver una franja de 30 metres amb baixa càrrega de combustible d'acord amb la Resolució del conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021, d'aprovació de les instruccions per determinar les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbano-forestal.»

D'acord amb l'Addenda, la ZAR s'ubica a uns 60 metres de localització prevista per a la planta de formigó, els primers 35 metres es corresponen a una franja de talussos i bermes on no es dona acopi de materials, no hi ha coberta vegetal, no es realitzen activitats susceptibles de produir espurnes, no s'emprarà maquinària i equips en terreny forestal i àrees confrontants de prevenció, no es preveu l'ús de material combustible, ni crema de materials o residus, no es permetrà l'abandonament de materials, residus o fems o material combustible susceptible d'originar un incendi i no s'impedeix ni dificulta el normal desenvolupament de la servitud d'ús prevista a l'article 48.6 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests. 

- Informe del Servei d'Estudis i Planificació, signat en data 28 de novembre de 2023 que informa favorablement sobre el projecte.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

S'analitzen alternatives d'ubicació i l'alternativa zero:

- Alternativa zero: Alternativa de no actuació. Es descarta atès que mantenir la planta de formigó actual suposa més emissions de GEH i altres contaminants, renous i majors costos operatius. A més, no s'identifica cap factor que es pugui veure afectat de forma crítica.

- Alternativa d'ubicació dins la pedrera: descarten les ubicacions en explotació/restauració N, NO, SE, ni a la plataforma de la pedrera perquè interferiria amb els treballs actuals de la pedrera i de la instal·lació de benefici. També descarten el sector Est atès que està ocupat per l'entrada a l'explotació, s'ubiquen les oficines i instal·lacions de manteniment. A la plataforma, a més de ser una zona d'explotació s'hi troba la planta de trituració, mòlta i classificació d'àrids, així com les pistes per al transport de material des dels bancs actius i la planta d'aglomerat asfàltic, per la qual cosa no hi ha espai per altres instal·lacions.

 Per tot l'anterior, es proposa l'alternativa d'ubicació en el sector sud. 

- Alternatives dins el sector Sud: d'acord amb els plànols de zonificació de la pedrera el sector Sud es divideix en dues zones. Per raons d'espai, riscos de seguretat i per interferir amb el pla de restauració de la pedrera es descarta per ser inviable la zona 2.

Dins la zona 1 presenten tres alternatives:

• Alternativa 1: alternativa seleccionada 
• Alternativa 2: ubicar la planta en el sector NE de la zona 1
• Alternativa 3: ubicar la planta en un terreny natural dins el perímetre autoritzat de la pedrera, però en una zona que es preveu explotar a partir de l'any 30.

Per a la selecció de la millor alternativa presenten una valoració multicriteri i s'adjunta la següent taula: 

Criteri	Alt 1	Alt 2	Alt 3
Orografia	2	-1	-2
Accessos	2	-1	-2
Serveis	2	2	2
Interferència amb el Pla d'explotació i Restauració	2	-1	-2
Atmosfera	2	-1	-2
Sòl	2	2	-2
Flora i Fauna	2	2	-2
Espais protegits	2	2	-2
Riscos	2	2	2
Molèsties a població	2	-1	-2
Impacte Visual	2	2	-2
Total	22	7	-18

Per tant, l'alternativa 1 és l'alternativa ambientalment més avantatjosa. 

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en:

• Medi Físic: atmosfera, geologia i sòl, hidrologia i risc d'incendis.
• Medi Biòtic: flora i fauna i espais protegits.
• Medi socioeconòmic: paisatge, població i entorn socioeconòmic, recursos naturals i elements patrimonials.

A la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Ocupació del sòl.

b) Moviments de terres i construcció de la solera.

c) Emmagatzemament de materials i maquinària d'obra.

d) Tràfic de maquinària i vehicles.

e) Implantació de nous equipaments.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), geologia i sòl, la hidrologia, la flora, la fauna, el paisatge, generació de residus i consum dels recursos naturals.

Impactes positius sobre l'economia local, crearan llocs de feina.

Pel que fa a la fase d'explotació, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Transport i acopi de materials.

b) Fabricació de formigó.

c) Tractament d'aigües residuals.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), la hidrologia, riscs d'incendis, flora i fauna, impacte visual, residus i consum de recursos naturals.

Impactes positius sobre el canvi climàtic. D'acord amb la documentació aportada, la nova planta de formigó es situarà en l'extrem sud-oest de l'explotació, en una zona ja explotada i situada 30 m per sota del terreny natural. Actualment, l'empresa HORMORT BALEARS SA es dedica a la fabricació de formigó en unes instal·lacions ubicades en Marratxí, utilitzant els àrids de la pedrera Son Amat. Per tant, amb la nova ubicació de la planta de formigó en la pedrera de Son Amat, ja no serà necessari realitzar el transport dels àrids de l'explotació fins a una planta de formigó amb l'estalvi de gasoil i emissions associades. A més, d'acord amb l'EsIA aportat, la ubicació de la planta de formigó en un entorn ja alterat a una cota inferior fa que el projecte no suposi efectes negatius sobre la fauna, flora o paisatge. 

Impactes positius sobre economia i qualitat de vida, mobilitat i consum de combustibles fòssils.

A la fase de desmantellament, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desmuntatge i retirada d'equips.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou) i el sòl.

De l'anàlisi dels impactes, es detecten efectes tant positius com negatius. Els negatius més significatius es concentren en:

- El medi atmosfèric a la fase d'obres per emissions de gasos i partícules dels vehicles i maquinària i pel moviment de terres. Qualitat sonora a totes les fases del projecte.

L'Addenda presenta una anàlisi del nivell de renou i pols a la fase de funcionament tenint en compte l'efecte sinèrgic i acumulatiu amb la resta d'instal·lacions properes el qual esmenta que la nova planta de formigó no incrementarà de forma significativa l'emissió de partícules, no es preveuen efectes sinèrgics per emissions de pols, la presència de la planta incrementa lleugerament el nivell de renou en els receptors més pròxims passant de 38,9 a 39,18 dBA (valors molt inferiors al màxim establert per la legislació que és de 55 dBA), per tant, no s'espera que els nivells de pols i renou superin el màxim permès per la legislació.

- El medi hidrològic es podria veure afectat per filtracions accidentals a les fases d'obra i funcionament. Les aigües residuals que es generen en els lavabos seran tractades a la mateixa instal·lació mitjançant fosa sèptica (Sistema autònom de depuració de16m3 segons les directrius de l'article 70 del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB), aprovat pel Reial Decret 49/2023, de 24 de gener.), es podran produir impactes sobre el sòl i les aigües subterrànies, a més de la generació de llots procedents del tractament de les aigües. En relació amb la possible afecció a l'estat de la massa d'aigua subterrània, segons les dades de la Direcció General de Recursos Hídrics, l'aqüífer el constitueixen les dolomies que s'exploten a la pedrera i el nivell freàtic es troba a la cota aproximada +30 msnm, això suposa més de 100 m de la cota de fonamentació de la planta de formigó, per tant, es considera que disminueix el risc de contaminació de la massa d'aigua.

-Vegetació i fauna: la producció de pols i renou i emissió de gasos afecten la vegetació de l'entorn i la fauna, cal tenir en compte el projecte se situa a una àrea on es realitzen activitats extractives i no disposen de vegetació ni fauna directa a la que afectar.

- Referent als residus, a la fase d'obres, poden generar-se residus, principalment Residus de Construcció i Demolició (RCD). No obstant això, atès que es tracta d'una petita obra civil, l'impacte serà de baixa magnitud i, a més, els residus es gestionaran adequadament seguint la normativa vigent.

Quant a la fase de funcionament es produiran residus assimilables a urbans a la zona d'oficines i llots de la fosa sèptica quan es buidi. Això no obstant, atès que els residus es generen puntualment i en quantitats limitades, el seu impacte es considera irrellevant.

Les restes de formigó i aigües de rentatge de les formigoneres es reutilitzaran en el procés, per tant, s'evitarà la generació de residus.

Quant a la fase de desmantellament presenten un pla de gestió de residus on s'aporten mesures per a prevenir residus, planificació de la demolició, mesures de separació de residus, tipus i quantitats de residus resultants del desmantellament i demolició, destí dels residus i el control documental.

- Quant al paisatge, l'estudi paisatgístic aportat analitza la conca visual de l'explotació en un radi d'1km al voltant de la nova planta de formigó. Així, conclou que la major visibilitat de la nova instal·lació es troba en la vessant meridional del Puig de Montisión on no hi ha llocs de possible concentració d'observadors i qualifica l'impacte visual com no significatiu compatible sense que siguin necessàries mesures addicionals a les previstes a la pedrera.

Quan els impactes positius:

- Medi socioeconòmic: la instal·lació de la planta de formigó a la pedrera reduirà el trànsit de vehicles reduint les emissions i l'ocupació de les vies de comunicació millorant la mobilitat. A més, es crearan llocs de feina.

- Canvi climàtic: l'EsIA inclou una comparativa de les emissions GEH que s'estalvien en gasoil del transport, pel fet que la planta de formigó estigui situada a la mateixa pedrera, en comparació amb la planta que actualment té el contractista Hormort al polígon de Marratxí, el qual s'estima en 14,35 tCO2/any.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius. 

Mesures generals: adequada planificació, accés restringit, emprar camins i vies d'accés existents, maquinària en bon estat de manteniment, manteniment i reparació de vehicles a tallers autoritzats, manteniment de l'ordre i neteja a l'obra, limitació de velocitat, reparació de la maquinària que produeixi renous anòmals, equips amb silenciadors, pavimentació de l'àrea on es col·locarà el grup electrogen i el dipòsit de combustible, rentatge d'elements que utilitzin formigó mitjançant la bassa de decantació, tractament immediat dels vessaments accidentals i entrega a gestor autoritzat, formació adequada dels empleats, instal·lació d'extintors, compliment de l'establert en el decret 125/2007, de 5 d'octubre i el decret 212/2002, de 22 de febrer, i correcta segregació i gestió dels residus.

Mesures específiques: pavimentació total de la planta incloses les instal·lacions auxiliars, situació de la planta en una zona en els talussos al sud actuen com a barrera física a la dispersió, mètodes d'emmagatzematge confinat, instal·lació de fosa sèptica amb filtre percolador o d'oxidació total, buidatge periòdic dels llots de la fosa sèptica i entrega a gestor autoritzat, reg periòdic de la zona d'acopis i no pavimentada, confinament dels equips que manegen àrids fins, alçada d'acopis de terra i àrids controlada, dipòsit de combustible de doble paret i limitació de velocitat.

Mesures addicionals: les tremuges d'emmagatzematge tindran bandes de pvc tipus cortina en el front de descàrrega, emmagatzematge de ciment a sitges amb filtre de màniga amb captador de pols a la seva base, evitar carregar les cintes fins a les voreres, càrrega a camió formigonera mitjançant bandes de protecció de pvc, càrrega i descàrrega amb poc vent, els punts de càrrega i descàrrega de materials disposaran de captadors, tancaments i/o sistemes d'assentament de pols, elements situats a l'exterior hauran d'estar carenats, les pales mecàniques durant la maniobra de descàrrega del camió reduiran l'alçada de caiguda i elegiran la millor posició, moderació de la velocitat dels vehicles, reduir la velocitat de descens i alçada de la caiguda de producte, reg dels vials, humectació dels acopis en èpoques seques, limitació de l'ús de dispositius de senyalització acústica d'emergència, paralitzar l'activitat de reparació o de manteniment de vehicles en cas d'avaria, accident o vessaments fins a esmenar les deficiències i la correcta gestió de residus.

Mesures fase desmantellament: recuperació de materials reutilitzables i correcta separació dels reciclables, inventari de residus en funció de característiques i codi LER, planificació del desmantellament d'acord amb els diferents elements constructius, tasques de desballestament de forma selectiva, reutilització i venda de la part mecànica, dipòsit dels residus a les zones d'emmagatzematge designades que es trobaran senyalitzades, entrega de residus a gestors autoritzats perquè els reciclin, els residus perillosos es recolliran en contenidors estancs i degudament etiquetats que s'emmagatzemaran sota coberta, no utilitzar dipòsits soterrats o encastats, els residus que puguin vessar seran emmagatzemats sota coberta i sobre paviment impermeable i disposar de cubetes per a retenció dels vessaments accidentals, s'utilitzaran contenidors pels residus mesclats de construcció i demolició, els contenidors se situaran dins l'obra evitant l'accés a persones alienes i es vigilarà l'ordre, neteja i es conservaran en bon estat els contenidors i cubetes de retenció.

Valoració d'impactes: tots els impactes de la fase d'obres es valoren com a compatibles, per a la fase de funcionament els impactes negatius se centren en la producció de pols i renous que queden compensats per la reducció d'emissions associades al transport de matèries primeres per haver situat la planta dins la mateixa pedrera. A la fase de desmantellament es poden produir emissions de pols i renous i residus, però també tindrà un impacte positiu sobre el paisatge i l'economia.

4.2 Producció i consums:

A l'EsIA es presenta com Annex II, l'estudi de consum energètic i emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). En aquest annex es posa de manifest que l'energia necessària per a la planta de formigó prové del gasoli, on els dos principals consumidors són la maquinària mòbil i el grup electrogen. El consum d'aquest combustible s'estima en 9600 l/any. Finalment, en aquest apartat es fa una comparativa de les emissions GEH que s'estalvien en gasoil del transport, pel fet que la planta de formigó estigui situada a la mateixa pedrera (evita el consum de 15.096 L/any de gasoli), en comparació amb la planta que actualment té el contractista Hormort al polígon de Marratxí, el qual s'estima en 14,35 tCO2/any.

Per tant, fabricar el formigó a la pedrera redueix el consum de matèries naturals i també les emissions associades al transport, per la qual cosa es considera positiu per al consum de recursos naturals i per al factor atmosfera.

El consum d'aigua previst per a l'explotació és de 1.500 m3/any, sumats als 4.500 m3/any consumits per la pedrera no arriben als 28.000 m3/any de capacitat autoritzada per al pou. 

4.3 Vulnerabilitat del projecte respecte al canvi climàtic:

L'EsIA conclou: ...el projecte d'estudi se situa allunyat de les zones amb riscos d'inundació i no té elements en altura susceptibles de veure's afectats per ratxes intenses de vent. A més, està allunyada de la zona litoral, per tant, no es veurà afectat pel previsible increment del nivell del mar. Està ubicat dins una àrea amb riscos d'erosió. La zona amb risc de lliscament se situa a 500 m.

El projecte no incrementa el risc d'erosió, si bé el projecte de restauració aprovat i en execució suposa la creació de bancals i bermes amb menys pendent i revegetació, cosa que redueix el risc d'erosió. L'increment de temperatura anual i la disminució de precipitacions en forma de pluja poden tenir com a conseqüència general un risc d'incendi més gran. No hi ha vegetació a l'entorn immediat per estar a l'interior del planter. La zona de projecte té un risc baix d'incendis, però a una distància inferior a 100 m hi ha un bosquet que es qualifica com a ZAR (zona d'alt risc d'incendi).

4.4 Desmantellament de la planta.

En relació amb la interferència amb el Pla de restauració de la pedrera, el promotor afirma que “no hi haurà modificacions en el Pla de restauració, ja que la instal·lació serà totalment desmantellada prèviament a la seva interferència amb el Projecte d'explotació i el Pla de restauració aprovats”.

D'acord amb el pla de restauració aprovat, la zona on se situarà la planta de formigó se situa en el sector sud, a una zona ja alterada a cota +135 aproximadament. S'aporten els plànols d'avanç de la restauració per als anys 10,15, 20, 30, 40, 50 i 60 en els quals es pot comprovar que la interferència es produirà entre els anys 50 i 60, és a dir, entre els anys 2066 i 2076. Per tant, entre els anys 2066 i 2076 s'ha de desmantellar la planta.

4.5 Seguiment Ambiental.

L'estudi d'impacte ambiental inclou un programa de vigilància ambiental que té com a objectius garantir la correcta execució i compliment de les mesures preventives i correctores proposades i comprovar la seva eficàcia, detectar impactes no previstos i veure l'evolució dels elements del medi més significatius.

En aquest seguiment, el promotor estableix una sèrie de controls sobre la qualitat de l'aire, aigües i sòl, fauna i flora i protecció de l'entorn de la instal·lació.

4.6 Pressupost

El projecte té un pressupost de 61.332,02 euros, que inclou el moviment de terres, cimentació, construcció, control de qualitat i seguretat i salut. A l'Addenda s'inclou un pressupost per als contenidors de recollida i contractació de gestor autoritzat, dipòsit de gasoil, fosa sèptica, mesures de prevenció, verificació OCA, control d'emissions grup electrogen, contenidors de recollida i contractació de gestor autoritzat, control d'efluents i buidat de llots i gestió de residus amb un total de 50.420 euros.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte d'Instal·lació de planta de formigó a la Pedrera de Son Amat (núm. de registre miner de les Illes Balears 3), camí de Son Amat, s/n, que forma part del polígon 14, parcel·les 88, 89, 90, 99, 105, 120, 134, 135, 138, 143, 156, 284, 286, 287, 288, 289, 290 i 297 del TM Porreres., redactat per l'enginyer de mines, Mauro Fernández García amb núm. de col·legiat 28B, en data de juliol de 2023, atès que es pot concloure que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'Addenda de l'Estudi d'Impacte Ambiental signada per María Teresa Oms Molla, de la consultora Gemax, en data de 23 d'abril de 2024, i les següents condicions:

1. El desmantellament de la planta no haurà d'interferir amb les previsions del Pla d'explotació/restauració de la pedrera aprovat.

2. El pla de vigilància ambiental haurà d'incorporar el seguiment i control amb una periodicitat mínima anual de l'estabilitat dels talussos d'explotació existents als voltants de la planta.

3. S'haurà de sol·licitar l'autorització APCA (grup B per al grup electrogen i grup C per a emissions no canalitzades i difuses) i realitzar la inscripció del grup electrogen en el registre MIC.

4. Caldrà disposar al voltant de la planta quantitat suficient de sepiolita per poder controlar qualsevol tipus de vessament accidental.

Es recorda: 

• El titular del sistema autònom de depuració o dipòsit estanc haurà de presentar declaració responsable davant l'AH de la instal·lació d'aquest sistema, a la qual s'acompanyarà de document acreditatiu d'adquisició i instal·lació, característiques tècniques, rendiment en el primer cas, així com el pla de manteniment d'aquest. La direcció general competent en matèria de recursos hídrics facilitarà el model de declaració responsable.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. 

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics. 

 

(Signat electrònicament: 18 de setembre de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá