Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA D'HABITATGE, TERRITORI I MOBILITAT
Núm. 613869
Resolució de la directora general d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental per la qual es formula la declaració d'impacte ambiental sobre el Projecte d’ampliació de les activitats extractives i planta de benefici de la pedrera Can Banyeta (núm. 430), que forma part de la parcel·la 70, polígon 14, del TM de Campos (Exp. 49A-2024)
Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 23 de maig 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,
RESOLC FORMULAR
La declaració d'impacte ambiental sobre el Projecte d'ampliació de les activitats extractives i planta de benefici de la pedrera Can Banyeta (núm. 430), que forma part de la parcel·la 70, polígon 14, del TM de Campos, en els termes següents:
DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL
El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.
Per tant, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental, d'acord amb l'art. 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21 del Decret Legislatiu 1/2020.
A més, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment CMAIB.
1. Informació del projecte
El promotor és Excavacions Colometa, S.L.U. i l'òrgan substantiu la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia. DG d'Indústria i Polígons Industrials. Servei de Mines.
L'àmbit del projecte s'ubica en una part de la parcel·la 70, polígon 14 del terme municipal de Campos. S'accedeix per camí de terra des del pk 44 de la carretera Ma 19 Campos – Santanyí. La superfície autoritzada que consta a la Resolució de regularització de dades és de 226.508,54 m² i l'explotable de 28.427,17 m², corresponent a les fases 1, 2, 3 i 4. Quant a la disponibilitat dels terrenys es disposa de contracte d'arrendament amb la propietat.
L'estat actual de l'explotació es correspon amb un únic front d'explotació de direcció nord-est en el que les fases d'explotació 3 i 4 (superfície de 6.000 m²) del projecte aprovat, ja han finalitzat i s'està realitzant la restauració de les fases 1 i 2.
L'objecte del projecte (explotació i restauració) és poder dur a terme la resta de fases del projecte d'ampliació autoritzat en maig de 2000 mantenint el perímetre autoritzat i modificant únicament: les fases explotació/restauració, el calendari d'execució de les fases i, ampliant l'actual establiment de benefici.
A. Projecte d'explotació (novembre 2023)
El projecte d'explotació refereix la resolució de registre de dades de 2017 corresponent específicament a les fases 1, 2, 3 i 4 i justifica el seu objecte en la necessitat d'explotar la resta de la superfície autoritzada modificant i actualitzant, respecte del projecte inicial aprovat, dades de:
Es planteja així, una explotació distribuïda en 7 fases (21 subfases) que ocuparà una superfície total de 39.274 m2 i de la que s'extrauran 1.247.811 m3 de recurs (98% aprofitable i 2% d'estèril) en un termini de 73 anys, amb 5 anys addicionals per finalitzar la restauració. D'entre els paràmetres de disseny de l'explotació es projecten:
Paràmetres disseny |
|
---|---|
Cota màxima capçalera talús |
79.00 m |
Cota mínima plaça pedrera |
35.00 m |
Altura màxima de talús |
8 m |
Amplada bermes |
3 m |
Angle talús (màx) |
90-70º |
Número de bancs/talussos |
3-5 |
L'extracció del recurs, que es correspon amb la litologia calcària localment coneguda amb el nom de marès, es duu a terme amb mitjans mecànics (retroexcavadora) i posteriorment és transportat en camió a la planta de benefici, existent dins la pròpia autorització, on s'obté el producte final comercialitzat amb el nom de «picadís». Com a instal·lacions addicionals hi ha: dos edificis (taller, magatzem, garatge, vestidors i banys), l'edifici dels transformador, oficina, bàscula, safareig, 1 dipòsit de gasoil (5.000 l) i 2 dipòsits de combustible tipus C de doble paret (2.000 l i 3.000 l).
El subministrament energètic es realitza mitjançant transformador o grup electrogen ubicat en la zona d'instal·lacions i l'hídric per al reg i ús en vestidors i banys, procedeix del safareig (15.000 l) que s'alimenta de captació d'aigües subterrànies (ARE 504 Vigent -DI-20603). Es disposa de fossa sèptica estanca (400 l i 21 kg).
La parcel·la disposa de tancament perimetral de mur de pedra d'1 m d'altura. L'activitat es realitza en un únic torn de feina de 8 hores distribuïdes en horari de 07:00 a 13:00 h i de 15:00 a 17:00 h, encara que, a causa de la baixa producció, l'activitat podria ocórrer de manera intermitent. La pedrera, com a activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera, consta inscrita en el registre APCA.
B. Pla de restauració (novembre 2023)
El pla de restauració vigent, aprovat al 2004, preveu un rebliment fins a cota original i la posterior plantació de civada, ametllers i ullastres. El pla de restauració ara presentat, manté la restitució mitjançant rebliment a cota amb els terrenys confrontants i actualitza el sistema de plantacions amb cereals, pastura, mates i creació de un bosquet, però mantenint l'ús agrícola de la parcel·la.
El rebliment es durà a terme en tongades i per abocament directe des de la capçalera del talús d'excavació. El material emprat seran els propis estèrils i material extern de terres d'excavació i desmunts procedents d'altres explotacions mineres. La restauració serà simultània amb l'explotació i el seu desenvolupament anirà acord amb els paràmetres de la taula següent:
Fase |
Volum explotat (m3) |
Superfície explotació (m2) |
Volum rebliment (m3) |
Superfície restaurada (m2) |
Termini (anys) |
---|---|---|---|---|---|
0 |
0,00 |
0,00 |
0,00 |
2.800,00 |
0 |
1 |
136.367,55 |
5.270,37 |
137.649,14 |
5.555,15 |
5 |
2 |
155.697,51 |
6.087,63 |
68.916,73 |
2.982,56 |
10 |
3 |
163.024,31 |
5.841,6 |
158.757,51 |
8.481,35 |
12 |
4 |
191.343,58 |
5.876,68 |
98.729,82 |
5.799,28 |
12 |
5 |
213.087,67 |
5.919,27 |
127.487,50 |
5.865,50 |
12 |
6 |
188.523,06 |
5.100,56 |
146.505,66 |
5.626,27 |
10 |
7 |
199.788,20 |
5.178,42 |
135.705,29 |
5.144,60 |
12 |
8 |
0.00 |
0,00 |
317.700,97 |
36.990,97 |
5 |
TOTAL |
1247831,88 |
39274,53 |
1191452,62 |
79245,68 |
78 |
La Fase 0 comprendrà la plantació d'exemplars d'ullastre en la zona nord-est a mode de barrera vegetal (65 unitats distribuïdes 200 m lineals) i en la zona sud-est, ja restaurada morfològicament, s'acompanyaran de mata intentant simular així un petit bosquet (50 exemplars d'ullastre i 20 de mata en 2.800 m2). Posteriorment i ja en Fase 1, es projecta el rebliment de les antigues fases 1 i 2 que en conjunt suposen una superfície de 5.555,15 m2, l'explotació de la fase 1 i l'inici del desbrossament i preparació la fase 2. D'aquesta manera i amb la resta de les fases projectades, s'aniran simultaniejant les actuacions de restauració amb les d'explotació.
La taula següent mostra un resum de la distribució de les actuacions d'explotació i restauració d'acord amb les zones/fases projectades.
Fase |
Actuacions |
---|---|
0 |
Restauració en zona A (2.800 m2 de bosquet) i pantalla vegetal al nord-est. |
1 |
Explotació zona 1. Restauració zona 0. Desbrossament zona 2 |
2 |
Explotació zona 2. Restauració zones 0, 1 i 2. Desbrossament zona 3 |
3 |
Explotació zona 3. Restauració zones 0, 1, 2 i 3. Desbrossament zona 4 |
4 |
Explotació zona 4. Restauració zones 1, 2, 3 i 4. Desbrossament zona 5 |
5 |
Explotació zona 5. Restauració zones 1, 2, 3, 4 i 5. Desbrossament zona 6 |
6 |
Explotació zona 6. Restauració zones 1, 2, 3, 4, 5 i 6. Desbrossament zona7 |
7 |
Explotació zona 7. Restauració zones 3, 4, 5, 6 i 7. |
8 |
Restauració zones 3, 4, 5, 6, 7, zona A i zona de l'establiment de benefici |
Les sembres es realitzaran a la finalització del rebliment de cadascuna de les fases projectades i prèvia consolidació del substrat vegetal. El pas següent serà el desmantellament de les instal·lacions i edificacions associades a l'explotació.
S'estima que el pressupost total de la restauració projectada serà de 665.338,02 €.
C. Ampliació establiment de benefici
Es projecta que la planta de tractament actual, corresponent a molta i classificació amb una potència total instal·lada de 88,2 kW (118 CV), passi a tenir una nova línia auxiliar de trituració primària composta per: tremuja d'alimentació, molí de mandíbules, dues cintes transportadores i una ensacadora d'àrids, amb potència total instal·lada de 106,3 kW (142,68 CV). La línia projectada ja es localitza instal·lada a la explotació i actualment està paralitzada a l'espera d'obtenir autorització.
2. Elements significatius de l'entorn del projecte
La superfície objecte del projecte d'ampliació de les activitats extractives i de la planta de benefici, té la qualificació de sòl rústic comú (SRC) i zona d'interès miner (ZIM). Així mateix, la delimitació de l'autorització minera consta a la capa corresponent perímetres mines de l'eina IDEIB.
L'autorització minera es localitza en l'àmbit de la massa d'aigua subterrània 1821M2: Pla de Campos, en mal estat qualitatiu i quantitatiu. Així mateix, la vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer a la zona és moderada.
D'altra banda, tot el límit sud i el cantó nord-oest de l'autorització limiten amb hàbitats d'interès comunitari 2022 Illes Balears (HIC) dins els quals destaquen per la banda sud, l'hàbitat 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics (58-60% cobertura) i el 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies anuals basòfils (Thero-Brachypodietea) (15-26% cobertura).
3. Estudi d'impacte ambiental
A l'estudi d'impacte ambiental es plantegen alternatives pel que respecta a:
1. L'ampliació de l'explotació
a) Alternativa 0 de no intervenció: suposa la finalització de l'activitat amb el consegüent trencament econòmic i social.
b) Alternativa 1 d'ampliació fases d'explotació: suposa la continuïtat del desenvolupament actual de la pedrera, mantenint així el sistema d'explotació i emprant les instal·lacions i les infraestructures existents.
2. El sistema d'explotació: no es presenta cap alternativa al sistema existent.
3. Pla de restauració: respecte del pla previst, no hi ha modificació quant al pla aprovat inicialment que disposa d'acord favorable amb condicionants per part de la CMAIB.
4. Ampliació instal·lació planta de benefici
a) Alternativa 0 de no intervenció: suposaria no dur a terme el pretractament del recurs (precribratge) i en conseqüència no poder millorar la qualitat del material.
b) Alternativa 1 d'ampliació de la planta de tractament: suposa ampliar la planta existent amb la finalitat de realitzar un precribratge i així el tractament complet del material extret.
c) Alternativa 2. Realitzar el precribratge en una altra planta fora de la pedrera.
De les anteriors exposades, s'opta per dur a terme l'ampliació de les fases d'explotació (alternativa 1) atès que resulta la millor valorada des del punt de vista econòmic i funcional. Respecte a l'ampliació de la planta de benefici, s'opta també per dur a terme l'alternativa 1 atès que resulta la millor valorada des del punt de vista econòmic, funcional i ambiental.
Es realitza inventari ambiental de la zona on s'ubica el projecte i es descriu el medi abiòtic, biòtic i socioeconòmic.
S'analitzen els impactes (matriu d'impactes) per a la fase d'explotació i de restauració des del punt de vista d'afecció al medi abiòtic, biòtic i socioeconòmic i perceptiu, però únicament per al cas de l'alternativa seleccionada (alternativa 1), de manera que a la fase d'explotació els impactes positius derivats són els relacionats amb la creació de renda, treball i els sectors econòmics, a l'etapa de restauració el número d'impactes positius destaca a conseqüència principalment de les actuacions de: reompliment del buit miner, reposició de la terra vegetal, revegetació i el desmantellament de les infraestructures e instal·lacions i edificacions auxiliars.
Com a mesures preventives i correctores dels possibles impactes associats es preveuen específiques respecte a: la vegetació i la fauna, contra incendis, sobre la geologia i geomorfologia, sobre la preparació del terreny, sobre el control de l'erosió, sobre l'atmosfera, sobre la generació de renou, sobre la hidrologia ... etc.
En relació a la gestió de residus, es presenta Pla de Gestió en el que es fa constar que l'empresa promotora està inclosa dins la llista de productors i gestors de residus de la direcció general corresponent, disposant d'autorització i de número d'identificació ambiental (NIMA).
Al Pla de Vigilància Ambiental s'estableixen controls pel que fa a: la qualitat de l'aire, el renou i vibracions, la geologia i geomorfologia, la contaminació del sòl, la hidrologia superficial i subterrània, la vegetació, la fauna, el patrimoni, la gestió dels residus, el paisatge i les tasques de restauració. Així mateix es contempla la redacció de diferents tipus d'informes de control. El pressupost total del Pla s'estima en 19.000 €.
Pel que fa a l'annex d'incidència paisatgística, es conclou que l'activitat extractiva, malgrat el seu impacte paisatgístic, abasta una petita extensió i per tant sembla sostenible des del punt de vista paisatgístic. La valoració global del projecte sobre el paisatge és considerat compatible.
A l'annex d'incidència sobre el canvi climàtic inclou càlcul de les emissions de CO2 directes i indirectes derivades de l'activitat i conclou que resulta poc significatiu tant el consum de combustible com l'emissió de gasos d'efecte hivernacle associat de manera que l'explotació no té el potencial d'alterar el pressupost de carboni global. A més a més la recuperació de la vegetació projectada fomentarà la captura de CO2.
Respecte a les emissions acústiques, s'annexa informe d'higiene industrial corresponent a l'avaluació a l'exposició dels treballadors al renou, el qual conclou que se superen els valors límit d'exposició segons el RD 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al renou.
4. Resum del procés d'avaluació
4.1 Tramitació
El projecte està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.
4.2 Fase d'informació pública i de consultes
Al BOIB núm. 10 de 20 de gener de 2024, es publica la informació sobre l'estudi d'impacte ambiental, sol·licitud d'ampliació de les activitats extractives i planta de benefici de la pedrera Can Banyeta amb núm. de registre miner de les Illes Balears 430, polígon 14, parcel·la 70 del TM de Campos.
Durant l'exposició pública s'han consultat les següents Administracions afectades:
Ajuntament de Campos
A la data de realització del present informe s'han rebut informes de:
- El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, en data 5 de març de 2024 conclou que:
1. No considera adequada l'ampliació de la superfície d'extracció en el límit nord de la parcel·la, tenint en compte la ubicació propera d'un habitatge, ja que suposaria durant 78 anys un increment dels impactes ambientals negatius (pols, renou).
2. No es considera adequada l'ampliació de la nova línia auxiliar per una trituració primària dins l'àmbit de l'explotació, tenint en compte la ubicació propera de diversos habitatges, ja que també suposaria durant 78 anys un increment dels impactes ambientals negatius (pols, renou).
3. Pels mateixos motius, tampoc es considera adequada l'ampliació del termini d'explotació més enllà dels mínims legalment establerts.
- El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca, en data 14 de febrer de 2024 conclou que per la ubicació de la parcel·la objecte del projecte, no és preceptiu el seu informe d'acord amb l'establert a l'article 31.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB.
- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 2 de febrer de 2024, conclou amb les següents consideracions:
1. La pedrera disposa de resolució APCA del grup C des del 2015 (exp. APCA-0101). El darrer control de comprovació de les mesures correctores i d'emissions canalitzades per OCA va ser a l'octubre de 2021 amb resultat conforme, i aquest s'ha de fer amb periodicitat anual. S'haurà de fer una sol·licitud de modificació de l'actual Resolució de condicionants APCA presentant una nova memòria de contaminació atmosfèrica.
2. S'haurà d'estudiar l'alternativa de continuar l'explotació en la zona sud de la pedrera, més allunyada de les instal·lacions agràries llindars i més proper a la planta de benefici, o justificar la impossibilitat de fer-ho.
3. S'hauran de revisar els càlculs d'emissió de gasos d'efecte hivernacle tenint en compte els comentaris del considerant 6 d'aquest informe.
4. Les mesures correctores sí que han tingut en compte la maximització de l'estalvi energètic, però no han contemplat la possibilitat d'instal·lar producció d'energia renovable.
5. S'haurà d'aclarir el pla de vigilància ambiental que s'ofereix per a la vigilància de la qualitat de l'aire. No es considera necessari l'anàlisi de diòxid de sofre, òxids de nitrogen, partícules menors de 2.5 micres o partícules en suspensió totals, tal i com indica el pla, però sí el de PM a la zona que pugui afectar a les instal·lacions agràries llindars i també pot ser adequat la mesura de partícules sedimentables als voltants de la instal·lació que s'ofereix. Això independentment del que s'acordi en quant a la vigilància de la salut.
- La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, en data 5 de febrer de 2024, fa constar que l'activitat no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit. Per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).
- El Servei de Protecció d'Espècies, en data 23 de febrer de 2024, informa favorablement la sol·licitud d'ampliació de les activitats extractives i planta de benefici de la pedrera Can Banyeta.
5. Consideracions tècniques
Analitzat l'exposat i atès que:
a) La Comissió Permanent en sessió de 18 de juny de 2003 va acordar emetre informe favorable amb condicionants a l'ampliació de les fases 1, 2, 3 i 4 de l'activitat extractiva Can Banyeta en relació amb el compliment de la Revisió del PDSP de les Illes Balears i des del punt de vista ambiental. D'entre els condicionats que recull l'acord, cal destacar el següent:
Per a les fases posteriors caldrà haver restaurat l'àmbit total explotat i tornar a avaluar ambientalment per part de la CBMA.
Segons el projecte d'ampliació ara presentat, actualment està pròxima la finalització de les tasques d'explotació de les fases 3 i 4 fins a la cota 35 m i simultàniament s'estan restaurant les fases 1 i 2. Dins aquest nou projecte d'ampliació, es preveu una primera fase d'explotació FE1 de 136.367,55 m³ a desenvolupar en 5 anys la qual inclou les fases 3 i 4 que ja varen ser objecte d'acord ambiental al 2003.De resultes de l'exposat, cabria considerar que el projecte d'ampliació suposa un incompliment parcial de l'acord ambiental vigent, ja que s'està sol·licitant l'explotació de noves fases (FE1 a FE7) sense que s'hagi restaurat prèviament tot l'àmbit explotat, condició exigida a l'Acord de 18 de juny de 2003. Cal assenyalar també que, al projecte d'ampliació inicial (juliol 1999) que va donar resultat a l'acord del 2003, es preveia una restauració simultània amb l'explotació, de manera que no hi hauria més de 3.000 m² sense restaurar.
b) La Resolució de registre de dades del Conseller de Treball, Comerç i Indústria corresponent a les 4 primeres fases de Can Banyeta, signada en data novembre de 2017, refereix els projectes d'ampliació, explotació i restauració de juliol de 1999 i l'acord favorable de la CMAIB, com a documents de base per autoritzar entre d'altres, les següents dades:
Com a resultat de la informació existent al projecte d'ampliació (novembre 2023) i l'observació de la fotografia aèria realitzada amb l'eina IDEIB, s'ha advertit que:
1. La cota actual en plaça d'explotació és de 35 m, és a dir, 5 metres per davall de la cota mínima de 40 m que establia la resolució de registre de dades.
2. L'alçada dels bancs d'explotació excedeix àmpliament de la limitació de 5 m, ja que segons l'estudi geològic-geotècnic annexat, els talussos nord, sud, est i oest presenten altures variables que van dels 12 als 16 metres.
3. Actualment la superfície oberta resultant (explotació i restauració) s'estima aproximadament en 11.000 m² (suma fases F1, F2, F3 i F4 del projecte autoritzat), el que suposa gairebé quatre vegades més dels 3.000 m² que consten a l'autorització.
c) Pel que respecta a la incorporació d'una línia auxiliar de tractament (trituració primària) instal·lada a la zona de l'actual establiment de benefici, la Resolució de gener de 2004 corresponent a l'autorització d'ampliació de l'aprofitament miner, contemplava al punt 5ª), el següent:
5ª) Cualquier paralización de la actividad o modificación, sustitución o ampliación de las instalaciones o sistemas de explotación deberá haber sido autorizada con carácter previo por esta Dirección General y posteriormente deberá ser inscrita en el Registro Industrial de la misma Dirección, como modificación o ampliación en el Registro Industrial inicial.
Des del punt de vista ambiental, s'ha de tenir en compte que l'article 9 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental estableix que: No es realitzarà l'avaluació d'impacte ambiental regulada en el títol II dels projectes inclosos en l'article 7 d'aquesta llei que es trobin parcial o totalment executats sense haver-se sotmès prèviament al procediment d'avaluació d'impacte ambiental. Tot l'anterior, sense perjudici de l'establert a l'apartat novè, punt 2 de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori per a establir criteris d'actuació i tramitació en relació als procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes.
Atès l'històric d'imatges de l'eina IDEIB, es pot observar que l'emplaçament de la línia de tractament projectada (trituració primaria) s'ha dut a terme entre els anys 2018 i 2021, període en el qual va estar vigent la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears (actualment derogada pel Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost), la qual incloïa dins l'annex I, grup 4, punt 15, les plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció. Igualment cal recordar que la Llei 21/2013, recull al grup 2 de l'annex I totes les instal·lacions i estructures necessàries per a l'extracció, tractament, magatzematge, aprofitament i transport del mineral, apilaments d'estèrils, basses així com les línies elèctriques, abastiments d'aigua i la seva depuració i camins de accessos nous.
d) Quant al projecte de restauració derivat de l'ampliació de les activitats extractives (novembre 2023) i en vista del calendari projectat, que mostra com a data de partida l'any 5, cal destacar que:
1. Les actuacions de rebliment associades a l'actual fase 0 es prolongaran fins a la fase 3, la finalització de la qual s'estima més enllà de l'any 27.
2. La finalització de les actuacions de rebliment associades a les fases 3, 4, 5, 6 i 7 no es produiran fins arribar a la fase 8, exclusiva de restauració, la qual es projecta a l'any 78.
Quant a l'estat final que mostraran els terrenys restaurats, s'observa que hi haurà un salt, graó o desnivell d'entre 3 i 4 metres, respecte dels voltants, tant pel límit nord-oest com pel sud-est de l'autorització minera, de manera que s'estima que no hi haurà una integració realment efectiva amb les parcel·les confrontants.
De tot l'exposat, prenent com a punt de partida la data d'autorització minera al 2004 i la deficient o nul·la recuperació dels terrenys d'acord amb el pla vigent aprovat, es considera que els terminis de restauració establerts al projecte d'ampliació de les activitats extractives (explotació/restauració), resulten excessius des del punt de vista ambiental de l'impacte paisatgístic i dels impactes associats a les emissions atmosfèriques. A més a més, caldria fer la consideració de si la durada total projectada s'adequa a la normativa sectorial en el referent a les possibles pròrrogues del dret miner (article 36 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears), tenint en compte que a la data el termini autoritzat per a l'extracció ha finalitzat (1 de novembre de 2023) i únicament resten permeses les tasques de restauració fins a l'1 de novembre de 2028, qüestions en tot cas que correspon resoldre a l'òrgan substantiu.
e) Pel que fa a les diferents alternatives exposades cal indicar que la identificació, quantificació i valoració d'impactes (matrius d'impactes) només s'ha realitzat per a la solució projectada d'ampliació d'explotació i d'establiment de benefici, i no per a la resta de les alternatives tal i com estableix el punt 4 de l'annex VI de la Llei 21/2013, motiu pel qual es considera que la seleccionada no ha estat degudament justificada.
f) Quant als informes emesos per les diferents administracions afectades cal destacar les consideracions que fa el Servei d'Ordenació del Territori respecte dels terminis projectats, tant pel que fa a l'ampliació de la superfície extractiva cap al nord de l'autorització, com a l'ampliació de l'establiment de benefici, quant a l'increment dels impactes ambientals negatius (emissions de pols i renous) associats a l'execució del projecte.
Conclusions
Per totes les consideracions tècniques anteriorment indicades, es formula la Declaració d'Impacte Ambiental desfavorable a la realització del projecte d'ampliació de les activitats extractives i planta de benefici de la pedrera Can Banyeta (núm. 430), que forma part de la parcel·la 70, polígon 14, del TM de Campos al concloure's que previsiblement es produiran impactes adversos significatius.
Es recorda que segons l'indicat, els projectes d'explotació i restauració actualment vigents, no s'estan desenvolupant segons els termes de l'Acord de la Comissió Permanent de data 18 de juny de 2003 i que la disciplina en matèria ambiental correspon a l'òrgan substantiu segons l'establert al títol V del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.
Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.
Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.
Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.
Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.
Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictamen dels comitès tècnics.
(Signat electrònicament: 18 de setembre de 2024)
La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá