BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 23 de maig de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig,

RESOLC FORMULAR:

La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte d'ampliació del període d'explotació de la pedrera Clot dels Porcs núm. 525 i regularització de l'establiment de benefici, polígon 55, parcel·la 264, Palma, en els termes següents: 

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe consisteix en la modificació d'un projecte d'explotació ja autoritzat (art. 7.2.c de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental), i en la regularització de l'establiment de benefici, inclòs en el Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral Producció i elaboració de metalls”, punt 15 “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció”, de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària”, del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

D'acord amb l'article 9.1 de la Llei 21/2013 i l'article 14.7 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les illes Balears, no es durà a terme l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes compresos als annexos I i II de la Llei 21/2013 que es trobin parcialment o totalment executats, sense haver-se sotmès prèviament al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, o en la part que no s'hi hagin sotmès, sense perjudici del que preveu la legislació bàsica respecte dels casos d'execució de sentències fermes.

No obstant això, d'acord amb l'apartat novè de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori de 25 d'abril de 2022 (BOIB núm. 56 de 28 d'abril) s'admetran a tràmit les sol·licituds d'avaluació d'un projecte d'una instal·lació o activitat existent, si es paralitza l'activitat durant tot el procediment, i el projecte inclou, si s'escau, la prèvia restitució de la realitat física alterada així com l'estudi d'alternatives per a una nova instal·lació o activitat amb justificació de la solució adoptada tenint en compte els efectes sobre el medi ambient. Atès que el promotor va sol·licitar la paralització temporal dels treballs d'explotació i el projecte entregat inclou l'estudi d'alternatives per a una nova instal·lació o activitat amb justificació de la solució adoptada tenint en compte els efectes sobre el medi ambient, es compleixen els requisits establerts a la instrucció esmentada.

1. Informació del projecte

L'empresa Tomeu Barceló SA és la promotora i l'actual explotadora dels terrenys corresponents a l'explotació minera Clot dels Porcs (núm. 525), antiga Can Tomeu, situada al TM de Palma, amb resolució d'autorització del Servei de Mines de la CAIB del 9 d'octubre del 2014 (expedient 2013/29480). Dades de l'explotació minera:

• Superfície autoritzada: 31.393 m²
• Volum màxim d'extracció: 320.000 m³
• Cota màxima d'aprofundiment: 25 metres
• Data de finalització de 7 anys i un mes des de l'emissió de l'autorització d'aprofitament per a la finalització de l'explotació i de la restauració.

L'òrgan substantiu és la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, DG de Política Industrial, Servei de Mines.

L'objecte del projecte és obtenir l'ampliació en temps d'explotació de la pedrera Clot dels Porcs i obtenir l'autorització administrativa per a una planta de molta i classificació d'àrids, actualment paralitzada, a la mateixa pedrera. Es pretén continuar exactament la metodologia d'explotació aprovada al seu dia, per la qual cosa, el projecte d'explotació presentat no presenta cap variació en la metodologia seguida, simplement l'actualització del cronograma de treball.

L'explotació s'ubica a la parcel·la 264 del polígon 55 de Palma, a la finca rústica Clot dels Porcs, situada al paratge de Can Ripoll del Camí del Palmer. S'hi accedeix a través d'un vial lateral paral·lel a l'Autovia de Llevant al qual s'arriba des de la sortida 12 de l'Autovia, connectant amb el Camí del Palmer. L'accés a la finca s'ha modificat de manera que es realitza directament des del punt on s'uneixen el camí d'accés i el Camí del Palmer.

La parcel·la presenta un pendent suau (d'un 10% aproximadament) que provoca una disminució de la cota progressivament des del Sud-Est al Nord-Oest. La parcel·la presenta cotes d'entre 47 (SE) i 35 m (NO).

L'activitat consisteix en l'extracció de calcarenites (marès), classificats a la Secció A de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines. L'explotació és a cel obert i es realitza mitjançant pales carregadores d'atac frontal i retroexcavadora o mixta. El transport del material des de la zona d'extracció fins a la de tractament es realitza mitjançant una pala carregadora frontal sobre rodes. El transport extern es realitza amb camions. El règim de treball establert configura unes 150 jornades anuals de treball amb un sol torn de 8 hores (de 7 a 15 hores).

Amb la posada en marxa d'una planta de benefici es pretén el tractament, trituració i classificació del material extret; amb aprofitament de part del material de rebuig per a la restauració parcial de la pedrera.

La planta de benefici es troba dins una estructura ensostrada, de 1.312 m², tancada a dues cares i la resta amb parets de fins a 1,5 metres que permetrà la contenció de gran part de la pols que s'hi pugui produir.

El procés de producció consisteix en l'abocament directe del material del front en una tremuja que alimenta la matxucadora, una vegada triturat el material resultant es classifica en funció de la seva granulometria al primer triatge, essent el material de major mida transportat al molí per a una nova molta, procedint, posteriorment, a la seva classificació al segon triatge. En un segon nivell s'hi ubicaran diverses sitges on s'apilarà el material ja processat.

La pedrera compta amb les següents instal·lacions auxiliars:

• Mòdul prefabricat destinat a oficines i administració
• Mòdul prefabricat destinat a vestidors proveït de dutxes i WC.
• Mòdul prefabricat doble destinat a menjador/sala de reunions.
• Fossa sèptica estanca soterrada amb 7500 L de capacitat, apta per a 25 habitants equivalents. Existeix una xarxa de sanejament completament implementada amb un pendent, en cap cas, inferior a l'1,5%, que connecta els serveis sanitaris dels diferents mòduls amb la fossa.
• Hi ha instal·lat un dipòsit d'aigua potable per abastir la infraestructura que es carrega amb camions cisterna.
• Mòdul prefabricat elevat per al control de la bàscula.
• Bàscula, model GI311PP de la marca Girones amb certificat d'adequació a l'annex I del RD 1215/97.

La pedrera disposa de dos dipòsits de combustible fòssil. Les necessitats energètiques es cobreixen mitjançant dos grups electrògens que donen energia a la planta de benefici. Per a la resta de construccions auxiliars es disposa d'una instal·lació fotovoltaica. Existeix un tancament perimetral d'un metre d'alçada de mur de pedra.

Les fases d'explotació/restauració es corresponen amb les del projecte autoritzat, modificant el temps d'execució. Les quatre primeres fases d'explotació ja les han dut a terme, només els hi quedaran les dues darreres fases corresponents a la zona nord-oest de la parcel·la. Encara no han aplicat cap de les 6 fases de restauració. Les 2 fases d'explotació restant i les 6 de restauració les duran a terme en un període de 9,5 anys segons el nou calendari plantejat.

FASES EXPLOTACIÓ	FASES RESTAURACIÓ	m² SUPERFICIE EXPLOTACIÓ	m3 A EXTREURE	m3 SUPERFICIE RESTAURACIÓ	m3 DE REBLIT	ANYS
FASE I	EXPLOTACIÓ FINALITZADA / NO RESTAURACIÓ
FASE II	EXPLOTACIÓ FINALITZADA / NO RESTAURACIÓ
FASE III	EXPLOTACIÓ FINALITZADA / NO RESTAURACIÓ
FASE IV	EXPLOTACIÓ FINALITZADA / NO RESTAURACIÓ
FASE V	FASE R0+I	5.000,00	60.000,00	5.000,00	60.000,00	3,3
FASE VI	FASE RII	6.393,00	76.716,00	5.000,00	60.000,00	4,2
	FASE RIII			5.000,00	60.000,00	0,5
	FASE RIV			5.000,00	60.000,00	0,5
	FASE RV			5.000,00	60.000,00	0,5
	FASE RVI			5.000,00	76.716,00	0,5
TOTALS		11.393,00	136.716,00	31.393,00	376.716.00	9,5

Segons l'EIA, l'explotació de la pedrera es durà a terme combinant l'extracció de material amb el tractament a la planta de benefici i la restauració de les àrees ja explotades simultàniament.

El mètode d'extracció sobre un únic front d'explotació, es resumeix segons el projecte d'explotació en el desbrossament superficial per a la retirada de la terra vegetal i la capa externa meteoritzada. Una vegada conclòs el desbrossament, el material a beneficiar s'extraurà per mitjans mecànics, amb retroexcavadores i pales mecàniques, no sent necessari l'ús d'explosius donat el tipus de material. 

Els talussos creats formen un angle d'entre 90 i 70º respecte a l'horitzontal i una alçada d'entre 8-12 m. La cota màxima a la que s'extraurà material seran els 22 m sobre el nivell del mar a la zona nord-oest de la parcel·la.

El rebliment durant la restauració es projecta en tongades de 5 metres d'alçada reculats 10 metres i amb un angle estable de 37º.

El Pla de Restauració redactat el febrer de 2023, consisteix en la remodelació del terreny amb l'aportació de terres per adequar la morfologia a l'entorn, aportació de terra vegetal per facilitar el creixement de vegetació i preparació del terreny per a ús agrícola amb una integració ecològica paisatgística (estètica i funcional) de la pedrera en l'entorn geogràfic. L'objectiu és recuperar la cota i morfologia inicial.

Per al rebliment s'utilitzarà material inert provinent de la mateixa explotació, d'excavacions i de tasques de desmunt d'altres pedreres. Cada etapa de restauració consistirà amb el rebliment a cota d'una part de la pedrera ja explotada amb una incorporació mitjana d'uns 60.000 m³ de material per fase i 2.500 m³ de terra vegetal amb un gruix de 80 cm a la superfície.

S'establirà un sistema de drenatge imitant la xarxa de drenatge natural que limiti la lliure circulació de l'aigua per les zones restaurades, evitant l'erosió.

Abans de la Fase 1 de restauració es contempla la Fase 0 d'execució immediata que consisteix a aplicar diferents mesures correctores i preventives a l'inici del nou període d'activitat extractiva, que serien les següents:

• Condicionament de talussos. Eliminació de fragments penjats en corona de talús abans de la realització dels treballs al peu.
• Supervisió del tancament perimetral i recondicionament de les zones que puguin trobar-se degradades.
• Realització de plantacions perimetrals (franja d'uns 2-3 metres d'amplària). Barrera vegetal amb exemplars d'ullastre i mata.
• La distribució de les fases d'explotació (FE.) / restauració (FR.) al llarg dels 9,5 anys d'activitat que sol·liciten 

Les fases del procés de restauració inclouen els passos següents:

Pas 1. Obtenció de la morfologia. Realitzar els treballs necessaris per assolir una morfologia estable recuperant la cota i morfologia inicial i conformar un medi de creixement de la vegetació. S'executaran tasques de condicionament del fons de l'explotació i dels talussos i a continuació es farà l'aportació al nucli de material que garanteixi un bon drenatge. El rebliment de materials es realitzarà de forma ascendent mitjançant capes superposades que s'aniran compactant per augmentar la resistència.

Pas 2. Obtenció dels substrats. Es proporcionarà un substrat edàfic que permeti el desenvolupament vegetal. El material de la cobertora vegetal de la pedrera no serà suficient, caldrà importar terra vegetal d'altres llocs, fer-ne un control de les característiques i preparar substrats amb propietats físiques i nutrients adequats per a les plantes. Les característiques fisicoquímiques del substrat milloraran amb les posteriors sembres. Es poden incorporar restes vegetals triturades, fems o compost. S'exclouran substrats amb > 50% d'elements grossos. Es vigilarà la salinitat i es corregiran les deficiències de nutrients. És aconsellable un gruix de 80 cm i adobar la capa superficial (20-30 cm).

Pas 3. Sembres. Es realitzaran després de les tasques de rebliment de cada fase i amb el substrat consolidat. No s'introduiran espècies exòtiques. Es preveu una sembra mecànica de barreja de gramínies i lleguminoses (95 kg/ha). Es farà una inspecció al maig següent per comprovar la germinació, si el recobriment és inferior al 60% es farà una nova hidrosembra.

Pas 4. Desmantellament de les instal·lacions i edificacions existents. Retirada de residus. Restauració de les pistes finals, configuració final, revisió de plantacions i replantacions necessàries, revisió del tancament perimetral, retirada de les senyalitzacions.

Pas 5. Plantacions. Es plantaran ametlers per integrar ecològicament la zona dins l'ús agrícola. Es faran regs de manteniment durant el primer període sec si les condicions meteorològiques no són favorables. Reposició d'individus morts. Control d'espècies no desitjades.

Les fases de restauració es corresponen amb les autoritzades, modificant els temps d'execució de cada fase. Les primeres fases de restauració estan orientades a la rehabilitació de les zones esgotades i sense explotació on ja s'han explotat les fases 1-4 i s'han iniciat les tasques de rebliment de la plataforma.

La restauració es durà a terme de forma compassada i continua amb les tasques d'extracció. La durada del període de restauració no ha d'excedir el període d'explotació de la fase següent. Després d'aquest termini la zona s'ha de trobar estabilitzada a cota i amb un substrat preparat. Els dos darrers anys es dedicaran exclusivament a restauració. El desmantellament de les instal·lacions i la planta de trituració es preveu durant la darrera fase de restauració per, segons l'estudi d'impacte, «la necessitat de tractar el material necessari que pugui arribar a la pedrera per a la seva restauració morfològica; material de rebliment que haurà de classificar-se i inclús modificar la seva forma i mida per aconseguir una restauració morfològicament estable».

2. Estudi d'impacte ambiental

Tenint en compte que des dels inicis de l'explotació d'aquesta pedrera s'ha seguit la mateixa tècnica d'extracció, no es presenta cap alternativa a la seva explotació ni restauració (projectes ja autoritzats amb la Resolució del director general d'Indústria i Energia de data 9 d'octubre de 2014). Del projecte d'explotació i pla de restauració que es presenten només es contempla una reestructuració del cronograma d'actuacions. Per tant, l'anàlisi d'aquest EIA només estudia les alternatives amb relació a la planta de benefici.

Les alternatives estudiades pel que fa a la planta de benefici són les següents:

• Alternativa 0 (A0). No-intervenció. A l'estudi es comenta el següent. «Des del moment que la planta ja es troba instal·lada no té sentit valorar una alternativa 0, de no actuació, ja que la implantació de la planta de benefici no compleix, el dia d'avui, amb la legislació vigent.» És a dir, no té sentit valorar una No-intervenció quan ja s'ha intervingut.
• Alternativa 1 (A1). Desmantellament i posterior canvi d'ubicació de l'establiment de benefici i posterior trasllat a una nova ubicació fora de la parcel·la.
• Alternativa 2 (A2). Legalització de l'establiment de benefici.
• Alternativa 3 (A3). Desmantellament i posterior instal·lació de l'establiment de benefici al mateix lloc dins la parcel·la.
• Alternativa 4 (A4). Desmantellament i posterior canvi d'ubicació de l'establiment de benefici en un altre lloc dins la parcel·la.

Segons la metodologia aplicada (mètode dels valors típics o mètode Marenghi), l'alternativa millor valorada pel que fa a la planta de benefici és l'alternativa A2. Els factors considerats són: A la fase de desmantellament inicial, generació de residus, contaminació i medi biòtic; A la fase d'instal·lació, ús i naturalesa del sòl, vegetació, fauna, contaminació, generació de residus, medi perceptiu i llocs de treball; A la fase de funcionament, contaminació, empremta ambiental, gestió de residus inerts, eficiència producció, població, activitats i relacions econòmiques i medi perceptiu; A la fase de desmantellament final, generació de residus, contaminació i medi biòtic.

Per tant, es conclou que la millor opció és mantenir la planta de benefici a la ubicació actual i tramitar les autoritzacions corresponents.

L'inventari ambiental caracteritza els usos i activitats existents a l'entorn. La zona d'estudi es caracteritza pel caràcter periurbà, per la proximitat a Palma, amb presència d'infraestructures com altres pedreres, club hípic, edificacions agrícoles, indústries, nuclis urbans, edificacions rurals i residencials. A l'entorn s'alternen estructures de mosaic, parcel·les agrícoles, generalment de cultiu de secà, cultius extensius de cereals, altres en situació d'abandonament en diferents fases de regressió i parcel·les amb habitatges associats.

Es descriu el medi abiòtic, biòtic, socioeconòmic i perceptiu, s'identifiquen, caracteritzen i valoren els impactes derivats de l'activitat ja existent i es fa una anàlisi retrospectiva de la planta de benefici. L'anàlisi dels impactes ambientals potencials destaca com a negatius a la fase d'explotació els relacionats amb la morfologia del terreny, les emissions atmosfèriques o la incidència sobre el paisatge mentre que els positius estan relacionats amb els sectors econòmics; A la fase de restauració els negatius deriven també d'emissions atmosfèriques i els positius d'actuacions de revegetació, desmantellament d'infraestructures i d'instal·lacions auxiliars. S'analitza la sinergia amb les pedreres veïnes (Can Seu, a 500 m de distància, La Suerte III, a devers 600 m). Els principals impactes seran sobre la qualitat de l'aire per efecte de la pols sobre la vegetació, renou ambiental, sobre la xarxa viària a causa del trànsit de vehicles pesants i l'impacte visual.

Es proposen mesures preventives i correctores. Les mesures preventives inclouen, entre d'altres, inventari d'arbrat afectat, trasplantament de peus arboris, prospecció prèvia per retirar les tortugues que es detectin, mesures de prevenció d'incendis, disseny de la xarxa de drenatges de l'explotació, mesures de prevenció de l'erosió, protocol d'actuació en cas de vessament accidental d'olis, ús de la terra vegetal retirada de la parcel·la, revegetació de l'espai, replans de plantació, seguiments de la zona, mesures de control de la generació de pols, mesures sobre la generació de renous, ús d'aigües regenerades per al reg. Entre les mesures correctores es proposen entre d'altres: disseny d'un sistema de drenatge d'aigües i de pistes, seguiment de les àrees d'inestabilitat coneguda, retirada i apilament de la terra vegetal, descompactació dels sòls mitjançant ripat i arada, reintroducció de vegetació preferentment autòctona, manteniment continu de materials de rebuig, retirada de restes de maquinària en desús, petits canals de desaiguat que permetin el moviment d'aigües, emprar aigua reciclada per neteja de planta, reg de pistes i de la vegetació, el control en la presència de conductes i dels processos de carstificació del material excavat, control de renous, apantallaments, etc.

Es van aplicar dues mesures correctores respecte a la construcció de la planta de benefici:

• L'estructura que conté la planta de benefici presenta un color arenós semblant a la pedrera cercant integrar la planta amb les característiques cromàtiques de l'entorn de la parcel·la.
• Es va construir la planta dins el buit de la pedrera, a una cota inferior a les parcel·les del voltant intentant amagar-la parcialment per evitar l'impacte visual.

El programa de vigilància ambiental és el procés de control i seguiment dels aspectes mediambientals del projecte amb l'objectiu de garantir el compliment de les mesures preventives i correctores per tal de garantir el mínim dany ambiental. El pla, dirigit per un tècnic ambiental, determina mitjançant fitxes les tasques a executar en cada moment per corregir o minimitzar les alteracions en cas que es produeixin. El programa de vigilància ambiental té un pressupost total de 24.100€. Es celebraran reunions periòdiques de seguiment. El pla quedarà reflectit en un sistema documental d'informes que recollirà els registres d'anàlisi i possibles incidències.

S'estableixen periodicitats anuals per a cada tipus d'informe: 

TIPUS D'INFORME	PERIODICITAT INSPECCIÓ	PERIDOCITAT INFORME
QUALITAT DE L'AIRE. CONTAMINACIÓ PER PARTÍCULES I GASOS	Anual + OCA cada 5 anys	anual
RENOU I VIBRACIONS	Anual	anual
GEOLOGIA I MORFOGEOLOGIA	Semenstral	anual
CONTAMINACIÓ DEL SOL	Inciial + Trimestral + Periòdic depenent de l'entrada de material inert de fora per a la restauració	anual
HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA	En èpoques de màxima pluja	anual
VEGETACIÓ	FE. Inici des desmunt FR. Semestral	anual
AFECCIÓ A LA FAUNA	Semestral	anual
GESTIÓ DE RESIDUS	Semenstral	anual
PAISATGE. IMPACTE VISUAL	Semestral	anual
TASQUES DE RESTAURACIÓ	Rebliment: Trimestal Revegatació: Semestral	anual
CRONOGRAMA	Anual	anual
INFORMES EXTRAORDINARIS

L'annex d'incidència paisatgística caracteritza el paisatge de la zona com a molt pla, de baixa visibilitat, amb important antropització per la presència d'altres pedreres i infraestructures que alteren el paisatge en un procés de degradació i distorsió. S'analitza la visibilitat del projecte i s'estudia la conca visual des de l'exterior de la pedrera. Es conclou qualificant la qualitat del paisatge extrínsec en conjunt com a baixa a causa de la presència d'elements que actuen de pantalla dels fluxos visuals perifèrics, topografia plana de la zona i explotació descendent de la pedrera. S'indica que la restauració de la pedrera pal·liarà els impactes ocasionats, integrant la zona d'explotació en l'entorn que l'envolta i considera el projecte global compatible sobre el paisatge. S'inclouen imatges que simulen l'estat que tindrà l'explotació al llarg de les fases plantejades així com l'estat final previst.

L'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic fa un càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (kg CO₂/any) directes i indirectes i indica que el projecte no té el potencial d'alterar el pressupost de carboni global. A la fase de restauració es tornarà a la zona la vegetació que va ser eliminada i es fomentarà la captura de CO₂. Es conclou que la pedrera té un impacte molt reduït sobre el canvi climàtic, i que adoptant les mesures oportunes es pot considerar adaptat i poc vulnerable al canvi climàtic.

L'estudi de vulnerabilitat enfront de riscos i accidents greus conclou que no existeix cap risc important o molt alt i no és necessari establir mesures d'actuació addicionals a les ja establertes. Es considera que amb les mesures de seguretat presents, els riscs descrits no tenen l'entitat suficient per implicar accidents greus o catàstrofes al projecte i al medi on es desenvolupa.

L'informe d'avaluació de renou (gener de 2021) conclou que segons els resultats obtinguts no és necessari l'ús de protecció auditiva per no existir risc higiènic per exposició al renou (lloc de treball: operador de planta de tractament).

Arran del requeriment d'esmenes, presenten un estudi d'avaluació sonomètrica del nivell d'immissió sonora generat pel funcionament de la pedrera en tres punts diferents (12 de gener de 2023) on conclouen que l'avaluació és Favorable en dos dels tres punts estudiats i el restant s'avalua com a No Concloent per la incertesa dels valors obtinguts encara que el resultat numèric se situa per sota dels valors màxims.

S'inclou un informe sobre manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules (agost de 2021) i un informe de control reglamentari d'emissions a l'atmosfera (agost 2021).

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La major part de la parcel·la on s'ubica l'explotació té la qualificació de zona d'interès miner (ZIM).

Segons el PTI de Mallorca la zona es correspon amb una àrea de sòl rústic general (SRG) i pertany a la unitat paisatgística UP-2 Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany. A més, la parcel·la està afectada per servitud aeroportuària de l'aeroport de Palma.

Les parcel·les veïnes (Est de la parcel·la estudiada) estan catalogades com Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP). Font: IDEIB.

A menys de 100 metres de l'activitat minera, fora de la parcel·la, en diferents direccions hi ha representades Àrees d'Interès Comunitari, catalogades com a hàbitat prioritari, amb codi d'habitat 6220, anomenades Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea). Al voltant de la parcel·la es localitzen fins a 4 àrees d'aquest hàbitat prioritari.

L'àmbit de l'activitat es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1814 M2 Sant Jordi, caracteritzada por trobar-se en mal estat segons el PHIB (2022-2027). La vulnerabilitat d'aqüífers a la zona (contaminació) es considera moderada i l'explotació s'ubica fora dels perímetres de zona de protecció de pous de proveïment a població.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1. Tramitació

El projecte objecte del present informe consisteix en la modificació d'un projecte d'explotació ja autoritzat (art. 7.2.c de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental), i en la regularització de l'establiment de benefici, inclòs en el Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral Producció i elaboració de metalls”, punt 15 “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció”, de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària”, del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2. Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 67, de data 20 de maig de 2023 es realitza la informació pública sobre l'Estudi d'impacte ambiental, Projecte d'ampliació del període d'explotació i regularització de l'establiment de benefici de la pedrera Clot dels Porcs núm. 525 que forma part del polígon 55, parcel·la 264 de Palma dins un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents AAPP afectades:

• Ajuntament de Palma.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, DG d'Energia i Canvi Climàtic.
• Servei d'Explotació i Conservació, DI de Mobilitat, Consell de Mallorca.
• Servei de Patrimoni històric, Consell de Mallorca.
• Departament de Territori i Infraestructures, Consell de Mallorca.
• Servei de Protecció d'Espècies, DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei de Planificació al Medi Natural, DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei d'Aigües Subterrànies, DG de Recursos Hídrics.
• Domini Públic Hidràulic (DPH), DG de Recursos Hídrics.
• Servei d'Estudis i Planificació, DG de Recursos Hídrics.
• Servei de Residus i Sòls Contaminats, DG de Residus i Educació Ambiental.
• Servei de Salut Ambiental, DG Salut Pública i Participació.
• Servei d'Espais Naturals, DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei de Planificació al Medi Natural- Xarxa Natura, DG Espais Naturals i Biodiversitat.

En data 30 de juny de 2023 va tenir entrada a la DG de Política Industrial (RE GOIBE432120/2023) les al·legacions de Nadal Vidal Tomàs en nom i representació de D. Guillem Manresa Puig i D. Damián Tomás Monserrat, sol·licitant l'arxiu de l'expedient 2023/8485 i la declaració de la caducitat dels drets miners per haver-se presentat la sol·licitud de pròrroga de manera extemporània havent vençut el termini establert per a l'activitat extractiva.

En data 26 de juliol de 2023 (VALIB núm. 218293) va tenir entrada al servei d'assessorament ambiental, procedent de la DG de Política Industrial, Servei de Mines, la contestació del promotors Es Clot dels Porcs a les al·legacions presentades pels veïnats sol·licitant-ne la desestimació i la continuació del procediment fins a l'obtenció de la definitiva autorització administrativa.

A la data de redacció del present informe s'han rebut informes de:

• Informe del Servei de Planificació al Medi Natural- Xarxa Natura, DG Espais Naturals i Biodiversitat, de 30 de maig de 2023, conclou que el projecte no està dins Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit i, per tant, no és preceptiu informar.
• Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, DG d'Energia i Canvi Climàtic, de 31 de maig de 2023, conclou:
  • La pedrera disposa de la resolució de condicionants com APCA del grup C actualitzada des de 2021, en la qual ja es contempla tant la planta de benefici per al tractament del material extret com els grups electrògens per a l'obtenció de l'energia per dur a terme aquest tractament dels àrids. El darrer control de comprovació de les mesures correctores i d'emissions canalitzades fet per part d'Organisme de control autoritzat (OCA) va ser l'agost del 2021 ambdós amb resultat conforme. El proper control tant de mesures correctores com d'emissions canalitzades s'haurà de realitzar al 2026.
  • Es considera correcte l'estudi sobre les emissions directes de gasos d' efecte hivernacle derivades dels combustibles (abast 1) i les emissions indirectes derivades de les activitats realitzades per tercers (abast 3).
  • Les mesures correctores proposades per minimitzar les emissions de gasos d'efecte hivernacle són adequades, motiu pel qual s'han d'implantar a la pedrera.
• Informe del Servei d'Explotació i Conservació, Consell de Mallorca, de 21 de juny de 2023, conclou que no és preceptiu informar perquè la pedrera es troba a una distància superior als 100 m de la carretera Ma-19.
• Informe del Servei de Salut Ambiental, DG Salut Pública i Participació, de 15 de juny de 2023, en sentit favorable condicionat al compliment de les condicions establertes a la documentació de referència i a l'establiment de mesures preventives i/o correctores per tal d'evitar emissions a l'atmosfera que superin els nivells establerts a la normativa vigent (partícules, gasos i renous). 
• Informe del Servei de Protecció d'Espècies, DG Espais Naturals i Biodiversitat, de 22 de juny de 2023, en sentit favorable amb el següent condicionant: Per tal de respectar la tranquil·litat al voltant dels nius de milà reial durant l'època de reproducció, no es poden portar a terme les tasques generadores de més renou entre els mesos de febrer a juny, ambdós inclosos.

No obstant això, després d'una sèrie de comprovacions s'ha pogut determinar que des de 2020, que un dels nius va estar ocupat i va haver-hi un poll, sembla que no ha tornat a haver-hi reproducció ni ocupació dels nius i, per tant, el condicionant passarà a ser una recomanació.

• Informe de l'Ajuntament de Palma, de 12 de juliol de 2023, en sentit favorable amb el condicionant del compliment i correcció de les mancances detectades, que es resumeixen en els següents punts:
  • Dipòsits de combustible. No s'ha detallat cap característica d'aquesta instal·lació. Tampoc s'esmenta un calendari de manteniment. Incloure una descripció de les mesures preventives considerades i de la situació actual. A la fase de restauració-desmantellament s'hauria de preveure la descontaminació dels sòls.
  • Zona de recàrrega i zones de manteniment de vehicles. Incloure una descripció de les característiques de la zona de recàrrega de cara a la prevenció d'abocaments o situacions d'emergència. Incloure també una descripció i plànol amb la ubicació de la zona habilitada per al canvi d'olis, que inclogui també la zona utilitzada per a maquinària pesant.
  • Emmagatzematge de residus. La instal·lació hauria d'estar sota coberta i no només servir per a recollida, classificació i apilament. A la fase de restauració i desmantellament manca un llistat amb tots els residus de construcció i demolició i amb les quantitats que es generaran, que s'ha d'incloure al Pla de Gestió de Residus.
  • Fosa sèptica. Manquen els càlculs sobre el dimensionament de l'estructura i nombre d'usuaris, habitats equivalents i evidència de la instal·lació legalitzada.
  • Eficiència energètica i ús de generador d'energia. Cal indicar les dimensions dels mòduls prefabricats destinats a oficines i administració prevists en el projecte, que han de complir els criteris d'eficiència del Codi tècnic de l'edificació (CTE). També s'ha d'indicar el percentatge d'aportació d'energia elèctrica de les plaques fotovoltaiques i dels generadors. Quant al subministrament l'aigua calenta sanitària cal indicar el sistema d'escalfament, tenint en compte que per motius d'eficiència s'ha de descartar un encalentidor elèctric. S'ha de preveure la instal·lació d'un sistema d'alimentació de suport ecològic i de molt baixes emissions. Per complir amb els criteris establerts dins el CTE s'haurien d'instal·lar plaques fotovoltaiques per al subministrament d'energia elèctrica (prevista, però sense especificar la potència a instal·lar).
  • Vibracions. Cal incloure a la fitxa F.01.02 la forma de controlar les vibracions.
  • Control de material d'entrada. S'hauria de preveure un sistema de control exhaustiu del material d'entrada a la pedrera utilitzat com a material de rebliment.
  • Pla de vigilància ambiental. El càlcul pressupostari per al seguiment ambiental ha d'incloure totes les actuacions previstes i el seguiment d'aquestes.

Les esmenes entregades per part del promotor varen contestar totes les qüestions plantejades per l'Ajuntament de Palma.

• Informe del Servei de Patrimoni Històric, del Consell Insular de Mallorca, de 29 de maig de 2023, indicant que, revisant els arxius d'aquesta Direcció General, no es detecta la presència de cap Bé d'Interès Cultural ni Bé catalogat a la parcel·la objecte de la intervenció, així com cap altre element amb valors patrimonials.
• Informe del Servei de Gestió Forestal, de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal, de 11 de setembre de 2023, que conclou:
  • En relació amb la prevenció contra incendis forestals: Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de l'explotació caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).
  • En relació amb la gestió forestal: En la fase de restauració introduir només espècies autòctones.
• Informe del Servei d'Ordenació del Territori, del Consell de Mallorca, de 20 de setembre de 2023, que conclou amb les observacions següents:
  • No es considera adequat ubicar una planta de «machaqueo» a l'explotació existent, a causa dels impactes ambientals generats (que es sumarien als impactes de l'explotació), i a la situació propera a una via de comunicació amb elevat trànsit (autopista Palma-Llucmajor), a prop d'habitatges unifamiliars, al costat de sòl rústic protegit (ARIP) i a menys de 500 m de l'ART2 ANEI Barranc de Son Gual-Xorrigo, així com la situació confrontant amb l'Àrea d'influència de la Zona turística saturada o madura de Platja de Palma, delimitada el Pla d'intervenció en àmbits turístics de Mallorca (PIAT), on un dels principals objectius és crear itineraris de passeig que connectin la zona humida de Ses Fontanelles, l'ANEI dels barrancs de Son Gual i Xorrigo, la zona agrària del Pla de Sant Jordi, tal i com s'indicava a l'informe anterior (exp. 759261E, amb data 12 de juliol de 2021) emès pel Servei d'Ordenació del Territori.
  • No obstant això, si finalment l'òrgan substantiu autoritzés la seva implantació, seria convenient establir altres mesures correctores addicionals de l'impacte ambiental produït pel nou establiment de benefici, entre elles les següents:

a) Plantar i mantenir des de l'inici de l'explotació una barrera vegetal, d'espècies autòctones, de baix requeriment hídric, de mida i frondositat suficient, amb diverses fileres d'arbrat, en tot el perímetre de l'explotació, per tal de reduir l'impacte paisatgístic i ambiental (pols, renou...) de manera efectiva i des de tot l'entorn de l'explotació, tal i com ja es va sol·licitar a l'informe anterior (exp. 759261E, amb data 12 de juliol de 2021) emès pel Servei d'Ordenació del Territori.

b) Mantenir i restaurar el tancament de pedra en sec existent en el perímetre de la parcel·la, tal i com ja es va sol·licitar a l'informe anterior (exp. 759261E, amb data 12 de juliol de 2021) emès pel Servei d'Ordenació del Territori. Per això es proposa delimitar i tancar amb un element físic el límit sud est de la superfície autoritzada de l'explotació, segons les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la Norma 22 del PTIM i retirar tots els aplecs i elements impropis que s'hi observen en aquest moment restituint-la al seu estat original. A més, es proposa ampliar l'àmbit de plantació agrícola proposat en el pla de restauració a aquesta zona sud de la parcel·la.

c) Augmentar la mida inicial dels elements arboris de la plantació agrícola proposada en el pla de restauració, per tal de millorar l'efectivitat de la mesura des de l'inici.

d) Augmentar el gruix de terra vegetal proposat en la restauració per garantir un bon arrelament i creixement de la plantació d'ametlers.

e) Controlar l'alçada màxima dels aplecs de material temporals dins la parcel·la, per tal de situar-los preferentment en el nivells inferiors de l'àmbit i no superar, en cap cas, l'alçada de les parets de tancament de parcel·la existents.

Totes les mesures correctores suggerides pel Consell de Mallorca es van integrar al projecte després de rebre les esmenes o s'han proposat com a condicionants en aquest informe.

 No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessari.

5. Consideracions tècniques

a) La resolució d'autorització del Servei de Mines de la CAIB del 9 d'octubre del 2014 estableix que la superfície d'explotació és de 31.393 m² i es constitueix per les coordenades en projecció UTM, Fus 31, i datum ETRS89, següents:

PUNT	X	Y
1	480347	4373637
2	480549	4373413
3	480427	4373372
4	480424	4373378
5	480429	4373400
6	480417	4373422
7	480409	4373430
8	480381	4373441
9	480369	4373438
10	480256	4373559

Per tant, és imprescindible respectar aquest perímetre i recordar que qualsevol classe d'activitat minera fora d'aquesta àrea no està autoritzada.

S'ha comprovat mitjançant fotografia aérea que no s'ha respectat el perímetre tant a l'est de la parcel·la, on s'observen munts de material fora de l'àrea autoritzada, com al semicercle de protecció de la casa ubicada a la parcel·la contigua, on també s'observen munts de material i és un pas d'entrada i sortida de camions.

Pel que fa a aquesta situació, s'exigirà que abans de la reactivació de la planta de benefici s'haurà de restituir al seu estat original totes aquelles zones que estan fora de la superfície autoritzada que s'han vist afectades per l'activitat. Això també implicarà delimitar físicament el perímetre autoritzat per evitar la circulació de maquinària a les zones no autoritzades.

A més, a la resolució s'estableix clarament que la cota màxima d'explotació són els 25 m sobre el nivell del mar i al projecte d'explotació es comenta que s'arribarà fins a cota 22. Per tant, es recorda que s'han d'ajustar al que estableix la resolució d'autorització d'explotació del 2014.

b) La restauració de la pedrera des Clot dels Porcs consistirà en la integració de la parcel·la a l'entorn natural mitjançant el rebliment a cota del buit excavat, extensió d'una capa de terra vegetal de 0,8 m i repoblació vegetal amb herbàcies i ametllers.

El dipòsit es farà de manera homogènia suportant-se sobre el talús, elevant la cota de rebliment de manera progressiva fins a assolir la cota fixada als plànols. El volum de terraplenat necessari per a l'acompliment del pla de restauració és de 376.716 m³.

Després d'analitzar l'EIA es detecta que, el fet de necessitar 376.716 m³ per restaurar completament la pedrera condueix a pensar que, es podrien arribar a explotar més de 320.000 m³ de material. També es pot interpretar aquesta observació si s'analitza la taula del primer apartat d'aquest document.

En aquest sentit, es recorda que la resolució d'autorització del Servei de Mines de la CAIB del 9 d'octubre del 2014 estableix que, com a màxim, el volum d'extracció pot ser de 320.000 m³. Per tant, és imprescindible respectar la resolució d'autorització on s'indica clarament el volum màxim d'extracció i en aquest informe es reitera que l'empresa explotadora s'ha d'ajustar en aquests requisits.

c) La planta de benefici es troba dins una estructura ensostrada, de 1.312 m², tancada a dues cares i la resta amb parets de fins a 1,5 metres. La planta de benefici s'ha instal·lat a una cota inferior a la de l'entorn per tal de reduir la visibilitat de l'estructura. També està pintada d'una tonalitat beix per mimetitzar-se amb el paisatge de la pedrera.

S'ha admès a tràmit aquesta sol·licitud d'avaluació d'un projecte d'una instal·lació o activitat existent perquè el promotor va sol·licitar la paralització temporal dels treballs d'explotació i el projecte entregat inclou l'estudi d'alternatives per a una nova instal·lació o activitat amb justificació de la solució adoptada tenint en compte els efectes sobre el medi ambient tal com especifica l'apartat novè de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori de 25 d'abril de 2022 (BOIB núm. 56 de 28 d'abril).

Referent a l'estudi d'alternatives, el tècnic que subscriu aquest informe troba a faltar un equivalent d'alternativa 0 per a una infraestructura que ja s'ha construït. En aquest sentit, s'hauria d'haver proposat el desmantellament de la planta de benefici i restitució de l'espai al seu estat anterior com a alternativa 0. A l'anàlisi d'alternatives plantejada es contempla i s'estudia superficialment els efectes del desmantellament de la planta però sempre conjuntament amb la construcció d'aquesta fora de la parcel·la (A1), en una ubicació diferent dins la parcel·la (A4) o la construcció en el mateix lloc (A3). Evidentment, quan s'analitzen els impactes de les alternatives, davant un desmantellament acompanyat d'una nova construcció (A1,A3 i A4) enfront del simple fet de deixar una infraestructura ja construïda (A2), sempre guanyarà la segona opció, ja que implica menys impactes al medi. Per aquest motiu, és important comentar que l'estudi d'alternatives és deficient, però no impedeix continuar amb l'avaluació ja que s'ha pogut obtenir la informació necessària per fer una correcta avaluació a partir de la documentació presentada per part del promotor al llarg del procediment.

S'ha pogut comprovar que la planta de benefici des Clot dels Porcs es va construir entre l'any 2015 i l'any 2018 (comprovat mitjançant fotografia aèria amb el visor de l'IDEIB i el de l'IGN) sense constància de cap classe d'autorització i sense passar per cap procediment d'avaluació ambiental prèvia. Fins al moment de la paralització de l'activitat de la pedrera, 28 de novembre de 2022, aquesta infraestructura ha estat utilitzada i ha esdevingut, tant un benefici per l'empresa explotadora com un impacte a l'atmosfera, a l'entorn i a les parcel·les veïnes (contaminació atmosfèrica per partícules i gasos i contaminació acústica). Aquest fet requerirà una sèrie de mesures compensatòries i correctores de l'impacte produït durant aquest període de temps:

• No es podrà posar en funcionament la planta de benefici fins que no es restauri de manera immediata la Fase 0 de restauració que consisteix en:
  • Condicionament de talussos. Eliminació de fragments penjats en corona de talús abans de la realització dels treballs al peu.
  • Realització de les plantacions perimetrals de la pedrera (franja d'uns 2-3 metres d'amplària fent servir espècies autòctones amb baix requeriments hídrics (ullastre i mata). Es proposa intercalar pins (Pinus halepensis) o garrovers (Ceratonia siliqua) perquè la barrera vegetal guanyi alçada.
  • Restituir al seu estat original totes aquelles zones que estan fora de la superfície autoritzada que s'han vist afectades per l'activitat. Això també implicarà delimitar físicament el perímetre autoritzat per evitar la circulació de maquinària a les zones no autoritzades.
• L'annex 14 presentat inclou un estudi d'avaluació sonomètrica del nivell d'immissió sonora generat pel funcionament de la pedrera on estableixen una sèrie de mesures de millora recomanades, les quals es considera necessari aplicar abans de la posada en marxa de la planta per reduir l'impacte acústic de l'activitat minera:
  • Encapsular la maquinària generadora de soroll mitjançant el tancament integral de la planta de benefici on s'ubica. Aquesta actuació també servirà per evitar la generació de pols fora de la planta.
  • Tractament acústic sobre els sedassos, que són les unitats de maquinària més sorollosa de la planta de benefici. Si la planta presenta unitats de maquinària sorollosa i es pot aplicar un tractament acústic efectiu amb una actuació senzilla, aplicar-ho.
  • En la mesura que sigui possible, evitar treballs simultanis de maquinària durant les hores de major afecció sonomètrica de la planta.
• Per acabar, finalitzades les fases d'explotació de la pedrera, la planta de benefici s'haurà d'utilitzar exclusivament per tractar i preparar el material que s'utilitzi per a la restauració de la parcel·la.

Per la comprovació de l'aplicació de totes aquestes mesures es requerirà una inspecció/informe per part de l'òrgan substantiu passat un any des de l'inici del nou període d'explotació/restauració d'acord amb l'article 52 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental.

d) Al pla de vigilància ambiental d'aquest projecte es comenta que es controlarà l'alçada màxima dels aplecs de material temporal dins la parcel·la, per tal de situar-los preferentment en els nivells inferiors de l'àmbit amb una periodicitat anual, però no especifica l'alçada. Com a referència es pot utilitzar la planta de benefici, els aplecs sempre haurien de ser inferiors a l'alçada màxima de la planta.

Fer èmfasi en la reducció de l'altura dels aplecs situats al centre de la parcela, tant per reduir l'impacte visual, reduir la generació de pols davant ventades i reduir el risc d'una possible esllavissada de terres d'un d'aquests aplecs ja que se situen prop de pistes per on passa la maquinària. A més, els aplecs assenyalats, una part d'ells, se situen dins el semicercle de protecció on no està autoritzada l'activitat minera.

e) A l'estudi d'impacte ambiental i al projecte d'explotació es comenta:

L'alçada màxima entre bancs serà de 8 metres i un angle d'inclinació dels talussos de 70º respecte a l'horitzontal. L'amplada dels bancs tendrà un mínim de 10 metres. No hi haurà bermes per no ser necessàries, ja que no se supera l'altura de 12 metres indicada al RGNBSM. Les pistes interiors de l'explotació no tendran, en cap cas, un traçat amb un pendent superior als 15-20%, amb una plataforma mínima de 10 m d'ample. (Pg. 19 EIA).

Es considerarà una potència explotable de 12 m (malgrat que la potència del jaciment sigui molt superior, entre 30 i 40 m). (Pg. 18 EIA).

Una de les figures extretes del projecte d'explotació de la pedrera, inclou un dibuix on s'observa com el front d'extracció serà de 12 metres d'alçada i 90º respecte l'horitzontal.

El perfil de la fase 6 de la pàgina 100 del projecte d'explotació s'observa com el talús d'explotació té un angle de 90º i una alçada de 13,93 metres.

A partir de la informació extreta de l'EIA i del projecte d'explotació no queda clar quina alçada màxima i quin angle presentaran els talussos d'explotació de la pedrera. Si tenim en compte el que estableix la resolució d'autorització del Servei de Mines de la CAIB del 9 d'octubre del 2014:

L'explotació es realitzarà amb un màxim de 3 talussos d'un màxim de 8 metres d'altura, amb bancs de 10 metres. En el cas que hagin de ser inferiors comptaran obligatòriament amb barrera infranquejable, i sempre en compliment del RGNBSM, i especialment de les ITC 07.

f) Arran de les esmenes presentades (Annex 10) es comprova que la fossa sèptica presenta un volum de 7.500 L i està pensada per a 25 habitants equivalents. La fitxa tècnica que acompanya la descripció de la fossa comenta el següent:

És necessària la instal·lació d'una ventilació a l'entrada de l'equip per poder evacuar els gasos produïts al primer compartiment. Així mateix, s'instal·laran dues ventilacions al filtre perquè produeixi l'aportació necessària d'oxigen. Per aigües blanques, instal·lar un separador de grasses previ al compacte. És imprescindible la instal·lació d'una arqueta sifònica davant els equips.

Amb la documentació aportada no s'ha pogut comprovar si s'ha aplicat el que es comenta en el paràgraf anterior, per tant, es necessari dur-ho a terme si encara no s'ha fet. A més, no queda clar on s'aboca l'aigua depurada pel filtre biològic després de passar pels diferents compartiments de la fossa, per tant, és recomanable utilitzar-la tant pel reg de les zones verdes de la parcel·la, per humitejar els aplecs de material per evitar la generació de pols o per netejar les rodes de la maquinària abans de sortir de la parcel·la.

g) Pel que fa als tipus de material previst pel rebliment es projecta l'ús de restes procedents de les fraccions menys aprofitables de la mateixa explotació, aportaments externs de terres d'excavació i desmunt procedent d'altres pedreres.

En relació amb els fluxos de material de restauració cal tenir en compte que:

a. Les restes de material explotat a la pedrera (estèrils) no estan inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Al projecte d'explotació s'indica que l'aprofitament és del 70%.

b. El material procedent d'excavacions és el que, segons l'ordre APM/1007/2017, es correspon amb el codi LER 17 05 04 (materials naturals excavats). L'esmentada ordre estableix que a les persones físiques o jurídiques que realitzen activitats de valorització amb aquests materials hauran de complir les obligacions establertes a l'article 5.

c. Al llarg de la documentació presentada per part del promotor no es justifica en cap moment la disponibilitat del material de restauració de cada una de les fases des del punt de vista volumètric ni de l'origen específic del material de rebliment. Per aquest motiu, abans d'iniciar l'activitat extractiva de la fase V i VI d'explotació s'haurà de justificar davant l'òrgan substantiu que disposen del material de rebliment.

h) A l'estudi presentat es proposa la sembra de les següents possibles espècies de gramínies: Brachypodium retusum, Brachypodium phoenicoides, Cynodon dactylon, Dactylis glomerata subsp. glomerata, Stipa offneri i de lleguminoses: Dorycnium pentaphyllum, Medicago sativa, Lotus corniculatus, Psoralea bituminosa (Bituminaria bituminosa), Ononis pusilla.

S'ha comprovat que totes aquestes espècies estan citades a l'illa de Mallorca excepte Ononis pusilla. Per altra banda, Dorycnium pentaphyllum és una espècie pròpia del litoral, per la qual cosa cal eliminar ambdues espècies del llistat de sembra (font: Bioatles i Herbari Virtual del Mediterrani Occidental).

i) En relació amb la possible afecció a l'estat de la massa d'aigua subterrània, segons la informació disponible d'altres explotacions veïnes, s'estima que el nivell freàtic a la zona es troba entre les cotes de 0,5 msnm i +1,5 msnm, mentre que l'explotació es preveu fins a la cota 22-25 m a les dues fases pendents d'explotació (FASE 5 i FASE 6), això suposa uns 20 m per damunt del nivell freàtic, la qual cosa, juntament amb el rebliment posterior projectat, es considera que disminueix el risc de contaminació de la massa d'aigua.

j) L'anàlisi d'impactes identifica; producció de pols i renou i emissió de gasos, que afecten la vegetació de l'entorn i la fauna, generació de residus i efecte sobre el paisatge. Els impactes negatius de major magnitud es registraran a la fase d'explotació. No es detecta cap impacte sever o crític, essent moderats únicament els impactes sobre algun component del medi a causa de les activitats derivades de l'explotació. Es detecten impactes moderats sobre: geologia i geomorfologia, contaminació atmosfèrica, vegetació i paisatge.

Aquests impactes es consideren menors per tractar-se de la continuïtat d'activitats d'explotació que es duen a terme sobre una zona ja alterada. La restauració a cota pal·liarà els impactes ocasionats, perquè des del punt de vista mediambiental, la zona d'explotació s'integrarà a l'entorn que l'envolta de manera efectiva.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'ampliació del període d'explotació de la pedrera Clot dels Porcs núm. 525 i regularització de l'establiment de benefici, polígon 55, parcel·la 264, Palma, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental (març de 2024), a l'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic (març de 2024) i a l'estudi de vulnerabilitat davant riscos d'accidents greus (març de 2024), tots ells signats per Maria del Mar Janer Mulet (biòloga) i compleixin els condicionants següents:

1. No es podrà posar en funcionament la planta de benefici fins que no es duguin a terme les següents mesura compensatòries i correctores:

1.a) Restauració immediata de la Fase 0 consistent en:

• Realització de les plantacions perimetrals de la pedrera (franja d'uns 2-3 metres d'amplària utilitzant espècies amb baix requeriments hídrics (ullastre i mata). Es proposa intercalar pins (Pinus halepensis) o garrovers (Ceratonia siliqua) perquè la barrera vegetal guanyi alçada.
• Condicionament de talussos. Eliminació de fragments penjats en corona de talús abans de la realització dels treballs al peu.
• Restituir al seu estat original totes aquelles zones que estan fora de la superfície autoritzada que s'han vist afectades per l'activitat. Això també implicarà delimitar físicament el perímetre autoritzat per evitar la circulació de maquinària a les zones no autoritzades.

1.b) Encapsular la maquinària generadora de soroll mitjançant el tancament integral de la planta de benefici on s'ubica. Aquesta actuació també servirà per evitar la generació de pols fora de la planta.

1.c) Tractament acústic sobre els sedassos, que són les unitats de maquinària més sorollosa de la planta de benefici. Si la planta presenta unitats de maquinària sorollosa i es pot aplicar un tractament acústic efectiu amb una actuació senzilla, aplicar-ho.

L'òrgan substantiu vetllarà pel compliment d'aquests condicionants.

2. Durant els dos darrers anys del període de restauració de la pedrera, la planta de benefici s'haurà d'utilitzar exclusivament per tractar i preparar el material que s'utilitzi per a la restauració de la parcel·la.

3. L'alçada dels aplecs de material hauran de ser inferiors a l'alçada de la planta de benefici i intentar situar-los preferentment en els nivells inferiors de la pedrera per evitar l'impacte visual i la generació de pols.

4. Aplicar, si encara no s'ha fet, el que es descriu a la fitxa tècnica que acompanya la descripció de la fossa sèptica:

És necessària la instal·lació d'una ventilació a l'entrada de l'equip per poder evacuar els gasos produïts al primer compartiment. Així mateix, s'instal·laran dues ventilacions al filtre perquè produeixi l'aportació necessària d'oxigen. Per aigües blanques, instal·lar un separador de grasses previ al compacte. És imprescindible la instal·lació d'una arqueta sifònica davant els equips.

5. S'haurà de complir amb l'establert a l'article 70 del PHIB (2022-2027) respecte de disposar de com a mínim, d'una zona verda d'evacuació de 25 m² per habitant-equivalent per donar-li ús a l'aigua regenerada dins la pròpia parcel·la.

Per humitejar els aplecs de material per tal d'evitar la generació de pols o per netejar les rodes de la maquinària també s'haurà d'utilitzar l'aigua regenerada.

6. Abans d'iniciar l'activitat extractiva de la fase V i VI d'explotació s'haurà de justificar davant l'òrgan substantiu que disposen del material de rebliment necessari.

7. Eliminar Ononis pusilla i Dorycnium pentaphyllum del llistat de possibles espècies per a la sembra de gramínies i herbàcies.

Es recomana:

• No dur a terme les tasques generadores de més renou entre els mesos de febrer a juny, ambdós inclosos per tal de respectar la tranquil·litat dels nius on és possible que el milà reial nidifiqui durant l'època de reproducció.

Es recorda que:

• Tal com s'especifica a l'EIA, el projecte pretén continuar exactament la metodologia d'explotació aprovada al seu dia, per la qual cosa, el projecte d'explotació presentat no presenta cap variació en la metodologia seguida, simplement l'actualització del cronograma de treball. Per tant, el projecte s'ha de regir per la resolució d'autorització del Servei de Mines de la CAIB del 9 d'octubre del 2014 i per totes les condicions que allà s'estableixen.
• L'ús d'inerts procedents d'excavacions (codi LER 17 05 04. Materials naturals excavats) es condiciona al compliment de l'establert a l'Ordre APM/1007/2017.
• Segons l'informe del Servei de Salut Ambiental, de 15 de juny de 2023:

S'han de complir les condicions establertes a la documentació de referència i establir mesures preventives i/o correctores per tal d'evitar emissions a l'atmosfera que superin els nivells establerts a la normativa vigent (partícules, gasos i renous).

• Segons l'informe del Servei de Gestió Forestal, d'11 de setembre de 2023:

Durant la realització de l'explotació caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

• D'acord amb l'establert a l'article 52.2 de la Llei 21/2013, s'haurà d'informar a l'òrgan ambiental respecte de la finalització de cadascuna de les fases de restauració projectades a fi de realitzar les comprovacions que es considerin necessàries per a verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. La declaració d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de sis anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 21 bis del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Quart. La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article 41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Segons la disposició transitòria primera del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, els efectes de la supressió de la comissió de Medi Ambient de les Illes Balears es produiran a partir del dia 29 de maig de 2024 i els procediments d'avaluació que s'hagin iniciat abans de la data esmentada s'han de resoldre per la direcció general competent, sense que sigui necessari el dictament dels comitès tècnics.

 

(Signat electrònicament: 20 d'agost de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá