BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Antecedents

1. En data 22 de desembre de 2010 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears acordà atorgar l'autorització ambiental integrada a la granja de gallines ponedores Es Caparó, promoguda per Granjas Mallorquinas SL, (BOIB núm. 27 de 22/02/2011).

2. En data 8 de febrer de 2023, (RE SAA núm. 112, 113, 114 i 115 de 10/02/2023 i RE SAA núm. 138 de 20/02/2023), Avícola Son Perot SA sol·licita la modificació no substancial de l'Autorització Ambiental Integrada de la granja de gallines ponedores Es Caparó, consistent en l'actualització de l'AAI.

3. En data 20 de desembre de 2023, (RE SAA núm. 868 de 22/12/2023), Avícola Son Perot SA sol·licita la modificació no substancial de l'Autorització Ambiental Integrada de la granja de gallines ponedores Es Caparó, consistent en el canvi del sistema de cria de la nau 3.

Per tot l'anterior, i ATÈS

1. Que Avícola Son Perot SA ha sol·licitat una modificació no substancial de l'AAI de la granja de gallines ponedores Es Caparó consistent en l'actualització de l'AAI i el canvi del sistema de cria de la nau III.

2. Que la documentació aportada justifica que aquesta sol·licitud suposa una modificació no substancial, en compliment de l'art. 14 del RD 815/2013.

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 6 de juny de 2024, i d'acord amb l'apartat 1 de l'article únic del Decret 5/2024, de 29 de maig, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica el Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dict la següent:

RESOLUCIÓ

Primer.- Atorgar la modificació no substancial de l'autorització ambiental integrada de la granja de gallines ponedores Es Caparó, consistent en l'actualització de l'AAI i el canvi del sistema de cria de la nau III, amb les condicions d'explotació, capacitat i processos indicats a la documentació lliurada pel promotor, i amb subjecció a les següents condicions i/o modificacions:

Al punt 1. «Objecte»

On diu:

La present AAI es concedeix a l'empresa AVÍCOLA SON PEROT, S.A. (CIFA57531683), única i exclusivament per a la realització de l'activitat d'explotació ramadera de gallines ponedores en sistema d'explotació intensiu, així com de recollida i envasat d'ous, amb una capacitat de 175.392 gallines, a les instal·lacions nomenades Es Caparó i ubicades a les parcel·les 830 i 127 del polígon 26, del terme municipal de Manacor i amb coordenades geogràfiques X: 513.271, Y: 4.380.863.

Les parcel·les disposen d'una superfície de 35.938 m² dels quals 5.058,8 m² són els destinats a aquesta activitat.

L'activitat es compon de tres naus de 1.795,3 m² i altres edificacions annexes.

Cada nau té capacitat per a 58.464 gallines repartides en 6 pisos de 6 fileres i 29 gàbies per filera. Cada gàbia té dues cel·les amb una capacitat de 28 gallines.

La instal·lació es categoritza dins l'epígraf 9.3.a de l'annex 1 del Reial Decret Legislatiu 1 /2016.

Ha de dir:

La present AAI es concedeix a l'empresa AVÍCOLA SON PEROT, S.A. (CIFA57531683), únicament i exclusivament per a la realització de l'activitat d'explotació ramadera de gallines ponedores en sistema d'explotació intensiu, així com de recollida i envasat d'ous, amb una capacitat de 183.448 gallines, a les instal·lacions nomenades Es Caparó i ubicades a la parcel·la 830 del polígon 26, del terme municipal de Manacor i amb coordenades geogràfiques X: 513.271, Y: 4.380.863.

Les instal·lacions estan conformades per tres naus de gallines de 1.795,3 m², nau classificadora, moll de càrrega, plataforma per a gallinassa de 862,42 m2 i altres edificacions annexes.

Les naus de gallines 1 i 2 disposen de sistema de cria en gàbia. Cadascuna d'aquestes naus té capacitat de 58.464 gallines repartides en 6 pisos de 6 fileres i 29 gàbies per filera. Cada gàbia té dues cel·les amb una capacitat de 28 gallines.

La nau 3 disposa de sistema de cria en sòl i una capacitat de 66.520 gallines.

La instal·lació es categoritza dins l'epígraf 9.3.a de l'annex 1 del Reial Decret Legislatiu 1/2016.

Al punt 5. «Consums i producció»

On diu:

Segons les dades aportades, els consums de matèries primeres, auxiliars, combustibles i potència estimats, seran els següents:

Matèria primera	Consum anual estimat
Aigua	19.456 m3/any
Pinso	4.481 T/any
Safates de cel·lulosa de 30 unitats (per a envasament ous)	1.824.999 u/any
Energia Elèctrica (Potencia instal·lada)	211 kW
Matèria auxiliar	Consum anual estimat
Gasoil	2.500 l
Medicaments	-

A més a més, s'estima un consum d'aigua de 24 m³ cada 2 anys, quan es realitza el canvi de gallines i s'aprofita per netejar la granja.

Per una altra banda, els Productes finals i subproductes obtinguts estimats seran els següents:

Productes finals	Producció anual estimada
Ous	54.750.000 u/any
Temps de funcionament	8760 h/any
Subproductes	Producció anual estimada
Gallinassa	7.014 T/any

Ha de dir:

Segons les dades aportades, els consums de matèries primeres, auxiliars, combustibles i potència estimats, seran els següents:

Matèria primera	Consum anual estimat
Aigua	20.031 m3/any
Pinso	4.481 T/any
Safates de cel·lulosa de 30 unitats (per a envasament ous)	1.885.833 u/any
Energia Elèctrica (Potencia instal·lada)	211 kW
Matèria auxiliar	Consum anual estimat
Gasoil	2.500 l
Medicaments	-

Per a la neteja de cada nau s'estima un consum d'aigua de 12 m³ cada 2 anys (canvi de gallines).

Els productes finals i subproductes estimats són els següents:

Productes finals	Producció anual estimada
Ous	56.575.000 u/any
Temps de funcionament	8760 h/any
Subproductes	Producció anual estimada
Gallinassa	7.337 T/any

Al punt 6.1: «Jerarquia de residus»

On diu:

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, en el seu cas, que aquests es gestionin amb l'ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l'article 8 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, és a dir:

• Prevenció
• Preparació per a la reutilització
• Reciclat 
• Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)
• En cas de que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l'aplicació d'aquests procediments, els residus s'eliminaran de forma que s'eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d'aquesta jerarquia, s'haurà de sol·licitar una modificació de l'autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d'un anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d'aquests residus que haurà d'esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquest anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l'àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d'impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

Ha de dir:

El titular de la instal·lació haurà de fomentar la prevenció en la generació dels residus o, si escau, que aquests es gestionin amb l'ordre de prioritat que disposa la jerarquia establerta a l'article 8 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, és a dir:

• Prevenció
• Preparació per a la reutilització
• Reciclat 
• Altres tipus de valorització (inclosa la valorització energètica)
• En cas que, per raons tècniques o econòmiques, no fos possible l'aplicació d'aquests procediments, els residus s'eliminaran de forma que s'eviti o redueixi al màxim la seva repercussió al medi ambient.

En cas de no compliment d'aquesta jerarquia, s'haurà de sol·licitar una modificació de l'autorització en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta sol·licitud anirà acompanyada d'una anàlisi del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió d'aquests residus que haurà d'esser avaluat per part del Servei de Residus i Sòls Contaminats. Aquesta anàlisi del cicle de vida haurà de contemplar els principis generals de precaució i sostenibilitat en l'àmbit de la protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, protecció dels recursos, així com el conjunt d'impactes mediambientals sobre la salut humana, econòmics i socials.

Al punt 6.3: «Residus autoritzats a produir»

On diu:

1. S'autoritzarà una producció anual total de menys de 10 tones dels següents residus perillosos:

Residu	Codi LER (O.Mam/304/2002)	Quantitat Màxima Anual (t)
Objectes tallants i punxants	180201*	-
Residus de la recollida i l'eliminació dels quals és objecte de requisits especials per prevenir infeccions	180202*	-
Medicaments diferents dels especificats en el codi 180207	180208*	-
TOTALS		<10

* Residu perillós

1. En cas de que les quantitats de residus superin aquesta quantitat per causes puntuals, accidentals o imprevistes, s'haurà de donar coneixement a l'òrgan ambiental.

2. S'autoritzarà a una producció dels següents residus no perillosos:

Residu	Codi LER (O.Mam/304/2002)
Llots de fosses sèptiques	200304
Residus de teixits d'animals.	020102
Materials inadequats per al consum o l'elaboració	020203

Ha de dir:

1. S'autoritza la producció dels següents residus perillosos:

Residu	Codi LER	Quantitat Màxima Anual (t)
Objectes tallants i punxants	18 02 01*	-
Residus de la recollida i l'eliminació dels quals és objecte de requisits especials per prevenir infeccions	18 02 02*	-
Medicaments diferents dels especificats en el codi 180207	18 02 08*	-
TOTALS		<10

* Residu perillós

1. En cas que les quantitats de residus superin aquesta quantitat per causes puntuals, accidentals o imprevistes, s'haurà de donar coneixement a l'òrgan ambiental.

2. S'autoritza la producció dels següents residus no perillosos:

Residu	Codi LER
Llots de fosses sèptiques	20 03 04
Residus de teixits d'animals.	02 01 02
Materials inadequats per al consum o l'elaboració	02 02 03

Al punt 6.4. «Condicions generals de l'autorització per produir residus perillosos»

On diu:

1. L'autorització s'atorgarà per a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es concedirà sense perjudici de les corresponents a altres organismes o administracions competents en l'activitat de la qual és objecte, en cap cas eximirà al titular de l'obtenció d'altres llicències i autoritzacions legalment procedents.

2. En cap cas aquesta autorització no podrà invocar-se per excloure o disminuir la responsabilitat en què pugui incórrer el titular en l'exercici de la seva activitat.

3. En tot cas, s'han de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i sòls contaminats, el Real Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, de 20 de juliol), el Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament anterior (BOE núm. 160, de 5 de juliol DE 1997), l'Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, de 19 de febrer de 2002).

4. Es durà dur un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus tòxics i perillosos en què intervingui i on figuraran, almenys, les dades que apareixen a l'article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus, dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s'ha de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus. Aquest registre s'ha de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

5. En relació als residus produïts, es complimentaran els documents de control i seguiment per cada transport des del lloc de producció a gestor autoritzat, d'acord amb allò que disposa l'article 21 del Reial decret 833/1988. Aquest document de control i seguiment haurà de cobrir únicament substàncies que tinguin el mateix codi d'identificació. L'enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s'enviïn (s'entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d'identificació). Els documents hauran de conservar-se, al lloc on es realitza l'activitat, durant un període de cinc anys.

6. En qualsevol moment, l'òrgan competent en matèria ambiental podrà realitzar una visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials d'aquesta AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

7. S'han d'envasar i etiquetar els contenidors dels residus d'acord amb allò que disposen els articles 13 i 14 del vigent Real Decret 833/1988, i d'acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses. De la mateixa manera, l'envasament i emmagatzematge han de seguir les normes de seguretat indicades al Real Decret esmentat.

8. L'AAI es concedirà única i exclusivament per a la producció dels residus descrits en aquest document i que es generen com a resultat del funcionament de granja de gallines ponedores i sempre com a conseqüència de l'activitat desenvolupada de conformitat amb les condicions establertes al projecte tècnic presentat.

Ha de dir:

1. L'autorització s'atorga per a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es concedeix sense perjudici de les corresponents a altres organismes o administracions competents en l'activitat de la qual és objecte, en cap cas eximirà al titular de l'obtenció d'altres llicències i autoritzacions legalment procedents.

2. En cap cas aquesta autorització no podrà invocar-se per excloure o disminuir la responsabilitat en què pugui incórrer el titular en l'exercici de la seva activitat.

3. En tot cas, s'han de complir totes les obligacions que li siguin aplicables per a donar compliment a la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, el Reial decret 208/2022, de 22 de març, sobre les garanties financeres en matèria de residus i el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos, aprovat mitjançant Reial decret 833/1988, de 20 de juliol.

4. Es durà un registre que comprengui totes les operacions generadores de residus tòxics i perillosos en què intervingui i on figuraran, almenys, les dades que apareixen a l'article 16 del RD 833/1988: quantitat, tipus, dates de generació i de lliurament a gestor autoritzat dels residus produïts. També s'ha de registrar i conservar els justificants de lliurament a gestor autoritzat dels esmentats residus. Aquest registre s'ha de conservar durant 5 anys a les instal·lacions.

5. En relació amb els residus produïts, es complimentaran els documents de control i seguiment per cada transport des del lloc de producció a gestor autoritzat, d'acord amb allò que disposa l'article 21 del Reial decret 833/1988. Aquest document de control i seguiment haurà de cobrir únicament substàncies que tinguin el mateix codi d'identificació. L'enviament conjunt de diferents tipus de residus requerirà la formalització de tants de documents com residus diferents s'enviïn (s'entenen per diferents aquells que tenen un distint codi d'identificació). Els documents hauran de conservar-se, al lloc on es realitza l'activitat, durant un període de cinc anys.

6. En qualsevol moment, l'òrgan competent en matèria ambiental podrà realitzar una visita de comprovació i certificar la idoneïtat de les instal·lacions i el manteniment de les condicions inicials d'aquesta AAI, així com el compliment de les prescripcions tècniques aplicables en virtut de la legislació vigent.

7. S'han d'envasar i etiquetar els contenidors dels residus d'acord amb allò que disposa l'article 21 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i, d'acord amb la reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses.

8. L'AAI es concedeix únicament i exclusivament per a la producció dels residus descrits en aquest document i que es generen com a resultat del funcionament de granja de gallines ponedores i sempre com a conseqüència de l'activitat desenvolupada de conformitat amb les condicions establertes al projecte tècnic presentat.

Al punt 6.5. «Condicions particulars exigibles a la producció de residus perillosos»

On diu:

a. Segons allò que disposa l'article 15 del Reial decret 833/1988, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal del residus indicats a les instal·lacions, durant un període màxim de sis mesos en les condicions i amb els mitjans prevists a la memòria.

Ha de dir:

a. Segons allò que disposa l'article 21 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, es podrà efectuar un emmagatzematge temporal de residus perillosos a les instal·lacions, durant un període màxim de sis mesos, en les condicions i amb els mitjans prevists a la memòria.

Al punt 6.6. «Condicions particular exigibles a la producció de residus no perillosos»

On diu:

1. Sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateix, els residus no perillosos es lliuraran a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació. En el cas dels residus urbans o els assimilables a urbans seran lliurats a l'entitat local corresponent.

2. En tot cas, el posseïdor dels residus està obligat, mentre es trobin en el seu poder, a mantenir-los en condicions adequades d'higiene i seguretat. Tot residu potencialment reciclable o valoritzable ha de ser destinat a aquests fins, evitant la seva eliminació en tots els casos possibles.

Ha de dir:

1. Sempre que no procedeixi a gestionar-los per si mateix, els residus no perillosos es lliuraran a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació. En el cas dels residus urbans o els assimilables a urbans seran lliurats a l'entitat local corresponent.

2. En tot cas, el posseïdor dels residus està obligat, mentre es trobin en el seu poder, a mantenir-los en condicions adequades d'higiene i seguretat. Tot residu potencialment reciclable o valoritzable ha de ser destinat a aquests fins, evitant la seva eliminació en tots els casos possibles.

3. Segons allò que disposa l'article 21 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, la durada màxima de l'emmagatzematge dels residus no perillosos en el lloc de producció serà inferior a dos anys quan es destinin a valorització i a un any quan es destinin a eliminació.

Al punt 7.1. «Consum d'aigua»

On diu:

1. Es preveu un consum diari de 57,39 m³, que provindran en la seva totalitat del pou de la finca. L'aigua s'emmagatzemarà a un aljub existent amb una capacitat de 300 m³. Es preveuen els següents consums per usos:

	m³/dia	m³ /any
Abeurament d'animals	49,99	18,244
Neteja de planta d'envasament	2	730
Ús domèstic (2 operaris)	0,4	146
Refrigeració per nebulització (durant 60 dies/any)	5	300
Neteja naus	-	36 (cada 2 anys)
TOTAL	57,39	19.456

2. Refrigeració de les naus: S'estima un consum diari de 5 m³ d'aigua per a la ventilació de les naus de ponedores tenint en compte que la ventilació només es farà en els mesos més calorosos (2 mesos, amb un consum mensual estimat de 150 m³).

3. Neteja de les naus ponedores: Es preveu la neteja de les naus de ponedores cada 2 anys amb un consum estimat de 36 m³ d'aigua.

4. L'aigua utilitzada per ús domèstic i neteja de les superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte d'aliments a la nau d'envasat haurà de complir amb els criteris sanitaris establerts al Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà; per tant, hauran d'estar qualificades com «aigua de consum humà».

5. L'aigua utilitzada per refrigeració mitjançant nebulització haurà de complir les condicions establertes al Real Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel que s'estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi; com a mínim estarà filtrada i desinfectada i no haurà d'estar necessàriament qualificada com «aigua de consum humà».

6. L'aigua del pou de la finca només es podrà utilitzar pels fins establerts al punt 1 si obté l'autorització de la DG de Salut Pública i Participació per l'ús com «aigua de consum humà».

7. En cas que l'aigua del pou no compleixi les condicions del Rd 140/2003, l'abastiment d'ACH (aigües del punt 1) es farà mitjançant una captació o instal·lació autoritzada:

a. Xarxa pública.

b. Zona d'abastament inscrita en el Registre d'Entitats Gestores d'Aigua de Consum Humà gestionat per la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum.

c. Pou propi (d'ús públic) inscrit en el Registre d'Entitats Gestores d'Aigua de Consum Humà gestionat per la DG Salut Pública i Participació per l'ús d'aigua de consum humà.

d. Camions cisterna o dipòsits mòbils que subministrin aigua de consum humà autoritzats i inscrits en el Registre d'Entitats Gestores d'Aigua de Consum Humà gestionat per la DG Salut Pública i Participació.

8. L'aigua d'abeurament de les gallines haurà de complir les condicions establertes per l'òrgan competent en matèria de ramaderia.»

Ha de dir:

1. Es preveu un consum diari de 57,39 m³, que provindran en la seva totalitat del pou de la finca. L'aigua s'emmagatzemarà a un aljub existent amb una capacitat de 300 m³. Es preveuen els següents consums per usos:

	m³/dia	m³/any
Abeurament d'animals	52,27	19.081
Neteja de planta d'envasament	2	730
Ús domèstic (2 operaris)	0,4	146
Refrigeració per cooling (durant els mesos abril-octubre)	2,6	950
Neteja naus	-	18
TOTAL	57,33	20.925

1. Refrigeració de les naus:

S'estima un consum diari de 2,6 m³ d'aigua per a la refrigeració de les naus de gallines ponedores tenint en compte que es farà en els mesos més calorosos (abril-octubre) amb un consum mensual estimat de 85,7 m³ per les naus 1 i 2 i un consum de 50 m³ per la nau 3.

2. Neteja de les naus:

Es preveu la neteja de cada nau de gallines ponedores cada 2 anys amb un consum estimat de 12 m³ d'aigua.

3. L'aigua utilitzada per a ús domèstic i neteja de les superfícies, objectes i materials que puguin estar en contacte d'aliments a la nau d'envasat haurà de complir amb els criteris sanitaris establerts al Reial decret 3/2023, de 10 de gener, pel qual s'estableixen els criteris tècnic-sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum, el seu control i subministrament.

4. L'aigua utilitzada per a la refrigeració mitjançant cooling haurà de complir les condicions establertes al Reial decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s'estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

5. L'aigua del pou de la finca només es podrà utilitzar per als fins establerts al punt 1 si obté la concessió d'aigües subterrànies.

6. L'aigua d'abeurament de les gallines haurà de complir les condicions establertes per l'òrgan competent en matèria de ramaderia.

Al punt 7.2. «Emissions»

On diu:

Segons la documentació aportada els efluents generats a les instal·lacions i la seva gestió són els següents:

1. Aigües de les naus de ponedores. Cada nau comptarà amb el seu sistema de recollida de les aigües de neteja. Aquest comptarà amb vies d'evacuació laterals i una fossa prefabricada, estanca, amb capacitat de 12 m³. Les fosses es buidaran quan sigui necessari per a evitar vessaments.

2. Lixiviats de la plataformes de gallinassa. Es recolliran a dues fosses de 38 i 20 m³ de capacitat. Aquestes fosses han de ser prefabricades i han de garantir la seva estanquitat per a l'emmagatzemament d'aquest tipus de producte, per tal d'evitar filtracions al subsòl.

Per tal d'evitar la generació de lixiviats per pluja, aquestes plataformes es dotaran d'una coberta tipus hivernacle.

3. Aigües de la planta d'envasament: Són aigües d'ús domèstic (serveis) i de la neteja d'aquesta planta. Es recolliran a una fossa estanca prefabricada amb capacitat per a 10 persones (3m³) i amb tres compartiments. L'efluent tractat s'emmagatzemarà a un dipòsit de 20 m³ que es buidarà cada 10 dies i en tot cas quan sigui necessari per a evitar vessaments.

4. Gallinassa. Una cinta transportadora la recollirà de les naus de ponedores i la durà a un elevador de fecals que la dipositarà a un camió de repartiment que o bé la repartirà a les finques proposades o bé la durà a les cubetes de gallinassa. Les dues cubetes de gallinassa disposaran d'una superfície construïda de 300 i 475,2 m² i estaran impermeabilitzades i connectades a la seva fossa de recollida de lixiviats. Aquestes fosses tendran capacitat per acumular un volum de gallinassa de 2.598 m³ per quadrimestre.

La superfície de les cubetes s'impermeabilitzarà con a mínim cada tres anys, per tal d'evitar infiltracions.

Es preveu la generació de 7.014 t (7.794 m³) de gallinassa, que equivalen a 87.696 kg de nitrogen. Es proposa la valorització a una superfície de 722 ha.

El repartiment de gallinassa a les finques es realitzarà d'acord a un Pla de producció i control de la gallinassa, enregistrat a l'administració competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

D'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, el titular haurà de disposar d'un llibre de producció i gestió dels fems, i qualsevol modificació substancial del pla de producció i gestió dels fems s'haurà de comunicar a l'administració pública competent en matèria agrària.

Per una altra banda, les aportacions màximes de nitrogen provinent de fems com a fertilitzant o esmena s'estableixen en 170 kg de nitrogen per hectàrea i any per a les explotacions situades en zones oficialment declarades vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari, i 210 kg de nitrogen per hectàrea i any per a la resta de les zones.

5. Aigües pluvials. S'estima una producció d'uns 3.060 m³ anuals. Les pluvials es recolliran de les teulades per canaletes i s'aprofitaran per neteja, abeurament dels animals o per refrigeració, si és sanitàriament adequat, o en el seu cas, per al reg.

Hauran de comptar amb un tractament mínim consistent en un filtrat i una cloració o un altre tractament equivalent; la cloració es pot fer utilitzant el mateix sistema que s'utilitzarà per l'aigua de pou.

Les conduccions de pluvials s'han de fer de manera que no entrin en contacte amb les pistes per on circularan els camions ni amb la fossa de gallinassa.

També s'evitarà el seu embassament als voltants de les naus.»

Ha de dir:

Els efluents generats a les instal·lacions i la seva gestió són els següents:

1. Aigües de les naus de ponedores:

• Les tres naus compten amb un sistema de recollida de les aigües de neteja amb vies d'evacuació laterals i una fossa.
• Les fosses són prefabricades, estanques i disposen d'una capacitat de 12 m³. Es buidaran quan sigui necessari per evitar vessaments.
• Les naus 1 i 2 comparteixen la mateixa fossa.
• La nau 3 disposarà d'una fossa independent.

2. Lixiviats de la plataforma de gallinassa:

Es recullen a una fossa de 20 m³ de capacitat. Aquesta fossa és prefabricada i ha de garantir la seva estanquitat per a l'emmagatzemament d'aquest tipus de residu, per tal d'evitar filtracions al subsol.

Per tal d'evitar la generació de lixiviats per pluja, aquesta plataforma disposa d'una coberta tipus hivernacle.

3. Aigües de la planta d'envasament:

Són aigües d'ús domèstic (serveis) i de la neteja d'aquesta planta. Són recollides a una fossa estanca prefabricada amb capacitat de 3m³ amb tres compartiments. L'efluent tractat s'emmagatzema a un dipòsit de 20 m³ que es buidarà cada 10 dies i en tot cas quan sigui necessari per evitar vessaments.

4. Gallinassa:

Una cinta transportadora recull la gallinassa de les naus de gallines ponedores i la duu a un elevador de fecals que la diposita a un camió de repartiment que o bé la repartirà a les finques proposades o bé la durà a la plataforma de gallinassa.

Aquesta plataforma està coberta, impermeabilitzada i connectada a la seva fossa de recollida de lixiviats. Disposa d'una superfície útil de 862,42 m² i una capacitat per acumular un volum de gallinassa de 2.598 m³.

La superfície de la plataforma s'impermeabilitzarà com a mínim cada tres anys per tal d'evitar infiltracions.

Es preveu la generació de 7.337 t (8.154 m³) de gallinassa, que equivalen a 91.734 kg de nitrogen.

El repartiment de gallinassa a les finques es realitzarà d'acord amb un Pla de producció i control de la gallinassa, enregistrat a l'administració competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

D'acord amb la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, el titular haurà de disposar d'un llibre de producció i gestió dels fems, i qualsevol modificació substancial del pla de producció i gestió dels fems s'haurà de comunicar a l'administració pública competent en matèria agrària.

Per una altra banda, les aportacions màximes de nitrogen provinent de fems com a fertilitzant o esmena s'estableixen en 170 kg de nitrogen per hectàrea i any per a les explotacions situades en zones oficialment declarades vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari, i 210 kg de nitrogen per hectàrea i any per a la resta de les zones.

5. Aigües pluvials:

S'estima una producció d'uns 3.060 m³ anuals. Les pluvials es recolliran de les teulades per canaletes i s'aprofitaran per a neteja, abeurament dels animals o per a refrigeració, si és sanitàriament adequat, o en el seu cas, per al reg.

Hauran de comptar amb un tractament mínim consistent en un filtrat i una cloració o un altre tractament equivalent.

Les conduccions de pluvials s'han de fer de manera que no entrin en contacte amb les pistes per on circularan els camions ni amb la fossa de gallinassa.

També s'evitarà el seu embassament als voltants de les naus.

Al punt 7.3. «Controls i vigilància»

On diu:

Es duran a terme els següents controls, dels quals, anualment, es remetrà còpia a l'òrgan competent en matèria d'AAI:

• Consum mensual d'aigua del pou (lectura de comptador).
• Estimació de les aigües pluvials utilitzades.
• Control de qualitat de l'aigua de pou.

Anàlisis quadrimestrals de, com a mínim, els següents paràmetres:

Microbiològics (ufc/100 ml)	Salmonel·les, Enterococs, Estreptococs i Coliformes totals i fecals
Químics (ppm)	Amoni, Nitrits, Nitrats, Fòsfor total, Carboni Orgànic Total

Els mètodes analítics seran els prevists a la normativa vigent sobre qualitat d'aigües potables.

• Volum de gallinassa. Es durà un control i registre del volum de fems/gallinassa produït, i finques a les que es destina, amb periodicitat, com a mínim, mensual.
• Es guardaran els justificants del buidat i lliurament de les aigües residuals especificant el volum i l'origen de com a mínim els 5 darrers anys.
• Es durà a terme la comprovació, vigilància i manteniment de l'estanquitat de les fosses de les naus, dels lixiviats de la plataforma de gallinassa i del dipòsit de la planta d'envasament.
• Es realitzarà una revisió periòdica de les instal·lacions (emmagatzematge aigua, solera, sistema de conduccions, ... ) per detectar i reparar possibles fuites.
• S'implantarà un sistema de vigilància i revisió diària dels abeuradors que es repararan de manera immediata en cas de detectar fuites.
• Notificacions al PRTR. Anualment es notificaran les següents emissions:
• Emissions indirectes a l'aigua: es notificaran DQO, Nitrogentotal i Fòsfor total de la fossa de les naus de ponedores i del dipòsit de la nau d'envasament.

Ha de dir:

Es duran a terme els següents controls, dels quals, anualment, es remetrà còpia a l'òrgan competent en matèria d'AAI:

• Consum mensual d'aigua del pou a les instal·lacions (lectura de comptador).
• Estimació de les aigües pluvials utilitzades.
• Control de qualitat de l'aigua de pou. Es realitzaran anàlisis quadrimestrals de, com a mínim, els següents paràmetres:

Microbiològics (ufc/100 ml)	Salmonel·les, Enterococs, Estreptococs i Coliformes totals i fecals
Químics (ppm)	Amoni, Nitrits, Nitrats, Fòsfor total, Carboni Orgànic Total

Els mètodes analítics seran els prevists a la normativa vigent sobre qualitat d'aigües potables.

• Volum de gallinassa. Es durà un control i registre del volum de fems/gallinassa produït, i finques a les quals es destina, amb periodicitat, com a mínim, mensual.
• Aigües residuals: Es presentaran els justificants de buidat i lliurament a gestor autoritzat de les aigües residuals. S'haurà d'indicar per a cada fossa el volum buidat, data i hora, i gestor autoritzat. Aquests justificants s'han de conservar com a mínim 5 anys.
• Justificació del compliment del Pla de control, vigilància i manteniment de les instal·lacions per evitar una possible afecció a les aigües subterrànies que a més inclogui:
  • La comprovació, vigilància i manteniment de l'estanquitat de les fosses de les naus, de la fossa de lixiviats de la plataforma de gallinassa i de la fossa sèptica de la planta d'envasament.
  • Revisió periòdica de les instal·lacions (emmagatzematge d'aigua, solera, sistema de conduccions, ... ) per detectar i reparar possibles fuites.
  • Sistema de vigilància i revisió diària dels abeuradors que es repararan de manera immediata en cas de detectar fuites.
• Notificacions al PRTR. Anualment es notificaran les següents emissions:
  • Emissions indirectes a l'aigua: es notificaran DQO, Nitrogen total i Fòsfor total de la fossa de les naus de ponedores i de la fossa sèptica de la nau d'envasament.

Segon.- Aquesta Resolució modifica l'acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de data 30 de març de 2022 pel qual s'acordà atorgar la modificació substancial de l'Autorització Ambiental Integrada de la granja de gallines ponedores, consistent en la construcció d'una tercera nau (BOIB núm. 69 de 28 de maig de 2022).

Tercer.- En compliment de l'article 16 de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, una vegada executades les actuacions objecte de la modificació no substancial, el titular haurà de presentar una declaració responsable d'inici i exercici de l'activitat davant la conselleria competent en matèria de territori, acreditativa de les obres realment executades i, si cal, les variacions entre el projecte presentat en la sol·licitud i allò realment executat.

Quart.- La present autorització s'atorga sense perjudici de la resta d'autoritzacions i llicències que resultin exigibles. En particular la llicència urbanística.

Cinquè.- Publicar el contingut d'aquest acord al BOIB i notificar als interessats.

 

(Signat electrònicament: 19 de juny de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanísticai Avaluació Ambiental Maria Paz Andrade Barberá