BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'Institut Balear de la Dona és un organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia, adscrit a la Conselleria de Famílies i Afers Socials d'acord amb el Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

D'acord amb l'article 2 de la Llei 5/2000, de 20 d'abril, de l'Institut Balear de la Dona, aquest Institut té com a finalitats bàsiques elaborar i executar les mesures necessàries per fer efectius els principis d'igualtat entre l'home i la dona, impulsar i promoure la participació de la dona en tots els àmbits i eliminar qualsevol forma de discriminació de la dona a les Illes Balears. Segons l'article 3, entre altres funcions que té assignades hi ha la d'elaborar directrius destinades a aconseguir els fins proposats, així com emetre informes i dictàmens durant l'elaboració de disposicions legals generals que afectin la dona.

En l'àmbit autonòmic, l'article 5 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, estableix que la perspectiva de gènere s'ha d'incorporar en totes les polítiques dels poders públics de les Illes Balears, i la defineix com la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l'anàlisi, la planificació, el disseny i l'execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones.

L'impacte de gènere és un concepte emprat per identificar i avaluar els diferents efectes que les disposicions normatives o les polítiques públiques poden tenir sobre dones i homes, amb l'objectiu de promoure la igualtat de gènere i evitar qualsevol classe de discriminació.

La necessitat d'avaluar l'impacte de gènere s'ha reiterat en els successius programes d'actuació de la Unió Europea, com ara l'Estratègia per a la Igualtat de Gènere 2020-2025, elaborada per la Comissió Europea.

En el marc normatiu estatal, l'article 19 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, disposa la necessitat d'incorporar els informes d'impacte de gènere en els projectes de disposicions de caràcter general i en els plans d'especial rellevància econòmica, social, cultural i artística.

L'informe d'avaluació d'impacte de gènere és un document que s'adjunta a les propostes normatives i analitza si, en el moment de planificar les mesures contingudes en la disposició, s'ha tingut en compte com impacta en la situació de les dones i els homes. A més, adverteix de quines poden ser les conseqüències desitjades i no desitjades en matèria d'igualtat i, si escau, en proposa la modificació. Aquest informe és preceptiu per als projectes normatius i les disposicions de caràcter general tramitades per les administracions públiques de les Illes Balears.

En aquest context, el règim legal de l'avaluació de l'impacte de gènere s'estableix en els apartats 3, 4 i 5 de l'article 5 de la Llei 11/2016, de la manera següent:

3. En el procediment d'elaboració de les lleis i de les disposicions de caràcter general dictades, en el marc de les seves competències, per les administracions públiques de les Illes Balears, s'hi ha d'incorporar un informe d'avaluació d'impacte de gènere, que tindrà per objecte, com a mínim, l'estimació de l'impacte potencial del projecte normatiu en la situació de les dones i dels homes com a col·lectiu, i també l'anàlisi de les repercussions positives o adverses, en matèria d'igualtat, de l'activitat projectada.

4. De conformitat amb l'informe d'avaluació d'impacte de gènere, el projecte normatiu ha de respectar la igualtat de sexes mitjançant la reducció o l'eliminació de les desigualtats detectades i ha d'incloure les mesures adreçades a neutralitzar-ne el possible impacte negatiu en la situació de les dones i els homes considerats com a col·lectiu.

5. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a proposta de l'Institut Balear de la Dona, ha d'aprovar les directrius en què s'estableixin les pautes que s'han de seguir per dur a terme l'informe d'avaluació d'impacte de gènere.

Pel que fa a la distribució de competències, el Decret 46/2018, de 21 de desembre, de traspàs als consells insulars de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquests consells insulars que actualment exerceix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de polítiques de gènere i dona, amb relació a les funcions i els serveis que han d'assumir els consells insulars pel que fa a les mesures per integrar la perspectiva de gènere en l'actuació administrativa, estableix «l'emissió a càrrec de l'administració insular afectada en cada cas de l'informe d'avaluació d'impacte de gènere en el procediment d'elaboració de disposicions de caràcter general que s'hagin de dictar en l'àmbit de les seves competències, en el marc del que estableix l'article 5.3 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes». Així, s'atribueix als consells insulars la funció d'elaborar informes d'impacte de gènere dins l'àmbit de les seves competències.

A més, d'acord amb l'article 19 de la Llei 11/2016, els consells insulars i els municipis amb més de 20.000 habitants han de modificar les seves estructures per avaluar les polítiques d'igualtat. Addicionalment, els consells insulars han de proporcionar suport tècnic i administratiu als municipis amb menys de 20.000 habitants.

D'altra banda, el mateix Decret 46/2018, en relació amb les mesures que es reserva l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, indica «l'emissió per l'organisme autonòmic per a la igualtat —avui, Institut Balear de la Dona— de l'informe d'avaluació d'impacte de gènere en el procediment d'elaboració de disposicions de caràcter general que s'hagin de dictar en el marc de les seves competències, així com estableix l'article 5.1 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat entre dones i homes. Aquests informes s'han de formalitzar d'acord amb les directrius que aprovi el Govern de les Illes Balears, a proposta de l'Institut Balear de la Dona, a les quals es refereix l'article 5.5 de la Llei 11/2016».

L'article 20 de la Llei 11/2016 preveu la creació de la Comissió per a la Igualtat de Gènere com a òrgan de coordinació de les polítiques i els programes duits a terme per les administracions autonòmica, insular i local en matèria d'igualtat de dones i homes. Així doncs, dins el Ple de la Comissió, el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i els ajuntaments poden donar compte de les dades bàsiques dels informes d'avaluació d'impacte de gènere emesos per cada administració.

Finalment, d'acord amb l'apartat 5 de l'article 5 i la disposició final tercera de la Llei 11/2016, a proposta de l'Institut Balear de la Dona, el qual està adscrit a la Conselleria de Famílies i Afers Socials, correspon al Consell de Govern de les Illes Balears aprovar les directrius que estableixin les pautes per dur a terme l'informe d'avaluació d'impacte de gènere.

Aquestes directrius inclouen les pautes i el procediment per elaborar els informes d'avaluació d'impacte de gènere aplicables en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Els consells insulars i els municipis que no disposin d'una norma pròpia que reguli l'avaluació d'impacte de gènere poden adaptar el seu procediment al que s'estableix per al Govern de les Illes Balears, d'acord amb la seva potestat reglamentària i d'autoorganització.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Famílies i Afers Socials, en la sessió de 2 d'agost de 2024, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Aprovar les directrius per elaborar l'informe d'avaluació d'impacte de gènere que s'ha d'adjuntar als projectes normatius i les disposicions de caràcter general dictats pel Govern de les Illes Balears, l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens instrumentals, contingudes en l'annex 1 d'aquest Acord.

Segon. Aprovar el procediment per elaborar els informes d'avaluació d'impacte de gènere que conté l'annex 2 d'aquest Acord i la llista de verificació amb els marcadors orientatius del principi d'igualtat de gènere de l'annex 3.

Tercer. Publicar aquest Acord, inclosos els annexos, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Quart. Donar difusió pública a aquest Acord a través del web institucional corresponent i altres mitjans oportuns.

 

Palma, 2 d'agost de 2024

La secretària del Consell de Govern Antònia Maria Estarellas Torrens

 

ANNEX 1 Directrius per elaborar l'informe d'avaluació d'impacte de gènere que s'ha d'adjuntar als projectes normatius i les disposicions de caràcter general dictats pel Govern de les Illes Balears, l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens instrumentals

L'article 5.3 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, estableix la necessitat d'incorporar un informe d'avaluació d'impacte de gènere amb caràcter preceptiu en els procediments d'elaboració de projectes normatius i les disposicions de caràcter general dictades per les administracions públiques de les Illes Balears, en el marc de les seves competències.

La definició del terme disposició de caràcter general ha estat construïda per la doctrina i la jurisprudència, que han establert com a característiques determinants que són normes que afecten una pluralitat notable i indeterminada de persones, tenen la voluntat de romandre en el temps i innoven l'ordenament jurídic més enllà de la simple aplicació de normes existents.

D'altra banda, tant la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en l'article 15, com la Llei 11/2016, en l'article 5.1, estableixen el principi de transversalitat de la perspectiva de gènere en tots els actes i les polítiques públiques.

En aquest context, és rellevant esmentar la definició del concepte de transversalització de gènere que va emetre el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC) el 1997:

Transversalitzar la perspectiva de gènere és el procés de valorar les implicacions que té per als homes i per a les dones qualsevol acció que es planifiqui, ja es tracti de legislació, polítiques o programes, en totes les àrees i en tots els nivells. És una estratègia per aconseguir que les preocupacions i les experiències de les dones, igual que les dels homes, siguin part integrant en l'elaboració, l'execució, el control i l'avaluació de les polítiques i dels programes en totes les esferes polítiques, econòmiques i socials, de manera que les dones i els homes se'n puguin beneficiar igualment i no es perpetuï la desigualtat. L'objectiu final de la integració és aconseguir la igualtat de gènere.

A conseqüència d'això, i a partir del principi de transversalitat de gènere, l'avaluació d'impacte de gènere s'ha d'incloure no tan sols en els projectes de llei i les disposicions de caràcter general, sinó també en les disposicions no normatives i altres manifestacions de l'actuació de les administracions públiques de les Illes Balears que puguin tenir una especial rellevància o incidència en la consecució d'una igualtat d'oportunitats real entre dones i homes. No obstant això, aquestes directrius es referiran, de manera general, al concepte de projecte normatiu.

D'altra banda, l'article 5.4 de la Llei 11/2016 estableix que els projectes normatius han de respectar la igualtat de sexes i, si escau, promoure la igualtat de gènere mitjançant les qüestions següents:

a) La reducció o l'eliminació de les desigualtats detectades.

b) La inclusió de mesures destinades a neutralitzar el possible impacte negatiu en la situació de les dones i els homes com a col·lectiu.

En conseqüència, és necessari revisar si es compleixen les condicions anteriors, avaluar l'impacte dels projectes normatius en relació amb la igualtat de gènere i reflectir-ho en el corresponent informe d'avaluació d'impacte de gènere.

Aquest annex estableix les directrius respecte de les pautes que l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens instrumentals han de seguir en relació amb els projectes normatius i les disposicions de caràcter general que generin.

1. Objecte de l'informe d'avaluació d'impacte de gènere

D'acord amb l'article 5.3 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, els informes d'avaluació d'impacte de gènere tenen per objecte, com a mínim, els aspectes següents:

a) L'estimació de l'impacte potencial del projecte normatiu en la situació de les dones i dels homes com a col·lectiu.

b) L'anàlisi de les repercussions positives o adverses, en matèria d'igualtat, de l'activitat en projecte.

2. Estructura i contingut de l'informe d'avaluació d'impacte de gènere

Els informes d'avaluació d'impacte de gènere que s'han d'adjuntar als projectes normatius i altres disposicions de caràcter general dictats pel Govern de les Illes Balears, l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens instrumentals han de contenir els apartats següents:

2.1. Títol

Cal especificar el tipus d'informe i identificar el projecte normatiu o la disposició de caràcter general.

2.2. Fets

S'hi han d'incloure les dades següents:

• Data d'entrada de la sol·licitud.
• Òrgan competent sol·licitant.
• Identificació del projecte normatiu tramès.
• Fonaments jurídics segons els quals s'emet l'informe.

2.3. Revisió del contingut

En aquest apartat s'hi ha de recollir la informació jurídica, així com el context social rellevant en el qual s'aplicarà la norma.

a) Consideracions jurídiques

S'hi han de fer constar els principals fonaments jurídics relacionats amb la promoció de la igualtat real i efectiva entre dones i homes en l'àmbit internacional, estatal i autonòmic.

b) Anàlisi del context

S'hi ha d'exposar l'objecte del projecte normatiu i descriure la situació social de les dones i els homes en relació amb la finalitat i l'àmbit d'aplicació. L'anàlisi del context ha de proporcionar, com a mínim, la informació següent:

— Els objectius generals del projecte normatiu i, si escau, la relació que tenen amb la promoció de la igualtat de dones i homes.

— Les principals dades descriptives sobre la situació dels homes i les dones en relació amb l'àmbit regulat.

— Les desigualtats detectades, tenint en compte les causes estructurals que provoquen la discriminació.

— Les mesures positives, quant a polítiques d'igualtat, incloses en el text, si n'hi ha.

— Qualsevol altra qüestió rellevant per a la igualtat entre dones i homes, com ara la representació equilibrada dels òrgans que hagi de crear la norma.

2.4. Revisió del llenguatge

S'hi han d'exposar els fonaments normatius a partir dels quals es promouen les mesures necessàries per fer un ús no sexista del llenguatge. En aquest apartat es du a terme una anàlisi de la redacció del projecte normatiu per determinar si hi ha una invisibilitat de les dones en el text i, si escau, si s'han de fer recomanacions per emprar un llenguatge inclusiu.

Per conciliar els principis de precisió, claredat i concisió propis del llenguatge administratiu amb l'ús d'un llenguatge neutre, no discriminatori i igualitari, és recomanable utilitzar una terminologia genèrica que englobi els dos sexes. Això permet evitar l'ús de llenguatge sexista i afavorir que cap dels dos sexes sigui invisibilitzat.

2.5. Anàlisi de la pertinència

L'anàlisi de la pertinència permet identificar si el projecte normatiu pot incidir en les desigualtats entre dones i homes. Per tant, s'ha de determinar si és oportú tenir en compte la dimensió de gènere i, amb aquesta informació, decidir si es continua el procés des d'aquesta perspectiva o es dona per finalitzat.

A partir de l'anàlisi de la pertinència, els informes d'avaluació d'impacte de gènere, segons l'objecte previst en el punt 1, poden classificar el projecte normatiu en una de les categories següents:

— Neutre: si, tot i afectar (directament o indirectament) dones i homes, les accions regulades no influeixen en l'assoliment de la igualtat.

— Positiu: si incorpora elements que contribueixen a eliminar les desigualtats de gènere. En aquest cas, la gradació de l'impacte pot variar des d'un impacte sensible al gènere fins a un impacte transformador de gènere.

— Negatiu: si pot comportar conseqüències desfavorables per a les dones i no inclou mesures per eliminar les desigualtats de gènere existents.

2.6. Propostes de millora i recomanacions

En aquest apartat s'han de recollir les conclusions a les quals s'ha arribat durant el procés d'elaboració de l'informe, així com les recomanacions per millorar el text normatiu, que es poden referir als aspectes següents:

a) Modificacions que s'haurien de fer en relació amb els continguts de la norma, dirigides a evitar un impacte negatiu de gènere o a millorar altres aspectes que puguin incidir positivament en la igualtat d'oportunitats. Aquestes modificacions poden incloure els continguts següents:

— Una proposta de nou articulat o una modificació de l'existent per reforçar l'impacte positiu de gènere de la norma.

— Una revisió del llenguatge per evitar una redacció sexista del text normatiu.

b) Recomanacions sobre l'aplicació de la norma i el desenvolupament de mesures complementàries que puguin millorar la situació de les dones en el seu context.

2.7. Signatura

L'informe d'avaluació d'impacte de gènere ha de contenir la data i la signatura de la persona que l'ha elaborat, així com el vistiplau de la directora de l'Institut Balear de la Dona o de la persona en qui delegui.

 

​​​​​​​ANNEX 2 ​​​​​​​Procediment per elaborar els informes d'impacte de gènere dels projectes normatius i les disposicions de caràcter general dictats pel Govern de les Illes Balears, l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens instrumentals

1. Òrgan competent per emetre l'informe d'avaluació d'impacte de gènere

En el cas de projectes normatius i altres disposicions de caràcter general que aprovin el Govern de les Illes Balears, l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els ens instrumentals, l'òrgan competent per emetre l'informe preceptiu d'avaluació d'impacte de gènere és l'Institut Balear de la Dona.

2. Col·laboració dels òrgans que elaboren la normativa

Els òrgans competents per aprovar les normes o designats per elaborar un procediment normatiu han de considerar els aspectes que disposa l'apartat 1 de les directrius per elaborar l'informe d'avaluació d'impacte de gènere que s'ha d'adjuntar als projectes normatius i les disposicions de caràcter general.

Per tant, es requereix una anàlisi contextual prèvia i simultània a la redacció del text jurídic a fi de valorar-ne l'adequació al principi d'igualtat de gènere. Aquesta anàlisi s'ha de documentar de manera proporcional a l'extensió del projecte normatiu, tant en els informes preceptius com, si escau, en la memòria d'avaluació d'impacte normatiu (MAIN).

Per donar suport al procés d'avaluació del compliment del principi d'igualtat de gènere, s'ofereix la llista de verificació amb els marcadors orientatius, recollida en l'annex 3. Aquest document es pot revisar o actualitzar mitjançant una resolució de la directora de l'Institut Balear de la Dona i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Una vegada constituïdes les unitats per a la igualtat, que són les unitats administratives designades per impulsar les mesures per a la igualtat segons l'article 19.1 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, han de col·laborar en la introducció i la verificació de la perspectiva de gènere en els projectes normatius i les disposicions de caràcter general.

3. Procediment d'elaboració

3.1. L'òrgan que tramita la norma — juntament amb les persones formades en igualtat que hagi designat, si s'escau— ha d'elaborar una anàlisi prèvia contextual per comprovar el grau d'adequació al principi d'igualtat de gènere de la normativa en tramitació.

En aquest procés, per facilitar i uniformitzar aquesta tasca, es poden considerar els marcadors mínims de la llista de verificació del principi d'igualtat de gènere (annex 3) de manera paral·lela a la redacció del projecte normatiu.

3.2. Després del tràmit d'audiència i d'informació pública de l'avantprojecte normatiu, en la fase procedimental corresponent de sol·licitud d'informes preceptius, s'ha de trametre a l'Institut Balear de la Dona la sol·licitud perquè emeti l'informe d'avaluació d'impacte de gènere.

Per identificar el projecte per al qual se sol·licita l'informe, s'ha d'indicar la data o la versió de la redacció, així com la fase procedimental en què es troba.

A la sol·licitud de l'informe d'avaluació d'impacte de gènere de l'òrgan competent s'han d'adjuntar el text normatiu objecte de l'informe, la memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu (MAIN), la llista de verificació del principi d'igualtat de gènere emplenada (annex 3), així com la resta de documentació que es consideri oportuna. L'adjunció de la documentació es pot substituir per la referència al lloc web on està publicada.

3.3. L'Institut Balear de la Dona ha d'emetre l'informe d'avaluació d'impacte de gènere dins els deu dies hàbils següents a la recepció de la sol·licitud.

3.4. L'informe s'ha d'elaborar seguint l'estructura i els continguts establerts en les directrius per elaborar l'informe d'avaluació d'impacte de gènere que s'ha d'adjuntar als projectes normatius i les disposicions de caràcter general les recomanacions que es considerin necessàries.

3.5. L'informe s'ha de trametre a l'òrgan responsable de la tramitació del procediment normatiu, que ha d'incorporar, si escau, les mesures proposades.

3.6. En cas que es produeixin modificacions significatives en el projecte normatiu que afectin la igualtat de gènere, es pot sol·licitar un nou informe d'avaluació d'impacte de gènere. No serà necessari si les modificacions incorporen les recomanacions o els canvis proposats en l'informe inicial, circumstància que s'ha de fer constar en la memòria d'anàlisi de l'impacte normatiu (MAIN) adjunta a la nova versió del projecte.​​​​​​​

ANNEX 3 Llista de verificació amb marcadors orientatius del principi d'igualtat de gènere

 

I. Identificació del projecte normatiu
Denominació:
Òrgan promotor:
Data o versió:

 

II. Valoració de la rellevància	Sí	No
Té rellevància des del punt de vista del gènere?
Afecta drets o deures de la ciutadania?
Té un caràcter essencialment organitzatiu?
L'objecte és modificar o refondre normes ja vigents?

 

III. Anàlisi de la situació que consta en la documentació de l'expedient	Sí	No	No escau
S'ha duit a terme un diagnòstic previ de la situació de dones i homes en l'àmbit d'intervenció de la norma i s'ha identificat si hi ha desequilibris i desigualtats?
S'hi recullen dades i estadístiques diferenciades entre homes i dones en l'àmbit de la norma?
S'hi indica el marc legal i la normativa en matèria d'igualtat?
Es detecten bretxes de gènere i s'analitzen les causes probables?

 

IV. Compliment dels marcadors mínims del principi d'igualtat de gènere del projecte normatiu	Sí	No	No escau
S'inclou el principi d'igualtat de gènere de manera explícita en l'articulat?
Hi ha una composició equilibrada en els òrgans de representació o de presa de decisions?
Es preveuen mesures de discriminació positiva en l'àmbit de la norma?
S'incorporen clàusules d'igualtat de gènere en la contractació, els convenis o els ajuts?
Les dones i els homes tenen la mateixa oportunitat d'accés a béns i serveis?
S'eviten estereotips o rols de gènere?
El text fa un ús del llenguatge no sexista?
S'hi inclouen mesures que promoguin la igualtat en l'àmbit de regulació?
S'hi inclouen mesures en matèria de violència masclista?
Es preveuen mecanismes de seguiment i avaluació de l'impacte de gènere de la norma?
S'hi incorporen indicadors específics per mesurar els resultats en termes d'igualtat de gènere?