BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'activitat agrària genera de manera evident i contrastada serveis a la societat en el seu conjunt, com són el manteniment de l'equilibri socioeconòmic de les zones rurals, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la protecció del medi ambient, del paisatge, dels recursos naturals, del sòl i de la diversitat genètica. Així ho reconeix la Llei 3/2019, agrària de les Illes Balears, que obliga a les administracions públiques, i en especial a les competents en matèria agrària, a vetllar perquè aquests serveis es mantinguin, i s'observin els següents principis: l'autosuficiència alimentària, les bones pràctiques agràries, la sostenibilitat ambiental, la conservació del paisatge rural, i el foment de les actuacions i mesures agroambientals destinades a prevenir la lluita contra l'erosió i la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, especialment les que contribueixen a una retenció major de CO₂.

En el document El futur dels aliments i de l'agricultura, la Comissió Europea estableix els reptes, objectius i orientacions de la Política Agrària Comuna 2023- 2027, que posa de manifest que les explotacions, autoritats locals, regionals i/o nacionals han d'assumir més responsabilitats quant a la manera com es compleixen aquests objectius.

L'activitat agrària, per tant, genera creixement econòmic, però també valors ambientals i socials que no es veuen recompensats en el preu de venda dels productes produïts pels pagesos. La valoració d'aquests valors ambientals i socials no deixa de ser complexa, però en tot cas, la conservació del territori i de la biodiversitat, o de la sobirania alimentària, per posar alguns exemples, genera uns beneficis públics a la societat molt superiors al producte interior brut que produeix el sector agrari.

El desenvolupament tecnològic fa referència a l'aplicació de coneixements i habilitats científico tècniques per a crear o millorar productes, processos o serveis. A les explotacions agràries de les Illes Balears, el suport en l'aplicació de tècniques productives fruit del desenvolupament tecnològic, com són les llavors certificades obtingudes en programes I+D per a la millora de les varietats, o les dosis seminals animals produïdes en programes de millora genètica bovina, contribueixen al manteniment de l'activitat agrària i, per tant, a la conservació dels beneficis ambientals i socials que genera l'agricultura i la ramaderia a tota la societat.

La insularitat és un fet natural que genera majors costos de producció al sector agrícola i ramader, menors ingressos per unitat de producte, i menors oportunitats. Aquests fets, entre altres, contribueixen a una disminució sostinguda de l'activitat agrària a les Illes Balears. Aturar aquesta tendència i aconseguir el manteniment de l'activitat, incentiva el creixement econòmic del medi rural, però també les altres externalitats inherents no recompensades pel mercat, com les potencialitats ambientals. Així, a l'activitat agrària se li reconeix la capacitat de mitigar els efectes del canvi climàtic, de preservar el medi ambient, especialment la terra, el paisatge i la biodiversitat, de gestionar equilibradament el territori, i de conservar el medi rural i els valors socials, com són el patrimoni cultural i etnològic de les Illes Balears i l'avanç cap a una major sobirania alimentària.

L'article 4 del Reglament (UE) 2021/2115 del Parlament Europeu i del Consell reconeix la contribució de l'activitat agrària al subministrament de béns públics i privats, mitjançant la producció de productes agrícoles, o el manteniment de la superfície agrícola en un estat adequat.

En base a tot el citat, en el BOIB núm. 86 de 29 de juny de 2024, es va publicar el Conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) per a establir les bases reguladores dels ajuts de minimis a l'empara del Programa d'ús de llavor certificada d'espècies farratgeres, del Programa d'ús de llavor certificada d'espècies de cereals i de lleguminoses, del Programa de sembra de llavor de determinades espècies mel·líferes, i del Programa de suport a la inseminació artificial per a la millora genètica del bestiar boví d'aptitud lletera, per al manteniment dels beneficis ambientals i socials que genera l'activitat agrària a les Illes Balears.

L'execució de les actuacions que formen part dels diferents Programes comporten al desenvolupament d'una activitat agrària que genera a la societat béns comuns de caire ambiental i social, tot mitjançant la incorporació a les explotacions agràries de tècniques que difícilment es durien a terme sense el desenvolupament dels Programes. A més, tenen un caràcter proporcional, és a dir, es limiten a aconseguir l'efecte necessari, que és el manteniment de l'activitat agrària a les explotacions que hi participen; i cada actuació facilita, per tant, donar compliment als objectius de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, al seu article 6 sobre el reconeixement del caràcter estratègic i multifuncional de la activitat agrària.

El Programa d'ús de llavor certificada de determinades espècies farratgeres de l'any 2024 i el Programa d'ús de llavor certificada de determinades espècies de cereals i de lleguminoses de l'any 2024, a les Illes Balears, tenen com objectiu incrementar la recerca agronòmica dels cultius herbacis extensius i fomentar l'intercanvi d'informació entre les persones interessades que hi participin i les persones investigadores de l'IRFAP i tècnics de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, per tal d'avançar en aquells aspectes de maneig de les explotacions agràries que suposin millores ambientals i agronòmiques, en un context actual de canvi climàtic. 

La sembra de llavor certificada, o amb característiques equivalents incloses al document  Instruccions de participació que regeixen de forma anual els Programes, millora l'eficiència en la utilització dels recursos (aigua, fertilitzants, combustible,...), incrementa l'homogeneïtat de la producció, facilita la comercialització dels productes i la seva utilització en alimentació animal, i millora la planificació de les explotacions agrícoles.

Les exigències que té la producció de llavor certificada són molt estrictes, i suposen, entre altres, les següents avantatges pels agricultors i ramaders:

• Garantia de puresa específica. Major o igual del 98 % (R-2)
• Garantia de puresa varietal. Major o igual del 99 % (R-2)
• Garantia d'un elevat nivell de germinació. Superior al 85 % (R-2)
• Garantia de la no presència de llavors indesitjables
• Garantia de sanitat de la llavor
• Garantia de la homogeneïtat de la partida i de les propietats
• Garantia de traçabilitat del material genètic
• Garantia d'etiquetatge oficial

La contribució al sosteniment dels programes de millora genètica per a l'obtenció de noves varietats.

Així, la sembra de llavor certificada contribueix al manteniment de l'agricultura extensiva, i forma part dels serveis públics que genera l'activitat i que el mercat no compensa, donat que no són una mercaderia, però que sí que són gaudits per la societat, com poden ser, per exemple:

• El manteniment de la producció extensiva a les Illes Balears i, per tant, contribuir a la seva sostenibilitat ambiental, a la conservació del paisatge rural i a la preservació de la biodiversitat.
• La millora de la lluita contra l'erosió, la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, contribuint especialment a una major retenció de CO2.
• La conservació del medi rural i el patrimoni cultural i etnològic de les Illes Balears.
• El manteniment del teixit econòmic i social al medi rural.
• El manteniment de la sobirania alimentària.

L'article 5.7 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que les administracions públiques poden habilitar amb caràcter general o específic persones físiques o jurídiques autoritzades per a dur a terme determinades transaccions electròniques en representació de les persones interessades. Aquesta habilitació ha d'especificar les condicions i obligacions a què es comprometen els que així adquireixin la condició de representants, i determina la presumpció de validesa de la representació tret que la normativa d'aplicació prevegi una cosa diferent. Les administracions públiques poden requerir, en qualsevol moment, l'acreditació d'aquesta representació. Tanmateix, la persona interessada sempre pot comparèixer per si mateix en el procediment.

Els articles 26 i 27 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, preveu la possibilitat que el lliurament dels fons públics als beneficiaris o la realització de funcions de gestió de les subvencions es dugui a terme mitjançant entitats col·laboradores que poden ser, entre d'altres, qualsevol persona jurídica que compleixi les condicions de solvència i eficàcia que s'estableixin, essent necessària la formalització d'un conveni en el qual s'hi concretin els termes de la col·laboració.

Per tot el citat i atesa la configuració especial dels ajuts de minimis que deriven dels diferents Programes anteriorment esmentats, es considera necessari establir un procediment de selecció d'entitats col·laboradores per a dur a terme les actuacions d'entrega de la llavor certificada i de funcions de gestió de les subvencions.

La selecció esmentada s'ha de fer entre aquelles entitats que reuneixin el perfil més adequat per a les tasques que cal dur a terme, atesa l'especialitat tècnica, que  tinguin experiència i estiguin estretament relacionades amb el sector agrari.

En el context actual d'una economia agrària global i el marc legislatiu que suposa el nou Pla Estratègic de la PAC, esdevé convenient que l'administració agrària i els seus ens instrumentals,  amb la col·laboració dels agents econòmics privats, sumin esforços per la recuperació econòmica d'un sector que a les Illes Balears està en declivi, per a la consolidació dels aspectes més sòlids i estables del model agrari productiu, i per mantenir els valors socials i ambientals que genera l'activitat agrària.

La simplificació administrativa es configura actualment com el repte més important i significatiu del dret administratiu, i també ve recollida significativament al Pla Estratègic de la PAC. L'IRFAP no disposa d'una xarxa d'oficines d'atenció al públic a nivell comarcal i, en aquest sentit, la simplificació i eficiència administrativa requereix la col·laboració dels agents econòmics privats.

El Decret 37/2022 de 29 d'agost, pel qual es modifica el Decret 28/2014, de 27 de juny, d'aprovació dels estatuts de l'entitat pública empresarial, estableix que són funcions de l''IRFAP, entre altres, les següents:

a) Promoure, coordinar, planificar, desenvolupar i avaluar programes d'investigació i desenvolupament, d'innovació, de digitalització i d'experimentació en matèria d'agricultura, ramaderia, pesca i alimentació.

c) Promoure, coordinar, planificar, desenvolupar i avaluar actuacions i programes de formació i de transferència de coneixement i de tecnologia en matèria d'agricultura, ramaderia, pesca i alimentació.

d) Prestar assessorament especialitzat en matèria de recerca, desenvolupament, innovació, digitalització, experimentació i millora del coneixement a agrupacions, empreses, cooperatives i altres agents dels sectors agrari, pesquer i agroalimentari.

e) Contribuir a la modernització, a la digitalització, a la millora i a l'impuls de la competitivitat dels sectors agrari, pesquer i agroalimentari.

f) Contribuir al desenvolupament sostenible dels sectors agrari, pesquer i agroalimentari.

i) Dur a terme les actuacions de camp i de laboratori en matèria de producció agrària i pesquera.

n) Prestar serveis al sector primari, com ara el servei de gestió tècnica i econòmica de les explotacions i el subministrament d'inputs.

q) Fomentar les activitats agràries i pesqueres, de conformitat, si escau, amb les bases reguladores.

Mitjançant el Decret 16/2023, de 20 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Concretament, a l'annex 1 s'acorda l'adscripció de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Per tot això, en virtut del que estableix el Decret 37/2022 de 29 d'agost esmentat, i havent estat aprovada pel Consell d'Administració de l'IRFAP el dia 25 de juliol de 2024, dicto la següent

RESOLUCIÓ

Primer Objecte

1. És objecte d'aquesta resolució convocar el procediment de designació d'entitats col·laboradores per a participar en la gestió del Programa d'ús de llavor certificada de determinades espècies farratgeres de l'any 2024 i del Programa d'ús de llavor certificada de determinades espècies de cereals i de lleguminoses de l'any 2024, així com dels corresponents ajuts que se'n derivin.

2. L'àmbit d'aplicació és la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Segon Requisits de les entitats col·laboradores

1. Són designades entitats col·laboradores, amb la finalitat que preveu aquesta resolució, totes les entitats ubicades a les Illes Balears que siguin entitats associatives econòmiques o econòmiques amb un caràcter agrari que no incorrin en cap de les prohibicions que estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 10 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, i que compleixin els requisits d'eficàcia que estableix aquest apartat.

2. A fi i efecte d'acreditar el compliment de la solvència financera, les entitats hauran d'aportar una declaració responsable d'empresa en funcionament i no trobar-se incurs en concurs de creditors, adjuntant una còpia dels darrers comptes anuals aprovats.

3. A fi i efecte d'acreditar el compliment de les condicions d'eficàcia, les entitats han de justificar:

a) Que el seu objecte social o activitat tingui relació directa amb la comercialització de llavor certificada de farratgeres, cereals i lleguminoses.

b) Que disposin de prou mitjans humans i materials per a desenvolupar l'activitat de lliurament i la funció de gestions dels ajuts i subvencions.

Amb aquest efecte i com a mitjans materials, han de disposar, com a mínim, de:

b.1. Requeriments de maquinari:

- CPU: 1,86-3,20 GHz. Es recomana Intel Core i5 amb 4 cores a 2,4 GHz

- RAM: 4 GB

- Disc: 256 Gb

- Resolució de pantalla: 1280 x 1024

- Una impressora làser

- Un escàner

b.2. Requeriments de programari:

- Sistema operatiu: Windows 7 o superior.

- Navegador, versió mínima i configuració: Edge Firefox 42.0, Chrome 47.0.2526.106 m, actualitzats a88.0.705.74, l'última versió.

- Condicions per a la signatura electrònica: ha d'estar instal·lada l'aplicació Autofirma, com a mínim en la versió 1.6.2.

- Versió d'Adobe Reader actualitzada i, si cal, s'ha de tenir activat el connector al navegador utilitzat: versió 11 (11.0.10.X).

b.3. Amplada de banda:

- Es recomana una amplada de banda mínima de 2 Mb de baixada per a cada lloc de treball.

Tercer Condicions de la col·laboració

1.Les entitats col·laboradores designades col·laboraran en quant a:

- Oferir suport administratiu i tècnic per a omplir i tramitar correctament les sol·licituds de les persones interessades, seguint l'establert en el document “Instruccions de participació al Programa d'ús de llavor certificada de determinades espècies farratgeres (o de cereals i de lleguminoses), de l'any 2024” i en les corresponents convocatòries d'ajudes de minimis, així com qualsevol altra instrucció que es pugui donar des de l'IRFAP.

- Emplenar correctament les sol·licituds de participació i ajuda, i presentar-les, de conformitat amb l'article 5.7 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, segons el qual s'habilita les entitats col·laboradores designades per presentar la sol·licitud electrònica en representació de les persones interessades, sempre que les persones interessades els atorguin, de manera expressa i en els termes que la llei esmentada estableix, la representació. Aquesta habilitació determina la presumpció de validesa de la representació i l'IRFAP pot requerir, en qualsevol moment, l'acreditació de la representació esmentada. Tanmateix, la persona interessada sempre pot comparèixer per si mateixa en el procediment.

- Escanejar la documentació presentada per part de les persones interessades, i enviar-la a produccio@irfap.es.

- Entregar els originals de la documentació presentada per part de les persones interessades a l'IRFAP.

- Posar a disposició de l'IRFAP o de qualsevol entitat de verificació vinculada al control dels fons públics, els documents de representació així com qualsevol tràmit que s'hagi fet en virtut d'aquesta habilitació.

- Lliurar la llavor certificada adquirida per l'IRFAP a les persones inscrites en els Programes, seguint les instruccions de l'IRFAP.

2. Aquesta col·laboració, serà efectiva des de la designació com a entitats col·laboradores i signatura del corresponent conveni, fins a la finalització del període d'instrucció del procediment de concessió d'aquest ajuts.

3. La contraprestació, de caràcter compensatòria i no onerosa, s'estableix en 40 euros per tonelada de llavor entregada, i en 15 euros per sol·licitud formalitzada i registrada.

Quart Sol·licituds

1. El termini de presentació de sol·licituds per designar l'entitat col·laboradora va des del mateix dia de la publicació d'aquesta resolució al Butlletí Oficial de les Illes Balears fins el 7 d'agost del 2024.

2. Les sol·licituds s'han de presentar per mitjans electrònics, d'acord amb el que preveu l'article 3.2 del Reial decret 905/2022, de 25 d'octubre, en relació amb els articles 14.2. i 14.3, de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

S'han de subministrar totes les dades que indica la sol·licitud, així com assumir els compromisos, atorgar les autoritzacions i fer les declaracions que conté.

3. Juntament amb la sol·licitud, publicada a l'enllaç: https://www.caib.es/sites/irfap/ca/solalicitud_dentitat_colalaboradora/ s'ha d'adjuntar la documentació següent:

a. Fotocòpia del NIF de la persona sol·licitant, en cas que sigui persona jurídica.

b. Acreditació de la representació amb què actua el sotasignant de la sol·licitud, si escau.

c. Document acreditatiu que el seu objecte social o activitat tingui relació directa amb el sector al qual es dirigeixen els ajuts i subvencions.

d. Relació de mitjans humans i materials disponibles.

e. Còpia dels darrers Comptes Anuals aprovats.

4. D'acord amb el que preveu l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, no cal presentar la documentació o les dades elaborades per qualsevol Administració que es puguin obtenir per mitjans telemàtics o que es trobin en poder de l'IRFAP. En el cas de denegació expressa, caldrà aportar el document esmentat.

Les persones interessades tampoc no estan obligades a presentar dades o documents que hagin estat aportats per elles mateixes davant de qualsevol Administració. A aquest efecte, les persones esmentades han de comunicar en quin moment i davant de quin òrgan administratiu van presentar els documents, i l'IRFAP és qui les ha d'obtenir electrònicament. Excepcionalment, si l'IRFAP no pogués obtenir els documents esmentats, en podrà sol·licitar novament l'aportació a les persones interessades.

En el supòsit d'impossibilitat material d'obtenir el document, abans de la proposta de resolució, l'òrgan competent pot requerir a la persona sol·licitant que el presenti o, per defecte, que acrediti per altres mitjans els requisits als quals es refereix el document.

5. La presentació de la sol·licitud suposa l'atorgament d'autorització a l'IRFAP, al FOGAIBA i/o a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears per obtenir els certificats d'estar al corrent de les obligacions tributàries, estatals i autonòmiques, i amb la Seguretat Social. En cas que es vulgui denegar expressament aquesta autorització, cal aportar, juntament amb la sol·licitud, el document de denegació i els certificats corresponents.

Quan la persona sol·licitant de l'ajuda no estigui obligada a presentar les declaracions o documents a què es refereixen les obligacions anteriors, se n'ha d'acreditar el compliment mitjançant una declaració responsable.

6. Si les sol·licituds tenen algun defecte o no adjunten tota la documentació indicada, o bé si els documents que s'hagin de presentar durant la tramitació de l'expedient presenten esmenes o guixades, es requerirà a les persones sol·licitants que esmenin el defecte o que aportin la documentació en el termini de deu dies, tal com indica l'article 68.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb la indicació que, si no ho fan, s'entén que desisteixen de les sol·licituds i, amb la resolució prèvia, s'arxivarà l'expedient sense cap altre tràmit.

Cinquè Instrucció del procediment i selecció d'entitats

1. L'òrgan competent per instruir el procediment de designació d'entitat col·laboradora és la Direcció de Desenvolupament de la Producció Agrària de l'IRFAP. L'òrgan esmentat duu a terme, d'ofici, les actuacions necessàries per determinar, conèixer i comprovar les dades en virtut de les quals s'ha de dictar la resolució de selecció d'entitats col·laboradores, així com per valorar la idoneïtat de les capacitats i mitjans disponibles per cada candidata a ser designada entitat col·laboradora.

2. La resolució dels expedients la dicta el president de l'IRFAP, a proposta del director de Desenvolupament de la Producció agrària de l'IRFAP.

3. El termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa és d'un mes comptat des de l'acabament de presentació de sol·licituds, i s'ha de notificar individualment. Una vegada transcorregut aquest termini sense que s'hagi notificat resolució expressa, s'entén desestimada la sol·licitud.

La pràctica de les comunicacions i notificacions a les persones interessades, en aquest procediment, es fa de manera telemàtica.

L'efectivitat de la resolució esmentada està condicionada a la subscripció dels convenis corresponents segons s'estableix a l'apartat següent.

4. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs d'alçada davant del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, en el termini d'un mes, a partir de l'endemà de la notificació, d'acord amb el que estableixen l'article 58.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Sisè Convenis

1. Segons el que s'estableix a l'article 27 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, una vegada designada l'entitat col·laboradora, i en el termini màxim d'un mes des de la notificació de la resolució de designació, totes dues parts han de formalitzar un conveni en el qual s'han de concretar els termes de la col·laboració.

2. El conveni de col·laboració ha d'incloure, com a mínim, els extrems següents:

a) Delimitació de l'objecte de col·laboració i de les obligacions de l'entitat col·laboradora.

b) Identificació de la normativa reguladora específica de les subvencions que hagi de gestionar l'entitat col·laboradora.

c) Termini de durada del conveni.

Setè Obligacions de les entitats col·laboradores

Les entitats col·laboradores estan obligades, a més de complir la resta d'obligacions que preveu la normativa reguladora d'ajuts i subvencions, a:

a) Dur a terme les actuacions en la forma que preveu el conveni subscrit en aquesta resolució i la resta de normativa d'aplicació.

b) Sotmetre's a les actuacions de comprovació que faci la Intervenció General de la Comunitat Autònoma o la Sindicatura de Comptes, i aportar tota la informació que els sigui requerida en l'exercici d'aquestes actuacions.

c) Complir el que disposa la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, i la normativa de desenvolupament i d'aplicació, així com subscriure el document corresponent per al tractament de dades personals per compte de tercers.

d) Seguir les instruccions que corresponen a l'entrega de la llavor i a la preparació i a l'enviament de les sol·licituds.

e) No cedir en cap circumstància, ni utilitzar per a altres finalitats diferents de l'ús per al qual han estat reservades, les dades que l'IRFAP pugui cedir a l'entitat per al seu millor funcionament en quant al compliment de l'Objecte d'aquesta Resolució, fent un ús reservat de les dades personals a les quals tingui accés a aquest efecte.

g) Obtenir, amb caràcter previ a la seva actuació com a representant,  la representació expressa de conformitat amb el que estableix l'article 5.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Vuitè Publicació

Aquesta resolució es publica al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 26 de juliol del 2024

El president de l'IRFAP Joan Simonet Pons