BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. Les Illes Balears, conegudes per la seva bellesa natural i la seva rica herència cultural, han estat durant molt de temps un destí turístic de renom mundial i un referent de prosperitat econòmica i qualitat de vida. No obstant això, darrera d'aquesta aparent tranquil·litat, s'amaga una realitat econòmica i social que demanda atenció i acció per part del govern balear. En un món cada vegada més interconnectat i competitiu, és essencial que les illes Balears no sols continuïn essent un destí de somni, sinó que també cal que es converteixin en un centre d'oportunitats i prosperitat econòmica sostenible per als seus habitants.

En l'actualitat, les Illes Balears s'enfronten a reptes socioeconòmics que demanden solucions innovadores. La dependència històrica del turisme com a principal font d'ingressos, si bé ha aportat beneficis significatius, ha demostrat esser vulnerable a les crisis globals, com la recent pandèmia de la COVID-19. Això ha ressaltat la necessitat urgent de diversificar l'economia regional, enfortir la competitivitat de les empreses locals i obrir noves portes al mercat global.

La darrera convocatòria en matèria d'internacionalització es va publicar en l'any 2022, per mitjà de la Resolució del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball de dia 5 de desembre de 2022 per la qual es convoquen, mitjançant el procediment anticipat de despesa, els ajuts per a projectes d'internacionalització de les empreses, associacions i clústers de les Illes Balears, com instrument per fomentar la cooperació empresarial, la modernització del comerç i els serveis, així com per fomentar la internacionalització dels productes fabricats a les Illes Balears. (Expedient de tramitació anticipada de despesa corresponent a l'exercici 2023/Decret 75/2004 segons resolució del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball de data 4 de novembre de 2022). El crèdit inicialment assignat a aquesta convocatòria va esser de 475.000,00 euros amb càrrec a fons propis, amb un període subvencionable que comprenia des de l'1 d'octubre del 2021 fins al 4 d'octubre del 2022. Finalment, es van concedir en concepte d'ajuts 402.947,52€ a un total de 35 beneficiaris.

Per a l'any 2023 es preveia una nova convocatòria d'ajuts d'aquest tipus, en aquest cas, cofinançada amb Fons Europeu de Desenvolupament Regional (en endavant, FEDER). Aquests fons impulsen la transició des d'un model basat en el reemborsament dels costos subvencionables en que hagin incorregut els beneficiaris dels projectes cap a altres models denominats Opcions de Costos Simplificats, que en la pràctica es corresponen amb sistemes basats en la utilització de costos unitaris, sumes a tant alçat, o tipus fixos. Es tracta, doncs, de models que es fonamenten en un mètode predefinit que es basa en els productes, en els resultats o en determinats costos de l'actuació. La lògica de la seva utilització es correspon amb l'objectiu d'alleugerar la càrrega administrativa i concentrar els recursos humans en la consecució dels objectius de les actuacions, en lloc d'invertir els recursos en la recopilació i la comprovació de l'adequació de les despeses en que s'incorr en l'execució.

En aquest sentit, és destacable allò que disposa l'article 53.2 del Reglament 1060/2021, de Disposicions Comunes dels Fons EIE: «Quan el cost total d'una operació no sigui superior a 200.000,00€, la contribució proporcionada al beneficiari pel FEDER, l'FSE+, l'FTJ, el FAMI, l'FSI i l'IGFV adoptarà la modalitat de costos unitaris, sumes a tant alçat o tipus fixes, llevat els casos de les operacions en que l'ajuda constitueixi una ajuda estatal». Des del govern de les Illes Balears, amb la voluntat de donar suport a aquests nous models, es va apostar per impulsar un estudi relatiu a l'aplicació d'un sistema de costos simplificats en les convocatòries dels projectes d'internacionalització de les microempreses, PIMES, associacions i clústers de les Illes Balears cofinançades pel FEDER. Aquest estudi ha representat un repte significatiu en termes d'inversió de temps requerida. La meticulositat i profunditat de la recerca han estat essencials per garantir la precisió i rellevància dels resultats. No obstant això, aquest compromís amb el rigor de les actuacions ha tingut com a conseqüència la manca de la publicació de la convocatòria d'ajuts d'internacionalització corresponent a l'exercici 2023.

En la línia d'una tradició que s'ha anat consolidant al llarg del temps, doncs ja fa anys que es venen publicant convocatòries d'ajuts en matèria d'internacionalització a les Illes Balears, i conscients de les circumstàncies socioeconòmiques que actualment enfronta la comunitat autònoma, ens trobem davant la necessitat de promoure una convocatòria d'ajuts pels projectes d'internacionalització executats en els períodes 2022-2023, 2024, 2025 i 2026 de les microempreses, pimes, associacions i clústers de les Illes Balears finançats amb fons propis i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, a través del Programa FEDER de les Illes Balears 2021-2027, com un pilar fonamental per al desenvolupament econòmic i la diversificació de les fonts d'ingressos de les Illes Balears, amb l'objectiu d'impulsar la transformació econòmica de la regió, encoratjant a explorar oportunitats en els mercats internacionals, la qual cosa resulta clau per a superar els reptes actuals i construir un futur més pròsper i diversificat per a les Illes Balears.

A través d'aquesta convocatòria d'ajuts, es busca fer costat a les empreses locals en el seu camí cap a la internacionalització, ja sigui expandint la seva presència a l'estranger, participant en activitats d'exportació o col·laborant amb altres empreses en la cerca d'oportunitats globals i en la recerca d'un futur econòmic més sòlid i resilient. Així es dona suport a les empreses, associacions i clústers que, una vegada superats els anys 2020 i el 2021, troben en la internacionalització el motor cap a nous mercats i augment de la seva facturació. Per a fer-ho possible, és imprescindible anar cap a un model de digitalització de la internacionalització, per tant, la internacionalització es configura com l'instrument per a la modernització del comerç i els serveis i l'adaptació a criteris de competitivitat i qualitat.

2. El Pla d'Internacionalització per a les empreses de Balears 2020-2024, desenvolupat amb la col·laboració dels diferents agents econòmics de les illes, té com a propòsit principal expandir el nombre d'empreses exportadores a les Illes Balears i promoure la seva presència en mercats internacionals. Això s'aconseguirà mitjançant la diversificació dels sectors d'activitat i l'ampliació dels mercats destinataris per als béns i serveis oferts. Així doncs, amb aquest pla es pretén, d'una banda, conscienciar la societat balear, en general, i els col·lectius d'empresaris i pimes, en particular, de la importància de la internacionalització al món actual, d'altra banda, recolzar les empreses de les illes en els seus processos d'internacionalització, tant a les fases prèvies de sensibilització i preparació com en fases posteriors i, finalment, apostar per un model d'empresa internacionalitzada incorporada a les cadenes de valor global.

Aquest pla s'estructura en un conjunt de línies estratègiques per a les quals s'han dissenyat una sèrie d'accions, programes i serveis. Cal destacar la línia estratègica relativa al finançament, per a donar suport financer a les empreses al llarg dels processos d'internacionalització en les seves diferents fases gràcies, entre d'altres, a la concessió de subvencions.

3. D'una banda, la present convocatòria es finançarà, pel que fa al primer i segon períodes definits en l'apartat tercer punt 1.a) i 1.b) de l'Annex 1 d'aquesta resolució, a través de fons propis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. D'altra banda, es preveu que la resta de períodes, definits en l'apartat tercer punts 1.c) i 1.d) es trobin finançats per fons FEDER.

4. El programa FEDER de les Illes Balears 2021-2027 (en endavant, PIBAL FEDER), aprovat per la Decisió d'execució de la Comissió Europea de 15 de desembre de 2022, per la qual s'aprova el «Programa Balears FEDER 2021-2027», per a rebre ajuda del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc de l'objectiu d'inversió en ocupació i creixement per a la comunitat autònoma de Balears a Espanya pel període de l'1 de gener de 2021 al 31 de desembre de 2027», troba el seu marc general en l'Acord d'Associació (AA) d'Espanya 2021-2027, que recull compromisos com la igualtat entre dones i homes, la perspectiva de gènere, la no discriminació, l'accessibilitat, el desenvolupament sostenible, el respecte al principi DNSH (Do No Significant Harm) la igualtat, l'autonomia individual, la llibertat d'elecció, la independència de les persones, el dret a viure de forma independent en la comunitat o el dret a l'educació inclusiva. A més, garantitza el respecte a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i l'aplicació del Pacte Verd Europeu.

El FEDER estipula, per a cada tipus de regió, unes taxes de cofinançament que estan especificades a l'article 112 del Reglament (UE) 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021. Això vol dir que, després de la realització, verificació i certificació davant la Comissió Europea de les accions del programa, s'obtindran reemborsaments del FEDER basant-se en l'aplicació d'aquesta taxa de cofinançament sobre la despesa total elegible realitzada.

El PIBAL FEDER identifica les disparitats i deficiències del mercat de les illes balears, concluint que gran part de la seva situació de desavantatge resideix en el fet insular, els trets bàsics del qual són l'aïllament, la mida reduïda i la vulnerabilitat. Respecte a l'aïllament físic, aquesta característica es manifesta en una menor facilitat d'accés, la qual cosa incrementa els costos per a la importació i exportació i limita la competència. Quant a la petita dimensió, això comporta mercats de mida reduïda amb una demanda tant interna com externa insuficient, restringint l'aparició d'economies d'escala i de sectors amb un alt potencial de creixement, la qual cosa disminueix les oportunitats de concentració empresarial, agrupació sectorial i innovació. Finalment, el valuós patrimoni natural i cultural fomenta el desenvolupament del turisme com a activitat principal, però, alhora, el turisme, juntament amb el canvi climàtic, posen una gran pressió sobre l'arxipèlag. Finalment, cal destacar l'estacionalitat de l'activitat econòmica del territori balear, que es concentra, sobretot, en els mesos de temporada. Això justifica l'aposta per una major diversificació productiva. Així mateix, les PIMEs dels territoris insulars tenen majors dificultats per a aprofitar els avantatges del mercat únic ja que la majoria sols estan actives en les seves illes o, en el millor dels casos, en territori espanyol.

Així doncs, la insularitat és un element que afecta negativament la competitivitat de les empreses, particularment de les petites i mitjanes empreses (PIMES).

El PIBAL FEDER s'estructura en torn a tres objectius polítics i 5 prioritats d'inversió. Concretament, l'objectiu polític 1 (OP1), establert en l'article 5.1.a) del Reglament 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, aposta per una Europa més competitiva i intel·ligent, promovent una transformació econòmica innovadora i intel·ligent i una connectivitat regional a les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Dins d'aquest objectiu polític trobam la primera prioritat d'inversió (P 1.A. Transició digital i intel·ligent) que, al seu torn, es desglossa en tres objectius específics (OE's):

4.a. OE11. I+D+I: El desenvolupament i la millora de les capacitats d'investigació i innovació i l'assimilació de tecnologies avançades.

4.b. OE12. Digitalització: L'aprofitament dels avantatges de la digitalització pels ciutadans, les empreses, les organitzacions d'investigació i les administracions públiques.

4.c. OE13. PIMES: El reforç del creixement sostenible i la competitivitat de les pimes i la creació d'ocupació en aquestes, també mitjançant inversions productives.

Per assolir aquest darrer objectiu específic, establert en l'article 3.1 iii) del Reglament (UE) 2021/1058 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, relatiu al Fons Europeu de Desenvolupament Regional y al Fons de Cohesió, cal impulsar la internacionalització de les PIMEs i la seva habilitat per operar en mercats globals, a més de reforçar l'estructura empresarial de les Balears i augmentar la seva orientació cap al sector exterior. En aquest context, es desenvoluparan programes de suport a les empreses perquè utilitzin la internacionalització com a força impulsora cap a nous mercats, actuant com a dinamitzadors del creixement i la productivitat a través de l'expansió internacional. S'atorgaran subvencions per promoure les etapes inicials d'internacionalització en microempreses i PIMEs, així com la seva posterior consolidació o expansió a l'exterior, incloent la internacionalització conjunta de les empreses. Es potenciarà la col·laboració empresarial i la modernització del comerç i serveis finançant projectes d'internacionalització empresarial. Paral·lelament, es fomentarà la internacionalització dels productes fabricats a les Illes Balears i es donarà suport a la creació i consolidació d'un entramat industrial i empresarial diversificat, internacional i amb presència en mercats estrangers, sobretot en períodes de recessió econòmica, la qual cosa constitueix un pilar fonamental per a la sostenibilitat del model de negoci.

Les actuacions incloses en aquest objectiu específic relatiu a l'impuls del creixement i de la competitivitat de les PIMEs es finançaran mitjançant subvencions ja que, per a contrarestar les limitacions de les PIMEs en competir en el mercat, és essencial incentivar la inversió en activitats d'alt risc com la internacionalització.

5. L'àmbit territorial d'actuació del PIBAL FEDER compren tot el territori de les Illes Balears, mentre que, el marc temporal ve definit en l'article 63.2 del Reglament (UE) 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, pel qual s'estableixen les disposicions comuns relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu Plus, al Fons de Cohesió, al Fons de Transició Justa i al Fons Europeu Marítim, de Pesca i de Aqüicultura, així com les normes financeres per aquests Fons i pel Fons d'Asil i Migració, el Fons de Seguretat Interior i l'Instrument de recolzament financer a la Gestió de Fronteres i la Política de Visats (DOUE L 231/159, de 30 de juny de 2021), que estableix que «la despesa serà subvencionable amb una contribució dels Fons si, en l'execució d'operacions, el beneficiari o el soci privat d'una operació en el marc d'una associació públic-privada l'ha realitzat i abonat entre la data de presentació del programa a la Comissió, o a partir de l'1 de gener de 2021 si aquesta data és anterior, i el 31 de desembre de 2029”.

Fonaments de dret

1. L'article 30.21 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, d'acord amb la redacció feta per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut, que atribueix a aquesta Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de foment del desenvolupament econòmic en el territori de la comunitat autònoma, d'acord amb les bases i la coordinació general de l'activitat econòmica, sens perjudici del que disposen els articles 38 i 131, i els números 10 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució; la legislació estatal i l'europea, i l'establiment i la regulació dels òrgans de defensa de la competència de la Comunitat Autònoma.

2. La següent Ordre de bases:

2.a. L'Ordre de la consellera de Comerç, Indústria i Energia de 8 d'abril de 2008 per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en matèria de promoció industrial (BOIB núm. 52, de 17 d'abril), que estableix en el seu article 2.e) que són objecte de subvenció, entre d'altres, el foment de la internacionalització dels productes fabricats a les Illes Balears.

3. El Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 94, de 10 de juliol de 2023) que estableix, en l'article 1, que les conselleries que integren l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears exerceixen les competències normatives i executives atribuïdes a aquesta Administració per l'Estatut d'Autonomia i la resta de l'ordenament jurídic en els sectors corresponents de l'acció pública.

Amb relació a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, estableix, en el punt 3.a de l'article 2, que les competències de la Direcció General d'Empresa, Autònoms i Comerç són, entre d'altres, empresa; polítiques de creació i creixement empresarial; promoció, desenvolupament i dinamització econòmica; modernització de les empreses; coordinació de l'especialització intel·ligent; internacionalització, atracció d'inversió estrangera i projectes estratègics; finançament i suport empresarial; promoció de l'autoocupació i la cultura emprenedora; gestió, foment i difusió dels models d'economia social i autoocupació, entre els quals destaquen les societats cooperatives, les societats laborals i els autònoms.

4. La Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

5. D'acord amb el que disposa l'art. 6.1 del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de Subvencions, les subvencions compreses en aquesta convocatòria estan incloses dins el Pla Estratègic de Subvencions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per als exercicis 2024-2026, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 19 d'abril de 2024 (BOIB núm. 52 de 20 d'abril de 2024). En el Pla esmentat figuren, a l'objectiu I, línia I.2.4 Ajuts per finançar la fase d'iniciació i consolidació del procés d'internacionalització de les microempreses, pimes, associacions i clústers de les Illes Balears, com també implantar-les a l'exterior.

6. Aquesta convocatòria de subvencions està alineada amb l'Agenda 2030 i contribueix a l'ODS 8 Treball decent i creixement econòmic, doncs la internacionalització d'empreses contribueix al creixement econòmic i pot generar ocupació de qualitat; a l'ODS 9 Indústria, innovació i infraestructura, ja que en fomentar la internacionalització s'incentiva la innovació i la millora en infraestructures per competir en mercats globals; amb l'ODS 12 Producció i consum responsables, ja que les empreses que s'internacionalitzen poden adoptar pràctiques de producció i consum més sostenibles per adaptar-se als estàndards internacionals i, finalment, amb l'ODS 17 Aliances per assolir els objectius, ja que la internacionalització fomenta les aliances i la cooperació entre països i regions, essencial per a contribuir en l'assoliment de tots els objectius de l'Agenda 2030.

7. Aquests ajuts compleixen amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, eficiència, qualitat i simplificació d'acord amb el que s'estableix en l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

8. L'article 10.2 de la Llei 12/2023, de 29 de desembre, de Pressupostos Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024 (BOIB núm. 176, de 30 de desembre de 2023), preveu que s'ha de sol·licitar l'autorització prèvia al Consell de Govern en els expedients de despesa de quantia superior a 1.000.000,00€.

La convocatòria ha estat objecte d'autorització prèvia al Consell de Govern mitjançant Acord en la sessió de 14 de juny de 2024.

9. La normativa europea d'aplicació en matèria de fons FEDER:

9.a. El Reglament 2021/1060 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, pel qual s'estableixen les disposicions comunes relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu Plus, al Fons de Cohesió, al Fons de Transició Justa i al Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura, així com les normes financeres per a aquests Fons i per al Fons d'Asil, Migració i Integració, el Fons de Seguretat Interior i l'Instrument de Suport Financer a la Gestió de Fronteres i la Política de Visats (DOUE L 231/159, 30.6.2021).

9.b. El Reglament 2021/1058 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, relatiu al Fons Europeu de Desenvolupament Regional i al Fons de Cohesió (DOUE L 231/60, 30.6.2021).

9.c. El Reglament 2021/1056 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, pel qual s'estableix el Fons de Transició Justa (DOUE L 231/01, 30.6.2021).

9.d. El Reglament 2021/1059 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2021, sobre disposicions específiques per a l'objectiu de cooperació territorial europea (Interreg) que rep suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i dels instruments de finançament exterior (DOUE L 231/94, 30.6.2021).

En virtut de tot això, i d'acord amb les competències atribuïdes a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia pel Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 94, de 10 de juliol de 2023), dict la següent:

Resolució

1. Aprovar la convocatòria d'ajuts pels projectes d'internacionalització executats en els períodes 2022-2023, 2024, 2025 i 2026 de les microempreses, pimes, associacions i clústers de les Illes Balears finançats amb fons propis i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, a través del Programa FEDER de les Illes Balears 2021-2027, en els termes que figuren en l'Annex 1 d'aquesta resolució.

2. Designar la Direcció General d'Empresa, Autònoms i Comerç de la conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia com a òrgan instructor del procediment.

3. Ordenar la comunicació d'aquesta resolució a la Base de dades nacional de subvencions i la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, la qual comença a tenir efecte l'endemà d'haver-se publicat.

Interposició de recursos

La present convocatòria té la naturalesa jurídica d'un acte administratiu que exhaureix la via administrativa.

En conseqüència, contra la convocatòria es pot interposar un recurs de reposició davant el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb l'article 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, abans esmentada, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Contra la convocatòria també es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació de la convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, en data de la signatura electrònica (6 de juliol de 2024)

El conseller d'Empresa, Ocupació i Energia Alejandro Sáenz de San Pedro García