BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 6 de maig de 2024,  d'acord amb l'article 8.1 e)  i 12.4 del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022) i atès que es va aplicar la tramitació d'urgència al procediment d'acord amb la declaració de projecte estratègic del Consell de Govern de 4 d'octubre de 2021.

RESOLC FORMULAR

La declaració  d'impacte ambiental  sobre el projecte de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA, al TM de Llucmajor, en els termes següents: 

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb el punt 1 de l'article 13 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears , han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, entre d'altres, «Els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental» i «Els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 2 del grup 9 (Projectes de tractament i gestió de residus):

Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, amb una capacitat de tractament superior a 50 t/dia.  

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 i 22 del Decret legislatiu 1/2020 que li siguin d'aplicació.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

1. El Consell de Govern va declarar com a estratègic el projecte de Planta de compostatge de bioresidus al TM de Llucmajor, promogut pel Consell Insular de Mallorca mitjançant l'Acord de 23 de maig de 2022 pel qual es modifica la relació de projectes declarats estratègics per Acord del Consell de Govern de 4 d'octubre de 2021 pel qual s'aprova el Pla Estratègic Autonòmic - Estratègia d'Inversions Illes Balears 2030 i es declaren estratègics els projectes que s'hi inclouen (BOIB núm. 67 de 24 de maig de 2022). L'article 5.2 de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, transformació i resiliència, estableix que els projectes que formin part del Pla Estratègic Autonòmic implicaran, en tot cas, la tramitació urgent i el despatx prioritari dels mateixos.

2. A l'article 10 del Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l'illa de Mallorca (PDSRNPMA) (BOIB núm. 81 de data 18 de juny de 2019) es preveu la instal·lació d'una planta de compostatge de la  fracció orgànica dels residus domèstics/municipals (FORM)  i restes vegetals a la Zona 6 (Llucmajor).  A la modificació del Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de Mallorca de data 2 de març de 2022 (BOIB núm. 33 de data 5 de març de 2022) es va realitzar una rectificació del plànol 6 (instal·lacions zona 6. Llucmajor) on queda correctament grafiada l'àrea on es preveu construir la planta de compostatge de la Zona 6, respecte al PDSRNPMA aprovat inicialment.

Descripció del projecte

D'acord amb l'article 3 del  PDSRNPMA, un dels objectius del pla és «establir una xarxa d'instal·lacions pel tractament de residus orgànics propera a la població per tal de minimitzar l'impacte i el cost del transport d'aquests residus i apropar el tancament del cicle de la matèria als llocs d'origen».

3. El Projecte bàsic autorització ambiental integrada (AAI). Planta de compostatge: per a fracció FORM recollida selectivament. Planta de Llucmajor, realitzat per EOSOL i signat digitalment en data 30 de novembre de 2023 per l'enginyer de camins, canals i ports Francisco Javier Gea de la Torre té per objecte la instal·lació d'una planta de compostatge de FORM recollida selectivament i restes vegetals, amb una capacitat de tractament anual de 21.000 t  de FORM i 16.097 t de material estructurant. La Planta de Compostatge de FORM es construirà sobre la parcel·la destinada a tal efecte al PDSRNPMA per a la zona 6 (Llucmajor) i junt a les instal·lacions de tractament de residus de construcció i demolició (CTP-2). En concret, el projecte s'ubica a la parcel·la 184 del polígon 9, a Son Garcies (TM de Llucmajor) i ocuparà parcialment les subparcel·les C i K, les quals tenen una superfície de  35.136 m2 y 744 m2, respectivament.

A la parcel·la 184 del polígon 9 es troba també la pedrera en explotació Son Garcias. 

La parcel·la del projecte es troba junt a la carretera autonòmica Ma-19A i a 6 km al nord-oest del nucli de població de Llucmajor. Se compartirà l'accés existent amb la CTP-2 gestionada per MAC Insular, des de la carretera Ma-19A.

4. El procés de compostatge a la planta es durà a terme mitjançant una primera fase de fermentació a túnels de compostatge, seguida d'una segona fase de maduració en un sistema de piles/altiplans dinàmics. Tot i que d'acord amb l'establert al PDSRNPMA la capacitat de tractament total de FORM serà de 21.000 tones anuals, es dissenya la planta per a una capacitat de tractament anual nominal de 32.772 t per tal de poder tractar de forma adequada els bioresidus generats durant l'estiu. En aquest sentit, la generació de residus urbans té un marcat caràcter estacional de manera que hi ha una diferència de més del 200% entre els mesos de menor generació de residus (gener i febrer) i el mesos de major activitat turística (de juny a setembre). Per tant, les 21.000 t de FORM que es tractaran a la planta no es distribueixen de forma homogènia durant tot l'any.  

5. Entre la FORM es consideren dos tipus de residus: residus biodegradables de cuines i restaurants (20 01 08) i residus de mercats (20 03 02). De les 21.000 tones que es tractaran anualment de FORM,  5.000 t/any, com a màxim seran de residus de mercats.

6. Es realitzen tots els processos de tractament a l'interior de naus tancades i compartimentades, amb tractament dels gasos procedents de cada nau i recollida i tractament dels lixiviats. En conjunt, la superfície total de l'edificació serà d'aproximadament 16.590 m2.

7. El procés de compostatge consta de les fases següents:

- Pesada d'entrades/sortides.

- Recepció de materials. Per a la recepció de restes de podes d'estructurant i per a la matèria orgànica de recollida separada es dissenya un aplec previ a «Platges de Descàrrega» a diferent nivell, descarregant els materials des de la «Plataforma de Descàrrega» situada a cota + 4 respecte a les «Platges de Descàrrega». Per tant, la plataforma de descàrrega s'eleva 4 m sobre el nivell del terra perquè així el fossat de descàrrega no quedi enterrat.

- Pretractament. Prèviament a la mescla del bioresidu amb l'estructurant vegetal es realitza un pretractament, amb l'objecte de recuperar els materials reciclables i separar els materials impropis els quals podrien afectar el procés de compostatge. Aquest procés es realitza a la nau de pretractament de FORM, la qual ocupa una superfície de 1.072 m2.

Consisteix fonamentalment en l'obertura de bosses amb obrebosses, cribratge amb garbell rotatiu de doble enfonsat per a la separació de metalls fèrrics i no fèrrics, voluminosos de rebuig i matèria orgànica a mesclar amb estructurant i posterior compostatge.

- Fermentació en túnels a 2 setmanes+2 setmanes. Un cop el bioresidu s'ha pretractat i mesclat amb estructurant vegetal es condueix cap a la nau de fermentació, a on es troben els túnels de compostatge. A aquesta nau, la qual ocupa una superfície de 5.005 m2, es realitza el procés de fermentació del material pretractat mitjançant un sistema de compostatge estàtic amb ventilació forçada (túnel de compostatge) al qual es pretén optimitzar-ne l'eficiència duplicant el temps habitual de residència a 4 setmanes, en dues fases diferenciades (2+2). Tot el procés es fa en nau tancada, de forma rectangular amb un passadís central de 15 m d'amplada, la qual cosa permet separar les dues fases de fermentació i permetrà el trànsit de la maquinària per a la càrrega/descàrrega dels túnels. Durant els mesos de major producció de residus (de maig a setembre), la fermentació a 2+2 setmanes es durà a terme en 12 túnels de 5x30 m i 2,6 m d'altura + 12 túnels de 5 x 26 m i 2,5 m d'altura mentre que la resta de l'any, es farà en 8 túnels de 5 x 30 m i 2,55 m de altura + 8 túnels de 5 x 26 m i 2,4 m d'altura. 

- Maduració en piles/altiplans voltats. Després de la fase de fermentació es duu a terme la maduració mitjançant un sistema dinàmic en una nau tancada de 5.626 m2 de superfície i una altura aproximada de 10 m. Aquest sistema disposa d'un equip de volteig que consisteix en una  voltejadora lateral automotriu amb capacitat de regular la distància de trasllat del material durant els voltejos, la qual cosa permet combinar les tasques de volteig amb la de desplaçament de les piles o altiplans, optimitzant els temps de treball. Les operacions de reg del material es fan de forma simultània a les operacions de volteig. De maig a setembre, la maduració es farà en altiplans i d'octubre a abril, en piles.

- Afinament de matèria orgànica. La finalitat d'aquesta etapa és eliminar les impureses (petits vidres, plàstics i pedres) del bioresidu tractat. S'utilitzen equips com ara garbells rotatius i taules densimètriques. Aquest procés es realitza a la nau de pretractament i afinament.

- Recuperació d'estructurant. Es podran recircular fins a 10.067 t d'estructurant per any.

- Aplecs de compost. Després del procés d'afinament, s'apila el material per a la seva expedició posterior. Aquest procés es fa també a una nau tancada, amb una superfície de 978 m2. S'han deixat els espais necessaris per a les piles de material afinat a la nau de recollida i post-maduració. La superfície útil de recollida per al compost és de 978,82 m2..

- Depuració de gasos i tractament de lixiviats. Es preveu la instal·lació d'un sistema de depuració de gasos mitjançant un Biofiltre avançat d'Altes Prestacions (BAP) per tal de minimitzar les olors i una estació depuradora per al tractament i la reutilització dels lixiviats produïts al biofiltre.

8. Les instal·lacions projectades requereixen realitzar esplanacions a dos nivells per a la implantació de les edificacions i platges de descàrrega, sent el desnivell de 4 metres.

9. Pel que fa al subministrament elèctric, entre els annexos del projecte bàsic s'hi troben els projectes complementaris de la instal·lació MT i de la instal·lació fotovoltaica. Així doncs, es preveu la instal·lació d'una línia de MT soterrada de  1.641 m, dels quals 1.396 m corresponen al tram entre el centre de mesura i maniobra (CMM) i el punt connexió mentre que els 245 m restants pertanyen al tram de línia d'Endesa. El punt de connexió és el centre de distribució 18052 «Son Bono». La major part del traçat discorre per terrenys de domini públic amb l'excepció d'un tram d'aproximadament 115 m que travessa terrenys privats.

Les parcel·les afectades per la instal·lació de la línia MT són les següents:

Referència parcel·la	Metres lineals	Superfície (m2)
07031A00800025 (privada)	94,44	47,22
07031A00800176 (privada)	20,78	10,39
07031A00809280 (pública)	538,84	269,42
07031A00809902 (pública)	398,68	199,34
07031A00809904 (pública)	759,52	379,76
07031A00809901 (pública)	309,56	154,78

S'ha estimat que el consum d'energia elèctrica de la planta serà de 6.088.000 kWh/any, dels quals aproximadament un 32% (1.943.207 kWh/any) provindran de la instal·lació fotovoltaica projectada.

La instal·lació fotovoltaica, amb una potència nominal de 1.430 kW, estarà constituïda per 3.516 mòduls fotovoltaics de 410 Wp, instal·lats mitjançant estructura coplanar, ancorada a l'estructura de les diferents cobertes de la planta. Els mòduls seran de silici monocristal·lí de la marca Sunrise, model SR-M672HL i de dimensions 2,008x 1,002 x 0,035 m. 

La conversió de corrent continu a corrent altern es farà mitjançant 13 inversors de 110 kW cada un. Es preveu també la instal·lació de quatre centres de transformació.

En aquesta instal·lació, la inclinació i l'orientació no són les òptimes. No obstant això, amb la intenció de maximitzar el nombre de panells fotovoltaics, s'ha optat per la instal·lació coplanar a totes les cobertes disponibles. S'han descartat algunes cobertes a causa de la seva estructura o zona a l'ombra com ara una zona de la nau de pretractament la qual és més baixa que la nau annexa d'afinament, i no fan possible la instal·lació de plaques. Per una altra banda, tampoc s'instal·laran mòduls sobre les cobertes dels túnels de fermentació atès que aquestes cobertes requereixen  activitats de comprovació i mesures  a l'interior dels túnels, als quals s'accedeix des de la coberta dels túnels.

10. Pel que fa a la gestió de l'aigua:

a) La instal·lació disposa de xarxes independents de gestió: 

- Xarxa d'aigües netes: comprèn les aigües recollides a les cobertes i les d'aportació externa procedents de camió cisterna o de captació subterrània.

- Xarxa d'aigües regenerades: inclou les aigües d'escolament recuperades a la superfície de la planta i les regenerades a la depuradora.

- Xarxa de lixiviats

- Xarxa d'aigua potable.

b) Es recollirà i emmagatzemarà l'aigua pluvial de les cobertes per al seu posterior aprofitament en els diferents processos de la planta (regs de procés, fermentació i maduració, biofiltre avançat i tasques d'aigualeig i dipòsit contra incendis.). S'estima que es recolliran 4.436,7 m3 anuals.

c) Es recollirà l'aigua pluvial dels vials i de les zones enjardinades mitjançant cunetes de guarda i, prèviament al seu emmagatzematge i aprofitament a la planta, es tractaran  al separador d'hidrocarburs i decantador. En funció de la pluviometria s'estima una aportació de 1.932 m3 anuals. 

d)  Es tractaran les aigües residuals de tipus sanitari a la depuradora biològica. Es recircularà l'aigua tractada per al seva utilització en les tasques  d'aigualeig i/o reg dels túnels de fermentació.

e) Els lixiviats del procés, juntament amb l'aigua de l'aigualeig i de les tasques de neteja seran reutilitzats per al reg dels túnels de fermentació. Un cop s'assoleix la saturació d'aquest lixiviat o es supera la capacitat d'emmagatzematge (64 m3) es tracta a la depuradora biològica per a la seva posterior reutilització.

f) Per a la depuració del lixiviats del biofiltres s'utilitza una estació depuradora d'aigües residuals que consta de 3 fases: «stripping», tractament biològic i osmosi per a la reducció de la conductivitat.

g) A les oficines, vestidors i serveis s'abastirà amb aigua apta per a consum humà provinent d'un depòsit independent prefabricat de PRFV de 10 m3 de capacitat que s'omplirà mitjançant camions cisterna. S'estima que el consum d'aigua potable serà de 0,3 m3 per dia.

h) A la documentació presentada s'hi troba el projecte d'execució d'una captació d'aigües subterrànies per al subministrament de la planta de compostatge.

i) La planta disposa d'un sistema pràcticament tancat que minimitza les necessitats d'aportació externa d'aigua i no hi ha abocament d'aigües residuals. En aquest sentit, s'estima que les necessitats de la planta són de 15.018,30 m3 anuals. Si es descompta el volum d'aigua procedent de la captació d'aigua pluvial i de la recirculació de l'aigua a la planta, el volum necessari d'aigua d'aportació externa resultant és d'uns 6.500 m3 anuals.

11. Es realitzarà un desbrossament i eliminació de la terra vegetal de la superfície, retirant vegetació, material meteoritzat i restes antròpics. S'ha estimat, sobre la base d'estudis geotècnics, una capa de terra vegetal de 80 cm de mitjana. S'haurà de retirar un volum de terra de 18.839 m³.

12. El promotor del projecte és el Departament de Medi Ambient de la Direcció Insular de Residus del Consell Insular de Mallorca.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Pel que fa a la classificació del sòl:

a) D'acord amb el pla territorial de Mallorca, l'àmbit del projecte es troba a  sòl rústic amb la qualificació de sistema general territorial.

b) Segons el Pla General Municipal d'Ordenació de Llucmajor, el projecte es troba a una àrea excedent, zona de protecció de «Sa Marina»

2. Pel que fa a la topografia, l'entorn del projecte és pràcticament pla i sense elevacions importants.

3. El projecte no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, inundació, incendis ni esllavissament. Tampoc està afectat per cap àrea amb risc potencial significatiu d'inundació ni per cap plana geomorfològica d'inundació.

La zona d'alt risc d'incendi (ZAR) més propera a la planta projectada es troba a uns 150 m del sud de la instal·lació.

4. L'àmbit del projecte no es troba a zona de policia de torrent.

5. Les actuacions projectades no estan afectades per cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc formen part de Xarxa Natura 2000. L'espai natural protegit més proper és l'ANEI  Barranc de Son Gual i Xorrigo, el qual es troba a 1 km del projecte.

6. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari (HIC):

a) A l'àrea afectada pel projecte no s'hi troben HIC.

b) Els hàbitats d'interès comunitari més propers (5330 Matolls termomediterranis i  predesèrtics  i 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea)) es troben a uns 200 m de l'activitat prevista.

7. A la zona on s'ubica el projecte hi ha constància de la presència de les següents espècies protegides o amenaçades:

• Espècies catalogades En Perill d'Extinció: Milà reial, Milvus milvus  (RD 139/2011); Àguila coabarrada, Aquila fasciata (Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca d'inclusió i recatalogació d'espècies en el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció BOIB núm. 131 de 26 d'octubre de 2017);

• Espècies catalogades Vulnerables (RD 139/2011): Àguila coabarrada, Aquila fasciata.

• Espècies d'Especial protecció (Decret 75/2005): Llampúgol, Rhamnus alaternus.

• A la zona del projecte hi ha constància de la presència diversos nius d'àguila coabarrada, àguila calçada i milà reial que no es preveu que puguin ser afectats ja que es troben a més de 1000 metres de distància.

8. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1814M1 «Xorrigo»  (aqüífer profund, bon estat quantitatiu i bon estat qualitatiu).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada.

c) Les actuacions projectades no es troben dins els perímetres de protecció dels pous d'abastiment urbà.

d) A la parcel·la cadastral del projecte, al nord-est de la planta de compostatge s'hi troba el pou AAS_15848_Vigent-AAS_15848, amb ús industrial.

9. A l'àrea afectada pel projecte es troba una barrera vegetal existent, la qual es mantendrà, formada per pins, garrovers i ullastres. A la zona de construcció de les naus s'hi troben alguns exemplars d'ullastre (Olea europaea sylvestris) i de garrover (Ceratonia siliqua). D'acord amb l'inventari presentat a l'estudi d'impacte ambiental, hi ha 25 exemplars d'ullastre de port petit-mitjà, 3 exemplars de garrover de port mitjà i 20 exemplars de  garrover de port petit.

10. Tal i com s'explica a l'annex d'incidència paisatgística, l'àmbit queda dins la unitat del paisatge de “Xorrigo i Massís de Randa”, al límit meridional de la mateixa amb la unitat de “Migjorn”. Es classifica com a zona de fragilitat alta segons el mapa de Graus de valor i fragilitat del paisatge de les Illes Balears, elaborat per Lavola el 2013 en el marc del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears relatiu a l'ordenació territorial de les energies renovables. Per una altra banda, el paisatge a la zona del projecte és un conjunt de camps de conreu i boscs de pinars i de mescles de coníferes i frondoses amb alguns habitatges dispersos. No obstant això, el projecte s'ubica a una parcel·la ja modificada per l'home amb pocs elements naturals i amb la presència d'una planta de tractament de residus de construcció i una pedrera en explotació per la qual cosa la qualitat del paisatge de l'entorn més immediat és baixa. A l'annex d'incidència paisatgística s'inclou també una anàlisi de la conca visual al qual s'indica que els únics punts d'observació rellevants es troben  a la carretera Ma-19A. D'acord amb els resultats del treball de camp, es considera que la visibilitat de la instal·lació és quasi nul·la i queda limitada a un tram inferior a 500 m de la carretera. A més, el projecte no apantalla ni impedeix les vistes per la qual cosa es conclou que l'impacte sobre el paisatge és compatible.

11. No s'hi troben elements del patrimoni cultural que es puguin veure afectats per les actuacions projectades.

12. D'acord amb l'estudi ambiental estratègic del PDSRNPMA, l'àrea afectada pel projecte es troba a una zona amb sensibilitat ambiental baixa.

13. L'habitatge aïllat més proper es troba a uns 400 m de la planta projectada mentre que el nucli de població més proper es troba a uns 5 km de l'activitat.

14. A l'informe base del sòl realitzat per l'empresa TAUW, la qual està  acreditada per ENAC en matèria d'inspecció segon la norma 17020,es conclou, entre d'altres coses que «durante la realización de los trabajos de campo, no se observaron indicios de afección en ninguno de los sondeos de investigación realizados, no registrándose ni características visuales ni organolépticas propias de suelos afectados.

Respecto a la calidad del suelo, los resultados analíticos obtenidos se encuentran en todos los casos por debajo de los respectivos límites de cuantificación del laboratorio o por debajo de los criterios de referencia establecidos para uso industrial. Por lo tanto la calidad del suelo en el emplazamiento es compatible con el uso previsto (planta de compostaje)».

15. Pel que fa als vents predominants a la zona d'actuació, a l'estudi d'impacte ambiental s'inclou la rosa dels vents obtinguda per al període gener-desembre de 2019 a 2021 de les dades de WRF-AERMET per a les coordenades de la planta prevista.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 21 de desembre de 2023 es va publicar en el BOIB núm. 172 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA, al TM de Llucmajor. S'han presentat al·legacions per part de dues veïnes i del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

AENA

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Servei d'Agricultura.

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari.

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, Servei de Protecció d'Espècies.

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic Servei de Residus i Sòls Contaminants.

Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Direcció General de Territori i Paisatge, Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Subterrànies.

Conselleria de Salut, DG de Salut Pública.

Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, Direcció General d'Emergències i Interior.

Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat.

Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Territori i Paisatge. 

Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal. 

Ajuntament de Llucmajor, Àrea de Medi Ambient.

Federació de Veïns de Llucmajor. 

Amics de la Terra.

GOB.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes d'AENA, de l'Ajuntament de Llucmajor, del Servei de Residus del Consell de Mallorca, de la Direcció Insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca, de la Direcció General d'Emergències i Interior, del Servei de Salut Ambiental, del Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, del  Servei de Protecció d'Espècies, del Servei de Residus i Sòls Contaminats, del Servei d'Estudis i Planificació i del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera i les al·legacions del GOB i de dues veïnes.

AENA va informar el següent:

El ámbito del proyecto se sitúa dentro de la proyección en planta de las Servidumbres Aeronáuticas del Aeropuerto de Palma de Mallorca, aprobadas por Real Decreto 416/2011, de 17 de noviembre, por el que se actualizan las servidumbres aeronáuticas del Aeropuerto de Palma de Mallorca – Base Aérea de Son San Juan. Conforme al Decreto 369/2023, de 16 de mayo, se deberá contar, previamente a la ejecución del proyecto, con el acuerdo favorable de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA), por lo que las Administraciones Públicas no podrán autorizarlos en tanto no se obtenga la autorización correspondiente emitida por dicho Organismo dependiente del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible. 

Por otro lado, la instalación de una planta de compostaje podría estimular, atraer o generar la presencia de fauna, llegando a suponer un foco de atracción de aves en el entorno aeroportuario, por lo que podría ser susceptible de prohibirse, limitarse o condicionarse si llegara a suponer un peligro para las operaciones aéreas, tal y como se establece en el artículo 14 del Real Decreto 369/2023 y debería estudiarse previamente el impacto que este complejo podría suponer en el desarrollo de la fauna del entorno y en su caso, las medidas mitigadoras que habrían de implementarse para reducir su atractivo, así como establecer una metodología de seguimiento para la fase de ejecución y funcionamiento, y las medidas a tomar en caso de resultar necesario.

El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari va informar el següent:

Consideracions 

Consultat el Registre Interinsular Agrari, gran part de la parcel·la forma part de la base territorial de l'explotació agrària general nº 6458, la qual genera 1,38 UTAs i rep ajudes de la PAC. La planta de compostatge no altera el desenvolupament de l'activitat agrària. 

Conclusió 

En relació a l'expedient abans esmentat i vista la documentació presentada, aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el servei de Reforma i Desenvolupament agrari, informa favorablement l'AAI Planta compostatge promoguda per TIRME sa en el terme municipal de Llucmajor, des del punt de vista agrari i d'acord a la normativa vigent en matèria agrària, la Llei 3/2019.

L'Ajuntament de Llucmajor va informar el següent:

[...]

Planta de compostatge 

Donat que l'article 10 de l'articulat del PDSRNPMA preveu la planta de compostatge de FORM annexa al centre de transferència i pretractament número 2, situat al quilòmetre 17,6 la carretera de S'Aranjassa a Llucmajor (CTP2 sud) amb cobertura per als municipis de la zona 6 i que no es detallen al Pla els municipis que aportaran residus a aquesta planta de compostatge durant les diferents fases de la seva vida útil, s'haurien de detallar els municipis que hi aportaran fins a arribar als volums descrits en el punt 8.02 del DOC 1: Memoria. 

[...]

En base a aquesta informació s'hauria de presentar un annex al projecte pel que fa als afectes additius de l'activitat que es pretén implantar en la mobilitat i circulació, s'estudiï la mobilitat generada per aquesta nova planta i es proposin les millors alternatives per tal de reduir l'impacte que tindrà el trànsit de camions que transportin la FORM, tant per les infraestructures viaries com per les molèsties a població. (En urbà i sòl rústic).

S'haurien de distribuir les rutes per tal que els camions hagin de seguir rutes preestablertes per, en la mesura del possible, evitar la confluència de tots els camions per un mateix punt del nucli urbà. En relació a l'increment de la mobilitat que provocarà aquesta nova instal·lació i l'impacte que té aquesta sobre el ferm de la carretera es demana que es tingui previst un seguiment adequat de la qualitat del paviment i que es determini un protocol d'actuació en cas d'incidències. 

Altres efectes additius a contemplar de l'activitat presentada a tractar; Donada la proximitat de la planta a zones habitades, S'han d'establir mesures correctores encaminades en la reducció de molèsties per pols, soroll i olors així com sistemes de control que garantissin de monitorització del l'eficàcia de les mesures adoptades. Igualment s'han de regular, i establir, uns horaris de funcionament de l'activitat que siguin compatibles amb la proximitat de zones habitades (habitatges i activitat agroturística en sol rústic). Serà necessari establir uns horaris de funcionament que mantinguin aquest equilibri necessari entre respecte als habitatges de la zona i flexibilitat de funcionament de la planta. 

Les modificacions o ampliacions substancials de l'activitat de referencia respecte a la llicència d'activitat de que es disposa en l'actualitat, implicarà la sol·licitud de la corresponent llicencia d'activitat municipal seguint el procediments establerts en la Llei 7/2013 de 26 de novembre, de règim jurídic de instal·lació, accés i exercici d'activitats en les illes Balears. 

Tractament de llots de depuradora.  En l'article 10.4. de PDSRNPMA estableix: 

4. En funció de les necessitats del servei, el Consell Insular de Mallorca podrà autoritzar el tractament de llots a aquestes plantes de tractament de FORM.

En el projecte presentat no s'especifica baix quines circumstancies, amb quines línies de treball, ni amb quines mesures correctores funcionaria si es donés el cas descrit en aquest punt 10.4. 

Si no es contempla protocol de tractament ni es considera en els projectes de construcció/activitat no sembla raonable que es pugui funcionar en cas de aplicació de l'article 10.4 de PDSRNPMA. 

Així mateix, es considera que si s'inclou dins l'objecte de la planta el tractament de llots de depuradora que aquesta possibilitat estigui valorada per l'òrgan ambiental que ha de donar el vistiplau al document per tal d'assegurar els possibles impactes que aquest fet pugui tenir per l'entorn de la planta. 

Donat que no es el mateix una planta de tractament de orgànica per compostatge en quant a tractament, mesures correctores, impactes en el medi i molèsties, no es considera raonable que en un moment donat i encara que sigui per necessitats del servei es destinin plantes de compostatge de FORM per el tractament de llots.

Línia de mitja tensió 

Pel que fa a aquesta instal·lació, es tracta d'una xarxa soterrada d'energia elèctrica en sòl rústic que suposa afectació a domini públic municipal i de la instal·lació de casetes de centres de transformació i/o convertidors. S'haurien de tenir en compte les condicions següents 

0. Per tal de garantir la correcta execució de les obres en domini públic (rases) i els possibles afectacions als camins i demés elements que poguessin veure afectats per la circulació de vehicles d'alt tonatge i en aplicació del decret de Batlia de 31 de maig del 2012, que estableix un aval per un 30% del valor de les obres que afectin a domini públic. Aquest aval [que tindrà un termini no inferior al temps que duri l'obra més un any de garantia (contat a partir de la presentació a l'Ajuntament, per part del director de l'obra, de la Certificació de Final d'Obres)] es podrà retirar, prèvia petició per part de l'interessat, amb el vist i plau dels tècnics municipals. 

1. Per cada una de les fases de la obra en domini públic, s'haurà de presentar als STM la documentació detallada de l'actuació, que com a mínim, haurà d'informar sobre: inici /final, àmbit, previsió de talls de tràfic, reposicions de paviments previstes i amb quin materials ... i qualsevol altre informació que es consideri pot ser interessant per els STM.

Per l'inici d'aquestes obres serà necessària l'autorització per part de STM, que consistirà amb una acta de replanteig de l'actuació signada per les parts que haurà d'incloure ineludiblement el vist i plau de la policia local pel que fa a les redireccions i talls de tràfic.

En aquesta acta, es definirà el grau de reposició de paviments en els camins o vials municipals que com a norma general: 

I) El traçat de les instal·lacions aèries es situarà com a mínim a 4 m dels eixos del camins.

II) A les instal·lacions subterrànies, les rases (“zanjas”) es situaran i executaran d'acord amb les següents normes:

1) La rasa ( “zanja”) anirà sempre per la vorera del camí, separada com a màxim 0,80 m de les parets existents, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 1,2 m fins a la vorera del camí.

2) Els creuaments en sentit transversal dels camins sempre serà entubats, i es reposarà el paviment amb una franja mínima de 0,6 m a cada un dels costats de l'eix de rasa ( “zanja”), i de tot l'ample del camí. 

3) Les característiques del nou paviment seran les mateixes del que hi havia abans. Prèvia a la reposició asfàltica s'ha de rebaixar el que faci falta per poder mantenir els nivells actuals [i s'haurà de formigonar tot l'ample de la rasa ( “zanja”), amb una solera que no permeti l'enfonsament de la reposició]. La reposició de asfalts s'ejectarà amb paviment asfàltic S-12 modificat aplicat sobre reg d'imprimació ECI con dotació mínima de 1kg/m2. Amb segellat de juntes a base de mescla bituminosa.

4) Durant el transcurs de l'obra no es podran mantenir més de 100 m de rasa (“zanja”) oberta. Els talls al paviment asfàltic es realitzaran amb talladora de disc i seran totalment rectes i nets a tot el seu recorregut.

III) La E.T. ha d'estar situada dins una única parcel·la cadastral, respectant aquestes separacions mínimes: a) 3 m. de la vora del camí b) 7 m de l'eix del camí i c) 3 m dels veïnats. Dins el perímetre de protecció de l'E.T. no es pot deixar formigó vist. L'acabat del paviment només pot ésser d'un dels següents tipus: empedrat amb pedra viva, marès de pla, o rajoles de fang (anomenades de gerrer o de pols)

IV) Els següents elements d'obra: caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc..., de les xarxes de qualsevol tensió tant enterrades com aèries, es situaran encastades a la paret de tancament de la finca

V) Tots els elements d'obra (E.T. i tancament del recinte de la E.T., tot tipus de casetes, caixes de distribució, caixes generals de protecció, armaris per un o varis comptadors, CPM, etc.) han de complir les següents condicions de tipus estètic:

1) Les cobertes seran inclinades amb la tradicional teula àrab.

2) Les portes, finestres, etc.. del elements d'obra seran del tipus persiana mallorquina, i es pintaran de color verd carruatge.

3) Es permeten els paraments de marès vist o paret seca. [en cas de fer ús d'un altre tipus de material, l'acabat exterior serà amb el tradicional arenat de ciment natural (“embetumat” mallorquí)]

Si bé, en el moment del replanteig podrà considerar la reposició completa de l'ample del vial afectat per l'estesa.

Pel que fa a les consideracions fetes per l'Ajuntament de Llucmajor que tenen relació amb aspectes ambientals:

a) En cas que d'acord l'establert a l'article 10.4. del PDSRNPMA el Consell Insular de Mallorca autoritzi el tractament de llots a la planta de compostatge es podria considerar que el canvi de matèria primera en el procés suposa una modificació de les característiques del projecte, la qual cosa pot ser objecte d'avaluació ambiental simplificada d'acord amb l'establert al punt 2 de l'article 13 del Decret Legislatiu 1/2020. En aquest sentit, a l'article 13.2 s'indica que «En el cas de modificacions de projectes sotmesos a avaluació ambiental, l'òrgan substantiu haurà de valorar, mitjançant un informe tècnic que es trobarà a l'expedient, si la modificació pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris anteriors, i, en conseqüència, si està o no subjecte a avaluació d'impacte ambiental».

b) Pel que fa a la mobilitat i al renou associats al projecte, al pla de vigilància ambiental s'inclouran els  condicionants oportuns per tal de disminuir les molèsties a la població.

El Servei de Residus del Consell de Mallorca va informar el següent:

[...]

Consideracions Tècniques 

El projecte presentat per al tràmit de l'obtenció de l'autorització ambiental integrada, s'adequa al projecte bàsic i els seus projectes complementaris redactats per TRAGSATEC i aprovats definitivament el 9 de febrer de 2023 pel Ple del Consell de Mallorca 

Conclusions 

Atès que el PDSRNPMA aprovat pel Ple del Consell de Mallorca en data 9 de maig de 2019 planifica i reserva l'espai territorial corresponent per a la construcció de cinc plantes de compostatge de FORM, entre elles la planta de compostatge de Llucmajor. 

Atès que en data 9 de febrer de 2023 el Ple del Consell de Mallorca aprova definitivament el projecte bàsic i projectes complementaris i estudi de costos de la planta de compostatge per a fracció FORM recollida selectivament ubicada al TM de Llucmajor. 

Atès que el projecte presentat per TIRME SA per al tràmit de l'obtenció de l'autorització ambiental integrada, s'adequa al projecte bàsic i els seus projectes complementaris aprovats pel Ple del Consell de Mallorca. 

S'informa favorablement el projecte i l'estudi d'impacte ambiental de l'AAI de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA, al TM Llucmajor.

La Direcció Insular d'infraestructures del Consell de Mallorca va informar el següent:

1. El domini públic viari de la carretera Ma-19A ve delimitat per l'aresta exterior de l'esplanació de la carretera en aquest tram i coincident amb els tancament de parcel·les existents.

2. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'esplanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, no es preceptiu informar sobre les instal·lacions situades més enllà d'aquesta distància.

3. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació i a una distància d'aquestes de devuit (18) metres a les carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. A la zona de protecció no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que els compatibles amb la seguretat vial.

4. D'acord amb l'article 35.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es prohibeix la construcció de nous accessos a les carreteres de les xarxes primària i secundària. Per tant, el projecte estableix que l'accés es realitza pel mateix accés que MAC Insular i tenim dubtes sobre si aquesta intersecció té capacitat suficient per absorbir el gran número de moviments que es generarà amb la planta de compostatge. El projecte presentat no inclou cap estudi de mobilitat que ha de justificar el correcte funcionament de l'accés i, en cas de manca de capacitat, hauran de presentar projecte amb l'ordenació d'accessos que unifiqui el de MAC Insular, la planta de compostatge i l'accés al camí al PK 17+800.

5. D'acord amb l'article 33.3.c de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, les obres de moviment de terres i explotacions mineres, construccions de pous, piscines, s'hauran de realitzar fora de la zona de protecció. Per tant, s'informa desfavorablement el moviment de terres generat pel vial de la rampa d'accés als biofiltres per ser part d'ell dins la zona de protecció de la carretera Ma-19A, i haurà de ser reculat.

6. D'acord amb l'article 33.3.g de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, no podran autoritzar-se edificacions de nova construcció ni ampliacions o reconstruccions de les existents dins la zona de protecció. Per tant, s'informa desfavorablement la ubicació del CMM per ésser dins la zona de protecció de la carretera Ma-19A i haurà de ser reculat.

7. D'acord amb l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, per a la implantació o la construcció de les infraestructures imprescindibles per a la prestació de serveis d'interès públic com a xarxes de transport i/o distribució de gas, energia elèctrica, hidràuliques, telecomunicacions i similars, es poden autoritzar a una distància no inferior als TRES (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera, fora de la zona de domini públic. Per tant, per a carreteres de dos carrils tota la canalització soterrada paral·lela a aquesta carretera, les fites de senyalització i les arquetes hauran de situar-se més enllà de tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera (és l'aresta exterior de l'esplanació) i sense afectar al possible talús existent, en cap cas. En tot cas, haurà d'haver una franja de tres (3) metres mesurada des del final de l'aglomerat, lliure i expedita de qualsevol canalització, i en cas d'existir un altra que impedeixi mantindré aquesta franja de tres (3) metres lliures, la nova canalització objecte d'aquesta sol·licitud haurà de recular-se sempre cap a en fora de la carretera. En aquest cas, s'informa desfavorablement el traçat de la línia elèctrica sota la cuneta de drenatge de la carretera Ma-19A entre PK 17+800 i PK 18+300, i haurà de ser reculada aquesta distància.

8. Segons l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, sota la calçada, els encreuaments s'han de fer per la solera de les obres de fàbrica existents, en galeries o tubs disposats prèviament a aquest efecte o construïdes amb mitjans que no alterin el paviment; excepcionalment, es podran autoritzar rases en la calçada per raons d'urgència o necessitat, o prèviament a una obra de renovació del paviment existent. Per tant, s'informa desfavorablement el creuament transversal de la línia elèctrica a la carretera Ma-19A PK 18+300 mitjançant rasa a cel obert i haurà de ser projectada amb perforació horitzontal o dirigida complint les següents condicions:

a) El traçat en planta haurà de ser el més perpendicular possible al tronc de la carretera. 

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma, serà de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la beina de protecció que assegurarà mantindré l'estat tensional del terreny. 

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes de canvi de direcció, sent totes elles no enregistrables, o fites delimitadores, hauran de situar-se a una distància mínima de TRES (3) metres des de l'aresta exterior de l'esplanació en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària i fora del domini públic viari.

d) Per a profunditats superiors a tres (3) metres s'haurà d'allunyar els pous d'atac i recepció de l'aresta exterior de l'esplanació, la mateixa profunditat excavada o establir un sistema de contenció del terreny.

e) En cap cas s'afectarà a altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant. 

f) Finalitzats el treballs, s'haurà de restablir el terreny al seu estat original.

g) Malgrat l'assenyalat als punt anterior en cas de produir-se un flonjall o un esglaó el Departament es reserva la potestat durant un termini de 5 anys, d'exigir l'esmena de l'anomalia i que es fressi un tram no inferior a 15 metres, estenent-se una nova capa d'aglomerat asfàltic a tota l'amplada de la carretera de les mateixes característiques que l'existent. 

[...]

10. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures i hauran de presentar el corresponent projecte constructiu.

Pel que fa a les consideracions fetes per la Direcció Insular d'infraestructures del Consell de Mallorca:

a) Quant a la mobilitat i l'accés a la planta, el qual es comparteix amb la planta de MAC Insular, s'inclourà un control al pla de vigilància ambiental.

b) Pel que fa a les deficiències detectades sobre el moviment de terres generat pel vials de la rampa d'accés al biofiltres així com al projecte de línia elèctrica, es recordarà que s'ha de complir amb l'establert a la Llei 5/1990. 

La Direcció General d'Emergències i Interior va concloure el següent:

El titular de la futura planta de compostatge de bioresidus recollits selectivament (Fracció Orgànica de Residus Municipals, FORM), haurà de valorar si l'activitat ha de disposar de Pla d'Autoprotecció segons s'indica en el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la llei d'ordenació d'emergències a les Illes Balears o al Reial decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d'emergències.

En cas de que la futura planta de compostatge de bioresidus estigui dintre del catàleg d'activitats que necessiten adoptar mesures d'autoprotecció que s'indiquen tant a l'annex i en el Decret com en el Reial decret indicats en el paràgraf anterior, s'haurà de presentar/registrar a l'administració competent.

El Servei de Salut Ambiental va informar el següent:

S'informa favorablement condicionat al compliment de les condicions establertes a la documentació de referència. 

Es tendrà en compte el compliment de: 

1. Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades en allò que fa referència a la qualitat de les aigües reutilitzades en tasques de baldeig, neteja i totes aquelles que suposin una exposició dels treballadors de la planta.

2. La depuradora d'aigües residuals estarà a una distància suficient per evitar contaminacions del dipòsit d'emmagatzematge d'aigua de consum en cas d'accident o avaria. 

El  Servei de Protecció d'Espècies va informar favorablement el projecte.

El Servei de Residus i Sòls Contaminats va informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

• S'haurà de contractar un auditor ambiental que verifiqui el compliment del pla de vigilància ambiental. Aquest auditor haurà de ser d'una empresa independent al promotor, direcció facultativa i empresa constructora. Com a resultat del seguiment s'haurà d'emetre una memòria resum del seguiment ambiental realitzat acompanyant d'un certificat final sobre la correcte execució del pla de vigilància ambiental presentat. 

Amb l'objectiu de minimitzar els impactes ambientals (emissions, trànsit, consum combustible,...): 

• Es considera que la destinació de les terres d'excavació (LER 17 05 04: materials naturals excavats) produïdes durant l'excavació del terreny natural de la parcel·la on s'ubicarà la instal·lació de gestió de residus i que no es preveu utilitzar a la mateixa obra, siguin destinades a la pedrera Son Garcies atesa la seva proximitat i l'obligatorietat de restaurar que té el titular dels drets miners d'aquesta explotació minera. 

• Per portar a terme aquesta operació de gestió, el pla de restauració de la pedrera haurà de comptar amb aquesta possibilitat de recepcionar el codi LER 17 05 04 i els moviments entre els dos emplaçament es trobaran subjectes al compliment de l'odre APM 1007/2017, de 10 d'octubre, de normes generals de valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització en operacions de rebliment i obres diferents a aquelles a les quals es varen generar. 

El Servei d'Estudis i Planificació va concloure el següent:

Des d'un punt de vista de suficiència hídrica, capacitat de sanejament i depuració i protecció del domini públic hidràulic subterrani, informam favorablement al Projecte i a l'Estudi d'Impacte Ambiental de l'AAI de la planta de compostatge, amb les següents condicions: 

1. Abans de que es trobi en funcionament el Projecte de Compostatge s'ha de verificar que la instal·lació del circuit hidràulic tancat de tota la planta compleix la seva funció i quin manteniment es durà a terme.

2. Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades. En cas contrari es farà servir aigua en camions procedents de dessaladora o d'una massa subterrània en bon estat quantitatiu. Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

3. No es permet l'abocament d'aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

4. El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presencia o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua a les zones d'oficines, vestuaris i banys.

5. El projecte ha d'incloure i complir tots els requisits respecte als sistemes autònoms de depuració i els depòsits tancats de buidatge periòdic.

6. El projecte ha de detallar a l'Estudi de Impacte Ambiental el seguiment i manteniment del separador d'hidrocarburs.

7. La sol·licitud del sondeig i el permís de concessió del nou pou d'explotació s'ha de tramitar davant el Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos Hídrics. 

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va informar el següent:

[...]

Consideracions

1. Segons el Reial Decret 100/2011, de 28 de enero, por el que se actualiza el catálogo de actividades potencialmente contaminadoras de la atmósfera y se establecen las disposiciones básicas para su aplicación (BOE núm. 25 del 29/01/2011), les plantes de producció de compost està considerada com Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA):

Activitat	Grup	Codi
Plantas de producción de compost	B	09 10 05 01

L'article 13 de La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, estableix per les activitats classificades com B, han de ser sotmeses a un règim d'autorització administrativa per l'òrgan competent en atmosfera.  Malgrat això, la disposició addicional segona de la Llei 34/2007 disposa que les activitats i instal·lacions incloses en l'àmbit de l'aplicació de la llei 16/2002 d'1 de juliol , de prevenció i control integrats de la contaminació, com és el cas de la nova planta de compostatge projectada, queden exceptuades de la sol·licitud d'autorització com APCA i que estan sotmeses a l'autorització ambiental integrada. 

[...]

L'estudi d'impacte ambiental ha donat compliment a l'estipulat a l'article 23.1 de la Llei 10/2019 i a l'article 21.2.b del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Conclusions. 

Tenint únicament en compte els vectors de canvi climàtic i atmosfera es recorda que s'haurà de complir amb  les mesures preventives i correctores establertes a l'estudi d'impacte ambiental i al projecte i el pla de vigilància ambiental presentat. 

El GOB va al·legar el següent:

Que en relació a la consulta i informe amb relació al projecte i a l'Estudi d'Impacte Ambiental de l'AAI de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA al TM Llucmajor, el GOB va registrar, al seu moment, al·legacions davant del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca que varen ser rebutjades per extemporànies. La qual cosa, vàrem recórrer però no vàrem obtenir resposta. Així doncs, transmetem aquí còpia de les al·legacions presentades a 2020 en l'inici de tramitació administrativa de l'esmentada planta. 

[...]

Sol·licita: Que siguin tengudes en compte les al·legacions presentades en el seu moment, en l'actual procediment d'avaluació ambiental. 

A les al·legacions de novembre de 2020 del GOB es va fer constar el següent:

CONSIDERACIONS INICIALS: 

El PDSRNPMA preveu el tractament obligatori dins el servei públic insularitzat de gestió de residus urbans, dels residus biodegradables de cuines i restaurants i de parcs i jardins, de recollida segregada municipal. El Pla de fet, preveu 5 plantes distribuïdes arreu de l'illa, essent la Planta de Llucmajor la més gran de les previstes. Des del GOB, hem reiterat en diverses ocasions, que la FORM era una de les grans assignatures pendents de l'optimització, eficiència i sostenibilitat de la gestió de residus. Actualment, només es recullen selectivament al voltant d'un 10% dels biorresidus generats a l'illa de Mallorca (percentatge que es va incrementant) i més d'un 40% de la bossa tipus de l'Illa està formada per bioresidu potencialment reciclable. I per altra banda, la Llei 7/2022 estableix uns objectius de reciclatge per als residus municipals d'un 55% el 2025 i un 60% el 2030. 

Això no obstant, des del GOB, i ja en les al·legacions presentades al PDSRNPMA vàrem al·legar que consideràvem imprescindible, des del punt de vista de l'optimització i sostenibilitat de la gestió d'aquesta fracció, que aquesta es gestionés fora del servei públic insularitzat de gestió de residus. Consideram que els costos de les grans instal·lacions associades a la gestió a través del servei públic obligatori insularitzat, no estan en absolut justificades i en aquest cas concret, entra en absolut conflicte amb els plantejaments relatius als principis de proximitat i autosuficiència que limitin la necessitat de transport de residus lluny del lloc on es generen que en el cas dels residus orgànics té una via òptima que permet tancar cicles en l'àmbit local, optimitzar els recursos disponibles per reduir les emissions en el procés de transport i el tractament de residus: l'agrocompostatge 

L'agrocompostatge és el procés de compostatge adequat de bioresidus per part dels productors agraris amb l'objectiu d'elaborar els seus propis fertilitzants orgànics. 

Un estudi realitzat entre els anys 2021 i 2022 en la província de Segovia per l'associació Economies BioRegionals i la plataforma ciutadana Asamblea Segoviana por el Clima, en el que es comparen dos models de gestió de matèria orgànica, un sistema centralitzat (com el que es proposa a Mallorca) i un altre hiperdescentralitzat determinava que: pels 205 municipis gestionats en la província, 153478 habitants i unes 30.000 tonelades de fracció orgànica generades a l'any, el model hiperdescentralitzat a través de compostatge era capaç de reduir les emissions de CO2 equivalent en un 70% respecte el model centralitzat. Amb percentatges de compostatge assignat d'un 2% tradicional, 10% domèstic, 20% comunitari, 35% agrocompostatge i 32% centralitzat. Amb el compost generat es podrien abonar 481ha i capturar 236,2 tonelades de carboni d'alta estabilitat en el sòl. S'estalviaven un 70% d'emissions de GEI en la fase de recollida i transport, la distància recorreguda pel transport, el consum de combustibles i la seva despesa associada – un dels costos externs més significatius del projecte planteja, amb un escenari de preus dels combustibles a l'alça i un escenari d'escassesa global dels recursos. També repercuteix en l'economia local, disminuint les despeses de gestió, amb un fort impuls de d'economies circulars i desenvolupament local. 

Un plantejament d'aquestes característiques, hiperdistribuït i fora del condicionant permanent del servei públic insularitzat gestionat per TIRME (amb contracte fins 2041), seria un plantejament molt més òptim a escala insular per a la gestió de la FORM i permetria la dinamització de les economies locals i la gestió eficient i de sentit comú d'aquesta fracció convertida en un producte fertilitzant, en un escenari també d'augment de preus de fertilitzants produïts a partir de combustibles fòssils, no orgànics, a nivell global. A aquesta primera al·legació general al model escollit, condicionat per les instal·lacions ja existents vinculades a la gestió de residus a través dels serveis públics de RSU (TIRME) i construcció (MAC Insular), que determinen/condicionen l'emplaçament, el model de gestió i la inversió, hi podem afegir altra sèrie de qüestions que ens semblen en absolut justificades. 

PRIMERA.- EMPLAÇAMENT, ACCÉS I DOTACIONS 

La planta de compostatge s'implantarà ocupant parcialment la superfície conformada per les subparcel·les C i K de la parcel·la 184 del Polígon 9 a Son Garcies, Llucmajor, la referència cadastral del qual és 07031A009001840000ES, les superfícies de les quals són de 35.136 m² i 744 m² respectivament. Una planta de dimensions similars a la que ocupen actualment les instal·lacions de Mac Insular. Cal recordar que l'emplaçament d'aquestes instal·lacions al seu moment, no va respondre a un estudi d'idoneïtat, mobilitat o territorial, sinó que va respondre a una operació de «legalització» d'un abocador il·legal situat allà mateix. Per tant, seguim reincidint amb una ubicació que per entorn – es tracta d'una zona d'especial protecció paisatgística, colindant amb sòl qualificat com a sòl rústic general- forestal, a zona d'APR d'incendis – i per accés – carretera de Llucmajor a s'Aranjassa amb un important tràfic ja actualment de vehicles pesats, estan en absolut justificades. A més és una parcel·la sense dotació elèctrica ni recursos hídrics propis. Dos condicionats significatius pel que fa a l'operativitat de la planta, pels elevats consums d'electricitat i aigua que implica la tecnologia adoptada, i que de fet i pel que fa a l'electricitat, condicionen la necessitat d'un projecte de nova línia de mitja tensió i un parc fotovoltaic, que encareixen la inversió. 

DISPONIBILITAT I AFECCIÓ ALS RECURSOS HÍDRICS 

Una de les llacunes més significatives del projecte és la no justificació de disponibilitat de recursos hídrics necessaris per a l'operativitat de la planta, concretament per la neteja dels biofiltres que operen mitjançant scrubbers. El projecte parla de recollida d'aigües pluvials però en cap cas justifica la disponibilitat de recursos hídrics suficients per a poder desenvolupar-se. De fet, en l'informe tècnic es parla de la necessitat de transportar aquesta aigua amb camions, incrementant així tant el tràfic de vehicles pesats, com els costos pel consum de combustibles com, amb un costos permanents vinculats als «serveis externs» que requerirà la planta per a la seva operativitat anual, i evidentment per les emissions d'aquest transport associat al trasllat de la FORM i l'evacuació del material resultant del procés de compostatge. En cap cas es parla d'on provindran aquests recursos, amb unes quantitats no gens menyspreables que no es poden passar per alt en un context de crisi climàtica que ja té identificat com un dels principals impactes als que haurem de fer front, l'estrès hídric i per tant la disminució de la quantitat d'aigua disponible tant en quantitat com en qualitat a les Illes Balears, i concretament a Mallorca (veure dades proporcionades per l'IMEDEA i el Comitè d'Experts per a la transició energètica i el canvi climàtic a les Illes Balears.) Es comenta la proximitat d'un pou que abasteix d'aigua al municipi de Llucmajor a menys de 1,3 km de la Planta. I no es preveu de manera clara l'anàlisi dels riscos de contaminació que poden derivar-se de la planta. Només es parla de mesures de impermeabilització per garantir la no infiltració i això ens sembla absolutament insuficient, atenent el principi de precaució, prevenció i garantia.

IMPACTE DE LA PLANTA 

Les simulació de les naus tancades de la planta, adverteixen del gran impacte que tendrà en un entorn de paisatge singular, situat en sòl rústic i que ha hagut de requerir la declaració d'interès general. Sembla mentida que aquestes alçades, amb una estratègia de paisatge pròpia per part del Consell, es contemplin edificis d'aquesta envergadura (fins a 15 metres d'alçada i més de 30.000 m2 d'ocupació), de caràcter industrial al sòl rústic. La gestió hiperdescentralitzada d'aquesta fracció, altament factible, més econòmica i amb menys impactes en tots els sentits, evitaria aquesta implantació d'unes infrastructures de caràcter industrial en sòl rústic.

Per tot això, li SOL·LICITO, tingui per presentades las anteriors al·legacions, les accepti, i replantegi, per una banda na no necessitat de modificació del contracte amb TIRME, l'anàlisi de les alternatives hiperdescentralitzades que s'han deixat fora de qualsevol anàlisi d'alternatives tant de gestió, com de millor tecnologia disponible, com d'alternatives d'ubicació que no requeririen la transformació d'aquesta gran quantitat de sòl, i els costos d'implantació i operativitat desmesurats que implica l'actual proposta de planta de compostage de Llucmajor. 

Una veïna va presentar les al·legacions següents (REGOIBE7890/2024):

[...]

La ubicación de esta planta, situada en la carretera Llucmajor/s'Aranjassa, una carretera comarcal, estrecha, que ya soporta un excesivo tráfico de vehículos pesados que transportan escombros a Mac Insular, y todos los camiones que van a la cantera anexa a descargar materiales y a su vez vuelven a cargar residuos/materiales de dicha cantera, además de todos los vehículos pesados que evitan circular por la autopista. 

[...]

Siendo esta planta proyectada la más grande de Mallorca, en el caso que se construyan las demás, se pretende traer residuos orgánicos, según información aportada por el Consell, de lugares tan alejados como Santanyí, Ses Salines, zonas costeras de Llucmajor, zonas costeras de Palma, etc. cuando de momento la separación de residuos orgánicos en estas zonas y en poblaciones más cercanas apenas está implantada. 

[...]

Respecto a lo comentado sobre el transporte y la futura ubicación de dicha planta quiero alegar en su contra teniendo en cuenta algunos artículos de la Ley de Residuos:

Según el artículo 7 de dicha ley, en relación a la protección de la salud y el medio ambiente, las autoridades competentes adoptarán las medidas necesarias para asegurar la gestión de los residuos, sin poner en peligro la salud humana y el medio ambiente. Que no genere riesgo para el agua, el aire o el suelo, ni para la fauna y la flora. En relación a este punto, se tendría que tener en cuenta además de todos los aspectos ambientales antes comentados, que el pozo que abastece a todo el municipio de Llucmajor está a unos 1,3 km de esta ubicación, a pesar de todos los intentos de tener información más detallada al respecto por parte de Recursos Hídricos, dicho departamento no ha facilitado información al respecto. Pero es un aspecto a tener en cuenta, por el riesgo que esta planta de más de 25.000 m² construidos pueda tener en el subsuelo, por tratar este tipo de residuos que según estudios recientes pueden provocar graves problemas medioambientales y de seguridad en el trabajo debido al alto porcentaje de humedad y a la propia naturaleza de los residuos.

Siguiendo con la Ley de Residuos, pide a las autoridades competentes que no cause incomodidades por el ruido, los olores o los humos, al respecto quiero comentar que si se sigue el ejemplo de Mac Insular o cantera adyacente, que debería tener su perímetro cercado o taludes y árboles autóctonos de varios metros de altura según información aportada por el Servicio de Minas, o el departamento que se encarga de Mac Insular en el Consell, durante los años que llevan en funcionamiento, más de 20, todavía no lo han llevado a cabo, desde hace tiempo se supone que tienen que reducir los pitidos de las máquinas, pero todo sigue igual, y los vecinos tenemos que soportar los ruidos constantes (no es una obra de duración determinada) […].

Quizás el punto c de la mencionada ley es realmente relevante en este caso: “Que no afecte negativamente a espacios naturales ni a lugares de especial interés legalmente protegidos”. Como ya se ha comentado anteriormente esta ubicación es una zona considerada de “paisaje singular”, pero también está a solo 768 m de zonas ANEI, y linda con zonas ZAR, zonas de riesgo forestal […].

- Siguiendo con la Ley de Residuos, art 7.2 “Las medidas que se adopten en materia de residuos deberán ser coherentes con las estrategias de lucha contra el cambio climático, y las correspondientes políticas de salud pública”. Las ideas expuestas por el Consell a favor de estas macro plantas de compostaje chocan con sus propias opiniones de reducción de emisiones, reducción del transporte, limitar la construcción, sobre todo en rústico… si se pretende transportar residuos de poblaciones del sur de Mallorca y zonas de Palma algunos recorridos superan los 40 km lo cual contradice lo expuesto, es decir, camiones de gran tonelaje harán recorridos de 20, 30 y hasta 40 km, para transportar unos residuos, que como se ha comentado anteriormente, apenas están separados […]. Pero no tienen en cuenta todos los recorridos por carretera y en el caso de la carretera de la ubicación de esta planta, y supongo que otras, no son las vías adecuadas para este gran trasiego de vehículos contaminantes, pesados, que en muchas ocasiones tienen que circular por núcleos urbanos, con el consiguiente peligro, que puede suponer para la población, además del compostaje, a su vez tendrá que ser distribuido, por vehículos pesados, a zonas de explotaciones agrícolas […].

Según el artículo 9 de la Ley de Residuos, que habla de proximidad y autosuficiencia, dice que para proteger la red, se podrán limitar los traslados de residuos, conforme al artículo 32.3. La red deberá permitir la eliminación de residuos en unas instalaciones adecuadas más próximas a su lugar de generación, para asegurar un nivel adecuado de protección del medio ambiente y la salud pública.

El punto 3 del artículo 9 comenta que se favorecerá su tratamiento en instalaciones lo más cercanas posibles, al punto de generación, atendiendo las exigencias de eficiencia y protección del medio ambiente en la gestión de residuos.

Además recordar que este tipo de plantas deben estar en zonas industriales, porque su fin es industrial, por lo que la ubicación idónea son los polígonos industriales, que fueron creados para estos fines y donde ya hay unas infraestructuras hechas, como calles, accesos adecuados, conexiones eléctricas, etc.

-Planta fotovoltaica y línea de media tensión

La construcción de dicha planta conlleva la construcción de una planta fotovoltaica y una ampliación/creación de una línea de media tensión. En lo que respecta a esta línea eléctrica el Consell se contradice en sus propios principios, el Consell prohíbe cualquier nueva conexión eléctrica a construcciones de nueva planta […] Además, si este tipo de infraestructuras tienen como finalidad la mejora del medio ambiente, la reducción de emisiones, ¿por que se amplía dicha línea? ¿No son suficientes las más de 350 placas solares?

- A la Conselleria de Medi Ambient, y a la Comisión Balear de Medio Ambiente, responsables de la evaluación ambiental estratégica, que tengan en cuenta el Decreto Legislativo 1/2020 en el que aprueba el texto de la ley de Evaluación Ambiental, Título III y en los diferentes artículos que desarrolla, se comentan algunos temas que ya se han enumerado anteriormente, como la construcción de este macroproyecto de 25.000 m² en suelo rústico (cerca de zonas ANEI, y zonas de riesgo de incendio forestal), al disponibilidad de agua potable y recursos hídricos suficientes, a escasa distancia del pozo que abastece al municipio de Llucmajor y ubicado en una zona, que se debe tener en cuenta la capacidad de carga de esta zona, entendida como la aptitud del territorio para soportar la intensidad de usos actuales y los que se prevén, que conllevarán a un proceso de deterioro ambiental, así como aumentar la capacidad de las infraestructuras, como puede ser las carreteras de acceso, es que se pretende ampliar dichas carreteras de acceso? Y destruir más territorio?

[…]

Reitero la petición de la necesidad de estas pantallas protectoras para minimizar los daños que sufrimos, y a su vez quiero recordar, que mi casa es anterior a todas estas estructuras, e incluso anterior al actual trazado de la carretera […].

Una altra veïna va presentar les al·legacions següents GOIBE13520/2024):

[...]

TERCERA.

Quiero hacer constar que la información pública ha incurrido en una serie de defectos de forma que determinan la anulabilidad de este acto, ya que provoca indefensión a los interesados (articulo 48 Ley 39/2015). En dicho sentido, resulta que el anuncio de la información pública se publicó en el BOIB nº 172 de 21 de diciembre, mientras que el anuncio en el periódico se publicó el 3 de enero de 2024. Hecho que da lugar a confusión a la hora de presentar las alegaciones. Principalmente porque no consta en el anuncio la fecha de publicación en el BOIB, fecha que tampoco consta en la sede electrónica, a día de hoy, en la sede electrónica de la Administración de la CAIB. Por lo que, si uno no revisa los BOIBs de uno en uno es imposible saber que día se publicó.

Circunstancia que induce a pensar erróneamente que todavía no se ha publicado y así no presentar las alegaciones en plazo.

CUARTA.

En la información pública se indica que la misma se realiza conforme al artículo 15 del Real Decreto 815/2013, de 19 de octubre (imagino que es el de 18 de octubre). Si acudimos a dicho artículo resulta que el mismo se refiere a una MODIFICACIÓN SUSTANCIAL DE UNA INSTALACIÓN. En dicho sentido, comentar que ESTA INSTALACIÓN NO SE HA EJECUTADO TODAVÍA, por lo que NO EXISTE ninguna instalación que modificar. No se si se ha realizado así porque TIRME dispone de OTRAS instalaciones cercanas pero la MACROINSTALACION PROYECTADA NO SE HA CONSTRUIDO POR LO QUE NO PUEDE MODIFICARSE. Es por ello que entiendo que no se está siguiendo el procedimiento pertinente, sinó que se ha seguido un procedimiento equivocado. No cabe olvidar que se trata de una planta de compostaje que tendrá una superficie de 35.136 m2 y 744 m2 , o sea, aproximadamente, unos 4 campos de futbol. Previéndose una capacidad de tratamiento anual nominal de 32.772 toneladas. Hecho que no es nada desdeñable y que no debe tomarse a la ligera, como para no tramitarse según corresponde e incluirse de manera incomprensible como una modificación de una instalación, de la cual además, no se ha encontrado referencia en la documentación colgada en la sede electrónica del órgano ambiental. Por consiguiente, considero que, conforme el artículo 47 de la Ley 39/2015, este procedimiento es nulo.

[...]

Se insta a la Conselleria de Medi Ambient, y a la Comisión Balear de Medio Ambiente, responsables de la evaluación ambiental estratégica, que tengan en cuenta el Decreto Legislativo 1/2020 en el que se aprueba el texto de la ley de Evaluación Ambiental, Título III y en los diferentes artículos que desarrolla, que tenga en cuenta que este proyecto prevé:

- la construcción de este macroproyecto de 25.000 m2, en suelo rústico (cerca de zonas ANEI, y zonas de riesgo de incendio forestal), resulta completamente desproporcionada.

- la NO disponibilidad de agua potable y recursos hídricos suficientes.

- la escasa distancia del proyecto al pozo que abastece al municipio de Llucmajor. Por mucho tratamiento y protección que se de a los lixiviados generados por la planta, un riesgo de contaminación del acuífero siempre existirá, poniendo en peligro el suministro de agua potable a todo un núcleo urbano como el de Llucmajor.

- la capacidad de carga de esta zona, entendida como la aptitud del territorio para soportar la intensidad de usos actuales y los que se prevén, que conllevarán a un proceso de deterioro ambiental.

- la escasa capacidad de la carretera Ma-19a, como única vía de acceso, la cual no está preparada para el incremento de vehículos pesados que va a comportar la nueva planta en la misma, con el consecuente incremento de peligrosidad de la carretera (vehículos lentos circulando por una carretera sin arcenes y con poca visibilidad por sus continuos cambios de rasante) puede terminar derivando en una necesidad de remodelar dicha carretera, con la correspondiente e irreparable afectación a un entorno rural y natural que se debe proteger).

- La falta de un adecuado análisis de viabilidad de diferentes ubicaciones para poder determinar la mejor teniendo en cuenta todas las externalidades.

Pel que fa les al·legacions presentades pel GOB i per les dues veïnes:

a) En relació amb el tràmit d'informació pública, es considera que tot i que hi ha un error en l'article esmentat del Reial Decret 815/2013 l'error no és invalidant. En aquest sentit, tant el projecte com l'estudi d'impacte ambiental han estat sotmesos a informació pública d'acord amb el procediment establert per la normativa d'aplicació.

b) Pel que fa a les alternatives:

- S'ha de tenir en compte que a l'article 10 del Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l'illa de Mallorca (PDSRNPMA) (BOIB núm. 81 de data 18 de juny de 2019) es preveu la instal·lació d'una planta de compostatge de la  fracció orgànica dels residus domèstics/municipals (FORM)  i restes vegetals a la Zona 6 (Llucmajor). El pla preveu també una reserva de sòl per a la planta de compostatge. El pla va ser sotmès a avaluació ambiental estratègica i va obtenir la declaració ambiental estratègica favorable mitjançant Acord del Ple de la CMAIB de data 11 d'abril de 2019 (BOIB núm.73 de 01/06/2019). En aquest sentit i d'acord amb l'establert al punt 3 de l'article 26 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, «En el cas dels projectes inclosos en el planejament territorial o urbanístic, l'avaluació d'impacte ambiental tindrà en compte l'avaluació ambiental estratègica del planejament que els inclou i avaluarà únicament els aspectes propis del projecte que no hagin estat avaluats en l'avaluació ambiental estratègica, sempre que la declaració ambiental sigui vigent». Per tant, les alternatives d'ubicació no són necessàries per a l'avaluació ambiental del projecte.

- En relació a l'alternativa zero (no execució del projecte), a l'apartat segon de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori per a establir criteris d'actuació i tramitació en relació als procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes (BOIB Núm. 56 28 d'abril de 2022) s'indica que «El tècnic ponent farà l'anàlisi tècnica de l'expedient per tal d'elaborar un informe-proposta que haurà de tenir en compte els següents criteris: 

[...]

f) Els informes no han de tenir en compte la mancança de l'alternativa zero quan l'execució del projecte o l'activitat l'imposi un pla o programa de rang superior, sempre i quan el pla o programa tingui un grau de concreció suficient». 

c) Pel que fa a la mobilitat i al renou associats al projecte, al pla de vigilància ambiental s'inclouran els  condicionants oportuns per tal de disminuir les molèsties a la població.

d) Pel que fa als possibles efectes del projecte sobre els pous de proveïment a població:

- L'activitat es durà a terme sobre paviment de formigó impermeable. Per una altra banda,  al pla de vigilància s'inclou la revisió periòdica dels paviments.

- La planta de tractament de residus projectada es troba fora dels perímetres de protecció de pous de proveïment a població establerts a l'article 76 del PHIB de tercer cicle.

- El Servei d'Estudis i Planificació ha informat favorablement el projecte.

e) Tot i que l'alta capacitat de tractament de residus prevista suposa un consum considerable d'aigües, al projecte es preveu la reutilització de l'aigua tractada a les dues depuradores de la planta així com la implantació d'un sistema per a l'aprofitament d'aigua pluvial, la qual cosa disminueix considerablement les necessitats d'aigua d'aportació externa.

f) Pel que fa a la disponibilitat d'aigua, s'ha presentat un projecte d'execució d'una captació d'aigües subterrànies. Concessió per a subministrament a una planta de compostatge, de data de novembre de 2023 i realitzat per l'enginyer tècnic de mines Julià Caldés Bauzà.

g) Pel que fa al paisatge, s'inclouen les mesures previstes a l'avaluació ambiental estratègica del PDSRNPMA. A l'annex d'incidència paisatgística s'indica que la visibilitat de la instal·lació és quasi nul·la i queda limitada a un tram inferior a 500 m de la carretera. A més, el projecte no apantalla ni impedeix les vistes per la qual cosa es conclou que l'impacte sobre el paisatge és compatible.

Anàlisi tècnica de l'expedient

a) Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa zero (no execució): aquesta alternativa no es considera viable atès que incompleix la normativa sectorial vigent en matèria de residus, la qual estableix objectius de prevenció, reutilització i reciclatge i implica, a més, no disposar de les instal·lacions de gestió previstes al  PDSRNPMA. En aquest sentit, al procediment d'avaluació ambiental estratègica ordinària PDSRNPMA es va avaluar l'alternativa zero, la qual es va descartar atès que aquesta alternativa implicava la falta d'implementació de mesures per a avançar en el compliment dels objectius d'economia circular.

- Alternatives d'ubicació i tractament segons el PDSRNPMA. Pel que fa a les alternatives d'ubicació, la parcel·la proposada per al projecte ja ver ser avaluada en el procediment d'avaluació ambiental estratègica del PDSRNPMA com l'alternativa més favorable davant de les altres propostes. Quant a tipus de tractament, al pla es va optar per al compostatge com a forma de tractament de la FORM a les noves instal·lacions.

- Alternatives tecnològiques per al procés de compostatge del bioresidu. Tal i com s'explica a l'estudi d'impacte ambiental les alternatives s'han dissenyat tenint en compte les mesures proposades a l'avaluació ambiental estratègica del PDSRNPMA (Control automatitzat dels paràmetres de compostatge per assegurar que es realitza correctament. Fermentacions intensives i maduracions en recinte tancat per reduir la generació d'olors i possibilitar la captació de gasos [...])

Així doncs, s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternatives per a l'etapa de recepció i pretractament. S'han plantejat dues opcions per a la recepció del FORM: 

1. Realitzar la descàrrega, aplec i pretractament a l'exterior o en recinte no tancat.

2. Realitzar l'aplec i pretractament a l'interior d'un recinte tancat.

Es considera que la millor opció des del punt de vista ambiental és la de realitzar les operacions de descàrrega, aplec i pretractament de FORM a l'interior d'un recinte tancat atès que aquesta opció permet un millor control del procés així com minimitzar les emissions de pols, gasos i olors associades a la manipulació de FORM. Pel que fa a la fracció vegetal (branques i podes), s'ha optat per realitzar la descàrrega i aplec a l'exterior per tal de reduir el volum de construcció atès que la fracció vegetal ocupa un gran volum i que l'impacte associat a la descàrrega o aplec no és tan rellevant.

- Alternatives per a l'etapa de fermentació (dins recinte tancat). Es plantegen les alternatives següents:

a) Piles voltades. Es tracta d'un sistema dinàmic extensiu. El material es disposa en fileres o piles, les quals són voltejades en repetides ocasions al llarg del procés. El volteig, el qual es realitza amb màquines voltejadores, oxigena el material i permet un elevat grau de mescla.

b) Canals. Consisteix en un sistema dinàmic extensiu de compostatge en continu, a on el residu fresc és alimentat per un extrem del canal rectangular i el producte destinat a maduració s'obté per l'altre extrem.  Aquest sistema sol disposar d'injecció d'aire i el volteig es realitza mitjançant el desplaçament de la voltejadora per uns rails situats a la part superior de les parets, a la vegada que fa avançar la massa al llarg del canal. Atès que es tracta d'un sistema obert, el procés s'hauria de dur a terme a l'interior d'una nau de grans dimensions. Es tracta d'un procés que presenta molts d'inconvenients a causa de problemes d'abrasió de la maquinària i per les dificultats d'un control efectiu de les olors.

c) Túnels estàtics. Es tracta d'un sistema estàtic intensiu. El material s'introdueix a un túnel tancat, el qual disposa d'un sistema d'aeració forçada. L'avantatge d'aquest tipus de sistemes és que es poden controlar millor les condicions del procés (oxigen, temperatura i humitat). A més, s'eviten les emissions de males olors atès que es tracta d'un sistema tancat. L'inconvenient d'aquests sistemes és l'alt cost de la instal·lació. Es plantegen dues opcions:

i) Fermentació en una sola etapa (4 setmanes). Es considera excessiu superar les 3 setmanes de procés de fermentació sense voltejar o traslladar el material atès que s'alenteix l'activitat degradativa dels microorganismes.

ii) Fermentació en dues etapes (2+2 setmanes). S'introdueix un transvasament del material entre túnels quan han passa les dues primeres setmanes de procés. Aquest trasllat de material permet la recuperació de l'homogeneïtat de les seves condicions (humitat, porositat, etc.) i incrementar l'eficiència del procés.

d) Túnels dinàmics. Es tracta d'un sistema similar a l'anterior però incorpora un sistema de volteig automàtic. El principal inconvenient és el cost (superior al dels sistemes estàtics) així com la presència d'elements impropis que resultin abrasius per a la voltejadora.

Es considera que la millor alternativa per a la fase de fermentació és la tecnologia de túnels estàtics amb aeració forçada en dues etapes (2+2 setmanes) amb la incorporació d'algun sistema que millori el volteig  entre etapes.

- Alternatives per a l'etapa de maduració (dins recinte tancat). Atesa l'elevada estacionalitat de la producció de bioresidus, la millor alternativa des del punt de vista tècnic i ambiental per a la maduració consisteix a emprar dos sistemes (piles i altiplans) en funció de l'època de l'any. Aquest sistema permet, amb la mateixa superfície, tractar un volum major de residus a les èpoques de major producció mantenint el temps, el control del procés i la qualitat del producte final.

- Alternatives per al tractament de gasos i olors. Es proposen les alternatives següents:

a) Biofiltres de llit fix. Tot i que aquests filtres són eficients per a retenir compostos orgànics volàtils (COVs) i compostos hidròfobs es descarta aquesta alternativa a causa de la seva poca eficiència per a retenir compostos hidrosolubles i polars com ara H2S, amoníac, etc. 

b) Biofiltres percoladors. Necessiten una fase líquida mòbil la qual circula pel reactor. És una tecnologia per a la retenció dels compostos hidrofílics, hidrosolubles i polars generats a les plantes de compostatge.  

c) Biorentadors. Es descarten aquests filtres atès que tenen un consum d'aigua  superior a la d'altres sistemes.

d) Biofiltre d'altes prestacions. S'ha optat per aquesta alternativa atès que permet aconseguir uns nivells d'emissió d'olors molt baixos així com donar compliment als requisits de les MTDs. A m´es, aquests sistemes presenten un menor consum energètic, un menor manteniment i una menor ocupació d'espai per al tractament de grans cabals d'aire. Tot i que aquesta alternativa suposa un alt consum d'aigua, aquest impacte negatiu es podrà corregir mitjançant la instal·lació de sistemes de depuració avançats que permeten un alt nivell de depuració i la reutilització de l'efluent al propi biofiltre.

- Alternatives per al tractament dels efluents líquids. Es plantegen les alternatives següents per a la gestió dels efluents generats a la planta:

a) Recollida en tancs d'acumulació i lliurament a gestor autoritzat.

b) Xarxes diferenciades que permetin la reutilització interna de les aigües usades i lixiviats de baixa càrrega i lliurament a gestor autoritzat dels no reutilitzables.

c) Xarxes diferenciades que permetin la reutilització interna de lixiviats de baixa càrrega i sistemes de tractament i depuració que permetin aconseguir una qualitat apta per a la reutilització al procés i/o reg. Lliurament a gestor autoritzat dels llots i purgues del procés. S'ha optat per aquesta alternativa atès que és la que presenta les millors avantatges des del punt de vista ambiental. Aquesta alternativa permet la màxima reutilització dels efluents i el mínim consum d'aigua d'origen extern.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase d'obra, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Treballs previs. Té un impacte compatible sobre la qualitat de l'aire i l'emissió de renous, sobre el sòl, la flora, la fauna, el paisatge i la generació de residus i positiu sobre la generació d'ocupació.

b) Moviment de terres i excavacions. Aquesta acció té un impacte impacte compatible sobre la qualitat de l'aire i l'emissió de renous, la geomorfologia, la fauna i la generació de residus i positiu sobre la generació d'ocupació.

c) Construcció de la nau de pretractament i afinament, nau de fermentació, nau de maduració, edifici biofiltre i edificis auxiliars. Té un impacte impacte compatible sobre la qualitat de l'aire i l'emissió de renous, la fauna i la generació de residus i positiu sobre la generació d'ocupació.

d) Instal·lació d'equips. Aquesta acció té un impacte compatible sobre la generació de residus i positiu sobre la generació d'ocupació.

e) Situacions accidentals derivades de la fase d'obra. Té un impacte compatible sobre la qualitat de l'aire.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Transport i aplec de matèria orgànica (FORM i FV) i producte final. Té un impacte impacte compatible sobre la qualitat de l'aire i l'emissió de renous.

b) Gestió i tractament de matèria orgànica (pretractament, fermentació, maduració, afinament i tractament de lixiviats i emissions). Té un impacte impacte compatible sobre la qualitat de l'aire i l'emissió de renous, les aigües subterrànies, el paisatge i el consum d'aigua i positiu sobre la població (generació d'ocupació i benestar) i la generació de residus.

c) Manteniment de les instal·lacions. Aquesta acció té un impacte compatible sobre la generació de residus i positiu sobre la població (generació d'ocupació i benestar).

d) Situacions accidentals. Té un impacte positiu sobre la qualitat de l'aire.

Pel que fa a la fase de desmantellament de les instal·lacions, no es preveu la demolició dels edificis. Les tasques de clausura de l'activitat previstes són les següents:

a) Desmuntatge d'equips. Té un impacte positiu sobre la generació d'ocupació.

b) Neteja de residus i aplecs. Té un impacte compatible sobre la generació de residus.

A més de les mesures previstes al projecte, a l'estudi d'impacte ambiental es preveuen tota una sèrie de mesures correctores i protectores addicionals per tal de mitigar els impactes ambientals negatius. Per a la fase d'obres les mesures proposades són les següents: 

- Mesures per a la disminució de la contaminació atmosfèrica i del renou (manteniment adequat de la maquinària; reg periòdic de les zones exposades al vent ocupades per aplecs de material i terres, de les zones de trànsit de maquinària i de les zones de vegetació sensible; camions de transport de material polsós coberts amb lona; limitació de la velocitat; minimització de l'altura de les operacions de càrrega i descàrrega; etc.).

- Mesures per a disminuir els impactes sobre la geomorfologia i l'edafologia (manteniment adequat de la maquinària; regs periòdics; limitació de la velocitat; minimització dels moviments de terra; reutilització dels excedents de terra a la pròpia obra; delimitació de les zones d'actuació; mesures per a la gestió adequada dels residus; mesures per a evitar el vessament d'hidrocarburs; habilitació d'una zona de neteja impermeabilitzada de les canaletes de les formigoneres; restitució de les superfícies d'ocupació temporal, etc.). 

-Mesures per a la protecció de l'aigua subterrània (mesures per a la gestió adequada dels residus, mesures per a evitar el vessament d'hidrocarburs; habilitació d'una zona de neteja impermeabilitzada de les canaletes de les formigoneres; etc.).

-Mesures per a la prevenció d'incendis (equips d'extinció adequats al risc existent; control dels materials combustibles; col·locació de senyals de perill d'incendi; etc.).

- Mesures per a la protecció de la fauna (limitació de la velocitat; delimitació de les zones d'actuació; es comprovarà si hi ha presència de tortuga mediterrània i es retiraran els exemplars que es detectin fora de la zona d'afecció; abans de l'inici de les obres es faran recorreguts sistemàtics per tal de detectar elements d'interès com ara caus, nius, etc.).

- Mesures per a la protecció de la vegetació (delimitació de les zones d'actuació; mesures per a minimitzar el risc d'introducció d'espècies invasores, etc.).

- Mesures per a disminuir les molèsties a la població (regs periòdics; camions de transport de material polsós coberts amb lona; limitació de la velocitat; delimitació de les zones d'actuació; etc.).

- Mesures per a la gestió adequada de les aigües residuals de tipus sanitari.

Pel que fa a la fase d'explotació, es proposen les mesures següents: 

- Mesures per a la disminució de les emissions de partícules gasos i olors (manteniment adequat del procés i, en particular, dels sistemes de depuració de gasos i tractament d'aigua; limitació de la velocitat; etc.).

- Mesures per a minimitzar el consum de recursos (manteniment adequat del procés).

- Mesures per a la protecció de la fauna (limitació de la velocitat).

- Mesures per a disminuir les molèsties a la població (manteniment adequat del procés; limitació de la velocitat; etc.)

- Mesures per a la integració paisatgística (instal·lació d'una pantalla vegetal al perímetre del projecte a aquells costats a on sigui visible per observadors freqüents; utilització de vegetació autòctona o present en el lloc així com optar per estructures vegetals similars a les formacions –naturals o agrícoles– presents a l'entorn; previsió d'una franja d'espai lliure d'amplitud variable al perímetre de l'espai construït, amb una bona accessibilitat, per tal de suavitzar el contacte amb els espais adjacents i contribuir a integrar la infraestructura amb l'entorn; manteniment de la barrera arbòria existent per tal de millorar la percepció exterior; utilització del cromatisme per alleugerir la presència de les edificacions; utilització de la vegetació per a diversificar la imatge perimetral de la instal·lació; dimensionament adequat de la secció dels vials per tal minimitzar la longitud i l'amplada de la calçada, de manera que sigui compatible amb l'accessibilitat de vehicles i el confort de vianants; utilitzar paviments permeables sempre que sigui possible; etc.).

- Mesures per al control dels efluents de la planta de tractament d'aigües (pla de control de les aigües tractades i dels seus efluents verificant que són aptes per a la seva reutilització per al propi procés i/o per a tasques de neteja i reg i recollida periòdica dels residus del tractament per part de gestor autoritzat).

-Mesures per a la prevenció d'incendis (elaboració del manual d'autoprotecció, el qual ha d'incloure els sistemes contraincendis, manteniment, equips i procediments d'actuació en cas d'emergència; formació del personal i manteniment dels sistemes de prevenció d'incendis d'acord amb la normativa vigent).

- Mesures per la gestió adequada dels residus.

- Mesures per a minimitzar la contaminació lumínica.

- Mesures de prevenció davant el vessament d'hidrocarburs.

- Mesures per al control de les emissions sonores (tots els processos productius es durant a terme a l'interior dels edificis; limitació de les tasques generadores de renou a l'horari diürn; etc.).

De manera anàloga a la fase de construcció, per a la fase de desmantellament es proposen mesures per a la disminució de la contaminació atmosfèrica i del renou, per a disminuir els impactes sobre la geomorfologia i l'edafologia, mesures per a la prevenció d'incendis, mesures per a la gestió adequada de les aigües residuals de tipus sanitari, mesures per a la protecció de l'aigua subterrània, mesures per a la protecció de la fauna i la vegetació i mesures per a disminuir les molèsties a la població.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental es considera que amb l'aplicació de les mesures proposades, l'impacte general del projecte és compatible.

A l'apartat 8 del projecte es justifica el compliment de les millors tècniques disponibles que li són d'aplicació a la planta prevista i que s'estableixen a la Decisió d'execució (UE) 2018/1147 de la Comissió de 10 d'agost de 2018 per la qual s'estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) al tractament de residus, de conformitat amb la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell. Aquestes MTDs estan orientades a millorar el comportament ambiental global de la instal·lació; a reduir el risc ambiental associat a l'emmagatzematge, a la manipulació i al trasllat de residus,a evitar o reduir les emissions a l'atmosfera; a evitar o reduir el renou; a reduir la generació d'aigües residuals i el consum d'aigua; a prevenir o limitar les conseqüències ambientals d'accidents i incidents; a utilitzar de forma eficient l'energia, etc.

El projecte també incorpora les mesures resultants del procediment d'avaluació ambiental estratègica del  PDSRNPMA.

D'acord amb l'apartat d) de l'article 35 de la Llei 21/2013, a l'apartat 28 de l'estudi d'impacte ambiental s'inclou una avaluació de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus i/o catàstrofes. Es conclou que, ateses les característiques del projecte així com les mesures implantades per tal de minimitzar els riscos a totes les fases del projecte (obra, operació i clausura), la vulnerabilitat del projecte és baixa.  

Segons el Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, la planta de producció de compost està considerada com a una Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA) del grup B. Els focus d'emissions canalitzades que hi haurà a la planta són les sortides dels biofiltres. 

A l'estudi d'impacte ambiental s'inclou un estudi de dispersió de compostos olorosos, de data 28 de juny de 2021, i realitzat per l'empresa DEKRA INDUSTRIAL, S.A., la qual està acreditada per ENAC als àmbits d'aigües i atmosfera.

S'ha aplicat un model de dispersió atmosfèric gaussià i s'han considerat les sortides del sistema de biofiltració com a focus d'emissió. Atès que hi ha dos biofiltres i que cada un té sues sortides d'aire, hi ha quatre focus d'emissió.

L'estudi es realitza a partir de, entre d'altres dades, l'eficiència del procés (superior al 95% o valors de sortida de  1.000 uoE/m3), el cabal d'aire a tractar, la meteorologia i la topografia i es conclou el següent:

- Les olors al recinte de la instal·lació seran entre 2 i  5 uoE/m3, molt per sota del recomanat per edificis residencials

- Als edificis més pròxims, el valor modelitzat més elevat obtingut per a cada biofiltre (<1 UOE/m3 percentil 98 anual) es troba per sota del valor recomanat d'1,5 uoE/m3 per a olors moderadament ofensives, d'acord amb l'establert a la Guia Tècnica H4 de l'Agència Ambiental del Regne Unit i, en tot cas, per sota de les 3 uoE/m3, valor més restrictiu per a propostes de valors de referència publicats a Espanya per a diferents activitats.

A partir dels resultats de l'estudi de dispersió d'olors es pot afirmar que amb el disseny de la planta a on els processos es realitzen a naus tancades i el sistemes de desodorització prevists es minimitzaran les olors i, per tant, les molèsties a la població, un dels principals impactes d'aquests tipus d'instal·lacions.

Un altre aspecte a considerar és l'elevat consum d'aigües de les plantes de compostatge. En aquest sentit, s'estima que les necessitats de la planta són de 15.018,30 m3 anuals. Si es descompta el volum d'aigua procedent de la captació d'aigua pluvial (segons els valors d'un any de pluviometria mitjana) i de la recirculació de l'aigua a la planta, el volum necessari d'aigua d'aportació externa resultant és d'uns 6.500 m3 anuals. Aquestes dades mostren que gràcies a la reutilització de l'aigua tractada a les dues depuradores de la planta així com a la implantació d'un sistema per a l'aprofitament d'aigua pluvial, les necessitats d'aigua d'aportació externa disminueixen considerablement, la qual cosa es valora molt positivament. 

Tal i com s'explica a la documentació presentada, l'aportació externa de l'aigua pot provenir de camions cisterna, d'una possible autorització d'aprofitament d'aigües subterrànies o del subministrament d'aigua regenerada. En aquest sentit, al projecte de la planta de compostatge s'inclou com a un annex el «Projecte d'execució d'una captació d'aigües subterrànies. Concessió per a subministrament a una planta de compostatge», de data de novembre de 2023, i realitzat per l'enginyer tècnic de mines Julià Caldés Bauzà. La captació d'aigua subterrània es farà de la massa 1841M1 «Xorrigo», la qual es troba es bon estat quantitatiu i qualitatiu, i permetrà disminuir la petjada de carboni derivada del transport d'aigua mitjançant camions i millorar la mobilitat de l'àmbit de la zona. No obstant això i per tal de disminuir els impactes ambientals associats a la nova captació, els quals no s'han avaluat en detall, s'ha d'estudiar la viabilitat de sol·licitar una concessió sobre el pou existent a la parcel·la amb codi AAS_15848_Vigent-AAS_15848 i ús industrial i domèstic.

Pel que fa al renou, a l'apartat d'avaluació i valoració d'impactes s'explica que «En la planta, todos los procesos tanto mecánicos como biológicos se realizan en edificios cerrados, limitando de esta forma las posibles emisiones sonoras. De esta forma destacar únicamente como foco de emisión de ruido las emisiones producidas por el tráfico rodado de camiones y maquinaria que circulará por las vías con las que cuenta la instalación». Al pla de vigilància ambiental s'inclou un seguiment anual dels nivells de renou emesos a l'exterior durant les diferents fases de funcionament en horari diürn i nocturn per tal de comprovar que es compleixen els valors límits establerts per la legislació sectorial. En cas que es produeixin molèsties a la població, es durà a terme un pla de gestió de renous, el qual contempli: un protocol que contengui actuacions i terminis adequats, un protocol per a la monitorització del renou, un protocol de resposta a casos identificats en relació amb el renou (queixes, denúncies) i un programa de reducció del renou destinat a determinar la font, mesurar o estimar l'exposició al renou, caracteritzar les contribucions de les fonts i aplicar mesures de prevenció i/o reducció. Per tant, amb l'aplicació dels controls prevists al pla de vigilància es minimitzaran les molèsties a la població que es puguin produir pel renou. 

A l'annex I de l'estudi d'impacte ambiental (estudio energético y sobre el cambio climático) es calcula la petjada de carboni associada al consum energètic de l'activitat i al procés de compostatge, del qual s'estima que es poden produir fins a 84 t/any de CH4 i 5,04 t/any de N2O. La petjada de l'activitat es redueix considerablement gràcies a la generació d'energia fotovoltaica, la qual cosa representarà un 32% del consum elèctric quan la planta de compostatge funcioni a ple rendiment. No obstant això, al càlcul no s'inclou la petjada de carboni derivada del transport de matèries primeres. En aquest sentit i tot i que no es fa referència als municipis dels quals provendrà la FORM, a l'apartat 27 sobre avaluació i valoració d'impactes de l'EIA s'explica que «El transporte de materia orgánica hacia la planta no aumenta los gases de combustión producidos por dicho transporte dado que actualmente el transporte de estos residuos se realiza hacia la incineradora, por tanto, en algunos casos incluso se reducen estas emisiones ya que los camiones deben recorrer menos kilómetros. Se considera este impacto no significativo».

Per una altra banda, no es pot passar per alt que l'execució del projecte suposarà un increment de la mobilitat a l'àmbit del projecte. En aquest sentit, a l'estudi d'impacte ambiental s'explica que «Teniendo en cuenta los datos del mapa de tráfico de 2019 del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, el número de vehículos pesados para la carretera E-450 (que es la carretera más cercana de la que se poseen datos) es de 1.919 vehículos diarios de media, por lo que el transporte de 10 vehículos pesados al día durante la fase de operación (vehículos de carga y descarga), se considera que el impacto en la infraestructura viaria durante la fase de operación es no significativo». Es considera que aquest estudi és un tant incomplet atès que només inclou el tràfic de vehicles pesants. No s'inclouen, doncs, els desplaçaments dels treballadors ni tampoc s'especifica com s'ha fet el càlcul. Aquest càlcul hauria d'incloure els moviments associats a l'expedició del compost i contemplar el pitjor escenari (mesos de major producció i transport d'aigua mentre no es disposi de concessió per a la utilització d'aigua subterrània). A més i en la mateixa línia de l'indicat a l'informe de l'Ajuntament de Llucmajor, al projecte executiu s'hauran de proposar les millors alternatives per tal de reduir l'impacte que tindrà el trànsit de camions que transportin la FORM, tant per les infraestructures viàries com per les molèsties a la població i s'han de distribuir les rutes per tal que els camions hagin de seguir rutes preestablertes per a, en la mesura del possible, evitar la confluència de tots els camions per un mateix punt del nucli urbà. Així mateix, el pla de vigilància ambiental haurà d'incloure controls sobre la mobilitat generada per la planta i fer un seguiment de les incidències que es puguin produir en l'accés i la mobilitat. 

Pel que fa a la vegetació, a l'estudi d'impacte ambiental es presenta un inventari amb el nombre i tipus d'arbre que es poden veure afectats per l'execució del projecte. En aquest sentit, al pla de vigilància ambiental s'explica que «en caso de retirada de arbolado existente, se preverá al menos el 50% de su reposición, favoreciendo la integración paisajística de las naves con su entorno, e incorporando vegetación autóctona de distinto porte, especialmente en el perímetro de la totalidad de la parcela». 

Finalment, tot i que hi ha impactes que no s'han avaluat en detall a l'estudi d'impacte ambiental com ara la mobilitat es considera que l'execució del projecte és essencial per tal de donar compliment als objectius de gestió de bioresidus establerts al PDSRNPMA i a la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears. A partir de la FORM, la qual actualment es destina a valorització energètica i no s'aprofita tot el seu potencial, es podrà obtenir un producte (compost) amb un grau de qualitat i maduresa o estabilitat de la matèria orgànica apropiats per al seu ús agrícola. Per tant, l'execució de la planta de compostatge permetrà avançar cap a l'economia circular. En aquesta línia i tal com s'indica a l'informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats, «des del punt de vista de la gestió de residus, la construcció d'una instal·lació per al compostatge de la fracció orgànica de recollida municipal al TM de Llucmajor suposarà una millora substancial en la gestió d'aquesta fracció a la zona oest de l'illa de Mallorca i permetrà obtenir un producte (compost) que podrà ser introduït a la sistema natural (ús agrari, jardineria,...) afavorint una economia circular que permet la fixació del carboni orgànic i evitant l'alliberament a l'atmosfera, tal i com es produeix en altres sistemes de gestió d'aquesta fracció».

Seguiment ambiental 

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta un programa de vigilància ambiental, el qual s'aplicarà durant l'execució de les obres, el funcionament  i la clausura de la instal·lació. Es tracta d'un programa bastant complet a on es contemplen, entre d'altres coses, la implantació d'un sistema de gestió ambiental així com els controls següents durant la fase de funcionament:

- Control anual de les aigües subterrànies (un aigües amunt i dos aigües avall de la instal·lació). Es determinara, com a mínim, els paràmetres següents: pH, conductivitat, calci, magnesi, duresa, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs, bicarbonats, sodi, potassi, cadmi, plom, crom, mercuri i paràmetres microbiològics. A més, abans es farà un control previ (punt zero) de l'estat de l'aigua subterrània abans de la posada en marxa de la instal·lació.

- Controls quadrimestrals de l'aigua residual. Es realitzarà un control de les aigües de sortida de la planta destinades a EDAR i es determinaran els paràmetres següents: DQO, COT, clorurs, nitrogen total, fòsfor total, As, Cd, Cu, Cr, Hg, Pb, Ni i Zn.

- Control de les emissions a l'atmosfera. Els controls es realitzaran sobre una mostra integrada obtinguda de cada una de les quatre sortides del biofiltre i es mesurarà: NH3, concentració d'olor i COV, cabal i velocitat de gasos, humitat, temperatura i oxigen. Es farà un control extern per OCA i un autocontrol.

- Control de les emissions d'olors. Es duran a terme campanyes periòdiques d'emissió d'olors segons l'establert a la norma UNE EN 13275. A partir dels resultats, s'avaluarà la dispersió d'olors mitjançant una tècnica de modelització adequada.

- Control anual de renous.

- Control dels residus produïts per la instal·lació.

Finalment, per tal de minimitzar els riscos potencials per emissions o abocaments accidentals, s'inclourà al programa de manteniment la inspecció visual periòdica de l'emplaçament, el manteniment preventiu i correctiu de tots els equips i instal·lacions (amb especial atenció als sistemes de recollida i tractament dels lixiviats), revisió periòdica dels paviments i emmagatzematge adequat dels residus (cubetes de retenció). 

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de la planta de compostatge, promoguda per TIRME SA, al TM de Llucmajor, realitzat per EOSOL i signat digitalment en data 30 de novembre de 2023 per l'enginyer de camins, canals i ports Francisco Javier Gea de la Torre, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA i els condicionants següents: 

1. S'ha d'estudiar la viabilitat de sol·licitar una concessió sobre el pou existent a la parcel·la amb codi AAS_15848_Vigent-AAS_15848 i ús industrial i domèstic. En cas que aquesta opció sigui viable, es prioritzarà l'aprofitament d'aigua del pou existent en comptes de sol·licitar la concessió per a un nou pou d'explotació.

2. Mentre la instal·lació no disposi de concessió per a l'aprofitament de l'aigua subterrània, l'aigua d'aportació externa haurà de ser preferentment regenerada. En cas que no sigui possible la seva utilització per qüestions tècniques o per falta de disponibilitat, l'aigua subministrada a través de camions cisterna haurà de provenir d'un pou la massa d'aigua del qual tengui un bon estat quantitatiu i que es trobi pròxim a l'activitat prevista per tal de disminuir la petjada de carboni. S'haurà de dur un control del volum subministrat a través del registre dels albarans o factures oficials de cada transport d'aigua.

3. D'acord amb el Servei de Salut Ambiental, la depuradora d'aigües residuals estarà a una distància suficient per tal d'evitar contaminacions del dipòsit d'emmagatzematge d'aigua de consum en cas d'accident o avaria.

4. No es poden abocar aigües residuals sense tractar, independentment del tipus d'abocament, directe o indirecte, o del punt d'abocament.

5. El projecte ha de preveure la instal·lació d'aixetes o aixeteries amb temporitzadors, o que l'obertura i tancament es realitzi mitjançant sensors de presencia o altres sistemes que permetin un estalvi equivalent d'aigua a les zones d'oficines, vestuaris i banys.

6. En relació amb el separador d'hidrocarburs del sistema d'aigües pluvials:

a) Cada sis mesos es netejarà el separador d'hidrocarburs i els llots es portaran a un gestor autoritzat. S'hauran de guardar els justificants d'aquest buidats com a mínim dels darrers cinc anys.

b) S'haurà de dur a terme un registre d'operacions de control periòdic, neteja i manteniment del separador d'hidrocarburs, així com qualsevol incidència detectada i aquesta informació estarà a disponibilitat de l'Administració Hidràulica.

7. Pel que fa a la barrera vegetal:

- S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones provinents de material forestal de reproducció de Mallorca, de les mateixes espècies a les existents a l'entorn de la zona d'actuació i de baix requeriment hídric.

- Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida de la planta.

- El reg es realitzarà preferentment amb aigua depurada i en horari de menor intensitat lumínica.

8. En cas que s'eliminin espècies arbòries, es compensarà l'eliminació de, com a mínim, el 100% dels arbres mitjançant sembres al perímetre de la parcel·la.

9. Pel que fa al pla de vigilància:

a) A més del controls de renou que ja es preveuen i atesa la proximitat d'altres activitats susceptibles de generar renou, es realitzarà un control de renous abans de la posada en marxa de la instal·lació.

b) Pel que fa a la mobilitat:

- S'haurà d'estimar el tràfic generat per la instal·lació, fent especial referència a l'època de major activitat.

- S'haurà de dur a terme un registre amb les incidències que es puguin produir a l'accés a l'activitat i a les infraestructures viàries afectades per la mobilitat generada per la planta. S'hauran d'adoptar les mesures oportunes per tal de minimitzar les incidències relacionades amb la mobilitat generada. En aquest sentit, es recomana distribuir les rutes per tal que els camions hagin de seguir rutes preestablertes per, en la mesura del possible, evitar la confluència de tots els camions per un mateix punt del nucli urbà.

10. El promotor haurà de remetre anualment a l'òrgan substantiu un informe de seguiment sobre el compliment de la declaració d'impacte ambiental, el qual inclourà un llistat de comprovació de les mesures previstes al programa de vigilància ambiental. 

11. Pel que fa a l'execució de les obres:

a) S'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

b) Les aigües utilitzades per minimitzar emissions de pols durant la fase d'obres seran preferentment regenerades.

c) Cada tipus de residu s'ha de recollir separadament per a la seva gestió adequada d'acord el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, i la resta de normativa aplicable. No s'ha d'abocar o abandonar cap tipus de residu al medi natural, i s'han de prendre les mesures necessàries per evitar la dispersió dels residus pel vent fora dels recipients.

d) S'han d'emprar materials de baix impacte ambiental, preferentment d'origen local.

e) S'ha de minimitzar, en la mesura del possible, la generació de renou i vibracions, adoptant les mesures d'insonorització i de manteniment necessàries per tal de que la maquinària s'ajusti a les limitacions establertes pel RD 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

12. Tots els elements de la instal·lació fotovoltaica han d'emprar la millor tecnologia disponible per tal d'augmentar el rendiment i la producció d'energia.

13. Es farà un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics. Es realitzarà un control del gas hexafluorur de sofre (SF6) de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, es recuperarà el gas.

Es recomana:

1. El projecte executiu hauria d'incloure una previsió dels municipis que, atenent al principi de proximitat, aportaran FORM a la planta de compostatge.

2. S'han d'establir uns horaris de funcionament de l'activitat que siguin compatibles amb la proximitat de zones habitades.

Es recorda que:

1. D'acord amb l'informe del Servei de Residus i Protecció del Sòl: 

• Es considera que les terres d'excavació (LER 17 05 04: materials naturals excavats) produïdes durant l'excavació del terreny natural de la parcel·la on s'ubicarà la instal·lació de gestió de residus i que no es preveu utilitzar a la mateixa obra, siguin destinades a la pedrera Son Garcies atesa la seva proximitat i l'obligatorietat de restaurar que té el titular dels drets miners d'aquesta explotació minera.

• Per portar a terme aquesta operació de gestió, el pla de restauració de la pedrera haurà de comptar amb aquesta possibilitat de recepcionar el codi LER 17 05 04 i els moviments entre els dos emplaçament es trobaran subjecte al compliment de l'odre APM 1007/2017, de 10 d'octubre, de normes generals de valorització de material naturals excavats per a la seva utilització en operacions de rebliment i obres diferents a aquelles a les quals es varen generar.

2. El titular de la futura planta de compostatge de bioresidus recollits selectivament (Fracció Orgànica de Residus Municipals, FORM), haurà de valorar si l'activitat ha de disposar de Pla d'Autoprotecció segons s'indica en el Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la llei d'ordenació d'emergències a les Illes Balears o al Reial decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma Bàsica d'Autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions d'emergències.

3. En cas que d'acord l'establert a l'article 10.4. del PDSRNPMA el Consell Insular de Mallorca autoritzi el tractament de llots a la planta de compostatge, el canvi de matèria primera en el procés podria suposar una modificació de les característiques del projecte, la qual cosa pot ser objecte d'avaluació ambiental d'acord amb l'establert al punt 2 de l'article 13 del Decret Legislatiu 1/2020.

4. S'haurà de complir el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades en allò que fa referència a la qualitat de les aigües reutilitzades en les tasques que suposin una exposició dels treballadors de la planta.

5. S'han de tenir en compte les consideracions fetes per l'Ajuntament de Llucmajor sobre la línia de mitja tensió.

6. S'ha de complir amb l'establert als articles 31, 33 i 35 de la Llei 5/1990 , de 24 de maig, de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

7. S'han de tenir en compte les consideracions fetes per la Direcció Insular d'Infraestructures sobre el moviment de terres generat pel vial de la rampa d'accés als biofiltres, el CMM i el traçat de la línia elèctrica.

8. Prèviament a l'execució del projecte i atès que l'àmbit del projecte es troba dins la projecció en planta de les Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Palma és necessari l'acord favorable de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

Segon. Es publicarà la present declaració d'impacte ambiental estratègica al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al comitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. La declaració d'impacte ambiental  perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no hagués començat l'execució del projecte o activitat  en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article  43.1 de la Llei 21/2013.

Quart. La declaració d'impacte ambiental  no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte , d'acord amb el que disposa l'article  41.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta  resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. 

 

(Signat electrònicament: 21 de juny de 2024)

La directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental  Maria Paz Andrade Barberá