BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que el Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 4 de juny de 2024, prengué en consideració la Proposició llei de modificació de la Llei 9/2017, de 3 d'agost, de regulació de les corregudes de bous i de protecció dels animals a les Illes Balears (RGE núm. 5653/24) i la Mesa de la cambra, en sessió de dia 12 de juny de 2024, n'acordà la continuació de la tramitació, per tal de fer efectiu l'article 139.6 del Reglament del Parlament es publica la proposició de llei esmentada, el text de la qual es transcriu a continuació.

Palma, a la data de la signatura electrònica (17 de juny de 2024)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne i Presedo

PROPOSICIÓ DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 9/2017, DE 3 D'AGOST, DE REGULACIÓ DE LES CORREGUDES DE TOROS I DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS A LES ILLES BALEARS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El preàmbul de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol comença afirmant que "el patrimoni històric espanyol és el principal testimoni de la contribució històrica dels espanyols a la civilització universal i de la seva capacitat creativa contemporània". La protecció i l'enriquiment dels béns que l'integren constitueixen obligacions fonamentals que vinculen tots els poders públics. Aquest mandat prové de l'article 46 de la Constitució Espanyola de 1978 (CE): "Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya  i dels béns que l'integren, qualsevol que sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat".

Els béns que integren el patrimoni cultural immaterial formen part del patrimoni històric, d'acord amb l'article 1.2 de la Llei 16/1985.

La tauromàquia, concepte definit comunament com l'art de bregar amb els toros, forma part del patrimoni històric i cultural comú de tots els espanyols, tal com ha estat reconegut a la Llei 18/2013, de 12 de novembre, per a la regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural. En molts països del nostre entorn és molt freqüent la identificació del toro amb la cultura espanyola. La tauromàquia és un signe identificatiu de la cultura espanyola que aporta grans beneficis econòmics, ecològics, laborals o industrials.

La tauromàquia és un art tradicional, social i apolític com qualsevol altra disciplina artística, un fet social, històric i jurídic de tots els ciutadans, tal com està recollit en la Llei 18/2013. Així doncs, la tauromàquia, en ser part del patrimoni cultural immaterial, en virtut de l'esmentada Llei 18/2013, és digna de protecció per la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. A més, la tauromàquia entra dins l'àmbit de la llibertat de creació literària, artística, científica i tècnica, que és un dret fonamental reconegut a l'article 20.1.b) de la CE. D'altra banda, completa el règim jurídic de la tauromàquia la Llei 10/1991, de 4 d'abril, sobre potestats administratives en matèria d'espectacles taurins, i el seu reglament, Reial decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i es dóna nova redacció al Reglament d'espectacles taurins.

La història taurina a les Illes Balears es remunta a gairebé tres segles. Els espectacles taurins que se celebren a Balears tenen una tradició de centenars d'anys i es remunten a les èpoques dels segles XIX i XX en els quals els costums i les tradicions de la tauromàquia formen part del patrimoni cultural immaterial, espectacles que resulten ser dels actes més participatius durant els mesos d'estiu, festejos taurins on acudeixen des de joves, adults i gent més major per presenciar amb emoció i devoció aquest espectacle. És un fet que els espectacles taurins aporten beneficis a la població i dinamitzen l'economia de la ciutat.

També cal tenir en compte que una bona part dels ciutadans de Balears se senten especialment orgullosos d'aquesta tradició, a més de ser un al·licient per donar a conèixer la nostra comunitat.

La doctrina constitucional ha avalat en reiterades ocasions el caràcter cultural, social i artístic de la tauromàquia a Espanya. Entre altres, la sentència del 21 d'octubre de 2016 ha assenyalat que "la tauromàquia té una indubtable presència en la realitat social del nostre país" i que, com "una expressió més de caràcter cultural", les corregudes de toros "poden formar part del patrimoni cultural comú que permet una intervenció de l'Estat dirigida a la seva preservació".

II

En matèria de cultura es dóna l'existència de competències concurrents entre Estat i comunitats autònomes. Segons l'article 149.1.28 CE "Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'exportació i l'espoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sense perjudici de la seva gestió per part de les comunitats autònomes". I l'article 149.2 estableix que "Sense perjudici de les competències que podran assumir les comunitats autònomes, l'Estat considerarà el servei de la cultura com deure i atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les comunitats autònomes, d'acord amb elles". Per part seva, l'Estatut en el seu article 30.31 li confereix la competència exclusiva a la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria d'espectacles i activitats recreatives, sense perjudici de les competències estatals (149.1 CE).

Tal com resa la STC 134/2018, de 13 de desembre, en matèria de cultura "correspon a l'Estat la preservació del patrimoni cultural comú", així com de "el que precisi de tractaments generals o que no puguin aconseguir-se des d'altres instàncies" (SSTC 49/1984, de 5 d'abril; 157/1985, de 15 de novembre; 106/1987, de 25 de juny; 17/1991, de 31 de gener; i 177/2016, de 20 d'octubre). En exercici d'aquesta competència la Llei 18/2013 va establir un mandat general a tots els poders públics en tot el territori nacional per garantir la conservació i promoure l'enriquiment de la tauromàquia.

En definitiva, la normativa autonòmica no pot comprendre una prohibició en conjunt de l'activitat de les corregudes de toros, sinó una regulació per garantir la protecció i la cura dels animals (STC 134/2018: "Per aquesta raó la norma autonòmica, en incloure una mesura prohibitiva de les corregudes de toros i altres espectacles similars adoptada en l'exercici de la competència en matèria d'espectacles, menyscaba les competències estatals en matèria de cultura, en tant que afecta una manifestació comuna i impedeix a Catalunya l'exercici de la competència estatal dirigida a conservar aquesta tradició cultural, ja que, directament, fa impossible aquesta preservació, quan ha estat considerada digna de protecció pel legislador estatal en els termes que ja han quedat exposats").

III

La regulació autonòmica de la tauromàquia s'ha realitzat mitjançant la Llei 9/2017, de 3 d'agost, de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals a les Illes Balears.

L'article 12 d'aquesta llei prohibeix l'accés a les places de toros a les persones menors de 18 anys quan se celebrin espectacles taurins. En primer lloc, cal destacar que aquesta llei autonòmica estableix una mesura prohibitiva d'accés a un espectacle protegit com bé cultural immaterial, prohibició que pesa sobre un determinat grup de persones, la qual cosa podria xocar amb el règim de competències establert constitucionalment.

Quant a l'accés dels menors a la cultura, l'article 44 de la Constitució estableix que "els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tots tenen dret". Així mateix, l'article 3 e) de la ja esmentada Llei 10/2015 estableix el principi d'accessibilitat com un dels principis generals d'actuació en la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Aquest principi suposa "que faci possible el coneixement i gaudi de les manifestacions culturals immaterials i l'enriquiment cultural de tots els ciutadans sense perjudici dels usos consuetudinaris pels quals es regeix l'accés a determinats aspectes d'aquestes manifestacions».

Els menors de divuit anys no poden veure restringit el seu accés a un espectacle considerat i protegit com a patrimoni cultural que repercuteix positivament en la seva formació i participació de la riquesa cultural del nostre país.

A l'empara de l'exposat, el Grup Parlamentari VOX presenta la següent modificació de la Llei 9/2017, de 3 d'agost, de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals a les Illes Balears.

Article únic Modificació de l'article 12

Es modifica l'article 12 de la Llei 9/2017, de 3 d'agost, de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals a les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

"Article 12

Sensibilitat dels espectadors

Dins i fora de la plaça de toros i en un lloc visible, s'instal·larà un cartell que adverteixi que l'espectacle pot ferir la sensibilitat dels espectadors."

Disposició final Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.