BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' Avaluació Ambiental, se publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 d'abril de 2024

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

L'objecte del projecte és l'aprovació del projecte de re-explotació i pla de restauració de l'autorització minera núm. 337 de nom Son Alzina.

Segons l'anterior el projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

D'altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient (actualment CMAIB).

1. Informació del projecte

El promotor és Cristóbal Torres Pons i l'òrgan substantiu la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

L'àmbit del projecte s'ubica a la parcel·la 30, polígon 13 del municipi de Ciutadella de Menorca. La superfície autoritzada en data 22 de febrer de 1979, és de 10.000 m². S'accedeix pel PK 1 del camí de Cala en Turqueta.

1A. Projecte de re-explotació.

El recurs mineral a extreure són calcàries (secció A) del Miocè superior, amb una producció total estimada de 7.228,95 m3, aprofitament del 70% i estèril del 30%. 

L'extracció és realitza amb mitjans mecànics (retroexcavadora, serra elèctrica, pala carregadora i camió), per abancalament descendent i disseny d'explotació segons els paràmetres següents:

Cota màxima (capçalera talús)	36,5 msnm
Cota mínima (plaça pedrera)	32,0 msnm
Alçada de banc	3-4 m
Angle de banc	90º
Número de bancs	1
Bermes	0

L'activitat minera no disposa d'establiment de benefici i com a maquinària mòbil s'emprarà: serra, retroexcavadora i carretó (potència total estimada de 95 kW). L'horari d'explotació serà de 8 a 13 hores. El subministrament d'energia elèctrica procedirà de grup electrogen i el del recurs hídric necessari pels regs associats (pols i revegetació), es proveirà amb camions cisterna, s'estima un consum de 300 litres/any.

La pedrera no disposa d'instal·lacions auxiliars. Com a serveis generals l'explotació es podria comptar en un futur amb edifici d'oficines, edifici de grups electrògens i bàscula pesa camions.

La re-explotació es durà a terme en 2 fases que es desenvoluparan d'acord amb les dades de la taula següent:

Fase	Superfície (m²)	Volum (m³)	Termini (anys)
1	4.265,35	4.265,35	7
2	2.963,60	2.963,60	6
Total	7228,95	7228,95	13

Pel que respecta a la F2, la presència d'un hàbitat d'interès comunitari en el seu àmbit d'actuació (HIC 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia), estarà salvaguardat per la projecció d'un perímetre de protecció de 3 metres.

2B. Pla de restauració 

Es preveu el restabliment, a cota inicial, de la superfície afectada mitjançant el rebliment progressiu de l'estèril de la pròpia explotació i de material extern procedent de terres d'excavació i desmunts d'altres explotacions. L'ús final projectat serà agrícola. Les tasques de restauració es realitzaran de manera coordinada amb l'explotació i d'acord amb les dades de la taula següent:

Fase	Volum extracció (m³)	Volum rebliment (m³)	Termini (anys)	Pressupost (€)
0	0	0	0	1.800,00
1	4.265,35	0,00	7	2.720,31
2	2.963,60	6.184,75	6	12.089,06
3	0,00	4.297,22	2	8.298,66
TOTAL	7.228,95	10.481,97	15	24908,03

L'ordre serà el següent:

La fase 0 preliminar comprendrà les tasques de condicionament de la zona de capçalera de talús i el tancament perimetral amb malla metàl·lica. S'iniciarà la repoblació mitjançant sembra de la zona est de l'antiga explotació ja reblida. 

En la F2 de restauració s'iniciarà el rebliment de la zona explotada en F1. 

En F3 es realitzarà el desmantellament de la maquinaria, el rebliment de la zona explotada en la F2 i les actuacions de sembra de cereals (veça i civada). 

Pel restabliment dels fluxos vegetals es farà una primera estesa de sorra de 50 cm i una segona de 50 cm de terra vegetal. Finalment sembra de cereals amb densitat mínima de 60 kg/ha. Es preveu mantenir les construccions associades per tal de donar servei a la finca en el futur.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte del projecte s'ubica íntegrament en sòl rústic protegit amb la categoria d'ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès) segons la Llei 1/1991, dins aquesta àrea protegida es localitza també una formació d'ullastrar. 

L'àmbit de l'autorització també és coincident amb espai protegit per la Xarxa Natura 2000, figures LIC i ZEPA (ES0000240 Costa Sud de Ciutadella), dins el qual ens trobem amb els següents hàbitats d'interès comunitari: 

• HIC 5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars, 

• HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, 

• HIC 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basófils (Thero-Brachypodietea). (Hàbitat prioritari).

• HIC 9540. Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

Pel que fa al risc d'incendi, la zona arbrada existent dins el perímetre projectat es correspon amb una zona d'alt risc d'incendi (ZAR) amb la qualificació de risc extremadament alt.

La vulnerabilitat d'aqüífers a la zona és considera moderada i pel que respecta al patrimoni històric, l'àmbit del projecte es localitza dins zona d'influència de les Zones de Menorca Talaiòtica.

4. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades a l'estudi d'impacte ambiental quant als projectes són:

• Alternativa 0 de No intervenció: Suposaria la finalització de l'activitat extractiva amb el consegüent impacte econòmic i social, i la restauració per rebliment a cota d'acord amb el pla aprovat.

• Alternativa A1 de Re-explotació i restauració per rebliment a cota (seleccionada): suposa la continuïtat del desenvolupament actual de la pedrera amb el manteniment del sistema d'explotació ja dut a terme. La restauració per rebliment a cota es durà a terme amb l'estèril de la pròpia pedrera i amb aportacions externes de terres d'excavació i desmunts d'altres pedreres.

• Alternativa A2 de Re-explotació i restauració per rebliment parcial: similar a l'anterior respecte al projecte d'explotació, però en aquest cas la restauració no recuperarà la cota original ja que només es duran a terme rebliments a peu de banc en forma de berma terraplenada amb la finalitat de reduir així l'altura lliure de la paret excavada.

De les plantejades s'opta per recuperar l'explotació (re-explotació) d'una antiga activitat extractiva, atès que és l'única pedrera de la zona que resta oberta amb la capacitat d'extreure una pedra ornamental pròpia de Menorca, que va ser emprada com a paviment del casc antic de Ciutadella així com en elements arquitectònics de l'illa. D'entre les alternatives de restauració la recuperació de l'espai afectat es considera el més adequat des del punt de vista de la integració paisatgística. La justificació de l'alternativa seleccionada se realitza sobre la base de criteris de caire econòmic, funcional i ambiental.

L'estudi inclou inventari ambiental que caracteritza l'entorn del projecte des del punt de vista de la geografia, geologia i geomorfologia, edafologia, hidrologia, hidrogeologia, flora i fauna, climatologia, paisatge, medi soci-econòmic i cultural. 

La identificació, caracterització i valoració d'impactes derivats de l'activitat, es realitza per a les tres alternatives valorades i tant per a la fase d'explotació com per a la de restauració. Es detecta que els majors impactes negatius són els derivats a la contaminació atmosfèrica associada els quals incidiran sobre la morfologia del terreny, la vegetació i paisatge. Com a contraposició els impactes positius són els que es produiran sobre l'economia, destacant sobre tot l'impacte sobre el patrimoni ja que el projecte permetrà recuperar l'explotació d'un material característic de la zona (pedra viva).

De l'anàlisi dels impactes s'arriba a la conclusió que l'impacte que causarà sobre el medi l'explotació i restauració de la pedrera és compatible amb el normal  desenvolupament dels processos ambientals sempre que es prenguin les mesures preventives necessàries i s'apliquin les correctores corresponents.

D'entre les mesures correctores previstes es projecten: regs de pistes, manteniment periòdic de la maquinària, dependències adequades per al dipòsit de residus (filtres, olis...), reposició de la coberta vegetal, instrucció a operaris quant al risc d'incendi o la ubicació de maquinària i d'instal·lacions elèctriques en zones desproveïdes de vegetació.

El pla de vigilància ambiental planteja mesures genèriques de control i seguiment per a la fase de restauració i per a la fase de conservació. Estableix l'elaboració d'informes periòdics (diari, quadrimestral, semestral, anual) respecte al control de la pols, el renou, el dipòsit de terres, la restauració morfològica, l'estabilitat dels fronts, l'estat de pistes i accessos, la infiltració de les aigües i les actuacions de revegetació.

L'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic inclou càlcul pel que fa a les emissions directes i indirectes derivades únicament del consum de gasoil (abast 1), ja que l'explotació no empra font d'energia elèctrica. Com a resultat s'estima una emissió total de 1.360,89 KgCO2 i amb les reduccions d'emissions estimades  s'obté un valor de 1.228,11 KgCO2 de petjada de carboni per a cada any d'activitat.

L'estudi d'incidència paisatgística determina que el paisatge global afectat pel projecte és resultat de la interacció de diversos tipus de paisatges (camps en procés d'abandonament, paisatge agrícola, paisatge natural i paisatge industrial), analitza la visibilitat de l'explotació des del camí de Cala en Turqueta (dos punts d'observació) i des del camí de Son Saura (un punt d'observació), i es conclou que la conca visual de l'explotació es reduïda ja que només s'aprecia des d'un entorn molt pròxim, determinant un impacte visual baix.

Quant a l'avaluació de repercussions ambientals sobre els espais LIC i ZEPA (ES0000240 Costa Sud de Ciutadella) inclosos dins l'àmbit del projecte, l'estudi conclou que amb l'aplicació correcta de les mesures de prevenció i minimització previstes el projecte és ambientalment compatible amb la conservació del lloc Xarxa Natura 2000.

5. Resum del procés d'avaluació

5.1 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I. “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

5.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 142, de 3 de novembre de 2022, es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, el projecte de re-explotació i el pla de restauració de la pedrera Son Alzina (núm. 337) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació. A l'esmentada es van consultar les següents Administracions afectades:

- Consell Insular de Menorca

- Ajuntament de Ciutadella 

- DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

- DG d'Espais Naturals i Biodiversitat: Servei de Protecció d'Espècies, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Servei de Planificació al Medi Natural i Servei d'Espais Naturals.

- DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

- DG de Salut Pública i Participació. Servei de Salut Ambiental.

- DG de Recursos Hídrics. Servei d'Aigües Subterrànies, Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials, Domini Públic Hidràulic i Servei d'Estudis i Planificació.

L'òrgan substantiu va indicar que, a data a data 7 de febrer de 2023, no va tenir constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública. 

A la data del present informe s'han rebut informes de:

a. El Servei de Planificació al Medi Natural, en data 17 de febrer de 2023, va informar favorablement el projecte amb condicions específiques.

b. El Servei de Protecció d'Espècies, en data 21 de novembre de 2022, va informar favorablement amb condicionant pel que fa a la possible presència d'exemplars de tortuga mediterrània.

c. El Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic, en data 9 de novembre de 2022 va informar que l'àmbit de les obres a realitzar no es troba afectat per domini públic hidràulic ni les seves zones de protecció.

d. El Departament d'Economia i Territori del CIM, en data 22 de novembre de 2022 conclou amb tres observacions/ suggeriments/ recomanacions respecte a:

sol·licitar informe al Servei de Patrimoni Històric, desplaçar la delimitació de la zona a explotar en vistes de la presència d'una massa d'ullastrar i una barraca,  i la possibilitat d'imposar condicions sobre la circulació de camions de gran tonatge en els camins de Sant Joan de Missa i de Cala en Turqueta entre els mesos de juny i setembre.

e. El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 22 de febrer de 2023, va concloure que: la pedrera Son Alzina disposa de Resolució APCA-0912 amb resultat conforme de data febrer 2022 i considera adequat l'annex sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

f. El Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca, en data 17 d'agost de 2023 emetre informe favorable a la realització del projecte amb les següents prescripcions:

1. S'incorporarà a l'expedient el document de delimitació de l'entorn de protecció de la barraca de bestiar i del forn de calç elaborat per un arqueòleg professional seguint el document de les Instrucciones para la defensa de los Monumentos prehistóricos y protohistóricos de las islas de Mallorca i Menorca.

2. La delimitació de l'entorn de protecció haurà de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan competent del Consell Insular de Menorca.

3. L'activitat extractiva no se podrà executar dins els entorns de protecció delimitats.

g. El Servei de Residus i Sòls Contaminats, en data 11 de setembre de 2023, va concloure que: la restauració de la pedrera Son Alzina, segon recull el projecte en tramitació, es realitzarà mitjançant residus procedents de la mateixa i d'altres explotacions mineres i no es portarà a terme cap tipus d'operació de gestió de residus que sigui competència del Servei de Residus i Sòls Contaminats segons la normativa vigent.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

6. Consideracions tècniques

1. La Resolució d'atorgament d'aprofitament del recurs miner de la secció A (calcària) per a la pedrera Son Alzina amb núm. de registre 337 data de l'any 1979, és a dir, anterior a l'aprovació de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. També anterior a la data de declaració de l'espai de la Xarxa Natura 2000 LIC i ZEPA ES0000240 Costa Sud de Ciutadella.

2. D'acord amb la Resolució de registre de dades de 3 d'octubre de 2017, les coordenades (UTM ETRS 89 FUS 31) que delimiten la superfície afectada per l'explotació Son Alzina (5.051,23 m²) es corresponen amb les de la taula següent:

                                                       Coordenades perímetre afectat

1	X=575791.5872	Y=4422569.5593
2	X=575824.4181	Y=4422543.7369
3	X=575892.8157	Y=4422541.3066
4	X=575891.1173	Y=4422599.9797
5	X=575808.0535	Y=4422597.5752
6	X=575790.9792	Y=4422582.9262
7	X=575791.5872	Y=4422569.5593

Igualment i segons la planimetria aportada al projecte de re-explotació, la superfície autoritzada de 10.000 m² està definida per les coordenades de la taula següent:

                                                  Coordenades perímetre autoritzat

1	X=575735.16	Y=4422594.86
2	X=575835.13	Y=4422597.52
3	X=575837.77	Y=4422497.54
4	X=575737.79	Y=4422494.90

De la relació existent entre els perímetres anteriorment indicats, s'ha pogut observar tant a les imatges de l'any 2021 com a les del 2023 (font IDEIB), que hi ha una part de la superfície afectada per l'explotació que està fora del perímetre autoritzat. En aquest punt es considera necessari que la part afectada i no autoritzada sigui restituïda al seu estat original, dins una fase 0 de restauració immediata que s'haurà d'incloure dins el pla de restauració objecte del tràmit ambiental.

3. En relació a una possible afecció al patrimoni cultural, l'estudi d'impacte ambiental recull que els elements existents es localitzen fora de l'àmbit del projecte, motiu pel qual no es veuran afectats. No obstant l'anterior, la planimetria associada representa l'existència d'una barraca dins l'àmbit d'explotació de la fase 1 i la presència d'aquesta és possible identificar-la també a una de les imatges incloses dins l'estudi.

En línia amb l'exposat el Servei de Patrimoni Històric del CIM, prèvia visita a l'agost de 2023, ha fet constar entre d'altres que:

- El projecte afecta a tres bens inclosos en l'Inventari de protecció del patrimoni històric etnològic del PGOU de 1991 (codi SAZ-E4) i segons la fixa corresponent es tracta de: Barraca de porquim formada per tres cossos concèntrics superposats excel·lentment conservada. A la vora hi ha dos forns de calç, un d'ells de gran diàmetre i mal conservat. L'altre, més petit, conserva l'olla molt bé.

-  A hores d'ara es conserven la barraca de bestiar i un forn de calç petit, inclosos en el catàleg municipal. També es conserven restes d'una petita caseta de marès on habitava el calciner.

- Ni els projectes ni l'EIA esmenten l'existència dels bens etnològics inclosos en els catàlegs de protecció municipals que se localitzen dins l'àrea d'explotació.

- La necessitat de conservar i protegir els bens etnològics d'acord amb la normativa d'aplicació.

Com a resposta de l'anterior el promotor presenta informe arqueològic signat per arqueòloga col·legiada al qual es delimiten els entorns o perímetres de protecció de la barraca de bestiar (5m) i de l'olla del forn de calç (2m) d'acord amb les disposicions de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears. La delimitació s'acompanya d'imatges.

En relació amb l'exposat, es considera fonamental que el Pla de vigilància ambiental incorpori el control i seguiment de l'estat de conservació dels bens patrimonials amb una periodicitat mínima anual.

4. Tot i que l'estudi d'impacte ambiental i l'avaluació de repercussions ambientals, fan constar que dins l'àmbit del projecte es localitza el hàbitat d'interès comunitari HIC 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia respecte del qual es preveu un perímetre de salvaguarda de 3 m. Cal indicar que, de la consulta realitzada sobre la capa hàbitats interès comunitari 2022 Illes Balears de l'eina IDEIB, s'observa que la zona autoritzada hi ha la presència dels següents hàbitats d'interès comunitari majoritari definits a la Tessel·la ME1_436: 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics (cobertura 55%), 5210 Màquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars (cobertura 4%), 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics (cobertura 5% i 25%) i 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) (cobertura 3%). En aquest punt es considera adequat l'establiment d'un perímetre de protecció respecte de la tessel·la que representa els hàbitats esmentats així com que, el control i seguiment del seu estat de conservació, s'incorpori al pla de vigilància ambiental amb una periodicitat anual.

5. D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, l'activitat extractiva disposa de la resolució d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera del grup C de les Illes Balears amb núm. d'expedient APCA-0912. El darrer control de comprovacions de les mesures correctores fet per part d'organisme de control autoritzat (OCA) va ser al febrer de 2022 amb resultat conforme i el proper control s'ha de realitzar durant el 2027.

6. Pel que respecta a les emissions acústiques derivades de l'activitat, s'aporta avaluació sonora estimativa que conclou que els nivells obtinguts s'adeqüen als valors límit especificats en la normativa d'aplicació (RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques).

En aquest punt cal indicar que a l'avaluació presentada considera l'explotació i el seu perímetre sota una zonificació industrial i els habitatges més propers (300 m aprox.) sota una zonificació residencial. No obstant l'anterior, no es fa cap consideració al fet que el perímetre autoritzat es localitza dins un espai natural protegit per la Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA ES0000240 Costa Sud de Ciutadella), el qual és considerat com àrea de silenci per la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears (Àrea acústica tipus g: Espais naturals que requereixen una especial protecció contra la contaminació acústica). En relació a l'espai de XN2000 el Servei de Planificació al Medi Natural ha considerat que les mesures correctores proposades per l'estudi d'impacte ambiental poden no ser suficients per mantenir la ZEPA lliure de contaminació acústica, motiu pel qual ha establert condicionats al respecte per tal de poder dur a terme el projecte.

7. En relació a una possible implantació i futur manteniment de serveis generals associats a l'explotació tipus: edifici d'oficines, edifici de grups electrògens i bàscula. El promotor ha confirmat que no hi ha construccions associades a l'activitat ni tampoc es preveuen.

8. De la possible interferència en els camins de Sant Joan de Missa i de Cala en Turqueta deguda a la circulació de camions de gran tonatge vinculats a l'activitat extractiva, principalment en els mesos d'estiu.  El promotor justifica que el transport del recurs cap l'establiment de benefici ubicat en la pedrera Son Salord (Ciutadella), només es realitzarà entre els mesos de novembre a març i la resta de l'any el recurs extret s'acumularà a l'explotació per tal de no interferir el seu transport amb l'època estival de major trànsit en el camí d'accés a la pedrera.

9. Quant a l'estabilitat dels talussos d'explotació projectats, l'estudi geotècnic i d'estabilitat elaborat justifica un factor de seguretat FS= 3,03 per talussos verticals (90º) de 3 m d'alçada. L'estudi conclou que els talussos projectats en els materials que conformen la unitat C (calcària) es consideren estables.

10. Respecte al material projectat per tal de dur a terme la restauració el Servei de Residus i Sòls Contaminats considera queda fora de l'àmbit de la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, excepte en els aspectes no regulats a la normativa sectorial.

7. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de re-explotació i pla de restauració de la pedrera Son Alzina núm. 337, que forma part de la parcel·la 30, polígon 13 del T.M. de Ciutadella de Menorca, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental signat digitalment en juny de 2022 per Sergio Pérez López (enginyer de mines), la seva modificació parcial de febrer de 2024 signada per Maria del Mar Janer Mulet (biòloga) i els condicionants següents:

1. S'haurà de projectar, pressupostar i executar una fase 0 de restauració immediata corresponent a la restitució al seu estat original, de la superfície no inclosa dins l'autorització que s'ha vist afectada per l'explotació.

2. La delimitació dels entorns de protecció dels elements etnològics existents dins l'àmbit autoritzat, haurà de comptar amb informe favorable de l'òrgan competent en matèria de Patrimoni i l'activitat extractiva no es podrà executar dins els entorns delimitats.

3. Per tal de salvaguardar els hàbitats d'interès comunitari existents dins l'àmbit autoritzat, s'haurà d'incorporar a la planimetria associada als projectes, l'existència d'un perímetre de protecció de 3 metres a partir de la delimitació de la tessel·la ME1_436 recollida a la capa Hàbitat Interès Comunitari 2022 Illes Balears de l'eina IDEIB. L'activitat extractiva no es podrà executar dins l'entorn de protecció delimitat.

4. Els projectes (explotació i restauració) s'hauran d'adaptar a les limitacions derivades del compliment dels condicionants 2 i 3 (superfície, volum, planimetria, calendari, pressupost...).

5. D'acord amb l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural:

a) L'inici del projecte d'explotació no pot coincidir amb l'època de reproducció d'aus estepàries (de març a juny) per tal de no afectar a la seva reproducció.

b) Durant tot el temps que durin les tasques d'explotació i restauració, cada dia abans de l'inici de les obres s'hauran de revisar els clots i rasses per tal de rescatar  animals que hagin pogut quedar atrapats i reubicar-los a altres zones més tranquil·les del LIC.

c) No es podran dur a terme operacions sorolloses a la pedrera a partir de la posta de sol ni abans de l'alba. L'horari s'haurà d'adaptar a cada estació de l'any. Especial cura de no fer renous en èpoques de nidificació d'aus (de març a juny).

6. D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies les operacions d'eliminació de material vegetal es realitzaran prèvia batuda de la zona amb la finalitat de detectar possibles exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i en el cas de localitzar-ne, hauran de ser traslladats a una zona propera i segura, de característiques adequades per a l'espècie.

7. El pla de vigilància ambiental haurà d'incorporar el control i seguiment de l'estat de conservació dels bens patrimonials i dels hàbitats d'interès comunitari existents dins l'àmbit autoritzat amb una periodicitat mínima anual. En el cas que es puguin veure afectats per l'execució del projecte s'haurà d'informar a l'òrgan competent de la seva protecció.

8. Els regs periòdics associats a la reducció de la pols i a les actuacions de revegetació, s'hauran de realitzar amb aigües regenerades de paràmetres fisicoquímics i microbiològics adequats o amb els excedents d'aigües de pluja que puguin ser emmagatzemats a l'interior de l'autorització.

9. Pel que respecta al material de rebliment, es podrà fer ús de l'estèril de la pròpia explotació i les aportacions externes de terres d'excavació i desmunt hauran de procedir d'altres pedreres d'acord amb el projectat.

En recorda que:

En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.»

 

(Signat electrònicament: 3 de juny de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonizació Urbanística Maria Paz Andrade Barberá Por suplencia de la presidencia de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de julio 2023)