BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, en sessió celebrada el dia 30 de maig de 2024, ha acordat l'aprovació definitiva de l'Ordenança de gestió i ús sostenible de l'aigua en el terme municipal de Santa Eulària des Riu, sent els acords adoptats els següents:

“Primer.- Desestimar amb caràcter general les al·legacions formulades durant els dos tràmits d'exposició pública de l'ordenança pels motius i fonaments continguts als informes jurídics emesos a l'efecte i estimar parcialment les propostes de modificació de l'articulat de l'ordenança en els termes que del segon informe jurídic emès resulten, incorporant-les al text definitiu de l'ordenança.

Segon.- Aprovar definitivament l'Ordenança municipal de gestió i ús sostenible de l'aigua en el terme municipal de Santa Eulària des Riu, una vegada incorporades a la mateixa les modificacions resultants de les propostes de correcció que han estat admeses segons l'indicat a l'apartat primer.

Tercer.- Publicar el present acord, juntament amb el text íntegre de l'Ordenança municipal de gestió i ús sostenible de l'aigua en el terme municipal de Santa Eulària des Riu en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, no produint l'ordenança efectes jurídics fins que hagin transcorregut quinze dies comptats des del dia següent al de la publicació. Així mateix, es publicarà en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament.

Quart.- Donar trasllat del present acord a l'Administració General de l'Estat i al Govern de les Illes Balears pel seu coneixement i als efectes que es disposen a l'article 65 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.

Cinquè.- Notificar el present acord als interessats que hagin presentat al·legacions durant la informació pública amb indicació dels recursos pertinents.”

En compliment dels articles 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de mègim local de les Illes Balears es procedeix a la publicació del text íntegre de l'ordenança pel seu general coneixement.

Contra l'acord d'aprovació definitiva de l'ordenança, podrà interposar-se recurs contenciós administratiu, davant la Sala de lo contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears amb seu en Palma, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent a la publicació del present anunci, de conformitat amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa-administrativa.

 

(Signat electrònicament: 6 de juny de 2024)

L?alcaldessa Mª del Carmen Ferrer Torres

ORDENANÇA DE GESTIÓ I ÚS SOSTENIBLE DE L'AIGUA EN EL TERME MUNICIPAL DE SANTA EULÀRIA DES RIU

ÍNDEX

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

TÍTOL I. TÍTOL PRELIMINAR

CAPÍTOL I. Objecte

Article 1. Objecte i objectius

CAPÍTOL II. Disposicions de caràcter general

Article 2. Competències

Article 3. Definicions

Article 4. Pràctiques prohibides

CAPÍTOL III. Àmbit d'aplicació

Article 5. Àmbit general d'aplicació general

TÍTOL II. ÚS I GESTIÓ DE L'AIGUA

CAPÍTOL I. Planejament urbanístic i nous desenvolupaments urbans

 

Article 6. Foment de l'ús de recursos hídrics alternatius al planejament urbanístic

Article 7. Paviments porosos

CAPÍTOL II. Sistemes i mesures per estalviar aigua en edificis d'ús turístic, residencial, oficines i altres edificis d'ús públic

Article 8. Comptadors d'aigua

Article 9. Dispositius d'eficiència i estalvi d'aigua en edificacions

Article 10. Sistemes de captació d'aigües pluvials

Article 11. Sistemes de recuperació d'aigües grises

Article 12. Impacte visual

Article 13. Senyalització

Article 14. Utilització i manteniment

Article 15. Piscines

Article 16. Circuits de refrigeració, climatització i calefacció per a instal·lacions domèstiques, comercials i industrials

Article 17. Dutxes i equipaments públics de les platges

Article 18: Fuites en xarxes particulars

CAPÍTOL III. Mesures d'estalvi d'aigua específiques per als grans consumidors

Article 19. Grans consumidors

Article 20. Auditories

Article 21. Rentada de vehicles i neteja industrial

CAPÍTOL IV. Aprofitament d'aigua regenerada

Article 22. Usos autoritzats

Article 23. Especificacions de les instal·lacions d'aigua regenerada

Article 24. Criteris de qualitat de les aigües regenerades

Article 25. Control de qualitat de l'aigua regenerada

CAPÍTOL V. Reg de parcs, jardins i zones verdes

Article 26. Utilització de recursos hídrics alternatius

Article 27. Aplicació de criteris de sostenibilitat en el disseny i el manteniment de zones verdes

Article 28. Estalvi en zones enjardinades

Article 29. Estalvi d'aigua a fonts, estanys i instal·lacions hidràuliques ornamentals

Article 30. Camps de golf

CAPÍTOL V. Aigualeig de vials

Article 31. Obligatorietat

Article 32. Aigualeig de vials públics

CAPÍTOL VI. Aigua procedent de pous de drenatge

Article 33. Pous de captació d'aigües subterrànies

CAPÍTOL VII. Altres disposicions

Article 34. Escenaris de sequera

TÍTOL III. SISTEMA DE SANEJAMENT

CAPÍTOL I. Disposicions generals

 

Article 35. Unitat del sistema de sanejament

Article 36. Característiques del sistema de sanejament

Article 37. Responsabilitat davant l'Ajuntament

CAPÍTOL II. Xarxa de sanejament

Article 38. Funció de la xarxa de sanejament

Article 39. Ús de la xarxa de sanejament

Article 40. Cas d'absència de xarxa de sanejament

Article 41. Tractament de les aigües residuals a zones sense accés a la xarxa de clavegueram

Article 42. Instal·lació de serveis a l'interior de la xarxa de sanejament

Article 43. Accés a la xarxa de sanejament de persones alienes al servei municipal de clavegueram

Article 44. Adaptació de les finques edificades

CAPÍTOL III. Connexions de servei

Article 45. Obligatorietat de la connexió de servei

Article 46. Autorització de connexió de servei

Article 47. Potestat planificadora municipal

Article 48. Singularitat de la connexió de servei

Article 49. Individualitat de la connexió de servei

Article 50. Requisits

Article 51. Obligació de conservació pels particulars

CAPÍTOL IV. Supervisió i inspecció

Article 52. Obres que afecten la xarxa de sanejament

Article 53. Inspecció de connexions de servei

 

TÍTOL IV. ABOCAMENTS A LA XARXA DE SANEJAMENT

CAPÍTOL I. Classificació de les aigües residuals

 

Article 54. Regulació dels abocaments

Article 55. Aigües residuals domèstiques

Article 56. Aigües residuals industrials

CAPÍTOL II. Aigües residuals domèstiques

Article 57. Reducció de la contaminació en origen

CAPÍTOL III. Aigües residuals industrials

Article 58. Regulació dels abocaments

Article 59. Registre industrial i sol·licitud d'abocaments

Article 60. Autorització d'abocament

Article 61. Validesa de l'autorització

Article 62. Cessament d'activitat

Article 63. Comunicació d'autoritzacions d'abocament

CAPÍTOL IV. Abocaments industrials

Article 64. Abocaments industrials

Article 65. Abocaments prohibits

Article 66. Abocaments tolerats

Article 67. Caracterització de l'abocament

Article 68. Pretractament dels abocaments

Article 69. Terminis

Article 70. Abocaments accidentals

Article 71. Associacions d'usuaris

CAPÍTOL V. Control i inspecció

Article 72. Control d'abocaments industrials

Article 73. Presa de mostres i anàlisi

Article 74. Autocontrol dels abocaments industrials

Article 75. Competències en inspecció d'abocaments

Article 76. Deure de col·laboració

Article 77. Objecte de les inspeccions

Article 78. Actes d'inspecció

Article 79. Suspensió d'abocaments

TÍTOL V. INSPECCIÓ, VIGILÀNCIA I CONTROL

Article 80. Òrgans competents

Article 81. Funcions dels inspectors

Article 82. Naturalesa dels serveis d'inspecció

Article 83. Actes d'inspecció

Article 84. Deure de col·laboració

Article 85. Mesures excepcionals

TÍTOL VI. INFRACCIONS I SANCIONS

Article 86. Infraccions administratives

Article 87. Classificació d'infraccions

Article 88. Infraccions molt greus

Article 89. Infraccions greus

Article 90. Infraccions lleus

Article 91. Multes coercitives

Article 92. Prescripció de les infraccions

Article 93. Còmput del termini de prescripció

Article 94. Subjectes responsables

Article 95. Obligació de reposar

Article 96. Sancions

Article 97. Publicitat de les sancions

Article 98. Concurrència de sancions

Article 99. Òrgan competent i procediment sancionador

Article 100. Mesures de caràcter provisional

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera

Disposició transitòria segona

Disposició transitòria tercera

Disposició transitòria quarta

Disposició transitòria cinquena

Disposició transitòria sisena

Disposició transitòria setena

Disposició transitòria vuitena

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Segona

ANNEXOS

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El tractat constitutiu de la Unió Europea estableix el principi fonamental que la protecció del medi i el desenvolupament sostenible són elements definitoris de les polítiques de la comunitat (art. 6). Entre les normes aprovades en aquest sector, destaca la Directiva marc de l'aigua (Directiva 2000/60/CE), de 23 d'octubre, que estableix un marc comunitari d'actuació a la política d'aigües i introdueix el concepte de planificació hidrològica, instrument fonamental en la gestió sostenible de l'aigua, amb l'objectiu d'augmentar la disponibilitat de aquest recurs, protegir-ne la qualitat adequant-la als usos, economitzar-ne l'ús i racionalitzar-ne l'harmonia amb el medi ambient.

L'article 45 de la Constitució espanyola reconeix el dret de tots a disposar d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i l'obligació dels poders públics, i per tant també de les autoritats locals, de conservar-lo, vetlar per la utilització racional dels recursos naturals, per tal de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, i rebre suport de la indispensable solidaritat col·lectiva.

El Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües (TRLA), reconeix a l'article 14 com a principis rectors en la gestió en matèria d'aigües, entre altres, la unitat de gestió, l'economia de l'aigua, el respecte als sistemes hidràulics i el cicle de l'aigua, la participació dels usuaris i la compatibilitat de la gestió pública de l'aigua amb l'ordenació del territori, la conservació i la protecció del medi ambient i la restauració de la natura.

Davant la cada vegada més alarmant escassetat d'aigua, les tècniques d'estalvi i reutilització de les aigües depurades adquireixen una importància especial. A això respon el Reial decret 1620/2007 pel qual es desenvolupa el règim de la reutilització de les aigües depurades, actualment derogat pel Reial decret llei 4/2023, d'11 de maig, de mesures urgents, en la disposició final segona del qual modifica el capítol III "De la reutilització d'aigües" del títol V "De la protecció del domini públic hidràulic i de la qualitat de les aigües" del Text refós de la Llei d'aigües.

El Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears 2022-2027, aprovat mitjançant el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, té com un dels objectius bàsics assolir i mantenir el bon estat ecològic i químic de les masses d'aigua superficials i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies. Entre els seus objectius ambientals destaca garantir el subministrament suficient d'aigua, tal com requereix un ús del recurs sostenible, equilibrat i racional, fomentar l'estalvi en els consums d'aigua i promoure mesures tècniques i polítiques que ho incentivin i que penalitzin el consum desmesurat.

El recentment aprovat Pla hidrològic de les Illes Balears per als exercicis 2022-2027, assenyala en la seua exposició de motius que el Pla s'emmarca a l'Agenda 2030 per a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Concretament, el Pla contribueix al compliment de l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 6: aigua neta i sanejament. I especialment a les metes 6.4: d'aquí al 2030, augmentar considerablement l'ús eficient dels recursos hídrics a tots els sectors i assegurar la sostenibilitat de l'extracció i l'abastament d'aigua dolça per fer front a l'escassetat d'aigua i reduir considerablement el nombre de persones que pateixen manca d'aigua. Introdueix en l'article 49 un mandat directe als responsables municipals per a l'adopció de mesures concretes, a través del planejament urbanístic o de les ordenances municipals relacionades amb l'ús i l'estalvi de l'aigua, per a la limitació de la construcció de noves piscines i la limitació de l'ús d'aigua de la xarxa municipal d'abastament per omplir-la.

Finalment, la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de bases de règim local atribueix als ajuntaments la potestat de dictar ordenances en l'àmbit de les seues competències (art. 4.1.a), entre les quals s'inclou el medi ambient i l'abastament d'aigua potable i l'evacuació i el tractament d'aigües residuals.

El Pla municipal de gestió sostenible de l'aigua incorpora en el seu programa d'actuacions l'elaboració i aprovació d'una ordenança d'ús sostenible de l'aigua que reguli de forma integral l'ús de l'aigua en el terme municipal de Santa Eulària des Riu, el cicle integral de l'aigua. L'ordenança, assenyala el Pla esmentat, regula tots els aspectes relacionats amb l'estalvi i l'eficiència en l'ús de l'aigua, i contribueix a la utilització racional i a la preservació de la qualitat del recurs.

Una utilització racional de l'aigua equival a estalviar-la, i es fa extensiva aquesta accepció als conceptes d'aprofitament, reaprofitament i reutilització. Això comporta que per a cada activitat que requereixi consum d'aigua es destini el recurs hídric que tengui la qualitat i les característiques idònies per a l'ús que se'n vol fer. S'ha d'entendre, doncs, aquesta diferenciació de l'aigua en funció de la idoneïtat per al consum humà, amb la condició que podem trobar usos que no requereixin utilitzar una aigua d'aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, la neteja d'interiors, exteriors i eines de treball, o la que serveix per omplir els dipòsits dels vàters, entre altres).

L'objectiu de la protecció i la preservació de l'entorn natural no pot anar contra ell mateix, ni en detriment d'altres objectius com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte no s'ha de permetre que l'aigua no potable comporti un risc o perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.

La demanda creixent d'aigua va indissolublement lligada a l'augment del nombre d'habitants i, en general, al desenvolupament humà i a l'ús irracional i/o irresponsable per part de persones, institucions i empreses, cosa que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics, amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, s'han d'establir mesures legals que permetin el correcte ús i estalvi d'aquest recurs. Amb aquest objectiu, aquesta regulació s'aplica sobre la base de la utilització de la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi natural o per a l'ecosistema.

En aquest marc s'insereix l'estalvi, el control dels abocaments i la gestió de l'aigua, que són els elements d'abast d'aquesta normativa. Per tant, el seu objectiu és vetlar pel control dels abocaments, i el sanejament correcte de l'aigua, alhora que es planifica un estalvi eficient i un ús racional com a bé escàs que és. A aquest efecte, es regulen tant els elements abocats a les xarxes de sanejament com la incorporació d'instal·lacions i mecanismes d'estalvi d'aigua en els edificis i altres construccions per reduir el consum d'aquest recurs i evitar que es malgasti. L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu promou polítiques d'ús racional de l'aigua, s'afavoreix l'adaptació de les instal·lacions diferents de l'àmbit i es fiscalitzen les obligacions de l'Ordenança esmentada.

 

TÍTOL I TÍTOL PRELIMINAR

CAPÍTOL I Objecte

Article 1. Objecte i objectius

a) Aquesta Ordenança té per objecte l'ordenació integral de l'ús sostenible i racional de l'aigua en el municipi, regular la incorporació de sistemes d'estalvi i ús eficient de l'aigua, incloses les mesures d'aprofitament i reutilització en zones verdes, edificis i altres construccions localitzades en el terme municipal que compleixin amb les condicions que té establides.

b) Preveu la regulació tant de la incorporació com de la utilització de sistemes d'estalvi d'aigua en els habitatges, edificis, construccions, instal·lacions, zones enjardinades i usos similars, així com adequar la qualitat de l'aigua en l'ús que se'n faci i determinar en quins casos i circumstàncies és obligatori un tractament previ a l'abocament, per garantir-ne el potencial ús com a aigües regenerades, una vegada depurada a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR d'aquí endavant).

c) Objectius:

• Assegurar a llarg termini la quantitat i la qualitat de subministrament als ciutadans, i promoure l'estalvi i l'eficiència en el consum d'aigua amb l'aplicació de les millors tecnologies disponibles.
• Promoure la reducció del consum d'aigua i assegurar-ne el control per als diferents usuaris. Fomentar i regular la utilització de recursos hídrics alternatius per als usos que no requereixin aigua potable.
• Fomentar l'eficiència en l'ús de l'aigua a les activitats hoteleres, comercials, industrials, residencials i de serveis.
• Determinar les mesures per a una gestió eficaç dels recursos hídrics que s'han d'incloure en els instruments urbanístics.
• Fomentar la conscienciació i la sensibilització ciutadanes sobre l'ús racional de l'aigua.
• Augmentar el control sobre el reg de zones verdes públiques i privades per tal d'optimitzar el consum d'aigua i aconseguir un ús més racional dels recursos hídrics.
• Regular els abocaments que ha de recollir el sanejament municipal i establir els criteris necessaris per a la protecció contra abocaments nocius per a la xarxa de clavegueram i/o els processos de depuració, i garantir-ne així el potencial de reutilització.
• Regular les condicions aplicables mínimes al sistema de sanejament i preservar-ne la integritat estructural i funcional, amb l'objectiu de permetre'n l'ús com a servei públic, i conduir les aigües residuals fins a les estacions depuradores per al tractament.

CAPÍTOL II Disposicions de caràcter general

Article 2. Competències

La competència per vetlar pel compliment del que disposa aquesta Ordenança correspon a l'Alcaldia, sens perjudici de la delegació que pugui realitzar-ne mitjançant decret a favor de la regidora o regidor de l'Àrea Municipal de Medi Ambient.

Article 3. Definicions

A efectes de la present Ordenança s'entén per:

a) Abonada/t: persona física o jurídica, comunitat de propietaris, béns o usuaris que tengui accés a la xarxa municipal d'abastament i/o clavegueram d'aigües residuals, i consti d'alta com a tal a l'entitat gestora del servei. També poden tenir la condició d'abonat les urbanitzacions o polígons no recepcionats per l'Ajuntament, representats pel promotor o l'entitat urbanística degudament legalitzada, amb caràcter provisional fins a la recepció de la urbanització o fins que conclogui el termini disposat per a la seua execució de la urbanització.

b) Claveguera pública o municipal: conducte, generalment subterrani, que forma part de la xarxa de clavegueram sanitari municipal.

c) Prolongació de la xarxa: acció i efecte de l'extensió de la xarxa de clavegueram públic, realitzada amb prèvia sol·licitud i acord entre el sol·licitant i la gestora.

d) Embornal: és l'element de la xarxa la funció del qual és la de recollir les aigües pluvials i d'abocament per canalitzar-les en el sistema d'evacuació de pluvials.

e) Instal·lació interior de clavegueram: conjunt de conductes a l'interior de l'edifici o propietat privada destinats a l'evacuació de les aigües residuals generades pels usos de l'immoble fins a la connexió de servei; aquesta finalitza en el pou de bloqueig, allotjat a via pública.

f) Connexió de servei a la xarxa de clavegueram: conducció de titularitat municipal que transporta les aigües residuals generades en un immoble o finca des del pou de bloqueig (de titularitat i competència de manteniment a càrrec de l'abonat) fins al col·lector municipal.

g) Instal·lació interior d'abastament: conjunt de conductes a l'interior de l'edifici o propietat privada destinats a l'abastament d'aigua potable, inclosos armari de comptadors, comptadors i vàlvules, des de la clau de registre, allotjada a via pública.

h) Connexió de servei de la xarxa d'abastament: conducció de titularitat municipal o privada que transvasa l'aigua d'abastament entre la xarxa de distribució municipal o privada fins a la clau de registre, allotjada a la via pública des de la qual s'inicia la instal·lació interior d'abastament definida en el punt anterior.

i) Aigua depurada: és tota l'aigua residual que ha estat sotmesa a un procés de depuració, fins a nivell de tractament secundari com a mínim i la qualitat de la qual compleix els requeriments establits a la Directiva 91/271/CEE.

j) Aigües grises: són les aigües residuals domèstiques procedents de lavabos, banyeres i dutxes.

k) Aigües negres: són les aigües residuals domèstiques que no tenen la consideració d'aigües grises, com ara les provinents de rentadores, rentaplats, aigüeres i vàters, etcètera.

l) Aigües pluvials: són les aigües recollides a la xarxa de drenatge superficial o xarxa de pluvials, durant els fenòmens de pluja o de reg i aigualeig.

m) Aigua potable: és l'aigua captada i tractada la qualitat de la qual compleix els criteris establits a la normativa específica per a les aigües destinades al consum humà.

n) Aigües residuals: són totes les aigües que ja han estat utilitzades i han incorporat una determinada càrrega contaminant que transporten.

o) Aigües residuals industrials: aigües residuals procedents d'activitats no agrícoles (o agràries), sempre que no es puguin considerar aigües residuals domèstiques o d'abocament pluvial.

p) Aigües residuals domèstiques: són les aigües procedents de les zones d'habitatge i de serveis, generades principalment pel metabolisme humà i les activitats domèstiques. Les aigües procedents d'activitats, a excepció de les industrials (o de caràcter industrial com bugaderies, etcètera) i les agrícoles es consideren assimilables a les residuals domèstiques quan compleixen els criteris de qualitat establits a l'article 55.

q) Aigua reciclada: és el conjunt dels cabals que, en una instal·lació, són conduïts de nou per utilitzar-se en el mateix procés en què han estat utilitzats anteriorment. És practicat habitualment en indústries, i sempre a la mateixa instal·lació o pel mateix usuari.

r) Aigua regenerada: és tota aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament complementari (tractament de regeneració) que permet obtenir una qualitat adequada per a la posterior reutilització.

s) Béns de domini públic municipal: els béns destinats al servei i ús públic, com ara obres hidràuliques, canals, fonts i estanys, les seues aigües i altres obres públiques d'aprofitament i utilització generals, la conservació i la policia de les quals siguin competència de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

t) Boca de reg: presa d'aigua instal·lada en espais públics connectada a la xarxa de proveïment, amb d'una vàlvula i una obertura que permet acoblar una mànega per al subministrament d'aigua per a usos exclusivament municipals.

u) Col·lectors: són els conductes de la xarxa de sanejament la missió dels quals és recollir les aigües procedents de les connexions de servei.

v) Efluent: és el cabal d'aigua residual, que ja ha patit un tractament de depuració.

w) Estació depuradora d'aigües residuals (EDAR): unitat composta per instal·lacions, estructures o mecanismes que permetin una depuració, per mètodes físics, fisicoquímics, biològics o alternatives tecnològiques similars, de l'aigua residual.

x) Font: tota instal·lació hidràulica ornamental que disposi de sortidors o elements d'aigua en moviment, així com les fonts abeurador l'ús normal de les quals és el subministrament d'aigua als ciutadans amb aquesta finalitat.

y) Grans consumidors: tots els edificis residencials i totes les activitats no agràries exercides en establiment físic el consum d'aigua del qual sigui igual o major a 10.000 m3 anuals.

z) Hidrant: sistema d'abastament d'aigua per a ús exclusiu del Servei d'Extinció d'Incendis i altre personal degudament autoritzat.

aa) Influent: és el cabal d'aigua residual que entra en un tractament de depuració per reduir-ne la càrrega contaminant.

bb) Pretractament: és el conjunt dels processos de depuració de qualsevol tipus, realitzats de forma prèvia a l'abocament d'aigua residual a la xarxa de sanejament, la finalitat del qual és adequar la qualitat de l'efluent obtengut a l'exigida per la normativa vigent en funció del punt d'abocament.

cc) Pous de registre: són els mitjans d'accés als elements de la xarxa de sanejament, per a la seua inspecció, neteja, manteniment i conservació.

dd) Sistema integral de sanejament: conjunt d'infraestructures públiques de sanejament que comprèn algun dels elements següents: xarxa de clavegueram, col·lectors, emissaris, instal·lacions correctores de contaminació o estacions depuradores d'aigües residuals, sigui quin sigui el tipus de tècnica utilitzada i l'objecte sigui recollir, transportar i depurar les aigües residuals per reutilitzar-les o tornar-les al medi en les millors condicions, compatibles amb el manteniment del medi ambient, particularment pel que fa al recurs hidràulic.

ee) Sistema separatiu: és la xarxa de sanejament dissenyada per al transport diferenciat d'aigües residuals i pluvials.

ff) Sistema unitari: és la xarxa de sanejament dissenyada per al transport conjunt de les aigües residuals i pluvials.

gg) Xarxa de clavegueram sanitari: el conjunt de conductes, equipaments, sistemes o instal·lacions de propietat municipal o particular que serveixen per a l'evacuació d'aigües residuals fins a les estacions depuradores d'aigües residuals, col·lectors de competència autonòmica o estacions de bombament d'aigües residuals.

hh) Usuari de la xarxa de clavegueram: persona física o jurídica, comunitat de propietaris, béns o usuaris que tengui accés a la xarxa municipal de clavegueram d'aigües residuals, independentment que consti o no d'alta com a abonat al servei.

Article 4. Pràctiques prohibides

Queden expressament prohibides les pràctiques que suposin un ús incorrecte o excessiu de l'aigua, en particular la negligència en la reparació immediata de fuites a les connexions de servei, la manca de control, manteniment o l'ús incorrecte d'hidrants i de sistemes de reg o qualsevol altra activitat que doni lloc a l'abocament incontrolat d'aigua a la via pública o al terreny.

 

CAPÍTOL III Àmbit d'aplicació

Article 5. Àmbit d'aplicació general

Aquesta Ordenança és aplicable a les instal·lacions següents, siguin de titularitat pública o privada:

1) Tot tipus d'edificacions i construccions noves en sòl rústic o urbà, incloses les sotmeses a rehabilitació i/o reforma integral o canvi d'ús de la totalitat o part de l'edifici o construcció existent, estiguin o no connectades a la xarxa municipal d'aigua, així com les infraestructures de proveïment i sanejament del terme municipal de Santa Eulària des Riu.

2) Les instal·lacions, edificis o construccions existents, en sòl rústic o urbà, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present Ordenança hi queden sotmesos quan concorri alguna de les següents circumstàncies:

 

a) Realització de rehabilitacions i/o reformes integrals o canvi d'ús de la totalitat o part de l'edifici o construcció.

b) Les zones d'instal·lacions, edificis o activitats que requereixin la realització de reformes del sistema de proveïment d'aigua i/o sanejament, d'acord amb el projecte o declaració responsable que es presenti.

c) Realització de qualsevol obra o actuació sobre les instal·lacions relatives a l'aigua objecte de la present Ordenança, a excepció de les d'emergència i/o reparació, en què es pugui aplicar alguna de les mesures recollides a la present Ordenança, sempre que, pel seu cost elevat, complexitat tècnica o qualsevol altra circumstància objectiva, no resultin desproporcionades en relació amb l'obra en qüestió.

d) Qualsevol edifici, construcció o activitat consumidora d'aigua, quan així s'estableixi a les disposicions transitòries corresponents a cada situació.

e) Els edificis i instal·lacions públiques existents en el municipi han d'incorporar les mesures d'estalvi previstes a la present Ordenança, d'acord amb el pla d'inversions per als edificis públics establert a la seua disposició transitòria.

f) En qualsevol cas, queden exceptuats d'instal·lar els sistemes de recuperació d'aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, llars i residències per a gent gran i tots els centres que, per les condicions i característiques, generin aigües grises que puguin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.

g) Únicament es pot ometre l'aplicació de sistemes per a la recuperació i el reciclatge d'aigua quan mitjançant un informe tècnic s'acrediti la impossibilitat de fer-ho i així quedi avalat per un tècnic municipal.

 

3) Els usos domèstics a les instal·lacions agràries i les activitats complementàries als usos agraris previstes a la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, com ara agroturismes, establiments de venda directa o activitats de transformació dels productes de les explotacions agràries. L'activitat agrícola, ramadera o equivalent ha d'adequar l'ús i els instruments d'estalvi d'aigua als establerts pel Consell d'Eivissa o l'administració agrària competent segons les atribucions especificades a la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

4) Zones verdes (parcs i jardins).

5) Fonts, estanys i instal·lacions hidràuliques ornamentals.

6) Piscines de nova construcció o sotmeses a reforma.

7) Instal·lacions industrials de rentada.

 

TÍTOL II ÚS I GESTIÓ DE L'AIGUA

CAPÍTOL I Planejament urbanístic i nous desenvolupaments urbans

Article 6. Foment de l'ús de recursos hídrics alternatius al planejament urbanístic.

a) Els nous desenvolupaments urbanístics han d'adoptar tècniques o sistemes urbans de drenatge sostenible. Els projectes d'urbanització han d'incorporar mesures per fomentar la infiltració de les superfícies d'aparcaments, vials, centres de rotondes, escocells i jardins. A aquest efecte, es disposa l'ús de solucions amb paviments permeables o el rebaixament de vorades en les situacions en què es pugui redirigir l'escorriment superficial cap a zones on se'n faciliti la infiltració (escocells, zones verdes…). Tot això sens perjudici de l'ús d'altres solucions possibles que s'englobin en aquest conjunt de tècniques de drenatge sostenible.

b) Amb caràcter general, les ordenances de l'edificació han de contenir mesures per a la utilització de recursos hídrics alternatius, i establir sistemes de captació, emmagatzematge i tractament de les aigües de pluja als edificis, en vies urbanes i aparcaments i en camps i pistes esportives.

c) Així mateix, en el planejament de les infraestructures públiques s'han de recollir les instal·lacions necessàries per proveir-se de la xarxa municipal de reutilització d'aigües en els usos previstos a la present Ordenança (reg de jardineria pública i aigualeig de carrers).

d) Tota sol·licitud de llicència d'edificació, comunicació prèvia o declaració responsable si és el cas, per a construcció nova o rehabilitació integral ha d'acompanyar al projecte tècnic un annex en què es determinin les instal·lacions i càlculs que justifiquin el compliment de la present Ordenança. Executades les obres i amb l'obtenció prèvia del certificat de final d'obra i primera utilització de l'edifici s'ha d'aportar certificat acreditatiu que les instal·lacions funcionen correctament i s'ajusten al projecte presentat. En els casos en què sigui inviable tècnicament el compliment d'aquesta norma, s'inclou un annex en el projecte que justifica aquesta impossibilitat tècnica.

L'annex ha d'incorporar una descripció de la instal·lació individual o comunitària de, com a mínim:

• Un sistema de reutilització d'aigües grises.
• Un sistema d'aprofitament d'aigua de pluja.
• Un sistema per a la reutilització d'aigua sobrant de piscines (si disposen de piscina).

Article 7. Paviments porosos

1. En totes les actuacions d'urbanització i els projectes d'edificació que incloguin el tractament d'espais lliures de parcel·la, s'han d'utilitzar superfícies permeables, i s'ha de minimitzar la quantia de pavimentació o ocupació impermeable a les superfícies on sigui estrictament necessari.

a) Tenen la consideració de superfícies permeables, entre altres, els paviments porosos com ara graves, arenes i materials ceràmics porosos. La instal·lació de llosetes, empedrats o llambordes executades amb juntes de material permeable tenen també aquesta consideració.

b) Per a les zones enjardinades s'ha d'afavorir la permeabilitat mitjançant la utilització d'encoixinats o altres tecnologies amb la mateixa finalitat. Tot això a fi d'afavorir la infiltració i evitar en la mesura del possible la compactació del sòl.

Sens perjudici de les previsions generals dels articles anteriors, s'estableixen les superfícies mínimes següents:

i. A les voreres d'amplada superior a 1,5 m: 20% com a mínim de superfície permeable.

ii. Per a bulevards i mitjanes: 50% com a mínim de superfície permeable.

iii. Per a les places i zones verdes urbanes: 35% com a mínim de superfície permeable.

Els projectes d'urbanització han d'indicar el percentatge d'acabats permeables del sòl a urbanitzar.

2. En els espais lliures públics i parcel·les de titularitat municipal qualificades com a equipament, les superfícies mínimes establides a l'apartat anterior tenen caràcter orientatiu, i estan supeditades en tot cas i justificadament a les necessitats dels equipaments a què les citades parcel·les estiguin destinades, sens perjudici de la necessària adopció de les mesures contingudes en el present capítol.

 

CAPÍTOL II Sistemes i mesures per estalviar aigua en edificis d'ús turístic, residencial, oficines i altres edificis d'ús públic

Article 8. Comptadors d'aigua

a) Totes les construccions i edificacions a què sigui aplicable aquesta Ordenança, que estiguin connectades o hagin de connectar-se a les xarxes, públiques o privades, de subministrament, han d'incloure obligatòriament comptadors individuals per a cada habitatge, allotjament turístic, local, establiment o unitat de consum i ús (incloses piscines i zones verdes), accessibles des de la via pública. El comptador individual és de titularitat de l'abonat, i el manteniment i la conservació correspon al Servei Municipal d'Aigües o gestor privat d'abastament domiciliari d'aigua apta per al consum humà.

b) Les edificacions i unitats ja existents disposen d'un termini màxim d'adaptació, de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria de la present Ordenança.

c) Quan els edificis d'habitatges i allotjaments turístics (llevat d'hotels i hostals) comptin amb un sistema d'aigua calenta centralitzada, s'ha d'instal·lar, a més, un comptador individual d'aigua calenta.

d) A les noves edificacions, si disposen de zones verdes enjardinades, s'ha d'instal·lar un comptador d'aigua que controli el consum en el reg de les zones verdes. Les edificacions ja existents, amb zones verdes enjardinades, disposen d'un termini màxim d'adaptació descrit a la disposició transitòria de la present Ordenança.

e) A totes les piscines ubicades en sòl urbà s'ha d'instal·lar un comptador independent que permeti controlar el volum d'aigua aportada al vas, i no s'hi ha d'incloure cap altre servei. Aquest dispositiu s'ha de disposar en el termini màxim descrit a la disposició transitòria de la present Ordenança.

Article 9. Dispositius d'eficiència i estalvi d'aigua en edificacions

a) A totes les construccions i edificacions a les quals sigui d'aplicació aquesta Ordenança, és obligatòria la instal·lació de sistemes economitzadors d'aigua o de reducció de cabal a les aixetes, dutxes i cisternes d'inodors i urinaris, d'acord amb les noves tecnologies d'estalvi i eficiència en l'ús d'aigua disponibles.

b) Els mecanismes han d'estar homologats per la UE i han de garantir el cabal mínim de subministrament d'acord amb la normativa tècnica vigent.

c) Les aixetes han d'estar equipades amb dispositius economitzadors d'aigua de manera que, per a una pressió entre 100 i 500 kPa segons el CTE, el cabal màxim subministrat sigui de 6 l/min. En cap cas el cabal aportat per les aixetes no pot ser superior a 8 l/min.

d) Les dutxes han d'incloure obligatòriament economitzadors de raig o similars i un sistema de reducció de cabal de manera que, per a una pressió entre 100 i 500 kPa segons el CTE, el cabal màxim subministrat sigui de 10 l/min.

e) En els vàters, el mecanisme d'accionament de la descàrrega de les cisternes ha de ser tal que permeti consumir un volum màxim de 6 l/descàrrega i ha de tenir un dispositiu d'interrupció o d'un sistema doble de pulsació. A les cisternes dels vàters d'edificis d'ús públic i turístic s'ha de fixar un rètol indicatiu que informi del funcionament i si s'utilitzen aigües grises.

f) A les zones comunes dels hotels o edificis d'ús turístic, oficines, establiments i altres edificis d'ús públic és obligatòria la instal·lació de temporitzadors a les aixetes o bé d'aixetes electròniques en què l'obertura i el tancament es realitza mitjançant sensors de presència que permetin limitar el volum màxim de descàrrega d'1 litre/cicle d'ús.

g) A les zones comunes dels edificis d'ús turístic, les dutxes han de disposar d'aixetes de funcionament temporitzat. Els vàters han d'estar dotats d'aixetes de temps de descàrrega temporitzat de tipus fluxor o similar, i els urinaris, d'aixetes automàtiques amb accionament a través de sensor de presència.

h) En cas d'incloure electrodomèstics, han de ser d'alta eficiència en l'ús de l'aigua (rentadores, rentaplats, etc.).

En tots els casos s'han d'ajustar els volums de descàrrega a valors mínims, però garantir sempre el funcionament correcte d'acord amb les directrius del CTE.

Les característiques tècniques dels mecanismes d'estalvi d'aigua es defineixen a l'annex I.

En els nous immobles aquestes mesures tenen caràcter obligatori, i els existents disposen d'un termini màxim d'adaptació de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria de la present Ordenança.

i) Els grans consumidors que disposin de dipòsit d'acumulació d'aigua han d'introduir mesures tecnològiques adequades per evitar variacions sobtades de pressió a la xarxa, com ara boies, vàlvules de control de cabal o qualsevol altra adequada amb aquesta finalitat.

Article 10. Sistemes de captació d'aigües pluvials

a) Els habitatges i edificis de nova construcció, i els existents que projectin una rehabilitació integral o reformes que superin el 70% de les conduccions del sistema de sanejament afectats per l'aplicació d'aquesta Ordenança, han d'emmagatzemar les aigües pluvials recollides a les cobertes en un dipòsit que s'utilitza per abastir la xarxa de reg, si disposa de jardí, i les cisternes dels vàters, que complementen la xarxa d'aigües grises. En particular, s'han de recollir les aigües pluvials de teulades i terrats del mateix edifici i altres superfícies impermeables no transitades per vehicles.

Els habitatges existents en sòl rústic que disposin de sistemes tradicionals de recollida d'aigua de pluja (cisternes o aljubs) n'han de recuperar l'ús sempre que sigui viable.

b) Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com aparcaments, instal·lacions esportives i de lleure, han d'adoptar sistemes de drenatge sostenible que minimitzin l'impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge i alhora permetin l'emmagatzematge per a l'ús posterior o la reincorporació al medi. A aquest efecte, es prioritza l'ús de solucions amb paviments permeables o el rebaixament de vorades en les situacions en què es pugui redirigir l'escorriment superficial cap a zones on se'n faciliti la infiltració (escocells, zones verdes…). Tot això sens perjudici de l'ús d'altres solucions possibles que s'englobin en aquest conjunt de tècniques de drenatge sostenible.

c) L'aigua de pluja es pot utilitzar per al reg de zones enjardinades, neteja d'interiors i d'exteriors, cisternes d'inodors i qualsevol altre ús adequat a les característiques.

d) Per a la prevenció i el control de la legionel·losi, tots els elements de la instal·lació han de complir les determinacions normatives per a la seua prevenció i control, o normativa que el substitueixi.

e) El sistema de captació d'aigües pluvials ha de comptar amb un sistema de decantació o filtratge d'impureses i/o arqueta separadora d'hidrocarburs i una cisterna o dipòsit d'emmagatzematge.

f) El disseny de la instal·lació ha de garantir que l'aigua dipositada no es pugui confondre amb l'aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. S'ha d'instal·lar, doncs, un sistema d'interrupció de flux per no mesclar aquesta aigua amb la potable, tal com estableix aquesta Ordenança.

g) El càlcul del dimensionament de la instal·lació és definit a l'annex II. Disseny i dimensionament de les instal·lacions d'aprofitament d'aigua de pluja. Aquestes instal·lacions han de complir el que estableix el codi tècnic de l'edificació.

h) Aquelles instal·lacions que puguin produir aigües pluvials potencialment hidrocarburades les han de recollir separadament i sotmetre-les a un tractament previ a l'abocament a la xarxa corresponent, a la utilització a les mateixes instal·lacions o a la reincorporació al medi. Aquest tractament previ és el necessari per aconseguir la qualitat adequada per a l'ús posterior, si escau. En el cas de la reincorporació al medi s'ha d'obtenir autorització de l'administració hidrològica.

Article 11. Sistemes de recuperació d'aigües grises

a) Els edificis de nova construcció i els que projectin una rehabilitació integral o reformes que superin el 70% de les conduccions del sistema de sanejament afectats per l'aplicació d'aquesta Ordenança han de disposar d'un sistema de reutilització d'aigües grises. La resta d'edificacions existents que ja tinguin o vulguin instal·lar aquests sistemes han de complir la normativa d'aquest article pel que fa a la seguretat de les instal·lacions.

b) Aquest sistema està destinat exclusivament a la reutilització de l'aigua procedent de dutxes, banyeres i lavabos amb l'objectiu d'omplir les cisternes de la totalitat dels vàters. No es permet la captació d'aigua per aquest sistema de llocs diferents dels especificats en aquest article, especialment aigües procedents de processos industrials, cuines, bidets, vàters, rentadores, rentavaixelles i qualsevol tipus d'aigua que pugui contenir olis, greixos, detergents, productes químics contaminants, o un elevat nombre d'agents infecciosos i/o restes fecals.

c) El baixant d'aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora fisicoquímica i/o biològica que garanteixi la depuració d'acord amb la Guia tècnica de recomanacions per al reciclatge d'aigües grises a edificis (Associació Espanyola d'Empreses de Tractament i Control d'Aigües).

d) La instal·lació de depuració ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com una entrada d'aigua de xarxa i/o d'aigües pluvials per garantir en tot moment el subministrament d'aigua a les cisternes dels vàters, i incorporar-hi un sistema de trencament de flux per evitar contaminació de la xarxa d'aigua potable o d'aigües pluvials.

e) A l'aigua de la depuradora s'hi ha d'afegir un colorant no tòxic i biodegradable, de color, que serveix d'indicador de la no-potabilitat de les aigües.

f) S'han de preveure zones comunes en els edificis i construccions per allotjar l'equipament de depuració, que han de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i el control. Així mateix, s'ha de preveure el disseny d'aquest sistema d'estalvi d'aigua, juntament amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorri per l'interior dels edificis i les construccions i evitar així l'impacte visual.

g) No es permet la reutilització d'aigües grises de cap centre on, a causa de les seues característiques, les aigües grises generades puguin contenir agents que requereixin un tractament específic, com és el cas de centres hospitalaris, centres sanitaris, llars i residències per a gent gran, i centres assistencials.

Article 12. Impacte visual

En els sistemes de captació d'aigües pluvials i recuperació d'aigües grises afectats per l'aplicació d'aquesta Ordenança s'han d'aplicar les normes urbanístiques destinades a evitar l'impacte paisatgístic negatiu així com perjudicis a l'harmonia paisatgística o arquitectònica, i també per a la preservació i protecció d'edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos en els catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni corresponents.

Article 13. Senyalització

a) El disseny de les instal·lacions d'aprofitament d'aigua de pluja i de reutilització d'aigües grises ha de garantir que no es confonguin amb les d'aigua potable i han d'assegurar, així mateix, la impossibilitat de contaminar l'abastament. Per això, aquestes instal·lacions han de ser independents de la xarxa d'abastament d'aigua potable i les canonades a instal·lar, les aixetes i altres punts terminals han d'estar adequadament senyalitzats perquè es puguin identificar de manera fàcil i inequívoca d'acord amb les normes UNE i altra normativa vigent en cada moment en relació amb aquestes instal·lacions.

b) Concretament, s'ha de fixar un rètol indicatiu que expressi "Aigua no potable" i el grafisme corresponent a una aixeta de color negre sobre fons blanc, vores i banda (transversal descendent d'esquerra a dreta travessant el pictograma a 45º respecte a l'horitzontal) vermells (el vermell ha de cobrir com a mínim el 35% de la superfície del senyal). Aquest rètol ha de ser a llocs fàcilment visibles en tots els casos.

c) A més, totes les canonades noves d'aquestes instal·lacions han de ser fàcilment diferenciables de la resta i, per això, han de ser específiques per a l'aigua no potable i senyalitzades a aquest efecte amb violeta (Pantone 2577U o RAL 4001) diferenciat de la resta. Les aixetes i terminals de reg, noves i existents, han de ser de color violeta.

Article 14. Utilització i manteniment

a) La persona facultativa o personal instal·lador autoritzat ha de certificar, després de la realització de les proves de funcionament corresponents, la correcta instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d'estalvi d'aigua i aportar aquest certificat juntament amb la sol·licitud de certificat de final de obra, habitabilitat i primera ocupació o, si escau, juntament amb la declaració responsable d'inici i exercici d'activitat.

b) La persona o les persones titulars o responsables de l'edifici, construcció i/o instal·lació dotats de sistemes d'estalvi d'aigua estan obligats a fer-ne un ús efectiu, amb prohibició de tota manipulació per inutilitzar-los totalment o parcialment i/o eliminar-los.

c) La persona o persones titulars o responsables de l'edifici, construcció i/o instal·lació dotada d'aquests sistemes d'estalvi d'aigua està obligada a fer les operacions de manteniment i les reparacions, d'acord amb les indicacions del fabricant, necessàries per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficàcia i eficiència. Especialment, per als sistemes de reutilització d'aigües, s'han de fer manteniments periòdics que consisteixen en:

 

i. Neteja de filtres un mínim de dos vegades l'any i la reposició quan se n'esgoti la vida útil.

ii. Neteja dels dipòsits d'emmagatzematge almenys una vegada l'any.

iii. Això no obstant, s'han de seguir les indicacions recomanades pel fabricant dels equipaments o del responsable de mantenir-los, sempre que aquests límits siguin superiors als mínims abans indicats.

iv. En el cas de sistemes de reutilització d'aigües grises, s'ha de revisar i comprovar el comptador previ a l'entrada d'aigua potable al dipòsit d'acumulació d'aigües tractades i el comptador a la sortida del sistema.

d) El titular o els responsables de l'edifici han de subscriure un contracte de manteniment amb una empresa especialitzada que inclogui la revisió del sistema de depuració d'aigües grises amb una freqüència mínima de dos vegades l'any.

En els habitatges de nova construcció, mentre no estigui constituïda la comunitat de propietaris o vesins, el promotor queda obligat a subscriure el contracte de manteniment abans esmentat, que ha de tenir una durada mínima de dos anys, comptadors des de la data de la llicència de primera ocupació. Aquest contracte s'ha de presentar a l'Ajuntament per a l'obtenció de la llicència d'habitabilitat o primera ocupació, o del títol habilitant d'inici i exercici d'activitat.

e) L'incompliment de l'obligació establida a l'apartat anterior és causa de denegació de les llicències que es sol·licitin, en particular, de la llicència d'habitabilitat o primera ocupació.

Article 15. Piscines

1. A les piscines públiques o privades de nova construcció, o a les que siguin sotmeses a remodelació:

• S'hi han d'incorporar les instal·lacions necessàries per a l'aplicació d'un tractament físic, químic i/o biològic continuat, fins i tot fora de la temporada de bany, així com de recollida i reutilització de l'aigua en les condicions sanitàries establides per la normativa específica de piscines i, si escau, els mitjans adequats per a l'aprofitament de l'aigua per a altres usos diferents del bany, amb l'objectiu general de mantenir l'aigua amb una qualitat adequada al llarg del temps.
• És obligatori un certificat de garantia d'estanquitat emès pel constructor o fabricant que s'ha d'aportar juntament amb el certificat tècnic de final d'obra i/o juntament amb la declaració responsable d'inici i exercici d'activitat, segons correspongui.

2. Les piscines ja existents disposen d'un termini màxim d'adaptació descrit a la disposició transitòria de la present Ordenança.

3. Es prohibeix el buidatge total de piscines públiques i privades, que només es pot fer en cas de reparació o per motius sanitaris. Quan s'hagi de buidar i/o omplir una piscina s'ha d'avisar el Servei Municipal d'Aigües, que determina els horaris i els cabals màxims d'abocament o ompliment amb l'objectiu de no alterar el funcionament normal de les xarxes. En cas d'omissió de l'avís, l'usuari és responsable dels danys i despeses derivats de la sobresaturació esmentada, sens perjudici de l'expedient sancionador pertinent.

4. Els abocaments procedents de buidatges parcials a la xarxa de clavegueram són els mínims requerits per complir amb la normativa de caràcter sanitari.

Article 16. Circuits de refrigeració, climatització i calefacció per a instal·lacions domèstiques, comercials i industrials

Queda prohibida la instal·lació de circuits de refrigeració, climatització i calefacció oberts, que no disposin de sistema de recirculació per a la recuperació d'aigua.

Article 17. Dutxes i equipaments públics de les platges

L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu ha de substituir en un termini màxim de dos anys les dutxes de platges per rentapeus que utilitzin aigua de mar, amb l'objectiu de reduir el consum i conscienciar de l'escassetat del recurs.

Article 18. Fuites en xarxes particulars

El Servei Municipal d'Aigües, davant la sospita d'una fuita d'aigua en una xarxa particular, ha de contactar amb l'abonat per traslladar-li aquesta sospita i instar-lo que la repari al més aviat possible. En cas de no trobar-se a l'habitatge el propietari, el servei té potestat per tancar la clau de pas d'aigua, amb prèvia notificació a la propietat.

 

CAPÍTOL III Mesures d'estalvi d'aigua específiques per als grans consumidors

Article 19. Grans consumidors

a) Es consideren grans consumidors d'aigua tots els edificis residencials i activitats no agràries (turístiques, instal·lacions industrials, comercials o de serveis, entre altres) exercides en establiment físic el consum d'aigua del qual sigui igual o superior a 10.000 m3 anuals, de conformitat amb la definició continguda a l'article 3.i de la present Ordenança.

b) Tots els grans consumidors han de disposar d'un pla de gestió sostenible de l'aigua particular, que contengui una diagnosi de l'estat inicial, les projeccions d'ús, els objectius d'estalvi i les actuacions previstes per assumir aquests objectius, identificar les àrees per a la reducció, reciclatge, reutilització d'aigua o aprofitament d'aigües pluvials i aigües grises i les mesures d'eficiència concretes a aplicar, en què s'especifiquin les metes de conservació i el cronograma d'actuacions previst i definir uns indicadors que permetin avaluar el compliment dels objectius.

c) Aquest Pla té una vigència màxima de quatre (4) anys i s'ha de presentar a l'òrgan municipal competent per a aprovar-lo. Els edificis i establiments existents disposen del termini màxim d'adaptació descrit a la disposició transitòria de la present Ordenança.

d) Tots els edificis residencials, turístics, industrials, comercials o de serveis considerats grans consumidors que no disposin d'un pla de gestió sostenible de l'aigua en els terminis descrits a la disposició transitòria de la present Ordenança poden ser objecte de sanció econòmica segons les quanties recollides en el títol VI. Infraccions i sancions.

Article 20. Auditories

 

a) Els grans consumidors d'aigua han d'efectuar, amb caràcter biennal, una auditoria de l'ús de l'aigua a les instal·lacions, realitzada per una empresa o entitat independent especialitzada en aquest camp, que ha d'incloure, en tot cas, les mesures aplicades a l'ús eficient de l'aigua i el grau de compliment del Pla de gestió sostenible de l'aigua particular del mateix consumidor.

b) L'informe de l'esmentada auditoria s'ha de presentar a l'òrgan competent de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

c) Per al compliment del que estableixen els apartats anteriors, es pot aportar, alternativament, el pla de circularitat que l'establiment hagi elaborat en compliment del que estableix el títol V de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, sempre que incorpori el contingut que per a les auditories regula l'ordenança prevista. Aquest pla no pot tenir una antiguitat superior a sis mesos.

Article 21. Rentada de vehicles i neteja industrial

a) Queda prohibida la neteja de vehicles privats o pertanyents a flotes de vehicles en instal·lacions de rentada ubicades a garatges, aparcaments, estacions de servei o altres locals o instal·lacions industrials, pròpies o de tercers, mitjançant mànega convencional o sistemes similars que utilitzin aigua de la xarxa de proveïment.

b) La rentada de vehicles a les instal·lacions i locals esmentats a l'apartat anterior s'ha de fer mitjançant sistemes d'alta pressió temporitzats que assegurin consums d'aigua inferiors a 70 litres per vehicle o bé mitjançant sistemes autònoms de rentada mòbil de vehicles de baix consum d'aigua.

c) A les instal·lacions de rentada automàtica de vehicles i altres serveis de neteja industrial amb aigua d'abastament s'estableix l'obligatorietat de disposar de sistemes de reciclatge d'aigua a les instal·lacions. Aquests sistemes de reciclatge d'aigua són preceptius a les noves instal·lacions o en aquelles objecte de reforma, i han de formar part del projecte que es presenti juntament amb la sol·licitud del títol habilitant.

 

CAPÍTOL IV Aprofitament d'aigua regenerada

Article 22. Usos autoritzats

Les aigües regenerades tenen un ús per al reg de jardins públics i privats i aigualeig de vials.

Article 23. Especificacions de les instal·lacions d'aigua regenerada

En qualsevol instal·lació d'aigua regenerada, per a un ús correcte, s'han de complir les especificacions que s'esmenten a continuació:

a) Les canonades i accessoris s'han de fabricar en color violeta (PANTONE 2577U o RAL 4001), igual que els aspersors.

b) Totes les vàlvules, aixetes i capçals d'aspersió, a més, han d'estar marcats adequadament a fi d'advertir el públic que l'aigua no és potable, i ha de ser a més d'un tipus que només en permeti la utilització pel personal autoritzat.

c) Les canonades i les tapes de les arquetes han de tenir una llegenda fàcilment llegible “AIGUA REGENERADA. AIGUA NO POTABLE”.

d) Les xarxes d'aigua regenerada, així com la de recollida d'aigües pluvials i grises, han de ser en tot moment independents de la d'aigua potable, i no hi ha d'haver cap possibilitat de connexió entre elles. Aquestes xarxes han de disposar de sistemes d'emmagatzematge i tractament que garanteixin el manteniment de la qualitat fins al moment de la utilització.

e) Les conduccions d'aigua potable han d'estar prou separades per evitar que filtracions o pèrdues d'aigua regenerada puguin entrar per fissures a les canonades d'aigua potable. Es disposen en posició intermèdia entre les conduccions d'aigua potable i de clavegueram.

f) Hi ha d'haver un arxiu actualitzat de plànols i especificacions de les diferents canonades existents a la zona d'utilització.

g) S'han d'utilitzar aspersors de tipus emergent sota l'efecte de la pressió, que estan tapats a nivell del terra quan estan fora de servei.

h) En aquestes zones, els punts de subministrament d'aigua regenerada han d'estar dotats de dispositius de tancament que hi evitin el lliure accés del públic.

i) Tots els elements de les instal·lacions d'aigua regenerada s'han d'inspeccionar regularment, a fi de complir les exigències del Reial decret 487/2022, de 21 de juny, pel qual s'estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

j) Els aerosols generats pels aspersors no poden assolir de forma permanent els treballadors ni vies de comunicació asfaltades o àrees habitades. Si fa falta, s'han d'establir obstacles o pantalles que en limitin la propagació. Els aspersors a utilitzar han de ser de curt abast o baixa pressió.

k) El disseny dels punts de càrrega d'aigua regenerada per a l'ús dels serveis municipals ha de complir les exigències que en cada moment marqui l'òrgan competent.

Article 24. Criteris de qualitat de les aigües regenerades

Fins a l'entrada en vigor de la legislació específica de caràcter nacional, la qualitat de les aigües regenerades per a reg o altres usos ha de complir els criteris establerts a l'annex 1 del Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el Règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

Article 25. Control de qualitat de l'aigua regenerada

a) L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu és responsable de garantir la qualitat exigida per la legislació aplicable vigent en els punts de subministrament per a reg i aigualeig municipal.

b) És responsabilitat de la comunitat de regants el control de la qualitat d'aigua regenerada a la seua instal·lació i complir els requisits de nombre de mostres i paràmetres analitzats que exigeix la normativa vigent.

 

CAPÍTOL V Reg de parcs, jardins i zones verdes

Article 26. Utilització de recursos hídrics alternatius

Per al reg de parcs, jardins i zones verdes, ja siguin municipals o privades, és prioritària la utilització d'aigües pluvials i/o aigües regenerades, llevat del que disposa l'article 30 de la present Ordenança en relació amb els camps de golf.

Les instal·lacions abans esmentades han de complir els requisits establerts a les especificacions i normes d'ús marcades per l'òrgan competent municipal a aquest efecte.

Article 27. Aplicació de criteris de sostenibilitat en el disseny i el manteniment de zones verdes

1. En el disseny i l'execució de projectes de noves zones verdes urbanes públiques i privades, així com en la remodelació de les existents, s'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric, així com aigües pluvials i/o regenerades per a reg, excepte per raons de seguretat pública degudament acreditades.

2. A aquest efecte, l'entitat gestora de la depuradora i l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu poden posar a disposició dels usuaris aigua regenerada per al reg de zones verdes públiques i privades en règim de servei públic. En aquest cas, l'accés a aquest tipus de xarxes comporta l'obligació de connexió al servei, que ha de garantir la recuperació de costos.

3. En el disseny i manteniment de zones verdes urbanes, públiques o privades, s'han de tenir en compte els criteris de sostenibilitat de la normativa sobre gestió sostenible de l'aigua recollida a la Guia per al desenvolupament de normativa local a la lluita contra el canvi climàtic de la CAIB.

Article 28. Estalvi a zones enjardinades

a) El disseny bàsic de les zones enjardinades ha de seguir les pautes de xerojardineria o jardineria de baix consum d'aigua:

• Respectar l'estructura natural del terreny.
• Evitar la superfície ocupada per les zones de consum elevat d'aigua, com la gespa, la plantació de la qual queda prohibida a les noves zones enjardinades.
• Seleccionar espècies amb requeriments d'aigua modestos o que, senzillament, no necessiten reg una vegada han arrelat correctament. Utilitzar sempre que sigui possible plantes autòctones compatibles amb el disseny de la zona enjardinada i de baix consum hídric.
• Incorporar substrats i tècniques de recobriments de sòl (encoixinament, etc.) que redueixen les pèrdues d'aigua per evaporació, i que alhora produeixen agradables efectes estètics, i cobrir les superfícies lliures de la zona enjardinada amb materials com pedra, grava, escorxa d'arbres, etc.
• Crear zones d'ombra, que redueixen el poder dessecant del sol.
• Utilitzar sistemes de reg eficient i distribuir les plantes en grups amb necessitats de reg similars.
• Efectuar els regs en hores amb menys insolació, o en horari nocturn, per evitar al màxim l'evaporació directa.
• L'annex IV de la Guia per al desenvolupament de normativa local a la lluita contra el canvi climàtic de la CAIB inclou una relació d'espècies recomanades per a zones enjardinades.

b) En zones enjardinades existents de més de 1.000 m2, la gespa ha d'ocupar com a màxim el 15% de la superfície. A les inferiors a 1.000 m2 la gespa ha d'ocupar com a màxim el 10% de la superfície. A zones no urbanes, aquesta es redueix a un 5% de la superfície enjardinada total.

c) D'acord amb el disseny bàsic de les zones enjardinades establit anteriorment, la utilització d'aigua per al reg es recomana que es limiti a un màxim de:

• diària: inferior a 1,8 l/m2
• anual: inferior a 250 m3/1.000 m2

d) El sistema de reg s'ha d'adequar a la vegetació. S'han d'utilitzar els que minimitzen el consum d'aigua, com el reg per exsudació soterrada, el reg gota a gota, una xarxa d'aspersors regulats per programador horari i detectors d'humitat per controlar la freqüència del reg, sobretot els dies de pluja. En la mesura del possible, s'ha de regar amb aigua procedent dels captadors d'aigües pluvials, i també es poden emprar cabals dels sobreeixidors de piscines sempre que es desclori per evitar la salinització del terreny.

e) El disseny de les noves zones enjardinades públiques o privades de superfície igual o superior a 1.000 m2 ha d'utilitzar aigües pluvials i/o regenerades sempre que sigui possible. L'Ajuntament elabora un inventari i un programa anual de manteniment de les zones enjardinades de titularitat municipal que, en tot cas, inclou sistemes per a l'estalvi d'aigua consistents en:

• Comptador d'aigua específic per a la zona de reg.
• Programadors de reg ajustats a les necessitats hídriques concretes de la plantació.
• Sensors de pluja, d'humitat del sòl i/o de vent, en el cas que aquests factors puguin modificar les necessitats de reg.
• Detectors de fuites.
• Aspersors de curt abast a les zones de gespa.
• Reg gota a gota a les zones arbustives i arbrades.
• Sistemes de prevenció d'escolament.

f) Durant els mesos de maig a octubre, tots dos inclosos, no està permès el reg entre les 10 i les 20 hores, excepte els casos en què per al reg s'utilitzin exclusivament aigües regenerades o depurades. Per a les zones verdes de titularitat municipal pot autoritzar el reg el titular de l'òrgan competent en matèria de medi ambient quan per raons tècniques o operatives així ho justifiquin.

Article 29. Estalvi d'aigua a fonts, estanys i instal·lacions hidràuliques ornamentals

1. S'han d'instal·lar dispositius economitzadors d'aigua a les fonts, els estanys i les instal·lacions hidràuliques ornamentals existents a les quals sigui aplicable aquesta Ordenança.

2. Els sobreeixidors i/o sobreeixidors de superfície de la làmina d'aigua dels estanys i instal·lacions hidràuliques ornamentals s'han de dissenyar per evacuar l'excés d'aigua acumulada per l'aportació pluvial directa o procedent d'escorrenties.

3. Es prohibeixen les noves instal·lacions de fonts, estanys i altres instal·lacions hidràuliques ornamentals que utilitzin aigua procedent de xarxes subterrànies o aigua dessalinitzada.

4. Les noves instal·lacions que es dissenyin amb sortidors o elements d'aigua en moviment han de tenir en compte els criteris següents:

• L'alçada dels sortidors verticals d'aigua ha de ser menor que el 70% de la distància que hi ha des del punt de la tovera de cada sortidor a la vora més propera del vas de la instal·lació.

5. Les instal·lacions amb sortidors o elements hidràulics que pel seu tipus o ubicació (per exemple, les cascades) puguin provocar, com a conseqüència de l'acció del vent, que part de l'aigua surti del recinte del vas i afecti calçades o zones exteriors a la instal·lació, han de disposar d'un anemòmetre d'un o dos escalons que, en funció de la velocitat del vent, limiti l'alçada del sortidor o talli el cabal fluent a l'últim escaló de regulació.

Article 30. Camps de golf i de polo de qualsevol superfície i altres instal·lacions esportives amb superfície de reg igual o superior a 3 ha

a) Els camps de golf i de polo (de qualsevol superfície), a més d'altres instal·lacions esportives (amb superfície igual o superior a tres hectàrees) han de satisfer les demandes d'aigua per a reg amb la utilització d'aigües regenerades. Tots els projectes o avantprojectes de les infraestructures esmentades han de justificar la suficiència d'aigua regenerada de qualitat per regar.

b) Les instal·lacions indicades a l'apartat anterior han de disposar de la instal·lació per al reg d'aigües regenerades.

c) Els titulars de camps de golf ja existents o els promotors de nous camps han d'elaborar un pla de gestió sostenible de l'aigua particular que han de presentar a l'òrgan ambiental competent per a l'aprovació, a fi de minimitzar el consum d'aigua a les instal·lacions. Aquests plans són vinculants per al titular de l'activitat i preveuen com a mínim els aspectes recollits a l'annex III. Pla de gestió sostenible de l'aigua per a grans consumidors.

 

CAPÍTOL V Aigualeig de vials

Article 31. Obligatorietat

a) L'aigualeig de vials, tant públics com d'instal·lacions privades, s'ha de realitzar amb equipaments economitzadors d'aigua (equipaments d'aigua a pressió i baix cabal, vapor…), i queda restringit l'aigualeig mitjançant mànega acoblada a hidrant o boca de reg a les zones on sigui inviable l'aigualeig mecanitzat, així com en els casos en què siguin necessàries operacions especials de neteja de residus a fi de protegir la salut pública.

b) La neteja de forma eficient s'ha de dur a terme amb una pressió mínima de 980 kPa, i els consums màxims acceptables d'aigua són de 2 l/m2 per a carrers amb un baix grau de brutor i de 4 l/m2 per a carrers amb un alt grau de brutor.

Article 32. Aigualeig de vials públics

Per a la neteja de vials municipals s'ha d'utilitzar aigua regenerada o procedent d'altres recursos hídrics alternatius a l'aigua potable, sempre que la configuració urbanística de la zona i l'amplada dels carrers així ho permeti i que l'aigua utilitzada compleixi els criteris de qualitat sanitària que garanteixin una adequada protecció de la salut pública.

Els particulars que, d'acord amb les ordenances municipals, hagin de rentar les voreres que confrontin amb les façanes dels seus negocis, han d'emprar equipaments de baix cabal i alta pressió o fregada manual, per evitar malgastar aigua i generar problemes per acumulació d'aigües en embornals, així com danyar llambordes, rajoles i altres paviments.

Queda totalment prohibit l'abocament de les aigües resultants de la neteja de sòls als vials públics i/o embornals de pluvials.

 

CAPÍTOL VI Aigua procedent de pous de drenatge

Article 33. Pous de captació d'aigües subterrànies

La utilització d'aigües subterrànies mitjançant captacions, pous, sènies, aljubs omplerts per empreses autoritzades i perforades s'ha de fer en estricte compliment del que determini l'administració competent i la normativa vigent.

Per a tots els casos s'ha de disposar de la concessió administrativa per a la captació d'aigües, amb l'ús autoritzat que correspon per a l'activitat realitzada, i s'ha de complir amb les indicacions sobre volums, cabals i les altres prescripcions tècniques definides en el títol concessional.

Qualsevol sol·licitud d'abocament dels efluents esmentats a la xarxa de clavegueram municipal és autoritzada quan l'abonat / usuari acrediti la concessió administrativa vigent que el faculta per a l'extracció dels cabals esmentats. En cas contrari, no pot autoritzar-se la connexió a la xarxa de clavegueram municipal.

 

CAPÍTOL VII Altres disposicions

Article 34. Escenaris de sequera

El programa de mesures a “Escenaris de sequera” (annex IV) té com a objectiu principal reduir les demandes d'aigua per minimitzar-ne els efectes i evitar que es continuï deteriorant l'estat quantitatiu i qualitatiu de les masses d'aigua. A més, les mesures a escenaris de sequera han d'assegurar la disponibilitat del recurs per a la població. El pla només preveu mesures restrictives dels consums a les fases d'alerta i emergència. En aquest sentit, aquest pla no conté limitacions d'ús en l'escenari de prealerta, però porta associades accions preparatòries en l'àmbit d'organització interna.

Com a resum les mesures es centren per a cada escenari en:

i. Situació de prealerta: mesures voluntàries d'estalvi i preparació de l'operativa per a l'entrada de la situació de sequera efectiva.

ii. Situació d'alerta: mesures restrictives dels usos escollits per garantir el proveïment a curt termini. Aplicació de mesures per incentivar l'estalvi i l'execució d'obres d'incorporació ràpida.

iii. Situació d'emergència: mesures restrictives excepcionals per garantir l'abastament. Aplicació de mesures de més impacte socioeconòmic.

Les mesures definides en el Pla d'emergència davant situacions de sequera es consideren de compliment obligat mentre l'òrgan competent les aprovi per a aquest efecte.

 

TÍTOL III SISTEMA DE SANEJAMENT

CAPÍTOL I Disposicions generales

Article 35. Unitat del sistema de sanejament

a) La gestió del sistema de sanejament del municipi de Santa Eulària des Riu es constitueix com una estructura única basada en la igualtat formal de tots els seus partícips, independentment de la contribució individual de cada un d'ells en el sistema.

b) En el cas de la participació de cabals provinents de zones adjacents al terme municipal de Santa Eulària des Riu a municipis limítrofs, es regula mitjançant l'establiment de convenis específics entre tots dos municipis, o bé entre l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu i l'entitat que els representi, sempre respectant les disposicions que aquesta Ordenança preveu.

Article 36. Característiques del sistema de sanejament

1. En els desenvolupaments urbans de nova creació s'ha d'instal·lar un sistema separador d'aigües pluvials i residuals. Així mateix, s'han de prendre les mesures oportunes per evitar la incorporació d'aigua de pluvials a la xarxa de sanejament.

2. Es prohibeix l'abocament d'aigües pluvials a la xarxa de sanejament. Els habitatges que, a l'entrada en vigor de la present Ordenança, encara tinguin connectats els pluvials a la xarxa de sanejament, disposen del termini màxim d'adaptació establert a la disposició transitòria de la present Ordenança.

Article 37. Responsabilitat davant l'Ajuntament

1. Queda totalment prohibit l'abocament als sistemes col·lectors i clavegueram de compostos, matèries i residus en estat sòlid, líquid o gasós que, per raó de la seua naturalesa, propietats o quantitat puguin causar, per si sols o per interacció amb altres, danys i inconvenients que afectin els recursos hídrics i processos biològics o ecològics associats, la conservació de la xarxa de sanejament i els processos de depuració duts a terme a les EDAR.

2. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, són responsables dels danys que poguessin ocasionar al sistema integral de sanejament, als espais i vies públiques o a qualsevol altre element, públic o privat, pel mal ús o disposició defectuosa de la connexió de servei a la xarxa de clavegueram del manteniment i conservació dels quals siguin responsables.

 

CAPÍTOL II Xarxa de sanejament

Article 38. Funció de la xarxa de sanejament

Les xarxes de sanejament són serveis urbanístics bàsics. El traçat i les característiques han d'estar continguts en els plans d'ordenació corresponents. La seua funció és transportar les aigües residuals d'origen domèstic i industrial cap a les estacions de bombament d'aigües residuals (EBAR) i estacions depuradores (EDAR) respectivament.

Article 39. Ús de la xarxa de sanejament

1. És obligatori l'ús de la xarxa de sanejament municipal com a mode d'evacuació de les aigües residuals generades en els edificis en sòl urbà del terme municipal de Santa Eulària des Riu.

2. Tot habitatge o edificació ha de connectar la seua instal·lació d'aigües residuals a la xarxa de sanejament, de la forma i la manera que s'indiqui en el reglament tècnic de sanejament, i té l'obligació d'anul·lar de forma efectiva qualsevol fossa sèptica o dipòsit drenant d'aigües residuals.

3. En els casos de dotació de nova xarxa de sanejament per a un nucli de població, els habitatges o establiments situats que compleixin amb els requisits establits per a això a la normativa urbanística i/o sobre habitabilitat estan obligats a realitzar les corresponents obres de connexió de servei per a la connexió a la xarxa de clavegueram en el termini màxim d'un any des que la infraestructura estigui en funcionament.

4. Es considera que una parcel·la disposa d'evacuació d'aigües residuals, a l'efecte del compliment de la condició de solar, quan davant hi hagi xarxa general de clavegueram en servei i aquesta sigui suficient.

Article 40. Cas d'absència de xarxa de sanejament

Per a l'edificació en una parcel·la en sòl urbà que no disposi a la façana de xarxa de sanejament, el propietari ha de realitzar a costa seua la connexió de la seua parcel·la a la xarxa general de sanejament més propera, incloent-hi, quan sigui necessari, un bombament particular si per cotes no s'hi arriba per gravetat. El ramal de connexió s'executa davall de vial públic i es lliura a l'Ajuntament per incorporar-lo a la xarxa municipal.

Article 41. Tractament de les aigües residuals en zones sense accés a la xarxa de clavegueram

1. Els immobles situats en una zona sense accés a la xarxa de clavegueram han de disposar d'algun dels sistemes següents:

a) Sistema autònom de tractament de les aigües residuals que produeixen.

b) Dipòsit estanc de buidatge periòdic.

c) Sistema de depuració natural.

En qualsevol altre cas, han de disposar d'un sistema de tractament amb la corresponent autorització d'abocament.

2. El dipòsit estanc de buidatge periòdic s'ha d'instal·lar:

a) Quan no es disposi de la superfície mínima per evacuar l'efluent.

b) En els immobles d'ús temporal en què el procés de depuració no és factible.

3. Són sistemes autònoms de tractament aquells en què s'efectua in situ la recollida, pretractament, depuració i evacuació de les aigües residuals de tipus domèstic.

4. El titular del sistema autònom de depuració o dipòsit estanc ha de presentar declaració responsable a l'administració hidràulica de la instal·lació del sistema esmentat, segons model establert a aquest efecte, que s'acompanya de document acreditatiu d'adquisició i instal·lació, característiques tècniques, rendiment en el primer cas, així com el seu pla de manteniment.

5. La declaració responsable prevista a l'apartat anterior és independent de la comunicació prèvia prevista a la disposició transitòria quarta de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears. Una vegada presentada aquesta comunicació, s'ha de presentar la declaració responsable prevista a l'apartat anterior, en el termini màxim de dos anys.

6. Els sistemes de sanejament autònom i dipòsits estancs de buidatge periòdic han de complir els requisits establerts a aquest efecte en el Pla hidrològic de les Illes Balears vigent en cada moment.

7. Com a regla general, tant els sistemes autònoms de depuració instal·lats com els dipòsits estancs de buidatge periòdic han d'estar homologats i disposar de marcatge CE. Els sistemes prefabricats han de complir la família de normes UNE-EN 12566 (petites instal·lacions de depuració d'aigües residuals per a poblacions de fins a 50 habitants equivalents).

8. La incorporació de tècniques de depuració naturals d'aigües residuals es pot autoritzar amb un informe previ favorable de l'administració hidràulica competent.

Article 42. Instal·lació de serveis a l'interior de la xarxa de sanejament

a) En conduccions i elements complementaris de la xarxa de sanejament no es pot realitzar cap instal·lació, sigui d'estesa de cables, allotjament de conduccions, muntatge de sistemes i elements de control, construccions o modificacions de qualsevol tipus, sense autorització expressa de l'òrgan competent. Per raons justificades pot autoritzar-se la instal·lació de canonades, cables, xarxa de telecomunicacions i altres instal·lacions, d'acord amb la seua naturalesa i compatibilitat, amb el servei de clavegueram, sota les condicions particulars que s'estableixin a aquests efectes a la normativa tècnica que es desenvolupi.

b) En cap cas la responsabilitat dels danys i perjudicis que poguessin produir-se a les instal·lacions en qüestió no recau sobre l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, sigui per avaries, esvorancs, col·lapses inesperats, posada en càrrega dels col·lectors o qualssevol altres circumstàncies.

c) L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu es reserva el dret d'ordenar retirar les instal·lacions que, si escau, hagin estat ubicades a la xarxa de sanejament si per raons de seguretat, modificació de la xarxa, manteniment, disciplinàries o qualssevol altres, en recomanessin o n'imposessin l'eliminació.

d) Les instal·lacions a què es refereixen els apartats anteriors estan subjectes a l'abonament de les corresponents exaccions per llicència i utilització del domini públic local, en els termes previstos a les corresponents ordenances reguladores dels tributs i preus públics municipals vigents en cada moment.

Article 43. Accés a la xarxa de sanejament de persones alienes al servei municipal de clavegueram

a) Tot accés a la xarxa de sanejament per persones alienes al servei municipal de clavegueram queda terminantment prohibit excepte autorització expressa de l'òrgan competent, i només queden exclosos d'aquest precepte els accessos derivats de la realització de tasques de seguretat encomanades a tècnics especialistes dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.

b) Es prohibeix la manipulació de la xarxa de sanejament per part de qualsevol particular sense l'autorització deguda de l'òrgan competent.

c) De la mateixa manera, es prohibeix l'accés a la xarxa de sanejament per efectuar abocaments procedents de fosses sèptiques, ja sigui per propis particulars a través de línies de mànegues, o per empreses especialitzades.

Article 44. Adaptació de les finques edificades

Tots els propietaris d'immobles les condicions sanitàries d'evacuació d'aigües residuals dels quals no s'ajustin als preceptes desenvolupats a la present Ordenança i a la normativa tècnica que es desenvolupi, estan obligats a adaptar-les en el termini màxim descrit a la seua disposició transitòria.

 

CAPÍTOL III Connexions de servei

Article 45. Obligatorietat de la connexió de servei

Les aigües residuals de qualsevol edifici s'han de connectar obligatòriament a la xarxa de clavegueram i, en el cas d'edificacions ja existents, quan aquesta no existeixi, s'han d'evacuar a un sistema autònom de sanejament fins que l'esmentada xarxa s'executi.

Article 46. Autorització de connexió de servei

a) La construcció, reparació o legalització d'una connexió de servei a la xarxa de sanejament ha de comptar amb el preceptiu títol habilitant amb prèvia presentació de sol·licitud, comunicació prèvia o declaració responsable, segons escaigui, juntament amb la documentació tècnica i administrativa necessària, a l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

b) Una vegada examinada la documentació presentada, es sol·licita informe a l'entitat concessionària del servei i, en cas que aquest sigui favorable, l'òrgan competent emet el títol habilitant, amb previ abonament dels impostos i taxes corresponents.

Article 47. Potestat planificadora municipal

a) El punt de connexió de servei de la parcel·la amb la xarxa de sanejament municipal és fixat pel Servei Municipal d'Aigua i Sanejament, i, quan això no sigui possible, pels serveis tècnics municipals, d'acord amb les infraestructures i necessitats de planificació urbanística existents.

b) L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu pot traslladar, a costa seua, i amb prèvia comunicació a la propietat afectada, una connexió de servei existent, o modificar-ne les condicions constructives quan necessitats urbanístiques o tècniques així ho exigeixin, segons el que es reculli a la normativa tècnica que es desenvolupi.

Article 48. Singularitat de la connexió de servei

No s'autoritza la construcció de més d'una connexió de servei per finca, llevat dels supòsits previstos a la present Ordenança i en casos excepcionals amb un informe previ favorable dels serveis tècnics municipals.

Article 49. Individualitat de la connexió de servei

a) Cada parcel·la ha de tenir la seua xarxa de desguàs amb connexió de servei independent a la xarxa municipal. Això no obstant, quan motius tècnics, mediambientals o una major eficiència energètica ho aconsellin, es pot autoritzar l'establiment de servituds d'una finca a una altra, amb un informe previ raonat dels serveis tècnics municipals o del Servei Municipal d'Aigües.

b) Així mateix, pot autoritzar-se una sola connexió de servei per a diversos edificis, que constitueixin un conjunt urbanístic, quan es donin les condicions següents:

 

i. Que hi hagi una xarxa horitzontal de sanejament comuna a diverses finques, i discorri íntegrament per zones comunes o espais no edificats.

ii. Que es constitueixi una comunitat de propietaris per a la conservació i el manteniment d'aquesta xarxa, i hi figurin els coeficients corresponents de participació de cada finca.

iii. Que figuri expressament a l'escriptura de propietat de cada habitatge, l'existència d'aquests serveis comuns, amb els coeficients que els corresponguin.

 

c) El sanejament d'habitatges unifamiliars adossats es realitza sota el que està preceptuat en el punt anterior del present article.

Article 50. Requisits

Els requisits que han de complir les connexions de servei estan descrits a l'annex V de la present Ordenança i a la normativa tècnica que es desenvolupi a aquest efecte.

Article 51. Obligació de conservació pels particulars

a) És obligació dels propietaris dels immobles mantenir les connexions de servei de clavegueram en perfecte estat de funcionament i conservació.

b) Si per incompliment d'aquesta obligació es produís un trencament amb repercussió o no a la via pública i perill d'insalubritat, l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu pot actuar en execució subsidiària a través del Servei Municipal d'Aigües, i aquest servei és el que reclama al titular de la connexió de servei les despeses ocasionades amb l'informe justificatiu previ als serveis tècnics municipals de l'Ajuntament.

c) Els particulars són responsables dels danys que es produeixin com a conseqüència de la instal·lació de les connexions de servei que no compleixin amb el que disposa aquesta Ordenança.

 

CAPÍTOL IV Supervisió i inspecció

Article 52. Obres que afecten la xarxa de sanejament

Les obres en el subsòl que afectin la xarxa de sanejament, siguin de desviament, entroncament o qualsevol altre tipus, han de ser sotmeses pel seu promotor a l'aprovació per l'òrgan competent de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu que en pot exercir el control de l'execució correcta.

Article 53. Inspecció de connexions de servei

a) Sens perjudici de les inspeccions que portin a terme els serveis municipals competents, quan un ciutadà denunciï l'existència d'incidències suposadament relacionades amb la xarxa o amb la connexió de servei particular, els serveis tècnics de l'òrgan competent han de portar a terme la inspecció que sigui procedent.

b) Si de la inspecció realitzada a instància d'un ciutadà es comprovàs l'existència de deficiències no imputables a la xarxa municipal o altres infraestructures urbanes i sí a una connexió de servei particular, els serveis tècnics municipals han d'elaborar l'informe corresponent i s'efectua requeriment al titular de la connexió de servei que ordena la reparació oportuna. En aquest cas, les despeses que s'ocasionen amb motiu de la inspecció realitzada pels serveis municipals són a compte del titular de la connexió de servei, segons les exaccions que s'estableixin a les ordenances reguladores dels tributs i preus públics municipals vigents en cada moment.

 

TÍTOL IV ABOCAMENTS A LA XARXA DE SANEJAMENT

CAPÍTOL I Classificació de les aigües residuals

Article 54. Regulació dels abocaments

Les normes contingudes en aquest títol, dirigides a regular la qualitat i condicions de descàrrega de qualsevol abocament líquid a la xarxa de sanejament municipal, són aplicables a tota edificació ubicada dins el terme municipal de Santa Eulària des Riu, sigui quin sigui l'ús a què es destini.

Article 55. Aigües residuals domèstiques

a) Es consideren aigües residuals domèstiques les generades com a conseqüència de l'activitat diària dels individus que constitueixen una població. Per tenir la consideració de domèstiques, la qualitat tipus d'aquestes aigües s'ha d'ajustar als valors límit d'abocament a la xarxa de clavegueram establerts en el Pla hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant Reial decret 49/2023, de 24 de gener.

PARÀMETRES QUÍMICS	UNITATS	LÍMITS PERMESOS
pH (interval permissible)	Unitats de pH	6 - 9
Conductivitat a 25 ºC	µS/cm	≤ 3.000
Temperatura	ºC	≤ 40
DBO5	mg O2/L	≤ 750
DQO	mg O2/L	≤ 1.500
Sòlids en suspensió	mg/L	≤ 750
Material sedimentable	mL/L	≤ 15
Nitrogen amoniacal (NH3, NH4+)	mg N/L	≤ 75
Nitrogen total	mg N/L	≤ 100
Fòsfor total	mg P/L	≤ 30
Clorurs (Cl-)	mg/L	≤ 1.500
Sulfats (SO42-)	mg/L	≤ 1.000
Sulfurs (S2-)	mg/L	≤ 5
Sulfits (SO32-)	mg/L	≤ 2
Fluorurs (F-)	mg/L	≤ 9
Cianurs (CN-)	mg/L	≤ 0,2

 

b) No s'han d'evacuar amb les aigües residuals domèstiques substàncies tòxiques, nocives o inhibidores dels processos biològics de depuració, ni tampoc les que puguin donar lloc a gasos o atmosferes tòxiques, nocives, inflamables o explosives en entrar en contacte amb la xarxa de sanejament. En tot cas, la concentració de cada un d'aquests elements o compostos químics a l'aigua ha de ser inferior als límits establerts en el Pla hidrològic esmentat.

c) És necessària la implantació d'un sistema separador de greixos de cuina per als establiments d'hostaleria, així com a totes les cuines instal·lades en activitats subjectes al règim de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears. Així mateix, s'ha d'implantar un sistema de separador de greixos i/o d'hidrocarburs en els tallers mecànics i rentadors de cotxes.

Els establiments i/o activitats indicats existents estan obligats a instal·lar aquests separadors en el termini màxim descrit a la disposició transitòria de la present Ordenança.

Els residus generats durant les operacions de neteja i manteniment del separador esmentat s'han de gestionar mitjançant un gestor de residus autoritzat, i en queda totalment prohibit l'abocament a la xarxa de clavegueram.

d) Com a norma general, queda autoritzat l'abocament al sistema integral de sanejament de totes les aigües residuals domèstiques, i n'és responsable la persona física o jurídica que l'efectuï. En cas de no poder discernir la responsabilitat, el responsable solidari és l'abonat.

Article 56. Aigües residuals industrials

a) Es consideren aigües residuals industrials les aigües residuals procedents d'activitats no agrícoles (o agràries) sempre que no es puguin considerar aigües residuals domèstiques o d'abocament pluvial.

b) Els efluents que, tot i procedir d'establiments industrials, compleixin els requisits de qualitat fixats a l'article anterior, es consideren assimilables a aigües residuals domèstiques, als efectes previstos en aquesta Ordenança.

 

CAPÍTOL II Aigües residuals domèstiques

Article 57. Reducció de la contaminació en origen

a) Queda prohibit l'ús de trituradors per eliminar restes de menjar a fi de reduir en la mesura que sigui possible la càrrega contaminant aportada a les aigües residuals domèstiques i en particular la incorporació de productes sòlids o greixos.

b) Els dissolvents, decapants, restes de pintura, olis minerals, gasolina o altres derivats del petroli, o qualsevol altra substància que no formi part de l'ús domèstic habitual, qualificada per la legislació vigent com a tòxica o perillosa, tampoc no es poden eliminar a través de la xarxa de sanejament; els usuaris han de dipositar-los en un "punt net" o deixalleries o segons el que estableixi el Pla director sectorial corresponent.

c) De la mateixa manera, tampoc no es poden eliminar a través de la xarxa de sanejament efluents procedents de neteja o deixalles de descalcificadors o d'equipaments de dessalinització, llevat que es pugui justificar que els valors de concentració de clorurs són inferiors als que marca la taula de l'article 55 de la present Ordenança.

 

CAPÍTOL III Aigües residuals industrials

Article 58. Regulació dels abocaments

La descàrrega d'abocaments industrials a la xarxa de sanejament municipal s'ajusta al que preveu l'article 72 del Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat mitjançant Reial decret 49/2023, de 24 de gener, d'abocaments líquids industrials al sistema integral de sanejament i les seues normes de desenvolupament.

Article 59. Registre industrial i sol·licitud d'abocaments

a) Les empreses que generin aigües residuals industrials han de presentar a l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu el document de Registre industrial i el de sol·licitud d'abocaments, que s'inclouen com a annexos VI i VII, respectivament, de la present Ordenança.

b) Cada permís d'abocament s'assigna als fins i als usos per als quals s'hagi concedit, i queda prohibit donar-li àmbit d'aplicació o dedicar-lo a altres fins diferents dels contractats.

c) Quan, a causa de les característiques de la xarxa, les limitacions establides a l'apartat anterior no siguin suficients per garantir el bon funcionament del servei, l'Ajuntament pot requerir al titular de l'abocament l'adopció de les mesures addicionals que permetin reduir la càrrega contaminant, fins que aquesta sigui equivalent a la dels abocaments d'aigües residuals domèstiques. Per això es fa la comunicació oportuna a l'usuari, al qual es dona un termini suficient per a l'adequació de les instal·lacions.

d) La presentació al Departament Municipal de Medi Ambient dels impresos de registre industrial i sol·licitud d'abocaments quan escaigui, ha de realitzar-se amb caràcter previ a la presentació de la declaració responsable per a l'inici i exercici de l'activitat o títol habilitant equivalent, quan escaigui.

Article 60. Autorització d'abocament

a) L'Ajuntament atorga l'autorització d'abocament quan les seues característiques s'ajustin al que preveuen aquesta Ordenança i l'article 101 del Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües.

b) L'autorització d'abocaments pot establir, si escau, limitacions relatives a les concentracions màximes i mitjanes dels paràmetres de contaminació, els cabals i l'horari de descàrrega, requisits quant a l'adequació de les instal·lacions per a la inspecció i la presa de mostra, programa d'execució de les instal·lacions de depuració i altres condicions complementàries que garanteixin el compliment de la present Ordenança.

c) En cas de no ajustar-se a les disposicions previstes en la present Ordenança i la normativa tècnica que es desenvolupi, l'Ajuntament pot denegar l'autorització de l'abocament.

Article 61. Validesa de l'autorització

a) L'autorització d'abocament té un període de validesa de cinc anys, transcorregut el qual s'ha de renovar, per a la qual cosa es requereix la presentació de la documentació assenyalada a l'article 59.

b) L'autorització s'ha de renovar, en tot cas, quan es produeixin els supòsits següents:

• Quan hagi canviat la propietat o nom de la raó social.
• Quan es realitzin modificacions en els sistemes de producció que variïn la qualitat de l'abocament o el consum d'aigua.
• Quan el pla de gestió sostenible de l'aigua particular exigit a grans consumidors així ho consideri.

Article 62. Cessament d'activitat

Quan es produeixi el cessament de l'activitat s'ha de comunicar a l'òrgan competent en un termini no superior a tres mesos del cessament de l'abocament.

Article 63. Comunicació d'autoritzacions d'abocament

L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu comunica a la conselleria competent en matèria de medi ambient les autoritzacions concedides, així com les seues modificacions.

 

CAPÍTOL IV Abocaments industrials i abocaments prohibits

Article 64. Abocaments industrials

Com a norma general, les aigües residuals industrials que no es puguin assimilar a les aigües domèstiques s'han de reutilitzar a la mateixa instal·lació. En cas que no sigui possible, s'han de tractar per adequar-ne la composició a la requerida per a l'abocament al sistema de sanejament o al punt d'abocament que reculli la corresponent autorització.

Article 65. Abocaments prohibits

Queda prohibit l'abocament a la xarxa de sanejament d'aigües residuals que contenguin les substàncies enumerades a l'annex 4 de la normativa del Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 49/2023, de 24 de gener, o norma que el substitueixi.

A títol enunciatiu, estan prohibits els abocaments de:

a) Substàncies explosives.

b) Salmorra derivada de processos de dessalinització.

c) Residus sòlids o viscosos que puguin provocar obstruccions o sediments al flux del sistema de sanejament o interferir en el transport de les aigües residuals i obstaculitzin els treballs de conservació, manteniment i neteja de les xarxes de sanejament.

d) Líquids que poguessin adquirir consistència pastosa o sòlida a l'interior de la xarxa de sanejament, així com líquids que contenguin productes susceptibles de reaccionar amb les aigües de la xarxa de sanejament i produir substàncies l'abocament de les quals està prohibit.

e) Matèries acolorides i/o colorants, com ara vernissos, tints, pintures, pigments i productes afins que, incorporats a les aigües residuals, les acoloreixen de manera que no es poden eliminar amb cap dels processos de tractament habituals que s'empren a les depuradores d'aigües residuals.

f) Substàncies corrosives, radioactives, nocives.

g) Residus que produeixin gasos nocius a l'atmosfera de la xarxa de sanejament i/o emissaris en concentracions superiors als límits permesos, així com residus tòxics i perillosos, industrials o comercials, que per les seues característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i / o control periòdic dels potencials efectes nocius.

h) Restes sanitàries i fàrmacs obsolets i caducats, en particular els antibiòtics.

i) Qualssevol altres abocaments que no satisfacin els límits establits a la legislació aplicable.

Article 66. Abocaments tolerats

Són abocaments tolerats tots els que no es trobin prohibits, si bé s'estableixen unes limitacions generals, els valors màxims instantanis dels paràmetres de contaminació dels quals s'inclouen en el Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.

Article 67. Caracterització de l'abocament

Totes les indústries que estiguin obligades a sol·licitar autorització d'abocament de conformitat amb aquesta Ordenança han de presentar juntament amb la sol·licitud una caracterització de l'efluent en el moment que, a criteri de l'òrgan competent, sigui el més representatiu de l'abocament de l'activitat industrial. Les anàlisis necessàries per a la caracterització de l'abocament són efectuades per un laboratori acreditat.

Article 68. Pretractament dels abocaments

Si el resultat d'aquesta caracterització indicàs que es sobrepassen els límits establerts en el Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat mitjançant Reial decret 49/2023, de 24 de gener, l'empresa sol·licitant ha de presentar un estudi de tractament previ a l'òrgan competent de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, en què constin com a mínim les dades següents:

a) Cabal a tractar i procés industrial que el genera.

b) Composició de l'aigua bruta abans del tractament.

c) Característiques del tractament de depuració proposat, que indiquin: cabals tractats, processos emprats, diagrama de la instal·lació, temps de retenció en cada procés, rendiments esperats i qualitat de l'efluent, reactius emprats, característiques dels llots produïts i procediment d'eliminació final dels mateixos llots o residus produïts, termini d'execució, així com qualsevol altra dada que permeti avaluar l'efectivitat de la solució proposada.

Article 69. Terminis

a) El termini per a la presentació de l'estudi esmentat és de tres (3) mesos, comptadors a partir del moment en què l'òrgan competent comuniqui a l'interessat l'obligació de fer pretractament dels abocaments. Durant aquest període, i fins que es normalitzi la situació, l'Ajuntament pot restringir els processos industrials que consideri generadors de contaminació o fins i tot prohibir totalment l'abocament, quan es puguin produir situacions d'imminent gravetat com a conseqüència dels abocaments.

b) En el termini de tres (3) setmanes des de la presentació de l'estudi indicat a l'article 68, l'Ajuntament ha d'informar la sol·licitud, i establir, si escau, les mesures necessàries i fixar el nou termini per a l'execució i la posada en marxa de la instal·lació. Una vegada comprovat el seu bon funcionament, s'expedeix la preceptiva autorització d'abocament.

c) L'empresa autoritzada està obligada a mantenir en funcionament les instal·lacions de pretractament, així com a disposar dels elements de control i anàlisi periòdics que s'indiquin a l'autorització.

Article 70. Abocaments accidentals

a) Si durant el funcionament de la indústria es produís un abocament accidental, o una fallada a les instal·lacions de tractament previ, que provoqui una qualitat d'abocament no autoritzada, l'empresa ha de prendre les mesures adequades per minimitzar el dany, i ha de comunicar immediatament el succés al Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

b) En les 48 hores següents al succés, ha de presentar un informe detallat del que ha passat, mesures preses per controlar-lo i possibles accions per evitar-ne la repetició, a l'òrgan competent de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu i a la conselleria competent en matèria de medi ambient de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

c) En tot cas, i sens perjudici de les sancions en què pogués incórrer, la indústria que produeixi un abocament accidental incontrolat està obligada a l'abonament de les indemnitzacions per danys i perjudicis establides per la legislació vigent.

Article 71. Associacions d'usuaris

a) Quan diverses indústries s'agrupin en un mateix immoble o zona industrial, es pot efectuar l'abocament conjunt de totes elles en les mateixes condicions que si es tractés d'una sola. En aquest cas, es pot constituir una associació d'usuaris, sens perjudici que la responsabilitat de les característiques de l'abocament i dels danys que es puguin produir correspon tant a l'associació d'usuaris com a cada un solidàriament. Es procedeix de la mateixa manera si s'optés per establir un pretractament comú per a diversos usuaris.

b) Cada usuari presenta el document d'identificació industrial de forma independent, i hi fa constar la circumstància de l'associació.

 

CAPÍTOL V Control i inspecció

Article 72. Control d'abocaments industrials

La qualitat de l'efluent es determina mitjançant la presa i l'anàlisi de mostres de l'efluent industrial abans de la incorporació a la xarxa de sanejament municipal. Per això, l'Ajuntament pot exigir, en el cas que diferents usuaris aboquin en el mateix clavegueram, la instal·lació d'equipaments de control separats si les condicions de l'abocament ho aconsellen. Les instal·lacions de vigilància i control s'han de construir d'acord amb els requisits de l'Ajuntament.

Article 73. Presa de mostres i anàlisi

a) Els procediments a seguir per a la presa i distribució de la mostra són els indicats en el Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.

b) Les tècniques a utilitzar per a l'anàlisi dels diferents paràmetres en l'abocament són les que es recullen en el Pla hidrològic esmentat. Això no obstant, es poden utilitzar altres tècniques analítiques sempre que es compleixin els criteris d'exactitud, precisió i límit de detecció fixats en aquest reglament i es tracti de mètodes normalitzats a escala europea, nacional o internacional.

Article 74. Autocontrol dels abocaments industrials

a) A l'autorització d'abocament atorgada per l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, es fixen els criteris necessaris per a l'autocontrol dels abocaments per part dels titulars de la instal·lació.

b) El titular de l'autorització esmentada queda obligat a prendre les mostres i a efectuar les anàlisis que s'hi especifiquin, com a sistema d'autocontrol de la qualitat dels abocaments. Els resultats analítics obtinguts s'han de conservar a l'empresa durant un període mínim de tres (3) anys, i queden a disposició dels serveis municipals d'inspecció.

c) Les mostres d'autocontrol són analitzades per un laboratori acreditat i els resultats s'envien a l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, amb els intervals de temps que s'estableixin. Són sempre mostres compostes que corresponen a una jornada completa.

Article 75. Competències en inspecció d'abocaments

Quan els efluents industrials s'integrin a la xarxa de sanejament, la inspecció dels abocaments generats per les indústries radicades en el terme municipal de Santa Eulària des Riu és efectuada pels serveis d'inspecció municipal. Tot i això, l'administració municipal treballa de forma coordinada amb les restants administracions, autonòmica i estatal, per aconseguir la màxima eficàcia.

Article 76. Deure de col·laboració

Els titulars de l'activitat estan obligats a facilitar la tasca inspectora dels serveis municipals d'inspecció, i permetre l'accés a les instal·lacions que generin efluents industrials. No fa falta notificació prèvia quan la inspecció s'efectuï durant l'horari de treball de l'empresa. Aquesta ha de designar una persona responsable per atendre els inspectors.

Article 77. Objecte de les inspeccions

La inspecció pot abordar els punts següents:

a) Comprovació de l'estat de la instal·lació i del funcionament dels instruments que per al control dels efluents s'hagin establert a l'autorització d'abocament.

b) Mostreig dels abocaments en qualsevol punt de les instal·lacions que els originen.

c) Mesura dels cabals d'abocaments i determinacions analítiques in situ.

d) Comprovació dels cabals de proveïment i autoproveïment.

e) Comprovació del compliment de l'usuari de les condicions i requisits establerts a l'autorització d'abocament, així com de les restants obligacions incloses a la present Ordenança.

f) Inspecció de la xarxa de sanejament interior de la indústria, especialment les que recullin les aigües de procés i comprovació de l'existència d'elements de seguretat que impedeixin l'arribada de contaminants a la xarxa municipal, en cas d'abocament accidental.

g) Comprovació del compliment de les restants obligacions, en matèria d'abocaments, previstes a la present Ordenança.

h) Qualsevol altra que resulti necessària per al correcte desenvolupament de la tasca inspectora.

Article 78. Actes d'inspecció

De cada inspecció se n'estén acta per duplicat. Al titular de la instal·lació o persona delegada se li'n lliura una còpia.

Article 79. Suspensió d'abocaments

En les circumstàncies previstes en el Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, Reial decret 49/2023, de 24 de gener, es pot ordenar motivadament la suspensió immediata de l'abocament d'una instal·lació industrial, així com adoptar les mesures cautelars que, en relació amb l'activitat, resultassin necessàries.

 

TÍTOL V INSPECCIÓ, VIGILÀNCIA I CONTROL

Article 80. Òrgans competents

Correspon a l'autoritat municipal, els seus agents i funcionaris, així com a l'empresa gestora del servei municipal o empreses certificadores, mitjançant personal degudament acreditat per l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, vetlar pel compliment de la present Ordenança, la prevenció, la vigilància i control de l'aplicació, l'adopció de mesures cautelars o provisionals, i totes les accions que condueixin a la seua observança.

Article 81. Funcions dels inspectors

Els inspectors tenen les següents funcions:

a) Comprovar el compliment del que disposa aquesta Ordenança i la resta de disposicions normatives aplicables.

b) L'avaluació dels sistemes d'abastament, distribució, sanejament, depuració, reciclatge, aprofitament i reutilització d'aigües, i detectar-hi possibles anomalies o fuites i possibles actuacions de millora.

c) La inspecció i homologació dels sistemes de clavegueram executats, bé a l'àmbit particular o de forma comunitària, així com la inspecció d'abocaments a la xarxa de sanejament.

d) Informar i assessorar l'usuari sobre mesures que s'han de posar en pràctica per aconseguir un estalvi d'aigua i exercir així una tasca de conscienciació i sensibilització ciutadana.

Article 82. Naturalesa dels serveis d'inspecció

Els serveis d'inspecció tenen amb caràcter general la consideració d'agents de l'autoritat, estan facultats per requerir i examinar tota classe de documents, obtenir la informació necessària per al compliment de la seua comesa, amb facultat per inspeccionar, avaluar i estendre acta, en matèria d'estalvi i eficiència en l'ús de l'aigua. Per fer-ho efectuen les inspeccions que es considerin necessàries, d'ofici o per denúncia de particulars.

Article 83. Actes d'inspecció

El resultat de les activitats d'inspecció queda reflectit a l'acta corresponent estesa i firmada per l'agent actuant, de la qual es dona còpia a l'interessat, i gaudeix de presumpció de veracitat i valor probatori en relació amb els fets consignats.

Article 84. Deure de col·laboració

Els titulars d'habitatges o edificis i els responsables d'activitats usuàries del servei de proveïment i sanejament d'aigua que siguin objecte de vigilància o inspecció estan obligats a facilitar l'accés a les instal·lacions als funcionaris o personal d'inspecció degudament acreditat, per a l'exercici de les funcions esmentades a l'article anterior, així com a prestar-los la col·laboració i facilitar-los la documentació necessària al seu requeriment per a l'exercici de la tasca d'inspecció.

Article 85. Mesures excepcionals

Quan hi hagi risc greu per al medi ambient o per a la salut de les persones, l'òrgan competent ha d'ordenar, mitjançant una resolució motivada, les mesures indispensables per a la seua protecció; entre altres, la suspensió immediata de l'activitat generadora del risc.

El Servei Municipal d'Aigua, davant la detecció de la comissió d'una infracció greu o molt greu contra aquesta Ordenança per a aquests usos, pot adoptar com a mesura provisionalíssima la suspensió del subministrament d'aigua per a ús de jardins i piscines, i traslladar-la en un termini màxim de 24 hores a l'Ajuntament que, en un termini no superior a 48 hores, ha de confirmar la mesura o aixecar-la, mitjançant una resolució motivada.

Aquestes mesures no tenen caràcter sancionador. En un termini màxim de quinze dies (15) s'ha d'incoar, si escau, el corresponent expedient sancionador, en què s'ha de determinar el manteniment o cessament de la mesura provisional adoptada, o bé pronunciar-se expressament sobre els mateixos extrems si no hi ha motius per a la incoació de l'expedient.

En el cas de les activitats subjectes al règim jurídic establert per la Llei 7/2013, de 26 de novembre, es pot adoptar la mesura provisionalíssima establida per l'article 112 en el cas que s'observi que l'activitat pugui crear situacions de perill greu i imminent per als béns o la seguretat i la integritat física de les persones.

 

TÍTOL VI INFRACCIONS I SANCIONS

Article 86. Infraccions administratives

Tenen la consideració d'infraccions administratives les accions o omissions que contravenguin el que disposa aquesta Ordenança, així com les altres que estiguin tipificades en la legislació sectorial, estatal o de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, reguladora de la matèria, sens perjudici que els preceptes d'aquesta Ordenança puguin contribuir a una identificació més precisa de les sancions.

Article 87. Classificació d'infraccions

Les infraccions administratives es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 88. Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus:

a) Les accions o omissions que, contravenint el que disposa aquesta Ordenança, causin danys als béns de domini públic o patrimonials de titularitat municipal la valoració dels quals superi 45.000,00 €, o quan causin dany a béns d'interès cultural, bé catalogat o que comptin amb alguna figura de protecció ambiental, amb independència del seu valor.

b) La tipificada com a greu a l'article 89.c de la present Ordenança, quan s'afectin terrenys qualificats com a elements de les xarxes municipals d'infraestructures, equipaments i serveis públics.

c) L'incompliment total o parcial de les obligacions imposades per mesures provisionals o cautelars adoptades amb motiu de l'exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística i el restabliment de l'ordre jurídic pertorbat.

d) La utilització d'instal·lacions hidràuliques ornamentals, hidrants, boques de reg, així com altres instal·lacions de titularitat municipal afectes al servei públic, per a fins particulars o altres no permesos, llevat d'autorització expressa de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

e) Les infraccions establides en els apartats k, l, m, n, o, p, q, r i s de l'article 89, quan per la quantitat o qualitat de l'abocament es derivi l'existència de un risc molt greu per a les persones, els recursos naturals o el medi ambient.

f) Les accions o omissions que, contravenint el que disposa aquesta Ordenança, causin dany als béns de domini o ús públic hidràulic o als de l'empresa gestora a les estacions depuradores d'aigües residuals i la valoració dels quals superi 30.000,00 €.

g) L'evacuació d'abocaments industrials prohibits.

h) L'incompliment de les ordres de suspensió d'abocaments.

i) La reincidència en la comissió de les infraccions establides en els apartats k, l, m, n, o, p, q i r de l'article 89 en el termini de tres anys.

j) El reg de les zones verdes de camps de golf, camps de polo i instal·lacions esportives previstes a l'article 30, destinades a la pràctica del joc, en totes les seues modalitats, amb aigua procedent de la xarxa d'abastament d'aigua destinada al consum humà o captacions privades.

k) L'incompliment del que estableix l'article 15 en relació amb el buidatge i ompliment de les piscines.

Article 89. Infraccions greus.

Es consideren infraccions greus:

a) Les accions o omissions que causin danys a béns de domini públic o a béns patrimonials de titularitat municipal, la valoració dels quals estigui compresa entre 4.500,00 i 45.000,00 €.

b) La manipulació dels béns de domini públic de titularitat municipal o del patrimoni municipal, objecte de la present Ordenança, sense els preceptius permisos municipals.

c) La negativa a facilitar a l'Administració municipal les dades que siguin requerides, així com l'obstaculització de la tasca inspectora dels agents municipals degudament acreditats a l'accés a les instal·lacions que generin efluents contaminants.

d) L'ocultació o falsejament de dades per a l'obtenció d'autoritzacions o permisos, o en la informació que s'hagi de presentar a l'òrgan municipal competent.

e) Les pràctiques que provoquin un ús incorrecte o negligent de l'aigua en els termes que preveu l'article 4 d'aquesta Ordenança, que donin lloc a l'abocament incontrolat de volums superiors a 5 m3.

f) La realització de connexions a la connexió de servei d'un altre usuari o permetre que un altre usuari faci connexions de servei a la pròpia.

g) La manca d'instal·lació de sistemes de reciclatge d'aigua quan sigui preceptiu.

h) La realització d'abocaments prohibits en la present Ordenança en els articles 55.b i 57.b.

i) Incompliment del que disposa l'article 23 pel que fa a la independència i la separació de les xarxes d'aigua regenerada i de recollida d'aigües pluvials i grises de la d'aigua potable.

j) L'evacuació d'aigües residuals a la xarxa de pluvials i viceversa.

k) Incompliment de l'article 28 relatiu a la projecció i execució de parcs i jardins d'acord amb les dosis de reg exigides, així com de l'obligació de sistemes de reg que fomentin l'estalvi i l'eficiència en l'ús de l'aigua en zones verdes.

l) Les accions i omissions que, contravenint el que disposa aquesta Ordenança, causin dany als béns de domini o ús públic hidràulic o a l'empresa gestora afectes a les estacions depuradores i estacions de bombeig d'aigües residuals i la valoració dels quals estigui compresa entre 3.000,00 i 30.000,00 €.

m) Els abocaments industrials efectuats sense l'autorització corresponent, quan això sigui preceptiu.

n) L'ocultació o falsejament de les dades exigides a la sol·licitud d'abocaments.

o) L'incompliment de les condicions imposades a l'autorització d'abocament.

p) L'incompliment de les accions exigides a l'article 70 de la present Ordenança en cas d'abocaments accidentals.

q) La no existència de les instal·lacions i equipaments necessaris per a la realització dels controls requerits als abocaments industrials o mantenir les esmentades instal·lacions i equipaments en condicions no operatives.

r) L'evacuació d'abocaments industrials sense tractament previ o sense respectar les limitacions especificades a la present Ordenança.

s) L'obstrucció a la tasca inspectora dels agents municipals degudament acreditats a l'accés a les instal·lacions que generin efluents industrials.

t) L'incompliment del que disposa aquesta Ordenança respecte a la utilització de recursos hídrics alternatius, quan sigui preceptiu i existeixi disponibilitat de la xarxa municipal.

u) L'incompliment de les normes relatives a la qualitat i l'ús dels recursos hídrics alternatius.

v) Les accions o omissions que, contravenint el que disposa aquesta Ordenança, produeixin un risc per a la salut de les persones, per la manca de precaucions i controls exigibles en l'activitat, servei o instal·lació de què es tracti i, en particular, el que disposa l'article 23.

w) La utilització d'aigües grises reciclades i l'aprofitament d'aigües pluvials per a usos diferents del reg en zones verdes, d'acord amb el que estableixen els articles 10 i 11.

x) La rentada de vehicles mitjançant mànega convencional o sistemes similars que utilitzin aigua de la xarxa de proveïment a les instal·lacions o activitats indicades a l'article 21.

y) La reincidència en la comissió de dos de les infraccions establides com a lleus a l'article 90 en el termini màxim d'un any.

Article 90. Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus:

a) Les accions o omissions que, contravenint el que disposa la present Ordenança, causin danys als béns de domini públic o als béns patrimonials de titularitat municipal la valoració dels quals sigui inferior a 4.500,00 €.

b) La realització d'actes i activitats de transformació del sòl mitjançant la realització d'obres menors, no precisades legalment de cap projecte tècnic i amb poca repercussió en el medi ambient urbà, rural o natural sense la cobertura formal de les aprovacions, qualificacions, autoritzacions, llicències i ordres d'execució preceptives que, si escau, fossin necessàries, o contravenint les condicions de les atorgades.

c) La manca d'autoritzacions, permisos i informes, així com de l'aprovació de l'òrgan competent, quan així ho exigeixi aquesta Ordenança, o l'incompliment del que s'hi disposa, sempre que no estigui qualificada com infracció greu o molt greu.

d) Les pràctiques que provoquin un ús incorrecte o negligent de l'aigua en els termes previstos a l'article 4 de la present Ordenança, que donin lloc a l'abocament incontrolat de volums inferiors a 5 m3.

e) L'incompliment dels articles següents:

• Article 7 quant a la utilització de superfícies permeables a totes les actuacions d'urbanització.
• Article 8 relatiu als comptadors d'aigua.
• Article 9 relatiu a la instal·lació d'elements de fontaneria per a reducció de consums en noves edificacions i dispositius d'eficiència a edificis d'oficines, hotels i altres edificis d'ús públic.
• Article 15 quant a la instal·lació d'elements de fontaneria eficient a piscines.
• Article 16 pel que fa a la prohibició d'instal·lació de circuits de refrigeració i calefacció oberts que no disposin de sistema de recirculació eficient.
• Article 28 relatiu a la selecció d'espècies vegetals en el disseny, la remodelació i l'execució de projectes de noves zones verdes.
• Article 28 relatiu a les limitacions de superfícies vegetals d'elevat consum d'aigua en el disseny i la remodelació de parcs, jardins i zones verdes.
• Article 29 pel que fa al disseny i projecte de noves instal·lacions hidràuliques ornamentals.
• Article 30 pel que fa a la implantació de sistemes d'emmagatzematge i aprofitament d'aigües pluvials a camps de golf, de polo i altres instal·lacions esportives quan sigui preceptiu.
• Article 49 pel que fa a l'obligatorietat que cada finca tingui la seua xarxa de desguàs amb connexió de servei independent a la xarxa municipal.
• Article 49 pel que fa a l'obligació de tot edifici residencial, industrial, dotacional o d'ús terciari, de tenir connexions de servei individualitzades a la xarxa d'abastament.
• Article 51 pel que fa al manteniment i conservació de connexions de servei i xarxes interiors de distribució.

f) L'incompliment del que disposa l'article 31, obligatorietat d'aigualeig de vials.

g) L'incompliment del que disposa l'article 28, horaris de reg a jardins.

h) Les accions i omissions que, contravenint el que disposa aquesta Ordenança, causin dany als béns de domini o ús públic hidràulic o als de l'empresa gestora afectes a les estacions depuradores d'aigües residuals, que no superin 3.000,00 €.

i) L'incompliment de qualsevol prohibició establida en aquesta Ordenança o l'omissió dels actes a què obliga, sempre que no estiguin considerades com a infraccions greus o molt greus.

j) Qualsevol altra acció o omissió que, contravenint el que disposa aquesta Ordenança, no estigui qualificada greu o molt greu.

k) La no-realització d'assajos d'estanquitat i control de fuites a les piscines.

Article 91. Multes coercitives

Per assegurar el compliment dels requeriments i les ordres definides a la present Ordenança, l'Ajuntament pot imposar multes coercitives reiterades, que són independents de les sancions que es puguin imposar amb caràcter general, i compatibles amb aquestes.

​​​​​​​Article 92. Prescripció de les infraccions

Amb caràcter general, les infraccions previstes a la present Ordenança prescriuen:

• les molt greus, al cap de 3 anys
• les greus, al cap de 2 anys
• les lleus, al cap de 6 mesos

Article 93. Còmput del termini de prescripció

Amb caràcter general, el termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des del dia en què la infracció s'hagi comès. Quan es tracti d'infraccions continuades, el termini de prescripció comença a comptar-se des del moment de la finalització o el cessament de l'acció o l'omissió que constitueix la infracció.

Article 94. Subjectes responsables

1. Són responsables de les infraccions administratives, les persones físiques o jurídiques que realitzin les accions o omissions tipificades en els articles 88, 89 i 90 de la present Ordenança, i específicament el promotor o la promotora de l'activitat, així com les persones que tinguin atribuïda capacitat decisòria sobre l'execució o el desenvolupament d'actes que impliquin la comissió de les infraccions previstes en aquesta Ordenança.

2. Quan l'incompliment de les obligacions previstes en aquesta Ordenança correspongui a diverses persones conjuntament, i/o no sigui possible determinar el grau de participació de cada un en la realització de la infracció, responen de forma solidària de les infraccions que es cometin i de les sancions que s'imposin.

Article 95. Obligació de reposar

1. Les responsabilitats administratives que es derivin del procediment sancionador són compatibles amb l'exigència a l'infractor de la reposició de la situació alterada al seu estat originari, així com amb la indemnització dels danys i perjudicis causats que són determinats per l'òrgan competent per imposar la sanció, i en aquest cas s'ha de comunicar a l'infractor per a la seua satisfacció en el termini que es determini a aquest efecte.

2. En cas que no es procedeixi a la reposició, se'n pot ordenar l'execució subsidiària a costa de l'obligat, d'acord amb el que preveu l'article 102 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

3. Quan el dany produït afecti una obra hidràulica de titularitat municipal, la reparació és realitzada per l'Ajuntament a costa de l'infractor sens perjudici de l'expedient sancionador que correspongui.

Article 96. Sancions

Llevat de previsió legal diferent de la llei sectorial, les multes per infracció d'aquesta Ordenança han de respectar les quanties següents previstes a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local:

1. en cas d'infraccions molt greus, sancions de 1.501 € a 3.000 €

2. en cas d'infraccions greus, sancions de 751 € a 1.500 €

3. en cas d'infraccions lleus, sancions fins a 750 €

Article 97. Publicitat de les sancions

Per raons d'exemplaritat, i sempre que hi concorri alguna de les circumstàncies de dany o risc greu per al medi ambient, reincidència o intencionalitat acreditada, es poden publicar, a través dels mitjans que es considerin oportuns, les sancions imposades, una vegada que hagin adquirit fermesa en via administrativa, així com els noms, els cognoms i la denominació o raó social de les persones físiques o jurídiques responsables, i la naturalesa de les infraccions.

Article 98. Concurrència de sancions

1. No es poden sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament, en els casos en què s'apreciï identitat de subjecte, fet i fonament.

2. L'òrgan competent ha de resoldre la no-exigibilitat de responsabilitat administrativa en qualsevol moment de la instrucció dels procediments sancionadors en què quedi acreditat que ha recaigut sanció penal o administrativa sobre aquests fets, sempre que hi concorri, a més, identitat de subjecte i fonament. S'ha d'acordar la suspensió del procediment administratiu fins que es resolgui el procediment penal.

Article 99. Òrgan competent i procediment sancionador

La competència i el procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora s'ajusta, segons la naturalesa de la infracció i la sanció, al que estableix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, la Llei 396 /2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Article 100. Mesures de caràcter provisional

En qualsevol moment del procediment sancionador, l'òrgan competent per a la seua iniciació, per iniciativa pròpia o a proposta de l'instructor, pot adoptar, mitjançant un acord motivat, les mesures cautelars que siguin necessàries per garantir el bon fi del procediment, assegurar l'eficàcia de la resolució que pogués recaure-hi o evitar el manteniment dels efectes de la presumpta infracció.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera

Als expedients de sol·licitud de llicència d'obra, presentació de comunicació prèvia, declaració responsable o qualsevol altre títol habilitant per a l'exercici d'una activitat, relatius a edificacions i/o activitats subjectes a l'àmbit d'aplicació de la present Ordenança, se'ls aplica el règim jurídic vigent en el moment d'iniciar-se la tramitació de l'expedient de sol·licitud de llicència, i s'entén per tal el moment en què la documentació administrativa preceptiva per al seu inici es troba completa segons el que sigui l'objecte de la sol·licitud.

Disposició transitòria segona

L'Ajuntament de Santa Eulària des Riu elabora i aprova un estudi en què es determinen les diferents actuacions a realitzar en els edificis públics de titularitat municipal que disposin d'instal·lacions destinades al consum d'aigua, així com les zones verdes, les fonts, estanys i instal·lacions hidràuliques ornamentals situades en domini públic municipal, i en què es detalla un calendari per a la seua execució.

Disposició transitòria tercera

Per als habitatges, allotjaments turístics, establiments, indústries o unitats de consum ja existents, s'estableix un termini màxim de 3 anys per a la instal·lació de comptadors d'aigua individuals segons els requisits establerts a l'article 8 d'aquesta Ordenança.

Disposició transitòria quarta

A cada edificació o immoble ja existent, independentment del seu ús, s'estableix un termini màxim de 4 anys, de manera esglaonada (25% de la instal·lació el segon any, 50% de la instal·lació el tercer any, i 100% de la instal·lació el quart any) per a la implementació de dispositius d'eficiència i estalvi d'aigua segons els requisits establerts a l'article 9 de la present Ordenança.

Així mateix, els grans consumidors disposen d'un termini d'un any per a la implementació dels dispositius que preveu l'apartat i de l'article 9.

Disposició transitòria cinquena

A les piscines, públiques o privades, existents, s'estableix un termini màxim de 6 mesos per a la incorporació d'instal·lacions necessàries per al tractament continuat i 4 anys per adaptar-se a les especificacions quant a recollida i reutilització de l'aigua segons els requisits establerts a l'article 15 de la present Ordenança.

Disposició transitòria sisena

Per als grans consumidors d'aigua, s'estableix un termini màxim d'1 any per a l'elaboració del pla de gestió sostenible de l'aigua i 2 anys per a la realització de la primera auditoria segons el que descriuen els articles 19 i 20 d'aquesta Ordenança.

Disposició transitòria setena

A les instal·lacions ja existents de rentada automàtica de vehicles i altres serveis de neteja industrial, s'estableix un termini màxim de 3 anys per a la realització de les actuacions necessàries per a l'adaptació de les instal·lacions als requisits de l'article 21 de la present Ordenança.

Disposició transitòria vuitena

A cada edificació o immoble ja existent, les condicions sanitàries d'evacuació d'aigües residuals de les quals no s'ajustin al que descriu el títol III. Sistema de sanejament de la present Ordenança, s'estableix un termini màxim de 5 anys per a la seua corresponent adaptació.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL ÚNICA

Els terminis establerts a la present Ordenança per a la implementació de les mesures previstes a les edificacions existents poden ampliar-se, amb prèvia sol·licitud dels particulars afectats, mitjançant autorització de l'òrgan municipal competent quan concorrin circumstàncies excepcionals, degudament acreditades i justificades pels interessats. ​​​​​​​

​​​​​​​DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades totes les disposicions municipals que s'oposin a aquesta Ordenança, la contradiguin o hi resultin incompatibles.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera

S'atribueix al titular de l'àrea competent en matèria de medi ambient la facultat d'establir criteris de desenvolupament i interpretació de l'Ordenança, i dictar les instruccions oportunes a aquest efecte.

Disposició final segona

Aquesta Ordenança entrarà en vigor als quinze dies de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

 

ANNEX I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES I DESCRIPCIÓ DELS MECANISMES ESTALVIADORS D'AIGUA I MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES

1. Característiques tècniques dels mecanismes estalviadors

1.1. Distància entre escalfadors i aixetes

S'estableix com a màxim una distància de 15 metres entre els escalfadors d'aigua individuals i les aixetes, sempre que no es disposi de circuit tancat de tornada d'aigua calenta.

1.2. Reguladors de pressió

Per garantir una pressió adequada a cada alçada o nivell topogràfic d'entrada de l'aigua en els edificis i les construccions, s'ha d'instal·lar un regulador de pressió que permeti la sortida d'aigua potable amb una pressió màxima de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2,5 kg/cm2) durant tots els mesos de l'any a cada habitatge o als pisos més alts dels edificis amb diverses plantes.

1.3. Mecanismes estalviadors

1.3.1. Mecanismes per a aixetes i dutxes

S'han d'instal·lar mecanismes que permetin regular o reduir el cabal d'aigua (com airejadors, economitzadors d'aigua o similars), de manera que per a una pressió de 2,5 kg/cm2 tenguin un cabal màxim de vuit litres per minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres per minut (10 l/min) per a dutxes.

Les aixetes d'ús públic, a més de mecanismes reductors de cabal, han de disposar de temporitzadors o de qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum limitant les descàrregues a un màxim d'un litre (1 l) d'aigua.

1.3.2. Mecanismes per a cisternes de vàters i urinaris

Les cisternes dels vàters d'edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxim de sis litres (6 l) i permetre aturar la descàrrega o disposar d'un doble sistema de descàrrega (6 litres per a descàrrega completa, i 3 litres per a descàrrega parcial).

Els vàters dels edificis d'ús públic de nova construcció han de disposar d'un sistema de descàrrega pressuritzada. Prèviament a la instal·lació d'aquests aparells s'ha de fer un estudi de pressió de la xarxa. Cada aparell ha de tenir una clau unitària de tall.

En els edificis d'ús públic de nova construcció s'han d'instal·lar urinaris equipats de fluxors en els serveis masculins. El sistema de descàrrega s'activa individualment per a cada urinari, i queda prohibida la neteja conjunta dels urinaris, així com la neteja automàtica periòdica.

1.4. Mesures estalviadores en processos de neteja

 A les cuines col·lectives de tipus industrial, a les perruqueries i, en general, a tota instal·lació en què es realitzin processos de rentada, s'han d'utilitzar aixetes de tipus pistola, amb parada automàtica en no usar-se. Quan aquestes aixetes estiguin fixades sobre un suport permanent, s'han d'instal·lar polsadors drets.

​​​​​​​2. Descripció dels mecanismes estalviadors

2.1. Aixeteria

2.1.1. Aixeteria monocomandament

La instal·lació d'aixetes monocomandament en usos de tipus domèstic i residencial s'ha generalitzat a causa de la senzillesa de maneig. A més a més, des del punt de vista de l'eficiència, presenten importants avantatges davant les aixetes tradicionals amb comandaments separats d'aigua calenta i aigua freda (bicomandaments).

El sistema que fan servir els monocomandaments es basa en una sèrie de peces de material ceràmic amb una folgança mínima entre elles, la qual cosa garanteix la pràctica supressió de fuites i degoteigs. A més, la comoditat de maneig (un mateix comandament permet regular cabal i temperatura) redueix la pèrdua d'aigua en operacions com ara l'ajust de la temperatura.

Davant aquests avantatges, les aixetes monocomandament plantegen alguns inconvenients:

• En obrir una aixeta monocomandament, l'usuari tendeix a accionar-la al màxim, cosa que comporta un subministrament màxim de cabal gairebé mai necessari.
• La palanca del monocomandament se sol deixar sovent en un punt intermedi entre els extrems d'aigua freda i calenta, de manera que en obrir-se, sovent s'utilitza aigua mesclada sense necessitat.

Per evitar aquestes situacions, o remeiar-les tant com sigui possible, s'han desenvolupat diferents mecanismes.

• Obertura en fred: mitjançant aquest sistema la palanca del monocomandament es situa per defecte en la posició que ofereix només aigua freda. Per tant, cal fer un desplaçament conscient a l'esquerra en cas que vulguem disposar d'aigua calenta.
• Regulador de cabal: la funció d'aquests mecanismes és limitar internament el pas de l'aigua, de manera que en obrir totalment el monocomandament no disposam del cabal màxim. Hi ha diferents sistemes que persegueixen el mateix fi:
  • Limitar el cabal en el mateix tub, reduint la secció per la qual passa l'aigua (regulació mitjançant un caragol ubicat a l'exterior de l'aixeta).
  • Discos eficients o ecodiscos: consisteix en un disc dentat a la part interior i amb diferents tipus de marques a la part superior del monocomandament. La seua missió és limitar el recorregut de la palanca.
• Obertura en dos fases: l'obertura es realitza en dos fases amb un topall a mitjan recorregut de la palanca del monocomandament. Aquest es situa en una posició que proporciona un cabal suficient per als usos habituals (entre 6 i 8 litres/minut). Si es vol disposar d'un cabal més elevat, s'ha de fer una lleugera pressió en sentit ascendent.

L'obertura en dos fases permet reduir el consum de les aixetes monocomandament en més d'un 50%, i disposar d'un gran cabal en cas que es vulgui obtenir un elevat volum d'aigua en un temps reduït (per omplir recipients, per exemple).

2.1.2. Aixeta termostàtica

Aquest tipus d'aixetes, generalment adaptades a dutxa i bany-dutxa, disposen d'un selector de temperatura amb una escala graduada que permet escollir la temperatura desitjada per a l'aigua. Hi ha diferents sistemes d'acord amb el tipus de tecnologia utilitzada, però tots es basen en l'ús de materials termosensibles que es contreuen o expandeixen d'acord amb la temperatura. S'ha constatat un estalvi fins al 16% d'aigua davant els monocomandaments (són fins i tot més eficients que les aixetes bicomandaments de rodeta).

2.1.3. Aixeta temporitzada

Les aixetes temporitzades són les que s'accionen prement un botó i deixen sortir l'aigua durant un temps determinat, transcorregut el qual es tanquen automàticament. En general, aquestes aixetes són emprades en casos de risc que l'aixeta quedi oberta sense aprofitament, ja que l'usuari s'oblida de tancar-la, deixa córrer l'aigua a la fase d'ensabonament a la dutxa, etc. En edificis públics, la reducció en el consum s'estima entre un 30 i un 40%.

2.1.4. Aixeta electrònica

Dins les opcions d'aixetes de tancament automàtic, els de tipus electrònic són els que ofereixen les màximes prestacions des del punt de vista d'higiene i estalvi d'aigua. L'aixeta s'activa quan es col·loquen les mans davall el broc de sortida d'aigua. Mentre l'usuari té les mans en posició de demanda d'aigua, el flux roman constant, però s'interromp immediatament a l'hora de retirar les mans.

2.1.5. Adaptacions d'aixetes ja existents

Es poden millorar les aixetes ja existents amb opcions senzilles i econòmiques:

• Airejador perlitzador: és un dispositiu que mescla aire amb l'aigua, fins i tot quan hi ha baixa pressió, de manera que les gotes d'aigua surten en forma de perles. Substitueixen els filtres habituals de les aixetes i, tot i reduir el consum, l'usuari no té la sensació de rebre menys aigua. Els airejadors perlitzadors permeten estalviar aproximadament un 40% d'aigua i energia a les aixetes tradicionals.
• Limitador de cabal: són dispositius que redueixen la quantitat total d'aigua que surt de l'aixeta. Pel disseny funcionen correctament a pressions de servei habituals (entre 1 i 3 bars), però no garanteixen que es mantenguin unes òptimes condicions de servei a baixes pressions. La col·locació és molt senzilla i es comercialitzen amb acabat en rosques de diferents mides per a l'acoblament a diferents aixetes. Aconsegueixen un estalvi comprovat entre un 40% i un 60%, depenent de la pressió de la xarxa.

2.2. Ruixadors de dutxa

L'estalvi d'aigua a les dutxes eficients s'aconsegueix a través de diferents mecanismes que es poden trobar combinats entre si en funció del model escollit:

• Reducció del cabal a 10 litres per minut (a 3 bars de pressió). Aquest cabal garanteix un servei adequat i redueix a la meitat els 20 litres que, a aquesta mateixa pressió, ofereixen molts capçals de dutxa tradicionals.
• Mescla d'aire amb aigua de manera que el raig proporciona la mateixa sensació de mullat consumint aproximadament la meitat d'aigua.
• Concentració del raig de sortida, cosa que permet un estalvi considerable sense reduir la quantitat d'aigua útil per unitat de superfície.

2.3. Vàters

2.3.1. Descàrrega per gravetat

El sistema de descàrrega per gravetat neteja el vàter mitjançant la força d'arrossegament que porta l'aigua en caure. Aquesta s'emmagatzema en el tanc posterior situat pràcticament a la mateixa alçada que la tassa. La utilització principal correspon a usos domèstics, on és el sistema més estès. Dins la descàrrega per gravetat, hi ha diferents sistemes que permetin ajustar el volum de la descàrrega al consum que realment necessitam:

• Interrupció de descàrrega: aquests sistemes permeten frenar el procés de buidatge de la cisterna de manera voluntària, i evitar fer una descàrrega total cada vegada que l'accionam. Aquests mecanismes es basen en els tradicionals descarregadors per a cisternes baixes (tirador o polsador) i la novetat consisteix que permeten frenar la sortida d'aigua de la cisterna en el moment que es prem una segona vegada o es baixa el tirador.
• Doble polsador: els mecanismes de doble polsador es basen en la mateixa opció de baixada parcial de l'aigua de la cisterna; això no obstant, eviten la necessitat d'una segona pulsació, per la qual cosa l'atenció i l'esforç exigits a l'usuari són menors i s'obtenen millors resultats d'estalvi d'aigua. Els polsadors estan dividits en dos parts, generalment diferents, per diferenciar clarament les opcions. Cada una descarrega un volum predeterminat d'aigua, i les combinacions més comunes són de 3 i 6 litres per a descàrrega parcial i completa, respectivament.

2.3.2. Descàrrega pressuritzada

Els sistemes de descàrrega pressuritzada s'accionen mitjançant una aixeta de tancament automàtic (mecànic o electrònic) instal·lada sobre una derivació de la xarxa interior d'aigua. Atès que la pressió prové de la xarxa, i no de la columna d'aigua existent a la cisterna, assoleix una potència elevada i s'aconsegueix una rentada molt eficaç. Solen col·locar-se en instal·lacions d'ús públic.

La necessitat de disposar d'elevada pressió a la xarxa per a cada un dels possibles fluxors a instal·lar necessita un estudi rigorós de la pressió i uns grans diàmetres de canonades, vàlvules, etc. Per això, és imprescindible fer un control de fuites, ja que l'elevat cabal que ofereixen algunes aixetes (fins a 90 litres per minut) pot convertir un simple degoteig en una important pèrdua d'aigua. Així mateix, i a causa de l'elevat cabal de sortida, s'ha d'ajustar de manera molt precisa el temps d'obertura dels sistemes de descàrrega.

Per reduir aquests inconvenients s'han d'instal·lar claus unitàries de tall a cada fluxor, que permeten tancar el pas d'aigua de manera senzilla i ràpida en el moment en què es detecta una deficiència:

• Fluxors/temporitzadors: l'accionament d'aquests sistemes de descàrrega es produeix en exercir pressió sobre un mecanisme que permet el pas d'aigua. La instal·lació de fluxors a vàters es concentra principalment en instal·lacions de tipus públic, ja que els ofereix una important sèrie d'avantatges:

- Atès que no s'han d'omplir cisternes, els fluxors estan sempre llestos per a la descàrrega i no hi ha temps d'espera entre usos.

- L'elevada pressió de l'aigua permet fer una descàrrega molt eficaç en poc temps, i aconsegueix una neteja exhaustiva.

- Els fluxors ocupen un espai reduït i tenen poques zones exposades al vandalisme. Igual que en els mecanismes de les cisternes, hi ha marques que ofereixen la possibilitat que els fluxors disposin de doble polsador.

• Electrònics: d'estructura semblant als sistemes de descàrrega temporitzada, presenten la particularitat d'accionar-se mitjançant un sistema electrònic activat per detectors de presència o cèl·lules fotoelèctriques. Els sistemes d'interrupció de la descàrrega solen tenir un temporitzador. Generalment el tancament és gradual per evitar els anomenats colps d'ariet.

2.4. Urinaris

La descàrrega a urinaris no ha de ser excessiva, ja que les mateixes característiques del disseny permeten estalviar aigua. L'elecció d'un sistema de descàrrega correcte permet combinar la màxima higiene amb un estalvi important d'aigua.

2.4.1. Fluxors / temporitzadors

L'accionament d'aquests sistemes de descàrrega es produeix en exercir pressió sobre un mecanisme que permet el pas d'aigua. A diferència dels fluxors dels vàters, aquests sistemes no necessiten una pressió elevada, per la qual cosa es poden adaptar a la xarxa existent a qualsevol edifici.

2.4.2. Electrònics

Aquests sistemes incorporen detectors de presència que permeten fer una descàrrega en el moment que l'usuari es retira de l'urinari. A més, hi ha sistemes que realitzen una petita descàrrega inicial a l'hora de col·locar-se davant.

2.4.3. Urinaris sense aigua

És una tècnica molt poc estesa a Europa. Els urinaris sense aigua s'assemblen als urinaris convencionals però eliminen les canonades de dotació d'aigua per a neteja, així com els fluxors o sensors. Els procediments diaris de neteja són els mateixos que els de l'urinari de fluxòmetre. A la sortida de l'urinari es col·loca un cartutx d'un sol ús amb un producte destinat a evitar pudors i que s'ha de substituir d'acord amb el nombre d'usos (fins a uns 1.500).

2.5. Mecanismes d'estalvi en els processos industrials de neteja

2.5.1. Neteja en sec

Es pot realitzar de forma manual o mecànica, i té com a finalitat prescindir de l'ús d'aigua en els processos de neteja, així com evitar l'abocament de substàncies sòlides.

2.5.2. Neteja a alta pressió

Per augmentar l'eficàcia de la neteja es poden utilitzar sistemes d'alta pressió mitjançant una xarxa interna a l'establiment o màquines individuals de neteja a alta o mitja pressió.

2.5.3. Sistemes de neteja CIP (clean in place: neteja en el lloc)

Un sistema de neteja CIP és un conjunt de dispositius i un mètode de canalització amb vàlvules i instrumentació que permet la recuperació d'aigua, àcids, bases, detergents i desinfectants. S'empra en processos de neteja de camions cisternes, dipòsits i instal·lacions.

 

ANNEX II DISSENY I DIMENSIONAT DE LES INSTAL·LACIONS D'APROFITAMENT D'AIGUA DE PLUJA

El sistema de captació d'aigua de pluja ha de constar d'un conjunt de canalitzacions exteriors (canals) de conducció, un sistema de decantació o filtratge d'impureses i un aljub o dipòsit d'emmagatzematge. Es tenen en compte les consideracions següents:

1. Disseny de la instal·lació

Ha de garantir que no sigui confosa amb la de l'aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. Per això, són necessaris sistemes de doble seguretat per no mesclar aquesta aigua amb la potable o bé la instal·lació d'un sistema d'interrupció del flux.

Tots els baixants es reuneixen en un punt des d'on es condueixen al dipòsit d'emmagatzematge. Per garantir la qualitat de l'aigua emmagatzemada s'ha de disposar d'un sistema de decantació i filtració. La mida de la malla del filtre és com a màxim de 150 micres.

El dipòsit ha de tenir una alimentació independent des de la xarxa municipal sense que en cap moment es puguin ajuntar les aigües de tots dos orígens. Aquesta alimentació no pot entrar en contacte amb el nivell màxim del dipòsit, s'ha de tenir cura de les condicions sanitàries de l'aigua emmagatzemada i el sobreeixidor ha de conduir al sistema d'evacuació d'aigües pluvials.

2. Càlcul de la capacitat del dipòsit de pluvials

a) Habitatges unifamiliars: la capacitat s'estableix en 1 m3 per cada 17 m2 de coberta, amb un mínim de 20 m3. En cas que la mida del solar superi la de les cobertes en més del 10%, s'ha d'augmentar la capacitat en 4 m3 per cada 100 m2 de solar, amb un màxim de 90 m3.

b) Habitatges plurifamiliars: el càlcul s'estableix com el resultat d'un polinomi que integra la precipitació, la superfície de captació, el nombre d'usuaris i, si escau, l'extensió de jardí, amb un mínim de vint-i-cinc metres cúbics (25 m3).

 

ANNEX III PLA DE GESTIÓ SOSTENIBLE DE L'AIGUA PER A GRANS CONSUMIDORS

L'Ordenança municipal sobre l'ús racional de l'aigua, de la xarxa de sanejament i de la xarxa de subministrament estableix a l'article 20 l'obligació de disposar d'un pla de gestió sostenible de l'aigua (PGSA) a tots els establiments industrials, hotelers, comercials, de serveis o a particulars considerats grans consumidors.

Aquest pla ha de ser un document firmat pel promotor o el titular de l'activitat, que contengui la descripció de les zones i instal·lacions amb ús d'aigua, les projeccions d'ús, la identificació d'àrees per a la reducció, reciclatge, reutilització d'aigua o aprofitament d'aigües pluvials i les mesures d'eficiència a aplicar, en què s'especifiquin les metes o objectius i el cronograma d'actuacions previst.

El document té una vigència màxima de quatre (4) anys, transcorreguts els quals se n'ha de presentar un de nou a l'òrgan municipal competent.

Cada dos anys s'ha de fer una auditoria externa per avaluar el grau de compliment del pla de gestió sostenible de l'aigua. S'ha de presentar còpia del resultat de l'auditoria a l'Ajuntament.

El cronograma ha de recollir compromisos concrets del compliment de les actuacions previstes i de la consecució de les metes proposades en els terminis definits. Aquests plans són vinculants per al titular de l'activitat i preveuen com a mínim els aspectes següents:

a) Diagnosi inicial. Consums i dotacions. Consums estimats per a jardineria, consums de piscines, consums d'aigualeig en pantalans (ports) i consums d'habitants.

b) Objectius d'estalvi aigua, d'acord amb el resultat de la diagnosi inicial.

c) Avaluació de les característiques del sòl i potencial modificació per augmentar-ne la capacitat de retenció d'aigua i minimització de pèrdues per evaporació, quant al reg.

d) Limitació de les zones de gespa i de plantació d'espècies amb consums d'aigua elevats a les compatibles amb les condicions hídriques de les Pitiüses.

e) Optimització dels sistemes de reg i substitució, si escau, per altres de més eficients quant al consum d'aigua.

f) Ús de recursos hídrics alternatius, en particular aigua regenerada i aprofitament d'aigües pluvials.

g) Establiment d'un programa eficient de regs, que limiti l'horari d'irrigació durant els mesos de juny a setembre, tots dos inclosos, a les hores amb menys irradiació solar.

h) Programa d'estalvi i eficiència d'ús d'aigua en edificacions i instal·lacions annexes.

Cas específic: camps de golf, polo i instal·lacions esportives de l'article 30

El titular d'un camp de golf, de polo o de les instal·lacions esportives regulades a l'article 30 ha de fer, amb periodicitat anual, una auditoria que permeti avaluar l'estat de les instal·lacions pel que fa a l'ús de l'aigua, l'eficàcia de les mesures previstes en el pla de gestió sostenible de l'aigua, així com els estalvis aconseguits. L'esmentada auditoria s'ha de realitzar per una empresa o entitat especialitzada en aquest camp i presentar-ne el resultat a l'Ajuntament.

​​​​​​​Model de pla de gestió sostenible per a grans consumidors per presentar a l'òrgan ambiental competent:

1.- DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'ACTIVITAT / INSTAL·LACIONS / PROCÉS PRODUCTIU

1. Breu descripció de l'activitat/procés productiu.

2. Característiques de la instal·lació (amb aportació de plànols si es considera necessari):

• arquitectura bioclimàtica de l'edifici, si escau
• superfície edificada
• superfície de zones verdes
• equipaments/instal·lacions que consumeixen aigua (ex.: lavabos, vestuaris, cuines, piscines, fonts, torres de refrigeració, procés industrial, rentada industrial, climatització, rentada de vehicles, sistema contra incendis, etc.)
• equipaments/instal·lacions de depuració d'aigües residuals i/o aprofitament de pluvials disponibles

3. Tipus de recursos hídrics utilitzats i característiques:

• naturalesa (ex.: xarxa de proveïment municipal, captació subterrània), recursos alternatius (aigües grises i pluvials, regenerades, drenatge, etc.)
• marc legal: anàlisi del compliment de la normativa vigent
• marc legal dels consums d'aigua (ex.: contractes de proveïment, concessió / autorització de la Confederació Hidrogràfica, autoritzacions / concessions municipals, etc.)

4. Tipus d'abocaments i característiques:

• naturalesa (ex.: aigües industrials, aigües d'escorrentia, aigües grises, aigües negres, aigües pluvials, etc.)
• marc legal dels abocaments (ex.: autorització d'abocament, identificació industrial)

5. Descripció de les connexions de servei a les xarxes municipals i de les xarxes interiors de proveïment i sanejament. Plànols d'instal·lacions hidràuliques.

2.- GESTIÓ DEL CONTROL DEL CONSUM D'AIGUA

1. Inventari d'equipaments de mesura de consums d'aigua disponibles per a cada tipus d'instal·lació (equipaments i serveis) descrits anteriorment:

• equipaments/instal·lacions: (ex.: sanitaris i lavabos, rentada de vehicles, torres de refrigeració, contra incendis, etc.)
• reg de zones verdes
• fonts / piscines

2. Definició i establiment d'indicadors de consum d'aigua. Per a l'establiment d'aquests indicadors es poden tenir en compte els establits a les normes següents:

• norma UNE-EN ISO 14031. Gestió ambiental. Avaluació de comportament ambiental
• recomanació 10 de juliol del 2003 de la Comissió sobre la Selecció i l'Ús d'Indicadors de Comportament Mediambiental
• normes ISO 24511 i ISO 24512

3. Dades actuals i històriques de consum real d'aigua

4. Programa de control i seguiment de gestió de l'aigua:

• definició de responsabilitats, criteris de control i seguiment, freqüència de mesura dels consums d'aigua, etc.
• inventari i caracterització d'elements de consum: aixetes, cisternes, dutxes, sistemes de refrigeració, sistemes de rentada industrial, etc.
• identificació de consums dels diferents equipaments i serveis
• elaboració de resums globals i parcials, gràfics comparatius, estadístiques, etc.
• plans de manteniment d'instal·lacions/equipaments i compliment
• avaluació del compliment de requisits legals aplicables a instal·lacions o equipaments

3.- PROGRAMES D'ESTALVI I EFICIÈNCIA

Per a l'establiment de cada un dels programes, l'organització ha de dur a terme les fases següents:

• anàlisi de situació actual
• anàlisi de la viabilitat tecnicoambiental i econòmica de les possibles alternatives de millora
• justificació de les accions seleccionades
• programes de millora quadriennals / CRONOGRAMA D'ACTUACIONS:

1.1. definició d'objectiu i metes de millora (definició d'indicadors)

1.2. responsables

1.3. terminis

1.4. recursos assignats (tècnics, humans i econòmics)

1.5. seguiment del programa

3.A- PROGRAMA D'ESTALVI: formació i sensibilització del personal

1. detecció de necessitats

2. definició de plans de formació i sensibilització. Elaboració de codi de bones pràctiques. Adhesió a programes d'acció en l'ús responsable de l'aigua (repte del canal d'Isabel II, Dia Mundial de l'Aigua, etc.)

3. seguiment i avaluació del pla de formació i sensibilització

3.B- PROGRAMA D'EFICIÈNCIA: mesures i mecanismes d'eficiència d'aigua en els diferents usos / instal·lacions tant en l'ús exterior com interior i la seua adequació a l'Ordenança:

3.B.1. En l'ús exterior:

• elecció d'espècies vegetals, superfície total de gespa, criteris de sostenibilitat al reg de zones verdes. Sistema de reg. Detecció i correcció de fuites d'aigua
• paviments porosos. Percentatge d'acabats permeables

3.B.2. En l'ús interior:

a) SANITARIS:

1. instal·lació d'elements de fontaneria eficient per a reducció de consums en aixetes, sanitaris, urinaris, abocadors, escalfadors

2. equipaments no optimitzables. Justificació tècnica

3. cronograma d'actuacions

b) CIRCUITS DE REFRIGERACIÓ, CLIMATITZACIÓ I CALEFACCIÓ:

1. sistemes de recirculació per a la recuperació d'aigua

2. sistemes innovadors per estalviar aigua en els equipaments

3. compliment dels criteris higienicosanitaris per a prevenció de la legionel·losi (analítiques realitzades a les xarxes d'aigua)

3.B.3. Conservació i manteniment d'instal·lacions per a extinció d'incendis

PROGRAMA DE SUBSTITUCIÓ / PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ:

1. descripció dels sistemes de reutilització aplicats: aigües pluvials i el seu emmagatzematge, etc.

2. plànols d'ubicació dels dipòsits, xarxa de distribució interna. Sistemes de depuració emprats

3. reutilització d'aigües depurades i autorització de l'organisme de conca

4. compliments de la legislació vigent. Volum d'aigua aprofitada

5. usos als quals es destina

6. control de qualitat de l'aigua reutilitzada en el punt d'aplicació

7. cronograma d'actuacions

4.- PROGRAMA DE CONTROL D'ABOCAMENTS / REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ

1. Per a l'establiment del programa, l'organització hauria de dur a terme les fases següents:

- anàlisi de situació actual: resultats de caracterització dels abocaments

- anàlisi de la viabilitat tecnicoambiental i econòmica de les possibles alternatives de millora de la qualitat de l'abocament

- justificació de les accions seleccionades

- programa de millora quadriennal / CRONOGRAMA D'ACTUACIONS:

• definició d'objectius i metes de millora (definició d'indicadors)
• responsables
• terminis
• recursos assignats (tècnics, humans i econòmics)
• seguiment del programa

5.- ANNEXOS:

1. plànols de les instal·lacions hidràuliques

2. llicència urbanística

3. llicència d'activitat / funcionament

4. autorització ambiental integrada, si és el cas

5. estudi d'impacte ambiental i declaració ambiental, si és el cas

6. concessió de la Confederació Hidrogràfica de les Illes Balears per a aprofitament d'aigües (subterrània i/o superficial, pluvial), si és el cas

7. autorització de la Confederació Hidrogràfica de les Illes Balears per a reutilització d'aigües depurades, si escau

8. autorització de la Direcció General de l'Aigua i Zones Verdes per a l'aprofitament d'aigües grises i/o pluvials, si és el cas

9. contractes de proveïment d'aigua amb l'Ajuntament o l'empresa gestora i legalització de connexions de servei

10. informe vinculant de sanejament/legalització de les connexions de servei

11. identificació industrial

12. autorització d'abocament, si és el cas

13. analítiques d'abocament

14. analítiques de qualitat d'aigües reutilitzades

15. certificats de gestió ambiental i reglament EMAS (declaració ambiental), si és el cas.

 

ANNEX IV PROGRAMACIÓ DE MESURES PREVISTES EN CADA UN DELS ESCENARIS DE SEQUERA

L'entrada en aquest escenari implica el desenvolupament de mesures preparatòries centrades a garantir l'abastament a mitjà termini i especialment restringides a l'àmbit d'actuació de l'Ajuntament de Santa Eulària. Concretament, aquestes mesures són:

SUBPROGRAMA	MESURES	ORGANISME	DEPARTAMENT	TERMINI
Mesures institucionals	Declaració oficial de la situació de prealerta per sequera per part de l'Ajuntament de Santa Eulària	Ajuntament	Alcaldia	1 mes
	Constitució de la Comissió Municipal de Sequera que faci un seguiment dels indicadors proposats	Ajuntament	Alcaldia	1 mes
	Vigilància de la Policia i altres cossos d'inspecció i seguretat del compliment de les mesures	Ajuntament	Seguretat	1 mes
	Preparació de les actuacions i mesures per a l'eventual entrada en el nivell d'alerta	Ajuntament	Alcaldia	1 mes
Mesures de comunicació	Roda de premsa inicial amb els mitjans de comunicació	Ajuntament	Comunicació	1 mes
	Activació de les campanyes de conscienciació d'estalvi d'aigua en els mitjans de comunicació (ràdio, premsa i televisió)	Ajuntament	Comunicació	2 mesos
	Comunicar la situació de l'estat de prealerta per sequera a les escoles ubicades a les unitats de demanda afectades	Ajuntament	Comunicació	2 mesos
	Comunicar la situació de l'estat de prealerta per sequera als establiments turístics i instal·lacions portuàries	Ajuntament	Comunicació	2 mesos
Mesures operatives	Incrementar el control de la quantitat i qualitat de l'extracció d'aigües subterrànies amb una periodicitat setmanal	Operadora		2 mesos
	Intensificació de les tasques de detecció de fuites sobre la xarxa de distribució i agilitació en les actuacions de reparació	Operadora		2 mesos
	Incrementar la freqüència de la lectura dels comptadors dels abonats en el cas que sigui possible	Operadora		2 mesos
	Reducció dels terminis d'actuació en la reparació de fuites a l'interior d'habitatges	Operadora		2 mesos

SUBPROGRAMA	MESURES	ORGANISME	DEPARTAMENT	TERMINI
Mesures operatives	Reducció de la pressió de la xarxa de distribució en horari nocturn	Operadora		2 mesos
	Reducció voluntària dels equipaments d'elevació particulars dels abonats. El Servei Municipal d'Aigües ha de fer una campanya de publitramesa als abonats per informar-los-en	Operadora		2 mesos
	Tancament de fonts ornamentals i fonts públiques	Operadora		2 mesos
	Evitar el reg entre les 8 h i les 20 h	Operadora		2 mesos
	Evitar omplir les piscines	Operadora		2 mesos
	Tancament de les dutxes de platges	Operadora		2 mesos
	Substitució per aigua regenerada	Operadora		2 mesos
	Permetre únicament la neteja de vehicles amb aigua potable en instal·lacions dotades de sistema de recuperació d'aigua	Ajuntament	Medi Ambient	2 mesos
	Incentivar l'ús responsable a totes les instal·lacions municipals perquè es converteixin en actuacions exemplars d'estalvi	Ajuntament	Medi Ambient	2 mesos
	Increment de la penalització tarifària en cas de consum abusiu	Ajuntament	Medi Ambient	2 mesos
	Bonificació tarifària dels sectors industrials i serveis en cas d'aconseguir estalvis significatius en el consum. El Servei Municipal d'Aigües ha de fer una campanya de publitramesa als abonats per informar-los de la mesura	Ajuntament	Medi Ambient	2 mesos

​​​​​​​L'activació de l'escenari d'alerta significa l'entrada efectiva a la situació de sequera, fet que suposa l'aplicació de mesures restrictives que garanteixin el proveïment a curt termini, ja que es preveu un dèficit de certa importància i és essencial reduir les demandes.

Es mantenen les mesures de l'escenari de prealerta i s'implementen noves mesures de la demanda encaminades a reduir progressivament les extraccions d'aigües subterrànies fins a assolir-ne un 50% i d'aquesta manera revertir la situació d'alerta per sequera hidrològica.

Per això es preveu:

• reducció d'un 10% del consum domèstic
• reducció d'un 30% de grans consumidors els mesos de juny a setembre

SUBPROGRAMA	MESURES	ORGANISME	DEPARTAMENT	TERMINI
Mesures institucionals	Declaració oficial de la situació d'alerta per sequera a la població de Santa Eulària	Ajuntament	Alcaldia	1 mes
	Intensificació de la coordinació de la Comissió Municipal de Sequera	Ajuntament	Alcaldia	1 mes
	Vigilància de la Policia i altres cossos d'inspecció i seguretat del compliment de les mesures	Ajuntament	Seguretat	1 mes
	Preparació de les actuacions i mesures per a l'eventual entrada en el nivell d'emergència	Ajuntament	Alcaldia	1 mes
Mesures de comunicació	Roda de premsa inicial amb els mitjans de comunicació	Ajuntament	Comunicació	1 mes
	Intensificació de campanyes de comunicació d'estalvi d'aigua en els mitjans de comunicació	Ajuntament	Comunicació	2 mesos
	Intensificació de la comunicació de la situació de l'estat d'alerta per sequera a les escoles	Ajuntament	Comunicació	2 mesos
	Intensificació de la comunicació de la situació de l'estat d'alerta per sequera al sector turístic i portuari	Ajuntament	Comunicació	2 mesos
Mesures operatives	Reduir la pressió de la xarxa de distribució	Operadora		1 mes
	Tancament de connexions de servei domiciliàries on no hagi estat possible reparar fuites i/o contactar amb l'abonat	Operadora		1 mes
	Prohibició del reg de zones verdes amb aigua potable entre les 8 h i les 20 h	Ajuntament	Medi ambient	Continu
	Prohibició d'ús d'aigua potable per a usos de neteja d'espais públics i privats	Ajuntament	Medi ambient	Continu
	Prohibició d'ús d'aigua potable per a usos recreatius	Ajuntament	Medi ambient	Continu
	Prohibició de neteja de vehicles	Ajuntament	Medi ambient	Continu
	Tancament de fonts ornamentals i altres elements d'ús estètic de l'aigua	Ajuntament	Medi ambient	Continu
	Es prohibeixen noves plantacions de gespa i/o plantes de temporada, arbusts i arbres	Ajuntament	Medi ambient	Continu

L'escenari d'emergència implica l'activació de restriccions i limitacions extraordinàries necessàries per garantir l'abastament. L'ús d'aigua està sotmès a totes les limitacions i/o mesures previstes a les fases anteriors, amb l'afegit de noves mesures de la demanda. L'objectiu és reduir progressivament les extraccions d'aigües subterrànies fins a assolir-ne un 100% i així revertir la situació d'alerta per sequera hidrològica. Per això es preveu:

• reducció d'un 20% del consum domèstic
• reducció d'un 50% de grans consumidors en els mesos de juny a setembre

​​​​​​​SUBPRO­GRAMA	MESURES	ORGANISME	DEPARTAMENT	TERMINI
Mesures institucionals	Declaració oficial de la situació d'emergència de sequera a la població de Santa Eulària	Ajuntament	Alcaldia	15 dies
	Decret de l'Alcaldia sobre les limitacions i restriccions que implica l'escenari d'emergència	Ajuntament	Alcaldia	15 dies
	Intensificació de la coordinació de la Comissió Municipal de Sequera	Ajuntament	Alcaldia	15 dies
	Vigilància de la Policia i altres cossos d'inspecció i seguretat del compliment de les mesures	Ajuntament	Seguretat	15 dies
Mesures de comunicació	Roda de premsa inicial amb els mitjans de comunicació	Ajuntament	Comunicació	1 dia
	Intensificació de campanyes de comunicació d'estalvi d'aigua en els mitjans de comunicació	Ajuntament	Comunicació	15 dies
	Intensificació de la comunicació de la situació de l'estat d'alerta per sequera a les escoles	Ajuntament	Comunicació	15 dies
	Intensificació de la comunicació de la situació de l'estat d'alerta per sequera al sector turístic i portuari	Ajuntament	Comunicació	15 dies
Mesures operatives	Distribució de l'aigua a clients sensibles amb camions cisterna	Operadora		Continu
	Talls de subministrament temporitzats	Operadora		Continu

 

ANNEX V REQUISITS DE LES CONNEXIONS DE SERVEI

a) La xarxa particular d'evacuació d'aigües residuals es compon de les conduccions que evacuen les aigües residuals a una conducció principal que finalitza en el pou de bloqueig, d'acord amb la definició de l'art. 3 de la present Ordenança.

b) El pou de bloqueig de la finca ha d'estar enclavat a la via pública, i la titularitat i competència de manteniment és a càrrec de l'abonat. Les característiques constructives s'han d'ajustar a les recollides a la normalització d'elements constructius d'aplicació en el terme municipal de Santa Eulària des Riu, i a la normativa reglamentària que es desenvolupi.

c) La profunditat d'aquest pou ha de ser l'adequada perquè permeti el desguàs al col·lector municipal per gravetat, però amb una diferència de cota que impedeixi el reflux cap a l'interior de la finca de les aigües circulants per aquest col·lector.

d) Quan les disposicions especials d'una finca a la planta o plantes de soterranis, aparcaments, buits d'ascensors o qualssevol altres, no permetin derivar les aigües directament a la claveguera o col·lector general per gravetat, la propietat corresponent ha d'elevar les aigües fins al pou principal de la finca, que ha d'estar ubicat en les mateixes condicions establides en el punt b d'aquest article i a una cota de la rasant de la claveguera general receptora suficient per poder garantir un pendent comprès entre el dos per cent (2%) i el quatre per cent (4%), en la conducció. A la memòria i plànols que acompanyin la sol·licitud de llicència es detalla la disposició especial que s'hagi d'adoptar per a l'elevació de les aigües que, en tot cas, ha de tenir dispositiu antiretorn.

e) La conducció constituent de la connexió de servei ha d'estar construïda amb tubs de material normalitzat i homologat per l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Aquests tubs han de tenir un diàmetre nominal de trenta (30) centímetres.

f) Si segons el parer del tècnic encarregat de la direcció facultativa de les obres fos necessari l'ús de diàmetres majors, es fa constar a la memòria explicativa del projecte, es justifiquen les causes que obliguin a aquest augment i l'ús a què s'ha de destinar la construcció, i es requereix acceptació expressa dels serveis tècnics municipals competents.

g) La conducció ha de tenir un pendent uniforme de dos centímetres per metre (2%) com a mínim, i de quatre centímetres per metre (4%) com a màxim.

h) Quant a la direcció, ha de ser rectilínia i no formar angle agut en el sentit aigües avall de la claveguera receptora.

i) Quan la canonada travessi un mur, s'ha de protegir per mitjà d'un arc de descàrrega o per un passamurs resistent, i deixar sempre una folgança o junta adequada que eviti el contacte directe de la semisecció superior del tub amb el mur.

j) La conducció es realitza a cel obert sempre que la rasant en tot el seu recorregut no superi els quatre metres i mig (4,50 m), referida a la rasant viària o del terreny definitiu, i s'ajusta a les seccions constructives de tipus normalitzades per l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Circumstancialment, és preceptiva la construcció d'una galeria visitable, en les condicions indicades en el punt següent, sempre que la densitat de serveis existents, la seua distribució o qualsevol altra circumstància així ho exigís. L'adopció de qualsevol altre sistema constructiu tant per a l'execució de noves connexions de servei de clavegueram com per al condicionament i reparació de les existents, si escau, està subjecta a la prèvia autorització municipal.

k) Quan la rasant del ramal o conducció principal discorri a una profunditat superior a la indicada en el punt anterior, la conducció ha d'anar allotjada en una galeria visitable, de secció uniforme, igualment normalitzada per l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu o, si escau, en una conducció semicircular construïda a la solera de la mateixa galeria.

l) Quan la secció de la claveguera general receptora no sigui visitable, la connexió del ramal o conducció principal s'ha d'efectuar preceptivament en un pou de registre d'aquesta claveguera, sota les condicions de traçat indicades en el punt h del present article.

m) En el cas que la secció del col·lector general receptor sigui visitable, les condicions constructives de la conducció principal s'han d'ajustar a les indicades en el punt k del present article. Circumstancialment, si la profunditat no supera els quatre metres i mig (4,5), es pot construir com s'especifica en el punt j, d'acord amb els criteris dels serveis tècnics municipals.

n) En el punt de desguàs del ramal o conducció principal a la claveguera receptora, s'ha d'establir una diferència d'alçades compresa entre quaranta centímetres (40 cm) i vuitanta centímetres (80 cm), mesurada des de la generatriu interior i inferior de la canonada afluent fins a la corresponent a la semisecció horitzontal de la canonada receptora, o fins a la rasant de l'andana del col·lector receptor, si és el cas.

o) Qualsevol desguàs a la xarxa de clavegueram d'elements situats en els espais públics, com ara fonts públiques, registres i instal·lacions inherents als serveis de distribució de companyies subministradores i explotadores i qualssevol que ho necessitessin, s'han d'ajustar a les condicions constructives establides en aquesta Ordenança.

 

ANNEX VI REGISTRE INDUSTRIAL

Reial decret 559/2010, del 7 de maig, pel qual s'aprova el Reglament del registre integrat industrial.

Per al municipi de Santa Eulària des Riu, han de presentar el corresponent registre els establiments que desenvolupin alguna de les activitats següents i generin abocaments d'aigües industrials:

a) Les activitats dirigides a l'obtenció, la reparació, el manteniment, la transformació o la reutilització de productes industrials, l'envasament i l'embalatge, i l'aprofitament, la recuperació i l'eliminació de residus o subproductes, sigui quina sigui la naturalesa dels recursos o processos tècnics utilitzats i, si fa falta, les instal·lacions que necessitin.

b) Les activitats de generació, distribució i subministrament de l'energia i productes energètics.

c) Les activitats de recerca, aprofitament i benefici dels jaciments minerals i altres recursos geològics, siguin els que siguin l'origen i l'estat físic.

d) Les instal·lacions nuclears i radioactives.

e) Les indústries de fabricació d'armes, explosius i articles de pirotècnia i cartutxeria i les que es declarin d'interès per a la defensa nacional.

f) Les indústries alimentàries, agràries, pecuàries, forestals i pesqueres.

g) Les activitats industrials relacionades amb el transport i les telecomunicacions.

h) Les activitats industrials relatives al medicament i a la sanitat.

i) Les activitats industrials relatives al foment de la cultura.

​​​​​​​GUIA DE TRAMITACIÓ

Guia de tramitació del procediment

Codi	015
Nom	Registre integrat industrial. Establiment i activitats de divisió A
Tipus	Tramitació presencial de tramitació immediata
Objecte	Comunicar les dades dels establiments i les activitats industrials, amb l'objecte d'inscriure'ls en el Registre Industrial. Inclou inici de l'activitat, modificació de l'activitat i cessament de l'activitat.
Abast	Establiments que desenvolupen alguna de les següents activitats: a. Les activitats dirigides a l'obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, l'envasament i embalatge, i l'aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, sigui la que sigui la naturalesa dels recursos o processos tècnics utilitzats i, si escau, les instal·lacions que necessitin. b. Les activitats de generació, distribució i subministrament d'energia i productes energètics. c. Les activitats d'investigació, aprofitament i benefici dels jaciments minerals i altres recursos geològics, siguin els que siguin l'origen i estat físic. d. Les instal·lacions nuclears i radioactives. e. Les indústries de fabricació d'armes, explosius i articles de pirotècnia i cartutxeria, i les que es declarin d'interès per a la defensa nacional. f. Les indústries alimentàries, agràries, pecuàries, forestals i pesqueres. g. Les activitats industrials relacionades amb el transport i les telecomunicacions. h. Les activitats industrials relatives al medicament i a la sanitat. i. Les activitats industrials relatives al foment de la cultura.
Normativa aplicable	Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'indústria Reial decret 559/2010, de 7 de maig, pel qual s'aprova el Reglament del registre integrat industrial
Document de sortida	Justificant d'inscripció en el registre integrat industrial. Divisió A

Observacions

• Presentació i tramitació: la sol·licitud i tota la documentació especificada en aquesta guia s'ha de presentar a qualsevol de les oficines UDIT. Podeu consultar-ne les adreces a http://industria.caib.es
• Persona que recull la documentació: la persona que subscriu la declaració de dades ha d'omplir i firmar l'autorització que figura al peu de la sol·licitud en cas que la documentació la reculli una persona diferent.
• Formularis: els formularis del tràmit estan disponibles a les nostres oficines o per Internet a http://industria.caib.es
• Taxa: podeu consultar les taxes actualitzades per Internet a http://industria.caib.es. El pagament es pot fer a una entitat bancària o a les nostres oficines amb targeta.
• Desistiment de la sol·licitud: en els casos en què no es corregeixin les deficiències que es detectin a la documentació, si n'hi ha, en un termini de 10 dies des de la notificació, o no es justifiqui a la UDIT el pagament de la taxa corresponent, es considera que el titular desisteix de la tramitació.
• Funcionament de les dades: en el tràmit de modificació, les dades existents en els registres són eliminades i substituïdes per les aportades a la declaració. S'han d'indicar les dades completes i no únicament les que són objecte de modificació.

Documentació a presentar

Codi	Documents	Requisits de presentació
02.004	Declaració de dades en el registre integrat industrial. Divisió A	Original firmat

ANNEX VII SOL·LICITUD I AUTORITZACIÓ D'ABOCAMENTS

Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües. Article 101

Reglament municipal de sanejament del municipi de Santa Eulària des Riu. Art. 40, 41 i 42.

I.- SOL·LICITUD D'ABOCAMENT

La tramitació de la sol·licitud d'autorització d'abocament depèn del tipus d'abocament:

a) Abocaments d'ús domèstic: en el cas d'habitatges, l'autorització d'abocament s'entén implícita a la cèdula d'habitabilitat.

b) Abocaments procedents d'usos industrials (no domèstics):

 

i. Aigües residuals assimilables a domèstiques: la tramitació està implícita en el títol habilitant d'inici i exercici d'activitat i es considera similar als abocaments domèstics. Per als abocaments de neteja de piscines, s'aplica el que disposa l'article 15 d'aquest Reglament.

ii. Aigües residuals industrials pròpiament dites: han de sol·licitar-la totes les indústries que produeixin aigües residuals industrials segons definició de l'article 3 de la present Ordenança, i, almenys, les indicades a l'annex VI.

 

c) Cada permís d'abocament s'assigna als fins i als usos per als quals s'hagi concedit, i queda prohibit donar-li àmbit d'aplicació o dedicar-lo a altres fins diferents dels que s'hagin contractat, per als quals, en tot cas, és obligatori sol·licitar un nou abocament.

II.- TRAMITACIÓ DE L'AUTORITZACIÓ D'ABOCAMENT

Les activitats que pel seu estat descrit a l'article anterior hagin de sol·licitar l'autorització d'alta, han d'aportar almenys la informació que es detalla a continuació:

1. Sol·licitud d'obtenció de l'autorització d'alta per part del titular de l'activitat.

2. Documentació per lliurar, juntament amb la sol·licitud:

 

a) Plànols i/o projectes de la xarxa interior a escala 1:100 o menor, sempre que s'apreciïn adequadament les instal·lacions i el punt de descàrrega.

b) Plànol de localització de l'establiment on es generi l'abocament a escala 1:2000 o 1:5000.

c) Acreditar representació legal.

d) Justificant de la sol·licitud de llicència municipal d'activitat o prova de la concessió d'aquesta llicència o còpia de la declaració responsable d'inici i exercici d'activitat presentada al Registre General d'entrada de l'Ajuntament.

e) Còpia del contracte amb un gestor autoritzat per a la retirada de residus perillosos i altres que no estiguin permesos per evacuar-se a la xarxa municipal.

f) Referència cadastral.

g) Qualsevol altre document que en un moment donat l'Ajuntament pugui considerar necessari o oportú.

Rebuda la sol·licitud, els serveis tècnics municipals o el prestador del servei comproven si la documentació presentada compleix els requisits establits a la normativa, legal o reglamentària, d'aplicació; en cas contrari, l'interessat està obligat a modificar o omplir la documentació en el termini de deu dies hàbils. Si no ho fa dins el termini, s'entén que desisteix de la sol·licitud.

Transcorregut el termini d'esmena, en el termini de 30 dies els serveis tècnics municipals o el prestador de serveis emeten informe. Si l'informe conclou en la improcedència de l'abocament, l'Ajuntament denega l'autorització i dicta resolució motivada, amb audiència prèvia a l'interessat, o, si escau, exigeix que introdueixi les correccions oportunes en el termini de 30 dies. Transcorregut aquest termini sense que l'interessat hagi introduït les correccions pertinents, l'Ajuntament denega l'autorització.

L'Ajuntament o el prestador de serveis emeten resolució expressa sobre les sol·licituds d'autorització d'alta en un termini màxim de tres mesos, comptats des de la presentació de la sol·licitud amb tota la documentació preceptiva per a l'inici de la tramitació.

Transcorregut el termini màxim de resolució sense que l'Ajuntament hagi dictat una resolució expressa, s'entén desestimada la sol·licitud per silenci administratiu.

III.- EXEMPCIÓ DE L'AUTORITZACIÓ D'APROVACIÓ DE LA GESTIÓ

Estan exempts d'obtenir autorització d'alta les activitats que compleixin tots els requisits següents:

1. Comptar amb servei de clavegueram.

2. Estar proveït de subministrament municipal d'aigua potable.

3. No consumir-ne més de 2 m³ al dia.

4. No generar aigües residuals diferents de les assimilables a domèstiques.

5. No dur a terme cap procés que requereixi un tractament previ mínim de conformitat amb l'annex III del present Reglament.

6. En el cas d'activitats amb proveïment d'aigua a través de pous o fonts pròpies, és obligatori sol·licitar l'autorització d'abocament.

 

ANNEX VIII SUBSTÀNCIES, MATERIALS I PRODUCTES L'ABOCAMENT DELS QUALS A LA XARXA DE SANEJAMENT ESTÀ PROHIBIT

Resolució de la directora general de Recursos Hídrics per la qual es disposa la publicació de les determinacions del contingut normatiu del Pla hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial decret 49/2023, de 24 de gener.

A continuació s'assenyala, de manera no exhaustiva, una classificació dels abocaments prohibits:

1) Aigües procedents de buidatges o afloraments del nivell freàtic.

2) Substàncies explosives. S'entenen com a tals els sòlids, líquids, gasos o vapors, que per raó de la seua naturalesa o quantitat siguin o puguin ser suficients, per ells mateixos o en presència d'altres substàncies, de provocar ignició o explosions. En cap moment els mesuraments successius efectuats amb un explosímetre en el punt de descàrrega de l'abocament a la xarxa de sanejament no han d'indicar valors superiors a un 5% del límit inferior d'explosivitat, així com una mesura realitzada de forma aïllada no ha de superar en un 10% l'esmentat límit.

Es prohibeixen expressament:

i) els gasos procedents de motors d'explosió

ii) gasolina, nafta, petroli i productes intermedis de destil·lació, querosè, xilè, èters, aldehids, alcohols, cetones, peròxids, clorats, perclorats, bromurs, carburs, hidrurs, nitrurs, sulfurs, etc.

iii) dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, combustible i/o inflamable i olis volàtils.

iv) salmorra derivada dels processos de dessalatge o descalcificació

 

3) Residus sòlids o viscosos. S'entenen com a tals els residus que provoquin o puguin provocar obstruccions o sediments en el flux del sistema integral de sanejament o que puguin interferir en el transport de les aigües residuals i obstaculitzin així els treballs de conservació, manteniment i neteja de les xarxes de sanejament o constitueixin pertorbacions en el funcionament adequat dels processos i operacions de les EDAR.

4) Aquestes substàncies prohibides, en qualsevol de les seues dimensions, inclouen: greixos, budells, teixits animals, fems, ossos, pèls, pells, carnassa, entranyes, sang, plomes, cendres, escòries, arenes, calç, morters, residus de formigons i abeurada de ciment o aglomerants hidràulics, fragments de pedres, marbre, metalls, vidre, palla, burballa, retalls de gespa, pedaços, grans, llúpol, deixalles de paper, fustes, plàstic, bastonets de les orelles, tovalloletes higièniques, així com residus i productes enquitranats procedents d'operacions de refinació i destil·lació, residus asfàltics i de processos de combustions, olis lubricants i similars, minerals o sintètics, inclosos aigua-oli, emulsions, agents escumants i en general tots els sòlids de qualsevol procedència amb mida superior a 1,5 cm en qualsevol de les tres dimensions. En aquest sentit, es prohibeix la instal·lació de trituradores domèstiques o industrials per evitar la incorporació d'aquests residus a la xarxa de sanejament.

També es prohibeix l'abocament de líquids que, complint la limitació de temperatura, poguessin adquirir consistència pastosa o sòlida a l'interior de la xarxa de sanejament.

També es prohibeix l'abocament de líquids que contenguin productes susceptibles de precipitar o dipositar a la xarxa de sanejament o de reaccionar amb les aigües d'aquesta, i produeixin substàncies compreses a qualsevol apartat d'aquest annex.

5) Matèries acolorides i/o colorants. S'entenen com a tals els sòlids, líquids o gasos, com ara: tintes, vernissos, laques, pintures, pigments, i altres productes afins, que, incorporats a les aigües residuals, les acoloreixen de manera que no es poden eliminar amb cap dels processos de tractament usuals que es fan servir a les depuradores d'aigües residuals.

Se'n pot admetre l'evacuació si se'n demostra la desaparició en el tractament convencional de les EDAR o se'n justifica degudament la degradabilitat.

6) Substàncies corrosives. S'entenen com a tals els sòlids, líquids, gasos o vapors que provoquin corrosions al llarg del sistema integral de sanejament, tant en equipaments com en instal·lacions, capaços de reduir-ne considerablement la vida útil o produir avaries. S'inclouen els següents: àcid clorhídric, nítric, sulfúric, carbònic, fòrmic, acètic, làctic i butíric, lleixius de sosa o potassa, hidròxid amònic, carbonat sòdic, aigües de molt baixa salinitat i gasos com el sulfur d'hidrogen, clor, fluorur d'hidrogen, diòxid de carboni, diòxid de sofre, i totes les substàncies que, reaccionant amb l'aigua, formin solucions corrosives, com els sulfats i clorurs.

7) Substàncies radioactives. Substàncies radioactives o isòtops, en qualsevol de les seues formes, de vida mitjana o curta i/o concentració tal que puguin provocar danys i/o perill al personal i instal·lacions de sanejament.

8) Substàncies nocives. Qualsevol sòlid, líquid o gas, ja sigui pur o mesclat amb altres residus, que per la seua naturalesa i/o quantitat pugui ocasionar qualsevol molèstia o perill per a la població o per al personal encarregat de la neteja i conservació de la xarxa de sanejament o EDAR.

9) Residus que produeixin gasos nocius. S'entenen com a tals els residus que produeixin gasos nocius a l'atmosfera de la xarxa de sanejament i/o emissaris en concentracions superiors als límits següents:

 

	cc/m3 d'aire
monòxid de carboni (CO)	100
amoníac (NH3)	100
clor (Cl2)	1
brom (Br2)	1
sulfhídric (SH2)	20
cianhídric (CNH)	10
diòxid de sofre (SO2)	10
diòxid de carboni (CO2)	5.000

10) Residus tòxics i perillosos. S'entenen com a tals els sòlids, líquids o gasos, industrials o comercials, que per les característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i/o control periòdic dels potencials efectes nocius i, en especial, els grups de compostos següents:

i) Productes fitosanitaris organoclorats, organofosforats i altres (carbamats, tiocarbamats, triazines…)

ii) Hidrocarburs alifàtics halogenats, inclosos els halometans

iii) Hidrocarburs aromàtics halogenats (clorobenzè…)

iv) Compostos orgànics volàtils (inclosos BTEX, benzè, toluè, etilbenzè i xilè).

 

11) Restes sanitàries i fàrmacs obsolets i caducats que, tot i no haver estat citats de forma expressa anteriorment, puguin produir alteracions greus a les estacions depuradores, fins i tot en petites concentracions, com és el cas dels antibiòtics.

12) Altres abocaments. Els abocaments que no satisfacin els límits establerts a la legislació aplicable.