BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple del Consell Insular d'Eivissa en sessió ordinària de dia 31 de maig de 2024, ha aprovat la proposta del tenor següent:

PROPOSTA QUE FORMULA LA CONSELLERA EXECUTIVA DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL, FAMÍLIA I IGUALTAT AL PLE DEL CONSELL INSULAR EN RELACIÓ A LA DECLARACIÓ D'INTERÈS INSULAR DE LES OBRES DEL PROJECTE D'EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE L'EDIFICI PLURIFAMILIAR D'HABITATGES, ESCALES NÚM. 1 I  NÚM. 2 AL CARRER DE CAN TORRENT S/N DEL TERME MUNICIPAL D'EIVISSA, PROPIETAT DEL CONSELL INSULAR D'EIVISSA

1. L'article 4 de la Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears (BOIB núm. 94, de 22-06-2010), disposa que són inversions d'interès autonòmic les declarades com a tals pel Govern de les Illes Balears per la seva especial rellevància per al desenvolupament econòmic i social en el seu àmbit territorial.

L'article 5 d'aquella llei estableix que la declaració d'una inversió d'interès autonòmic és adoptada pel Consell de Govern a proposta de qualsevol conseller en l'àmbit de la seva respectiva competència. Aquesta declaració es pot acordar en qualsevol moment de la tramitació administrativa, però només tendrà efecte a partir de la data en què es declari l'interès autonòmic de la inversió; establint-se que les inversions d'interès autonòmic han de tenir en els seus diferents tràmits administratius un impuls preferent i ràpid, davant qualsevol administració de les Illes Balears.

I la seva disposició addicional quarta (Inversions d'interès insular) disposa que els consells insulars podran acordar, mitjançant acord del Consell Executiu adoptat a proposta del titular del departament respectiu, la declaració d'inversió d'interès insular que comportarà, a cada àmbit territorial, els mateixos efectes prevists per a les inversions d'interès autonòmic en el capítol II del títol I d'aquesta llei.

2. Per la seua banda, el Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora o ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears, té per objecte impulsar la millora i/o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris i socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears; establir mesures d'agilitació i simplificació dels procediments administratius relatius a l'execució d'obres i inversions públiques per a dotacions d'aquests equipaments públics; i regular els efectes de la declaració d'inversions d'interès autonòmic de les Illes Balears, amb la finalitat d'atendre la demanda creixent de serveis i prestacions en aquests àmbits.

El seu article 7 estableix que un equipament públic d'ús educatiu, de recerca, sanitari o social es considera com una inversió d'interès autonòmic quan així ho declari expressament el Consell de Govern de les Illes Balears, en compliment de l'article 5 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, i en les condicions que el Consell de Govern determini per executar-lo. Per a la declaració d'un equipament públic d'ús educatiu, de recerca, sanitari o social com una inversió d'interès autonòmic, el Consell de Govern de les Illes Balears ha d'identificar els terrenys on s'ubica o s'ha d'ubicar l'equipament públic, indicar l'administració a la qual correspon la titularitat, determinar l'ús concret que s'ha de donar a l'equipament i assenyalar el sistema general d'equipament al sòl al qual s'adscriu o, si és el cas, informar de la classificació i la qualificació urbanística de l'equipament si aquest ja existeix.

3. Així mateix, l'article 149.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears ­-LUIB- (BOIB, ext. núm. 160, de 29-12-2017), estableix que els actes especificats en els articles 146 i 148 d'aquesta llei, que siguin promoguts per òrgans de les administracions públiques o les seves entitats instrumentals de dret públic estan igualment subjectes a llicència o comunicació prèvia, amb les excepcions previstes expressament per la legislació sectorial o per altres normes amb rang de llei.

No obstant l'anterior, l'apartat 2 d'aquell article 149 LUIB disposava, com excepció:

“Això no obstant, no estaran sotmeses a la intervenció municipal preventiva:

a) Les obres públiques de construcció, modificació i ampliació d'equipaments, infraestructures o instal·lacions que hagin estat declarades d'interès general, autonòmic o insular per llei, o per acord del Consell de Govern o del Ple del consell insular respectiu, d'acord amb les competències respectives; o bé que siguin previstes expressament amb caràcter de necessàries, en un pla especial, pla territorial insular o pla director sectorial aprovats definitivament.

b) Les obres de manteniment dels equipaments, les instal·lacions o les infraestructures fetes d'acord amb el que preveu el punt anterior, durant la seva vida útil.

c) Les que tenguin la consideració d'obres d'emergència segons la legislació específica.

4. Vist que el Consell Insular d'Eivissa ha de prestar diversos serveis de caràcter residencial, i davant de la creixent demanda i necessitat de prestar aquest tipus de serveis, es va considerar necessari i urgent adequar uns habitatges disponibles a un estat òptim d'utilització per poder prestar serveis socials.

Efectivament, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, segons la redacció donada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, que va reformar el dit estatut, estableix en l'art. 12 els principis rectors de l'activitat pública, i disposa que les institucions pròpies de la comunitat autònoma han de promoure, entre d'altres, la cohesió social i el dret a la salut, l'educació i la protecció social. Així mateix, en el seu article 16.4 preveu que les administracions públiques, en el marc de les seves competències respectives, han de promoure les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans de les Illes Balears i dels grups i col·lectius en què s'integren siguin objecte d'una aplicació real i efectiva.

Com assenyala la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, a la seua Exposició de motius, en les societats democràtiques, la política social té per objecte reduir les desigualtats i millorar les condicions de vida del conjunt de la població amb la finalitat de facilitar l'exercici dels drets de la ciutadania i de fomentar la cohesió i el progrés social.

L'article 6, determina com destinatàries dels serveis socials, amb caràcter prioritari, les persones que estiguin en alguna o algunes de les situacions següents: Dificultats d'integració social vinculades a condicions laborals precàries, desocupació i pobresa; necessitat social, com la relacionada amb la manca d'habitatge o amb la desestructuració familiar; vulnerabilitat, risc o desemparament per a la gent gran, els infants i les persones adolescents; vulnerabilitat, exclusió i aïllament socials; urgències socials, i emergències socials per catàstrofe, entre d'altres.

Així, el Consell Insular d'Eivissa té atribuïdes competències en matèria de serveis socials en virtut de la Llei 12/1993, de 20 de desembre, d'atribució de competències en matèria de serveis socials i assistència social, i la Llei 14/2001, de 29 d'octubre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials i seguretat social.

Així mateix, també té atribuïdes competències en matèria de protecció de menors mitjançant la Llei 8/1997, de 18 de desembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de tutela, acolliment i adopció de menors.

I també competències en matèria de polítiques de gènere i dona, pel Decret 46/2018, de 21 de desembre, de traspàs als consells insulars de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies dels consells insulars en matèria de gènere i dona que exercia l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. I en matèria LGTBI en virtut del Decret 47/2018, de 21 de desembre, de traspàs als consells insulars de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies dels consells insulars que actualment exerceix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En el exercici de totes aquestes competències, es presten diversos serveis de caràcter residencial, tals com el servei d'habitatges supervisats per a persones amb discapacitat, servei d'acolliment a víctimes de violència de gènere, servei d'acolliment residencial per a persones menors d'edat que es troben dins del sistema de protecció, entre d'altres.

Aquests serveis residencials constitueix l'habitatge ordinari de les persones usuàries i  requereixin d'uns equipaments adequats per constituir la seua llar, i han de tenir uns estàndards de qualitat i accessibilitat adequats als objectius i a les persones beneficiàries d'aquest tipus de serveis.

Les persones destinatàries d'aquests serveis residencials son totes aquelles que es troben a l'illa d'Eivissa i compleixin amb els requisits establerts per l'accés a les diferents prestacions socials referides.

D'altra banda, el Consell Insular d'Eivissa, de conformitat amb el previst a l'article 48 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, col·labora amb el Govern de les Illes Balears i amb els municipis en l'aplicació de les polítiques de serveis socials, de conformitat amb els respectives competències, mitjançant els instruments establerts en la legislació general sobre règim jurídic i procediment administratiu, en la legislació sobre consells insulars i en la legislació de règim local, posant a disposició equipaments de caràcter residencial.

En aquest sentit, el Consell és propietari de l'edifici Plurifamiliar d'habitatges, escales núm.1 i núm. 2 al carrer de Can Torrent s/n del terme municipal d'Eivissa, amb un total de 12 habitatges (6 per escala). La parcel·la té la referència cadastral número 4994811CD6049N.

Com que aquest edifici, construït l'any 1978, no reuneix les condicions necessàries per tal de poder prestar en aquell indret els serveis socials descrits anteriorment, es va apreciar necessària la seua  reforma i rehabilitació integral en ordre a poder complir aquella finalitat pública.

Així, el Consell Insular ja disposa d'un projecte anomenat Proyecto básico y ejecución de Rehabilitación de edificio plurifamiliar de viviendas redactat pel Sr. David Calvo Cubero, Arquitecte col·legiat al Col·legi Oficial d'arquitectes de les Illes Balears núm. 327.409, amb el visat núm.  13/00629/24 - 17/04/2024 i un preu d'execució sense IVA de 2.355.704,33€ (dos milions tres-cents cinquanta-cinc mil set-cents quatre euros amb trenta-tres cèntims) més 494.697,91€ (quatre-cents noranta-quatre mil sis-cents noranta-set euros amb noranta-un cèntims) corresponent al 21% d'IVA i un total de 2.850.402,24€ (dos milions vuit-cents cinquanta mil quatre-cents dos euros amb vint-i-quatre cèntims) pressupost amb IVA.

El projecte de rehabilitació, sense ampliar el còmput d'edificabilitat existent del projecte original de l'edifici, consisteix en la millora i reforma del mateix, tot intervenint per una banda exteriorment en façana, coberta i porxo, i d'altra banda a intervenir interiorment a l'edifici als espais comuns i interiors a les 12 vivendes lligades als nuclis d'escales.

Estam davant una millora i reforma de l'esmentat edifici en ordre a poder destinar-lo a les finalitats socials abans esmentades.

5. Idò bé, atesa l'entrada en vigor el dia 29 de maig de 2024 del Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears (BOIB número 71, de 28-05-2024). Aquest Decret llei, entre d'altres normatives, ha modificat la LUIB.

Efectivament, l'article 54, apartat 13 d'aquest Decret llei 3/2024, disposa:

“Article 54

Modificacions de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears

.../...

“13. Les lletres a) i b) de l'apartat 2 de l'article 149 de la Llei 12/2017 esmentada queden modificades de la manera següent:

a) Les obres públiques de construcció i ampliació d'equipaments, infraestructures o instal·lacions que hagin estat declarades d'interès general, autonòmic o insular per llei, o per acord del Consell de Govern o del ple del consell insular corresponent, d'acord amb les competències respectives, o bé que estiguin previstes expressament, amb caràcter de necessàries, en un pla especial, un pla territorial insular o un pla director sectorial aprovats definitivament.

b) Les obres de millora, manteniment i reforma dels equipaments, les infraestructures o les instal·lacions fetes d'acord amb el que preveu la lletra anterior, durant la seva vida útil, que siguin complementàries i necessàries perquè funcionin adequadament.”

6. Així mateix, cal esmentar que l'article 23, apartat 8 d'aquest Decret llei 3/2024, ha modificat el Decret llei 1/2018:

“Article 23

Modificacions del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora o ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears

.../...

 “8. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional segona, al Decret llei 1/2018 esmentat, amb la redacció següent:

Disposició addicional segona

Millora o ampliació d'equipaments dels consells insulars

1. Les disposicions d'aquest Decret llei són aplicables als equipaments públics d'usos educatius, de recerca, sanitaris, socials i altres infraestructures que siguin promogudes, finançades o desenvolupades pels consells insulars.

2. A aquest efecte, les referències a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'han d'entendre fetes als consells insulars respectius, i les referències al Consell de Govern s'han d'entendre fetes a l'òrgan competent de cada consell insular.”

Aquesta nova disposició addicional segona implica que les previsions del Decret llei 1/2018, previstes inicialment per a la Comunitat Autònoma, també ho són per als consells insulars.

7. Per tant, una vegada és vigent el Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears, que ha modificat la redacció de l'apartat b) l'article 149.2 LUIB (tot ampliant a millora i reforma), s'estima adient que el plenari del Consell Insular d'Eivissa en declari l'interès insular de les obres contingudes al projecte d'execució de rehabilitació de l'edifici abans esmentat.

Declarat l'interès insular pel Ple del Consell, l'apartat 4 de l'article 149 LUIB, estableix que en la tramitació del projecte, és preceptiva l'audiència a l'Ajuntament afectat per un termini d'un mes, i aquest s'ha de pronunciar sobre la conformitat o la disconformitat del projecte amb el planejament urbanístic vigent. Una vegada transcorregut el termini d'un mes, l'òrgan competent per autoritzar-lo o aprovar-lo podrà continuar-ne la tramitació.

8. Atès el que disposa l'apartat 2 de l'article 149 de la LUIB, en relació amb l'article 65.1 de l'Estatut d'Autonomia, article 17.1.cc) de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars i article 58.2 del Reglament Orgànic del Consell Insular –ROCI- (BOIB núm. 136, de 18-09-2010, correcció en BOIB núm. 148, de 14-10-2010, modificació en BOIB núm. 48, de 16-04-2016) pel que fa a la competència del Ple del Consell per a l'adopció del present acord.

Per tot l'anterior, i en virtut de les atribucions que em venen conferides a la lletra d de l'article 72 del ROCI, es proposa al Ple del Consell Insular d'Eivissa l'adopció del següent

ACORD

Primer. De conformitat amb allò establert a l'article 149.2 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, declarar inversió d'interès insular les obres que es contenen al projecte d'execució de rehabilitació de l'Edifici Plurifamiliar d'Habitatges, escales núm. 1 i núm.2 al carrer de Can Torrent s/n del terme municipal d'Eivissa, propietat del Consell Insular d'Eivissa.

Segon. Notificar aquest Acord a l'Ajuntament d'Eivissa.

Tercer. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Eivissa, 4 de juny de 2024

El cap de servei de Serveis Tènics Francisco Funes Alcaraz