BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Aprovat per la Junta de Govern del Consell Insular de Formentera, en sessió de caràcter ordinari, de 3 de maig de 2024, de la qual es transcriu, entre d'altres,el següent acord:

(...)

PROPOSTA D'ACORD

Primer.- CONCEDIR una subvenció nominativa a l'Associació de Ramaders de Formentera amb CIF G07605124 per un import de 37.000 € segons el previst als Pressupostos Generals per al 2024 i el Pla Estratègic de Subvencions per 2024-2025 del Consell Insular de Formentera.

Segon.- APROVAR el Conveni de col·laboració entre l'Associació de Ramaders de Formentera i el Consell Insular de Formentera que figura a l'annex, per donar suport al sector ramader de l'illa en matèria de sanitat animal i millora dels sistemes productius, on es detalla com es durà a terme la gestió de la subvenció.

Tercer.- AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa amb càrrec a la partida pressupostària 2024/1/410/48000/01 a favor del beneficiari Associació de Ramaders de Formentera per l'import concedit.

Quart.-RECONÈIXER L'OBLIGACIÓ, ORDENAR EL PAGAMENT I PAGAR el 50 % de l'import total de la subvenció, és a dir, 18.500 €, en el moment de la signatura del Conveni, en concepte de pagament anticipat. Registrar l'operació com a pendent de justificar fins que el beneficiari no procedeixi a la justificació de la mateixa d'acord amb les normes de concessió i quan aquesta s'hagi realitzat en els termes establerts en el Conveni, pagar la resta del 50%.

Cinquè.- INFORMAR al President del Consell Insular de Formentera respecte de la firma del present Conveni, la signatura del qual és competència seva, en ús de les facultats que li atribueix l'article 21, 1 k) i r) de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars i per Acord adoptat a la sessió del ple extraordinari de 17 de juny de 2023, publicat al BOIB núm. 112, de 12 d'agost de 2023.

Sisè.- GUARDAR original signat i còpia d'aquest acord en el Registre de Convenis que du la secretaria del consell.

Setè-. NOTIFICAR aquest acord a l'Associació de Ramaders de Formentera per al seu coneixement i efectes adients.

Vuitè.- PUBLICAR el conveni en BOIB, en el tauler d'anuncis, en la pàgina web del Consell i a la BDNS.

Formentera, amb la data de la signatura electrònica

                 El president i conseller de Sector Primari i Litoral                                     Intervingut i conforme, l'interventor                                        Lorenzo Córdoba Marí                                                                                Pablo Serra Serra

ANNEX

Conveni de col·laboració entre el Consell Insular de Formentera i l'Associació de Ramaders de Formentera, per donar suport al sector ramader de l'illa en matèria de sanitat animal i millora dels sistemes productius segons l'Annex I.

Formentera, a 06 de maig de 2024

REUNITS

D'una part, l'Honorable Sr. Lorenzo Córdoba Marí, president del CONSELL INSULAR DE FORMENTERA, amb domicili, a efectes de notificacions, a Plaça de la Constitució, 1, 07860 Formentera, qui actua en nom i representació del Consell Insular de Formentera, en ús de les facultats que li atribueix l'article 21, 1, k i r de la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars i està expressament facultat per signar aquest Conveni per Acord adoptat a la sessió del ple extraordinari de 17 de juny de 2023, publicat al BOIB núm. 112, de 12 d'agost de 2023 (d'ara endavant, el CONSELL).

I, d'una altra, el Sr. Juan Antonio Yern Castelló amb DNI núm. 47.260.****, president de l'ASSOCIACIÓ DE RAMADERS DE FORMENTERA amb NIF G07605124 i domicili, a efectes de notificacions, a la Cooperativa del Camp de Formentera, Polígon Industrial Can Teuet (d'ara endavant, l'ARF).

EXPOSEN

1. El Consell Insular de Formentera té, entre altres finalitats, la de donar suport al camp de l'illa de Formentera, i dins d'aquest objectiu s'entén inclòs el recolzament a l'activitat ramadera.

2. L'ARF, creada com a entitat associativa integrada per ramaders amb explotacions ovines, caprines i porcines de l'illa de Formentera, posa en pràctica un Programa Sanitari comú per aconseguir una millora sanitària i productiva de les seves explotacions.

3. Essent l'ARF l'única associació de ramaders a l'illa de Formentera, que es constitueix en Agrupacions de Defensa Sanitària Ramadera de conformitat amb el que s'estableix en el marc del que preveu el Reial decret 842/2011, de 17 de juny (BOE núm. 168, de 14 de juliol de 2011) i el Decret 42/2021, d'11 d'octubre, pel qual es regula el funcionament de les A.D.S. a l'àmbit de les Illes Balears.

4. El present Conveni és l'instrument pel que es materialitza l'atorgament d'una subvenció a l'Associació de Ramaders de Formentera. La subvenció atorgada mitjançant el present conveni serà compatible amb qualsevol altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos assignats per al mateix objecte, procedents de qualsevol Administració o entitat pública o privada, nacionals o internacionals, sempre que la suma de totes elles no superi el cost de l'activitat subvencionada, o impliqui una disminució de l'import del finançament propi exigit, en el seu cas, per a cobrir l'activitat subvencionada, i respecte la normativa comunitària sobre acumulació d'ajudes.

Que de conformitat amb l'exposat, i essent el Conveni una de les vies per instrumentar la col·laboració entre el Consell Insular de Formentera i l'Associació de Ramaders de Formentera pel desenvolupament d'accions dirigides a donar suport al sector ramader de l'illa de Formentera en matèria de sanitat animal i millora dels sistemes productius, ambdues parts es reconeixen capacitat legal per subscriure aquest i acorden la formalització del present Conveni, conforme a les següents:

CLÀUSULES

PRIMERA. Objecte del Conveni

Aquest Conveni té per objecte regular la col·laboració i fixar els termes i les condicions d'aquesta col·laboració, que inclou la concessió d'una subvenció directa, entre el Consell Insular de Formentera, a través de la Conselleria de Sector Primari, per donar suport al sector ramader de l'illa de Formentera en matèria de sanitat animal i millora dels sistemes productius. Amb aquest objectiu, l'ARF es compromet a mantenir el seu ramat en bones condicions sanitàries, duent a terme les actuacions pertinents referents a vacunacions i tractaments antiparasitaris anuals, entre d'altres, seguint el programa sanitari presentat a la Conselleria de Sector Primari del Consell Insular de Formentera.

SEGONA. Àmbit territorial

El present Conveni s'aplica en tot el seu articulat al Terme Municipal de Formentera.

TERCERA. Compromisos de les parts

3.1. Compromisos del Consell

a. El Consell Insular de Formentera finançarà, segons les disponibilitats pressupostàries, les activitats en benefici de la producció i la sanitat animal a l'illa de Formentera, previstes en els programes o plans d'actuacions acordats, tal i com marca la clàusula 2.

Les activitats proposades i aprovades per a l'any 2024 es detallen a l'Annex I d'aquest Conveni, amb un pressupost de 37.000 € (trenta-set mil euros) amb càrrec a la partida 2024.1.410.48000.01, dels vigents pressupostos (BOIB núm.12, de 25/01/2024), i que preveu la subvenció nominativa que s'instrumenta amb aquest conveni.

b. El personal tècnic de l'àrea informarà sobre les activitats realitzades i de les obligacions legals establertes per tal de poder realitzar el pagament anticipat així com la resta de subvenció i la seva justificació.

3.2. Compromisos de l'ARF

1. Oferir el suport al Consell Insular de Formentera en matèria de producció i sanitat animal i en qualsevol altre actuació referent al benestar i identificació dels animals de les explotacions ramaderes integrades dins l'Agrupació de Defensa Sanitària

2.Realitzar les actuacions sanitàries acordades anualment en el Programa Sanitari comú.

3. Justificar la subvenció obtinguda: la justificació del compliment de les activitats en matèria de sanitat i

millora dels sistemes productius per part de l'ARF es farà mitjançant la presentació, sota la responsabilitat del declarant, de la compta justificativa de les despeses, amb data límit 31 de gener de 2023, amb el contingut següent:

a) En vacunacions i tractaments antiparasitaris:

- Còpia del formulari d'actuacions de l'ADS.

- Relació de despeses que se'n deriva de les actuacions.

- Memòria descriptiva de les actuacions realitzades.

b) En altres actuacions veterinàries: Factures o documents que justifiquin les despeses i els costos de les actuacions emmarcades en el present conveni.

c) Factures relacionades amb el subministrament de llavors farratgeres com són la civada, la veça i l'alfals per a l'obtenció d'aliments destinats als animals.

d) Qualsevol altre documentació que es cregui convenient per a la correcta justificació de les actuacions efectuades emmarcades en el present conveni.

4. Continuar la seva labor d'assessorament cap als ramaders que pertanyen a l'associació, en referència a les actuacions que han de portar a terme de forma individual i que són obligatòries. Com són:

- Activitats de desinfecció, desinsectació i desratització de les instal·lacions.

- Desparasitacions externes del ramat oví, caprí i porquí, així com desparasitacions internes dels cans i gats existents a les explotacions.

- Registrar tot medicament subministrat als animals de producció al Llibre de registre de tractamentsmedicamentosos.

- Tot medicament amb prescripció veterinària s'ha d'administrar als animals segons la pauta marcada pels serveis veterinaris de l'ADS.

- Omplir les dades relatives a la informació de la cadena alimentària (ICA) quan es realitza la guia per a l'escorxador.

- Identificació amb cròtals amb el codi de l'explotació, de tots els anyells i cabrits amb destí a l'escorxador. Els cròtals seran subministrats per part de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Caça del Consell Insular de Formentera.

- Realitzar les guies de trasllat d'animals vius entre explotacions ramaderes, tant per l'espècie ovina i caprina, com per la porcina.

- Realitzar la declaració del cens d'animals de les explotacions ramaderes en el període obligatori comprés entre el 1 de gener i el darrer dia de febrer del any en curs.

- Complir la normativa relacionada amb el benestar animal

- Presentar, a partir del dia 1 de juny, memòria d'haver dedicat al programa concertat els fons de l'anterior pagament i sol·licitar el pagament de l'altra 50% de la subvenció.

- Amb data límit 31 de gener del 2025, l'ARF haurà de justificar la destinació de la subvenció mitjançant una relació de factures de l'exercici 2024 i els corresponents justificants de pagament de les mateixes juntament amb una memòria de les actuacions realitzades.

3.3. Compromisos d'ambdós parts

La col·laboració entre les parts es concretarà mitjançant els programes o projectes acordats de forma anual, en els termes que quedin establerts en el present conveni i en altres acords de desenvolupament o instruments.

QUARTA. COMISSIÓ DE SEGUIMENT

4.1. Membres de la Comissió

a. Presidència: President del Consell Insular de Formentera o per la persona en la qual ho delegui.

b. President de l'ARF o per la persona en la qual ho delegui.

c. Un màxim de dos persones nomenades per cada part; totes elles membres amb veu i vot.

La persona que presideixi aquesta comissió podrà designar, a més de la resta de membres, com a secretari, amb veu i sense vot, a un funcionari del Consell.

4.2. Reunions

Es reuniran una vegada a l'any o tantes vegades com siguin necessàries a petició de qualsevol de les parts i ajustarà el seu funcionament, en allò no previst en aquest conveni, al que disposa la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, als seus articles 15 a 18, sobre règim jurídic i funcionament dels òrgans col·legiats.

4.3. Funcions

Les seves funcions seran:

a) avaluar els resultats del conveni i realitzar el seu seguiment;

b) definir i elaborar la proposta anual;

c) Interpretar i resoldre els dubtes i les controvèrsies que es puguin suscitar en l'aplicació i la interpretació de les clàusules d'aquest conveni.

CINQUENA. Pagaments anticipats i garanties

El Consell Insular de Formentera, pagarà la subvenció, en la següent forma i terminis:

- Un 50 % de la subvenció (18.500 €) es pagarà al moment de signar-se el conveni, en concepte de pagament anticipat. Aquest pagament anticipat es condiciona a l'acreditació per part de la beneficiària d'estar el corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, d'acord amb l'art.34 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre General de subvencions.

Tenint en compte el que preveu la llei, en cap cas es podran realitzar pagament anticipats a beneficiaris quan s'hagi sol·licitat la declaració d'un concurs voluntari, hagin estat declarats insolvents en qualsevol procediment, trobar-se declarat en concurs, llevat que en aquest hagi adquirit l'eficàcia un conveni, estar subjectes a intervenció judicial o haver estat inhabilitats conforme a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, sense que hagi conclòs el període d'inhabilitació fixat a la sentència de qualificació del concurs.

- La resta de subvenció (18.500 €) es procedirà a pagar, a partir de l'1 de juliol de 2024, una vegada l'ARF hagi presentant una memòria d'haver dedicat al programa concertat els fons de l'anterior pagament i els SSTT del Consell elaborin informe tècnic que justifiqui l'adequada aplicació dels fons percebuts per l'ARF.

-S'eximeix de la presentació de garanties d'acord amb l'Art.17.3 k) de la mateixa Llei 38/2003, de 17 de novembre General de subvencions.

-En cap cas es podrà realitzar l'abonament de la quantitat justificada en cas en que el beneficiari no es trobi al corrent del compliment de les seves obligacions tributàries i front a la Seguretat Social o sigui deutor per resolució de procedència de reintegrament.

SISENA. Justificació del compliment de la finalitat de la subvenció

1. Els beneficiaris tenen l'obligació de justificar davant de l'òrgan concedent l'aplicació dels fons percebuts i el compliment de la resta de condicions imposades a la finalitat que hagi servit a la concessió de la subvenció.

Així, els beneficiaris, presentarà pel pagament anticipat, una memòria de les activitats realitzades fins el moment imputable a la subvenció que haurà de ser validada per un informe tècnic. Memòria que també serà presentada per a justificar la totalitat de la subvenció, abans del 31 de gener de 2025.

2. Al preveure's compatibilitat amb d'altres subvencions, quan les activitats hagin estat finançades, a més de per aquesta subvenció, amb d'altres fons propis o altres subvencions o recursos, s'ha d'acreditar a la justificació l'import, la procedència i l'aplicació d'aquests fons.

3. La justificació final es documentarà mitjançant compte justificatiu que haurà d'incloure, sota la responsabilitat del declarant, els justificants de despesa o d'altre document amb validesa jurídica que permeti acreditar el compliment de l'objecte de la subvenció pública.

El termini màxim per a presentar-se serà el 31 de gener del 2025.

4. Les despeses s'acreditaran mitjançant factures i la resta de documents de valor probatori equivalent amb validesa al tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, en els termes establerts reglamentàriament

SETENA. Modificació del Conveni

Aquest conveni es podrà modificar de manera expressa i de comú acord entre les parts mitjançant la redacció i signatura d'addendes o annexos a aquest conveni.

VUITENA. Causes d'extinció

Són causes d'extinció del Conveni:

• El mutu acord de les parts que intervenen en el present Conveni;

• La determinació unilateral del Consell, que podrà en qualsevol moment, desistir del present Conveni, sempre

• La existència d'una causa justificada d'interès públic;

• La impossibilitat d'aconseguir l'objectiu o la finalitat prevista en aquest Conveni;

• El incompliment dels compromisos adquirits per les parts en aquest Conveni;

• Per decisió judicial declaratòria de la nul·litat del Conveni;

• Per resolució de reintegrament no resolta;

• Qualsevol de les causes de resolució previstes en el marc normatiu vigent.

NOVENA. Efectes de la resolució dels Convenis

El compliment i la resolució del present Conveni donarà lloc a la liquidació del mateix amb l'objecte de determinar les obligacions i els compromisos de cadascuna de les parts sempre que s'hagi realitzat en els termes i satisfent a ambdues parts, d'acord amb les seves respectives competències. En el moment de resolució del Conveni hauran d'estar liquidats tots els pagaments. No obstant, si concorre alguna de les causes de resolució del conveni i existeixen actuacions en curs d'execució, les parts podran acordar la continuació de les actuacions en curs que considerin oportunes, establint un termini improrrogable per a la seva finalització i transcorregut aquest s'haurà de liquidar el Conveni segons els termes abans esmentats.

DESENA. Jurisdicció i fur

Aquest Conveni constitueix l'instrument a través del qual es canalitza una subvenció pel procediment de concessió directa previst en l'article 22.2.a de la Llei de general subvencions, perquè està prevista nominativament en els pressupostos generals del Consell Insular de Formentera.

El present conveni de col·laboració s'entén com una relació jurídica exempta de l'aplicació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, segons el que disposa al seu article

6.2. No obstant això, l'article 4 de la Llei de contractes del sector públic estableix que seran d'aplicació els principis generals de dita Llei per resoldre els dubtes i llacunes que poguessin presentar-se en el compliment del citat conveni.

Les parts que subscriuen aquest Conveni es comprometen a intentar resoldre en comú les diferències que puguin sorgir en l'aplicació i la interpretació d'aquest Conveni, en el sí de la Comissió de seguiment, creada a l'efecte. Però si això no és possible, les parts acorden sotmetre expressament les qüestions litigioses sorgides sobre la interpretació, la modificació, la resolució i els efectes d'aquest a la jurisdicció contenciosa-administrativa de les Illes Balears, d'acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa- Administrativa.

ONZENA. Publicitat

Aquest Conveni es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Aquest Conveni, així com l'acord de concessió es publicarà a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS) en atenció al previst als arts. 33 i 34 del TRLS i de l'art. 4 del Reial Decret 130/2019, de 8 de març, pel que es regula la Base de Dades Nacional de Subvencions i la publicitat de les subvenciones i demés ajudes públiques.

DOTZENA. Període de Vigència i entrada en vigor

El present conveni entrarà en vigor en el moment de la seva signatura i es mantindrà vigent fins el 31 de desembre de 2024 i no podrà ser renovat fins que s'hagin realitzat les justificacions de les despeses, amb data límit 31 de gener de 2025.

Les parts manifesten la seva conformitat amb el contingut íntegre de les estipulacions d'aquest Conveni i, com prova d'això, el signen i rubriquen en dos exemplars originals i autèntics a un sol efecte, en el lloc i la data que figuren a l'encapçalament, de la qual cosa el Secretari en dona fe.

 

                   El president,                                                Per l'Associació de Ramaders,                                       El secretari,

             Lorenzo Córdoba Marí                                           Juan Antonio Yern Castelló                              Àngel C. Navarro Sánchez

ANNEX I PROGRAMA SANITARI COMÚ DE L'AGRUPACIÓ DE DEFENSA SANITÀRIA OVINA, CAPRINA I PORQUINA DE FORMENTERA

INTRODUCCIÓ

El programa sanitari que es presenta recull les següents línies de treball, que tenen previst acomplir-se sempre que la situació sanitària global no empitjori o canviï i es disposi del pressupost necessari destinat a tal finalitat.

El programa sanitari té com a finalitat millorar l'estatus sanitari de les explotacions, els seus rendiments, el benestar animal i l'assessorament als ramaders en matèria de maneig, reproducció, prevenció de malalties, gestió, comercialització i pràctiques higiènic sanitàries, així com intentar millorar la qualitat dels fetges dels animals que es porten a escorxador per a aconseguir reduir la quantitat de decomisos (qüestió molt important per als ramaders de l'illa).

MARC LEGAL

Normativa reguladora estatal: Reial Decret 842/2011, de 17 de juny, pel qual s'estableix la normativa bàsica de les Agrupacions de Defensa Sanitària Ramadera (A.D.S. a partir d'ara) i es crea i regula el seu Registre Nacional.

Normativa reguladora autonòmica: Decret 42/2021, d'11 d'octubre, pel qual es regula el funcionament de les A.D.S. a l'àmbit de les Illes Balears.

DESCRIPCIÓ DE L'ADS DE RAMAT OVÍ, CAPRÍ I PORQUÍ DE FORMENTERA

L'Associació de Ramaders de Formentera es va inscriure al registre provincial d'associacions el 12 de febrer del 1993, amb els objectius de fomentar, millorar i rendibilitzar la producció dels ramats ovins i caprins de l'illa, així com defendre els interessos dels ramaders.

L'11 d'abril del 2021 es modificaren els estatuts de l'Associació, constituint-se com a A.D.S. multi espècie (ordre del 26 de maig de 1992) d'acord amb l'establert al RD 842/2011 del 17 de juny. Des d'aleshores, s'ha augmentat la sanitat i la productivitat de les explotacions ramaderes i ens encaminem a posar en pràctica l'aplicació d'un programa sanitari comú.

Actualment, la nostra ADS consta d'una veterinària d'explotació, autònoma, que fa les campanyes de vacunació i desparasitació ordinàries (bianuals) i les extraordinàries, lligades a la seva formació, que puguin donar-se, com ho serien les urgències, tots els dies de l'any exceptuant aquells destinats a les vacances.

Com a mitjans tècnics, l'ADS disposa d'una furgoneta amb nevera portàtil, una oficina amb magatzem i nevera per tenir els medicaments i vacunes adequadament conservats, un microscopi, un telèfon mòbil a disposició dels ramaders 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, i un ordinador compartit a l'anomenada oficina. Aquesta està ubicada físicament a Formentera, al Polígon Industrial Can Bonet, Cooperativa del camp, 07860, Illes Balears.

Avui en dia l'ADS de de Formentera es composa de 100 explotacions inscrites de les quals 96 tenen animals, amb un total de 717 ovins adults reproductors, 286 caprins adults reproductors, 282 animals entre animals de recria i animals d'engreix (189 anyells i 93 cabrits), així com 26 porquins reproductors.

PROGRAMA SANITARI COMÚ

Atès que des que l'ADS va iniciar la seva activitat s'han pogut observar les principals patologies presents a l'illa i que les patologies dels petits remugants són similars, tenint en compte la normativa esmentada a la introducció i el Reglament (CE) 429/2016 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, relatiu a les malalties transmissibles dels animals, en el seu annex II.

S'estableix el següent Programa Sanitari per a les espècies ovina i caprina conjuntament amb l'objectiu de realitzar una actuació integral de sanitat animal dels ramats de remugants de l'illa. És amb aquesta finalitat que es realitzaran mínim dues visites a l'any a cada explotació.

En aquestes dues visites s'assessorarà als ramaders segons les condicions i aptituds que s'observin, per tal de millorar la higiene i el benestar dels animals.

A més s'aplicaran les següents actuacions sanitàries:

1. Programa de vigilància i control de les enterotoxèmies .

1.1. Vacuna per a enterotoxèmia.- Es realitzarà dos cops a l'any, preferiblement al principi de la primavera i de la tardor, fent-lo coincidir amb l'època de la paridora. Es vacunaran tots els animals adults de les espècies ovina i caprina presents a l'explotació al moment de la visita, així com es recomanarà la vacunació del baciu de més de dos mesos d'edat.

1.2. Vacuna per a tètanus.- Aquesta es realitza conjuntament amb l'anterior. Es vacunarà amb Toxipra Plus®, vacuna inactivada de carboncle simptomàtic, enterotoxèmia (basquilla), hepatitis necròtica i tètanus, dels Laboratoris Hipra.

Durant la vacunació s'utilitzen llapis marcadors per distingir els animals ja tractats dels que no. A l'any es gasten aproximadament 4 llapis marcadors en les 96 explotacions que consten com a associades i que encara tenen animals.

2. Altres vacunes.

Segons les necessitats de la campanya ramadera i l'aparició de diferents patologies, es podrien implementar altres vacunes dins el programa sanitari, així com adaptar la vacunació bianual als retards de les èpoques de paridora (cosa que es ve observant els dos darrers anys, associat en certa manera als canvis climàtics i la disponibilitat d'aliments).

Referent a l'anterior, podríem parlar de la detecció de Febre Q en diferents explotacions, a l'espera de confirmació per PCR, on s'hauria de procedir a la vacunació un cop confirmats els focus.

Així mateix, atès a la situació epidèmica de llengua blava declarada al 2021 a les Illes Balears, s'està procedint a la vacunació de tota la campanya ramadera susceptible de veure's afectada (espècie ovina, majors de 2 mesos d'edat) un cop a l'any, coincidint amb el mesos de juliol/agost, amb la vacuna Syvazul® de Laboratoris Syva (virus de llengua blava inactivat) i que està subvencionada i subministrada per l'IRFAP.

3. Desparasitació interna i externa.

La desparasitació interna es realitzarà dos cops a l'any, amb Closantel / Albendazol en proporció 2:1.

El programa de desparasitació externa es durà a terme mitjançant un producte d'aplicació tòpica, oral o injectable enfront ectoparàsits (puces i paparres), insectes (mosques i mosquits) i Oestrus spp.

Per la desparasitació externa s'utilitzaran els antiparasitaris Ivermectina o Cipermetrina, segons les necessitats del ramat però mínim un cop a l'any. Tant la Ivermectina com el Closantel (que ja s'administra en la desparasitació interna) oral, serien efectius vers a Oestrus spp. Es posarà a disposició del ramader l'anomenat producte i se l'instruirà en el seu ús correcte (tant en quant a aplicació i maneig segur per a animals i persones com en temps d'espera).

4. Programa de bioseguretat.

Amb actuacions de formació i assessorament sobre temes relacionats amb la bioseguretat a les granges, models de registres, així com instruccions de neteja i desinfecció de les instal·lacions i estris quan es detectin malalties als animals i també enfocar una bona neteja i desinfecció de manera quotidiana, així com a explicar la importància d'usar roba específica durant la interacció amb el ramat per part del ramader.

Assessorar amb neteja-desinfecció-desinsectació “tot dins / tot fora” en aquest ordre:

- Neteja i eliminació de fems i brutor grossera, ajudats per detergent i aigua calenta

- Correcta desinfecció amb desinfectants tipus lleixiu o amonis quaternaris, respectant temps d'espera si n'és el cas. Es recomanarà que llegeixin bé l'etiquetat dels productes per a la dosificar correctament i no infringir els períodes d'espera recomanats.

Aquests passos són molt importants per a disposar d'una explotació amb la sanitat adequada, ja que sense una bona higiene dels corrals totes les actuacions que es puguin efectuar després en forma de medicina preventiva no seran igual d'eficients. Amb la neteja i desinfecció aconseguim reduir les possibles càrregues bacteriana i viral, disminuint de forma directament proporcional la possibilitat d'infecció dels animals.

També es realitzarà un tractament insecticida a tot el corral.

5. Sanejament i extracció de troncs encefàlics

Es prendran mostres de sang a tots els ramats ovins i caprins que hagin sigut seleccionats per l'IRFAP, per analítica de Brucel·losi. Les mostres seran enviades a l'IRFAP de Mallorca.

A més, es procedirà a l'extracció de troncs encefàlics d'oví i/o caprí majors d'un any d'edat per a la identificació de Scrapie.

Relatiu a aquesta feina, el nombre de mostres i la selecció d'explotacions ens serà comunicat per l'IRFAP.

6. Identificació dels animals.

Realització de les tasques d'identificació electrònica d'oví i caprí segons les directius tècniques del SEMILLA (Servei de Millora Agrària) amb el material subministrat per la citada entitat (bolus ruminals i cròtals), al mateix temps que es realitzin les actuacions sanitàries s'efectuarà el control i la identificació dels animals majors de 6 mesos que hagin de restar a l'explotació com a reproductors o que hagin de ser traslladats a una altra explotació.

Si hi hagués animals que haguessin perdut la identificació (ja sigui de cròtals o de bolus ruminals) es facilitaria al ramader la comanda de duplicats.

També es revisaran i complimentaran els llibres d'explotació, llibres de registre de tractaments medicamentosos i les cartilles ramaderes i s'informarà als ramaders de la importància, obligacions i responsabilitats en relació a les campanyes de sanejament esmentades i al sistema d'identificació dels animals.

En el cas dels porquins, s'estableixen els següents punts al Programa Sanitari amb l'objectiu de realitzar una actuació integral de sanitat animal de l'illa. És amb aquesta finalitat que es realitzaran mínim dues visites a l'any a cada explotació.

En aquestes dues visites s'assessorarà als ramaders segons les condicions i aptituds que s'observin, per tal de millorar la higiene i el benestar i s'aplicaran les següents actuacions sanitàries:

1. Programa de vigilància i control del mal roig i la parvovirosi.

1.1. Vacuna.- Es realitzarà dos cops a l'any en aquells animals suids reproductors que hagin estat vacunats prèviament (2-3 setmanes prèvies a la cubrició) i en individus no vacunats amb anterioritat s'administraran dues dosis a partir dels 6 mesos d'edat, fent coincidir la segona dosi amb que faltin de 3 a 4 setmanes per a la cubrició o monta.

Es vacunarà amb Eryseng Parvo®, vacuna inactivada enfront Parvovirus porquí i erisipela porquina, dels Laboratoris Hipra.

Habitualment els animals de l'espècie porcina que són vacunats es troben estabulats de forma individual i no és necessari marcar-los. Quan la situació és diferent, es marquen amb els mateixos llapis marcadors del bestiar oví i caprí.

2. Altres vacunes.

Segons les necessitats de la campanya ramadera i l'aparició de diferents patologies, es podrien implementar altres vacunes dins el programa sanitari, així com adaptar la vacunació bianual a èpoques de cubrició/monta diferents.

3. Desparasitació interna i externa.

La desparasitació interna es realitzarà dos cops a l'any, amb Levamisol (Vermivet® solución oral). Es recomanarà també la desparasitació dels porquins d'engreix en la mateixa pauta que els reproductors.

La desparasitació externa amb l'antiparasitari Foxima, d'aplicació tòpica, segons les necessitats de l'animal, almenys un cop l'any.

4. Programa de bioseguretat.

Amb actuacions de formació i assessorament sobre temes relacionats amb la bioseguretat a les granges, models de registres, així com instruccions de neteja i desinfecció de les instal·lacions i estris quan es detectin malalties als animals i també enfocar una bona neteja i desinfecció de manera quotidiana, així com a explicar la importància d'usar roba específica durant la interacció amb el ramat per part del ramader.

Assessorar amb neteja-desinfecció-desinsectació “tot dins / tot fora” en aquest ordre:

- Neteja i eliminació de fems i brutor grossera, ajudats per detergent i aigua calenta

- Correcta desinfecció amb desinfectants tipus lleixiu o amonis quaternaris, respectant temps d'espera si n'és el cas. Es recomanarà que llegeixin bé l'etiquetat dels productes per a la dosificar correctament i no infringir els períodes d'espera recomanats.

Aquests passos són molt importants per a disposar d'una explotació amb una sanitat correcte, ja que sense una bona higiene dels corrals totes les actuacions que es puguin efectuar després en forma de medicina preventiva no seran igual d'eficients. Amb la neteja i desinfecció aconseguim reduir la càrrega bacteriana i viral, disminuint de forma directament proporcional la possibilitat d'infecció dels animals.

També es realitzarà un tractament insecticida a tot el corral.

5. Sanejament.

Es prendran mostres de sang de tots els suids reproductors per a la detecció de la malaltia d'Aujezsky un cop a l'any. Les mostres s'enviaran a l'IRFAP de Mallorca. Relatiu a aquesta feina el nombre de mostres i la selecció d'explotacions ens serà comunicat per l'IRFAP.

Els següents punts a tractar seran comuns tant per les explotacions d'oví/caprí com per les de porquí.

1. Diagnòstics laboratorials.

Per al millor control de les malalties o detecció de noves afeccions, es poden realitzar presa de mostres i/o necròpsies per al diagnòstic laboratorial.

També es poden prendre mostres de femtes per al control de paràsits interns.

Segons el tipus de patologia de què es sospiti, la mostra es remetrà a on es consideri oportú (IRFAP, Laboratori privat, etc.).

2. Urgències.

La veterinària de l'A.D.S. també atén urgències i/o casos clínics que es desenvolupin al llarg de la setmana fora d'horari laboral.

El més freqüent són:

- parts distòcics,

- atacs de cans,

- animals decaiguts o postrats,

- diarrees i indigestions,

- problemes respiratoris,

- apatia i anorèxia

3. Estudis epidemiològics i xarxa de vigilància de malalties de declaració obligatòria.

Durant l'execució del programa sanitari, prenent com a punt de partida les malalties detectades a la zona d'actuació s'elaborarà un estudi epidemiològic bàsic anual de la sanitat dels ramats associats.

Es col·laborarà amb l'administració pública en la xarxa de vigilància epidemiològica, en programes de vigilància contra les EETs, Brucel·losi, Febre Q, Llengua Blava i altres que es puguin establir.

4. Programa de vigilància específica de determinades malalties.

Es realitzaran les actuacions convenients i els tractaments adequats en relació al control de les malalties publicades al Reglament (CE) 429/2016 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, relatiu a les malalties transmissibles dels animals, en el seu annex II.

En quasi tots els casos com a prevenció i/o control s'intentarà erradicar la malaltia en els reservoris, identificant i eliminant els animals dels ramats afectats, així com vacunant els animals susceptibles. També s'implantaran les mesures d'higiene i protecció necessàries per a reduir l'exposició dels ramaders als espais de feina i el tractament adequat dels aliments i productes derivats d'animals potencialment contaminats.

LLENGUA BLAVA

OVÍ I CAPRÍ

En els ovins afectats, els signes clínics són variables i poden incloure febre, hemorràgies, ulceració del teixit oral i nasal, sialorrea, descàrrega nasal, edema de llavis, llengua i mandíbula, inflamació del rodet coronari i coixesa, debilitat, depressió, pèrdua de pes, diarrea profusa, vòmits, pneumònia i cianosis, que provoca el color blau de la llengua, avortaments i interrupció en el creixement de la llana.

La lluita contra aquesta malaltia es basa en mesures preventives higiènic sanitàries i evitar l'entrada de portadors vírics i l'establiment de mesures de protecció davant dels vectors, com ho serien insecticides, tractament dels purins i dels locals de les explotacions on són els animals per limitar la població de Culicoides.

Es recomana als ramaders tancar el ramat a la nit per reduir el risc d'infecció i transmissió.

​​​​​​​FEBRE AFTOSA

OVÍ, CAPRÍ I PORQUÍ

Els signes clínics inclouen depressió, anorèxia i coixesa. Es poden observar vesícules a la llengua i al coixinet dental, i al rodet coronari de les peülles. Les lesions produïdes en ovins solen ser transitòries. Pot provocar la mort súbdita per miocarditis en anyells i avortaments en ovelles reproductores.

FEBRE DE LA VALL DEL RIFT

OVÍ I CAPRÍ

La malaltia es caracteritza per debilitat aguda, avortaments i altes taxes de mortalitat i morbilitat.

L'espècie més afectada és l'oví, on els avortaments poden arribar a ser del 100%.

BRUCEL·LOSI

OVÍ, CAPRÍ I PORQUÍ

La malaltia es caracteritza per la presencia d'avortaments, retenció de placenta, orquitis, epididimitis i rarament artritis, amb excreció de la bactèria a través de la llet.

Produeix malaltia clínica o subclínica als ramats ovins, produint disminució de la fertilitat, orquitis i epididimitis en moltons i avortaments i placentitis en ovelles, així com augment de les morts perinatals.

Aquesta malaltia també pot afectar als ramats caprins i als suids, amb simptomatologia molt similar a la presentada en ovins.

Les actuacions actuals són de sanejament aleatori ja que Formentera té la qualificació sanitària M4 (oficialment indemne a brucel·losi). Si es detectes la malaltia s'hauria de sacrificar tota la cabanya ramadera afectada i fer zones de protecció i vigilància al voltant.

SCRAPIE

OVÍ I CAPRÍ

No existeix tractament per als animals afectats, només sacrifici. Es col·labora amb l'IRFAP fent la campanya d'extracció de troncs encefàlics per analitzar la casuística.

CARBONCLE BACTERIÀ

OVÍ I CAPRÍ

Afecta a petits remugants. Es dona de forma híper aguda, on el signe més característic és la mort súbdita. Alguns animals poden observar-se amb tremolors, atàxia i dificultat respiratòria. La majoria solen ser trobats morts, amb marcat meteorisme i poc rigor mortis, sortida de líquid sanguinolent pel nas i l'anus i ràpida descomposició. Una característica comú és que animals aparentment sans moren de sobte sense símptomes evidents de malaltia.

Administració d'antibiòtics com a tractament i de forma preventiva, quarantena d'animals nous.

EQUINOCOCCOSI

OVÍ I CAPRÍ

En els ramats infectats per E. Granulosus es poden produir: disminució del creixement, de la producció de llet, carn i llana, de la taxa de natalitat, així com pèrdues lligades al decomís d'òrgans en la inspecció postmortem. Però com els quists creixen molt lentament, molts animals infectats es sacrifiquen abans de que hagin manifestat símptomes.

La prevenció i tractament es basen en tractar als cans presents de ramats amb medicaments antiparasitaris tipus praziquantel i evitar la carn crua per menjar.

​​​​​​​TUBERCULOSI

OVÍ, CAPRÍ I SÚIDS (molt rarament)

És una malaltia de curs lent, consumptiva, que debilita l'animal i pot trigar mesos o anys en mostrar els primers símptomes, que solen ser: caquèxia, anorèxia, aprimament, febre fluctuant, disminució de la producció de llet, dificultat respiratòria i tos seca intermitent.

PARATUBERCULOSIS

OVÍ I CAPRÍ

El signe clínic més comú en petits remugants és la pèrdua de pes. Un 10-20% dels casos pot presentar diarrea. Els casos es presenten de forma esporàdica i en moments concrets com la gestació, lactació, canvis d'alimentació, augment d'estrès o infeccions.

FIEBRE Q

OVÍ I CAPRÍ

En animals pot ser asimptomàtica, però si es manifesta es pot veure infertilitat, avortaments, mortalitat neonatal i parts prematurs. Els avortaments solen ser al final de la gestació i es poden presentar conjuntament amb retenció placentària. A vegades es presenta juntament amb peripneumònia, metritis, conjuntivitis i artritis, però no és freqüent.

PNCC

CAPRÍ

La pleuropneumònia contagiosa caprina (PNCC) és una malaltia que afecta a les cabres i a algunes espècies de remugants salvatges, causada per Micoplasma capricolum subespècie capripneumoniae (Mccp). En les cabres, es manifesta amb anorèxia, febre i signes respiratoris, com dispnea, polipnea, tos y rinorrea.

Les formes aguda i subaguda de la malaltia es caracteritzen per una pleuropneumònia serofibrinosa unilateral amb vessament pleural intens.

PPC

PORQUÍ

La malaltia té formes agudes i cròniques i pot ser greu, amb una alta mortalitat, o lleu, inclús inaparent. En la forma aguda de la malaltia, en tots els grups d'edat, hi ha febre, anorèxia, apatia, debilitat, conjuntivitis, estrenyiment alternat amb diarrea, deambular erràtic. Dies després de l'inicio dels signes clínics, les orelles, l'abdomen i la cara interna de les extremitats poden presentar una decoloració púrpura. Els animals amb la malaltia aguda moren en un termini d'1-2 setmanes.

PPA

PORQUÍ

La pesta porcina africana és una malaltia vírica que afecta a porcs i porcs senglars i que sol ser mortal. No té vacuna ni cura. Per aquest motiu, té greus conseqüències socioeconòmiques en els països afectats. Els éssers humans no es veuen afectats per la malaltia.

Els símptomes típics de la pesta porcina africana són similars als de la pesta porcina clàssica i, per distingir-les, sol ser necessari un diagnòstic de laboratori. Els símptomes consisteixen, entre d'altres, en febre, anorèxia, apatia, avortaments, hemorràgies internes i hemorràgies visibles en oïdes i inguinals. Pot inclús produir-se la mort súbdita.

AUJEZSKY

PORQUÍ

En els suids, els símptomes clínics varien segons l'edat de l'animal; en los porquins de menys d'una setmana d'edat, els símptomes són febre i anorèxia, seguits ràpidament per tremolors, pedaleig, convulsions o altres símptomes relacionats amb el SNC. Alguns pateixen paràlisi en les extremitats posteriors i adopten la postura de “gos assegut”, altres es tomben, pedalegen o caminen en cercles. Els porquins poden morir en només hores sense presentar símptomes; la mortalitat en aquesta franja d'edat és molt elevada; un cop es presenten signes neurològics, l'animal mor generalment entre les 24 i les 36 hores. Signes similars es presenten en porquins majors, però l'índex de mortalitat és més baix. També s'han documentat vòmits i signes respiratoris en el grup de major edat.

En els porquins desmamats, la malaltia d'Aujeszky es presenta principalment com una malaltia respiratòria els símptomes són febre, anorèxia, pèrdua de pes, tos, esternuts, conjuntivitis i dispnea. La malaltia respiratòria pot complicar-se amb infeccions bacterianes secundaries. Ocasionalment se poden observar signes d'afecció del SNC. Els porquins desmamats tendeixen a recuperar-se entre 5 i 10 dies post aparició de símptomes.

En els adults, la infecció per lo general és moderada o pot passar desapercebuda, amb predomini de signes respiratoris; no obstant, alguns animals adults poden desenvolupar signes respiratoris greus que poden derivar

en pneumònia. En casos esporàdics, poden manifestar-se signes neurològics que varien en la seva gravetat: des de tremolors musculars lleus fins a convulsions. Les truges prenyades poden reabsorbir fetus infectats, avortar o parir nounats dèbils i tremolosos; les camades afectades poden contenir porquins normals, mortinats i dèbils.

Per els ramats bovins i ovins, la malaltia d'Aujeszky resulta quasi sempre mortal en el transcurs de dies. El primer símptoma és prurigen intens en una àrea cutània puntual; pel general, això es manifesta perquè l'animal no deixa d'auto mutilar-se la pell. Els animals afectats es debiliten progressivament fins arribar a la postració. Són freqüents les convulsions, brams, cruixir dents, arrítmies i la taquipnea i dispnea.

SÍNDROME DISGENÈSIC I RESPIRATORI PORQUÍ

Existeixen dos síndromes associats al SDRP; el fracàs de la reproducció en las truges i la malaltia respiratòria en els juvenils. El fracàs de la reproducció es caracteritza per infertilitat, avortaments, mortalitat perinatal o nascuts dèbils que en general moren poc després del naixement degut a la malaltia respiratòria i a infeccions secundaries. L'estat de gestació, l'estat immune de la truja i la virulència del virus determinen els efectes de la infecció.

En els mascles i truges joves i adultes de reposició no creuades, es pot observar febre i anorèxia, però la infecció és amb freqüència inaparent.

Els símptomes són dispnea, febre, anorèxia i apatia, decoloració vermella del cos i cianosi dels pavellons auriculars.

RÀBIA

OVÍ, CAPRÍ I SÚIDS

Els animals afectats de ràbia solen presentar excitació, debilitat del terç posterior, contracció muscular generalitzada, ptialisme, sialorrea deguda a la paràlisis de la musculatura faríngia i dacriorrea.

Actualment les Illes Balears estan lliures de ràbia.

VEROLA

OVINA I CAPRINA

La verola ovina i caprina són malalties que es caracteritzen per febre, pàpules o nòduls generalitzats, vesícules, lesions internes i mort de l'animal.

Aquesta darrera com a malaltia emergent a Andalusia i Castella La Manxa actualment. A Espanya, la malaltia és de declaració obligatòria (D.O.) i és imperatiu realitzar el sacrifici immediat dels animals afectats.

PESTE (VPPR)

OVÍ I CAPRÍ

La gravetat de la malaltia varia amb l'espècie, la immunitat de l'animal al virus i la raça. Quan s'exposen per primera vegada es poden veure febre elevada, depressió greu i mort, tot i que el més comú és febre alta repentina, somnolència, marcada depressió i apatia.

Les descàrregues oculars i nasals ocorren poc després i es tornen mucopurulentes degut a infeccions secundàries. Als pocs dies, es pot veure hiperèmia de les genives i petits focus necròtics grisos en cavitat oral, pel que també apareixen ptialisme i sialorrea. Més endavant apareix diarrea profusa, aquosa i fètida, taquipnea i dispnea, tos i signes de pneumònia. Hi pot haver avortaments.

En cas de que es produeixi un brot, les mesures recomanades consistirien en el sacrifici dels animals afectats i control dels desplaçaments d'animals vius per a evitar que la malaltia s'expandeixi a altres àrees. S'ha desenvolupat una vacuna preventiva que en cas de risc es podria fer servir.

5. Programa de formació sanitària per als ramaders de les explotacions integrades a l'ADS.

Formació dels ramaders sobre qualitat, traçabilitat, benestar animal, normativa i gestió mediambiental de residus, nutrició animal, maneig del ramat, , malalties més freqüents, instal·lacions adequades, transport d'animals vius, parasitosis freqüents així com assessorament en bioseguretat, instruccions de neteja i/o desinfecció que s'aplicaran quan es detectin malalties en els animals, etc.

La temàtica dels cursos de formació serà acordada amb l'àrea de Medi Rural de Formentera i la junta directiva de l'ADS de Formentera, sempre tenint en compte els temes proposats pels ramaders, que siguin de reciclatge per a ramaders consolidats o de nou aprenentatge per a joves / nous ramaders, amb la freqüència que es consideri adient i sempre que hi hagi malalties noves o emergents per tal de solucionar els dubtes que puguin sorgir.

6. Apropament de la funció de l'ADS i avantatges de pertànyer-hi als ramaders de la zona que no en són membres.

7. Altres.

Es visitaran el 100% de les explotacions pertanyents a l'ADS i es vacunarà i desparasitarà el 100% dels animals susceptibles de ser tractats, tant en oví/caprí com en suids.

Es realitzaran totes aquelles actuacions necessàries per aconseguir els objectius de l'associació.

Programa sanitari elaborat i signat per la veterinària tècnica de l'ADS de Formentera, Loana Fraga Bornschein, col·legiada número 755 al Il·lustre Col·legi de Veterinaris de les Illes Balears.”

S'han esmenat, d'ofici, pel secretari, referències incorrectes d'articles del Text refós de la Llei de subvencions de la CAIB; a la Llei de consells insulars i l'organització del Consell Insular, en aquest mandat.

La Junta de Govern, en exercici de les seues competències [articles 130.2, 132 (en relació a l'article 28) i 134 de la Llei 4/2022, 28 de juny, de consells insulars], sobre la base d'allò proposat (que conforme als articles 35 i 88.3 i 6 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques suposa la motivació d'aquest acte) i el que ha esmenat d'ofici el secretari, adopta, per unanimitat, el següent

ACORD 

ÚNIC.- Aprovar la proposta transcrita que es dona aquí per reproduïda, amb les esmenes incorporades i millores.

(...)

La qual cosa es fa públic per a general coneixement

 

Formentera, (signat electrònicament: 29 de maig de 2024)

El president Lorenzo Córdoba Marí