BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Antecedents

Els canvis profunds i ràpids que s'han produït els últims anys en la nostra societat es veuen reflectits en el sistema educatiu. Actualment, vivim en una societat oberta al món, receptora d'immigració, multicultural, amb altres religions i costums i altres llengües.

Els centres educatius esdevenen, llavors, un reflex d'aquesta diversitat cultural de la nostra societat. Aquesta diversitat, a vegades, pot ser percebuda com a discorde. És per aquest motiu que des de les institucions s'ha de promoure una educació fonamentada en la integració i el diàleg, la convivència i el respecte i l'intercanvi real entre totes les cultures que conviuen a les Illes Balears.

En aquest sentit, aquest model només es pot sustentar en la inclusió i la igualtat d'oportunitats, a fi de construir un sistema educatiu que permeti l'exercici de la llibertat individual i la no exclusió de ningú.

I si parlam d'inclusió, hem de tenir en compte que les Illes Balears són una comunitat autònoma en la qual conviu la cooficialitat de dues llengües, la catalana i la castellana. Per aquest motiu, l'exercici ple de la ciutadania a les Illes Balears reclama un sistema educatiu que garanteixi que, en acabar l'educació obligatòria, tots els alumnes siguin capaços d'utilitzar amb habilitat totes dues llengües oficials.

L'Administració educativa de les Illes Balears vol fomentar la participació de la comunitat educativa, possibilitar l'èxit i l'equitat educativa, i la igualtat d'oportunitats amb la finalitat que tot l'alumnat assoleixi un nivell òptim d'aprenentatge, i entre d'altres, garantir el coneixement de les dues llengües oficials a tots els ciutadans, d'acord amb les competències pròpies, amb tot el respecte a l'autonomia dels centres i amb l'avaluació de l'aprenentatge en aquest àmbit.

Per la seva banda, el model lingüístic del sistema educatiu de les Illes Balears, aprovat pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986, va comptar amb un ampli consens i ha romàs invariable les darreres dècades des d'aleshores.

Tal com estableix la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, l'objectiu del model lingüístic ha de ser, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia i de les normes que desenvolupen el seu mandat, garantir que els alumnes, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà i assegurar els coneixements d'almenys una llengua estrangera al final del període d'escolaritat obligatòria, així com donar compliment als objectius propis del procés de normalització lingüística establerts per mandat estatutari. En aquest sentit, s'ha de garantir que en finalitzar l'educació bàsica tot l'alumnat hagi assolit el domini ple i equivalent de les dues llengües oficials, la qual cosa implica adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l'expressió i la comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora, de manera que al final d'aquest període educatiu tots els alumnes siguin competents per emprar amb fluïdesa les dues llengües, oralment i per escrit.

La competència lingüística és crucial per a l'aprenentatge efectiu, perquè facilita la comunicació, la comprensió, l'adquisició de coneixements, l'expressió d'idees, l'accés a la cultura, la interacció social, el pensament crític i el desenvolupament personal. En aquest sentit, els projectes lingüístics dels centres són l'instrument que ha d'afavorir que tots els alumnes del centre assoleixin la competència lingüística en les dues llengües oficials. El projecte s'ha de dissenyar a partir de les característiques del context en què es troba el centre i ha de donar resposta a les seves necessitats. L'actual marc normatiu estableix que els centres educatius han d'assegurar que la meitat del còmput lectiu s'imparteixi en català i deixa a la seva autonomia organitzativa i pedagògica la decisió sobre la llengua d'ensenyament de la resta d'àrees o matèries, així com els plantejaments didàctics sobre els quals es fonamenta l'ensenyament de les llengües.

És per això que el Govern de les Illes Balears es proposa posar en marxa un pla pilot de lliure elecció de llengua d'aprenentatge en determinades matèries, que sigui d'aplicació progressiva a partir del curs 2024-2025 fins al curs 2027-2028, per a aquells centres educatius que s'hi adhereixin voluntàriament, en el marc del principi d'autonomia de centre i d'acord amb la normativa vigent, encaminat a reforçar la competència lingüística en les dues llengües oficials i garantir que, en finalitzar l'etapa d'ensenyament obligatori, tots els alumnes siguin competents per emprar amb correcció i fluïdesa les dues llengües oficials, tant oralment com per escrit, en compliment dels principis generals de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de Normalització Lingüística a les Illes Balears, del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears i amb el compromís amb el territori, el patrimoni, la cultura, la història, la llengua i les tradicions de les Illes Balears.

El Pla pilot que aprova aquesta Resolució té també com a finalitat promoure l'autonomia de centre, donar-hi suport i facilitar alhora els recursos necessaris per millorar els nivells de competència lingüística de l'alumnat en la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i en la llengua castellana.

Actualment, la Llei d'educació de les Illes Balears, quan regula els principis del model lingüístic, estableix que la llengua catalana ha de ser la llengua d'ensenyament i aprenentatge emprada com a mínim en la meitat de l'horari escolar, proporció que pot ser incrementada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic. Així mateix, s'estableix que la llengua castellana, com a llengua d'ensenyament i aprenentatge, també pot ser utilitzada per decisió de cada centre educatiu mitjançat l'aprovació del seu projecte lingüístic. Així doncs, els centres educatius han d'especificar en el projecte lingüístic de centre la llengua d'ensenyament i aprenentatge de les distintes àrees, àmbits, matèries, mòduls o projectes de caràcter no lingüístic d'acord amb els principis i criteris que s'estableixen a l'article 135 de l'esmentada llei. Aquest Pla pretén facilitar que els centres que voluntàriament s'hi adhereixin, sempre dins del marc normatiu establert, i amb la tramitació pressupostària corresponent, puguin disposar de recursos addicionals per dur a terme un projecte lingüístic que ofereixi determinades àrees o matèries en les dues llengües, a elecció dels pares i mares dels alumnes.

L'objectiu ha de ser la millora dels nivells d'expressió i comprensió oral i escrita en català i en castellà, així com la millora dels aprenentatges en les àrees i matèries la llengua de les quals és objecte d'elecció. És per això que l'avaluació del Pla es configura com a un element essencial per a determinar-ne l'eficàcia, identificar àrees de millora i decidir si ha d'implementar-se a diferent escala.

Els resultats de l'informe PISA, així com els corresponents a les proves d'avaluació diagnòstica que es duen a terme a l'alumnat escolaritzat a educació primària i a educació secundària a les Illes Balears en els darrers anys, demostren que esdevé necessari promoure actuacions encaminades a assolir major competència comunicativa, tant en l'àmbit oral com escrit, en llengua catalana i llengua castellana en els àmbits de comprensió i expressió. En aquesta línia, el Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua es planteja com a proposta per potenciar l'aplicació d'estratègies metodològiques que contribueixin a actuar per aconseguir els objectius que es presenten com a eixos vertebradors d'aquest Pla.

La Conselleria d'Educació i Universitats, mitjançant aquesta Resolució, estableix les condicions de participació en el Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua i determina les mesures per al seu seguiment, la seva avaluació i la seva revisió, d'acord amb la normativa legal vigent, amb la finalitat de fomentar la qualitat i l'equitat educatives, l'èxit escolar i la millora de la competència lingüística de l'alumnat.

Fonaments de dret

1. L'article 148 de la Constitució espanyola estableix que les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les matèries de foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de l'ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma.

2. L'article 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, assenyala que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l'ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d'acord amb la tradició literària autòctona.

3. L'article 17 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, estableix que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és oficial a tots els nivells. L'article 18.1 d'aquesta mateixa llei estableix que els alumnes tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana. Així mateix, l'article 20.1 de l'esmentada llei assenyala que el Govern ha d'adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat obligatòria.

4. L'article 2.1 lletra j) de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació disposa que el sistema educatiu espanyol s'orienta a la consecució, entre d'altres fins, de la capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi ha, i en una o més llengües estrangeres. En termes semblants els articles 3.1j), 12.1b), 14.1f) i 135.1a) de la Llei 1/2022, de 8 de març.

5. La disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, en el seu apartat 1 assenyala que les administracions educatives han de garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials en els seus territoris respectius, de conformitat amb la Constitució espanyola, els estatuts d'autonomia i la normativa aplicable. I en el punt 3 afegeix que les administracions educatives han d'aplicar els instruments de control, avaluació i millora propis del sistema educatiu i promoure que els centres duguin a terme anàlisis, de manera que es garanteixi que tot l'alumnat assoleix la competència en comunicació lingüística, en llengua castellana i, si s'escau, en les llengües cooficials, en el grau requerit. Així mateix, han d'impulsar que els centres adoptin les mesures necessàries per compensar les carències que hi pugui haver en qualsevol de les llengües.

6. L'article 1 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'Educació de les Illes Balears estableix que aquesta llei té per objecte regular el sistema educatiu en els nivells de l'ensenyament no universitari de les Illes Balears, fomentar la participació de la comunitat educativa, possibilitar l'èxit i l'equitat educativa, i la igualtat d'oportunitats, amb la finalitat que tot l'alumnat arribi al seu nivell òptim d'aprenentatge, assegurar el coneixement de les dues llengües oficials a tots els ciutadans, dotar els centres de més autonomia i institucionalitzar l'avaluació, d'acord amb les competències pròpies i en el marc del sistema educatiu espanyol.

7. L'article 3.1 lletra j), entre els principis generals, pedagògics i organitzatius del sistema educatiu de les Illes Balears, recull, entre d'altres, la responsabilitat del sistema educatiu de garantir que al final del procés de l'ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents per emprar amb correcció i fluïdesa les dues llengües oficials, tant oralment com per escrit.

I en aquest sentit, i respecte de l'educació primària, l'article 12 recull entre els objectius i característiques de l'educació primària, a l'apartat 1 lletra b), el d'adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l'expressió i la comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora en les llengües oficials i en una llengua estrangera en el nivell que correspongui. En termes similars pel que fa a l'educació secundària obligatòria, l'article 14.1 lletra f) recull com a objectius i característiques de l'educació secundària obligatòria la de desenvolupar les habilitats i les competències culturals, personals i socials relatives a l'expressió i la comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora en les llengües oficials en el nivell necessari per garantir al final del període d'escolaritat obligatòria l'ús normal i correcte d'ambdues llengües i, almenys, d'una llengua estrangera en el nivell mitjà, incorporant, si escau, sistemes de disseny universal d'aprenentatge o mesures inclusives de qualsevol tipus que permetin l'eliminació de barreres a la vegada que es generin suports per a tot l'alumnat, fent especial atenció al de capacitats diverses

8. La Llei d'educació de les Illes Balears, en el títol VI relatiu als elements pedagògics específics del model educatiu propi, i en concret en el capítol I, sobre el model lingüístic, en l'article 135 sobre principis del model lingüístic, en l'apartat 1 lletra a) estableix que el model lingüístic escolar de les Illes Balears es regeix, entre d'altres principis, pel de «l'adquisició de la competència comunicativa en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i en llengua castellana, de manera que al final del període de l'ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents per emprar amb fluïdesa ambdues llengües, tant oralment com per escrit». Així mateix, la lletra g) estableix que el model lingüístic es regeix pel principi de «l'autonomia pedagògica dels centres educatius per elaborar i implementar el seu projecte lingüístic en el marc de la normativa vigent amb la finalitat, entre d'altres, d'assegurar el coneixement de les dues llengües oficials a tots els alumnes en acabar l'ensenyament obligatori».

I en el punt 3 d'aquest mateix article, estableix que la llengua catalana ha de ser la llengua d'ensenyament i aprenentatge emprada com a mínim en la meitat de l'horari escolar, per garantir l'assoliment dels objectius de la normalització lingüística. Per a aquesta mateixa finalitat, i amb l'objectiu de garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris, aquesta proporció pot ser incrementada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic. La llengua castellana, com a llengua d'ensenyament i aprenentatge, també pot ser utilitzada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l'aprovació del seu projecte lingüístic, especialment quan es consideri necessari per garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris.

9. L'article 136 de la Llei 1/2022, abans esmentada, regula el projecte lingüístic de centre, el qual l'han d'elaborar els centres educatius en el marc de la seva autonomia i com a part del seu projecte educatiu, el qual ha de recollir el tractament de les llengües del centre. Aquest projecte s'ha de dissenyar en funció de les variables contextuals, amb la finalitat darrera d'aconseguir que els alumnes assoleixin les competències lingüístiques previstes en les dues llengües oficials i, addicionalment, en almenys una llengua estrangera. S'ha d'especificar en el projecte lingüístic del centre la llengua d'ensenyament i aprenentatge de les distintes àrees, àmbits, matèries, mòduls o projectes de caràcter no lingüístic d'acord amb els principis i els criteris que s'estableixen en l'article 135 d'aquesta llei.

També estableix que l'Administració educativa ha d'establir un sistema d'avaluació dels projectes lingüístics de centre, amb la supervisió de la Inspecció Educativa.

10. Quant a les competències, pel que fa al projecte educatiu de centre (PEC), l'article 122 de la Llei 1/2022 esmentada, estableix que el PEC ha d‘incloure, entre d'altres, els criteris d'organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, el projecte lingüístic, així com els procediments i les mesures de difusió, seguiment, avaluació i revisió del projecte educatiu. I afegeix, que també ha d'incloure un pla de millora que permeti adoptar les mesures necessàries per fomentar la qualitat i l'equitat educativa i l'èxit escolar. El procediment i les competències per a l'elaboració, aprovació i difusió vénen establertes a l'article 121 de la Llei 1/2022, segons es tracti de centres públics, privats sostinguts amb fons públics o privats no sostinguts amb fons públics.

Pel que fa al projecte lingüístic, en els centres públics, correspon al claustre del professorat elevar a l'equip directiu propostes per a l'elaboració del projecte educatiu de centre, el reglament d'organització, funcionament i convivència, el projecte lingüístic i altres projectes de centre que es determini, com també la programació general anual (article 134.2 lletra a) i analitzar, aprovar i avaluar, conforme al projecte educatiu, els aspectes educatius de la programació general anual, com també valorar la memòria de final de curs (art. 134.2 lletra c).

11. L'article 2 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears estableix que el nombre d'hores d'ensenyament de les assignatures de llengua i literatura catalanes, pròpies de les illes Balears, serà com a mínim igual al destinat a l'ensenyament de la llengua i la literatura castellanes, d'acord amb l'article 19.2 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística de les Illes Balears.

Els articles 10 i 11 d'aquest Decret regulen el projecte lingüístic, la seva elaboració, aprovació i modificació. L'article 17 regula l'ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d'ensenyament en l'educació primària, i estableix que l'ús de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d'ensenyament de les diferents àrees, serà com a mínim igual al de la llengua castellana. En la lletra c), fixa les àrees que s'han d'impartir en llengua catalana i que en el projecte lingüístic aprovat per majoria qualificada del consell escolar es fixarà, d'entre les altres àrees, i fins arribar a la meitat del còmput horari, quines s'ensenyaran en la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i quines en llengua castellana. En termes similars s'estableix en l'article 18 per a l'educació secundària obligatòria les àrees que s'impartiran en llengua catalana i el còmput mínim establert.

No obstant l'anterior, la disposició addicional segona d'aquest Decret, preveu que excepcionalment, els centres d'educació primària i/o secundària obligatòria podran sol·licitar a l'Administració educativa impartir en llengua catalana una àrea diferent a les que es fixen en els articles 17 c) i 18 a), respectivament, sempre que es justifiqui adequadament en el projecte lingüístic.

En aquest sentit, l'article 6.2 de l'Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, del 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d'ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, estableix que els centres que, d'acord amb la disposició addicional segona del Decret 92/1997, de 4 de juliol, desitgin impartir en llengua catalana una àrea diferent a la que es fixa als articles 17.c) i 18.a) d'aquella norma, ho sol·licitaran motivadament a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports. La sol·licitud haurà d'anar acompanyada del que disposa aquest article i serà informada per la Comissió Tècnica d'Assessorament per a l'ensenyament de i en llengua catalana.

12. El Decret 4/2023, de 13 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament orgànic de les escoles infantils públiques, els col·legis d'educació primària, els col·legis d'educació infantil i primària, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb educació secundària i els instituts d'educació secundària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l'article 7.1 del Reglament disposa que els centres docents disposen d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió per dur a terme models de funcionament propis, en el marc de la legislació vigent, en els termes recollits en aquest Reglament i en les normes que el desenvolupen.

L'article 9 sobre autonomia pedagògica, estableix que els centres docents disposaran d'autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius que inclouen, entre d'altres, el projecte lingüístic.

El projecte educatiu del centre el trobam regulat a l'article 10, a l'apartat setè del qual s'estableix, entre d'altres, que en el cas dels centres públics, l'ha d'aprovar el consell escolar per majoria de dos terços, excepte els aspectes pedagògics i de concreció curricular, que els ha d'aprovar el claustre.

D'acord amb l'article 46.1 lletra a) d'aquest Reglament, correspon al consell escolar dels centres docents públics aprovar i avaluar el projecte educatiu, la programació general anual, el projecte lingüístic, el projecte de gestió, les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria, sense perjudici de les competències que el claustre del professorat té atribuïdes respecte de tots els aspectes pedagògics i la Comissió de Normalització Lingüística dels Centres Docents Públics d'acord amb l'article 61.

D'acord amb l'apartat 14è d'aquest article, el projecte educatiu dels centres privats l'ha d'establir el seu titular, el contingut s'ajustarà al previst a l'article 121 de la Llei orgànica 2/2006, el qual inclourà el caràcter propi del centre i, a més, recollirà els principis establerts al punt segon, tercer, quart i cinquè d'aquest article.

13. L'article 12 del Decret 31/2022, d'1 d'agost, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears, estableix que el projecte educatiu de centre (PEC) és el document en què es recull l'autonomia del centre, i s'ha de redactar d'acord amb els articles 120, 121, 122 de la Llei 1/2022. El PEC ha d‘incloure, entre d'altres, el projecte lingüístic, que es regula en l'article 136 de la Llei 1/2022 esmentada. Es regula en els mateixos termes en l'article 14 del Decret 32/2022, d'1 d'agost, pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

14. El Decret 59/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen les normes que han de regir les convocatòries per a l'establiment i la renovació dels concerts educatius a partir del curs acadèmic 2023-2024, estableix, en l'article 20.3, que el director general de Planificació, Ordenació i Centres —actualment director general de Personal Docent i Centres Concertats— pot autoritzar altres conceptes puntuals diferents als fixats amb caràcter general a l'informe previ de la Comissió de Concerts.

Per tot això, dict la següent

RESOLUCIÓ

1. Aprovar el Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d'educació primària i d'educació secundària obligatòria de les Illes Balears a partir del curs 2024-2025, d'acord amb les bases que figuren a l'annex 1 d'aquesta Resolució.

2. Fer pública la convocatòria per participar en el Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua.

3. Facultar la directora general de Planificació i Gestió Educatives per dur a terme la gestió i el seguiment de l'execució del Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua i adoptar les mesures corresponents per a l'efectivitat del Pla.

4. Publicar aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot

interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller d'Educació i Universitats en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució, d'acord amb l'article 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

(Signat electrònicament: 19 d'abril de 2024)

El conseller d'Educació i Universitats Antoni Vera Alemany

 

ANNEX 1

Bases del Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua

1. Objecte

El Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d'educació primària i d'educació secundària obligatòria de les Illes Balears es planteja com un programa a implementar a partir del curs 2024-2025, en els centres que voluntàriament s'hi adhereixin, en el marc legislatiu de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de Normalització Lingüística, la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, i la resta de l'ordenament jurídic vigent, sens perjudici de l'exercici del dret de les famílies o tutors relatiu al primer ensenyament i la resta de previsions específiques de l'ordenament per a alumnes que resideixin temporalment a les Illes Balears o els alumnes que de forma tardana s'incorporin al sistema educatiu de les Illes Balears.

L'objectiu del Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua és garantir la competència comunicativa plena i equivalent de l'alumnat en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris i la posada en pràctica d'un pla pilot que afavoreixi aquest assoliment per a aquells centres d'educació primària i d'educació secundària, públics i concertats, que voluntàriament s'hi adhereixin. Així com establir-ne el seguiment, l'assessorament i l'avaluació amb la finalitat d'extreure resultats i comprovar l'optimació dels recursos que s'hi inverteixin. Amb aquest pla pilot es pretén millorar la competència comunicativa de l'alumnat en les dues llengües oficials amb una aportació de recursos específica d'acord amb els projectes lingüístics i l'autonomia pedagògica dels centres participants. I, que en el marc de l'autonomia de centre, els centres educatius revisin i adaptin el seu projecte lingüístic a les necessitats actuals del seu alumnat i de la societat del seu entorn.

2. Finalitats

El Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua té com objectiu reforçar els fins següents:

a. Assegurar la competència comunicativa en les dues llengües oficials.

b. Garantir que al final del procés de l'ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents per emprar amb correcció i fluïdesa les dues llengües oficials, tant oralment com per escrit.

c. Promoure l'autonomia de centre.

d. Possibilitar que les famílies puguin escollir la llengua d'ensenyament d'algunes matèries, en el marc de la normativa establerta i amb ple respecte als principis de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears i del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics.

e. Dotar de recursos addicionals els centres educatius seleccionats perquè els seus alumnes assoleixin la competència comunicativa en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i en llengua castellana, en el marc de l'autonomia de centres.

f. Aplicar instruments d'avaluació i millora propis del sistema educatiu i promoure que els centres dugin a terme anàlisis per afavorir que tot l'alumnat assoleix la competència en comunicació lingüística, en les dues llengües oficials en el grau requerit.

g. Impulsar que els centres adoptin les mesures necessàries per compensar les carències que hi pugui haver en qualsevol de les llengües, per tal que l'alumnat pugui adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l'expressió i la comprensió orals, l'expressió escrita i la comprensió lectora en les llengües oficials.

h. Possibilitar l'èxit i l'equitat educativa, i la igualtat d'oportunitats, amb la finalitat que tot l'alumnat arribi al seu nivell òptim d'aprenentatge per d'assegurar el coneixement de les dues llengües oficials a tots els ciutadans.

3. Principis

El Pla pilot es fonamenta en els principis següents:

1. Autonomia de centre

2. Voluntarietat en la participació de centres i de famílies

3. Continuïtat i permanència durant la vigència del Pla

4. Avaluació de resultats i rendició de comptes

4. Àmbit temporal

4.1. El Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua s'implementarà durant tres cursos escolars:

• El curs 2024-2025, el Pla s'iniciarà per als centres d'educació primària que ho sol·licitin i siguin seleccionats. S'aplicarà als alumnes d'educació primària i es perllongarà durant els cursos 2025-2026 i 2026-2027.
• El curs 2025-2026, el Pla s'iniciarà per als centres d'educació secundària obligatòria que ho sol·licitin, s'aplicarà als alumnes d'educació secundària obligatòria i es perllongarà durant els cursos 2026-2027 i 2027-2028.

4.2. Per al curs 2024-2025 poden sol·licitar l'adhesió al Pla els centres públics i concertats que imparteixen educació primària.

4.3. Per al curs 2025-2026 poden sol·licitar l'adhesió al Pla els centres públics i concertats que imparteixen educació secundària obligatòria.

4.4. La directora general de Planificació i Gestió Educatives establirà el calendari de gestió i aplicació del Pla per als centres participants.

4.5. S'ha de garantir que els alumnes que hagin començat el Pla pilot hi continuïn, sempre que romanguin en el mateix centre.

4.6. Finalitzat l'àmbit d'aplicació temporal del Pla, la Conselleria d'Educació i Universitats n'avaluarà els resultats i, si s'escau, modificarà o renovarà el Pla per un nou període d'aplicació.

5. Requisits de participació

Els centres que sol·licitin la participació al Pla hauran de complir els requisits següents:

a. Idoneïtat de les instal·lacions. Disposar dels espais necessaris per garantir les finalitats del Pla.

b. Adequació de les mesures organitzatives i metodològiques. Tots els alumnes del grup han de seguir la mateixa seqüenciació del currículum i compartir les situacions d'aprenentatge. Només es diferenciarà per la llengua d'impartició.

c. Nombre mínim d'alumnes participants al centre. Serà un mínim del 20% de l'alumnat matriculat al grup/grups de cada nivell i etapa. Si es tracta d'un grup reduït, s'ha de comptar amb un mínim de cinc alumnes.

6. Presentació de sol·licituds

6.1. Termini

- Centres d'educació primària

Dins el termini de 30 dies naturals comptadors a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, els centres interessats podran presentar les sol·licituds en qualsevol de les formes establertes a l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Per a la presentació electrònica podran realitzar la sol·licitud mitjançant el Registre Electrònic Comú (REC), i han d'adjuntar la sol·licitud específica del procediment que estarà disponible a la Seu Electrònica d'aquesta Administració, signada electrònicament.

També podran presentar les sol·licituds de manera presencial a qualsevol de les oficines de registre de l'Administració autonòmica, de l'Administració General de l'Estat, de la resta de comunitats autònomes o de les entitats que integren l'Administració local. No obstant això, els subjectes obligats a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, de conformitat amb el que disposa l'article 14.2 i 3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, únicament podran presentar les sol·licituds en la forma esmentada mitjançant el Registre Electrònic Comú (REC). En cas que algun d'aquests subjectes presenti la sol·licitud de manera presencial, l'Administració el requerirà perquè la realitzi de manera electrònica, de conformitat amb allò que estableix l'article 68.4 de la Llei 39/2015.

No obstant l'anterior, els centres educatius públics, així mateix, podran presentar les sol·licituds a través de la plataforma GESTIB.

-  Centres d'educació secundària obligatòria

En la Resolució de convocatòria de la directora general de Planificació i Gestió Educatives, que es publicarà durant el segon trimestre del curs 2024-2025, s'hi inclourà el termini per presentar les sol·licituds.

6.2.Sol·licitud

Els centres interessats a participar-hi han de presentar la documentació següent:

a. La sol·licitud de participació d'acord amb el model que figura com a annex 2 d'aquesta Resolució.

b. El projecte en què es justifiqui l'oportunitat de participació en el Pla que ha d'incloure:

 

I. La situació del context sociolingüístic del centre i l'anàlisi de la competència lingüística dels alumnes, a més de les necessitats que se'n desprenen.

II. La relació de les àrees o matèries de cada nivell en què es vol aplicar el Pla, amb indicació de la llengua d'impartició de cadascuna i la proposta de les matèries que, d'acord amb el Pla, s'han d'impartir en les dues llengües oficials.

Els centres que, d'acord amb la disposició addicional segona del Decret 92/1997, de 4 de juliol, desitgin impartir en llengua catalana una àrea diferent a les que es fixen als articles 17.c) o 18. a), ho justificaran adequadament en el Projecte lingüístic i ho sol·licitaran adjuntant la documentació i els requeriments a què se refereix l'article 6 de l'Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Esports, del 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d'ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.

III. L'estimació del nombre d'alumnes participants per nivells.

IV. Les estratègies metodològiques i organitzatives necessàries per implementar-lo, amb inclusió de les mesures d'atenció a la diversitat.

V. La justificació de la idoneïtat de les instal·lacions.

VI. La previsió de recursos materials i humans que seran necessaris per implementar-lo.

VII. La proposta de modificació dels documents del Projecte Educatiu de Centre.

VIII. El procediment de revisió sistemàtica i periòdica del Pla.

6.3 Esmena de la sol·licitud

Si la sol·licitud i/o la documentació presentada té algun defecte o hi manca documentació, s'ha de requerir el centre interessat perquè l'esmeni en el termini de 5 dies hàbils a partir de la publicació de la relació de centres que han d'esmenar la sol·licitud. En el cas de no atendre el requeriment dins el termini establert, s'entendrà que desisteixen de la participació al Pla. La relació de centres que han d'esmenar la sol·licitud es publicarà en la web de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives.

6.4 Documentació a presentar pels centres admesos al Pla pilot

6.4.1 Una vegada resoltes les sol·licituds, els centres admesos hauran de presentar:

a. La relació dels alumnes de cadascun dels grups que participin en el Pla amb indicació de l'opció dels pares.

Per al cas dels centres públics:

b. El certificat de la sessió del claustre en què s'aprova l'adhesió al Pla.

c. El certificat de l'aprovació del Pla per part del Consell Escolar del centre. L'aprovació ha de comptar almenys amb una majoria de dos terços.

6.4.2 Durant el primer trimestre del curs en què es comenci a aplicar el Pla pilot una vegada revisats i actualitzats el PEC i el Projecte lingüístic del centre, s'ha d'aportar a la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives:

d) El certificat que acrediti que s'ha duit a terme la revisió del PEC i del projecte lingüístic del centre. I en el cas dels centres públics, l'acreditació de l'aprovació corresponent per part del Consell Escolar.

7. Comissió de Selecció

7.1. S'ha de constituir una Comissió de Selecció encarregada de valorar les sol·licituds i vetllar pel compliment dels requisits de la convocatòria.

7.2. La comissió estarà formada per:

a. El secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu o persona en qui delegui, que ha d'actuar com a president.

b. La directora general de Planificació i Gestió Educatives o persona en qui delegui.

c. El director general de Personal Docent i Centres Concertats o persona en qui delegui.

d. La directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa o persona en qui delegui.

e. El cap del Departament d'Inspecció Educativa o persona en qui delegui.

f. La cap de servei de Normalització Lingüística i Participació adscrita a la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, que ha d'actuar com a secretària, o la persona que designi la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa en cas d'absència o vacant.

8. Procediment de selecció

La Comissió de Selecció trametrà al Departament d'Inspecció Educativa (DIE) les sol·licituds i els projectes presentats perquè els revisi i en comprovi la idoneïtat. Posteriorment, el cap del DIE trametrà a la Comissió de Selecció les conclusions d'aquesta revisió.

A partir de les conclusions del DIE, la Comissió de Selecció valorarà els projectes presentats i formularà la proposta de centres admesos i exclosos al Pla Pilot de Lliure Elecció de Llengua.

La llista provisional de participants admesos i exclosos amb el motiu d'exclusió s'ha de publicar en la pàgina web de la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives. Es disposarà d'un termini de tres dies hàbils per formular al·legacions.

Una vegada valorades les al·legacions, es publicarà la llista definitiva de participants admesos i exclosos mitjançant una Resolució del conseller que es publicarà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

9. Compromisos del centres

Els centres admesos a participar en el Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua es comprometran a:

9.1. Aplicar el Pla Pilot Voluntari, tot garantint un mínim del 50% de les àrees d'ensenyament en llengua catalana.

9.2. Implementar el Pla amb la finalitat d'assolir la millora de la competència lingüística en llengua catalana i en llengua castellana.

9.3. Revisar i actualitzar, durant el primer trimestre del curs en què es comenci a aplicar el Pla Pilot, el PEC i el Projecte lingüístic del centre.

9.4. Concretar en la PGA l'aplicació del Pla per al curs corresponent.

9.5. Presentar la documentació a què es refereix l'apartat 6.4 de les Bases del Pla.

9.6. Informar les famílies de la proposta elaborada pel centre quant al Pla Pilot i, periòdicament, de la seva implantació i evolució.

9.7. Avaluar internament per part del centre l'aplicació del Pla Pilot d'acord amb els indicadors d'avaluació comuns que definirà la Conselleria d'Educació i Universitats. Aquesta avaluació s'ha d'incloure en el document de Memòria Anual dels cursos escolars d'implantació del Pla.

9.8. Participar en el procés d'avaluació externa.

9.9. Destinar a l'aplicació del Pla els recursos addicionals que s'assignin al centre per aquest concepte i fer-ne un ús adequat, eficaç i eficient.

10. Compromisos de la Conselleria d'Educació i Universitats

10.1. Dur a terme una avaluació diagnòstica inicial en els centres adherits per conèixer la situació de l'alumnat amb anterioritat a l'aplicació del Pla.

Aquesta avaluació es durà a terme:

a. Durant el mes d'octubre de 2024 a l'alumnat de quart d'educació primària, que haurà finalitzat tercer d'educació primària durant el curs escolar 2023-2024.

b. Durant el mes d'octubre de 2025 a l'alumnat de segon d'educació secundària, que haurà finalitzat primer d'ESO durant el curs escolar 2024-2025.

10.2. Així mateix, com a mesura per determinar l'evolució de l'alumnat i el seu nivell de competència lingüística en llengua catalana i llengua castellana i realitzar-ne una valoració comparativa en relació a l'avaluació diagnòstica inicial, es durà a terme l'avaluació dels alumnes que hagin completat el Pla.

Aquesta avaluació es durà a terme:

a. En finalitzar el curs 2026-2027 als alumnes de sisè de primària que hagin completat el Pla.

b. En finalitzar el curs 2027-2028 als alumnes de quart d'ESO que hagin completat el Pla.

10.3. L'avaluació i el seguiment del Pla es durà a terme per mitjà de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) i el Departament d'Inspecció Educativa.

10.4. Dotar els centres seleccionats de recursos addicionals per dur a terme el Pla d'acord amb les sol·licituds presentades i amb la tramitació corresponent.

10.5. Dur a terme el seguiment de Pla.

11. Dotació de recursos addicionals.

La Conselleria d'Educació i Universitats, un cop hagi comprovat el nombre d'alumnes inclosos pel centre al Pla d'acord amb l'opció de les famílies i l'adequació dels recursos sol·licitats per al seu desenvolupament, assignarà als centres seleccionats, per a l'inici de curs, els recursos adients d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i per mitjà del procediment corresponent de dotació de recursos humans i materials.