BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 14 de març de 2024, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR:

La sol·licitud de pròrroga de la vigència de l'informe d'impacte ambiental del projecte  d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Felanitx, parcel·la 296, polígon 55, al TM Felanitx, Mallorca, en els termes següents: 

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte del projecte és reformar la instal·lació de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals per incrementar la seva capacitat de depuració en 2.917 habitants equivalents. Així, amb la modificació proposada, la capacitat de tractament de l'EDAR passarà de 17.083 a 20.000 habitants equivalents i el cabal, de 2.500 m3/dia a 4.000 m3/dia.

Les actuacions projectades són necessàries a causa de l'increment de població, per la falta d'una xarxa separativa de sanejament i pluvials i per tal de poder donar compliment als requeriments d'abocament. 

El projecte s'ubica al polígon 55, parcel·la 296 del terme municipal de Felanitx a l'illa de Mallorca. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca, es troba a un sòl classificat com a rústic i dins la categoria «àrea de transició d'harmonització». Aquesta parcel·la té una superfície de 7.229 m2, dels quals el projecte n'ocuparà 6.313 m2. 

També s'han previst tota una sèrie d'actuacions a les llacunes de Son Navata, les quals es troben també en sòl rústic.

D'acord amb la documentació presentada en el procediment d'avaluació d'impacte simplificada, el projecte s'havia d'executar en dues fases. Així, durant la primera fase es construiran els elements ubicats a la zona d'ampliació de la parcel·la mentre que durant la segona fase es demoliran els elements de l'actual EDAR que no s'hagin d'utilitzar en el procés d'explotació i es construiran els nous elements en el recinte actual.

Les actuacions previstes durant la fase I són les següents:

- Construcció del tanc polivalent que funcionarà facultativament, o bé en situació extraordinària com a reactor biològic provisional (únicament durant el procés constructiu del nou reactor biològic) o ordinàriament com a tanc de tempestes.  

- Construcció de la urbanització en la zona d'emplaçament del tanc polivalent. 

- Construcció del nou edifici de pretractament amb els equips de tamisatge, desarenament i desgreixat.

- Construcció d'un nou decantador secundari amb arqueta de derivació, la qual permet poder canviar el mode de funcionament d'ordinari a funcionament amb el tanc polivalent. 

- Construcció del pou de bombeig de flotants amb un volum útil de 15 m3.

- Construcció del dipòsit d'aigua industrial o de servei. S'executarà una arqueta de dimensions interiors en planta 2,10 x 2,50 m en planta i 2,70 m d'alçada, la qual s'alimentarà des de l'arqueta d'aigua decantada. A aquesta arqueta es connectarà l'aspiració del grup de pressió de la xarxa d'aigua industrial.

- Construcció del dipòsit de desinfecció de doble paret de 3000 L per a l'emmagatzematge d'hipoclorit de sodi i edifici associat.

- Construcció de l'arqueta d'aigua decantada de 1,85 x 2,25 m en planta i 2,40 m d'alçada i dividida en dues cambres per un mur interior. Aquesta arqueta rep a la primera cambra l'aigua decantada dels dos decantadors. D'aquesta cambra surt una conducció per a alimentar el dipòsit d'aigua tractada. L'aigua que no es reutilitzi a la pròpia instal·lació passarà a la segona cambra, la qual es connectarà a l'arqueta de sortida existent.

- Construcció del pou de bombeig amb canal de desbast, sense connexió amb l'actual pou de gruixats.

- Ampliació i reforma de la sala i pou de recirculació.

- Sistema de desodoració. S'instal·larà una xarxa de conduccions de polipropilè  per tal de captar l'aire en els punts de major generació d'olors. L'aire serà captat mitjançant un ventilador de 2.800 m3/h instal·lat just abans del sistema de tractament. L'aire a tractar s'impulsarà a una torre de contacte (columna de 2 m de diàmetre i 3 m d'altura), amb carboni actiu per a l'adsorció dels contaminants. 

Les actuacions previstes durant la fase II són les següents:

- Demolició de reactor actual i construcció d'un nou reactor biològic. El tractament biològic es realitzarà en un dipòsit dividit en dues línies iguals i independents, cada una d'elles amb varis recintes (anaerobi, anòxic, òxic). El volum útil és de 4.300 m3.

- Construcció i reforma de l'actual edifici de control i mòdul annex de serveis, amb sala de quadres, grup electrogen i bufadors.

- Reforma de l'espessidor, decantador secundari existent i edifici de deshidratació.

- Substitució de la tremuja de fangs per una de major capacitat (40 m3) per tal d'aconseguir una autonomia de funcionament de 10 dies.

- Connexió dels nous elements construïts.

- Modificació i reforma dels vials.

- Enjardinament i condicionament ambiental i paisatgístic. 

Per una altra banda, el cabal d'aigua depurada va directament cap a unes llacunes d'infiltració, situades a Son Navata, a 1,5 km aproximadament de la planta. Aquest cabal d'aigua depurada també es pot dirigir cap el Torrent de Son Valls,el qual es troba a uns 3 km de l'EDAR, mitjançant un sobreexidor instal·lat a les llacunes.

Actualment, l'abocament a les llacunes de Son Navata es veu compromès per causa de la seva limitada capacitat d'infiltració, atribuïble a la colmatació del fons, ja sigui per la deposició de fins del propi efluent, pels materials arrossegats per l'escolament superficial o pel propi procés d'evolució de l'ecosistema. 

Per aquest motiu, a més de les actuacions descrites anteriorment sobre el procés de depuració, també s'ha previst actuar sobre una de les llacunes d'infiltració de Son Navata (en concret, la llacuna Sud). La llacuna Sud està formada per tres cel·les les quals ha de recórrer l'aigua de l'efluent fins arribar a la llacuna Nord, a on es troba un sobreeixidor que desvia l'efluent cap al tram final del col·lector emissari (que finalment aboca al torrent de Son Valls). 

De les dues llacunes, l'única que necessita una actuació és la llacuna Sud. L'actuació es restringeix a la primera de les cel·les ja que es tracta del receptacle inicial de l'aigua abocada pel primer tram de l'emissari i, per tant, a on es produeix una major deposició de fins. Així, es realitzarà una neteja dels talussos i del vas així com una adequada gestió dels sediments depositats. Per al condicionament del fons i dels talussos s'han previst les actuacions següents:

- Desbrossament del perímetre per fer-ho accessible a la maquinària de dragatge.

- Construcció de vials per a l'accés de la maquinària de dragatge, transport i aplec de residus.

- Construcció d'un dic de tancament.

- Abocament de l'aigua de la cel·la 1 al col·lector emissari i dirigit al torrent de Son Valls.

- Dragatge del fons.

- Construcció d'una bassa de decantació impermeabilitzada al costat de la llacuna Nord.

Finalment, també s'ha previst la inspecció del col·lector emissari en tota la seva longitud (4.897 m) amb càmera guiada.

Com s'ha comentat, el cabal d'aigua depurada va directament cap a unes llacunes d'infiltració, situades a Son Navata, a 1,5 km aproximadament de la planta. Aquest cabal d'aigua depurada també es pot dirigir cap el Torrent de Son Valls, el qual es troba a uns 3 km de l'EDAR, mitjançant un sobreexidor instal·lat a les llacunes de Son Navata. A la figura següent es mostra un esquema del sistema d'efluent i abocament de l'EDAR de Felanitx.

En el procediment d'avaluació es varen analitzar les alternatives següents:

Alternativa 0: es descarta la no execució del projecte ja que la depuradora actual permet tractar un cabal de 2.500 m3/h, el qual resulta insuficient per causa de l'augment de població i pel fet que el municipi encara no disposa d'una xarxa separativa de sanejament i pluvials. Amb la situació actual, puntualment es produeixen abocaments d'aigües no tractades a llera pública. Aquests abocaments es produeixen, fins i tot, en períodes de pluges dèbils.

Canvi d'ubicació de l'EDAR. Es descarta aquesta alternativa ja que el trasllat  d'unes instal·lacions d'aquestes característiques implica un alt cost econòmic i, a més, és complicat coordinar el traspàs entre plantes per tal que la depuració d'aigües no s'interrompi en cap moment i s'evitin abocaments i pèrdues de qualitat de l'efluent.

Alternativa DP1:EB3 (fangs actius amb co-precipitació química i dos reactors biològics tipus carrusel a la zona de l'actual reactor biològic). Amb la geometria adoptada per als reactors (carrusel), es possibilita l'aeració de l'aigua residual amb un sistema de difusors i bufadors i amb rotors d'aeració. A més, a la mateixa obra civil s'ha previst l'arqueta de repartiment a les dues línies del reactor biològic i l'arqueta de sortida, amb el posterior repartiment als dos decantadors. D'aquesta manera s'aconsegueix que es pugui alimentar qualsevol de les línies tot i que n'hi hagi una fora de servei. El dipòsit d'emmagatzematge i les bombes de dosificació de clorur de ferro(III) s'instal·laran a l'espai disponible després de la demolició del desbast actual. Aquesta alternativa presenta l'inconvenient que durant la fase d'execució no es podrà tractar biològicament l'aigua residual al reactor actual. `Per tant, com a solució provisional, s'emprarà el tanc de tempestes com a reactor biològic provisional. 

Alternativa DP2:EBP1 (procés simultani. Dos reactors biològics tipus carrusel: un a la zona d'ampliació i l'altre, a la zona de l'actual reactor biològic). Les dimensions dels reactors són un poc diferents que les dels reactors de l'alternativa anterior ja que en aquest cas es preveu la instal·lació d'una cambra anaeròbia prèvia per a afavorir la desfosfatació biològica. En aquest cas, i tenint en compte que cada reactor s'ubica a una zona distinta de la parcel·la, és necessària la construcció d'una arqueta de repartiment amb les cambres següents: 

- Cambra de repartiment de l'aigua pretractada.

- 2 cambres d'alimentació a cada reactor.

- Cambra de repartiment del licor mescla.

- 2 cambres d'alimentació a cada decantador.

Amb aquesta disposició dels reactors biològics es podrà mantenir el procés biològic durant les obres, ja que es pot executar en primer lloc el reactor biològic situat a la parcel·la d'ampliació i, després de la seva posada en servei, es pot dur a terme la demolició del reactor biològic actual per tal de realitzar les actuacions previstes a aquesta zona.

Pel que fa al tanc de tempestes, es construirà a la zona a on es troba el reactor biològic actual, junt al reactor biològic nou.

Alternativa DP3:EB2 (procés UCT. Dos reactors biològics a la zona de l'actual reactor biològic). Els dos reactors biològics estan constituïts per quatre cambres: anaeròbia, anòxica 1, anòxica 2 i òxica. Per tal de mantenir el tractament biològic durant les obres, es proposa l'execució d'aquests reactors en dues fases. Durant la primera fase, s'executarà el reactor situat al nord, a la zona en què actualment es troba l'edifici de serveis. Així, s'haurà d'enderrocar aquest edifici, la cambra de fermentació i la cambra anaeròbia del reactor actual. Aquesta demolició no afectarà al funcionament del reactor ja que el mur que separa aquestes cambres de les cambres anòxica i òxica és d'espessor suficient per a resistir l'empenyiment de l'aigua. Es disposarà d'un reactor de menor volum, la qual cosa afectarà a l'estabilització del fang durant aquesta fase.

Després de la posada en marxa del nou reactor, es durà a terme la demolició del reactor actual i es completarà la construcció del segon reactor.

La geometria adoptada per al reactor biològic implica l'ús de bufadors i difusors per a l'aeració dels reactors ja que no és compatible amb l'aeració mitjançant rotors superficials.

A l'igual que a l'alternativa DP1, el tanc de tempestes està ubicat a la zona d'ampliació de l'EDAR.

Alternativa DP4: EB2 (Procés UCT. Aprofitament del reactor biològic actual i nou reactor a la zona d'ampliació). El nou reactor biològic projectat té les mateixes dimensions que el de l'alternativa DP2. En aquest reactor s'executaran 4 murs transversals per a configurar quatre cambres: anaeròbia, anòxica 1, anòxica 2 i òxica. Per tal de mantenir el tractament biològic durant les obres, es proposa l'execució en una primera fase del reactor situat a la zona d'ampliació i, en una segona fase, desviar tota l'aigua a aquest reactor per a poder buidar el reactor biològic actual i, així, poder reforçar al seva estructura. Després de la posada en marxa del nou reactor, es durà a terme la demolició del reactor actual. La geometria adoptada per al reactor biològic en aquesta alternativa implica l'ús de bufadors i difusors per a l'aeració dels reactors, ja que no és compatible amb l'aeració mitjançant rotors superficials. En aquesta alternativa, el tanc de tempestes s'ubica a la zona d'ampliació de l'EDAR. 

S'ha optat per l'alternativa DP3 ja que es tracta de la segona més econòmica i la que necessita menys connexions provisionals per tal de garantir la continuïtat i manteniment del servei durant l'execució de les obres. 

2. Tramitació

El projecte objecte del procediment de pròrroga de l'informe d'impacte ambiental, es va tramitar pel procediment d'avaluació ambiental simplificada segons el punt 2 de l'article 14, apartat c de la Llei 12/2016, de 17 d'agost d'avaluació ambiental de les Illes Balears que disposa que qualsevol modificació de les característiques d'un projecte dels annexos I o II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o dels annexos 1 o 2 d'aquesta llei, diferent de les modificacions descrites en l'apartat 1.c) anterior, que sigui posterior a la declaració d'impacte ambiental o l'informe ambiental, o d'un projecte ja autoritzat, executat o en procés d'execució, que pugui tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient. 

Per tant, el projecte va seguir el procediment simplificat d'avaluació d'impacte ambiental de la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i va concloure amb un Informe d'Impacte Ambiental de no subjecció publicada al BOIB núm. 11 de 25/01/2020.

Per a la concessió de la pròrroga de vigència de l'Informe d'Impacte Ambiental, sol·licitada pel promotor en data 11/11/2023, se segueix el procediment descrit als apartats 6 a 9 l'article 47 Informe d'impacte ambiental de l'esmentada Llei 21/2013.

Per a la tramitació de la sol·licitud de pròrroga, l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre en un termini de tres mesos comptats des de la data de presentació de la sol·licitud. Prèviament, l'òrgan ambiental ha de sol·licitar informe a les administracions públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir per fer l'avaluació de l'impacte ambiental. La CMAIB  ha requerit l'emissió d'informes amb data 21 de desembre de 2023, per termini de 30 dies hàbils, a les següents administracions afectades i organismes interessats:

a) Consell de Mallorca (CIM):

    - Departament de Territori, Mobilitat  i Infraestructuctures

        Direcció Insular d'Urbanisme i Planejament Municipal 

        Direcció Insular de Territori i Paisatge 

        Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat

b) Govern de les Illes Balears (GOIB):

    A la D.G. Recursos Hídrics de la Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua

        -Servei d'Estudis i Planificació

        -Servei de gestió del Domini Públic Hidraulic

    A la D.G. de Salut Pública de la Conselleria de Salut Ambiental

        -Servei de Salut Ambiental       

c) Ajuntament de Felanitx        

A dia d'avui els informes que consten a l'expedient, són els següents:

- Servei de Salut Ambiental, Direcció general de Salut Pública (Conselleria de Salut)

Informe amb data 01/02/2024 fa constar que una vegada revisada la documentació relativa a la sol·licitud de pròrroga de la vigència de l'informe d'impacte ambiental del projecte d'Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Felanitx s'informa favorablement la pròrroga de la vigència de l'informe d'impacte ambiental durant els dos anys previstos a la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental.

- Servei d'Explotació i Conservació (Consell Insular de Mallorca)

Informe amb data 01/02/2024 fa constar:

D'acord amb l'article 31.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi a l'entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirecta a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, les obres d'ampliació i millora de tractament a l'EDAR de Felanitx són més enllà d'aquesta distància, no és preceptiu l'informe d'aquesta direcció insular.

- Servei d'Ordenació del Territori (Consell Insular de Mallorca)

Informe amb data 06/02/2024 fa constar:

Una vegada analitzada la proposta es constata que el projecte analitzat és el mateix que va servir de base per emetre l'informe anterior del Servei d'Ordenació del Territori en el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental simplificat. No obstant en relació amb l'ordenació territorial general i sectorial, s'han produït una sèrie de canvis, degut a la normativa sobrevinguda. 

Sobre l'ordenació territorial general 

El Pla Territorial de Mallorca ha estat recentment modificat per la modificació número 3 (aprov. def. 11 de maig de 2023) on s'ha realitzat una sèrie de canvis, entre altres, la unificació de les categories d'àrees de transició (AT Creixement i AT- Harmonització) en una categoria, Àrea de Transició per tal d'evitar una excessiva predeterminació dels possibles àmbits de creixement. 

Per tant, d'acord amb el plànol del PTIM (mod núm. 3) d'ampliació de l'EDAR de Felanitx (part oest de la parcel·la 216) està situada en sòl rústic comú, en la Categoria d'Àrea de Transició (AT). No obstant això, en el planejament urbanístic l'àmbit de l'EDAR i l'ampliació (parcel·les 2015 i 216) estan qualificades com a Sistema General d'Infraestructures en sòl rústic.

Per altra banda, d'acord amb els plànols del PTIM, els terrenys de les llacunes d'infiltració de Son Navata (parcel·la 40, polígon 3) estan ubicats en sòl rústic comú, en la categoria de sòl rústic general. No obstant això, en el planejament urbanístic de Felanitx l'àmbit de les llacunes de Son Navata juntament amb la planta de compost veïna ja existent estan situats en un Sistema General d'Infraestructures en sòl rústic.

Sobre l'ordenació territorial sectorial 

El Pla Director de Residus No Perillosos de l'illa de Mallorca (aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca el 9 de maig de 2019) delimita una zona d'ampliació de la planta de compost existent en part de la parcel·la 40, polígon 3. Aquesta zona d'ampliació es correspon amb part de la parcel·la 216 de l'EDAR de Felanitx, llacuna sud de les llacunes d'infiltració de Son Navata i nova balsa de decantació en la llacuna nord, parcel·les  29, 28 i 101 del polígon 4. 

L'informe conclou que, ateses les consideracions formulades es considera que no s'han produït canvis substancials en els elements essencials que van servir per a realitzar l'informe d'ordenació territorial al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental simplificada. Per tant, es considera que no hi ha inconvenient en la pròrroga.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

1.- L'objecte del projecte segons l'Informe d'Impacte Ambiental formulat i publicat al BOIB núm. 11 de 25/01/2020 és dur a terme l'ampliació de les instal·lacions i millora del tractament de l'EDAR de Felanitx.

2.- La normativa en relació amb l'ordenació territorial general i sectorial sobrevinguda des de la publicació de l'Informe d'Impacte Ambiental:

El Pla Territorial Insular de Mallorca (mod núm 3). (Aprovació definitiva 11/05/2023; BOIB núm. 73 de 03/06/2023) :

D'acord amb l'informe del Consell Insular de Mallorca: 

«Per altra banda, d'acord amb els plànols del PTIM, els terrenys de les llacunes d'infiltració de Son Navata (parcel·la 40, polígon 3) estan ubicats en sòl rústic comú, en la categoria de sòl rústic general. No obstant això, en el planejament urbanístic de Felanitx l'àmbit de les llacunes de Son Navata juntament amb la planta de compost veïna ja existent estan situats en un Sistema General d'Infraestructures en sòl rústic.»

El Pla Director de Residus No Perillosos de l'illa de Mallorca (aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca el 9 de maig de 2019) .

Aquest instrument d'ordenació delimita una zona d'ampliació de la planta de compost existent en part de la parcel·la 40, polígon 3 que es correspon amb part de la parcel·la 216 de l'EDAR de Felanitx, llacuna sud de les llacunes d'infiltració de Son Navata i nova bassa de decantació en la llacuna nord, parcel·les  29, 28 i 101 del polígon 4 i conclou que no s'han produït canvis substancials en els elements essencials que van servir per a realitzar l'informe d'ordenació territorial al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental simplificada.

La planificació hidrològica sobrevinguda des de la publicació de l'Informe d'Impacte Ambiental també ha canviat:

- Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB). 

- Resolució de 19 de gener de 2023, de la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, per la qual s'inclouen en l'Inventari Espanyol de Zones Humides 59 nous aiguamolls de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. BOE núm. 23 del 27/01/2023. 

La inclusió de la zona humida en l'inventari Espanyol s'ha duit a terme mitjançant Resolució motivada de la Direcció General, a proposta de l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i després d'haver-se complert el tràmit de notificació als corresponents organismes de conca i demarcació de costes, es disposa la inclusió en l'Inventari espanyol de zones humides dels 59 aiguamolls indicats per aquesta Comunitat Autònoma, els noms de la qual, codis, superfícies i localitzacions geogràfiques s'inclou com a annex a la present resolució. Per tant, Son Navata ha estat inclòs dintre dels Aiguamolls artificials o modificats dintre de la categoria d'Estanys artificials d'interès ecològic que inclou grans estanys de granges, graveres i excavacions abandonades, estanys de depuradores, basses de reg (Codi Ramsar 2, 7, 8) d'acord amb el procediment establert al Reial decret 435/2004, de 12 de març, pel qual es regula l'Inventari nacional de zones humides.

D'acord amb el text refós de la Llei d'Aigües, en el seu capítol V de zones humides, l'article 111 determina, en el seu apartat 4, que els organismes de conca i l'administració ambiental competent coordinaran les seves actuacions per a la conservació, la protecció eficaç, la gestió sostenible i la recuperació de les zones humides, especialment les d'interès natural o paisatgístic. 

Es considera que s'ha d'adaptar als requisits ambientals d'aquesta planificació: PHIB vigent, inclusió formal l'Inventari Espanyol de Zones Humides (BOE núm. 23 del 27/01/2023) i a la  normativa que regula la gestió de les zones humides com és el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües pel que fa a la coordinació de les administracions per a la conservació,  la protecció eficaç, la gestió sostenible de la zona humida artificial interès ecològic com a hàbitat d'ocells aquàtics que és  Son Navata (codi MAZHA07). 

3.- D'acord amb les conclusions de l'informe d'impacte ambiental de no subjecció de 13/12/2019: 

« sempre que es compleixin les mesures proposades al document ambiental i les condicions següents:

- Obtenir l'informe favorable de l'Administració Hidràulica en relació amb les actuacions que s'han de realitzar a la zona humida de Son Navata.

- S'ha de planificar el desbrossament de la vegetació de les vores de la llacuna de Son Navata fora dels mesos de maig a agost per evitar la possible afecció a aus aquàtiques durant el període de nidificació.

- Durant el temps que duri l'obra s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

- D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies i per tal d'augmentar el potencial de les llacunes per a les aus aquàtiques, s'han de realitzar millores en la vegetació de les vores, incloent la creació d'illetes»       

4.-La sol·licitud de pròrroga es regeix d'acord amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que diu:

“Article 47. Informe d'impacte ambiental.

4. En el supòsit previst en l'apartat 2.b) l'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el «Butlletí Oficial de l'Estat» o diari oficial corresponent, no s'hagués procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la seva publicació, tret que s'acordi la pròrroga de la vigència de l'informe d'impacte ambiental en els termes previstos en els següents apartats.

6. El promotor podrà sol·licitar la pròrroga de la vigència de l'informe d'impacte ambiental abans que transcorri el termini de quatre anys previst en l'apartat 4. La sol·licitud formulada pel promotor suspendrà aquest termini.

7. Presentada la sol·licitud, l'òrgan ambiental podrà acordar la pròrroga de la vigència de l'informe d'impacte ambiental en cas que no s'hagin produït canvis substancials en els elements essencials que van servir per a realitzar l'avaluació d'impacte ambiental simplificada, ampliant la seva vigència per dos anys addicionals. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi començat l'execució del projecte o activitat, el promotor haurà d'iniciar novament el procediment d'avaluació d'impacte ambiental del projecte.

8. L'òrgan ambiental resoldrà sobre la sol·licitud de pròrroga en un termini de tres mesos comptats des de la data de presentació d'aquesta sol·licitud. Prèviament, l'òrgan ambiental sol·licitarà informe a les Administracions Públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir per a realitzar l'avaluació d'impacte ambiental simplificada. Aquestes Administracions hauran de pronunciar-se en el termini de trenta dies, que podrà ampliar-se, per raons degudament justificades, per quinze dies més, període durant el qual el termini de resolució de la sol·licitud romandrà suspès.

9. Transcorregut el termini sense que l'òrgan ambiental hagi resolt sobre la pròrroga de la vigència de l'informe d'impacte ambiental, s'entendrà desestimada la sol·licitud de pròrroga. 

La sol·licitud de pròrroga es va realitzar l'11/12/2023, abans, per tant, que finalitzàs el termini de quatre anys des de la publicació de l'Informe d'Impacte Ambiental (25/01/2020). L'òrgan ambiental ha sol·licitat informe a les administracions públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir per fer l'avaluació de l'impacte ambiental, durant aquest període el termini de resolució de la sol·licitud ha romàs suspès.

5.- Per tant, es conclou que no s'han produït canvis substancials en els elements essencials que serviren per a fer l'avaluació d'impacte ambiental del projecte. Per tant, es considera que, d'acord amb l'article 47 de la Llei 21/2013, no hi ha inconvenient en ampliar la vigència de la declaració d'impacte ambiental per dos anys addicionals.

Conclusió

Per tot l'anterior, es resol concedir la pròrroga de la declaració d'impacte ambiental del projecte d'ampliació i millora de l'EDAR de Felanitx, parcel·la 296, polígon 55, al TM Felanitx, Mallorca a sol·licitud d'ABAQUA, en concloure's que no s'han produït canvis substancials en els elements essencials que serviren per fer l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, per dos anys addicionals, és a dir fins al 25 de gener de 2026, sempre que es compleixin les mesures preventives, correctores i/o compensatòries previstes al document ambiental, el Pla de Vigilància Ambiental del mateix document, els condicionants de l'Informe d'Impacte Ambiental publicat en el BOIB núm. 11 de 25/01/2020 i s'adapti a la normativa sobrevinguda en matèria de gestió del recurs hídric, el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears  i que les actuacions es duguin a terme d'acord amb l'establert a l'article 111.4 del  Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Aigües:

«Els Organismes de conca i l'Administració ambiental competent coordinaran les seves actuacions per a la conservació, la protecció eficaç, la gestió sostenible i la recuperació de les zones humides, especialment d'aquelles que posseeixin un interès natural o paisatgístic.» 

Segon. Es publicarà la present resolució al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al comitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de la prorroga, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

 

(Signat electrònicament: 5 d'abril de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística Maria Paz Andrade BarberáPer suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)