BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' Avaluació Ambiental, se publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 28 de febrer de 2024

PRÒRROGA DE LA DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del procediment de pròrroga de la DIA, es va tramitar pel procediment d'avaluació ambiental ordinària segons el grup 8 (Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua) apartat 2 (Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents) de l'annex I de projectes sotmesos  a avaluació ambiental de la Llei 12/2016, de 17 d'agost d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

El projecte va seguir el procediment ordinari d'avaluació d'impacte ambiental de la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i va concloure amb una DIA favorable amb condicionants publicada al BOIB núm. 28 de 05/03/2020.

Per a la concessió de la pròrroga de vigència de la DIA, sol·licitada pel promotor en data 19/12/2023, se segueix el procediment descrit a l'article 43 Vigència de la declaració d'impacte ambiental de l'esmentada Llei 21/2013.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte del projecte és reformar la instal·lació per adquirir la capacitat de modular el seu funcionament per a cabals variables i estacionaris (2 línies d'aigua i fang) i incrementar la seva capacitat de depuració perquè es compleixin els paràmetres d'abocament sense canviar el sistema de tractament de fangs actius.

El projecte s'ubica al polígon 4, parcel·la 692 del terme municipal de Sant Lluís a l'illa de Menorca. La referència cadastral  és 07052A004006920001KE, la parcel·la té una superfície de 21.587 m2. 

La reforma de la instal·lació contempla diverses actuacions, entre les quals s'inclou una nova línia de subministrament energètic exterior a la instal·lació. Es farà una línia de mitja tensió de 956 metres soterrada. Es reunificarà part dels subministraments actuals i es desmuntarà la línia aèria existent i altres trams de línies soterrades interiors. D'acord amb l'informe emès pel departament de Territori del Consell, per al procediment de la DIA “Aquesta nova línia de distribució soterrada de mitja tensió i els dos centres de transformació per al subministrament elèctric hauran de tramitar-se mitjançant una declaració d'interès general.”

Les actuacions interiors en la parcel·la de l'EDAR, parcel·la 692, consisteixen en la construcció d'un nou edifici de pretractament en la ubicació de l'actual edifici de control. L'edifici consta d'una única sala de 155 m2 que serveix per allotjar el desbast, el drenatge i els equips de concentrat de greixos i de rentatge de les sorres. 

L'actual edifici de procés el convertiran en edifici de deshidratació, la sala de bufants actual passa a allotjar el grup electrogen existent i la sala dels tamisos rotatius es transforma en un magatzem. A més a més, s'instal·laran noves bombes i agitadors en el dipòsit d'homogeneïtzació. Es demolirà de l'actual biològic i es construirà un biològic tipus carrusel amb càmera anòxica prèvia i un nou edifici de bufants d'una única sala de 54 m2 que serveix per als equips de ventilació. 

Es construirà un nou decantador secundari amb bombeig de recirculació, excés de fangs i flotants. Per altra banda, es produiran millores en el digestor de fangs i instal·lació d'un bombament de fang digerit i en l'espessidor de fangs. Es farà un nou bombament de buidatges i substituiran tots els equips de deshidratació a excepció de la tremuja d'emmagatzematge.

Es demolirà el centre de seccionament i del centre de transformació actuals i es construirà un nou centre de transformació i un nou edifici de control de dues plantes. La jardineria i ornamentació estarà formada bàsicament per una barreja de gespa rústica a base de tres espècies de la zona. Aquestes plantacions podran ser regades a partir de boques de reg estratègicament situades al llarg de tota la parcel·la que dominen qualsevol sector d'aquesta. Podran efectuar els regs des de la mateixa xarxa d'aigua reutilitzada. El tancament perimetral i accés no es modificarà amb les obres i els vials interiors de l'EDAR seran de formigó i els de l'àrea del tractament terciari amb sorra.

D'acord amb la documentació pel procediment d'AIA ordinària el vessament de l'EDAR s'efectua, previ pas per tractament terciari, a un tanc d'emmagatzematge per a la seva posterior reutilització en sistemes d'aigües no potables d'instal·lacions turístiques hoteleres dels voltants.  En el cas que la demanda d'aigua reutilitzada sigui superada pel cabal de sortida, o la capacitat de bombeig des del dipòsit sigui insuficient, es produeix el vessament lliure sobre el terreny adjacent a l'EDAR.  

Paral·lelament està en tràmit finalitzar el futur emissari, el qual només es troba executat parcialment en el seu tram terrestre i resta l'execució del tram submarí.

El cost de les obres de millora de l'EDAR ascendeix a un pressupost d'execució Material de 2.936.322,62 Euros.

Per realitzar el disseny s'han fet càlculs que inclouen totes les possibilitats d'operació en situació any actual hivern en condicions mínimes que correspon amb els mesos de novembre a febrer, amb la població equivalent és de 6.137 hab. En hivern en condicions mitjanes, de transició entre estiu i hivern, els mesos de març i abril, amb la població equivalent és de 7.423 hab. En situació any actual de mitja temporada, denominada estiu mínim, es correspon amb els mesos de maig i octubre. S'ha d'operar en les dues línies de l'EDAR. En aquesta situació la població equivalent és de 14.885 hab. En situació any actual de temporada alta, es correspon amb els mesos de juny a setembre amb els que és imprescindible operar amb totes les instal·lacions de l'EDAR. En aquesta situació la població equivalent és de 20.204 hab. Finalment, en situació any horitzó a estiu, es tracta de comprovar el dimensionament considerant els cabals i càrregues d'afluents fins al valor marcat en el Plec de prescripcions tècniques, el que es tradueix en el disseny de l'EDAR per a una població equivalent de 30.000 hab.

Resultats que s'han d'obtenir a l'efluent:

• DBO5 < 25 mg/l
• DQO <125 mg/l
• S.S. < 35 mg/l
• NTK < 15 mg/l
• Resultats al fang:
• Sequedat > 20%
• Fracció de volàtils >45%

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

La parcel·la està inclosa en el planejament d'infraestructures del cicle de l'aigua de sanejament corresponent a l'aprovació definitiva de la revisió del Pla Territorial Insular de Menorca. Aprovada per Acord de Ple de dia 23 de maig de 2023 (BOIB núm. 086 de 24 de juny de 2023). Dintre del planejament urbanístic de Sant Lluís, a les Normes Subsidiàries està inclosa en l'estructura general i orgànica del territori del municipi com a Sistema General Infraestructures Estació Depuradora (SG-IED). Per altra banda, la zona està qualificada d'ANEI Alzinar pel PTI. D'acord amb la documentació, una part de l'actual recinte, la corresponent al tractament terciari, s'ubica en aquesta àrea de protecció, es van fer les obres d'ampliació del tractament terciari  l'any 2001, abans que es publiqués el RD 130/2001, de 23 de novembre pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5000 de les àrees d'alzinar protegit, que delimita l'àrea de protecció. 

D'acord amb la documentació de la DIA, a la vora la instal·lació de l'EDAR hi ha un jaciment arqueològic que consta en el Catàleg del patrimoni històric del terme municipal de Sant Lluís amb el codi BIX-01. Es tracta de les restes d'un assentament talaiòtic i trams d'un mur ciclopi. Una paret seca s'adossa a ell. Fragments de ceràmica talaiòtica i romana en superfície. Amb relació a l'aigua, la parcel·la se situa sobre la Massa d'Aigua Subterrània 1901M1 – Maó.  Aqüífer poc profund, amb presència de clorurs i de nitrats. Mal estat quantitatiu i químic. La  vulnerabilitat d'aqüífers és moderada i és una massa vulnerable per contaminació de nitrats. 

La parcel·la es troba rodejada per una massa boscosa formada per alzinar i ullastrar. La massa arbòria formada principalment per ullastres (Olea europaea var. sylvestris) i alzines (Quercus ilex) i la massa arbustiva formada per mata (Pistacia lentiscus), lletrera (Euphorbia dendroides), l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). La Fauna destacable a l'àmbit del projecte: tortuga mediterrània (Testudo hermanni), eriçó (Atelerix algirus), ratapinyada de ferradura grossa (Rhinolophus ferrumequinum) i sargantana (Podarcis lilfordi), espècies incloses al Llistat d'espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011). Ratapinyada de muntanya (Hypsugo savii), ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii). 

3. Tramitació (Resultats de l'exposició pública)

Per a la tramitació de la sol·licitud de pròrroga, l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre en un termini de tres mesos comptats des de la data de presentació de la sol·licitud. Prèviament, l'òrgan ambiental ha de sol·licitar informe a les administracions públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir per fer l'avaluació de l'impacte ambiental. La CMAIB  ha requerit l'emissió d'informes amb data 22 de desembre de 2023, per termini de 30 dies hàbils, a les següents administracions afectades i organismes interessats:

• Consell de Menorca (CIMe):

-Departament Ordenació territorial i Turística

-Departament Medi Ambient, Reserva de la Biosfera i Cooperació

-Direcció Insular d'Educació, Cultura i Patrimoni

• Govern de les Illes Balears (GOIB):

A la D.G. Recursos Hídrics:

- Departament Tècnic de Coordinació.

A la D.G. d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic:

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera

A la D.G. d'Emergències i interior:

- Departament d'Emergències

A la D.G. de Territori i Paisatge :

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme

• Ajuntament de Sant Lluís

- Peticions d'informe a les persones interessades  

• GOB Menorca

A dia d'avui els informes que consten a l'expedient, són els següents:

- Departament de Medi Ambient, Reserva de la Biosfera i Cooperació (Consell Insular de Menorca)

Informe amb data 09/01/2024 fa constar que una vegada revisada la Declaració d'impacte Ambiental objecte de pròrroga, el tècnic sota signant, considera que no s'han produït canvis substancials en els elements essencials per raó de la matèria, que la van motivar, i que les seves determinacions són vàlides i vigents. Informa favorablement la pròrroga de la vigència de la declaració d'impacte ambiental.

-Departament d'Emergències (D.G. d'Emergències i Interior de la  Conselleria de Presidència i Administracions del GOIB)

Informe amb data 16/01/2024 indica que una vegada examinada la documentació del Projecte d'ampliació i millora del tractament per a l'EDAR al municipi de Sant Lluís, es considera que no hi ha  canvis substancials envers els riscos analitzats per Protecció Civil per la qual cosa s'informa favorablement l'ampliació de la vigència.

- Departament d'Ordenació Territorial i Turística (Consell Insular de Menorca)

Informe amb data 25/01/2024 fa constar:

- I. Antecedents del fet.  Cita la Resolució núm. 437, de data 14/10/2019, resol  assumir l'informe favorable emès per l'arquitecte tècnic del Consell Insular de Menorca en data 02/10/2019 incloent-hi les conclusions d'aquest. Inclou que en data 05/03/2020 es publica al BOIB núm. 28 l'Acord del Ple de la CMAIB, de data 19 de desembre de 2019, de Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) del projecte d'ampliació i millora de l'EDAR, al TM Sant Lluís (150A/2019) les conclusions de la qual transcriu. 

- II. Incidència de la normativa sobrevinguda des de la publicació de la DIA. Cita la normativa més significativa que és la Revisió del Pla Territorial Insular de Menorca (RPTI). Aprovació definitiva 23/05/2023; BOIB núm. 86 de 24/06/2023). Ratifica l'informe favorable amb condicions remès per la Direcció Insular d'ordenació territorial (resolució núm. 437 de data 14/10/2019) a la CMAIB.

- III. Conclusió. Emet un informe favorable a la sol·licitud de la pròrroga de la vigència de la declaració d'impacte ambiental publicada del projecte acordada en sessió de 19 de desembre de 2019 pel Ple de la CMAIB (BOIB núm. 28 de 25/03/2020).

- GOB Menorca Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa amb data de 15/01/2024

En referència a la sol·licitud de consulta i petició d'informe en relació amb la sol·licitud de pròrroga de la vigència de la declaració d'impacte ambiental del projecte d'Ampliació i millora del tractament per a l'EDAR de Sant Lluís, presenten una sèrie de consideracions. Exposen una sèrie de fets de forma cronològica per remarcar la necessitat de l'emissari submarí:

1.-El juny de 2006 es va constatar que s'havia produït un canvi generalitzat de la vegetació marina a la platja de Punta prima. Aquesta modificació era especialment pronunciada a la vora de l'antic emissari situat a llevant de la platja i que, en teoria, estava en desús. Les denúncies del GOB i diferents inspeccions de Sanitat, van evidenciar altes concentracions de flora fecal i que l'emissari, romput just a la sortida, s'usava habitualment per l'efluent de la depuradora municipal.

2.-El 23/02/07 es va organitzar una visita sobre el terreny a la platja de Punta prima. Hi va haver presència de l'Ajuntament, el Consell Insular, el Govern Balear, Costes, Ashome, la concessionària d'aigües i el GOB. Després d'uns primers intents de negar el problema, es van reconèixer els fets i es va anunciar la intenció de construir un nou emissari a la zona de Biniancolla. En tractar-se d'un projecte que havia de tardar uns anys a materialitzar-se, s'acordà convocar una reunió amb tècnics per buscar una solució provisional que permetés tancar amb urgència aquest emissari que aboca a peu de platja.

3.-El 27/03/07 es convoca una reunió A L'Ajuntament de Sant Lluís, amb la presència de diversos tècnics del Govern Balear i del Consell Insular, a més dels altres agents que havien participat a la visita. S'acorda analitzar la possibilitat de fer un pou provisional d'infiltració vora el dipòsit acumulador d'aigües residuals, atès que es tracta d'una zona d'aqüífer completament salinitzat. Seria una solució transitòria fins que la depuradora es pugui dotar un emissari marí en condicions.

Indiquen que en el transcurs d'aquest període, el municipi de Sant Lluís ha crescut en població i en planejament municipal es preveu continuar creixent de manera significativa. L'existència de diferents urbanitzacions, algunes ja construïdes i d'altres pendents d'acabar-se d'edificar que no tenen connexió al clavegueram i esperen tenir-la en els pròxims anys, és molt considerable (Binisafúller Rotters, Cap d'en Font, Binisafulla platja, Binibèquer Nou, Binibèquer platja...).

Assenyalen que l'aposta de pous d'infiltració va ser una mesura provisional per sortir d'una urgència, però no pot ser una solució definitiva per acollir tot el creixement previst. 

4. Consideracions tècniques 

1.- L'objecte del projecte segons la DIA formulada i publicada al BOIB núm. 28 de 05/03/2020 és dur a terme l'ampliació de les instal·lacions i millora del tractament de l'EDAR de Sant Lluís i solucionar els següents problemes:

«1. La instal·lació es troba al límit de la seva capacitat, l'actual EDAR és insuficient per tractar els cabals i les càrregues de la temporada alta de turisme.

2. Gran part dels elements de l'EDAR han arribat al final de la seva vida útil, essent necessària la seva actualització, millora i en alguns casos demolició. El reactor biològic presenta important fissures, els edificis actuals no cobreixen les necessitats del servei d'explotació de la planta, no compta amb vestidors ni laboratoris. A més, la planta presenta deficiències pel que fa a control i automatismes.

3. Hi ha elements amb patologies importants que desaconsellen perllongar el seu ús en el temps. L'equip dessorrador-desgreixador no funciona i només actua com a canal de pas cap al reactor biològic. El reactor biològic és l'element més afectat per aquestes patologies.»

2.- D'acord amb el condicionant 2 i 3 de la DIA: 

«A l'hora de desmuntar la línia aèria elèctrica que es troba en Sòl Rústic d'Alt Nivell de Protecció, Alzinar (AANP-ALZ), els treballs de desmuntatge s'hauran de realitzar per camins existents, fora d'època de nidificacions, de forma manual i en cas d'afeccions a la vegetació s'haurà de restaurar la superfície afectada al seu estat natural.»

«Atès que la línia elèctrica necessita declaració d'interès general aquesta declaració d'impacte ambiental serà tramesa al Consell Insular perquè es tinguin en compte les consideracions ambientals referents al desmuntatge de la línia elèctrica aèria. Que si és el cas, s'haurà de tramitar d'acord amb la llei 12/2016.»

3.- La normativa sobrevinguda des de la publicació de la DIA:

Revisió del Pla Territorial Insular de Menorca (RPTI). (Aprovació definitiva 23/05/2023; BOIB núm. 86 de 24/06/2023) 

D'acord amb l'informe del Consell Insular de Menorca: 

«Les actuacions previstes en el projecte i que van ser objecte de la DIA no entren en contradicció amb el contingut de l'esmentat instrument d'ordenació territorial (RPTI). Per tant, atès que la resta de normativa urbanística i territorial que va servir per a realitzar l'avaluació d'impacte ambiental no ha canviat, no es considera necessari tornar a valorar de nou el projecte. 

No obstant, tal  com ja s'indicava a la DIA, aquelles actuacions del projecte que només es poden autoritzar quan resultin declarades d'interès general pel Consell Insular s'hauran d'adaptar a les previsions del règim urbanístic aplicable en el moment de sol·licitar-la.

Una vegada atorgada la declaració d'interès general al projecte el promotor haurà de sol·licitar la llicència municipal per a l'activitat i les obres proposades en el termini màxim de sis mesos des de la notificació de la declaració, per la qual cosa sol·licitada en termini la llicència i una vegada completat l'expedient, la corporació municipal tendrà per resoldre, el termini assenyalat per la normativa general reguladora dels usos, obres i activitats (compliment art. 37 LSR). La llicència s'atorgarà d'acord amb les previsions de la legislació i de l'ordenació urbanístiques vigents en el moment del seu atorgament, sempre que es resolguin en termini (compliment 151 LUIB).»

La planificació hidrològica sobrevinguda des de la publicació de la DIA també ha canviat:

Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB). Es considera que s'ha d'adaptar als requisits ambientals d'aquesta planificació.

4.- L'informe de la DIA formulada especificava:

«-El vessament de l'EDAR s'efectua, previ pas per tractament terciari, a un tanc d'emmagatzematge per a la seva posterior reutilització en sistemes d'aigües no potables d'instal·lacions turístiques hoteleres dels voltants.  En el cas que la demanda d'aigua reutilitzada sigui superada pel cabal de sortida, o la capacitat de bombeig des del dipòsit sigui insuficient, es produeix el vessament lliure sobre el terreny adjacent a l'EDAR.  Paral·lelament, està en tràmit finalitzar el futur emissari, el qual només es troba executat parcialment en el seu tram terrestre i resta l'execució del tram submarí.»

Així mateix, l'informe de  l'administració pública consultada del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera amb data 05/06/19) va emetre les següents consideracions i/o al·legacions:

«1. Amb l'ampliació l'EDAR adquireix la capacitat de modular el seu funcionament per a cabals molt variables i estacionaris (2 línies d'aigua i fang) i incrementa la seva capacitat de depuració. Això comporta una millora tant de l'aigua amb tractament terciari com la de tractament secundari que s'abocarà mitjançant un emissari cap a la mar.»

En data 29/12/2012, BOIB núm.195 es publica l'Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de l'Autorització de l'abocament a la mar de l'emissari submarí de l'EDAR, Sant Lluís en el qual es va informar favorablement l'avaluació ambiental del “Projecte de dipòsit, bombeig i emissari de l'EDAR de Sant Lluís”. Aquest emissari no s'ha executat i s'hauria de tramitar l'AIA de l'emissari tenint en compte que, no forma part d'aquest projecte, però és un requisit per a la correcta gestió del recurs hídric al qual es fa al·lusió en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental del projecte i en la documentació aportada.

El darrer informe de depuració i sanejament de l'any 2020 de l'Agència Balear de L'Aigua i Qualitat Ambiental indica que:

«A l'illa de Menorca a l'any 2020, el 21,1% de les aigües residuals d'entrada del clavegueram municipal que reben les depuradores superen els valors màxims establerts a la normativa corresponent a les depuradores de Sant Climent, Maó-Es Castell, Sant Lluís i Alaior, però s'ha produït una forta reducció del 42 % respecte a l'any 2019.»

L'aigua residual del clavegueram municipal arriba a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR), on és tractada per reduir-ne la càrrega contaminant i retornar-la al medi o ser reutilitzada. D'aquest informe es pot extreure que el 52,95% de l'aigua residual d'entrada del clavegueram municipal que va arribar a la depuradora de Sant Lluís l'any 2020 superava els llindars permesos a la normativa i, per tant, era de mala qualitat. El programa d'actuacions de millora  al sistema de sanejament de l'illa de Menorca inclou l'ampliació i millora de tractament i el nou emissari marítimo-terrestre de l'EDAR en el TM de Sant Lluís entre moltes altres actuacions a l'illa.

5.-La sol·licitud de pròrroga es regeix d'acord amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que diu:

“Article 43. Vigència de la declaració d'impacte ambiental.

1. La declaració d'impacte ambiental del projecte o activitat perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicada al «Butlletí Oficial de l'Estat» o diari oficial corresponent, no s'hauria començat l'execució del projecte o activitat en el termini de quatre anys. En aquests casos, el promotor haurà d'iniciar novament el tràmit d'avaluació de l'impacte ambiental del projecte, llevat que s'acordi la pròrroga de la vigència de la declaració d'impacte ambiental en els termes previstos en els apartats següents.

En defecte de regulació específica, s'entén per inici de l'execució del projecte quan, una vegada obtingudes totes les autoritzacions que siguin exigibles, hagin començat materialment les obres o el muntatge de les instal·lacions necessàries per a l'execució del projecte o activitat i així consti a l'Administració.

Als efectes que preveu aquest apartat, el promotor de qualsevol projecte o activitat sotmès a avaluació de l'impacte ambiental haurà de comunicar a l'òrgan ambiental la data de començament de l'execució de l'esmentat projecte o activitat.

En el cas que un procediment judicial afecti, directament o indirectament, a l'execució d'un projecte que compti amb Declaració d'Impacte Ambiental, el transcurs del termini de vigència de la mateixa quedarà en suspens des del seu inici i fins al moment en què el procediment compti amb sentència judicial ferma.

2. El promotor podrà sol·licitar la pròrroga de la vigència de la declaració d'impacte ambiental abans que transcorri el termini que preveu l'apartat anterior. La sol·licitud formulada pel promotor suspèn el termini de quatre anys de l'apartat anterior.

3. Presentada la sol·licitud, l'òrgan ambiental podrà acordar la pròrroga de la vigència de la declaració d'impacte ambiental en cas que no s'hagin produït canvis substancials en els elements essencials que van servir per fer l'avaluació de l'impacte ambiental, i ampliar-ne la vigència per dos anys addicionals. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi començat l'execució del projecte o activitat, el promotor haurà d'iniciar novament el procediment d'avaluació de l'impacte ambiental del projecte.

4. L'òrgan ambiental ha de resoldre sobre la sol·licitud de pròrroga en un termini de tres mesos comptats des de la data de presentació de la sol·licitud. L'òrgan ambiental sol·licitarà informe a les administracions públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir per fer l'avaluació de l'impacte ambiental. Aquestes administracions s'han de pronunciar en el termini de trenta dies, que es pot ampliar per quinze dies més, per raons degudament justificades, període durant el qual el termini de resolució de la sol·licitud romandrà suspès.

5. Transcorregut el termini sense que l'òrgan ambiental hagi resolt sobre la pròrroga de la vigència de la declaració d'impacte ambiental, s'entén desestimada la sol·licitud de pròrroga.”

La sol·licitud de pròrroga es va realitzar el 19/12/2023, abans, per tant, que finalitzàs el termini de quatre anys des de la publicació de la DIA. L'òrgan ambiental ha sol·licitat informe a les administracions públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir per fer l'avaluació de l'impacte ambiental, durant aquest període el termini de resolució de la sol·licitud ha romàs suspès.

6.- Par tant, es conclou que no s'han produït canvis substancials en els elements essencials que serviren per a fer l'avaluació d'impacte ambiental del projecte. Per tant, es considera que, d'acord amb l'article 43 de la Llei 21/2013, no hi ha inconvenient en ampliar la vigència de la declaració d'impacte ambiental per dos anys addicionals.

Conclusions 

Per tot l'anterior, es resol concedir la pròrroga de la declaració d'impacte ambiental del projecte d'ampliació i millora de l'EDAR de Sant Lluís, parcel·la 692, polígon 4, al TM Sant Lluís, Menorca a sol·licitud d'ABAQUA, en concloure's que no s'han produït canvis substancials en els elements essencials que serviren per fer l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, per dos anys addicionals, és a dir fins el 5 de març de 2026, sempre que es compleixin les mesures preventives, correctores i/o compensatòries previstes a l'EIA i el Pla de Vigilància Ambiental del mateix document  i els condicionants de la DIA publicada en el BOIB núm. 28 de 05/03/2020 i s'adapti al Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) vigent.

 

(Signat elecrònicament: 19 de març de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)