Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 193508
Decret llei 1/2024, de 22 de març, pel qual es regulen determinats aspectes de l'activitat sanitària urgent i emergent a les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Exposició de motius

I

L'article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció a la salut, i l'article 30.48 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, confereix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria d'organització, funcionament i control dels centres sanitaris públics i dels serveis de salut, planificació dels recursos sanitaris, coordinació de la sanitat privada amb el sistema sanitari públic i promoció de la salut en tots els àmbits, en el marc de les bases i la coordinació general de la sanitat.

La Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, que té per objecte la regulació general de totes les accions que permetin fer efectiu el dret constitucional esmentat de protecció de la salut, estableix que són titulars d'aquest dret tots els espanyols i ciutadans estrangers que tenguin establerta la seva residència en el territori espanyol, així com els estrangers no residents a Espanya i els espanyols fora del territori nacional, que tenen garantit aquest dret en la forma que les lleis i els convenis internacionals estableixin.

La Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, estableix en l'article 2.g), com a principi general, la col·laboració entre els serveis sanitaris públics i privats en la prestació dels serveis als usuaris del Sistema Nacional de Salut.

L'article 3 d'aquesta mateixa llei estableix que són titulars del dret de protecció de la salut i a l'atenció sanitària totes les persones amb nacionalitat espanyola i les persones estrangeres que tenguin establerta la seva residència en el territori espanyol. A més, afegeix que les persones amb dret a l'assistència sanitària a Espanya, en aplicació dels reglaments comunitaris de coordinació de sistemes de seguretat social o dels convenis bilaterals que comprenguin la prestació d'assistència sanitària, hi tenen accés, sempre que resideixin en territori espanyol o durant els seus desplaçaments temporals a Espanya, en la forma, l'extensió i les condicions que s'estableixen en les disposicions comunitàries o bilaterals indicades.

L'article 8 bis, sobre la cartera comuna bàsica de serveis assistencials del Sistema Nacional de Salut, disposa que la cartera comuna bàsica de serveis assistencials del Sistema Nacional de Salut comprèn totes les activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació que es duguin a terme en centres sanitaris o sociosanitaris, així com el transport sanitari urgent, coberts de forma completa per finançament públic.

El Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització, estableix en l'article 2.3 que el procediment per accedir als serveis per fer efectives les prestacions l'han de determinar les administracions sanitàries en l'àmbit de les seves respectives competències.

En el mateix sentit, l'annex IV, relatiu a la prestació de l'atenció d'urgència, disposa que el procediment i el model organitzatiu per a l'atenció d'urgència els han d'establir les administracions sanitàries competents, de manera que l'accés a la prestació es dugui a terme dins el termini i lloc adequats per facilitar una atenció adaptada a les necessitats de cada pacient. L'atenció d'urgència s'entén com una atenció integral i contínua que presten l'atenció primària i especialitzada i els serveis específicament dedicats a l'atenció urgent.

L'article 4 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, disposa que són titulars dels drets i deures, sense perjudici del que estableixi la llei estatal, els espanyols i estrangers residents en qualsevol municipi de les Illes Balears; els espanyols i els estrangers no residents a les Illes Balears que tenguin establerta la residència en el territori espanyol, amb l'abast que determini la legislació estatal; els nacionals dels estats membres de la Unió Europea, respecte dels drets que resultin de l'aplicació del dret comunitari europeu i dels tractats i convenis subscrits per l'Estat espanyol que els sigui aplicable, i els nacionals dels estats que no pertanyin a la Unió Europea, només respecte dels drets que els reconeguin les lleis, els tractats i els convenis subscrits per l'Estat espanyol amb els seus països d'origen.

L'article 25 disposa que el sistema sanitari públic de les Illes Balears és el conjunt de recursos, normes, mitjans organitzatius i accions orientades a satisfer el dret de protecció de la salut i, en el segon apartat, que el Govern i l'administració sanitària de la comunitat autònoma garanteixen el bon funcionament del sistema mitjançant l'exercici de facultats de direcció, coordinació, ordenació, planificació, avaluació i control que li atribueix la present llei i la resta de l'ordenament jurídic.

Per la seva banda els articles 27 i 28 c de la mateixa Llei disposen, pel que fa a la tipologia d'actuacions del sistema sanitari públic, que entre aquestes es troben les actuacions de planificació i ordenació sanitària i que són actuacions de planificació i ordenació sanitària, entre d'altres, les adreçades a l'ordenació de les prestacions sanitàries.

Així mateix, de conformitat amb l'article 45, correspon al Govern de les Illes Balears la superior direcció de la política, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents.

En l'article 64 de la mateixa norma es defineix el Servei de Salut com un ens públic de caràcter autònom dotat de personalitat jurídica i patrimoni propis, i amb plena capacitat per actuar en el compliment de les seves finalitats, al qual es confia la gestió dels serveis públics sanitaris de caràcter assistencial de les Illes Balears, i que està adscrit a la conselleria competent en matèria de sanitat.

Quant a la gestió dels serveis, s'estableix que ha de desenvolupar les seves funcions en el marc de les directrius i prioritats de la política sanitària general, d'acord amb els criteris generals establerts en la planificació sanitària corresponent.

Per al desenvolupament més eficaç de la seva gestió, el Servei pot formalitzar acords, convenis o altres fórmules de gestió integrada o compartida amb altres entitats públiques o privades, encaminats a una òptima coordinació i al millor aprofitament dels recursos sanitaris disponibles.

II

El Servei de Salut de les Illes Balears encara afronta la recuperació de l'activitat assistencial a conseqüència de la crisi sanitària derivada de la pandèmia per COVID-19, a més de conviure avui dia amb els efectes que persisteixen d'aquesta situació d'emergència, a la qual cal afegir l'arribada de turistes nacionals i no nacionals que volen visitar les nostres illes, la qual cosa suposa inevitablement un important augment de la població, especialment en determinats mesos de l'any i, com no pot ser d'una altra manera, amb la inevitable pressió assistencial al nostre sistema sanitari públic. Aquests fets provoquen que sigui necessari revisar les actuals polítiques sanitàries, i per tant adaptar l'actual gestió a la realitat, que no és una altra que la necessitat de descongestionar els serveis d'urgències de la sanitat pública per poder continuar prestant una assistència sanitària en condicions d'igualtat efectiva i de qualitat, així com assegurar un sistema universal i públic.

Per aquest motiu, cal incorporar noves modalitats de gestió compartida amb altres entitats que permetin coordinar i aprofitar els recursos sanitaris disponibles a les Illes Balears, tant en l'àmbit públic com en el privat, en les situacions de crisis sanitàries, emergència sanitària o en casos d'urgència per altres motius, com és la saturació de l'assistència sanitària en determinades èpoques de l'any, sense perdre els principis generals d'aplicació en matèria de sanitat, així com tampoc la preferència per un sistema sanitari públic, però també la utilització òptima dels recursos, tant públics com privats.

En aquest sentit, es considera necessari comptar amb la col·laboració de les entitats privades, titulars o gestores de centres i serveis sanitaris, que hi estiguin interessades, per a obtenir d'elles la posada a la disposició del Servei de Salut de les Illes Balears dels seus mitjans personals i materials que en moments determinats puguin veure's infrautilitzats, quan, simultàniament, els mitjans públics es vegin saturats, tot això, amb la finalitat de col·laborar en la prestació de l'assistència sanitària urgent i emergent. Aquesta necessitat es posa especialment de manifest en relació amb els serveis d'ambulàncies, centres sanitaris sense internament amb capacitat d'atenció a urgències, els serveis d'hospitalització convencional, d'urgències, de cirurgia d'urgències i les unitats de cures intensives. A més, els centres que en formen part es troben estesos per tot el nostre territori, la qual cosa comporta donar una resposta més eficaç i immediata a la urgència.

L'àmbit d'aplicació preveu que les assistències han de ser a pacients estrangers temporals comunitaris o britànics que, en casos d'urgència i emergència, i sota la coordinació del Servei de Salut (CCUM-061), tant requereixin atenció d'urgència d'àmbit hospitalari com d'atenció d'urgències sense internament.

III

El Decret 79/2023, de 22 de setembre, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica del Servei de Salut de les Illes Balears, en el capítol 3, article 25, es refereix a la Gerència d'Atenció d'Urgències, SAMU 061, i especifica que dit òrgan gestiona l'assistència sanitària relativa a les urgències i les emergències en l'àmbit territorial de les Illes Balears.

Amb l'objectiu de garantir que tots els ciutadans, independentment de la seva situació administrativa, tenguin accés a una assistència sanitària urgent o emergent sobre la base de la normativa actual en matèria de salut, es desenvolupa aquesta norma, que pretén regular, ordenar i coordinar els diferents actors, tant públics com privats, que d'una forma directa o indirecta actuen en l'atenció de persones amb necessitats d'assistència sanitària per problemes de salut en l'àmbit públic.

Aquesta norma està dirigida a regular, especialment, els processos de salut, inclosos els processos de salut mental, que són sobrevinguts, que afecten un o més pacients i que, a més, poden generar, si no s'atenen de manera correcta i ràpida, un greu risc per a la vida del ciutadà o unes seqüeles greus i irreversibles.

L'assistència sanitària urgent o emergent no preveu només la regulació dels dispositius sanitaris mòbils que exerceixen la seva activitat en el context públic de la comunitat autònoma, sinó que abasta la coordinació interhospitalària dels processos de salut, especialment els processos tempodependent; l'organització dels trasllats a centres sanitaris en situacions ordinàries i extraordinàries de saturació de capacitat assistencial; la gestió de processos urgents o emergents que, partint de l'àmbit privat, puguin generar un greu problema de salut pública, i totes aquelles situacions en què estiguin afectats ciutadans que, per problemes de salut, necessitin una resposta immediata de l'administració sanitària.

La finalitat d'aquesta norma és, per tant, evitar que fora d'aquest marc s'efectuïn assistències que, lligades a un ens públic, duites a terme en un espai públic o revestides d'especial interès per població afectada, no estiguin coordinades per l'administració sanitària i suposin, en conseqüència, una vulneració del dret a la protecció de la salut i dels principis d'igualtat, universalitat i caràcter públic que promulga el nostre marc normatiu.

IV

L'article 86 de la Constitució espanyola permet al Govern de l'Estat dictar decrets llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat, sempre que no afectin l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, deures i llibertats dels ciutadans que es regulen en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.

En termes semblants, l'article 49 de l'Estatut d'autonomia permet al Govern de les Illes Balears dictar decrets llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat, sempre que no afectin els drets que estableix l'Estatut d'autonomia, les matèries objecte de lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut, la reforma d'aquest, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

D'aquesta manera, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que es preveu en l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús del qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició per part dels òrgans polítics d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat ha de ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata. Tot això, en un termini més breu que el que requereix la via ordinària o els procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, i tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern.

Per tant, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que per raons difícils de preveure demana una acció normativa immediata en un termini més breu que el que es requereix per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment perquè la determinació del procediment no depèn del Govern (sentències del Tribunal Constitucional núm. 6/1983, de 4 de febrer, fonament jurídic 5; núm. 11/2002, de 17 de gener, fonament jurídic 4; núm. 137/2003, de 3 de juliol, fonament jurídic 3, i núm. 189/2005, de 7 juliol, fonament jurídic 3). Així mateix, el Tribunal Constitucional ha expressat que no ha de confondre's l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desenvolupaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.

V

Pel que fa a la primera mesura, dirigida a ordenar l'assistència sanitària extrahospitalària i el transport sanitari urgent i en situacions d'emergència, així com a regular la relació entre els dispositius d'assistència extrahospitalaris i la xarxa d'assistència especialitzada de les Illes Balears, la urgència es fonamenta en els fets següents:

En primer lloc, s'ha de tenir present que, segons la normativa actual, la vigilància i el socorrisme a les zones de platja correspon als ajuntaments, i la coordinació d'aquests al SEIB112. Així, actualment, a causa del gran volum de turisme i d'activitats d'oci a zones costaneres, en el nostre territori operen nombrosos operadors d'assistència sanitària extrahospitalària. Aquest tipus d'activitat genera que, addicionalment, molts dels ens locals amb platges sota la seva responsabilitat disposin d'un servei d'ambulàncies contractat, el qual no està integrat en l'administració sanitària, la qual cosa genera descoordinació, falta d'informació assistencial i disparitat en la prestació, fets que provoquen problemes seriosos per a la correcta prestació i desenvolupament d'una activitat assistencial d'atenció a urgències, i per aquest motiu cada vegada són més freqüents situacions d'atenció sobre el terreny d'urgències que no es comuniquen al Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques (CCUM-SAMU061), o trasllats a centres sanitaris que no han estat prèviament previnguts, o trasllats a centres sanitaris que no estan capacitats per atendre el tipus de patologia que presenta l'usuari. Tot això genera obstacles per una correcta i eficient prestació de l'atenció sanitària d'urgències i emergències que fa què l'administració sanitària no pugui prestar la mateixa amb garanties d'universalitat, accessibilitat i igualtat. Aquest fet pot provocar que l'atenció als pacients no sigui òptima segons la seva patologia, cosa que afecta greument el temps i la forma d'aquesta prestació.

En segon lloc, existeix també una activitat no regulada, en entorn públic, d'assistència extrahospitalària urgent privada, que afecta les atencions en què hi ha un tercer obligat al pagament. En aquestes situacions, sobrevingudes, emergents i que creixen exponencialment en temporades d'alta afluència turística, correspon a l'administració pública la coordinació de la millor atenció.

A tot el que s'ha comentat anteriorment, s'hi afegeix que no hi ha una regulació expressa de les actuacions sanitàries d'empreses privades d'ambulàncies contractades per administracions públiques i que, a l'empara d'aquestes, duen a terme actuacions que pel seu àmbit competencial hauria de regular i coordinar l'administració sanitària.

És per tot el que s'ha exposat que, quan falten poques setmanes per començar aquest increment substancial de població que, segons la tendència, s'allarga pràcticament a tot l'any, es requereix amb urgència una regulació a propòsit d'aquestes situacions, les quals justifiquen la necessitat extraordinària i urgent perquè l'administració sanitària reguli i coordini l'atenció sanitària extrahospitalària urgent i emergent en l'àmbit públic.

Així, d'una part, es disposa que el Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques del (CCUM-SAMU061) esdevé l'autoritat sanitària competent per a la coordinació de tots els intervinents en l'atenció sanitària extrahospitalària urgent i emergent i en aquells casos en els quals tal atenció s'emmarqui en una situació que hagi provocat l'activació d'un pla d'emergències especial o territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que tal condició d'autoritat s'haurà de desenvolupar de manera coordinada amb la direcció d'aquest pla. A més reconeix expressament i s'atribueix la condició d'agent d'aquesta autoritat sanitària al primer facultatiu del SAMU061 present en un incident en el qual coincideixin dos o més unitats de transport sanitari.

D'altra banda, a l'efecte de garantir el bon funcionament del la atenció sanitària extrahospitalària urgent i emergent s'estableix un règim sancionador dirigit a garantir el seu compliment, garantint així la sostenibilitat del sistema i la universalitat, accessibilitat i igual de la prestació tal com promulguen les nostres lleis.

VI

Quant al fonament de la segona mesura, ha de tenir-se en consideració l'impacte de la generalització de l'emissió i de l'ús de la targeta sanitària europea i del document equivalent substitutori entre ciutadans de la Unió Europea i el Regne Unit, ha tingut sobre el funcionament dels serveis sanitaris públics del nostre país, ja que si bé és cert que en determinades comunitats autònomes pot no haver tingut una especial influx en aquesta activitat, per contra, en el sistema sanitari públic de les Illes Balears — igual que en totes aquelles comunitats autònomes receptores d'un fort flux de turisme internacional i estacional— genera uns efectes molt més intensos. A això s'afegeix el coneixement, cada vegada més extens per part dels nostres visitants, de l'existència a les Illes Balears, igual que a la resta del territori espanyol, d'uns serveis sanitaris públics parangonables o fins i tot superiors als dels seus països d'origen, per la qual cosa és cada vegada més comú que els ciutadans europeus, visitants ocasionals de les illes, recorrin als mitjans assistencials del Servei de Salut de les Illes Balears.

Certament, el finançament per part de la Unió Europea dels costs de l'atenció sanitària als titulars de la targeta sanitària europea o del document substitutori equivalent permet garantir a l'administració sanitària de la Comunitat Autònoma la neutralitat pressupostària d'aquesta activitat assistencial.

No obstant això, la combinació de la concentració de desenes de milions de visitants en un lapse limitat de temps i en un territori com el nostre, dotat de bones infraestructures sanitàries, si bé dimensionades per atendre una població resident que d'ordinari pot suposar entre la meitat i un quaranta per cent de la que, en total i en un moment determinat, pot concentrar-se durant la temporada turística a les Balears, fa que cada vegada siguin més freqüents les situacions de saturació dels centres sanitaris públics, molt especialment en els serveis d'urgències, així com en els més directament relacionats amb el funcionament d'aquests, com ara els serveis de transport sanitari, les unitats de cures intensives i les de cirurgia.

Això exigeix que, com més aviat millor, i a la fi d'evitar en tot allò possible situacions de saturació ja conegudes i a fi de poder garantir en els àmbits descrits una correcta prestació assistencial pública als usuaris ordinaris i habituals d'aquests, es procedeixi a mobilitzar i cercar el suport dels mitjans de la bastant desenvolupada xarxa sanitària assistencial privada de l'arxipèlag, la qual pot veure desaprofitats els seus mitjans i recursos assistencials en aquella matèria, precisament, en els moments en què més dificultats assistencials experimenta el Servei de Salut de les Illes Balears. Tot això, sobre la base d'un règim de lliure adhesió i baixa voluntària, i de prioritat d'atenció de les seves pròpies obligacions assistencials ordinàries.

En aquest sentit, l'apartat IV de l'exposició de motius de la Llei 9/2017, de 8 de novembre de contractes del Sector Públic —tot seguint la línia palesa en la consideració 114 de l'exposició de motius de la Directiva 2014/24, de 26 de febrer, del Parlament Europeu i del Consell— en relació a l'organització per part de les administracions públiques de la prestació de serveis qualificables com de caràcter social, o a les persones, entre els quals es troben els serveis sanitaris, palesa que «[...] ha d'assenyalar-se que els poders públics continuen tenint llibertat per a prestar per si mateixos determinades categories de serveis, en concret els serveis que es coneixen com a serveis a les persones, com uns certs serveis socials, sanitaris, incloent-hi els farmacèutics, i educatius o organitzar els mateixos de manera que no sigui necessari celebrar contractes públics, per exemple, mitjançant el simple finançament d'aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a tots els operadors econòmics que compleixin les condicions prèviament fixades pel poder adjudicador, sense límits ni quotes, sempre que aquest sistema garanteixi una publicitat suficient i s'ajusti als principis de transparència i no discriminació.[...]»

Així doncs, allò que es pretén, no és tant el vincular contractualment a uns concrets mitjans i centres sanitaris assistencials de titularitat privada al desenvolupament de l'activitat sanitària assistencial que li imposi una administració sanitària, de forma que deixin de banda la seva pròpia activitat ordinària, sinó dissenyar un sistema que, a partir de la publicitat, la igualtat, i la llibertat de decisió, permeti habilitar els centres sanitaris de titularitat privada, que reuneixin uns requisits de qualitat equiparables als públics, i que manifestin la seva voluntat en aquest sentit, com centres de suport assistencial al sistema sanitari públic, de forma que per part del sistema sanitari públic, es puguin fer servir els mitjans materials i recursos humans d'aquests centres privats, que en un moment determinat es puguin trobar inactius o utilitzats per davall de les seves capacitats assistencials, al mateix temps que els mitjans i recursos del Servei de Salut de les Illes Balears es puguin trobar saturats.

Tot seguint aquesta línia d'actuació en l'organització de la prestació dels serveis públics sanitaris, la segona mesura que conforma el Títol II d'aquest Decret llei, va adreçada a regular els requisits exigibles als centres i el procediment d'habilitació per prestar serveis sanitaris urgents i emergents als estrangers temporals comunitaris i britànics per part de qualsevol operador econòmic que ofereixi la prestació de serveis sanitaris que s'estableixen en la norma, així com el règim de finançament d'aquesta prestació.

La urgència en l'adopció d'aquesta mesura i l'interès públic a protegir que la fonamenta, radica en la necessitat de posar en marxa com més aviat millor les actuacions administratives d'execució de la mesura, que necessàriament s'han de fer a l'inici de l'any perquè la prestació estigui degudament coberta quan s'iniciï l'arribada massiva de ciutadans estrangers a les Illes Balears, procés que cada any s'avança més i que enguany s'espera que comenci dins del mes de març.

VII

Els motius d'oportunitat que s'han exposat, així com les mesures que s'adopten en aquest Decret llei, justifiquen raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (sentències núm. 29/1982, de 31 de maig, fonament jurídic 3; núm. 111/1983, de 2 de desembre, fonament jurídic 5, i núm. 182/1997, de 20 d'octubre, fonament jurídic 3).

Així, doncs, la utilització d'aquesta figura normativa compleix els dos pressuposts de validesa, és a dir, la situació d'extraordinària i urgent necessitat i la no afectació de les matèries que li són vedades.

Per tant, en el conjunt i en cadascuna de les mesures que s'hi adopten, concorren, per la seva naturalesa i finalitat, les circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat que exigeixen els articles 86 de la Constitució espanyola i el 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, com a pressupòsits que habiliten l'aprovació d'aquest Decret llei.

Per aquest motiu, el Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'han descrit, atès que respon a l'exigència que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que s'hi pretenen adoptar, que són idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Aquest Decret llei es dicta a l'empara dels títols competencials que s'estableixen en els articles 25, 30.48 i 31.4 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta de la consellera de Salut, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de 22 de març de 2024, s'aprova el següent

 

DECRET LLEI

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1 Objecte

1. El títol I d'aquest Decret llei té per objecte establir un marc d'ordenació i regulació de l'assistència sanitària urgent i emergent no hospitalària a les Illes Balears, així com regular la relació entre els serveis de transport sanitari que prestin assistència a urgències i emergències i els centres hospitalaris de les Balears.

2. Així mateix, en el Títol II, es regula la creació de la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència urgent i emergent a comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears,s'estableixen les formes, els requisits i el procediment d'habilitació perquè centres i serveis sanitaris de titularitat privada prestin serveis sanitaris de caràcter urgent i emergent a les Illes Balears als estrangers temporals comunitaris i britànics amb dret a rebre assistència sanitària per part del Servei de Salut de les Illes Balears.

Article 2 Coordinació de l'assistència sanitària urgent i emergent a les Illes Balears

1. Aquesta norma, i especialment les disposicions del Títol I, són aplicables als serveis de transport sanitari proveïdors d'assistència sanitària urgent i emergent, tant si aquesta assistència la presten mitjans materials i recursos humans pertanyents o dependents de l'administració pública com si la presten mitjans materials i recursos humans pertanyents o dependents d'entitats privades, quan aquests desenvolupin la seva activitat assistencial, de manera directa o indirecta, en col·laboració o sota ordres i instruccions d'una administració pública, i ja es desenvolupi aquesta activitat assistencial no hospitalària urgent o emergent, tant en l'espai públic com en espais privats, si en aquest darrer cas s'hi produeix o s'hi pot produir un incident de múltiples víctimes.

2. La prestació d'atenció d'urgència i emergent objecte d'aquesta norma comprèn l'atenció sanitària en els casos en què la situació clínica del pacient obliga a una atenció sanitària immediata i a garantir-ne la continuïtat assistencial òptima dins el sistema sanitari, segons el que s'estableix en l'annex IV de la cartera de serveis comuns de prestació d'atenció d'urgència inclòs en la Cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.

3. L'administració sanitària ha d'iniciar la prestació sanitària, de manera immediata, en el mateix lloc on s'identifica la necessitat de l'assistència.

La prestació sanitària s'ha d'executar per mitjà de l'assistència telefònica o telemàtica i l'assistència presencial.

4. La Gerència d'Atenció d'Urgències, SAMU 061, com a òrgan competent en l'assistència sanitària d'urgències i emergències extrahospitalàries en l'àmbit territorial de les Illes Balears, és l'òrgan de referència a la comunitat per dirigir i coordinar l'atenció en tots els processos relacionats amb l'atenció extrahospitalària de l'aturada cardíaca, amb què s'han de comunicar i a les indicacions del qual s'han de sotmetre tots els centres sanitaris sense internament i els serveis de transport sanitari proveïdors d'assistència sanitària urgent i emergent.

De conformitat amb això, la Gerència d'Atenció d'Urgències, SAMU 061, és la responsable dels processos de formació de la ciutadania en matèria de ressuscitació cardiopulmonar, com a membre del Consell Espanyol de Ressuscitació Cardiopulmonar.

Article 3 Assistència urgent i emergent a comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears

1. Aquesta norma, i en particular les disposicions del títol II, són aplicables a les persones estrangeres comunitàries o britàniques desplaçades temporalment al territori de les Illes Balears que estan en possessió, respectivament, de la targeta sanitària europea (TSE) o del document equivalent substitutori (DES) en vigor en el moment de l'assistència sanitària, per mitjà de la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència urgent i emergent a comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears.

2. La prestació sanitària a ciutadans comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears objecte d'aquesta norma s'estén únicament a l'atenció sanitària urgent i emergent, és a dir, l'atenció que es presta al pacient en els casos en els quals la situació clínica obliga a una atenció sanitària immediata, tal com s'estableix en l'annex IV de la cartera de serveis comuns de prestació d'atenció d'urgència de la Cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització.

 

TÍTOL I ACTIVITAT SANITÀRIA EXTRAHOSPITALÀRIA URGENT I EMERGENT

Capítol I Gestió de l'assistència

Article 4 Coordinació de l'assistència sanitària extrahospitalària urgent i emergent

1. La Gerència d'Atenció d'Urgències, SAMU 061, del Servei de Salut de les Illes Balears, com a òrgan únic de direcció de l'assistència sanitària urgent i emergent en aquest àmbit territorial, és l'autoritat sanitària competent per coordinar tots els intervinents en l'atenció sanitària extrahospitalària urgent i emergent. En cas que aquesta atenció es faci emmarcada en l'activació d'un pla d'emergències especial o territorial de la CAIB, s'ha de fer de manera coordinada amb la direcció d'aquest pla.

2. La coordinació efectiva l'ha de dur a terme el Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques (CCUM) de la Gerència d'Atenció d'Urgències, SAMU 061, el telèfon d'atenció d'urgència del qual és el 061.

Considerant l'existència del número únic europeu d'emergències 112, tots els usuaris que requereixen assistència sanitària s'han de redirigir automàticament al 061, el qual ha d'assignar la resposta més adequada a cada urgència o emergència sanitària. SAMU061 ha de compartir la informació actualitzada d'interès, en tot moment, amb el centre de coordinació d'emergències autonòmic SEIB112 a través de la plataforma de comunicació comuna.

3. Les unitats de transport sanitari que operin de manera directa o indirecta en virtut d'un contracte amb qualsevol administració pública (local, insular, autonòmica o nacional) han d'identificar-se davant el CCUM-SAMU061 per informar-lo de la seva posició geogràfica, del tipus de transport de què es tracta i de l'activitat que preveuen a partir del moment en què estiguin operatius.

4. D'igual manera, les unitats de transport sanitari privades esmentades en el punt anterior han de comunicar al CCUM-SAMU 061 que van a fer una assistència urgent i han de sol·licitar al centre coordinador el centre hospitalari de destinació en cas de trasllat.

Article 5 Situacions especials

1. En els esdeveniments privats amb alta afluència de persones en què per llei sigui obligatòria la presència d'una ambulància o més, o de personal sanitari, aquests recursos han de comunicar al CCUM-SAMU061 que entren en operativitat per a aquest esdeveniment, i posar a disposició un mitjà de comunicació directe amb SAMU061 i SEIB112 que es pugui usar en cas que SAMU061 hagi d'activar aquest dispositiu.

2. El CCUM-SAMU061 és l'únic responsable de la coordinació de tots els processos d'atenció extrahospitalària en pacients amb una patologia en què el temps de resposta i d'intervenció especialitzada sigui crucial per a la supervivència del pacient (patologies tempodependents), com és el cas d'aquells en què se sospiti d'ictus, síndrome coronària aguda, traumatisme greu i aturada cardiorespiratòria.

3. Així mateix, el CCUM-SAMU061 és el responsable d'organitzar i determinar el centre hospitalari de destinació de pacients i del mitjà de transport sanitari que hi farà el trasllat, quan un o diversos hospitals públics es declarin en situació de capacitat màxima assistencial segons el que s'estableix en el pla d'actuació per alta demanda.

4. El CCUM-SAMU061 és el responsable de coordinar els diferents nivells assistencials de la xarxa pública sanitària per vehicular i ordenar el transport secundari interhospitalari (entre hospitals) de la comunitat autònoma.

Article 6 Coordinació en l'assistència a múltiples víctimes

1. A fi de garantir la sostenibilitat assistencial integral i evitar el col·lapse del sistema sanitari, en processos d'assistència a múltiples víctimes, les decisions que repercuteixin sobre l'assistència sanitària en el lloc de l'incident i el trasllat posterior a l'atenció especialitzada les ha de disposar, únicament, l'administració sanitària. Si a causa d'aquesta incidència s'activa un pla especial o territorial d'emergències, SAMU061 ha d'actuar de manera coordinada amb la direcció d'aquest pla.

2. En cas de coincidir dues unitats de transport sanitari o més en una mateixa assistència, el primer metge de SAMU061 a arribar al lloc de l'incident és qui ha d'assumir el comandament sanitari de la situació, amb consideració d'agent de l'autoritat sanitària en aquest incident fins a la seva finalització o inici del trasllat del pacient al centre hospitalari o centre sanitari sense internament designat.

Article 7 Plans d'actuació en emergències sanitàries

1. Els plans d'actuació en emergències sanitàries són l'instrument regulador mitjançant el qual, prèvia valoració de l'emergència, s'estableix la mobilització dels recursos necessaris per gestionar-los adequadament segons el tipus d'incidència de què es tracti, així com els procediments que assegurin una intervenció coordinada dels diferents serveis.

2. El Servei de Salut de les Illes Balears, sens perjudici d'altres plans, ha d'aprovar de manera prioritària els següents: atenció de l'ictus, atenció de la síndrome coronària aguda, atenció de l'aturada cardíaca, atenció sanitària en incidents amb múltiples víctimes, atenció del trauma greu i el pla de capacitat màxima assistencial.

 

Capítol II Control de l'activitat

Article 8 Control de l'activitat

1. El Servei de Salut de les Illes Balears és l'ens encarregat de gestionar i controlar les actuacions que es puguin desenvolupar en el marc d'aquesta norma per a la gestió de la prestació sanitària urgent i emergent.

2. Es faculta el Servei de Salut de les Illes Balears perquè dugui a terme les actuacions d'investigació que es considerin necessàries en aquells supòsits en què se'n presumeixi incompliment a l'efecte de traslladar-ho a les autoritats competents.

Article 9 Règim sancionador

1. Són infraccions en matèria de transport sanitari d'urgències i emergències les accions o omissions que suposin incompliments de les obligacions que es contenen en aquest títol.

2. Les infraccions en matèria de transport sanitari urgent i emergent, en atenció al fet que afectin desfavorablement la qualitat de la prestació sanitària o la continuïtat d'aquesta, i siguin conseqüència d'una actuació voluntària; en atenció a la desobediència a una ordre expressa del CCUM-SAMU061, i les actuacions voluntàries que afectin greument la prestació del servei o suposin un perill greu per a la integritat física o moral de les persones, es classifiquen en faltes lleus, greus o molt greus.

3. Són faltes lleus:

a. No informar el CCUM-SAMU061 de l'inici d'una prestació sanitària urgent o emergent.

b. No sol·licitar destinació del pacient al CCUM-SAMU061 després d'una prestació sanitària.

c. No informar de la finalització i disponibilitat del recurs després d'una assistència sanitària.

d. No informar el CCUM-SAMU061 de les incidències que puguin afectar el correcte funcionament de les unitats assistencials.

4. Són faltes greus:

a. No traslladar al pacient o traslladar-lo a un centre sanitari diferent del centre designat pel CCUM-SAMU061 sempre que no sigui un procés tempodependent d'especial rellevància (ictus, codi infart, trauma greu o aturada cardiorespiratòria).

b. Declarar-se «no disponible» o «ocupat» quan el CCUM-SAMU061 ha activat aquest transport sanitari per a un incident.

c. No posar a la disposició del CCUM-SAMU061 un mitjà de comunicació disponible segons l'article 5.1.

d. Actuar de manera contrària al que disposa el personal de SAMU061 referent als articles 5.2, 5.3, 6.1 i 6.2.

5. Són faltes molt greus:

a. No traslladar al pacient o traslladar-lo a un centre sanitari diferent del centre designat assignada pel CCUM-SAMU061 quan sigui un procés tempodependent d'especial rellevància (ictus, codi infart, trauma greu o aturada cardiorespiratòria).

b. No acudir a un incident assignat pel CCUM-SAMU061.

c. Reiterar una mateixa falta greu més de dues vegades en un mes.

6. Es consideren circumstàncies agreujants:

a. La intencionalitat en la comissió.

b. La generació d'un risc addicional per a la vida o la integritat física de l'usuari del servei a conseqüència de la comissió de la infracció.

c. La reincidència en la comissió d'una mateixa infracció dins el darrer any des de la comissió de la infracció.

d. La reiteració en la comissió d'infraccions regulades en aquest article el darrer any des de la comissió de la infracció.

7. Es consideren circumstàncies atenuants:

a. L'absència d'intencionalitat en la comissió de la infracció.

b. L'absència de generació d'un risc addicional apreciable per a la vida o la integritat física de l'usuari del servei, a conseqüència de la comissió de la infracció.

c. La reparació immediata del mal causat amb la infracció.

8. Les infraccions s'han de sancionar amb l'amonestació o la imposició de multes pecuniàries, d'acord amb el barem següent:

a. Faltes lleus: amonestació o multa de 500,00 € a 5.000,00 €

b. Faltes greus: de 5.000,01 € a 15.000,00 €

c. Faltes molt greus: de 15.000,01 € a 50.000,00 €

9. Les faltes lleus, greus o molt greus en el cas que hi concorri un agreujant, s'han de sancionar en el grau mitjà. En el cas que hi concorrin dos agreujants o més, s'han de sancionar en el grau màxim.

En el cas que hi concorri un atenuant, s'han de sancionar en el grau mínim. En el cas que hi concorrin dos atenuants, s'han de sancionar en el tram inferior del grau mínim.

En el cas que hi concorrin més de dos atenuants, s'han de sancionar en el grau màxim de l'import corresponent a les sancions que es preveuen per a les infraccions classificades en el nivell immediatament inferior; o, en el cas de la primera comissió d'una infracció lleu, sense intencionalitat ni generació de risc addicional apreciable per a la vida o la integritat física de l'usuari del servei a conseqüència de la comissió de la infracció, amb una amonestació.

10. Les infraccions molt greus regulades en aquest article prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus a l'any; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys, les imposades per faltes greus als dos anys i les imposades per faltes lleus a l'any.

11. Els procediments sancionadors que s'iniciïn a l'empara d'allò que disposa aquest article, es tramitaran d'acord amb el procediment establert pel Decret 1/2024, de 5 de gener, pel qual s'aprova el Reglament del procediment sancionador de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

TÍTOL II La Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència urgent i emergent a comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears i EL procediment d'habilitació

Capítol I Gestió de l'assistència

Article 10 Selecció de l'operador

1. Tots els centres sanitaris amb internament o hospitals, els centres sanitaris sense internament i els serveis de transport sanitari de titularitat privada als quals es refereix l'article 14.3 d'aquest Decret llei que ofereixin la prestació que es defineix en l'article 3, poden sol·licitar per mitjà dels seus titulars o gestors l'admissió en la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència urgent i emergent a comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears, en la qual se'ls ha d'admetre en condicions d'igualtat en el règim que estableix aquesta norma, sempre que compleixin amb els requisits que disposen els articles 14 i 15.

2. L'usuari de la prestació ha de seleccionar el centre sanitari que farà la prestació assistencial concreta entre tots els centres hospitalaris habilitats que se li ofereixin, atesa la viabilitat del trasllat fins a aquest en funció de la distància a recórrer, l'estat de l'usuari i la capacitat i disponibilitat de la prestació d'assistència urgent o emergent que, a cada moment, tenguin els centres habilitats.

3. S'ha d'oferir a l'usuari, o si escau, als seus familiars o a les persones vinculades de fet a aquest, sempre que sigui possible en atenció a les circumstàncies que s'indiquen en el punt anterior, un mínim de dos centres habilitats que pertanyin a diferents titulars. Se n'exceptuen els supòsits en què, per les necessitats assistencials que presenti l'usuari, calgui derivar el pacient a un centre sanitari concret.

Article 11 Contingut de l'assistència

1. L'atenció urgent i emergent a la qual es refereix l'article 3 d'aquest Decret llei inclou tant les assistències sanitàries sense internament que poden prestar qualssevol dels centres i serveis de transport sanitari habilitats, com les assistències sanitàries que poden prestar els centres hospitalaris, directament o previ el trasllat d'un pacient des d'un altre centre o servei sanitari.

2. Es poden admetre les assistències sanitàries urgents i emergents en qualsevol dels operadors econòmics habilitats, en els casos següents:

a. Primers trasllats en vehicle d'ambulància, pública o privada, activada pel Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears CCUM-061. S'hi inclouen els pacients que acudeixen a un centre hospitalari privat, en vehicle d'ambulància privada, quan aquest trasllat s'hagi comunicat al CCUM-061 i aquest l'hagi autoritzat, segons les modalitats que s'estableixen en el protocol d'integració de recursos sanitaris privats externs (ambulàncies).

b. Trasllats secundaris a un hospital privat des d'urgències o la unitat de cures intensives de qualsevol hospital públic de les Illes Balears.

c. Pacients estrangers temporals que acudeixen al servei d'urgències hospitalàries i provenen d'un centre sense internament, amb la comunicació prèvia i autorització del Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears (CCUM-061).

d. Pacients estrangers temporals que acudeixen, en primera instància, a un hospital privat amb mitjans propis per indicació del Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears (CCUM-061).

Article 12 Coordinació del CCUM-SAMU061

El Centre Coordinador d'Urgències Mèdiques 061 Balears (CCUM-SAMU 061) és el responsable de coordinar els processos assistencials que es duen a terme a l'empara del que es disposa en aquest Decret llei.

Article 13 Exclusions

Queden exclosos de la prestació sanitària urgent i emergent regulada en aquest decret:

a. L'assistència sanitària no urgent o no emergent.

b. L'assistència sanitària urgent o emergent d'un estranger comunitari europeu o britànic amb la targeta sanitària europea o equivalent que no estigui en vigor en el moment de l'assistència.

c. L'assistència sanitària que estigui coberta per alguna assegurança privada, de viatge o per qualsevol altre títol pel qual un tercer estigui obligat a fer-se'n càrrec.

d. L'assistència sanitària efectuada sense comunicació o autorització quan l'una o l'altra sigui preceptiva.

 

Capítol II Requisits i procediment d'habilitació

Article 14 Requisits generals

1. Poden ser objecte d'habilitació, per a la seva integració en Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència urgent i emergent a comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears, els centres hospitalaris de titularitat privada que disposin dels recursos següents:

a. servei d'hospitalització convencional

b. servei d'urgències

c. atenció quirúrgica d'urgències

d. unitat de vigilància intensiva (UCI)

e. servei de transport sanitari urgent propi o contractat

2. Són objecte d'habilitació expressa i especifica els centres i serveis sanitaris per als processos assistencials d'especial rellevància, com ara el codi ictus, el codi infart i l'atenció del trauma greu, sempre que ho sol·licitin i reuneixin els requisits que s'estableixen en plans autonòmics de resposta de processos. Sense aquesta habilitació expressa i específica no poden rebre pacients què presentin sospita d'aquestes patologies.

3. També poden ampliar la cartera de serveis els centres sanitaris sense internament que tenguin autoritzades, com a mínim, unitats assistencials dels epígrafs u1, u2 i u68 dels que estableix l'annex II del Reial decret 1277/2003, de 10 d'octubre, pel qual s'estableixen les bases generals sobre l'autorització de centres, serveis i establiments sanitaris, sempre que aquests centres sense internament estiguin vinculats a un centre hospitalari de titularitat privada habilitat. Tal habilitació també es podrà estendre al servei de transport sanitari urgent propi o concertat amb capacitat d'atenció a urgències o situacions d'emergència, és a dir, unitats d'assistències autoritzades sota l'epígraf u100 de l'annex II del Reial decret 1277/2003.

Article 15 Condicions per a l'habilitació

1. Els centres i serveis sanitaris de titularitat privada els titulars o els gestors del qual pretenguin habilitar a l'efecte de la realització de les prestacions que es preveuen en aquest Decret llei han de complir amb la legislació vigent en matèria de requisits mínims necessaris per dur a terme l'activitat sanitària i estar inscrits en el registre corresponent.

2. Els titulars o gestors de centres i serveis sanitaris privats poden, en qualsevol moment, incorporar nous centres sanitaris hospitalaris o centres sense internament vinculats a un centre hospitalari habilitat, sempre que es doni compliment als requisits per ser autoritzats com a centre establiment sanitari, així com en qualsevol moment es pot sol·licitar la baixa de la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport . En tots dos casos, ha de comunicar-se de manera prèvia al Servei de Salut amb un mes d'antelació.

3. L'habilitació expressa i específica dels centres i serveis sanitaris privats per a l'atenció de processos assistencials d'especial rellevància, com ara el codi ictus, el codi infart i l'atenció al trauma greu, es pot sol·licitar i obtenir al mateix temps de formular la sol·licitud genèrica d'habilitació per a l'atenció sanitària urgent i emergent, o en qualsevol moment posterior en què el centre o servei reuneixi les condicions per obtenir-la. Aquesta habilitació es pot sol·licitar i obtenir per a tots, alguns o algun d'aquests processos assistencials d'especial rellevància i s'ha de dur a terme d'acord amb els plans autonòmics de resposta de processos.

Article 16 Procediment d'habilitació

1. La Direcció Assistencial del Servei de Salut ha d'establir, dins l'àmbit del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització, els procediments assistencials i diagnòstics dels quals poden sol·licitar l'habilitació els titulars o gestors de centres o serveis sanitaris assistencials a l'efecte d'efectuar les prestacions que es preveuen en aquest Decret llei.

2. El Servei de Salut de les Illes Balears ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, l'oferta de serveis assistencials susceptibles d'habilitació, els requisits necessaris per a l'habilitació en cadascun i documentació que cal presentar en les sol·licituds, i les condicions assistencials, temporals i econòmiques d'execució de la prestació, així com la informació adequada per a la participació de tots els centres o serveis sanitaris assistencials i els seus titulars o gestors en condicions d'igualtat i transparència.

3. Els titulars o els gestors amb poder suficient dels centres i serveis sanitaris que pretenguin ser habilitats per dur a terme les prestacions que es preveuen en aquest Decret llei i que compleixin els requisits poden presentar una sol·licitud d'admissió en el procediment adreçada al Servei de Salut de les Illes Balears.

Les sol·licituds d'admissió es poden presentar en qualsevol moment.

Cal adjuntar a la sol·licitud la documentació acreditativa del compliment dels requisits per a l'habilitació, així com una declaració responsable per la qual es comprometen a complir totes les obligacions previstes, que s'obliguen a comunicar qualsevol variació de dades, i que disposen dels mitjans humans i materials necessaris per dur a terme les actuacions sanitàries que regula aquesta norma.

A la sol·licitud cal adjuntar també la llista de centres hospitalaris, centres sense internament i serveis sanitaris que cada titular o gestor pretengui habilitar, així com el contracte d'assegurança de responsabilitat civil professional.

4. El procediment es regeix pel que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

5. Una vegada revisades les sol·licituds, la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears ha de dictar una resolució en què habiliti cada centre o servei sanitari assistencial en tots o en part dels termes sol·licitats, o en què rebutgi l'habilitació sol·licitada. Aquesta resolució ha d'expressar els serveis assistencials habilitats amb l'expressió, si escau, dels serveis assistencials d'especial rellevància que s'habiliten per a cada centre, i les condicions assistencials, temporals i econòmiques d'execució de la prestació. Aquesta resolució posarà fi a la via administrativa, s'ha de notificar als interessats i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 17 Transmissió d'informació clínica necessària

1. En el cas de transferir un pacient del Servei de Salut a algun dels operadors privats, o a l'inrevés, amb la transmissió s'ha d'acompanyar tota la informació clínica necessària pels mitjans disponibles, per garantir la correcta continuïtat assistencial.

2. Amb aquesta resolució, les parts s'obliguen a respectar el que es disposa en el Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i el Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de dades de les persones físiques en relació amb el tractament de dades persones i la lliure circulació de dades; el que s'estableix en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i garantia de drets digitals, i en la resta de normes de desenvolupament relatives a la protecció de dades i el deure de secret professional.

Article 18 Obligacions dels titulars o gestors dels centres i serveis sanitaris habilitats

Són obligacions dels dels titulars o gestors dels centres i serveis sanitaris habilitats per a l'assistència sanitària urgent i emergent, sens perjudici de les normes estatals i autonòmiques d'aplicació, les següents:

a) Informar amb caràcter setmanal el CCUM SAMU 061, des de l'inici de l'habilitació, i en funció de l'ocupació en la setmana precedent, de la previsió de disponibilitat de llits d'UCI i llits de planta que poden posar a la disposició del Servei de Salut de les Illes Balears a l'efecte del que es disposa en aquest títol, sens perjudici del desenvolupament de la seva activitat ordinària i de l'ocupació mitjana ordinària dels seus serveis d'urgència en la setmana precedent.

b) Mantenir els requisits mínims per prestar l'assistència sanitària per a la qual s'han habilitat i mantenir aquesta habilitació a disposició del Servei de Salut.

c) Facilitar la informació necessària que pugui requerir el Servei de Salut en qualsevol moment per dur a terme les funcions de gestió, autorització i control de les assistències prestades de conformitat amb el que es disposa en aquest títol.

d) Permetre que el Servei de Salut pugui conèixer, pels procediments que es considerin més oportuns, el grau de satisfacció dels pacients.

 

Capítol III Control de l'activitat i règim econòmic

Article 19 Control de l'activitat

Es faculta el Servei de Salut de les Illes Balears perquè anualment revisi els resultats de l'activitat assistencial prestada en el marc del mateix del pla d'actuació per a la prestació sanitària urgent, amb la finalitat de proposar millores o altres accions de coordinació.

Article 20 Finançament

1. Les resolucions d'habilitació dictades pel director general del Servei de Salut de les Illes Balears, a les quals fa referència l'article 16.5, preveuran que el finançament de les prestacions contingudes en aquest títol, en els termes establerts en els punts 2 i 4 d'aquest article, pugui fer-se inicialment amb càrrec als crèdits adients dels pressuposts de despeses del Servei de Salut, sense perjudici de la seva posterior repercussió contra el concepte pressupostari «2X018 Compensació assistència sanitària desplaçats» en aplicació dels reglaments comunitaris per a la coordinació dels sistemes de seguretat social dels Estats Membres de la Unió Europea i del Regne Unit, o dels convenis bilaterals que incloguin la prestació de assistència sanitària.

2. El finançament de les assistències ha de ser conforme a l'ordre de preus públics en cada moment vigents que han d'aplicar els centres sanitaris de la xarxa pública de les Illes Balears per la prestació de serveis sanitaris quan hi ha tercers obligats al pagament o usuaris sense dret a l'assistència sanitària de la Seguretat Social.

En el cas que hi hagi un tercer obligat al pagament de l'assistència, aquest n'assumirà el seu cost.

3. En el cas que calgui aplicar alguna altra prestació diferent de l'autoritzada inicialment, prèvia autorització del servei d'admissió corporatiu, excepte en els casos d'urgència vital, s'ha d'emprar l'Ordre de preus públics que han d'aplicar els centres sanitaris de la xarxa pública de les Illes Balears per la facturació de serveis sanitaris quan hi ha tercers obligats al pagament o usuaris sense dret a l'assistència sanitària a càrrec de la Seguretat Social vigent.

4. El finançament de les assistències a pacients estrangers comunitaris o britànics temporals, estarà limitada a l'import, vigent en cada moment, equivalent al seixanta-cinc per cent dels preus públics referits conforme a les prestacions que hagin portat efectivament a terme, prèvies les revisions i comprovacions oportunes per part del Servei de Salut; el trenta-cinc per cent restant correspon als costs que el Servei de Salut ha d'assumir per a dur a terme les tasques de gestió d'aquesta activitat.

5. En cap cas s'entenen com a finançables:

a) La prestació urgent o emergent que s'hagi efectuat en un centre sanitari sense internament habilitat, quan per raons assistencials es produeixi el trasllat urgent de l'usuari a un centre hospitalari, i en aquest cas únicament és finançable l'assistència urgent hospitalària.

b) La prestació urgent o emergent prestada tant per centres sanitaris sense internament com pels centres hospitalaris, si l'atenció urgent implica un ingrés hospitalari, i en aquest cas únicament és finançable aquesta darrera prestació.

Article 21 Responsabilitat civil

La responsabilitat civil per danys derivats de l'assistència sanitària prestada per centres i serveis sanitaris de titularitat privada, habilitats de conformitat amb les disposicions d'aquest títol, l'han d'assumir els titulars d'aquests en atenció al caràcter voluntari i lliure per a l'usuari de la selecció del centre sanitari que prestador de l'assistència, així com al caràcter lliure per als centres i serveis de titularitat privada prestadors de tal assistència d'adherir-se o separar-se a la Xarxa de Centres i Serveis Sanitaris de Suport a l'assistència urgent i emergent a comunitaris i britànics desplaçats temporalment a les Illes Balears.

Disposició addicional única

La Gerència d'Atenció d'Urgències, SAMU 061, gestiona l'assistència sanitària relativa a les urgències i les emergències i el transport sanitari en l'àmbit territorial de les Illes Balears.

 

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin o contradiguin el que es disposa en aquest Decret llei i, en particular, la disposició addicional primera de la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d'emergències de les Illes Balears.

Disposició final primera

1. Es faculta la consellera de Salut per dictar les disposicions necessàries per desenvolupar aquesta norma.

2. Es faculta el director general del Servei de Salut per dictar les instruccions, els protocols i els plans d'actuació per al desenvolupament operatiu d'aquesta norma i per a la gestió de la prestació sanitària urgent i emergent dins l'àmbit de les seves competències.

Disposició final segona Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Les disposicions contingudes en el Títol II d'aquest Decret llei, vigiran un any comptador des de la seva entrada en vigor. La resta de disposicions vigiran fins a la seva derogació per una norma posterior.

 

Palma, 22 de març de 2024

 

La presidenta

La consellera de Salut

Margarita Prohens Rigo

Manuela García Romero