BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 19 setembre 2023, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte d'instal·lació de temporada en un tram de la costa de la platja de Migjorn T.M. Formentera, promogut per Can Carlitos SLU., en els termes següents: 

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Aquest projecte es tramita segons la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental d'acord amb l'article 7, Àmbit d'aplicació de l'avaluació d'impacte ambiental, apartat 2.b., Seran objecte d'una avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes no inclosos ni a l'annex I ni a l'annex II que puguin afectar de forma apreciable, directament o indirectament, a espais de rellevància ambiental de la xarxa Natura 2000. 

Per resolució del director general de Residus i Educació Ambiental per suplència del director general d'Espais Naturals i Biodiversitat (Resolució 22/07/19 BOIB 105, 01/08/2019), en data 01 de juliol de 2022, es va declarar l'afecció del projecte a la Xarxa Natura 2000.

D'acord amb l'anterior, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, que li siguin d'aplicació.  

2. Descripció i ubicació del projecte

El projecte consisteix en un canal d'abalisament de 15 m d'amplada i de 250 m de longitud amb destinació a les embarcacions auxiliars menors de iots que fondegen mar endins a causa de les restriccions mediambientals permetent així l'embarcament i desembarcament dels tripulants/clients del Restaurant Es Codol Foradat. No es preveu la varada o fondeig de les embarcacions al canal o la costa perquè l'objectiu és recollir el menjar des de l'embarcació auxiliar. Aquest canal es justifica per la necessitat de garantir la seguretat dels banyistes i en aquest sentit es fa constar que a la platja de Migjorn de Formentera hi ha 5 canals més abalisats que han comptat amb autoritzacions temporals de la Demarcació de Costes.

El canal abalisat es compon dels elements següents: boia, de tipus bicònica, de color verd; boia cilíndrica a la part superior i cònica a la inferior, de color vermell; boies de tipus esfèric cada 25 m; sureres de tancament amb boiarins grocs.

L'ancoratge al fons marí de les boies s'executarà mitjançant cadenes d'acer galvanitzat unides a ancoratges ecològics tipus helicoïdal o Manta Ray. La unió de la cadena amb l'ancoratge estarà formada per dos grillons i un giratori.

El canal abalisat s'ubica a un lateral de la platja de Còdol Foradat a la platja des Migjorn de Formentera a les coordenades ETRS89 UTM31N X:368447 I:4282062.

L'àmbit marí on s'executarà el projecte coincideix amb la zona Especial Conservació (ZEC) ES5310111 Àrea marina de Platja de Migjorn i la ZEPA estatal ES0000515 Espai marí de Formentera i del sud d'Eivissa. Entre les espècies protegides que es localitzen al ZEC ES5310111, d'acord amb el seu FND,  destaquen la tortuga marina (Caretta caretta) i el dofí mular (Tursiops truncatus), que figuren a l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquestes aigües són també una important zona d'alimentació per a la baldriga balear (Puffinus puffinus mauretanicus) i altres aus marines prioritàries. 

L'àrea d'instal·lació del canal, segons el document i d'acord amb la cartografia marina de la IDEIB, es desenvolupa majoritàriament l'hàbitat marí de Posidonia oceanica, corresponent amb Hàbitat d'Interès Comunitari “1120. Posidonia oceanica”, hàbitat de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (hàbitats de conservació prioritària).

L'àmbit terrestre de l'entorn és una àrea natural d'especial interès (ANEI). Es presenten dos hàbitats, 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics i 2250* Dunes litorals amb Juniperus spp., aquest darrer prioritari d‘acord amb la Directiva Hàbitats.

El document ambiental aporta un estudi bionòmic, realitzat en data de gener de 2023, per determinar amb exactitud la distribució dels hàbitats marins i la presència d'espècies d'interès comunitari. Es distingeixen tres tipus de fons: arenes fines, fons rocós cobert d'algues fotòfiles i praderia de Posidonia oceanica. (fig.2). Presenten una taula amb els diferents hàbitats detectats (taula 1):

NOMBRE	LPHME	HIC
Arenas finas	0304A	Sin correspondencia
Fondos rocosos con algas fotófilas	0301A	1170
Pradera de Posidonia oceanica	030512	1120*

Taula 1: Hàbitats detectats. Font: Document ambiental

A més, identifiquen les següents espècies:

Tabla. Especies Bentónicas    

Plantas

Posidonia oceanica

Moluscos

Gourmya vulgata

Equinodermos

Astropecten sp

Tabla. Especies presentes en la columna de agua (necton)

Peces
Chelon Labrosus	Diplodus anularis	Sarpa salpa
Coris Julis	Dipolodus sargus	Trachinus araneus

Referent al patrimoni, d'acord amb l'informe del tècnic de l'àrea de Patrimoni Cultural del Consell de Formentera en data de 23 de juny de 2023:

Per una banda, el canal projectat es planteja dins de l'entorn de protecció dels varadors des Còdol Foradat, que es troben declarats com a bé d'interès cultural (BIC) amb categoria de lloc d'interès etnològic per acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 22 d'abril de 2002 (BOIB núm. 62/2002, de 23 de maig).

Per l'altra, indica: «l'àrea de Patrimoni Cultural té coneixement de l'existència d'un jaciment arqueològic subaquàtic situat a escassos metres a llevant de la ubicació prevista per al canal projectat,  tal com consta a la documentació que figura a l'expedient 2022/7169, d'intervenció arqueològica programada per dur a terme actuacions emmarcades dins de la segona fase de la Carta arqueològica subaquàtica de Formentera.»

Segons el document ambiental, en l'àmbit proper del projecte es troben tres casetes varador incloses en el Catàleg del Patrimoni Cultural de Formentera, amb els codis AT-V-145, AT-V-146 i AT-V-147. 

Aquestes casetes van ser declarades bé d'interès cultural (BIC) a la tipologia de “lloc d'interès etnològic” el 29/04/2002 (BOIB 62, 23/05/2002).  Es tracta d'un conjunt de casetes i rampa varador construïdes en fusta situades a la plataforma rocosa. Al trasdós de la platja, també hi ha un espai quadrat delimitat per una tanca de fusta, assenyalat al pla del catàleg, però que actualment es troba cobert per vegetació i no es distingeix cap construcció.

Segons el document ambiental, la zona d'estudi se situa dins la Unitat Paisatgística 1 (UP-1) «Litoral», que es correspon amb la franja costanera i la massa d'aigua. Tots els seus components són naturals i d'alt valor paisatgístic amb una fragilitat molt alta davant la intrusió paisatgística. La part terrestre se situa a la UP-2: Forestal, que es correspon amb la resta de massa de terra. Caracteritzada per la dominància en el paisatge de la massa forestal, que aporta diversitat i un valor natural molt alt.

El projecte es localitza sobre la massa d'aigua Costanera Sedimentaria Superficial amb codi FOMC09M3 i denominada «Punta de sa Gavina a Punta de ses Pesqueres », el seu estat ecològic és bo. A l'àmbit terrestre i subterrani, tota l'illa està conformada per la unitat 2101M1 «Formentera», aqüífer poc profund i estat qualitatiu i quantitatiu dolent. No té afecció sobre aigües superficials (zona de policia de torrent o potencialment inundable).

No se situa dins cap àrea de protecció de riscos (APR) d'inundació, d'erosió, d'esllavissament o d'incendi, ni es troben afectats per cap àrea de protecció territorial (APT) de carreteres.

3. Avaluació dels efectes previsibles

A la fase d'instal·lació i desmantellament es poden produir efectes per la:

• Contaminació atmosfèrica i acústica de la maquinària a utilitzar.
• Afecció del fons marí a la superfície on s'ubica l'ancoratge, ja sigui per remoció del sediment, per destrucció de la roca amb la instal·lació i desmantellament dels tacs químics necessaris per a la fixació, o per d'anys als rizomes de les plantes de posidònia.
• Contaminació del medi marí per la terbolesa que es produeix durant les obres i per les emissions de les embarcacions a utilitzar.

Impactes durant la fase de funcionament, per una banda, el fet de posar un canal exclusiu per restaurant, comportarà un efecte crida i incrementarà, encara més, el trànsit de persones i fondeig d'embarcacions, generant a mig termini una degradació dels hàbitats i les espècies, cosa que posa en risc els valors de l'espai. 

Els impactes derivats de l'increment de la freqüentació de persones i embarcacions: contaminació acústica, resuspensió de sediments i l'increment de terbolesa, els abocaments de residus sòlids i/o abocaments accidentals d'olis de sentines, aigües de neteja, menjar, restes d'hidrocarburs, pintures antiincrustants, etc. A més, de l'alta probabilitat que es generin acumulacions d'embarcacions a determinades hores en espera del servei, que podrien arribar a fondejar sobre Posidònia.

Per l'altra, tal com s'assenyala a l'informe del Servei de Patrimoni del Consell Insular de Formentera, la instal·lació d'un canal de navegació dins de l'entorn de protecció dels varadors des Còdol Foradat  i a escassos metres d'un jaciment arqueològic subaquàtic causarà una afecció clarament negativa a aquests dos elements de patrimoni cultural.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat consulta a les següents administracions  previsiblement afectades:

• Servei de Protecció d'Espècies i Servei de Protecció al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.
• Servei de Costes i Litoral, de la Direcció General de Territori i Paisatge.
• Direcció General de la Costa i el Mar, del Ministeri per a la Transició     Ecològica i el Repte Demogràfic.
• Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera.
• Ajuntament de Formentera.
• GOB.
• Àrea d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Ordenació Turística i Activitats Econòmiques, del Consell Insular de Formentera.
• Biodiversitat i Boscos, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

En el moment de redactar el present informe, s'han rebut els següents informes de les administracions consultades:

Informe dels SSTT i de l'àrea de Patrimoni del Consell Insular de Formentera:

Es conclou que:

«Es considera que hi pot haver afectació als hàbitats pels quals va ser declarat l'espai protegit xarxa natura 2000 ES5310111 Àrea Marina Platja de Migjorn, per l'efecte cridada d'embarcacions que puguin fondejar sobre l'hàbitat prioritari posidònia oceànica, per l'afluència d'embarcacions a una  zona en què cal prendre mesures de no afectació a l'espai protegit, i per l'afecció clarament negativa a dos elements de patrimoni cultural els varadors i l'entorn immediat del jaciment arqueològic subaquàtic. Per tot l'expressat abans, i, per tal de no haver de continuar amb la tramitació d'un procediment d'avaluació ambiental ordinària, assumint que els efectes futurs previsibles és un deteriorament d'un dels hàbitats pel qual ha estat declarat l'espai natural protegit, i per les consideracions establertes a l'informe de l'àrea de patrimoni d'aquest Consell Insular, el qual s'adjunta a aquest informe, cal informar DESFAVORABLE l'execució del projecte per tal de prevenir el deteriorament de l'espai.»

Consideracions de l'informe de Patrimoni: 

«1. El canal projectat es planteja dins de l'entorn de protecció dels varadors des Còdol Foradat, que es troben declarats com a bé d'interès cultural (BIC) amb categoria de lloc d'interès etnològic per acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 22 d'abril de 2002 (BOIB núm. 62/2002, de 23 de maig).

2. S'ha de recordar que, d'acord amb l'article 5 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (LPHIB), la figura de BIC constitueix la màxima protecció jurídica prevista en aquesta Llei, és a dir, la que s'aplica als béns mobles i immobles més rellevants del patrimoni històric de les Illes Balears.

3. Els escars i casetes varador de Formentera, com a instal·lacions i construccions tradicionals que són, es conserven gràcies al manteniment periòdic que en fan els seus usuaris per assegurar el resguard de les seves embarcacions. Per tant, la pervivència i el manteniment d'aquests elements etnològics declarats BIC es troba estretament lligat a la pràctica de les arts tradicionals de pesca que es realitzen amb llaüts i altres petites embarcacions.

4. Per altra banda, l'àrea de Patrimoni Cultural té coneixement de l'existència d'un jaciment arqueològic subaquàtic situat a escassos metres a llevant de la ubicació prevista per al canal projectat, tal com consta a la documentació que figura a l'expedient 2022/7169, d'intervenció arqueològica programada per dur a terme actuacions emmarcades dins de la segona fase de la Carta arqueològica subaquàtica de Formentera.

5. La instal·lació del canal en aquest indret comportarà:

a. La concentració d'embarcacions just davant dels varadors que formen part del BIC, fet que obstaculitzarà l'activitat dels usuaris dels varadors, que són els que mantenen els usos tradicionals que originaren la construcció d'aquests elements amb valor etnològic. 

b. Una afecció important al fons marí en la zona immediata a un jaciment arqueològic, tant per la col·locació de les boies que delimitaran el canal com per les àncores que puguin usar les embarcacions que hi fondegin.

6. La LPHIB estableix, en l'article 26 in fine, que els usos a què es destinin els BIC i Béns catalogats (BC) han de garantir-ne la conservació, precepte que no es compleix en la sol·licitud que aquí s'analitza, tenint en compte que l'obstaculització de l'ús tradicional dels varadors acabaria revertint negativament en la seva conservació.

7. Per altra banda, l'efecte sobre el fons marí a les proximitats d'un jaciment arqueològic que encara es troba pendent d'un estudi i documentació més exhaustius també va en contra del principi de protecció i conservació, de tal manera que la seua autorització contravendria l'apartat 3 de l'article 22 de la LPHIB, en el qual s'estableix, literalment, que "els poders públics promouran, per tots els mitjans al seu abast, la conservació, la consolidació i la millora dels béns integrants del patrimoni històric de titularitat pública i privada."

8. En conseqüència, la instal·lació d'un canal de navegació en aquest indret causarà una afecció clarament negativa a aquests dos elements de patrimoni cultural -els varadors i l'entorn immediat del jaciment arqueològic subaquàtic-, de manera s'ha d'informar desfavorablement.»

Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Demogràfica:

Es conclou que:

«Una vegada avaluada la documentació d'aquest projecte la tècnica sotasignant considera que no és necessari sotmetre el projecte a avaluació d'impacte ambiental: 

• El projecte no afecta significativament els objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, en matèria de reduccions emissions de CO2. 
• S'han de seguir les mesures preventives que estableix el document ambiental per a minimitzar l'impacte sobre la praderia de Posidonia oceanica.
• Ateses les característiques i durada temporal de les instal·lacions, es considera que el projecte no afecta els objectius de millora de la resiliència  davant el canvi climàtic ni necessita mesures d'adaptació al canvi climàtic específiques més enllà de les relatives a vendavals i onatge.»
• Informe del Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

S'informa que:

«Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, el projecte esmentat podria suposar un efecte negatiu sobre la praderia de Posidonia oceanica, tot i que no és probable que pugui afectar una superfície superior als 100 m2, la qual cosa suposaria una consideració d'afecció d'àmbit reduït.»

Es conclou que: 

«Inform FAVORABLEMENT sobre les instal·lacions de temporada tram de la costa de la platja de Migjorn, T.M. Formentera, sempre que es compleixin les mesures proposades, i amb el següent CONDICIONANT addicional:

• Sempre que sigui possible, caldrà col·locar els ancoratges que estiguin dins la pradera de posidònia a zones de baixa densitat o clapes  per evitar-ne l'afecció.»

Informe de la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic:

Es conclou que:

«...sense perjudici de l'opinió i de les mesures sol·licitades per l'òrgan gestor de la ZEC ES5310111... les activitats referides no tindran afecció negativa significativa sobre els valors naturals objecte de conservació de la ZEPA ES0000515 "Espai marí de Formentera i del sud d'Eivissa" sempre que es respectin els condicionants que s'esmenten a l'informe.»

Informe  del  Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es conclou que:

«Per tot l'anterior i atès que la instal·lació i activitat associada a un nou canal abalisat per donar servei a un restaurant en l'espai protegit generarà impactes ambientals sobre els hàbitats i les espècies, tindrà un efecte crida i crearà un precedent difícil de gestionar i que, a més, els actuals impactes es poden evitar si el personal del restaurant lliura el menjar ÚNICAMENT per un dels canals propers,

S'informa DESFAVORABLEMENT l'ocupació temporal del DPMT amb un canal abalisat per a embarcacions amb la finalitat de  donar servei a un restaurant en un tram de costa denominat Codol Foradat, a la platja de Migjorn T.M. Formentera, en l'àmbit de la zona LIC ES5310111 Àrea marina de Platja de Migjorn, ja que pot afectar apreciablement els hàbitats naturals i les espècies d'interès comunitari pels quals es va declarar l'espai de la Xarxa Natura 2000 esmentat.»

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: El projecte consisteix en un canal d'abalisament de 15 m d'amplada i de 250 m de longitud amb destinació a les embarcacions auxiliars menors de iots que fondegen mar endins a causa de les restriccions mediambientals permetent així l'embarcament i desembarcament dels tripulants/clients del Restaurant Es Codol Foradat. No es preveu la varada o fondeig de les embarcacions al canal o la costa perquè l'objectiu és recollir el menjar des de l'embarcació auxiliar. Aquest canal es justifica per la necessitat de garantir la seguretat dels banyistes i en aquest sentit es fa constar que a la platja de Migjorn de Formentera hi ha 5 canals més abalisats que han comptat amb autoritzacions temporals de la Demarcació de Costes.

El canal abalisat es compon dels elements següents: boia, de tipus bicònica, de color verd; boia cilíndrica a la part superior i cònica a la inferior, de color vermell; boies de tipus esfèric cada 25 m; sureres de tancament amb boiarins grocs.

L'ancoratge al fons marí de les boies s'executarà mitjançant cadenes d'acer galvanitzat unides a ancoratges ecològics tipus helicoidal o Manta Ray. La unió de la cadena amb l'ancoratge estarà formada per dos grillons i un giratori.

2. Ubicació del projecte: El canal abalisat s'ubica a un lateral de la platja de Còdol Foradat a la platja des Migjorn de Formentera a les coordenades ETRS89 UTM31N X:368447 I:4282062.

L'àmbit marí on s'executarà el projecte coincideix amb la zona Especial Conservació (ZEC) ES5310111 Àrea marina de Platja de Migjorn i la ZEPA estatal ES0000515 Espai marí de Formentera i del sud d'Eivissa. Entre les espècies protegides que es localitzen al ZEC ES5310111, d'acord amb el seu FND,  destaquen la tortuga marina (Caretta caretta) i el dofí mular (Tursiops truncatus), que figuren a l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquestes aigües són també una important zona d'alimentació per a la baldriga balear (Puffinus puffinus mauretanicus) i altres aus marines prioritàries. 

L'àrea d'instal·lació del canal, segons el document i d'acord amb la cartografia marina de la IDEIB, es desenvolupa majoritàriament l'hàbitat marí de Posidonia oceanica, corresponent amb Hàbitat d'Interès Comunitari “1120. Posidònia oceanica”, hàbitat de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (hàbitats de conservació prioritària) .

L'àmbit terrestre de l'entorn és una àrea natural d'especial interès (ANEI). Es presenten dos hàbitats, 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics i 2250* Dunes litorals amb Juniperus spp., aquest darrer prioritari d‘acord amb la Directiva Hàbitats.

L'estudi bionòmic distingeix tres tipus de fons: arenes fines, fons rocós cobert d'algues fotòfiles i praderia de Posidònia oceànica. 

El canal projectat es planteja dins de l'entorn de protecció dels varadors des Còdol Foradat, que es troben declarats com a bé d'interès cultural (BIC) amb categoria de lloc d'interès etnològic per acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa i Formentera de 22 d'abril de 2002 (BOIB núm. 62/2002, de 23 de maig). I a escassos metres d'un jaciment arqueològic subaquàtic. 

La zona d'estudi se situa dins la Unitat Paisatgística 1 (UP-1) «Litoral», que es correspon amb la franja costanera i la massa d'aigua. Tots els seus components són naturals i d'alt valor paisatgístic amb una fragilitat molt alta davant la intrusió paisatgística. La part terrestre se situa a la UP-2: Forestal, que es correspon amb la resta de massa de terra. Caracteritzada per la dominància en el paisatge de la massa forestal, que aporta diversitat i un valor natural molt alt. Sobre la massa d'aigua Costanera Sedimentaria Superficial amb codi FOMC09M3 i denominada «Punta de sa Gavina a Punta de ses Pesqueres », el seu estat ecològic és bo. A l'àmbit terrestre i subterrani, tota l'illa està conformada per la unitat 2101M1 «Formentera», aqüífer poc profund i estat qualitatiu i quantitatiu dolent. No té afecció sobre aigües superficials (zona de policia de torrent o potencialment inundable).

Finalment, el projecte no se situa dins cap àrea de protecció de riscos (APR) d'inundació, d'erosió, d'esllavissament o d'incendi, ni es troben afectats per cap àrea de protecció territorial (APT) de carreteres.

3. Característiques del potencial impacte: els impactes produïts per la instal·lació i desmantellament dels ancoratges sobre l'atmosfera, els fons marí, hàbitats i medi marí no es consideren significatius.

En canvi, els impactes que es produiran a la fase de funcionament, sí que són considerables atès que poden generar a mitja termini una degradació del patrimoni cultural i de l'àmbit marí com el terrestre i als hàbitats i espècies presents dels espais protegits Xarxa Natura 2000.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental 

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte d'instal·lació de temporada en un tram de la costa de la platja de Migjorn T.M. Formentera, promogut per Can Carlitos SLU, document ambiental signat en data de febrer de 2023 per l'ambientòleg Jorge Giménez, atès que es preveu que el projecte esmentat pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013.

L'estudi d'Impacte Ambiental contindrà com a mínim el que estableixen, l'article 35 de la Llei 21/2013 de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en els termes desenvolupats a l'Annex VI, i l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, així com les consideracions següents:

a) S'hauran de presentar alternatives segons es recull a l'article 2.1.b del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost i a l'article 35  de la Llei 21/2013, de 9 de desembre. Caldrà presentar una anàlisi multicriteri i justificacions de descart basades en paràmetres ambientals. Caldrà que l'alternativa 0 contempli altres solucions a la instal·lació del canal. A més, s'hauran d'avaluar alternatives on els punts de fixació sobre el fons només estiguin en zones lliures de posidònia, bé sobre fons arenós, bé sobre fons de roca.

b) S'haurà d'incloure un estudi bionòmic del fons que abasti totes les àrees rellevants per tal de permetre una avaluació imparcial i completa de totes les alternatives des d'una perspectiva ambiental.

c) Caldrà justificar com s'evitaran les afeccions als elements patrimonials: varadors des Còdol Foradat  i jaciment arqueològic subaquàtic.

d) L'EIA haurà d'avaluar com afectarà l'àmbit marí i terrestre, i als hàbitats i espècies presents dels espais protegits Xarxa Natura 2000 l'increment de la freqüentació de persones i embarcacions.

e) Caldrà avaluar les afeccions del projecte a la praderia de posidònia i proposar mesures compensatòries.

f) L'EIA haurà d'incorporar les consideracions dels informes rebuts de les administracions afectades.

g) El projecte i l'estudi d'impacte ambiental han d'incloure el programa de vigilància ambiental (PVA) on ha de constar un seguiment ambiental anual del projecte que inclogui la fase prèvia a les obres, les obres, la fase de funcionament (caldrà que inclogui el manteniment i vigilància dels elements instal·lats), la retirada dels elements desmuntables, període sense funcionament i la instal·lació a la temporada següent, i al pressupost de projecte hi ha de constar la partida corresponent al seguiment, detallant el cost de totes les mesures del seguiment que impliquen cost.

D'acord amb l'article 39 de la Llei 21/2013 dintre el procediment substantiu, juntament amb la documentació exigida per la legislació sectorial, el promotor presentarà una sol·licitud d'inici de l'avaluació d'Impacte Ambiental ordinària, juntament amb la documentació següent:

A. Document tècnic del projecte.

B. Estudi d'Impacte Ambiental.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'Impacte Ambiental a informació pública per un  termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació en el BOIB i a la seva seu electrònica. A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que les administracions públiques afectades i les persones interessades a consultar són les següents:

• Servei de Protecció d'Espècies i Servei de Protecció al Medi Natural, de la DG de Medi Natural i Gestió Forestal.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la DG d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic.
• Servei de Costes i Litoral, de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua.
• Estratègies Marines de la Direcció General de la Costa i el Mar, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
• Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera.
• Ajuntament de Formentera.
• GOB.
• Àrea d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Ordenació Turística i Activitats Econòmiques, del Consell Insular de Formentera.
• Biodiversitat i Boscos, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Segon. El present informe ambiental, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013

 

(Signat electrònicament: 5 de febrer de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística  Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)