BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' Avaluació Ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de Novembre de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria segona de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

Segons l'anterior el projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció”, tots dos inclosos a l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

D'altra banda, l'article 12 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears, estableix que els plans de restauració requereixen d'informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient (actualment CMAIB).

1.Informació de la Modificació del projecte de regularització

El promotor és Andrés Adrover Rigo i l'òrgan substantiu la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, DG d'Indústria i Polígons Industrials, Servei de Mines.

L'àmbit del projecte se situa en la parcel·la 516, polígon 31 del terme municipal de Felanitx. S'accedeix per la carretera Ma-4012, a l'altura del km 8 hi ha intersecció i l'entrada es localitza a uns 700 metres d'aquesta. La superfície de la parcel·la és de 93.965 m² i l'autoritzada a explotar de 93.965 m².

El recurs mineral explotat són calcàries oolítiques i d'esculls d'edat Miocè superior (Tortonià-Messinià). L'aprofitament és del 65% (35% d'estèril) i la producció anual mitjana de pedra útil s'estima en 1.560 Tn.

La extracció es realitza amb mitjans mecànics (serra elèctrica o talladora de cadenes), a cel obert en sentit descendent i amb talús forçat en bancs de 0,4 m d'altura. El disseny contempla els paràmetres següents: profunditat màxima en capçalera de talús a cota +88 msnm, profunditat mínima en plaça +75 msnm i angle de talús 90º. La valorització del recurs es realitza a l'establiment de benefici que s'ubica, en part, dins nau de tall on també es localitza la següent maquinaria fixa de tractament i transformació: talladora de disc gran (Davi de 29,41 KW i any 1993), polidora (Caningo de 14,71 KW i any 1993) i talladora torpede nau (Caningo de 7,5 KW i any 1989). A l'exterior es localitza la següent maquinaria fixa: talladora exterior (Caningo de 7,7 KW i any 1992) i talladora de pont (Caningo de 21 KW i any 2005). Com a maquinaria mòbil hi ha dos minadors, un de tall vertical de 23,38 KW de potència total i altre de tall horitzontal de 19,71 KW de potència total, tots dos, anteriors a l'any 1990. També es compta amb dues retroexcavadores, una excavadora i una pala carregadora.

La nau de tall s'ubica en direcció sud-oest, al seu interior també es guarda el carretó elevador i es realitzen les operacions de manteniment de la maquinària. Es preveu el seu condicionament per dur a terme la recollida i magatzematge de residus derivats de l'activitat.

Les instal·lacions auxiliars, annexes a la nau de tall, són: oficines i vestidors amb dutxa, lavabo i escusat. A la banda est de l'autorització minera es localitzen uns porxos amb l'antiga maquinària, actualment en desús.

L'activitat disposa de subministrament elèctric i les necessitats d'aigua derivades de vestidors es completen amb subministrador autoritzat. L'aigua de consum es facilita de manera embotellada. Les aigües per als regs de pistes i l'ús de la maquinaria procedeixen del sondeig d'ús industrial autoritzat que hi ha a la parcel·la (AAS_14122). Les residuals derivades de les instal·lacions sanitàries, s'acumulen a la fossa sèptica ubicada dins la nau, la qual és mantinguda per empresa autoritzada. Les aigües derivades de les màquines de tall, es dirigeixen a bassa de decantació per a ser posteriorment reciclades en el procés de tall.

Dins la superfície d'explotació es localitzen les següents àrees diferenciades:

-Extrem nord: coincident amb la fase 1 de restauració ja finalitzada i on es projecta una reutilització de l'explotació existent ja que a les zones 1 i 2.1 ubicades en aquest àrea nord es preveu instal·lar panells fotovoltaics una vegada sigui reblida.

-Zona centre: es localitzen dos fronts actius de explotació de direcció d'avanç nord-oest i sud-est.

-Extrem sud-oest: establiment de benefici.

-Extrem sud-est: zona activa de restauració i en la que es preveu l'explotació de dos subzones (2.2 a i 2.2 b) que varen quedar sense explotar en el passat i en base a les quals es justifica la present modificació projecte de regularització tenint en compte, que es modifica la superfície de les zones d'explotació i restauració de les fases projectades, però sense modificar la seva temporalització.

L'explotació serà simultània amb la restauració i anirà d'acord amb les dades de la taula següent:

Fase/subfase		Terminis (reblir/restaurar)	Superfície explotada (m2)	Volum extreure (m3)	Volum rebliment (m3)	Pressupost restauració (€)
1		De 31/12/2000 a 31/12/2005		Explotada Zona 1 restaurada	-	-
2	2.1	De 31/12/2020 a 31/12/2023		Explotada Zona 2.1 restauració immediata	2.545	3.924,47
	2.2	De 31/12/2005 a 31/12/2025	2.460 m2 (zona 2.2.a) 1.976 m2 (zona 2.2.b)	2.500 m3 (zones 3 i 4.1) 9.840 m3 (zona 2.2.a) 7.904 m3 (zona 2.2.b)
3		De 31/12/2020 a 31/12/2030	13.764 m2	34.934 m2 (zones 4.1, 2.2.a i 2.2.b)	12.493,40	17.092,51
4	4.1	De 31/12/2030 a 31/12/2045	7.055 m2	36.480 m3 (zona 4.1)	30.543,90	31.760,17
	4.2		15.817 m2	36.480 m3 (zona 4.2)	70.745,50	68.790,51
Total			41.072 m2	128.138 m3	116.327,80 m3	121.567,66 €

Segons la taula, resten per explotar 41.072 m² que corresponen a les zones 3, 4, 2.2.a i 2.2.b.

La restauració serà per rebliment parcial del buit excavat, de cota +83 msnm fins a cota +89 msnm i mitjançant l'aportació d'estèrils de la pedrera (codi LER 01 01 02. Residus d'extracció de minerals no metàl·lics) i inerts externs (pertanyents al capítol 17. Residus de la construcció i demolició com són els codis LER 17 05 04, 17 05 06 i 17 05 08).

Posterior al rebliment de cada fase es realitzaran les actuacions destinades a la recuperació de la vegetació, consistents en l'estesa de terra vegetal (30 cm de gruix), posteriors sembres de gramínies i lleguminoses i plantacions finals d'espècies arbòries i arbustives de característiques semblants a les de l'entorn amb densitat i distribució adequada. Les arbòries seran principalment ametllers (Prunus dulcis) amb densitat de 50 ud/Ha, distribuïts desordenadament a les zones de plataformes o plaça. Es pressuposten 376 individus amb altura inicial de 1,0 a 1,5 metres i diàmetre de 30-40 cm. Com a arbustives es preveuen canyametes (Suaeda Spicata) i ginebró (Juniperus Oxycedrus)

L'ús final projectat serà agrícola i ramader, a excepció de la zona nord on es projecta des de l'inici una reutilització com instal·lació fotovoltaica.

El desenvolupament de les fases se sintetitza de la següent manera:

Fase 1: ja finalitzada, es preveu una reutilització de la zona mitjançant instal·lació fotovoltaica.

Fase 2: compren dues subfases

*Subfase 2.1: de desembre 2020 a desembre 2023 (3 anys) es realitzarà la restauració (només rebliment) de la zona 2.1 i posterior instal·lació de panells fotovoltaics en el cas que el projecte de reutilització sigui aprovat.

*Subfase 2.2: de desembre 2005 a desembre de 2025 (20 anys) s'exploten les zones 2.2.a, 2.2.b, 3 i 4.1, i es restaura la zona 2.2 ubicada a l'extrem sud-est.

Fase 3: de desembre 2020 a desembre 2030 (10 anys) es continua l'extracció de les zones 2.2.a, 2.2.b i 4.1, i el rebliment de la zona 3.

Fase 4: de desembre 2030 a desembre de 2045 (15 anys), compren dues subfases:

*Subfase 4.1: explotació de 36.480 m³ a la zona 4.2, rebliment de les zones 4.1 i 2.2.b, i la regularització de la zona 2.2.c destinada als accessos.

*Subfase 4.2: explotació de 36.480 m³ més a la zona 4.2, rebliment de la zona 2.3 i de la pròpia 4.2 una vegada s'hagi arribat a la cota final d'explotació prevista.

Dins la subfase 4.2 es pressuposten les actuacions de desmantellament de maquinària i de revegetació mitjançant sembra i plantació d'ametllers.

De resultes de l'anterior s'observa que hi ha una modificació del projecte d'explotació en el sentit que s'afegeixen dues subzones més (2.2.a i 2.2.b) que varen quedar sense explotar en el passat. També es modifica el pla de restauració, ja que a la zona nord es manté el rebliment projectat però sense revegetació posterior, atès que s'opta per una reutilització com a instal·lació fotovoltaica.

2. Informació projecte reutilització zona nord de l'autorització minera

Juntament amb la modificació del projecte de regularització (explotació i restauració) es preveu una reutilització de la zona nord de l'autorització minera (zona 1 i zona 2.1) la qual, una vegada reblida a la cota prevista de +83 msnm, es destinarà a la implantació de panells fotovoltaics corresponents amb la fase B d'un parc fotovoltaic que abasta la totalitat de la parcel·la annexa (519).

El conjunt del parc comprendrà una part de la parcel·la 516 (fase B), corresponent a l'autorització minera, i la parcel·la 519 (fase A) annexa a l'anterior i on la superfície que va ser afectada per l'activitat minera existent en el passat (explotació Griñán núm. 481) ja ha estat recuperada d'acord amb el pla de restauració corresponent. La potencia total del parc serà de 3,31 Mwp, la superfície poligonal que uneix tots els elements serà de 31.835 m² i la seva vida útil s'estima de 25 a 30 anys. Els centres de transformació (CT1 i CT2), centre de maniobra i mesura (CMM) i centre de control s'ubicaran a la parcel·la 519. El punt de connexió es localitza a uns 1.000 m del parc, a la subestació elèctrica de Portocolom i el traçat de les línies elèctriques del parc anirà soterrat. Les parcel·les estaran delimitades perimetralment per barrera vegetal d'espècies autòctones de fulla perenne i baix requeriment hídric que impedirà la visualització des de la carretera i zones limítrofs.

La barrera s'implantarà en la fase de construcció del parc. Les espècies que es plantegen són: mates (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea var sylvestris) i garrovers (Ceratonia siliqua). Es preveu que assolin una altura de 3 m en els primers 2 a 3 anys. També s'implantarà tanca de 2,2 m d'altura amb pas inferior per a fauna de 0,20 m.

Pel que fa a la fase B objecte de reutilització, es preveu la instal·lació de tres inversors i 1.896 mòduls fotovoltaics de tipus REC300TP2 amb les característiques següents: potència nominal de 300 Wp, altura mitjana de 3,04m i eficiència del 18%. La potència serà de 929,04 kWp i de 750 kW AC màxima a la sortida dels inversors. El sistema d'ancoratge requerirà de sabates de formigó armat atès que la pedrera es troba en procés de restauració, l'ocupació prevista és de dues sabates per cada 4 metres lineals d'estructura, les sabates aniran enrasades per tal de disminuir l'impacte paisatgístic. Finalitzada la vida útil de la instal·lació (estimada en 25 anys a l'EIA associat) la part de la parcel·la podrà recuperar la seva activitat tradicional.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte de projecte se situa íntegrament en zona d'interès miner (ZIM) i limítrof, per l'oest, amb una antiga explotació ja caducada (Grinán, núm. 481).

El dret miner es localitza a l'àmbit de la massa d'aigua subterrània (MAS) 1820M2 (Cala d'Or), dins el perímetre de restriccions màximes (250 m) d'un pou de captació d'aigua de proveïment urbà i dins el perímetre de restriccions moderades (1 km) d'altres 4 pous de proveïment. La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer a la zona es considera moderada.

Quant als hàbitats existents a l'àmbit del projecte, segons la capa Hàbitats Interès Comunitari 2022 Illes Balears de l'eina IDEIB, a la zona est de l'autorització minera es representa la tessel·la MA3d_1360 dins la qual es localitzen els següents: HIC 5330 Matolls termomediterranis predesèrtics, HIC 6220* (prioritari) Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) i HIC 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

4. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades a la modificació del projecte d'explotació, establiment de benefici i pla de restauració són:

*Alternativa 0. No realització de l'activitat. No es considera ja que l'explotació compta amb autorització administrativa des de data 13 de juny de 1964.

*Alternativa 1. Ubicació de l'activitat extractiva a un altre indret. Suposaria incrementar els efectes ambientals en altre emplaçament i aniria en contra de l'establert al pla director sectorial de pedreres pel que fa als principis de prioritat.

*Alternativa 2. Explotació sense l'aprofitament de totes les zones explotables i restauració a cota del terreny original. La problemàtica resideix en la dificultat d'obtenir un volum considerable de materials de rebliment i establir un calendari amb terminis d'execució raonables.

*Alternativa 3. Continuar amb l'explotació aprofitant la totalitat de les reserves explotables, restauració posterior mitjançant rebliment parcial i reutilització de la zona nord com a instal·lació fotovoltaica.

De les plantejades s'opta per seleccionar l'alternativa 3 atès que permet extreure material de les zones residuals (2.2.a i 2.2.b) sense explotar, requereix de baixa demanda de terres, es redueixen els terminis de restauració i s'aprofita la zona nord per tal que, una vegada reblida, es pugui ubicar una instal·lació fotovoltaica.

S'analitzen i valoren els impactes derivats de les alternatives 1, 2 i 3, tant en la fase d'execució com restauració. La valoració té en compte factors biòtics, abiòtics i del medi socioeconòmic i cultural. Els impactes negatius derivats de l'alternativa seleccionada estan relacionats, entre d'altres amb: afeccions a la qualitat de l'aire (emissions de pols i renous), modificació d'hàbitats i compactació/erosió del sòl. L'estudi d'impacte ambiental conclou de manera positiva ja que posa en valor els efectes favorables de l'execució del projecte sobre l'estat final de la pedrera i el medi circumdant, una vegada finalitzada la vida útil de l'explotació i concloses les tasques de restauració.

D'entre les mesures preventives i/o correctores es plantegen:

-La protecció de la maquinaria de tall i l'establiment de sistemes de reg periòdics en pistes i zones d'apilaments.

-El manteniment de la maquinaria.

-El magatzematge de possibles substàncies contaminants en zones especifiques a l'efecte (cubetes impermeables)

-La revegetació de les zones afectades.

El programa de vigilància ambiental planteja el control i seguiment del projecte tant en la fase d'execució com de conservació mitjançant la projecció de mesures d'actuació i la redacció d'informes periòdics de control. Destaca el control en la tipologia, quantitats, volums i procedència dels materials inerts de construcció i demolició que provenguin de planta de triatge autoritzada. Paral·lelament la zona del parc fotovoltaic té el seu propi pla de vigilància ambiental en el que es contempla el control i seguiment de les actuacions en fase de construcció, explotació i desmantellament.

A l'annex del consum energètic, gasos d'efecte hivernacle i canvi climàtic calcula la petjada de carboni derivat de l'activitat extractiva incloent les emissions directes derivades del desplaçament dels vehicles (abast 1) i les indirectes derivades del consum energètic (abast 2) amb una estimació total de 9,88 kg CO₂eq/any.

L'annex d'incidència paisatgística engloba l'activitat dins la Unitat Paisatgística 6 – Llevant, analitza la seva visibilitat des de punts estratègics, proposa mesures preventives i correctores d'integració paisatgística com el manteniment de pantalles vegetals perimetrals per tal de reduir la visibilitat i conclou amb una valoració molt baixa de l'impacte paisatgístic, ja que considera que la zona ja es troba degradada atès l'existència d'altres activitats extractives als voltants i el fet que l'explotació resulta visible només des del camí d'accés i des de les finques confrontants. L'annex s'acompanya de simulacions que mostren l'estat final que tindran els terrenys afectats.

5. Resum del procés d'avaluació

5.1.Tramitació

A l'explotació Cas Cirerol (núm. 49) li és d'aplicació la disposició transitòria segona de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció”, tots dos inclosos a l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

5.2.Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 25, de 20 de febrer de 2021 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, projecte de l'explotació (2015/25042-B) i projecte de reutilització de la zona nord per a la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic (2020/3762) de l'explotació Can Cirerol núm. 49, que forma part de les parcel·les 519 i 516 del polígon 31 de Felanitx per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Al BOIB núm. 174, de 21 de desembre de 2021 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, projecte de reutilització de la zona nord per a la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic, de l'explotació Can Cirerol núm. 49, que forma part de la parcel·la 516 del polígon 31 de Felanitx per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació. A l'esmentada, es van consultar les següents Administracions afectades:

-Ajuntament de Felanitx

-Consell de Mallorca. Departament de Territori.

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl i Servei de Planificació al Medi Natural.

-DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

-DG de Salut Pública i Participació. Servei de Salut Ambiental.

-DG de Recursos Hídrics. Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials i Servei d'Estudis i Planificació.

L'òrgan substantiu va indicar que, a data 17 de novembre de 2022, no va tenir constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

A la data del present informe s'han rebut informes de:

a) El Servei de Protecció d'Espècies, en data 7 de setembre de 2017 emet informe favorable amb condicionant respecte la protecció de la tortuga mediterrània per la seva possible presència a l'àmbit del projecte. En data 4 de març de 2021, emet nou informe favorable amb recomanacions/suggeriments i el condicionant de no emprar espècies incloses al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores (RD 630/2013) per a la revegetació. Finalment, en data 8 de febrer de 2022, consta informe favorable sobre el projecte de reutilització de la zona nord per a la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic de l'explotació Can Cirerol.

 

b) La DG d'Espais Naturals i Biodiversitat, en data 9 de febrer de 2022 indica que les obres associades al projecte no estan dins l'àmbit de Xarxa Natura 2000 ni dins cap espai natural protegit.

 

c) El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, en data 7 de juny de 2021 emet informe amb les següents consideracions:

1. Cal plantar i mantenir, des de la primera fase, una barrera vegetal a tot el perímetre de l'explotació per tal de reduir l'impacte paisatgístic i ambiental (pols, renou...) de manera efectiva i des de tot l'entorn, tant de l'explotació com del parc fotovoltaic (en cas que s'autoritzi). Aquesta barrera hauria de ser a base d'espècies vegetals autòctones, arbòries i arbustives, preferentment existents a l'entorn proper de l'explotació de baix requeriment hídric. Fins i tot en cas de què es dugui a terme la implantació de les instal·lacions del parc fotovoltaic que s'esmenten al projecte , i que alhora poden contribuir a la retenció de pols necessària pel seu bon funcionament.

2. Cal eliminar les terraplens perimetrals existents, per tal de, per una banda, eliminar les interferències en el recorregut de l'aigua i de la fauna silvestre i l'impacte paisatgístic negatiu, des de l'entorn proper de l'explotació, i per altra banda, condicionar l'espai necessari per a la plantació de la barrera vegetal perimetral esmentada en el paràgraf anterior.

3. Cal tenir en compte que el canvi d'ús futur de l'edificació existent estarà condicionat a l'autorització pertinent segons la normativa sectorial aplicable i a les condicions d'integració paisatgística que resultin d'aplicació.

 

d) El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 24 de març de 2021 emet informe indicant que:

1.La pedrera Cas Cirerol núm. 49 disposa de la perceptiva resolució d'inscripció com a activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera del grup C número d'expedient 0092. El darrer control de comprovació de les mesures correctores fet per part d'Organisme de control autoritzat (OCA) va ser el juny de 2015 amb resultat conforme. El següent control s'hauria d'haver realitzat durant el 2020.

2.[...] el projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, en quant a la primacia de les energies renovables.

3.S'haurà de fer un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic...

Posteriorment, el 22 de novembre de 2021 emet informe amb consideracions pel que fa a l'emmagatzematge energètic, les emissions derivades del consum energètic, la viabilitat d'aportar subministrament procedent d'energies renovables, la necessitat d'avaluar les emissions indirectes referents a tercers així com les induïdes per l'activitat (venta d'àrids i transport associat).

Finalment, l'1 de febrer de 2022 consta informe al qual s'indica, entre d'altres, que el darrer control de comprovació de les mesures correctores fet per part d'Organisme de control autoritzat (OCA) va ser al 2021 amb resultat conforme i que el següent control se hauria de realitzar durant el 2026.

 

e) El Servei de Residus i Sòls Contaminats, en data 25 de gener de 2022 emet informe amb sentit d'esmenar deficiències respecte de: codis LER i quantitats dels residus que es pretén valoritzar, estudi hidrogeològic i geotècnic.

 

f) El Servei de Salut Pública i Participació, en data 20 de maig de 2021 emet informe de mancances en relació a la no existència d'estudi de renou i la possibilitat d'afecció a pous d'abastiment pròxims.

Posteriorment, l'1 d'abril de 2022, emet segon informe favorable condicionant a:

​​​​​​​1. Compliment de les mesures preventives i correctores establertes a l'Estudi d'Impacte Ambiental.

2. Seguiment de la intensitat de camps electromagnètics produïts per la instal·lació i compliment dels valors establerts al Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions d'emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

3. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui esposada a un camp magnètic superior a 0,4 μT.

4. S'haurà de tenir un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas SF6 , detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control de consum anual.

 

g) El Servei d'Estudis i Planificació, en data 21 de juny de 2022 emet informe favorable amb els següents condicionants:

a) Delimitar a l'interior de la pedrera el perímetre de restriccions màximes (250 m) del pou de proveïment urbà per tal d'evitar, en la mesura que es pugui, les activitats dins aquest perímetre (no apilar-hi materials, no aparcar-hi, etc).

b) Mantenir el tipus d'explotació actual i es prohibeix l'emmagatzemament i tractament d'hidrocarburs, de residus i de qualsevol altre substància potencialment contaminant.

c) Pel que fa a la fossa sèptica: i. S'ha d'adaptar a l'article 80 del PHIB, ii. No es pot instal·lar dins el perímetre de restriccions màximes ni dins el clot de la pedrera, i, iii. L'efluent, destinat a reg per zona verda, s'ha d'abocar a la part meridional de la parcel·la.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

6. Consideracions tècniques

Analitzats els projectes modificació de regularització (explotació i restauració) i reutilització de la zona nord, així com els estudis d'impacte ambiental (EIA) associats, es fan les següents consideracions tècniques:

1.) La present tramitació d'impacte ambiental ordinària correspon als expedients assignats per l'òrgan substantiu amb núm. 2015/25042-B corresponent al projecte de regularització (modificació posterior) i núm. 2020/3762 corresponent al projecte de reutilització, tot dos a l'àmbit de la parcel·la 516, polígon 31 del terme municipal de Felanitx.

2.) Respecte la totalitat del parc fotovoltaic cal tenir en compte que es tracta d'una instal·lació per a la producció d'energia elèctrica a partir d'energia solar destinada a la venda a la xarxa amb ocupació total inferior a 4 ha, que se situa en sòl rústic, en zona d'alta aptitud fotovoltaica del Pla Director Sectorial d'Energia i no inclosa en els annexes del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel que s'aprova el Test Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, per tant, és un projecte no sotmès a tràmit d'avaluació ambiental. No obstant l'anterior, assenyalar que la fase B del parc forma part del projecte de reutilització de l'autorització minera objecte de regularització d'acord amb l'establer per la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears.

3.) De les alternatives plantejades per a la restauració dels terrenys, els valors dels impactes mediambientals resultants de les matrius de caracterització/valoració es sintetitzen a la taula següent:

Alternativa	Impactes Fase Restauració
A1. Ubicació d'activitat extractiva en un altre indret. No explotar i execució del pla de restauració.	319
A2. Continuació activitat i restauració a cota original	327
A3 (seleccionada). Continuació activitat i restauració mitjançant rebliment parcial i instal·lació de panells fotovoltaics a la zona nord.	359

De l'alternativa seleccionada, s'observa que els valors que l'acompanyen es corresponen amb el major impacte des del punt de vista de la restauració projectada. A més a més, pel que respecta a les sinergies analitzades, sembla que la instal·lació fotovoltaica no produeix cap efecte sinèrgic o acumulatiu diferent de les altres en quant a: qualitat de l'aire, qualitat del sòl, compactació i assentaments, usos del sòl o visuals i paisatge.

		Sinergisme A1			Sinergisme A2			Sinergisme A3
		SS	S	MS	SS	S	MS	SS	S	MS
Flora	Impacte damunt flora			X		X				X
Fauna	Modificació hàbitats	X			X			X
Aire	Variacions Qualitat	X			X			X
	Increments nivell renous	X			X			X
Sol	Qualitat Sòl		X			X			X
Agua	Qualitat/Circulació sup.		X			X			X
	Qualitat/Circulació sub.	X			X			X
Processos	Estabilitat		X			X			X
	Compactació / Assent.	X			X			X
	Erosió	X			X			X
Ús territori	Recursos Minerals		X			X			X
	Usos del sòl		X			X			X
E.I. Humà	Visuals i paisatge	X			X			X
Econòm.	Ocupació/Activitas	X			X			X

(SS: sense sinergisme. S: sinèrgic. MS: molt sinèrgic)

No obstant l'indicat, l'alternativa 3 resulta ser la seleccionada. En aquest punt, es considera que la reutilització de la zona nord com a instal·lació fotovoltaica es veuria afectada, com a mínim: per l'acumulació de la pols en suspensió derivada de l'activitat extractiva i restaurativa, amb el consegüent increment en el consum de recurs hídric associat a la neteja dels mòduls fotovoltaics; per la possible compactació del sòl i per l'impacte paisatgístic associat a la seva instal·lació.

4.) De les necessitats hídriques derivades de la neteja dels mòduls fotovoltaics, s'estima un consum anual total (Fase A + Fase B) de l'ordre de 78.000 litres, sobre la base de l'experiència del promotor en altres parcs a l'illa de Mallorca.

Del requeriment hídric associat a la neteja de panells fotovoltaics, el MIT Massachussetts Institute of Technology, va estimar al 2022 que, en condicions normals, el consum d'aigua de plantes fotovoltaiques se situava a l'entorn de 3,7 a 18,9 milions de litres per cada 100 MW (37.000 a 189.000 litres per cada 1MW), i calculava que l'acumulació de pols sobre les plaques podia arribar a reduir la seva productivitat en un 30% mensual (https://www.xataka.com/energia/paneles-solares-agujero-negro-agua-repulsion-electroestatica-quiere-solucionarlo-1).

En aquest punt, tenint en compte que el número de parcs fotovoltaics coexistents amb una activitat extractiva és molt reduït a l'illa de Mallorca, es considera que l'experiència en el consum d'aigua al·legada, s'associaria a una situació normal sense tenir en consideració l'efecte acumulatiu o sinèrgic que derivaria de l'existència d'una activitat extractiva a cel obert a la mateixa parcel·la i de vàries actives a l'entorn més proper (radi d'1 km) com són les explotacions Sayma (núm. 517) i Can Gaya (512). A més a més, sense tenir en consideració que l'estimació és molt inferior al valor mínim calculat per el MIT respecte del consum d'aigua.

Per tot l'anterior es considera fonamental que el pla de vigilància ambiental corresponent a la reutilització de la zona nord, incorpori el control i seguiment mensual del requeriment hídric associat a la neteja dels mòduls fotovoltaics i que en el cas que es detecti un increment significatiu (de més del 25 %) respecte del valor estimat (78.000 litres/any), se projectin mesures compensatòries al respecte.

5.) Respecte del sistema d'ancoratge de l'estructura fotovoltaica al sòl, tot i que el Pla Director Sectorial estableix com a condicionant ambiental que ha de ser mitjançant perns perforadors o sistema equivalent, cal tenir en compte que a l'estudi d'impacte ambiental associat al parc (Test refós d'agost de 2023) s'opta per aquest tipus i es justifica que la instal·lació de suports d'acer galvanitzat directament al terreny és possible tal i com s'ha procedit a la fase A, mentre que al projecte de reutilització es projectaven de base les sabates de formigó armat.

6.) De la recuperació dels terrenys afectats per la instal·lació fotovoltaica a la zona nord, el projecte de reutilització no preveu cap recuperació detallada una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació i dut a terme el seu desmantellament. En aquest sentit es considera oportú que, a efectes de recuperació de la superfície afectada pel projecte de reutilització, es pressuposti com a mínim actuacions d'escarificat del terreny, estesa de capa de terra vegetal (25-30cm), sembra de gramínies i lleguminoses, i plantació final d'espècies arbòries i/o arbustives en consonància amb les de la resta de la parcel·la, una vegada els mòduls fotovoltaics hagin estat desmantellats.

7.) Del Pla de gestió de residus integral que va ser requerit del projecte de reutilització, cal tenir en consideració que al Text refós de l'EIA del parc solar (agost de 2023) únicament s'ha inclòs apartat específic dels residus derivats de l'explotació minera i el Pla de gestió de residus del parc solar que consta és el redactat en data abril de 2022 corresponent a la fase d'execució. Respecte això, resulta fonamental que abans d'autoritzar el projecte de reutilització es redacti un pla de gestió integral dels residus associats que inclogui tant la fase d'execució (presentada) com les fases de manteniment o explotació i desmantellament. El pla hauria d'especificar el pressupost previst per a cadascuna de les fases.

8.) De les emissions acústiques derivades de l'activitat, l'avaluació sonomètrica (maig de 2023) conclou amb declaració de conformitat desfavorable respecte receptors sota zonificació residencial (atès que es superen es valors límit establerts per la normativa vigent) i favorable respecte receptors sota zonificació industrial. L'annex redactat amb posterioritat (agost de 2023) incorpora recomanacions de millora entre les que s'inclouen: el tractament de l'interior de la nau, la reubicació i canvi de la maquinaria, el control sonomètric o la realització d'un apantallament acústic en el marge sud.

De les recomanacions esmentades, a excepció de l'apantallament acústic en el marge sud mitjançant panell tipus sandvitx o talús de terra pel possible impacte paisatgístic derivat de la seva execució, es considera que tota la resta serien adequades a l'hora d'intentar reduir les emissions acústiques existents.

9.) L'estabilitat dels talussos d'explotació i dels finals de restauració per rebliment, s'ha justificat amb estudis d'estabilitat que recullen recomanacions com: sanejar la capçalera i la superfície de talussos susceptibles de caigudes, reculada dels excavats en terra vegetal, presa de mesures per evitar el descalci del mur de pedra existent en el talús nord-oest, limitació o prohibició de l'accés a peu dels treballadors a les zones pròximes als talussos, no instal·lació d'elements fixos (dipòsits combustible...) en la zona propera al peu de talussos i dur a terme inspeccions per tal de detectar possibles mobilitzacions de material inestable.

En relació a l'anterior es considera necessari que s'incorpori la mesura de control i seguiment de l'estabilitat de l'activitat extractiva/restaurativa al Pla o Programa de Vigilància Ambiental.

10.) De la possible afecció a les aigües subterrànies l'estudi hidrogeològic considera que el nivell freàtic es localitza a uns 3 msnm en la zona de l'explotació i que la vulnerabilitat de l'aqüífer a la contaminació és moderada. Recomana que el material de rebliment sigui inert i que no sofreix degradació que pugui provocar alliberació d'elements químics en el futur i la seva infiltració cap el nivell freàtic.

Respecte la ubicació de l'autorització minera dins el perímetre de restriccions moderades (250 m) d'un pou de proveïment urbà, cal tenir en compte que la part nord on es projecta la reutilització queda defora del perímetre esmentat i per tant, no resulta aplicable la limitació que estableix el quadre 29 del PHIB (RD 51/2019) pel que respecta a l'ús d'aigües regenerades.

11.) Quant al material de rebliment, el document resposta requeriments de la CMAIB de juliol de 2023, planteja les següents dades:

Codi LER	Descripció	Quantitat
01 01 02	Residus de l'extracció de minerals no metàl·lics	101.289,40m³
17 05 04	Terra i pedres diferents de les especificades en el codi	(*)
17 05 06	Llots de drenatge (**) diferents dels especificats en el codi 17 05 05	(*)

(*) Només s'acceptarà aquesta tipologia en el cas que sigui necessària la seva aportació per tal de finalitzar el rebliment en els terminis requerits.

(**) Es considera que es refereixen a llots de dragats.

Dels residus projectats, atesa la proximitat del freàtic a la plaça de la pedrera i la seva localització dins el perímetre de restriccions màximes (250 m) d'un pou de captació d'aigua de proveïment urbà i dins el perímetre de restriccions moderades (1 km) d'altres pous de proveïment. Es consideren adequats els codis LER 01 01 02 i 17 05 04; Per contra el codi LER 17 05 06, es considera que són els residus dipositats en les zones d'amarrament i/o bocanes dels ports, i per consegüent, susceptibles de presentar altes concentracions de clorurs i sulfats d'origen marí, concentracions de compostos orgànics, hidrocarburats i metalls que deriven de les operacions de manteniment de les embarcacions; motiu pel qual no poder ser considerats com un residu inert susceptible d'ús en la restauració projectada, ja que el seu dipòsit en contacte directe amb el medi natural a l'interior de la pedrera, podria de generar lixiviats contaminants tant del sòl com de les aigües.

12.) De la revegetació projectada, algunes de les espècies arbustives són característiques de sòls salins (Suaeda spicata) i de zones ombrívoles (Juniperus oxycedrus). Per altra banda, es justifica l'ús final agrícola amb cultiu d'ametllers, la plantació dels quals s'ha observat quer es projecta de manera desordenada i a l'arribar a la subfase 4.2.

Respecte l'exposat, resulta necessari projectar un canvi en les especies arbustives per altres que siguin més adequades a l'entorn com poden ser: mates (Pistacia lentiscus), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) o aladern (Rhamnus alaternus). De les arbòries projectades (ametllers), es considera que en la pràctica la seva distribució hauria de ser ordenada (a portell) tal i com es mostra a la planimetria i que els individus s'haurien de correspondre amb varietats resistents a la Xylella fastidiosa. Finalment, per tal que la restauració sigui realment efectiva des del mateix inici de les fases, s'hauria de projectar i pressupostar a la finalització del rebliment de cadascuna, les actuacions de sembra i plantació de la superfície associada.

13.) Pel que respecta a la integració paisatgística, no es considera convenient el manteniment dels monticles de terra que limiten per la banda sud la parcel·la amb el camí d'accés. Aquests haurien de ser reemplaçats per una barrera vegetal d'espècies arbustives i arbòries de baix requeriment hídric i de mida i frondositat suficient per tal de mitigar l'impacte visual de l'activitat. De la permanència de l'edificació existent una vegada conclosa l'activitat, no es considera justificat en base només al possible ús final agrícola-ramader, motiu pel qual, el seu desmantellament s'hauria de preveure i pressupostar a la subfase 4.2. A més a més, cal tenir en consideració que segons el Servei d'Ordenació del Territori aquest manteniment per canvi d'ús, estarà condicionat a l'autorització pertinent segons la normativa sectorial aplicable i a les condicions d'integració paisatgística que resultin d'aplicació.

14.) En relació a la possible afecció a les aigües subterrànies cal tenir en consideració que la zona corresponent a la ubicació d'instal·lacions (nau) es localitza dins el perímetre de restriccions màximes (250 m) d'un pou de proveïment urbà (REG_939_Vigent-DI-_39742), respecte del qual el Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics va establir, entre d'altres, el condicionant que no es pugui instal·lar dins aquest, ni tampoc dins el clot excavat, la fossa sèptica existent o projectada. Segons l'anterior, la fossa sèptica s'hauria de traslladar fora del perímetre de 250 m a una zona que no estigués excavada o, com a mínim, ja reblida.

7. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del Projecte de regularització d'explotació i restauració, Modificació del projecte de regularització i Projecte de reutilització de la zona nord per a la instal·lació d'un parc solar fotovoltaic, tots referents a la pedrera Cas Cirerol núm. 49 que forma part del polígon 31, parcel·la 516, T.M. Felanitx, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures previstes a l'avaluació d'impacte ambiental (març de 2022) signada per Daniel Correa Vàzquez (enginyer tècnic de mines), a la documentació complementaria signada per Sergio Pérez López (enginyer de mines) a l'agost de 2023 i la redactada per Juan Javier Llop Garau (geògraf), i els condicionants següents:

1. S'haurà de preveure una fase 0 de restauració i execució immediata corresponent a l'eliminació dels monticles de material acumulat a la banda sud de l'autorització minera i posterior plantació de barrera vegetal limítrof amb el camí d'accés, conformada per espècies arbustives i arbòries, autòctones, de baix requeriment hídric i altura i frondositat suficient, per tal de reduir l'impacte paisatgístic i atmosfèric. Addicionalment, s'hauran de prendre les mesures escaients per tal que la barrera sigui efectiva en un termini màxim de 3 anys.

2. El projecte de reutilització de les zones 1 i 2.1 es condiciona a:

-La finalització del rebliment i posterior revegetació (sembra i plantacions) de la zona 3.

-La implantació d'una barrera vegetal entre la zona 3 i la zona 2.1 conformada per espècies arbòries i arbustives, autòctones, de baix requeriment hídric i altura i frondositat suficient, per tal de reduir l'impacte paisatgístic provocat per la instal·lació i esmorteir l'impacte atmosfèric (emissions de pols i partícules) derivat de l'activitat minera (extracció i restauració).

-Els individus arboris susceptibles de trasplantament que es trobin dins l'àrea d'implantació dels panells fotovoltaics, s'hauran de traslladar a la zona de barrera vegetal que s'ha de projectar entre les zones 3 i 2.1.

-La neteja dels panells s'haurà de realitzar amb aigües regenerades que compleixin els criteris de qualitat establerts per la normativa vigent. Alternativament, es podrà projectar la recollida, magatzematge i ús posterior de les aigües de pluja. El consum del recurs hídric associat a la neteja (volum i procedència) s'haurà d'establir com a mesura de control i seguiment dins el Pla de Vigilància Ambiental amb una periodicitat mínima mensual. S'hauran d'establir mesures compensatòries quan el consum hídric anual superi en un 25% els 78.000 litres estimats a l'EIA del parc solar i de les previstes, s'haurà de donar trasllat a l'òrgan ambiental per a la seva valoració.

-Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

-S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

-La redacció, pressupost i execució d'un Pla de Gestió dels residus associats a les fases de manteniment o explotació i desmantellament del projecte de reutilització. La correcta gestió dels panells fotovoltaics haurà de quedar garantida mitjançant declaració responsable, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

-El projecte, pressupost i execució corresponent a la recuperació dels terrenys transcorregut el termini de vida útil estimat de 25 anys des de la seva implantació, en base a actuacions d'escarificat de superfície, estesa de terra vegetal (30 cm) i posterior sembra i plantació amb espècies autòctones pròpies de l'entorn. En el cas que, transcorreguda la vida útil, és projecti continuar amb l'explotació de la instal·lació fotovoltaica, s'haurà de dur a terme una nova avaluació ambiental.

3. Abans de continuar amb les tasques extractives s'hauran de prendre les mesures necessàries amb la finalitat d'eliminar l'existència de talussos susceptibles d'inestabilitats i/o caigudes de material, i reduir l'exposició de les persones i bens materials davant el risc existent.

4. S'haurà d'incorporar el control i seguiment de l'estabilitat dels talussos d'explotació i de restauració al Pla de Vigilància Ambiental amb una periodicitat mínima semestral i sempre desprès d'episodis de pluges intenses.

5. Els individus arboris presents a les zones 2.2.a, 2.2.b i 4.2 que siguin susceptibles de ser trasplantats hauran de ser traslladats a la zona de barrera vegetal limítrof amb el camí d'accés abans de continuar amb la seva explotació

6. Pel que respecta al rebliment projectat:

-Es durà a terme amb els estèrils de la pròpia explotació i amb residus amb codi LER 17 05 04 corresponent a terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

-Les terres i pedres que es pretén valoritzar a la pedrera hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2007, de 10 d'octubre, sobre normes generals per a la utilització de materials naturals excavats a operacions de rebliment i obres diferents d'aquelles en què es van generar. Aquestes seran incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

-L'operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop es comprovi que existeix en l'expedient del servei de residus les comunicacions de documentació identificativa sobre els residus valoritzats a la pedrera i l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

7. S'han de dur a terme les mesures correctores necessàries per tal de reduir els valors actuals de renou derivats de l'activitat extractiva, i sempre, sense suposar un increment en l'impacte paisatgístic. La idoneïtat de les mesures es justificarà mitjançant la realització d'un nou estudi sonomètric que declari la conformitat favorable respecte de possibles receptors que es trobin sota la zonificació residencial i en base als llindars establerts per la normativa vigent.

8. Les actuacions de revegetació s'hauran de dur a terme una vegada finalitzat el rebliment previst a cadascuna de les fases/subfases projectades i es realitzaran en base a la sembra d'espècies herbàcies i posterior plantació d'arbustives i arbòries de caràcter autòcton tipus: mates (Pistacia lentiscus), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), aladern (Rhamnus alaternus), romaní (Rosmarinus officinalis), ametller (Prunus dulcis), pi blanc (Pinus halepensis var. Halepensis) o ullastre (Olea europaea var. Sylvestris).

9. L'ús final agrícola dels terrenys haurà de preveure una plantació ordenada de varietats d'ametllers que siguin certificats resistents o tolerants a la Xylella fastidiosa.

10. Els regs associats a la revegetació projectada fora del perímetre de restriccions màximes (250 m) es realitzaran preferentment amb aigües regenerades. Alternativament, es podrà projectar la recollida, magatzematge i ús posterior de les aigües pluvials.

11. Finalitzada l'explotació projectada a la subfase 4.2, s'hauran de dur a terme les actuacions de desmantellament de totes les instal·lacions i edificacions existents dins l'àmbit de l'autorització minera que no siguin indispensables per al compliment de les tasques de restauració. El seu pressupost haurà de quedar reflectit al pla de restauració.

12. A efectes de controlar i contenir possibles abocaments accidentals de substàncies contaminants, s'haurà de disposar a l'àmbit d'actuació de sepiolita o similar a bastament i contemplar la seva recollida posterior per part de gestor autoritzat.

13. El pla de vigilància ambiental haurà d'incorporar el seguiment i control de totes les mesures preventives i correctores derivades del compliment dels condicionants anteriors.

14. Segons el Servei d'Estudis i Planificació:

-S'haurà de delimitar a l'interior de l'autorització minera el perímetre de restriccions màximes (250 m) del pou de proveïment urbà per tal d'evitar, en la mesura que es pugui, les activitats dins aquest perímetre (no apilar-hi materials, no aparcar-hi, etc).

-S'haurà de mantenir el tipus d'explotació actual i es prohibeix l'emmagatzemament i tractament d'hidrocarburs, de residus i de qualsevol altra substancia potencialment contaminant.

-La fossa sèptica no es pot instal·lar dins el perímetre de restriccions màximes ni dins el clot de la pedrera i l'efluent, destinat a reg per zona verda, s'ha d'abocar a la part meridional de la parcel·la.

Es recorda que:

-La fossa sèptica ha de complir amb l'establert al Pla Hidrològic de les Illes Balears pel que fa al tractament de les aigües residuals procedents de zones sense accés a la xarxa de clavegueram (art. 80 del RD 51/2019 corresponent a la revisió del 2º Cicle (2015-2021)).

-En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

-Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.»

 

(Signat electrònicament: 18 de gener de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)