BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 17 d'octubre de 2023, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR:

L'informe  ambiental estratègic sobre el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric (PEPCH) de Sa Revista (TM de Sant Josep de Sa Talaia) , en els termes següents: 

1. Determinació de la subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El document ambiental estratègic presentat amb el Pla Especial justifica que es troba sotmès a avaluació ambiental estratègica simplificada en base a l'article 12.3 i 4 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, sense especificar l'apartat concret ni motivar la decisió.

Atès l'àmbit d'actuació es pot considerar inclòs en l'apartat 3 a) de l'article 12 de l'esmentat Decret Legislatiu:

12.3. Seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Els plans i els programes esmentats en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article, i les seves revisions, que estableixin l'ús, en l'àmbit municipal, de zones d'extensió reduïda.

2. Descripció i ubicació de «Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric de Sa Revista (TM de Sant Josep de Sa Talaia)»

Es redacta el present Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric (PEPCH) en relació a capella o parròquia de Sa Revista, que des de l'Acord de declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) del Ple del Consell Insular d'Eivissa i Formentera en sessió de data 29 de març de 1996 té la categoria de conjunt històric-artístic.

Els elements susceptibles de ser inclosos, pel propi valor històric, arquitectònic, urbanístic, ambiental, paisatgístic, sociocultural i etnològic, en el Pla Especial son: l'església de Sa Revista i les edificacions del nucli urbà del poble com a edificacions protegides (Aljub, Casa de Sa Revista i Casa 4).  L'articulat del pla especial s'organitza en les disposicions generals, ordenances, el sòl urbà que correspon al cas antic de Sa Revista, el sòl rústic i protecció d'elements patrimonials i del paisatge. 

El conjunt de l'articulat fixa mesures i limitacions urbanístiques, i condicions tècniques tant per a les construccions existents com per  a les noves construccions o obres de conservació, restauració, rehabilitació i enderrocament parcial, amb la finalitat de conservar la tipologia constructiva i de paisatge tradicional. Aquestes normes inclouen l'obligació d'un estudi històric/artístic de l'edifici amb la sol·licitud de llicència urbanística, i obliga als propietaris a emprendre les accions destinades a la correcció i/o eliminació dels elements discordants identificats en l'interior de les seves propietats en un període màxim de cinc anys.

Formen part del Pla Especial les fitxes de les edificacions incloses al seu àmbit d'aplicació, amb les dades històriques, la categoria de protecció, la descripció general, fotografies de l'estat actual, els usos permesos, els elements disconformes a esmenar en un màxim de 5 anys i la descripció de les intervencions permeses.

3. Avaluació d'efectes previsibles.

A llarg termini, la regulació de la gestió dels recursos  naturals (mesures d'eficiència energètica i/o hídrica, materials de construcció ambientalment més eficients, utilització de paviments permeables, exigència de certificats d'eficiència energètica, gestió de residus, instal·lacions d'aprofitament d'aigua pluvial o recuperació de sistemes tradicionals com aljubs, gestió de les zones públiques amb valoració dels factors ambientals, etc) d'un Pla pot suposar una important afecció als recursos naturals o diferència en els aspectes ambientals  afectats a llarg termini en el seu àmbit d'aplicació. 

El document d'avaluació ambiental estratègic a fet una avaluació d'efectes previsibles només a la fase d'execució d'obres de possibles noves edificacions i remodelacions o rehabilitacions incloses al seu àmbit (generació de residus, sorolls, vessaments accidentals, etc), però no ha introduït mesures o normativa de caràter ambiental. 

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades.

En data 24 de febrer de 2022 la CMAIB es sol·licita, segons l'article 30 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, a les següents administracions afectades: 

-Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (en endavant CMAT),

-Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT,

- Servei d'Espais Naturals de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT,

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme Direcció general de Territori i Paisatge de la CMAT,

-Servei de Costes i Litoral (VALIB 176989) de la Direcció general de Territori i Paisatge de la CMAT,

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT,

-Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT,

-Servei de Mines (VALIB 178171) de la Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials de la  Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia,

-Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (VALIB 178364) de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

-Servei de Gestió Ambiental del Departament de Presidència i Gestió Ambiental Consell Insular d'Eivissa (RS GOIBS75502/2023), 

-Associació sense ànim de lucre Amics de la Terra,

-Associació sense ànim de lucre GEN GOB EIVISSA,

A continuació es resumeix el contingut dels informes rebuts per la CMAIB:

Consell Insular d'Eivissa

-El Servei de Patrimoni del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni va infomar (23023/00003454E) el 09 de març de 2023:

«Consideracions técníques

Aquest Pla afecta integralment la zona circular, amb radi de 250 m, a comptar del centre de la nau de l'esglèsia parroquial de La Revista.

Modifica i alhora intenta regular un seguit de parárnetres, entre els quals els urbanístics i les condicions mediambientals, entre rnolts altres. 

La Llei 12/98 del patrimoni historie de les llles Balears dona una serie de directrius ciares en relació amb l'obliqatória redacció de plans especials de protecció. 

No és ara moment d'entrar en detall sobre els diferents aspectes, positius o negatius, del document rebut, per tal de no prejutjar el dictamen que, necessáriament, n'ha de fer primer la Comissió Técnica de Patrimoni i, tot seguit, la CIOTUPHA.

Totes dues comissions hauran d'analitzar el referit pla seqons els referits parárnetres de la Llei de patrimoni.»

-El Servei de Infraestructures Viaries del Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme va infomar (2023/3674E) el 29 de març de 2023:

«- Sobre les mesures correctores, protectores i compensatòries:

Es considera important i necessari com a nova mesura correctora, incorporar a les normes de la planificació que qualsevol obra d'intervenció que afecti superfícies exteriors deis elements a intervenir (com façanes, murs, cobertes, porxades, etc), com restauració, conservació, consolidació, reestructuració o reconstrucció que impliqui la possibilitat d'afectar a espècies d'avifauna rupícola protegida, com rapinyaires, falcies i oronelles i cabots 9 espècies de quiròpters (ratpenats), es devia realitzar una valoració prèvia per part de tècnics especialitzats.

Atesa aquesta diagnosi prèvia, es considera que a qualsevol obra a estructures arquitectòniques (especialment l'ésqlésia de Sa Revista, edificacions antigues i el refugi saliner) es haurien de incorporar les mesures correctores o de minimització d'impactes per evitar afeccions a aquestes espècies protegides potencialment presents a les infraestructures intervingudes».

Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic, el 21 de març, va informar (50/23-CA):

«Conclusions

Per donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i energètica, el Pla especial haurà d'especificar: 

- Quines serien les zones prioritàries per penetració d'energies renovables al municipi, i com això es coordina amb les zones BIC.

- Com es podran integrar les energies renovables d'autoconsum en l'entorn. 

- Un enllumenat públic pera la zona BIC que minimitzi el consum. 

- Com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el fet de que aquests han de complir, almenys, amb l'establert a la normativa bàsica sobre qualificació energètica.»

- Dotació de punts de carrega de vehicle elèctric i reserva d'aparcaments per a vehicles d'emissions directes nul·les dins de l'entorn BIC

A més, el documetn ambiental ha d'incloure un anàlisi de la vulnerabilitat de l'àmbit d'aplicació del pla enfront el canvi climàtic »

Conselleria de Medi Ambient i Territori

- La Secció d'Estudis Territorials va infomar el 30 de març de 2023: 

«Conclusió

Examinat el contingut del Pla Especial de Protecció de Conjunt Històric de Sa Revista de S'Estany, aquest no afecta cap aspecte d'ordenació urbanística o territorial sobre el que, en funció de les competències que ostenta, hagi de pronunciar-se aquesta Direcció general.»

- El servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat:

«Conclusions

Pel que fa a les vostres peticions (Valib 176843) de 24 de febrer de 2023: 19e-23 Consulta en relació amb el Pla Especial de Protecció del Conjunt Historie (PEPCH) de Sa Revista; i (Valib 178216) de 3 de marc de 2023: 23e-23 Consulta en relació amb el Pla Especial de· Protecció del Conjunt Historie (PEPCH) de Sa Revista, comunicar-vos que les ubicacions coincideixen amb l'àmbit Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, perla qual cosa s'haurien de trametre al Servei d'Espais Naturals peral seu informe.»

Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua

- El Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció general de Recursos Hídrics, el 18 de juliol va, va informar (2023/178184E):

«Consideracions tècniques

1. (...) El Pla especial compren el sol urba i el sol rústic. En relació al sol urba la documentació no diferencia de forma clara quines zones són un sol urbá consolidat, que ja no s'ha de subjectar a actuacions de transformació urbanística, i quines zones són sol urba subjecte a actuacions de transformació urbanística. En el sol urba, área de cas antic sa Revista, pareix que només es preveu la conservació i restauració deis edificis. A la zona unifamiliar aillada UAA3 urbanització de sa Revista es preveuen obres de manteniment i rehabilitació i obres d'obra nova. No és diu quantes obres noves són possibles pero si estan a un sol urba consolidat, en principi no és necessari l'inforrne vinculant de l'Administració Hldráulica. L'amblt del sol urba no subjecte a actuacions de transforrnacíó urbanística és una demanda compro mesa de la qual l'Ajuntament té la responsabílttat de ten ir reservat els recursos sense posar en risc la conservació deis aqüífers. (…) Si parto la totalitat de la UAA3 fas un sol urba subjecte a actuacions de  transformació urbanística, sí que requeriran un informe vinculant de l'Administració Hídráulica i sera necessari incloure la documentació mínima exigida a l'article 66.3 del PHIB 2019.»

2. El terme municipal de Sant Josep de sa Talaia es proveeix d'aigua subterrània i aigua dessalinitzada, però la documentació diu que el nucli de Sant Francesc de s'Estany no està connectat a la xarxa de proveïment. Al tractar-se de sòl urbà s'hauria d'estudiar l'alternativa de connectar-se a una xarxa de proveïment o que el municipi es responsabilitzi del proveïment del nucli amb un pou amb ús de proveïment urbà o aigua dessalinitzada. Es recorda que d'acord amb l'article 25.2 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, els municipis tenen competència pròpia en proveïment d'aigua potable.

3. L'àmbit del Pla Especial es troba a la massa d'aigua subterrània 2006M2 Jesús. Està en mal estat químic i en bon estat quantitatiu segons l'Annex 2 de la normativa del PHIB 2019 i en risc de-no assolir el bon estat químic, el percentatge d'explotació és del 60,51 %. En el PHIB de tercer cicle la massa està en bon estat quantitatiu i en mal estat químic per clorurs, el percentatge d'explotació és del 61,19%. La massa s'acull a l'exempció prevista a l'article 4.4. de la Directiva Marc de l'Aigua. L'annex 9 de la Memoria del PHIB de tercer cicle estableix que "La naturaleza costera del acuífero, acentuada con la presencia de las salinas, no permite alcanzar una concentración media de cloruros por debajo del 250 mq/l.En consecuencia, no se prevé alcanzar el buen estado quimico en 2027 en esta zona, por lo tanto, se propone la exención por el árticulo 4.4". A la Direcció General de Recursos Hídrics no tenim constància que s'empri aquesta massa per al proveïment d'aquest nucli. La informació que tenim a la Direcció General de Recursos Hídrics és que aquesta massa s'empra per Eivissa i Santa Eulàlia. Però si no està connectat a la xarxa, potser s'empra qualque pou d'aquesta massa. (...)

6. La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer de l'àmbit és moderada i alta. El nucli no té xarxa de sanejament. A 300 metres hi ha l'EDAR de can Bossa Sant Jordi. Atesa la proximitat, s'hauria d'estudiar l'alternativa de realitzar una xarxa de sanejament i connectar-se a l'EDAR. En cas que no es realitzi aquesta xarxa de sanejament l'Ajuntament haurà d'assegurar-se que els sistemes autònoms de depuració compleixen amb els rendiments de depuració exigits a l'article 80 del PHIB 2019 o a l'article 70 del PHIB de tercer cicle aprovat mitjançant el Reial decret 49/2023 de 24 de gener. (...)

Conclusions

«1. Amb relació al sòl urbà la documentació no diferencia quines zones són un sòl urbà consolidat i quines zones són sòls urbà subjecte a actuacions de transformació urbanística, si n'és el cas.

2. L'àmbit del sòl urbà no subjecte a actuacions de transformació urbanística no requereix informe de l'Administració Hidràulica. Això no obstant, es proposa que des d'un punt de vista ambiental es tenguin en compte les consideracions tècniques 3 i 6 d'aquest informe per si es pot dotar de subministrament i sanejament i depuració el nucli urbà.

3. Si part o la totalitat de la UAA3 fas un sòl urbà subjecte a actuacions de transformació urbanística, sí que requeriran un informe vinculant de l'Administració Hidràulica, i serà necessari incloure la documentació mínima exigida a l'article 66.3 del PHIB 2019.

4. Si en un futur s'ha de fer qualsevol obra o activitat dins la zona humida inclosa dins l'àmbit del Pla s'haurà de tenir en compte l'establert als articles 81 del PHIB de tercer cicle aprovat mitjançant el Reial decret 49/2023 de 24 de gener.»

D'acord amb l'apartat segon de la Instrucció de 25 d'abril de 2022 del conseller de Medi Ambient i Territori per a establir criteris d'actuació i tramitació en relació amb els procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes (BOIB 56 de 28/04/2022), s'ha procurat aclarir i harmonitzar tots els informes sol·licitats i que consten a l'expedient, i fer una proposta integrada d'aquest.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, es preveu que la creació d'un Pla amb regulacions urbanístiques i ordenació del sòl pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient a llarg termini pel desenvolupament urbanístic al planejament original. 

La transcripció de l'Annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental és:

«Criteris esmentats a l'article 31 per determinar si un pla o programa s'ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària.

1. Les característiques dels plans i programes, considerant en particular:

(...)

c) La pertinència del pla o programa per a la integració de consideracions ambientals, amb l'objecte, en particular, de promoure el desenvolupament sostenible.

2. Les característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada, considerant en particular:

(...) 

f) El valor i la vulnerabilitat de l'àrea probablement afectada a causa de:

1r Les característiques naturals especials.

2n Els efectes en el patrimoni cultural. (...)

5è Els efectes en àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut en els àmbits nacional, comunitari o internacional.»

L'article 4 del text del PEPCH, sobre vinculació de les determinacions del Pla, estipula que «el seu contingut i finalitat de protecció al conjunt dels edificis i elements amb valors històrics, artístics, etnològics, industrials vinculats a l'ús saliner, ambientals i paisatgístics», no hi cap mesura ni a l'articulat de la normativa ni a les fitxes de les instal·lacions i de vials públics per a la regulació de la protecció contra incendis, instal·lacions i composició de vegetació a zones verdes urbanes i vials, tractament d'aigües residuals, gestió d'aigües pluvials, o eficiència energètica i/o reducció de les emissions d'efecte hivernacle.

En conclusió, tant pel fet de necessitar una avaluació per afectar espais de la Xarxa Natura 2000, com pel fet que és pertinent la integració de consideracions ambientals a l'afectar a una àrea amb molt alt valor i vulnerabilitat, el Pla s'ha de sotmetre al tràmit d'avaluació ambiental estratègica ordinària.

En tot cas, s'haurà de tenir en compte els condicionants o recordatoris de les conclusions de l'informe ambiental estratègic.

Conclusions de l'informe ambiental estratègic

Primer. SUBJECTAR a avaluació ambiental estratègica ordinària la «Protecció del Conjunt Històric (PEPCH) de Sa Revista (TM de San Josep de Sa Talaia)».

L'estudi ambiental estratègic (EAE) contindrà com a mínim el que estableix l'article 20 de la Llei 21/2013, en els termes desenvolupats a l'annex IV, ambdós modificats per la Llei estatal 9/2018, així com pel que s'estableix a l'article 17 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

A més, a l'EAE s'hauran de tenir en compte les mesures preventives, correctores i/o compensatòries incloses en la documentació ambiental presentada i les consideracions següents:

Respecte a la protecció de flora i fauna:

*Inclusió de mesures adequades per millorar la prevenció del risc d'incendi forestal al nucli urbà i definir les actuacions en cas d'emergència per incendi forestal a la totalitat del nucli urbà

*Previsió d'admetre com a tancament una delimitació o tanca vegetal amb espècies autòctones fins a dos metres d'altura, i l'obligació que el tancament de les propietats o de les parcel·les, llevat del cas dels horts, han de permetre el pas de la fauna silvestre amb separacions o obertures com a mínim cada 100 m i de dimensions iguals o superiors a 30 x 30 cm de llum, i han de ser diàfans i integrats paisatgísticament.

*Incloure en la normativa un hiatus temporal per impedir les obres durant el període de nidificació entre els mesos d'abril i juny.

*D'acord amb l'informe del Servei de Medi Ambient del Consell d'Evissa, com a nova mesura correctora, incorporar a les normes de la planificació que qualsevol obra d'intervenció que afecti superfícies exteriors deis elements a intervenir (com façanes, murs, cobertes, porxades, etc) que impliqui la possibilitat d'afectar a espècies d'avifauna rupícola protegida, com rapinyaires, falcies i oronelles i cabots 9 espècies de quiròpters (ratpenats), es devia realitzar una valoració prèvia. Un pic feta la diagnosi prèvia, a qualsevol obra de superfícies exteriors deis elements a intervenir (especialment l'ésglésia, edificacions antigues i el refugi saliner) s'hauran d'incorporar les mesures correctores o de minimització d'impactes per evitar afeccions a aquestes espècies protegides potencialment presents a les infraestructures intervingudes. 

*Incloure les mesures de reducció i correcció d'efectes ambientals per execució d'obres per a noves edificacions o rehabilitacions d'edificacions al text del PEPCH.

*Es recorda que l'organisme gestor dels espais naturals protegits, abans de l'aprovació definitiva, ha d'informar favorablement les adaptacions del PEPCH.

La inclusió a l'articulat les previsions i/o mesures d'eficiència hídrica per al compliment de les condicions imposades pel Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears següents:

*Si l'aprovació del PEPCH implica actuacions de transformació urbanística, és necessari informe vinculant de l'Administració Hidràulica, pel qual s'haurà d'aportar a aquesta la informació requerida a l'article l'article 43.2 del PHIB de tercer cicle (Població, consums i demandes actuals i futures, quantificació de la demanda, recursos hídrics disponibles, informe subministradores d'aigua que asseguri una gestió integral i sostenible del cicle de l'aigua, així com l'existència d'infraestructures per atendre la nova demanda., etc).

*Si l'aprovació del PEPCH implica actuacions de transformació urbanística, serà necessària certificació de suficiència i disponibilitat d'aigua potable emesa per la entitat municipal gestora.

*Si l'aprovació del PEPCH implica actuacions de transformació urbanística, serà necessària certificació de capacitat de tractament de les aigües residuals emesa per la entitat municipal gestora.

- En l'àmbit públic:  indicació de la procedença de l'aigua potable ( aigua dessalinitzada o un pou amb ús de proveïment urbà, i, si és aquest darrer cas, especificar quin); previsió de la connexió a una de tractament d'aigües residuals i la instal·lació de les xarxes separatives de pluvials i residuals amb tancs o basses de tempesta que permetin la minimització deis impactes de les aigües pluvials sobre el sistema de sanejament; inclusió d'utilització d'espècies vegetals preferentment autòctones i de baix requeriment; especificar la previsió de creació de dipòsits subterranis per a reg de zones verdes públiques mitjançant aigües pluvials als espais lliures públics.  

- En l'àmbit privat: recuperació dels sistemes tradicionals de recollida d'aigua de pluja (cisternes o aljubs), creació de sistemes de recollida i emmagatzemant d'aigües pluvials a noves construccions i remodelacions, limitació de construcció de noves piscines i la limitació de l'ús d'aigua de la xarxa municipal de proveïment, solucions de paviments permeables a l'execució d'obres, utilització d'espècies vegetals preferentment autòctones i de baix requeriment hídric, instal·lació de sistemes autònoms o dipòsits estancs de buidatge periòdic per al tractament d'aigües residuals (a l'apartat d'elements disconformes als edificis catalogats amb el termini d'execució i/o en general a totes les edificacions de l'àmbit del BIC).

* Indicació de com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el compliment de les mesures esmentades als dos apartats anteriors. 

* La inclusió de mesures per als particulars pel compliment de les condicions imposades per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

Incloure en el document ambiental estratègic una anàlisi de la vulnerabilitat de l'àmbit d'aplicació del pla enfront del canvi climàtic (avaluació de la pujada de la pujada del nivell de la mar). 

* Indicació de quines serien les zones prioritàries per penetració d'energies renovables al municipi, i com això es coordina amb les zones BIC. 

* Indicació de com es podran integrar les energies renovables d'autoconsum en l'entorn.

* Indicació de les previsions d'enllumenat públic que minimitzi el consum.

* Indicació de com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el fet que aquests han de complir, almenys, amb l'establert a la normativa bàsica sobre qualificació energètica, a obres de reforma, restauració o rehabilitació  (mesures de reducció i eficiència energètica als habitatges, certificació energètica, sistemes de generació d'energia renovable per autoconsum mitjançant plaques fotovoltaiques, etc)

* Dotació de punts de càrrega de vehicle elèctric i reserva d'aparcaments per a vehicles d'emissions directes nul·les dins de l'entorn BIC.

Respecte al compliment de les mesures de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears:

* El PEPCH ha d'indicar classificació de zona E1 de protecció d'acord amb Llei 3/2005 i el PRUG.

* Inclusió del compliment limitacions i regulacions derivades de l'aplicació de la Llei 3/2005 en els projectes de noves edificacions o de remodelacions, i inclusió a l'apartat de les edificacions de BIC.

Respecte a l'explotació minera de Ses Salines d'Eivissa: 

* Incloure en la normativa, en relació amb noves edificacions o remodelacions, les distàncies previstes al Reial decret 2857/1978, de 25 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament General del Regim de la Minería, quant a distàncies a explotacions mineres,

Es recorda que si qualcun dels edificis o elements inclosos al llistat per catalogar i protegir forma part de l'explotació minera, és necessari informe favorable previ del Servei de Mines.

Es recorda que si hi ha qualsevol modificació o restricció o proposta a les feines a fer anualment a les motes de la salinera i al seu aspecte futur o a la mateixa feina d'extracció, o al canal saliner d'aigües pluvials, necessitarà l'informe favorable del Servei de Mines atès que es tracta d'una autorització minera en funcionament i amb una vivesa típica de qualsevol explotació minera al pas del temps, i amb noves tècniques d'explotació, si bé han de complir les autoritzacions mineres i altra normativa, és necessari informe favorable previ del Servei de Mines.

Per a la fase de consultes a les administracions i persones interessades afectades que preveu l'article 22 de la Llei 21/2013, el promotra ha de consultar els organismes i entitats següents:

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Direcció general de Territori i Paisatge de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat (d'ara endavant CHTM).

- Servei de Planificació al Medi Natural del Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura i Pesca (d'ara endavant CAP).

- Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl el Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la CAP.

- Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la  CAP).

- Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua (d'ara endavant CMCA).

- Servei de Costes i Litoral de la Direcció general de Costes i Litoral de la CMCA.

Servei de Mines de la Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials de la  Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia (en endavant CEOE).

-Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de la CEOE.

-Servei de Gestió del Territori del Departament d'Ordenació del Territori, Mobilitat,  Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme del Consell Insular d'Eivissa.

-Servei de Patrimoni del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa.

-Servei de Gestió Ambiental del Departament Gestió Ambiental, Sostenibilitat, Innovació i Transparència del Consell Insular d'Eivissa.

- Associació sense ànim de lucre Amics de la Terra.

- Associació sense ànim de lucre GEN GOB EIVISSA.

Segon. El present informe ambiental estratègic, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013

 

(Signat electrònicament: 24 de gener de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística  Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)