BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 11 d'octubre de 2023, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR

L'informe  ambiental estratègic sobre el Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior de Sant Agustí des Vedrà (TM de Sant Josep de Sa Talaia , en els termes següents: 

1. Determinació de la subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El document ambiental estratègic presentat amb el Pla Especial justifica que es troba sotmès a avaluació ambiental estratègica simplificada en base a l'article 12.3 i 4 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, sense especificar l'apartat concret ni motivar la decisió.

Atès l'àmbit d'actuació es pot considerar inclòs en l'apartat 3 a) de l'article 12 de l'esmentat Decret Legislatiu:

12.3. Seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Els plans i els programes esmentats en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article, i les seves revisions, que estableixin l'ús, en l'àmbit municipal, de zones d'extensió reduïda.

2. Descripció i ubicació de «Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric i Reforma Interior de Sant Agustí (TM de Sant Josep de Sa Talaia)»

Actualment l'Ajuntament de Sant Josep Sa Talaia està en procès d'aprovació de cinc Plans Especials de Protecció de Conjunts Històrics (en endavant PEPCH) en base a l'Acord de declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de conjunt històric-artístic, de les esglésies de Sant Jordi de Ses Salines, Sant Agustí des Vedrà, Sant Josep de Sa Talaia, Sant Francesc i Sa Revista per part del  Consell Insular d'Eivissa i Formentera en sessió de data 29 de març de 1996.

El present expedient es refereix al text del PEPRI de Sant Agustí, que comprèn un àrea de 250 al voltant de s'església. S'accedeix des del caire sud del nucli y s'arriba a la plaça de Sant Agustí la qual funciona com una cruïlla. Es totalitzen 31 parcel·les, la majoria d'elles sense condició de solar tot i que estan edificades, amb 28 habitatges i diversos equipaments, com l'Església, escola Can Blau dependencies municipals Can Curt i un comerç. El principal element patrimonial del poble és l'Església de Sant Agustí, amb categoria de Bé d'Interès Cultural (BIC) i catalogada com a Conjunt Històric i Monument, a l'interior del nucli urbà hi ha un altre element protegit amb la figura de BIC és la Torre de Can Curt, amb categoria de monument, A l'entorn del poble, i fora del nucli urbà del mateix, destaca també un altre element, la Torre de Can Macià, amb categoria de Bé d'Interès Cultural (BICf) fora del perímetre de protecció de 250 m de radi al voltant de l'església de Sant Agustí) i catalogada com a Monument. El conjunt de cases antigues del poble, apareix a l'inventari d'Arquitectura Tradicional Eivissenca, elaborat pel Consell Insular, d'Eivissa i Formentera, a l'any 1996, de les qual es declaren protegides 21 edificacions a les fitxes del PEPRI. El text del PEPRI explica que la seva redacció també és resultat de la detecció d'anomalies urbanes evidents com la manca de connectivitat i d'urbanització. Les vigents NNSS de Sant Josep de sa Talaia aprovades al 2003, però redactades als anys 80 volien donar al nucli de Sant Agustí un caire desenvolupista , que es vol modificar en l'actual redacció en procés del PGOU, que es recullen al present PEPRI. El present pla té com objecte facilitar i planificar el desenvolupament del sòl urbà de Sant Agustí però en un concepte allunyat de les grans densitats edificatòries, com les que es preveuen a les NNSS de Sant Josep de 2003, donant la possibilitat de desenvolupar els espais dintre el nucli susceptibles d'edificació dintre del que delimita l'àrea d'actuació AA 6.8. És per això que  el text del PEPRI descriu les qualificacions i els seus paràmetres urbanístics així com les condicions d'integració de les zones AG-1, AG-2, i AG-3 Unifamiliar, i també es regula els usos permesos (agrícola, residencial, aparcament, comercial, turísitcs hotels d'interior a edifici anterior a 1956). 

1. Avaluació d'efectes previsibles

A llarg termini, la regulació de la gestió dels recursos  naturals (mesures d'eficiència energètica i/o hídrica, materials de construcció ambientalment més eficients, utilització de paviments permeables, exigència de certificats d'eficiència energètica, gestió de residus, instal·lacions d'aprofitament d'aigua pluvial o recuperació de sistemes tradicionals com aljubs, gestió de les zones públiques amb valoració dels factors ambientals, etc) d'un Pla pot suposar una important afecció als recursos naturals o en els aspectes ambientals afectats a llarg termini en el seu àmbit d'aplicació. 

El document d'avaluació ambiental estratègic a fet una avaluació d'efectes previsibles només a la fase d'execució d'obres de possibles noves edificacions i remodelacions o rehabilitacions incloses al seu àmbit (generació de residus, sorolls, vessaments accidentals, etc), però no ha introduït mesures o normativa de caràcter ambiental per a un desenvolupament sostenible. 

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

En data 24 de febrer de 2022 la CMAIB es sol·licita, segons l'article 30 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, a les següents administracions afectades: 

• Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT.
• Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT.
• Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT.
• Àrea de Transport Terrestre i Mobilitat del Departament d'Innovació, Transparència, Participació i Transport del Consell Insular d'Eivissa
• Servei d'Ordenació del Territori del Departament d'Ordenació del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme del Consell Insular d'Eivissa.
• Associació sense ànim de lucre Amics de la Terra.
• Associació sense ànim de lucre GEN GOB EIVISSA.

A continuació es resumeix el contingut dels informes rebuts per la CMAIB:

Conselleria de Medi Ambient i Territori

-El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sol de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat, el 23 de març, va informar:

«Conclusions

Atesa les característiques i la naturalesa de l'assumpte de referència, s'informa el següent:

Atesa la ubicació del nucli de Sant Agustí i el risc d'incendis, des del servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl recorda que cal tindre una faixa de protecció per la part nord per tal de separa la zona urbana de la zona forestal»

Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

-El Servei de Planificació i Coordinació de la Direcció general de Recursos Hídrics, el 04 de juliol, va informar (2023/176449E):

«Conclusions

Per tot això, i en relació amb el Pla especial de protecció del conjunt històric de Sant Jordi de Sant Josep de Sa Talaia, inform que:

1. En relació amb el sòl urbà la documentació no diferencia de forma clara quines zones són un sòl urbà consolidat, que ja no s'ha de subjectar a actuacions de transformació urbanística, i quines zones són sòl urbà subjecte a. actuacions de transformació urbanística. La documentació diu que moltes parcel·les no tenen la condició de solar, però no especifica quantes. Sense aquesta informació no podem saber si hi ha una nova demanda hídrica i quin és el volum d'aquesta nova demanda.

2. L'àmbit del sòl urbà no subjecte a actuacions de transformació urbanística .del Pla especial de Protecció del Patrimoni Historie no requereixen informe de l'Administració Hidràulica. És una demanda compromesa de la qual l'Ajuntament té la responsabilitat de tenir reservat els recursos sense posar en risc la conservació dels aqüífers, així com tenir assegurada la capacitat de sanejament i depuració.

3. L'àmbit del sòl urbà subjecte a actuacions de transformació urbanística del Pla especial de Protecció del Patrimoni Historie requereixen informe vinculant de l'Administració Hidràulica si impliquen un increment de la demanda de recursos a atendre. A la documentació no queda clar quants d'habitatges potencials estarien en aquest supòsit. Si és necessari fer informe perquè hi hagi un increment de la demanda, s'ha d'aportar la informació requerida a l'article 66.3 del PHIB 2019 o la documentació exigida a l'article 43.2 del PHIB de tercer cicle aprovat per poder emetre l'informe i també donar resposta a les consideracions tècniques 3 i 4.

4. S'haurà de donar compliment a les consideracions tècniques 7 i 8 d'aquest informe t tècnic:

• El document ambiental diu que les aigües residuals del nucli es duen a l'EDAR de Sant Antoni. Aquesta EDAR és gestionada per ABAQUA. L'Ajuntament abans de connectar la resta de nucli haurà de disposar de la conformitat de l'òrgan gestor de l'EDAR o es donarà compliment als condicionants que pugui haver establert ABAQUA, si n'és el cas.
• En els espais lliures públics s'haurà de donar compliment a l'article 63.1 i 63. 2 del PHIB 2019: 1. El reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, com ara les zones verdes públiques d'urbanitzacions, polígons industrials i nuclis urbans, es dura a terme mitjançant la utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament» i «3. En el disseny, remodelació i execució de jardins i zones verdes privades es fomentarà la utilització d'espècies vegetals de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerada».

D'acord amb l'apartat segon de la Instrucció de 25 d'abril de 2022 del conseller de Medi Ambient i Territori per a establir criteris d'actuació i tramitació en relació amb els procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes (BOIB 56 de 28/04/2022), s'ha procurat aclarir i harmonitzar tots els informes sol·licitats i que consten a l'expedient, i fer una proposta integrada d'aquest.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, es preveu que la creació d'un Pla amb regulacions urbanístiques i ordenació del sòl pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient a llarg termini pel desenvolupament urbanístic al planejament original. 

A) EL PEPRI, no inclou mesures de caire ambiental i desenvolupament sostenible. Si bé l'apartat 4 del text del PEPRI, sobre àmbit i objectius del Plà, estipula que «Reconèixer els elements arquitectònics, constructius, espais, conjunts arquitectònics, urbanístics, ambientals i paisatgístics, existents en el BIC, que s'hagin de protegir, així com dotar de mecanismes per a la seva preservació futura», no hi cap mesura ni a l'articulat de la normativa ni a les fitxes de les edificacions, instal·lacions i de vials públics per a la regulació de la protecció contra incendis, instal·lacions i composició de vegetació a zones verdes urbanes i vials, tractament d'aigues residuals, gestió d'aigües pluvials, o eficiència energètica i/o reducció de les emissions d'efecte hivernacle.

La transcripció de l'Annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental és:

«Criteris esmentats a l'article 31 per determinar si un pla o programa s'ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària.

1. Les característiques dels plans i programes, considerant en particular:

(...)

c) La pertinència del pla o programa per a la integració de consideracions ambientals, amb l'objecte, en particular, de promoure el desenvolupament sostenible.

B) A part de l'objecte de protecció del patrimoni del conjunt històric-artístic, el document ambiental estratégic explica que la seva redacció també és resultat de la detecció d'anomalies urbanes evidents com la manca de connectivitat i d'urbanització.  El DAES explica que el Pla té com objecte facilitar i planificar el desenvolupament del sòl urbà de Sant Agustí però en un concepte allunyat de les grans densitats edificatòries, com les que es preveuen a les NNSS de Sant Josep de 2003, donant la possibilitat de desenvolupar els espais dintre el nucli susceptibles d'edificació dintre del que delimita l'àrea d'actuació AA 6.8. És per això que  el text del PEPRI descriu les qualificacions i els seus paràmetres urbanístics així com les condicions d'integració de les zones AG-1, AG-2, i AG-3 Unifamiliar, i tam´be es regula els usos permesos (agrícola, residencial, aparcament, comercial, turistics hoteler interior a edifici anterior a 1956). Encara així, no es preveuen mesures de caire ambiental i desenvolupament sostenible a l'articulat del text.

En el apartat 3, Memòria vinculat, estableixen els objectius del PEPRI, que es resumeixen com:

3.1.1 Dotació de serveis urbans de clavegueram, xarxa de subministrament d'aigua potable, xarxa de subministrament elèctric i de telecomunicacions, enllumenat urbà i pavimentat i drenatge de la via pública a tota la zona considerada urbana.

3.1.2 Connexió d'elements construïts d'interès històric amb la xarxa urbana, connectivitat dels carrers i els accessos a immobles.

3.1.3 Configuració de vies públiques de manera que si bé per motius de preexistències històriques i condicionants de caire arqueològic no es puguin traçar vies amb les dimensions que preveurà el futur PGOU, o les vigent NNSS provisionals, es garanteixi l'accessibilitat a cada immoble preexistent.

3.1.4 Traçat de vies per assolir les condicions de solar a parcel·les que no la tenen.

3.1.5 Protecció de l'estructura urbana del nucli històric. Nous edificis, ampliacions i/o obertura de nova vies no han d'alterar l'aspecte general del nucli.

3.1.6 Protecció dels elements històrics tan urbans com paisatgístics del nucli: edificis, camins o vies, murs de feixa de vies, propietats o escalonen les pendents, espais enjardinats i  espècies vegetals autòctones i altres elements singulars de valor etnogràfic.

3.1.7 Rehabilitació d'immobles, del marc urbanístic i legal del pla especial per tal que els propietaris d'immobles puguin mantenir-los i millorar-los, assolint els objectius que s'esmenten a continuació.

3.1.8. Rehabilitació d'espais públics:

a. Millora de la imatge dels espais públics, millora pavimentació, fomentar la plantació d'espècies vegetals típiques de les zones, eliminació de cablejat de les façanes, soterrament del contenidor

b. Millora del rendiment energètic de les instal·lacions públiques, millorant la il·luminació de la zona marcada i instal·lant sistemes de reg d'estalvi d'aigua i manteniment en els espais verds públics

3.1.9 Fixació de la població resident i augment d'aquesta mitjançant l'incentiu de la millora de la seva qualitat de vida i la recuperació d'habitatges.

3.1.10 Recuperació i conservació del patrimoni arquitectònic descrit al PEP redactat a 2010 i objecte de protecció.

L'apartat 5 del document PEPRI, inclou la normativa urbanística per a regular l'àrea d'actuació 6.8, definida a les Normes Subsidiàries de Sant Josep de Sa Talaia de 2003 i que es convertí en sól urbà a les NNSS provisionals de 2022. El mateix document esmenta que a l'empar de l'article 77 del Reglament de planejament «El contenido de la documentación de los Planes Especiales tendrá el grado de precisión adecuado a sus fines, y aquélla será igual a la de los Planes Parciales cuando sean de reforma interior, salvo que alguno de los documentos de éste sea innecesario por no guardar relación con la reforma.». (...) «Per encaixar l'esmentat marc normatiu, es mantindran les alineacions urbanes existents, el present pla especial de reforma interior modifica paràmetres i ordenació per facilitar la protecció d'un entorn que embolcalla l'església de Sant Agustí i la dotació de serveis urbans bàsics al sòl i habitatges existents en l'àmbit esmentat. Relació amb el PEP. Es mantenen vigents les fitxes i la documentació d'anàlisis del PEP redactat a 2010.»

En tot cas, s'haurà de tenir en compte els condicionants o recordatoris de les conclusions de l'informe ambiental estratègic.

Conclusions de l'informe ambiental estratègic

Primer. SUBJECTAR a avaluació ambiental estratègica ordinària la «Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric  i de Reforma Interior (PEPRI) de Sant Agustí des Vedrà (TM de Sant Josep de Sa Talaia)».

L'estudia ambiental estratègic (EAE) contindrà com a mínim el que estableix l'article 20 de la Llei 21/2013, en els termes desenvolupats a l'annex IV, ambdós modificats per la Llei estatal 9/2018, així com pel que s'estableix a l'article 17 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

A més, a l'EAE s'hauran de tenir en compte les mesures preventives, correctores i/o compensatòries incloses en la documentació ambiental presentada i les consideracions següents:

* Respecte a la protecció de flora i fauna:

• Com a mesura correctora, incorporar a les normes de la planificació que qualsevol obra d'intervenció que afecti superfícies exteriors dels elements a intervenir (com façanes, murs, cobertes, porxades, etc) que podrien implicar la possibilitat d'afectar a espècies d'avifauna rupícola protegida, com rapinyaires, falcies i oronelles i cabots 9 espècies de quiròpters (ratpenats), i per al murs de la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) s'ha de realitzar una valoració prèvia. Un pic feta la diagnosi prèvia, a qualsevol obra de superfícies exteriors dels elements a intervenir (especialment l'església de Sant Agustí, edificacions anteriors a l'any 1956 o murs de pedra),  s'hauran d'incorporar les mesures correctores o de minimització d'impactes per evitar afeccions a aquestes espècies protegides potencialment presents a les infraestructures intervingudes.  
• Inclusió de mesures per a la protecció i conservació de les àrees solapades dins l'àrea del PEPRI amb els hàbitats d'interès comunitari 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics i 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics. 
• Inclusió de mesures adequades per millorar la prevenció del risc d'incendi forestal al nucli urbà i definir les actuacions en cas d'emergència per incendi forestal a la totalitat del nucli urbà
• Incloure les mesures de reducció i correcció d'efectes ambientals per execució d'obres per a noves edificacions o rehabilitacions d'edificacions al text del PEPCH.

* Compliment de les condicions imposades pel Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears següents:

• Si l'aprovació del PEPCH implica actuacions de transformació urbanística, és necessari informe vinculant de l'Administració Hidràulica, pel qual s'haurà d'aportar a aquesta la informació requerida a l'article l'article 43.2 del PHIB de tercer cicle (Població, consums i demandes actuals i futures, quantificació de la demanda, recursos hídrics disponibles, informe subministradores d'aigua que asseguri una gestió integral i sostenible del cicle de l'aigua, així com l'existència d'infraestructures per atendre la nova demanda., etc).
• Si l'aprovació del PEPCH implica actuacions de transformació urbanística, serà necessària certificació de suficiència i disponibilitat d'aigua potable emesa pel gestor municipal. 
• Si l'aprovació del PEPCH implica actuacions de transformació urbanística, serà necessària certificació de capacitat de gestió de les aigües residuals emesa per ABAQUA. 
• Inclusió a l'articulat les previsions i/o mesures d'eficiència hídrica en el àmbit públic següents: especificar la previsió de la separació de les xarxes de pluvials i residuals i la construcció de tancs o basses de tempesta que permetin la minimització deis impactes de les aigües pluvials sobre el sistema de sanejament, inclusió d'utilització d'espècies vegetals preferentment autòctones i de baix requeriment, especificar la previsió de creació de dipòsits subterranis per a reg de zones verdes públiques mitjançant aigües pluvials als espais lliures públics. 
• Inclusió a l'articulat les previsions i/o mesures d'eficiència hídrica en l'àmbit privat següents: recuperació dels sistemes tradicionals de recollida d'aigua de pluja (cisternes o aljubs), creació de sistemes de recollida i emmagatzemant d'aigües pluvials a noves construccions i remodelacions, limitació de construcció de noves piscines i la limitació de l'ús d'aigua de la xarxa municipal de proveïment, solucions de paviments permeables a l'execució d'obres, utilització d'espècies vegetals preferentment autòctones i de baix requeriment hídric, instal·lació de sistemes autònoms o dipòsits estancs de buidatge periòdic per al tractament d'aigües residuals a habitatges que no disposin d'accés a la xarxa de clavegueram (a l'apartat d'elements disconformes als edificis catalogats amb el termini d'execució i/o en general a totes les edificacions de l'àmbit del BIC).
• Indicació de com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el compliment de les mesures esmentades als dos apartats anteriors. 

* La inclusió de mesures per als particulars pel compliment de les condicions imposades per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

• Indicació de quines serien les zones prioritàries per penetració d'energies renovables al municipi, i com això es coordina amb les zones BIC. 
• Indicació de com es podran integrar les energies renovables d'autoconsum en l'entorn.
• Indicació de les previsions d'enllumenat públic que minimitzi el consum.
• Indicació de com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el fet que aquests han de complir, almenys, amb l'establert a la normativa bàsica sobre qualificació energètica, a obres de reforma, restauració o rehabilitació  (mesures de reducció i eficiència energètica als habitatges, certificació energètica, sistemes de generació d'energia renovable per autoconsum mitjançant plaques fotovoltaiques, etc)
• Dotació de punts de càrrega de vehicle elèctric i reserva d'aparcaments per a vehicles d'emissions directes nul·les dins de l'entorn BIC.

Per a la fase de consultes a les administracions i persones interessades afectades que preveu l'article 22 de la Llei 21/2013, el promotor ha de consultar els organismes i entitats següents:

• Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Direcció general de Territori i Paisatge de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat (d'ara endavant CHTM).
• Servei de Planificació al Medi Natural del Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura i Pesca (d'ara endavant CAP).
• Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl el Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la CAP.
• Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura i Pesca (d'ara endavant CAP).
• Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua (d'ara endavant CMCA).
• Servei de Costes i Litoral de la Direcció general de Costes i Litoral de la CMCA.
• Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia.
• Servei de Gestió del Territori del Departament d'Ordenació del Territori, Mobilitat, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme del Consell Insular d'Eivissa.
• Servei de Patrimoni del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa.
• Servei de Gesti´ó Ambiental del Departament Gestió Ambiental, Sostenibilitat, Innovació i Transparència del Consell Insular d'Eivissa.
• Associació sense ànim de lucre Amics de la Terra.
• Associació sense ànim de lucre GEN GOB EIVISSA.

Segon. El present informe ambiental estratègic, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013

 

(Signat electrònicament: 24 de gener de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística  Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)