BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 17 d'octubre de 2023, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR:

L'informe  ambiental estratègic sobre el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric (PEPCH) de Sant Francesc (TM de Sant Josep de Sa Talaia) , en els termes següents: 

1. Determinació de la subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El document ambiental estratègic presentat amb el Pla Especial justifica que es troba sotmès a avaluació ambiental estratègica simplificada en base a l'article 12.3 i 4 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, sense especificar l'apartat concret ni motivar la decisió.

Atès l'àmbit d'actuació es pot considerar inclòs en l'apartat 3 a) de l'article 12 de l'esmentat Decret Legislatiu:

12.3. Seran objecte d'avaluació ambiental estratègica simplificada:

a) Els plans i els programes esmentats en les lletres a) i b) de l'apartat 1 d'aquest article, i les seves revisions, que estableixin l'ús, en l'àmbit municipal, de zones d'extensió reduïda.

2. Descripció i ubicació de «Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric de Sant Francesc (TM de Sant Josep de Sa Talaia)»

El present expedient es refereix al text del PEPCH de Sant Francesc de Ses Salines, que comprèn una àrea de 250 al voltant de S'església Sant Francesc, així com de les estructures de l'activitat salinera, encara que no tenen regim de protecció patrimonial, i no existeix catalogació ni inventari de bens.  

Els elements susceptibles de ser inclosos, pel propi valor històric, arquitectònic, urbanístic, ambiental, paisatgístic, sociocultural i etnològic, en el Pla Especial son: l'església de Sant Francesc i les edificacions del nucli urbà del poble com a edificacions protegides (Cas Mossèneyer, Can Salines Can Gregori Via Crucis, Can Masauet i Can Masauet nova, Canal des Sagnador de Sal Rossa, Camí de Sal Rossa, Escultura homenatge als saliners).  L'articulat del Pla Especial s'organitza en les disposicions generals, ordenances, el sòl urbà que correspon al cas antic de Sant Francesc, el sòl rústic i protecció d'elements patrimonials i del paisatge. 

El conjunt de l'articulat fixa mesures i limitacions urbanístiques, i condicions tècniques per a les construccions existents com a noves construccions o obres de conservació, restauració, rehabilitació i enderrocament parcial, amb la finalitat de conservar la tipologia constructiva i de paisatge tradicional. Aquestes normes inclouen l'obligació d'un estudi històric/artístic de l'edifici amb la sol·licitud de llicència urbanística, i obliga als propietaris a emprendre les accions destinades a la correcció i/o eliminació dels elements discordants identificats en l'interior de les seves propietats en un període màxim de cinc anys. Formen part del Pla Especial les fitxes de les edificacions incloses al seu àmbit d'aplicació, amb les dades històriques, la categoria de protecció, la descripció general, fotografies de l'estat actual, els usos permesos, els elements disconformes a esmenar en un màxim de 5 anys i la descripció de les intervencions permeses.

3. Avaluació d'efectes previsibles.

A llarg termini, la regulació de la gestió dels recursos  naturals (mesures d'eficiència energètica i/o hídrica, materials de construcció ambientalment més eficients, utilització de paviments permeables, exigència de certificats d'eficiència energètica, gestió de residus, instal·lacions d'aprofitament d'aigua pluvial o recuperació de sistemes tradicionals com aljubs, gestió de les zones públiques amb valoració dels factors ambientals, etc) d'un Pla pot suposar una important afecció als recursos naturals o en els aspectes ambientals afectats a llarg termini en el seu àmbit d'aplicació. 

El document d'avaluació ambiental estratègic a fet una avaluació d'efectes previsibles només a la fase d'execució d'obres de possibles noves edificacions i remodelacions o rehabilitacions incloses al seu àmbit (generació de residus, sorolls, vessaments accidentals, etc), però no ha introduït mesures o normativa de caràter ambiental. 

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades.

En data 24 de febrer de 2022 la CMAIB es sol·licita, segons l'article 30 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, a les següents administracions afectades: 

-Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (en endavant CMAT)

-Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT.

-Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT.

-Servei d'Espais Naturals de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT.

-Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme Direcció general de Territori i Paisatge de la CMAT.

-Servei de Costes i Litoral (VALIB 176989) de la Direcció general de Territori i Paisatge de la CMAT.

-Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (Departament de Medi Natural) de la CMAT.

-Servei de Mines de la Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials de la Conselleria d'Empresa.

-Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (VALIB 177033) de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

-Servei de Patrimoni del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa

-Àrea de Transport Terrestre i Mobilitat del Departament d'Innovació, Transparència, Participació i Transport del Consell Insular d'Eivissa

-Servei d'Ordenació del Territori del Departament d'Ordenació del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme del Consell Insular d'Eivissa.

-AENA.

-Associació sense ànim de lucre Amics de la Terra.

-Associació sense ànim de lucre GEN GOB EIVISSA.

A continuació es resumeix el contingut dels informes rebuts per la CMAIB:

AENA

-La divisió de Gestió Ambiental de l'Agència Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea va informar el 16 de març de 2023:

«En relación con su escrito con fecha 27 de febrero de 2023 relativo al "Plan Especial de Protecció del Conjunt Historie (PEPCH) de Sant Francesc" por el que se comunicaba el sometimiento de dicho plan al procedimiento de evaluación ambiental estratégica simplificada se informa que el ámbito del mismo ocupa espacios sujetos a las servidumbres aeronáuticas del Aeropuerto de Ibiza aprobadas por el Real Decreto 732/2015 de 24 de julio, por el que se modifican las servidumbres aeronáuticas del aeropuerto de Ibiza. 

En este sentido, se recuerda que los proyectos de planes o instrumentos de ordenación urbanística o territorial, o de cualquier otra índole que ordenen físicamente el territorio, siempre que incluyan dentro de su ámbito la zona de servicio aeroportuaria o espacios sujetos a las servidumbres aeronáuticas legalmente establecidas, o las propuestas de servidumbres aeronáuticas, incluidas las acústicas, previstas respecto a las actuaciones planificadas en la zona de servicio de los Planes Directores, deberán contar con el informe favorable del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, que tiene carácter vinculante en él ámbito de las competencias exclusivas del Estado en materia de aeropuertos de interés general y planificación aeroportuaria, de acuerdo con la Disposición Adicional Segunda del Real Decreto 2591/1998, de 4 de diciembre, sobre la Ordenación de los Aeropuertos de Interés General y su Zona de Servicio, en su actual redacción.”

Consell Insular d'Eivissa

-El Servei de Patrimoni del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni va informar (23023/00003454D) el 09 de març de 2023:

«Consideracions tècniques

Aquest Pla afecta integralment la zona circular, amb radi de 250 m, a comptar del centre de la nau de l'església parroquial de Sant Francesc de s'Estany.

Modifica i alhora intenta regular un seguit de paràmetres, entre els quals els urbanístics i les condicions mediambientals, entre molts altres. 

La Llei 12/98 del patrimoni historie de les llles Balears dona una serie de directrius ciares en relació amb l'obligatòria redacció de plans especials de protecció. 

No és ara moment d'entrar en detall sobre els diferents aspectes, positius o negatius, del document rebut, per tal de no prejutjar el dictamen que, necessàriament, n'ha de fer primer la Comissió Tècnica de Patrimoni i, tot seguit, la CIOTUPHA.

Altres dues comissions hauran d'analitzar el referit pla segons els referits paràmetres de la Llei de patrimoni.»

- El Servei de Infraestructures Viaries del Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme va informar (23023/3543Y) el 21 de març de 2023:

«Conclusió

Per tot el que s'ha dit a aquest informe i per la documentació remesa des de la Comissió de Medi Ambient, des d'aquest Servei d'Infraestructures Viàries s'informa:

Quant a la conservació dels murs de defensa tal com disposa l'esmentat article 23 de PEPCH, es tracta de murs de pedra existent als marges de la carretera. Si bé per part de la LCIB podrien conservar-se, mantenint la tipologia i alçària actuals, es posa de manifest la realitat que a la carretera El-900 -i al nucli de Sant Francesc- hi ha un gran nombre d'usuaris que són ciclistes o vianants, i que pensant en la possibilitat de realitzar possibles obres futures de desenvolupament-del nucli urbà, l'execució d'un espai destinat a aquest tipus d'usuaris (voravies o carrils ciclistes), queda limitada per la conservació deis dits murs.

Per això, potser caldria prendre en consideració la possibilitat de traslladar-los, allunyant-els de la carretera, si fos el cas. 

Cosa que s'informa els efectes oportuns." 

- El Servei Gestió Ambiental del Departament de Presidència i Gestió Ambientla el 23 de març de 2023 va concloure:

«- Sobre les mesures correctores, protectores i compensatòries:

Es considera important i necessari com a nova mesura correctora, incorporar a les normes de la planificació que qualsevol obra d'intervenció que afecti superfícies exteriors deis elements a intervenir (com façanes, murs, cobertes, porxades, etc), com restauració, conservació, consolidació, reestructuració o reconstrucció que impliqui la possibilitat d'afectar a espècies d'avifauna rupícola protegida, com rapinyaires, falcies i oronelles i cabots 9 espècies de quiròpters (ratpenats), es devia realitzar una valoració prèvia per part de tècnics especialitzats.

Atesa aquesta diagnosi prèvia, es considera que a qualsevol obra a estructures arquitectòniques (especialment l'església de Sant Francesc, edificacions antigues i el refugi saliner) es haurien de incorporar les mesures correctores o de minimització d'impactes per evitar afeccions a aquestes espècies protegides potencialment presents a les infraestructures intervingudes».

Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia

-El Servei de Mines de la Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials va informar (2023/6551) el 23 de març de 2023:

«Atesa la documentació presentada sobre el PEPCH, a la pàgina 9 dels plànols, es marca la planimetria de les Salines d'Eivissa.

Es marca la zona de l'Església de Sant Francesc, com es pot veure, afecta l'explotació minera Salinas de Ibiza, si bé no pareix que hi hagi cap edifici protegit dins de la superfície marcada com Àmbit del Pla Especial de Protecció de Patrimoni de l'Església de Sant Francesc.

En tot cas, quant a l'article 36 de Regulacions de les actuacions obligatòries en edificis protegits, assenyalar que, en general, dins de les explotacions mineres, evidentment, els establiments de benefici han de ser autoritzats pel, Servei de Mines, però també a l'article 4 de definicions, de la Llei d'Ordenació Minera de les Illes Balears (LOMIB), les instal·lacions, fixes o mòbils i les edificacions necessàries per al desenvolupament normal de l'activitat, com ara tallers, bascules, oficines, magatzems, plantes envasadores d'aigua mineral, vestuaris o menjadors de personal, que, en tot cas, han de complir les prescripcions que, quant a autoritzacions o permisos, hagi previst l'Administració local o autonòmica competent.

Per tant, si bé aquestes edificacions han de comptar amb informe favorable pera qualsevol actuació sobre ells, per part del Servei de Mines, també han d'obtenir les autoritzacions per part de l'ajuntament, per la qual cosa en el cas que hi hagi ara o en un futur un edifici protegit dins de la superfície autoritzada pel Servei de Mines i, al mateix temps, dins de l'àmbit del Pla qualsevol actuació que es realitzi a edificacions necessàries per al desenvolupament normal de l'activitat minera, que comptin amb autorització minera, han de disposar d'autorització de les altres administracions com Ajuntament, Consell o qualsevol altra, ja que l'obtenció de l'autorització minera no eximeix d'obtenir la resta d'autoritzacions o llicències administratives de la resta d'administracions publiqués.

Com es pot veure, l'església està fora de la zona autoritzada. Amb tot això, cal dir que, atès que hi ha una part de la zona del Pla que està dins de la superfície autoritzada, entenc que caldria indicar-se específicament aquesta circumstància, on hi ha intersecció amb aquesta, entenc que podria ser al títol segon d'ordenances.

És en aquest punt on el document ambiental es fa menció, com no pot ser d'altra manera, de les figures de protecció que afecten la superfície del Pla, però és que i sobretot si el punt 3.3 d'aquest, on es parla del Marc normatiu territorial i ambiental, i atès que s'està afectant una explotació minera, entenc de bell nou, que cal assenyalar de manera molt més contundent que aquesta superfície minera va passar ja un recent tràmit ambiental, i que estem afectant una autorització minera de la secció B, i què compta fins i tot amb un pla de restauració aprovat, i més encara quan precisament una part fonamental de la raó de la singularitat ambiental de la zona ve donada precisament per la Salina comuna evident activitat més que positiva ambientalment, com es pot veure en aquest estudi quan analitza la riquesa i diferència d'espècies halòfiles entre estancs, canals de vessaments o aigües dolces, per exemple, i fins i tot als mapes de localització d'espècies i més quant a la fauna típica d'una salina.

Això és perquè, si bé aquest pla, com no pot ser d'altra manera, preveu la protecció específica d'una sèrie d'edificis i el seu entorn, no es pot oblidar que, hi ha una part de la superfície del Pla dins de sol d'ús exclusiu extractiu, que és la Mina, segons article 33 de la LOMIB, i això implica que també cal la protecció d'aquesta, per part de qualsevol actuació a la zona del Pla i els seus edificis i instal·lacions i edificacions i construccions i al mateix ecosistema de l'explotació minera, que pugui afectar a la producció minera, com pot ser realitzar abocats a la salina, fins i tot d'aigües pluvials, atès que això podria afectar a la producció de sal, la qual cosa caldria ser especificada per què la protecció ha de ser també de la mateixa salina i la seva producció minera, la qual va ser, comes pot veure a la interessant anàlisi històrica d'aquesta memòria, la raó fins i tot de la mateixa edificació ara a protegir.

D'altra banda, no queda clar, i entenc que és fonamental aclarir-lo, si hi ha qualsevol modificació o restricció, proposta en aquest pla quant a les feines a fer anualment a les motes de la salinera i al seu aspecte futur o a la mateixa feina d'extracció, o al canal saliner d'aigües pluvials, la qual cosa caldria aclarir atès que es tracta d'una autorització minera en funcionament i amb una vivesa típica de qualsevol explotació minera al pas del temps, i amb noves tècniques d'explotació, si bé han de complir les autoritzacions mineres i altra normativa, com pot ser l'ambiental o la del Pare on està situada. Aquest punt és important quant a per exemple l'article 33.

Finalment, cal fer menció a les distàncies àtiques amb futures noves edificacions i l'explotació minera, previstes al Reial decret 2857 /1978, de 25 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament General del Règim de la Mineria, quant a distàncies a explotacions mineres, a l'article 3.»

Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic, el 21 de març, va informar (49/23-CA):

«Conclusions

Per donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i energètica, el Pla especial haurà d'especificar: 

- Quines serien les zones prioritàries per penetració d'energies renovables al municipi, i com això es coordina amb les zones BIC.

- Com es podran integrar les energies renovables d'autoconsum en l'entorn. 

- Un enllumenat públic pera la zona BIC que minimitzi el consum. 

- Com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el fet de que aquests han de complir, almenys, amb l'establert a la normativa bàsica sobre qualificació energètica.»

- Dotació de punts de carrega de vehicle elèctric i reserva d'aparcaments per a vehicles d'emissions directes nul·les dins de l'entorn BIC

A més, el document ambiental ha d'incloure un anàlisi de la vulnerabilitat de l'àmbit d'aplicació del pla enfront el canvi climàtic »

Conselleria de Medi Ambient i Territori

- El Servei de Protecció d'Espècies del Sol de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat, el 23 de març, va informar:

«Conclusions

Per tot això, inform FAVORABLEMENT sobre el Pla Especial de protecció del Conjunt Històric (PECH) de Sant Francesc, al Terme Municipal de Sant Josep de Sa Talaia, amb el condicionat de complir totes les mesures establertes al Document Ambiental que fan referència a la no afecció de la flora i fauna»

- La Secció d'Estudis Territorials va informar el 28 de març de 2023: 

«Conclusió

Examinat el contingut del Pla Especial de Protecció de Conjunt Històric de Sant Francesc de S'Estany, aquest no afecta cap aspecte d'ordenació urbanística o territorial sobre el que, en funció de les competències que ostenta, hagi de pronunciar-se aquesta Direcció general.»

- El servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat:

«Conclusions

Pel que fa a les vostres peticions (Valib 176843) de 24 de febrer de 2023: 19e-23 Consulta en relació amb el Pla Especial de Protecció del Conjunt Historie (PEPCH) de Sant Francesc; i (Valib 178216) de 3 de marc de 2023: 23e-23 Consulta en relació amb el Pla Especial de· Protecció del Conjunt Historie (PEPCH) de Sa Revista, comunicar-vos que les ubicacions coincideixen amb l'àmbit Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, perla qual cosa s'haurien de trametre al Servei d'Espais Naturals per al seu informe.»

- El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sol de la Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat, el 23 de març, va informar (SGF IA016-23):

« Conclusions

Atesa la ubicació del nucli de Sant Francesc i el risc d'incendi, des del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl no hi ha cap consideració de rellevància amb relació al risc d'incendi i a la protecció del Sòl».

Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua

- El Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció general de Recursos Hídrics, el 18 de juliol va, va informar (2023/176826E):

«Conclusions

Per tot això, i en relació al Pla especial de protecció del conjunt historie de Sant Francesc inform que l'àmbit del sol urbà no subjecte a actuacions de transformació urbanística no requereixen informe de l'Administració Hidràulica. 

No obstant es proposa que des d'un punt de vista ambiental es tenguin en compte les consideracions tècniques 2, 5 i 6 d'aquest informe per si es pot millorar el tema de subministrament i sanejament i depuració del nucli de Sant  Francesc:

2. El terme municipal de Sant Josep de sa Talaia es proveeix d'aigua subterrània i aigua dessalinitzada. Però la documentació diu que el nucli de Sant Francesc de s'Estany no està connectat a la xarxa de proveïment. En tractar-se de sòl urbà s'hauria d'estudiar l'alternativa de connectar-se a una xarxa de proveïment o que el municipi es responsabilitzi del proveïment del nucli amb un pou amb ús de proveïment urbà o aigua dessalinitzada. Es recorda que d'acord amb l'article 25.2 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril reguladora de les bases del règim local, els municipis tenen competència pròpia en proveïment d'aigua potable.

3. L'àmbit del Pla Especial es troba a la massa d'aigua subterrània 2006M2 Jesús. Està en mal estat químic i en bon estat quantitatiu segons l'Annex 2 de la normativa del PHIB 2019 i en risc de no assolir el bon estat químic, el percentatge d'explotació és del 60,51 %. En el PHIB de tercer cicle la massa està en bon estat quantitatiu i en mal estat químic per clorurs, el percentatge d'explotació és del 61,19%. La massa s'acull a l'exempció prevista a l'article 4.4. de la Directiva Marc de l'Aigua. L'annex 9 de la Memòria del PHIB de tercer cicle estableix que "La naturaleza costera del acuífero, acentuada con la presencia de las salinas, no permite alcanzar una concentración media de cloruros por debajo del 250 mq/l. En consecuencia, no se prevé alcanzar el buen estado quimico en 2027 en esta zona, por lo tanto, se propone la exención por el árticulo 4.4". La Direcció General de Recursos Hídrics no tenim constància que s'empri aquesta massa per al proveïment d'aquest nucli. La informació que tenim a la Direcció General de Recursos Hídrics és que aquesta massa s'empra per Eivissa i Santa Eulària. Però si no està connectat a la xarxa, potser s'empra qualque pou d'aquesta massa

6. En els possibles espais lliures públics s'haurà de donar compliment a l'article 63.1 i 63.,2 del PHIB 2019: "7. El reg de pares, jardins i zones verdes urbanes, com ara les zones verdes públiques d'urbanitzacions, polígons industrials i nuclis urbans, es dura a terme mitjançant la utilització l'agües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament" i "3. En el disseny, remodelació i execució de jardins i zones verdes privades es fomentara la utilització d'espècies vegetals de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades".

A més, si en un futur s'ha de fer qualsevol obra o activitat dins la zona humida o la zona potencial inclosa dins l'àmbit del Pla s'haurà de ten ir en compte l'establert als articles 81 i 82 del PHIB de tercer cicle aprovat mitjançant el Reial Decret 49/2023 de 24 de gener.»

D'acord amb l'apartat segon de la Instrucció de 25 d'abril de 2022 del conseller de Medi Ambient i Territori per a establir criteris d'actuació i tramitació en relació amb els procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes (BOIB 56 de 28/04/2022), s'ha procurat aclarir i harmonitzar tots els informes sol·licitats i que consten a l'expedient, i fer una proposta integrada d'aquest.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental

Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, és pertinent la integració al Pla de Protecció consideracions ambientals al afectar a un àrea amb molt alt valor i vulnerabilitat i que pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient a llarg termini. 

L'article 4 del text del PEPCH, sobre vinculació de les determinacions del Plà, estipula que «el seu contingut i finalitat de protecció al conjunt dels edificis i elements amb valors històrics, artístics, etnològics, industrials vinculats a l'ús saliner, ambientals i paisatgístics», no hi cap mesura ni a l'articulat de la normativa ni a les fitxes de les instal·lacions i de vials públics per a la regulació de la protecció contra incendis, instal·lacions i composició de vegetació a zones verdes urbanes i vials, tractament d'aigües residuals, gestió d'aigües pluvials, o eficiència energètica i/o reducció de les emissions d'efecte hivernacle.

En conclusió, tant pel fet de necessitar una avaluació per afectar espais de la Xarxa Natura 2000, com pel fet que és pertinent la integració de consideracions ambientals a l'afectar a una àrea amb molt alt valor i vulnerabilitat, el Pla s'ha de sotmetre al tràmit d'avaluació ambiental estratègica ordinària.

En tot cas, s'haurà de tenir en compte els condicionants o recordatoris de les conclusions de l'informe ambiental estratègic.

Conclusions de l'informe ambiental estratègic

Primer. SUBJECTAR a avaluació ambiental estratègica ordinària la «Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric (PEPCH) de Sant Francesc (TM de Sant Josep de Sa Talaia)».

L'estudia ambiental estratègic (EAE) contindrà com a mínim el que estableix l'article 20 de la Llei 21/2013, en els termes desenvolupats a l'annex IV, ambdós modificats per la Llei estatal 9/2018, així com pel que s'estableix a l'article 17 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. 

A més, a l'EAE s'hauran de tenir en compte les mesures preventives, correctores i/o compensatòries incloses en la documentació ambiental presentada i les consideracions següents:

*Respecte a la protecció de flora i fauna:

-Previsió d'admetre com a tancament una delimitació o tanca vegetal amb espècies autòctones fins a dos metres d'altura, i l'obligació que el tancament de les propietats o de les parcel·les, llevat del cas dels horts, han de permetre el pas de la fauna silvestre amb separacions o obertures com a mínim cada 100 m i de dimensions iguals o superiors a 30 x 30 cm de llum, i han de ser diàfans i integrats paisatgísticament.

-Incloure en la normativa un hiatus temporal per impedir les obres durant el període de nidificació entre els mesos d'abril i juny.

-D'acord amb l'informe del Servei Gestió Ambiental del Consell d'Eivissa, com a nova mesura correctora, incorporar a les normes de la planificació que qualsevol obra d'intervenció que afecti superfícies exteriors dels elements a intervenir (com façanes, murs, cobertes, porxades, etc) que impliqui la possibilitat d'afectar a espècies d'avifauna rupícola protegida, com rapinyaires, falcies i oronelles i cabots 9 espècies de quiròpters (ratpenats), es devia realitzar una valoració prèvia. Un pic feta la diagnosi prèvia, a qualsevol obra de superfícies exteriors deis elements a intervenir (especialment l'església de Sant Francesc, edificacions antigues i el refugi saliner) s'hauran d'incorporar les mesures correctores o de minimització d'impactes per evitar afeccions a aquestes espècies protegides potencialment presents a les infraestructures intervingudes. 

-Incloure les mesures de reducció i correcció d'efectes ambientals per execució d'obres per a noves edificacions o rehabilitacions d'edificacions al text del PEPCH.

-Es recorda que l'organisme gestor dels espais naturals protegits, abans de l'aprovació definitiva, ha d'informar favorablement les adaptacions del PEPCH.

*La inclusió a l'articulat les previsions i/o mesures d'eficiència hídrica per al compliment de les condicions imposades pel Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears següents:

-en l'àmbit públic:  indicació de la procedència de l'aigua potable ( aigua dessalinitzada o un pou amb ús de proveïment urbà, i, si és aquest darrer cas, especificar quin); previsió de la connexió a una de tractament d'aigües residuals i la instal·lació de les xarxes separatives de pluvials i residuals amb tancs o basses de tempesta que permetin la minimització deis impactes de les aigües pluvials sobre el sistema de sanejament; inclusió d'utilització d'espècies vegetals preferentment autòctones i de baix requeriment; especificar la previsió de creació de dipòsits subterranis per a reg de zones verdes públiques mitjançant aigües pluvials als espais lliures públics. 

-en l'àmbit privat: recuperació dels sistemes tradicionals de recollida d'aigua de pluja (cisternes o aljubs); creació de sistemes de recollida i emmagatzemant d'aigües pluvials a noves construccions i remodelacions; limitació de construcció de noves piscines i la limitació de l'ús d'aigua de la xarxa municipal de proveïment; solucions de paviments permeables a l'execució d'obres; utilització d'espècies vegetals preferentment autòctones i de baix requeriment hídric; instal·lació de sistemes autònoms o dipòsits estancs de buidatge periòdic per al tractament d'aigües residuals (a l'apartat d'elements disconformes als edificis catalogats amb el termini d'execució i/o en general a totes les edificacions de l'àmbit del BIC).

-Indicació de com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el compliment de les mesures esmentades als dos apartats anteriors. 

*La inclusió de mesures per als particulars pel compliment de les condicions imposades per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

-Incloure en el document ambiental estratègic una anàlisi de la vulnerabilitat de l'àmbit d'aplicació del pla enfront del canvi climàtic (avaluació de la pujada de la pujada del nivell de la mar). 

-Indicació de quines serien les zones prioritàries per penetració d'energies renovables al municipi, i com això es coordina amb les zones BIC. 

-Indicació de com es podran integrar les energies renovables d'autoconsum en l'entorn.

-Indicació de les previsions d'enllumenat públic que minimitzi el consum.

-Indicació de com compatibilitzar la construcció-restauració dels edificis de la zona BIC amb el fet que aquests han de complir, almenys, amb l'establert a la normativa bàsica sobre qualificació energètica, a obres de reforma, restauració o rehabilitació  (mesures de reducció i eficiència energètica als habitatges, certificació energètica, sistemes de generació d'energia renovable per autoconsum mitjançant plaques fotovoltaiques, etc)

-Dotació de punts de càrrega de vehicle elèctric i reserva d'aparcaments per a vehicles d'emissions directes nul·les dins de l'entorn BIC.

*Respecte al compliment de les mesures de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears:

-El PEPCH ha d'indicar classificació de zona E1 de protecció d'acord amb Llei 3/2005 i el PRUG.

-Inclusió del compliment limitacions i regulacions derivades de l'aplicació de la Llei 3/2005 en els projectes de noves edificacions o de remodelacions, i inclusió a l'apartat de les edificacions de BIC.

*Respecte a l'explotació minera de Ses Salines d'Eivissa: 

-Incloure en la normativa, en relació amb noves edificacions o remodelacions, les distàncies previstes al Reial decret 2857/1978, de 25 d'abril, pel qual es va aprovar el Reglament General del Regim de la Mineria, quant a distàncies a explotacions mineres,

-Es recorda que si qualcun dels edificis o elements inclosos al llistat per catalogar i protegir forma part de l'explotació minera, és necessari informe favorable previ del Servei de Mines.

-Es recorda que si hi ha qualsevol modificació o restricció o proposta a les feines a fer anualment a les motes de la salinera i al seu aspecte futur o a la mateixa feina d'extracció, o al canal saliner d'aigües pluvials, necessitarà l'informe favorable del Servei de Mines atès que es tracta d'una autorització minera en funcionament i amb una vivesa típica de qualsevol explotació minera al pas del temps, i amb noves tècniques d'explotació, si bé han de complir les autoritzacions mineres i altra normativa, és necessari informe favorable previ del Servei de Mines.

Per a la fase de consultes a les administracions i persones interessades afectades que preveu l'article 22 de la Llei 21/2013, el promotora ha de consultar els organismes i entitats següents:

-Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Direcció general de Territori i Paisatge de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat (d'ara endavant CHTM).

-Servei de Planificació al Medi Natural del Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura i Pesca (d'ara endavant CAP).

-Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl el Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la CAP.

-Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General del Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura i Pesca (d'ara endavant CAP).

-Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua (d'ara endavant CMCA).

-Servei de Costes i Litoral de la Direcció general de Costes i Litoral de la CMCA.

-Servei de Mines de la Direcció General d'Indústria i Polígons Industrials de la  Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia (en endavant CEOE).

-Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic de la CEOE.

-Servei de Gestió del Territori del Departament d'Ordenació del Territori, Mobilitat, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme del Consell Insular d'Eivissa.

-Servei de Patrimoni del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa.

-Servei de Gestió Ambiental del Departament Gestió Ambiental, Sostenibilitat, Innovació i Transparència del Consell Insular d'Eivissa.

- Associació sense ànim de lucre Amics de la Terra.

- Associació sense ànim de lucre GEN GOB EIVISSA..

Segon. El present informe ambiental estratègic, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013

 

(Signat electrònicament: 24 de gener de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística  Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)