BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, d' Avaluación Ambiental, se publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de Novembre de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL (DIA)

El projecte objecte de la present DIA es tramita pel procediment d'avaluació ambiental ordinària segons el grup 1 (Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia) apartat 2 (Instal·lacions per a l'aqüicultura intensiva) de l'annex 1 de projectes sotmesos a AIA ordinària del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per tant, segueix el procediment ordinari d'avaluació d'impacte ambiental de la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

1. Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte del projecte és l'execució d'unes obres per a la construcció d'unes instal·lacions per a aqüicultura intensiva i el seu posterior funcionament per a la cria, engreix i sacrifici, mitjançant xoc tèrmic, de pelaies (Solea spp.). L'objectiu és el de cultivar 120 tones de pelaies/llenguado anuals, amb l'objecte de proveir el mercat local d'Eivissa i Formentera (majoristes i grans distribuïdors) i exportar una part important a altres mercats. L'activitat es realitzarà en explotació agrària inscrita en el RIA amb núm. 20136.

El projecte contempla totes les fases del cicle biològic de l'espècie, des de l'obtenció d'ous fecundats a partir d'individus reproductors, «hatchery» on es fa la cria, «nursery» o guarderia, engreix dels individus i cultius associats de fitoplàncton, rotífers i Artemia.

Les instal·lacions consistiran en 336 tancs de cultiu de 8 x 2 metres, disposats en 4 nivells, connectats a un sistema de canonades per recircular l'aigua i un sistema de depuració. La nau es distribuirà en 4 sales de reproducció, 1 sala d'incubació, 1 laboratori, 1 sala freda (5-10'C), 1 sala producció de fitoplàncton, 1 sala producció de rotífera, 1 sala producció d'artèmia, així com la zona de cultius larvaris, zona de primera alimentació i la zona inerta.

Es disposen d'instal·lacions de bio filtres mecànics, sistemes per a l'oxigenació de l'aigua, desgasificació de l'aigua, i desinfecció de les aigües mitjançant filtres ultra violetes, així mateix també es disposarà de bombes fred/calor per a la regulació tèrmica de la cadena de producció necessària i instal·lacions frigorífiques per a la conservació dels peixos sacrificats per a la seva expedició, així com pel control sanitari dels peixos morts. La gestió dels residus sòlids es farà amb gestors autoritzats.

Es tracta de 2 finques annexes (parcel·les núm. 245 i 270 del polígon 4) amb una superfície total de 25.097 m2 segons projecte. La construcció s'ubicarà en la parcel·la 245, mentre que l'altra parcel·la quedarà lliure. Es projecta un edifici aïllat de dues plantes, una d'elles soterrada, la qual funcionarà amb un sistema de circuit tancat d'aigua salada. Es vol construir un edifici de 4.101,10 m2 de superfície total construïda. Les dimensions són de 81,45 m x 63,70 m i superfície 3.215,93 m2 en planta. Es desenvolupa en dos volums adossats en forma de L: una construcció amb coberta plana, per a les instal·lacions de cria («hatchery»), i una nau amb doble coberta a dues aigües, per a les instal·lacions d'engreix.

L'activitat requereix una instal·lació d'abastiment d'aigua marina subterrània des d'un nou pou de captació d'aigua salada amb una profunditat de 30 m, i amb un cabal de captació de 5.000 l/h, situat polígon 4 Parcel·la 234 del TM de Sant Josep de Sa Talaia. Això, per compensar les pèrdues per filtració mecànica, evaporació, neteja, etc. s'afegirà aigua de renovació que provindrà d'aquest pou de captació/infiltració situat a aproximadament 200 m2 de la línia de costa. Es preveu que part de l'aigua utilitzada en el procés aqüícola es retorni al seu lloc d'origen una vegada tractada per eliminar la matèria orgànica que hi hagi present. Les canonades estaran soterrades i discorreran pel camí d'arribada a la parcel·la, fins a travessar el Torrent de Sa Cova, des d'on discorrerà paral·lela al recorregut del torrent de Sa Cova, un cop fora del parc, per la vorera interior del torrent, conjuntament amb la canonada de servei d'aigua dolça que abasteix els apartaments Don Pepe. El retorn del cabdal de l'efluent derivat de l'activitat és a través d'una altra canonada i es fa a un segon pou d'injecció, que es troba en el mateix punt que l'extracció però a major profunditat.

L'edifici té una altura total de 7 m i es preveu soterrar-lo parcialment per reduir la incidència paisatgística de l'actuació. Segons el projecte, s'ubicaria a una cota de 3,50 m sota rasant, però segons l'estudi d'impacte ambiental, el nivell de base de l'edifici seria superior. Al voltant de l'edifici es projecta un fossat perimetral pavimentat, d'1,50 m d'ample i amb escales d'evacuació, a partir del qual es crea un talús, el qual, segons l'estudi d'impacte ambiental, es preveu revegetar amb espècies forestals autòctones. A la zona davantera del «hatchery» es projecta un pati anglès d'uns 4,5 m d'ample que finalitza en un mur de contenció vertical, i una passarel·la d'accés a la planta baixa. L'accés a la finca es realitza per un camí existent sense asfaltar (carrer des Codolar 4), que surt de la carretera de sa Caleta. Per accedir a l'edifici es projecta un camí d'uns 20 m de longitud i una rampa d'accés i una de sortida a la planta soterrani. Davant l'edifici es projecta una esplanada d'aparcament (19 places per a turismes i 2 places adaptades, segons plànols) duta a terme amb terreny tipus tot un. La nau serà d'estructura metàl·lica i la coberta serà inclinada, acabada en panell sandvitx de color verd, amb claraboies translúcides de policarbonat. No s'especifica com serà l'acabat de la coberta del «hatchery». Pel que fa als acabats de la façana, a la zona d'engreix es projecta un tancament mitjançant panell sandvitx de color verd, i la resta de l'edifici amb panell «composite» lacat en color verd de diverses tonalitats. La captació d'aigua, segons projecte, es farà mitjançant un pou d'aigua salada a uns 200 m de la línia de costa. L'efluent sobrant es conduirà cap a una arqueta decantadora situada a la zona posterior de l'edifici, i des d'aquí a una arqueta d'abocament pròxima al punt de captació.

El subministrament d'aigua potable per a banys, vestuaris, piques..., es realitzarà amb camió-cisterna, amb emmagatzematge en un aljub soterrat de 12.000 l. També es projecta una xarxa de recollida d'aigües pluvials i un dipòsit de 100 m3 per a usos no potables, així com una xarxa exterior de sanejament amb 3 pous de bombeig cap a la parcel·la no edificada on s'abocaran al terreny natural.

Per al tractament d'aigües residuals es projecta la instal·lació d'una estació depuradora ecològica d'oxidació total (10 habitants equivalent).

El subministrament elèctric es farà des de la línia d'alta tensió aèria situada a uns 400 m de la parcel·la, projectant-se la instal·lació d'un centre de transformació en l'interior de la parcel·la. Es dotarà la parcel·la d'enllumenat exterior i arbustos autòctons. Així mateix, s'instal·larà un grup electrogen per al cas de fallida del subministrament elèctric.

Finalment, es preveu fer un tancament de la parcel·la amb malla de simple torsió.

Es presenten tres alternatives d'ubicació diferents, a més de l'alternativa 0. Les alternatives d'ubicació són, l'alternativa del projecte que proposa una ubicació exacta, alternativa A1 Pla de Sant Antoni de Portmany i alternativa A2 Zona de Jesús (Eivissa) tot i no proposar una ubicació exacta, pel que fa a les característiques (paisatge agrícola pla i obert visualment, sense tancaments i amb poca presència de vegetació, amb edificacions disperses i de dimensions reduïdes) ambdues són similars. L‘alternativa A2 podria no ser viable, atès que tota l'extensió de l'àmbit suggerit es troba en sòl rústic protegit, àrea de prevenció de riscos d'indústries afectades per la Directiva 2012/18/UE (àrea d'afecció de la subestació GLP Ibiza de Repsol Butano S.A., classificada com a instal·lació Seveso, i afectada pel Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s'aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses).

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte.

Les parcel·les 245 i 270 del polígon 4, amb referencies cadastrals 07048A004002450000DB i 07048A004002700000DE respectivament, a la venda des Racó des Jondal del T.M de Sant Josep de sa Talaia on es vol construir la nau i infraestructures complementàries que s'ubicarien a parcel·la 245, quedant l'altra parcel·la totalment buida estan qualificades de Sòl rústic comú (SRC- SRG) i afectat per APR de vulnerabilitat d'aqüífers, segons el PTI i és àrea de protecció perifèrica del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. Segons les NNSS de Sant Josep de sa Talaia és sòl no urbanitzable.

Les parcel·les 207, 234 i 209 del polígon 4 del T.M de Sant Josep de sa Talaia són les parcel·les per on s'ubica la captació d'aigua i estan qualificades de sòl rústic protegit (XN2000 de la ZEC ES0000084, i Àrea de Conservació del P.N de ses Salines). La captació es troba dins la massa d'aigua subterrània 2006M2 (Jesús)

El projecte se situa en una zona plana i oberta visualment, en un entorn agrícola de cultius de secà (garrovers, figueres, oliveres, cereals...), entre els torrents de sa Cova Santa i el de sa Font que està més proper a l'aeroport des Codolar.

Els terrenys s'estructuren en camps de conreu continus, delimitats per marges de pedra seca, amb absència de tancaments. Les edificacions existents en la zona són disperses i de dimensions reduïdes, principalment habitatges d'una sola planta en colors blancs i ocres. Es tracta d'un paisatge homogeni i ben conservat, sense cap presència d'edificis industrials ni de dimensions importants. Pel que fa a les visuals, des de la carretera de sa Caleta es pot apreciar la continuïtat del paisatge amb molta profunditat, gràcies a l'amplitud de vistes i a la poca presència d'edificacions, tancaments, o altres obstacles visuals. Al fons, es poden contemplar les dues elevacions del Parc de Ses Salines: el Puig de Baix i el Puig des Falcó.

3. Tramitació (Resum del procés d'avaluació)

Els informes que consten a l'expedient que s'han contestat durant el període d'exposició pública, són els següents:

-Informe del Servei de Salut Ambiental de la D.G. de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum (Govern IB)

L'informe (30/08/2021) és favorable condicionat al compliment del projecte i documentació adjunta de referència i al compliment de la normativa vigent referent a aigües de consum humà, prevenció i control de legionel·losi:

a. Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

b. Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears.

c. Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s'estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

-Informe de la Secció d'Estudis Territorials de la D.G. de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (Govern IB)

L'informe (23/11/2021) indica que la petició d'informe no està fonamentada en cap precepte legal i conclou que no es pot entendre una granja de piscifactoria com afecta a l'explotació agrícola forestal, pecuària i cinegètica ni cap altre supòsit inclòs en l'article 21 de la Llei 6/1997 de 8 de juliol del Sòl Rústic de les Illes Balears, amb consideració d'activitat relacionada amb el destí o la naturalesa de la finca.

Les edificacions i instal·lacions vinculades a l'activitat de granja de piscifactoria suposen una transformació de la destinació i característiques essencials dels terrenys.

L'aqüicultura està regulada per la Llei 6/2013 de 7 de novembre, de Pesca Marítima, Marisqueig i Aqüicultura a les Illes Balears.

No estaria dintre dels supòsits de la Llei 2/2019 de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears per a l'exoneració de paràmetres urbanístics per aquesta activitat.

-Informe del Servei de Recursos Marins de la D.G. de Pesca i Medi Marí de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació (Govern IB)

L'informe (13/09/2021) a les consideracions tècniques indica que sorprèn que la tramitació del projecte es dugui a terme com a una instal·lació de ramaderia intensiva. La Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, a l'article 1 diu que: «Aquesta llei té per objecte regular, en l'àmbit de les competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears, les matèries següents: ... b) L'exercici de la pesca marítima, el marisqueig i l'aqüicultura marina». El projecte de la granja de pelaies és d'aqüicultura marina, encara que es faci a sòl rústic. A més diu que s'han de tenir en compte les limitacions que puguin afectar els terrenys on es pretén dur a terme el projecte en estar dins de l'àmbit de la zona perifèrica de protecció del parc natural de les Salines d'Eivissa i Formentera.

Respecte dels residus, l'informe puntualitza que, s'inclouen dos contractes per a la gestió dels SANDACH produïts. És de suposar que el correcte és el més recent (data 28/6/2021). El codi LER és el 020202 (residus de teixits animals). La planta produirà aproximadament 1.500 kg mensuals de llots al sistema RAS. També es tracta de SANDACH i no estan recollits al contracte de tractament de residus.

Així mateix, diu que «no s'ha trobat la sol·licitud de llicència d'usos i activitats de l'ajuntament o un certificat que expressi que no n'és necessària».

Per una altra banda, diu que «no s'ha sol·licitat l'exoneració de paràmetres urbanístics a sòl rústic», quant al projecte, a l'empara de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears, es preveu sol·licitar l'exoneració dels següents:

1. Edificabilitat: 0,16 m²/m², 2. Ocupació màxima: 16,3%, 3. Volumetria: 21.429,84 m³.

L'informe indica que, «no s'ha trobat tampoc la sol·licitud d'autorització de la zona d'aparcament, la qual està condicionada a les limitacions que s'imposin amb relació al seu impacte ambiental (Norma 9, 8.e, PTI Eivissa)».

Les consideracions tècniques finalitzen amb l'afirmació de «Com ja es va comentar a l'informe anterior, la normativa de declaració del parc (Llei 17/2001 de 19 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d'Eivissa i Formentera) i del pla d'ordenació dels recursos naturals (Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2002 sobre l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de ses Salines d'Eivissa i Formentera) impliquen prohibicions que poden afectar el projecte, com són:

•La prohibició de nous sondejos, extraccions i captacions d'aigua, (…). Article 34.c) del PORN;

•La instal·lació de nous emissaris o canalitzacions de residus que aboquin a la mar o travessin l'àmbit del parc i les zones perifèriques de protecció amb aquesta finalitat. Article 34.g) del PORN.»

L'informe conclou:

Des del punt de vista de la Direcció General de Pesca i Medi Marí:

1. La tramitació del projecte de piscifactoria de «llenguado» al municipi de Sant Josep de sa Talaia, promogut pel senyor Joan Blasco i Costa, s'ha de tramitar com un projecte d'aqüicultura, no com un projecte de ramaderia intensiva.

2. Tal com s'ha indicat, no existeix un contracte per als llots del sistema RAS (020204 llots del tractament in situ dels efluents).

3. S'han aclarit els dubtes sobre el tractament de les aigües de rebuig dels cultius i enriquiment d'artèmia i rotífer, així com dels vessaments d'aigües, tant per l'activitat normal com pel cas d'accidents.

4. Respecte de les consideracions 6, 7, 8 i 9, que són de caràcter urbanístic i ambiental, s'han de pronunciar les administracions competents.

5. El projecte és viable des del punt de vista tecnològic i econòmic.

Per tot això, s'informa POSITIVAMENT sobre el projecte de piscifactoria de llenguado al municipi de Sant Josep de sa Talaia, amb les següents condicions:

• La tramitació s'ha de fer com un projecte d'aqüicultura.

• S'ha de presentar un contracte de tractament dels llots.

• S'han d'obtenir tots els permisos i autoritzacions necessàries, així com els informes positius de la resta d'administracions competents sempre que siguin vinculants.

• S'ha d'obtenir la declaració d'impacte ambiental positiva.

-Informe del Servei d'Autoritzacions de Servituds aeronàutiques de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

*L'informe (23/11/2021) indica que analitzades les dades aportades en la sol·licitud, s'ha comprovat que la informació i documentació presentades resulten insuficients per a poder continuar amb la tramitació i generar el corresponent expedient de servituds aeronàutiques. Per aquest motiu, sol·licita aportar la següent informació addicional:

-Formulari de sol·licitud amb les característiques de l'actuació (dades d'altura, cota del terreny, coordenades d'ubicació, etc) Disponible a la pàgina web d'aquesta agència i aporta l'enllaç.

-Plànol de situació de l'actuació

-Plànols acotats de la planta i alçat de l'actuació (inclosos tots els seus elements).

*L'informe (11/09/2022) indica que una vegada analitzada la documentació rebuda, s'ha comprovat que els terrenys estan afectats per les servituds aeronàutiques establertes per l'aeroport d'Eivissa, segons el Reial decret 732/2015, de 24 de juliol, pel qual es modifiquen les servituds aeronàutiques de l'aeroport d'Eivissa (BOE núm.191, d'11 d'agost de 2015). Això no obstant, els serveis tècnics de l'AESA han verificat que les construccions projectades no vulneren cap de les servituds aeronàutiques establertes pel citat aeroport. Segons l'article 30 del Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques, modificat pel RD 297/2013, de 26 d'abril, és necessari acord favorable de l'AESA per a l'autorització de construccions, instal·lacions o plantacions en els espais i zones afectades per les servituds aeronàutiques o que puguin construir obstacle. Acorda autoritzar la construcció de la granja i engreix de llenguados i l'aljub de pluvials, condicionat a:

No superar els valors d'altura i elevació indicats en les taules anteriors per a la granja i per l'aljub, inclosos tots els elements com antenes, parallamps, xemeneies, equips d'aire condicionat, cartells (il·luminació, cartells) o qualsevol afegit sobre aquests, així com els medis auxiliars que poden ser necessaris durant la seva construcció. En virtut d'allò establert en l'article 10, apartat d) del Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques, modificat pel Reial decret 297/2013, de 26 d'abril, AESA (o el Ministeri de Defensa, en l'àmbit de les seves competències) podrà prohibir, limitar o condicionar activitats que puguin suposar un perill per a les operacions aèries o pel correcte funcionament de les instal·lacions radioelèctriques, en particular que puguin estimular l'activitat de la fauna a l'entorn de la zona de moviments de l'aeròdrom.

Respecte de la capacitat d'atracció de fauna de la granja i l'aljub de pluvials, l'Agència considera que implica una baixa probabilitat d'afecció a la seguretat, això no obstant, per garantir la seguretat operacional i evitar que pugui convertir-se en un element de risc inclou nou prescripcions: quatre prescripcions per a l'aljub de pluvials, per evitar que l'element aquàtic actuï com a atraient d'esbarts d'aus i d'evitar l'acumulació de sediments, algues, macròfits, mantenir el menor nombre possible de peixos, amfibis que actuïn com a focus d'atracció. L'eliminació de la vegetació circumdant que actuï com a refugi o àrea de nidificació, actuacions de dispersió en cas necessari, dispositius antiposada o mètodes d'espantar fauna (visuals, auditius, amb olors), vigilància periòdica per evitar presència d'animals morts a l'interior de l'aljub... Cinc prescripcions per a la piscifactoria per evitar que la gestió dels cadàvers, residus o aliments/pinsos puguin generar atracció de fauna. Evitar deixar-los a aire lliure, fer una gestió adequada dels cadàvers d'acord amb la normativa vigent, vigilar els processos de gestió per evitar focus d'atracció i contaminació de l'entorn, i fer actuacions per espantar esbarts d'aus en cas necessari...

-Informe del Departament de Presidència i Gestió Ambiental del Consell d'Eivissa.

L'informe (06/10/2021) fa una sèrie de consideracions tècniques sobre l'Estudi d'alternatives i la seva justificació, sobre l'inventari ambiental, sobre l'avaluació d'impactes, sobre el caràcter industrial i afeccions paisatgístiques relacionades amb el PORN.  A les conclusions indica que:

«-La valoració final de l'impacte determina únicament un impacte moderat sobre el paisatge. Es considera que la nova implantació d'aquest tipus d'estructura damunt una zona amb característiques de sòl rústic o agrícola extensiu afecta de manera molt més greu el conjunt paisatgístic de l'indret i en especial el seu paisatge intrínsec.

-Donat el nivell d'escala utilitzat i la seva metodologia es considera que a l'estudi d'alternatives no queda correctament justificat la selecció de l'alternativa del projecte com la més adequada ambientalment.

-A més dels impactes sobre el paisatge, no es té en compte impactes sobre el torrent, impactes geomorfològics i sobre la nova presència i activitat de la planta damunt de la fauna. Es considera especialment greu que l'EIA determini que la càrrega orgànica de l'efluent sigui considerada poc significativa des del punt de vista de la incidència sobre l'aqüífer. Aquesta última conclusió es considera que infravalora de manera molt significativa el nivell d'afecció que pot causar l'abocament d'aquest tipus d'efluent sobre l'aqüífer.

-Les mesures correctores referents al soterrat parcial de la nau no evitarà una millora molt substancial de l'afecció a la realitat visual actual de la zona d'implantació. A més, es considera que el talús de 2 metres d'alçada i la pròpia excavació, modificant el perfil orogràfic del terreny, poden constituir en si mateixos uns elements distorsionadors sobre la línia visual. D'aquesta manera es considera que les mesures correctores proposades no rebaixaran el nivell d'impacte final.

-Segons l'article 26 del PORN (Pla d'ordenació dels recursos naturals) amb relació als usos dins de la zona perifèrica de protecció el punt 1 determina: «S'han de fomentar la conservació de la qualitat paisatgística i de la biodiversitat i també el usos lligats a l'ús rústic d'aquests terrenys».

-Aquesta nova instal·lació determina una nova activitat a la zona, la qual no es considera com lligada a l'ús rústic de la zona, no conserva ni la qualitat paisatgística ni la de la biodiversitat.»

Conclou a informar desfavorablement l'execució del projecte de granja de llenguados, ja que la seva execució causa una afecció molt significativa especialment sobre el paisatge intrínsec, pot determinar afeccions sobre la realitat faunística de la zona, efectes geomorfològics i greus riscs d'afeccions importants sobre les aigües subterrànies o aqüífers.

-Ministeri de Defensa. Delegació de Defensa de les Illes Balears.

L'informe (09/08/2021) indica que amb relació a la sol·licitud de l'informe referit a la petició d'autorització esmentada a l' «assumpte», es comunica que a la zona no existeixen propietats del Ministeri de Defensa.

-Informe del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell d'Eivissa.

L'informe (01/02/2022) diu que la instal·lació pretesa ocupa una extensió de terreny considerable, en una àrea que és plena de restes arqueològiques, tot i que per mor dels conreus moderns es troben ocultes sota la superfície. Procedeix, per tant, una investigació prèvia del punt on es pretén implantar la dita indústria, a l'efecte d'avaluar possibles impactes sobre el patrimoni arqueològic d'Eivissa. Conclou que s'haurà de tramitar davant el departament de Patrimoni del Consell d'Eivissa la sol·licitud per a dur a terme la dita investigació.

-Informe del Departament de Promoció Turística Medi Rural i Marí (Agricultura, Ramaderia i Pesca) del Consell d'Eivissa.

L'informe (11/08/2021) diu que d'acord amb el que dicta la normativa esmentada i que es determina que l'administració competent en matèria d'aqüicultura marina és qui ha d'establir les condicions tècniques pròpies de les instal·lacions d'aqüicultura i la que ha de comprovar el compliment de les condicions de l'activitat aqüícola, s'informa que per part dels serveis veterinaris es considera que no procedeix emetre cap document relatiu a l'autorització de l'esmentada activitat.

Tot i això, s'ha de prendre en consideració que quan l'establiment d'aqüicultura compti amb les autoritzacions i llicències pertinents en matèria mediambiental, d'instal·lacions, activitat, captació d'aigua, gestió d'aigües residuals, i altres que li siguin d'aplicació; previ a l'inici de l'activitat, aquest haurà de sol·licitar la seva inscripció al registre d'explotacions ramaderes; indicant, entre altres, les dades del servei veterinari de l'explotació als efectes d'habilitar-lo per a l'execució de les tasques que s'especifica a la normativa d'aplicació.

En qualsevol cas, d'acord amb la documentació revisada, s'informa que el projecte s'ha de basar en normativa en vigor, vist que s'esmenta normativa derogada; i que la gestió dels Subproductes animals i als productes derivats no destinats al consum humà (SANDACH) de categoria 2 no es té en compte en cap moment, vist que només contempla l'eliminació dels residus de preparació d'aliments, fet que s'hauria de tenir en compte.

Tot això d'acord amb la normativa en matèria de benestar i sanitat animal; sense perjudici del que pugui establir altra normativa vigent en altres matèries o que puguin determinar altres administracions en aplicació de les seves competències.

-Informe del Departament de Gestió Territorial, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme del Consell d'Eivissa.

L'informe (01/10/2021) inclou la descripció del projecte, la normativa aplicable i consideracions tècniques. Conclou l'informe amb tres puntualitzacions:

1. Per les seves característiques i dimensions (nau de més de 3.000 m2 en planta i volum de més de 10.000 m3 sobre rasant, amb coberta a dues aigües i panell sandwich), l'edificació prevista té una tipologia clarament industrial, impròpia del sòl rústic. A més, el projecte incompleix, pel que fa a l'aspecte visual, revestiments, acabats, coberta, i tancaments, les disposicions sobre integració paisatgística i mediambiental dels articles 18 a 22 del PTI.

2. Les tres ubicacions proposades són entorns agrícoles, plans i oberts visualment, amb edificacions disperses i de mida reduïda. Es considera que la construcció d'un edifici aïllat d'aquestes característiques, tot i que parcialment soterrat, es percebria com un element estrany i desproporcionat que trencaria la unitat i coherència del paisatge agrícola del pla en tots tres casos.

A més, la façana projectada (panells de composite en diferents tonalitats de verd), inserida en un paisatge de secà, lluny d'harmonitzar, destacaria i contrastaria fortament amb aquest.

Per tant, es considera que les tres ubicacions són inadequades i que incompleixen l'article 68 de la LUIB. Es recomana estudiar altres ubicacions amb presència de construccions de dimensions i tipologia anàlogues, de tal manera que l'activitat s'insereixi amb naturalitat en el paisatge circumdant.

3. Respecte de la ubicació seleccionada, es considera que la construcció de l'edifici pot ser incompatible amb la normativa del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. En tot cas, a la vista de les fotografies aèries de 2001 i 2018, constituiria la primera intrusió significativa en la zona de protecció, des de la declaració del parc natural en 2001.

-Informe d'Inspecció Expedient 2021/7869H. Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries i lluita contra l'intrusisme (Territori) del Consell d'Eivissa.

L'informe (28/09/2021) inclou la descripció de la zona.  Indica que és un paisatge antròpic que ha romàs intacte des de com a mínim l'any 1956.

«La plana de Sant Jordi, situada entre l'aeroport i la carretera de Sant Josep, era fins no fa gaires dècades, una zona eminentment agrícola, amb terres fèrtils gràcies als torrents de (a l'est) Cova Santa i des Cirer, i (a l'oest) el de ca na Parra. La finca objecte d'aquest projecte es troba en la zona menys urbanitzada de la plana de Sant Jordi (vegeu pàg. 2) i, per tant, la que millor conserva els seus valors paisatgístics tradicionals: a més de diverses cases pageses, les finques vesines compten amb eres, safareigs, canalitzacions de rec, marges de pedra, molins, etc. (vegeu pàg. 42 a 46). La finca on està projectada l'obra està formada per camps d'estructura quadrangular dividits per marges tradicionals de pedra seca que tenen canalitzacions de rec adossades (vegeu pàg. 5 a 8). El projecte comportarà la destrucció d'un d'aquests marges amb la seva corresponent canalització (vegeu pàg. 4). L'obra serà visible des de diversos trams de la carretera de sa Caleta, que discorre al nord de la finca. S'han pres imatges des de la carretera (vegeu pàg. 9 a 22) i des de la pròpia finca (vegeu pàg. 23 a 36), per tal d'acreditar documentalment la visibilització de l'obra des d'aquesta via de comunicació. Finalment, cal posar de manifest que la finca s'emmarca en una zona (la plana de Sant Jordi) on al llarg dels anys s'hi han documentat nombrosos jaciments arqueològics. De fet, a pocs metres del lloc on està prevista l'execució de l'obra hi ha el jaciment identificat amb el codi “H V-04 can Perot”. La prospecció superficial de la finca ha proporcionat abundant ceràmica de cronologia tardo púnica i romana altimperial (vegeu pàg. 37 a 41).»

L'informe inclou nombroses fotografies, imatges satèl·lit, etc.

-Informe tècnic en matèria d'activitats del Departament de Promoció Econòmica i Empresarial i Cooperació Municipal (Indústria) del Consell d'Eivissa.

L'informe (20/01/2022) tècnic amb relació a les competències del Consell d'Eivissa en matèria d'activitats de conformitat amb la Llei 7/2013 de 26 de novembre de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears. L'informe inclou les dades principals descriptives de l'activitat i una sèrie de consideracions tècniques. Descriu que es tracta d'una activitat permanent major, que de conformitat amb l'establert a l'art. 35 i 39, el promotor, per a obtenir la llicència urbanística per a l'execució de les obres i instal·lacions necessàries del projecte, haurà de presentar el projecte d'activitat davant l'Ajuntament de Sant Josep amb el contingut mínim que preveu l'annex II de la Llei, que pot ser inicialment un projecte preliminar d'activitat o estar integrat aquest en el projecte d'obres. A continuació, indica el contingut mínim d'un projecte preliminar (bàsic) hauria de contenir els següents documents/apartats:

-Fitxa resum amb les dades més rellevants de l'activitat.

-Seguretat d'utilització i accessibilitat (s'han especificat únicament les dades a complir, sense aplicar-se pròpiament a l'activitat projectada).

-Plànols d'alçats i seccions, delimitats amb indicació de l'escala i cotes d'altura de plantes, gruixos de forjats, alçàries totals, per comprovar els requisits urbanístics i funcionals.

A continuació, indica que, per les característiques i dimensions de la nau, així com de les instal·lacions descrites a les dades de l'activitat, l'activitat i la nau és més assimilable a un tipus industrial, que no a una activitat de l'àmbit agrari o pecuari.

En la verificació i el càlcul del compliment de la normativa contra incendis a la nau,  es considera que li és aplicable el Reglament contra incendis als establiments industrials, aprovat pel RD 2267/2004, de 3 de desembre, i per tal motiu ha realitzat els càlculs i comprovació del compliment en matèria d'incendis de conformitat amb la normativa aplicable als establiments industrials.

Atès l'anterior, i la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d'indústria de les Illes Balears, aplicable a totes aquelles activitats industrials que es desenvolupin en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el que assenyala en l'art. 2.4, que es regiran per la llei, en el no previst en la seva regulació específica, entre d'altres:

(...)

f) Les indústries agroalimentàries, pecuàries, forestals i pesqueres.

Per tal motiu, a l'informe es considera convenient fer la consulta a l'organisme competent en matèria d'indústria, actualment la Direcció de Política Industrial del Govern de les Illes Balears, informe respecte a l'activitat sol·licitada.

-Informe del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

L'informe (18/01/2022) inclou una sèrie de consideracions tècniques sobre la captació d'aigua subterrània i el límit que estableix el PHIB 2019 per aquest tipus de sondeig i la necessitat de sol·licitar l'autorització de sondeig i captació, sobre la documentació aportada indicant que el projecte preveu que el destí de l'aigua retornada sigui l'aigua subterrània per infiltració que en aquest cas requereix autorització d'infiltració d'aigües depurades, sobre l'estima de producció de fangs de depuració anuals, sobre que es garanteixi que l'abastiment per camions d'aigua potable provengui de dessaladora o una massa d'aigua en bon estat quantitatiu, sobre el sistema de depuració i la manca de concretar el destí final de l'efluent i sobre la declaració responsable independentment de la comunicació prèvia prevista en la disposició transitòria quarta de la LUIB, conclou informar favorablement sempre que:

1.Tengui autorització de captació d'aigua de mar i infiltració d'abocament.

2.Presenti declaració responsable del sistema d'abocament i concreti el destí final d'abocament del sistema, que haurà de complir l'establert al PHIB en vigor.

3.El dipòsit de fangs de depuració s'haurà de fer a una zona impermeabilitzada i a cobert de l'aigua de pluja, amb recollida de lixiviats i el seu tractament per gestor autoritzat.

-Informe de la Direcció General de Política Industrial de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears.

L'informe (08/02/2022) tècnic indica que, als efectes de les competències de la Direcció General de Política Industrial en matèria de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'indústria us informem que aquest tipus d'instal·lació no requereix cap classe d'autorització ni informe preceptiu per part del Servei de Seguretat Industrial. Això no obstant, cal recordar al titular que previ a la posada en servei de l'activitat cal inscriure, al registre de la Direcció General de Política Industrial, totes aquelles instal·lacions subjectes a la normativa de seguretat industrial. (Instal·lació de baixa tensió, instal·lació contra incendis, instal·lacions tèrmiques, etc).

-Informe de la secció d'Ordenació Turística. Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra l'intrusisme (Servei d'Ordenació Turística) del Consell d'Eivissa.

L'informe conclou que l'activitat objecte del projecte presentat no es considera una activitat turística i, en conseqüència, no es pot exigir el compliment de la normativa sectorial específica per a les empreses, les activitats i els establiments turístics.

-Informe del Servei d'Espais Naturals de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

L'informe (24/10/2023) tècnic fa dues consideracions tècniques respecte al parc natural una en relació a la tramitació del projecte i una altra en relació amb a les zonificacions dins l'àmbit del parc. A continuació, fa un conjunt de consideracions tècniques respecte de la captació d'aigua.  Una primera sobre assumir que l'aigua que entrarà en el pou d'injecció i/o rebuig ho farà amb les mateixes propietats que tenia quan va ser extreta afirmant que potser serà certa pel que fa a la salinitat, però per a la resta de característiques fisicoquímiques i biològiques aquesta assimilació pot resultar inexacta donat que entremig de la captació i la injecció l'aigua passa per una piscifactoria d'engreix amb un estoc de biomassa de llenguados d'unes 60 Tn. Una segona sobre les diferents localitzacions del pou de captació, les coordenades i els  3 expedients del Servei d'Aigües Subterrànies oberts en aquesta àrea. Unes altres consideracions sobre que les localitzacions del pou de captació es troben incloses dins l'àmbit del parc natural a una àrea classificada com Àrea de Conservació (AC), unes altres consideracions sobre els objectius operacionals del PRUG i el foment de l'ús racional de l'aigua i la protecció dels sistemes hídrics i la prohibició d'extraccions i captacions d'aigua d'acord amb l'article 69 del PORN. Una altra sobre el PHIB i les concessions i autoritzacions per a la captació d'aigua subterrània i que d'acord amb la documentació presentada està dins la franja de costa de 200-800 metres superant el que estipula l'apartat 3 de l'article 116 del Pla Hidrològic. Una altra sobre que es sol·licita la realització d'una nova captació dins l'àmbit del parc per l'abastiment d'una piscifactoria a la zona perifèrica de protecció, fora parc, contravenint l'esmentat article 41.2 del PRUG i una última resumint la  normativa sobre la nova captació i l'incompliment de la normativa descrit a les anteriors consideracions. A continuació, l'informe inclou una sèrie de consideracions sobre la canonada que uneix el pou de captació/infiltració amb la piscifactoria, indica que únicament s'inclou la descripció de l'itinerari faltant un mapa on estiguin grafiades les canonades. Una altra consideració versa sobre la contradicció entre l'eliminació d'alternatives per estar a més de 1000-1200 metres de la línia de costa per motius tècnics i el fet que la proposta del projecte es trobi a més d'aquesta distància considerada un inconvenient per raons tècniques que descriu d'acord amb la documentació presentada com són la neteja de les canonades, el cabal, les dimensions i el manteniment que requerirà la interconnexió. Finalment, cita l'article 34 del PORN i la prohibició de la realització de qualsevol obra o actuació, temporal o permanent que pugui dificultar o alterar el flux de les aportacions hídriques als aqüífers, torrents i estanys. Indica que com en la documentació presentada no es descriu ni es cartografia ni s'avalua l'impacte ambiental que pot tenir les canonades de distribució d'aigua, encara que aquestes són un equipament imprescindible pel funcionament de la piscifactoria, no es pot avaluar si aquesta obra pot dificultar o alterar el flux de les aportacions hídriques del torrent sa Cova. Respecte a l'edificació que albergarà l'activitat, fa una sèrie de consideracions sobre la zona i les característiques de l'entorn on es projecta la construcció de l'edificació principal i els altres elements complementaris, les característiques  i dimensions i els usos prohibits en la ZPP d'acord amb la normativa vigent i la manca en les previsions del desmantellament de les edificacions en la documentació presentada i sobre les dimensions i la necessita d'exoneració dels paràmetres d'ocupació i volumetria de l'edifici. Per altra banda, indica que d'acord amb la Llei Agrària de les Illes Balears  «només es poden exonerar de les característiques tipològiques i estètiques les edificacions i instal·lacions que s'ubiquin a sòl rústic general (SRG), àrees d'interès agrari (AIA) o àrees de transició (AT) i àrees de prevenció de riscos (APR) quan la categoria subjacent no sigui àrea d'alt nivell de protecció (AANP), àrea natural d'especial interès (ANEI), àrea rural d'interès paisatgístic (ARIP) o àrea de protecció territorial (APT).» Respecte a l'activitat de piscifactoria indica els usos lligats a l'ús rústic  l'encaix de  l'activitat que es pretén fer d'aqüicultura intensiva que no està explícitament prohibida, però es considera incompatible. Respecte a altres infraestructures complementàries projectades fa una sèrie de consideracions sobre la depuradora, l'aljub, els tancaments, el centre de transformació, entre altres consideracions tècniques.

Conclou, atès que:  

a. El projecte presentat suposa una nova captació d'aigua dins de l'àmbit del Parc, l'aprofitament del qual es realitzarà fora Parc, a Zona Perifèrica de Protecció, contravenint l'apartat 2 de l'article 41 del PRUG.

b. El projecte presentat suposa una contradicció de l'Objectiu Operacional 02 del PRUG, pel qual s'ha de fomentar l'ús racional de l'aigua i la protecció dels sistemes hídrics dins del Parc, evitant noves captacions i aprofitaments, protegint el medi hídric de possibles contaminants. Recordem que es preveu volum màxim de captació anual de 43.800 m3/any i la injecció de l'aigua de 60-120 m3/dia que prèviament ha passat per la piscifactoria d'engreix amb un estoc de biomassa de llenguados d'unes 60 Tn.

c. Els punts sol·licitats pel promotor per la captació i infiltració d'aigua pel funcionament de la piscifactoria a la DG de Recursos Hídrics als quals fa referència l'informe XN124/17 es troben dins d'una àrea de vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers Alta.

d. Els pous per la captació i infiltració es troben a més de 200 m de la línia de costa contravenint l'article 116 punt 3 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

e. En cas de falla, el vessament d'aigua del sistema de recirculació directament sobre el terreny, sense un tractament previ que faci que els seus paràmetres de qualitat siguin acceptables segons l'establert al Pla Hidrològic de les Illes Balears, és una activitat prohibida atès l'article 34 punt a) del PORN. L'afecció que aquest vessament pot ocasionar al medi es veu agreujada pel que fet de tractar-se d'aigua salada, ja que pot salinitzar els terrenys annexes a la instal·lació i afectar els aqüífers de la zona. Cal recordar a més que la parcel·la està ubicada a una zona classificada com àrea amb vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada.

f. Els metres de canonada necessaris per a la unió del pou de captació/infiltració amb la nau així com la distància de la parcel·la on s'ubicarà la nau a la línia de costa supera els 1.000 m, distància limitant per la viabilitat del projecte exposada pel promotor.

g. No s'ha avaluat l'afecció al torrent de sa Cova de la canalització que uneix el pou de captació/infiltració amb la piscifactoria. Cal recordar que queda prohibida la realització de qualsevol obra o actuació, sigui temporal o permanent, que pugui dificultar o alterar el flux de les aportacions hídriques als aqüífers, torrents i estanys (art. 34 c) del PORN).

h. Tant pel que fa a la tipologia constructiva emprada, com pel volum i extensió d'ocupació de la parcel·la, de la nau projectada i de la resta d'infraestructures complementàries projectades, no es preveu que en la parcel·la objecte d'actuació es conservi la qualitat paisatgística ni el caràcter rústic de la zona contravenint l'article 26 del PORN.

i. Els elements i materials constructius projectats per l'edificació de la piscifactoria són els propis i característics d'una nau o edificació industrial. Els quals no tenen semblança o proximitat amb el tipus de construccions i edificacions de la zona ni amb les normes d'estètica tradicional contemplades per a l'illa d'Eivissa contravenint l'article 58 del PORN.

j. En cas de cessament de l'activitat, el soterrament de la solera de formigó utilitzada per la construcció de la nau i, per tant, la no retirada d'aquesta, pot suposar la degradació dels recursos edàfics de la parcel·la en minvar la seva capacitat agrològica (art. 33 del PORN).

k. Queda prohibit amb caràcter general la ramaderia intensiva a la totalitat del parc natural (art. 80 del PRUG). Cal recordar que aquesta activitat de ramaderia intensiva es nodreix dels recursos de dins del Parc i sense els quals l'activitat no es podria desenvolupar tal com recull el promotor a la documentació presentada.

l.El tancament projectat de la parcel·la amb malla simple de torsió no reuneix les característiques autoritzables atès l'article 60 del PORN.

m. Atès l'apartat 3 c) de l'article 26 del PORN, en cap cas s'admet dins la Zona Perifèrica de Protecció noves infraestructures de telecomunicació i esteses aèries de cap mena.

I per tot l'anterior informa desfavorablement el projecte per la cria i engreix de llenguado – piscifactoria- en instal·lacions d'aqüicultura a construir en el polígon 4, parcel·les 245 i 270, en el terme municipal de Sant Josep de sa Talaia dins l'àmbit del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera i la Zona Perifèrica de Protecció del Parc.

-Al·legacions unificades: Document signat per veïns afectats per la possible construcció d'una piscifactoria amb destinatari l'òrgan substantiu, el Consell d'Eivissa amb relació a l'exposició pública de l'expedient 2021/7869H.

El document inclou una sèrie d'al·legacions. La primera consideració és relativa a l'activitat de piscifactoria, ubicació i el Registre Agrari Preferent, fa referència a les parcel·les 245, 270 i diverses ubicacions a la parcel·la 207, 234 i 209 del polígon 4 del TM de Sant Josep de sa Talaia i la qualificació del sòl rústic comú i protegit de les diverses parcel·les d'acord amb el PTI, NN.SS., P.N., XN2000, ZEPA i LIC. Inclouen el R.I.A amb el número 20163 amb especificacions de 1,13 Unitats de Treball Agrari de cultiu i bestiar i fa referència al fet que segons les dades exposades al públic incompleixen la normativa agrària. La segona consideració, sobre la tipologia Industrial de l'activitat, el dany paisatgístic i la normativa del parc natural de Ses Salines,  indica el concepte d'indústria d'acord amb la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'Indústria article 3.1. Així com que d'acord amb el RD 559/2010, de 7 de maig en el seu art 4 s'han d'inscriure al Registre Integrat Industrial i descriu la maquinària i instal·lacions necessàries de la documentació presentada, així com l'existència de fonts sonores entre 65-72 dBa. Conclou que es tracta de maquinària pròpia d'una instal·lació industrial indicant la qualificació de les parcel·les i el caràcter de zona destinada a evitar impactes ecològics i paisatgístics procedents de l'exterior de l'espai protegit fent al·lusió a la normativa de protecció.  La tercera consideració és respecte del pou de captació d'aigua i la seva ubicació indica les diferents ubicacions de la captació, la naturalesa de sòl rústic protegit i fan una relació de documentació que no ha estat exposada al públic amb relació a la captació i els riscs relacionats amb l'efluent.  La quarta consideració de les al·legacions del promotor versa sobre les mesures compensatòries, ubicacions alternatives, afeccions i molèsties al veïnat i els efectes econòmics qualifiquen de «brindis al sol» la mesura compensatòria del tancament d'un sistema dunar utilitzat per aficionats del motocròs indicant que en la documentació desconeixen si és privat o una zona de domini públic i que el pagament no s'inclouria dintre la definició de mesures compensatòries de la Llei 42/2007 de patrimoni Natural i la Biodiversitat en l'art. 3.24. Respecte de les alternatives d'ubicació del projecte indica que no concreta cap ubicació limitant-se a complir amb el tràmit. Finalment, fa una relació de les afeccions i molèsties als veïnats (contaminació aqüífers, possibles abocaments de l'efluent, males olors, renou, impacte paisatgístic, impactes de trànsit rodat i augment de circulació). Finalment, indica que l'impacte econòmic en la creació de llocs de treball serà mínim i que d'acord amb la memòria agrària requereixen una subvenció del 35% i que al voltant de la zona hi ha instal·lacions abandonades (delfinari Toromar etc) Conclou emfatitzant el paisatge i els espais protegits d'Eivissa i demanant que no s'autoritzi aquesta activitat per incomplir amb la normativa vigent.

-Contestació a les al·legacions per part del promotor: Document signat pel biòleg Joan Blasco i Costa com a representant del promotor Granja Marina d'Eivissa S.L.

El document inclou una sèrie de consideracions enumerades. La primera consideració és relativa a l'activitat de piscifactoria, ubicació i el Registre Agrari Preferent. En aquest apartat indica que la tramitació pertinent és el procediment per a l'autorització d'una activitat d'aqüicultura marina a les Illes Balears i cita la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura de les Illes Balears indicant que no estableix disposicions sobre les edificacions i instal·lacions. Seguidament, indica la derogada Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears pel que fa a les condicions de les edificacions. També diu que la tramitació del R.I.A per part de GME ha estat requisit previ a la tramitació de l'expedient indicant el seu contingut. Aquesta inscripció, segons les al·legacions és el decret núm. 202100019 indica que l'explotació està inscrita el RIA com a preferent, amb el núm. 20162 i que la inscripció queda subjecte a les accions de control, verificació i inspecció que les administracions públiques, en el marc de les seves competències poden portar a terme indicant la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears en els seus articles 15 i 16 sense perjudici del compliment d'altra normativa sectorial d'aplicació. La segona consideració, sobre la tipologia Industrial de l'activitat, el dany paisatgístic i la normativa del parc natural de Ses Salines,  indica el contingut de l'article 3.1 de la Llei 21/1992 de 16 de juliol, d'indústria sobre l'àmbit d'aplicació i competències. D'acord amb les consideracions del representant del promotor ni el llenguado (pelaies) són un producte industrial, ni l'activitat d'engreix, incloent-hi el sacrifici i venda del peix, pot considerar-se com a indústria alimentària, agrària, pecuària o pesquera, en tant que no hi ha un procés de transformació del llenguado (pelaies). Amb relació a l'informe desfavorable de l'espai protegit parc natural de ses Salines  d'espais naturals i de planificació al medi natural argumenta que no es pot emetre un desfavorable d'una activitat que no s'ha pogut avaluar en tant que no s'ha presentat cap documentació, memòria o projecte, ja que es tracta de consultes prèvies. La tercera consideració és respecte del pou de captació d'aigua i la seva ubicació indicant que no entén per què s'ha de presentar en el procediment d'avaluació ambiental. Adjunta un informe de consulta prèvia emès pel Servei d'Aigües Subterrànies que indica que no s'especifica l'ús que es vol fer de l'aigua del pou per la qual cosa és molt difícil valorar-la. No obstant indica que s'autoritzaria previ els tràmits oportuns segons la normativa vigent des del punt de vista d'aigües subterrànies indicant una sèrie de prescripcions per a dur a terme la perforació i condicionada a l'aprovació de la DG de Parcs Naturals que s'haurà de pronunciar a partir de la valoració dels estudis presentats. D'acord amb  del representant del promotor la ubicació de la captació representa una mesura innòcua pel parc. La quarta consideració de les al·legacions del promotor versa sobre les mesures compensatòries, ubicacions alternatives, afeccions i molèsties al veïnat i els efectes econòmics indica que ha d'esser valorat pels tècnics de la CBMA. Conclou que entre el procediment de l'any 2016 de consultes prèvies i el presentat l'abril de 2021 són el resultat d'un procés de consulta amb veïns, agents socials, tècnics ambientals, administracions, etc. Indica que les al·legacions presentades no mantenen cap fonament legal ni tècnic en cap de les seves argumentacions i que són les mateixes presentades en l'informe desfavorable que va emetre el parc natural. Segons el representant del promotor  l'activitat sol·licitada i la ubicació no representa cap inconvenient i és autoritzable d'acord amb la normativa del parc natural, la d'Impacte Ambiental i la del Procediment Administratiu i altra normativa aplicable.

4. CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

Durant l'anàlisi tècnica s'han detectat algunes deficiències en la documentació presentada (Projecte i Estudi d'Impacte Ambiental):

4.1. Anàlisi de la documentació

4.1.1. El projecte

1. En el document aportat «Projecte bàsic constructiu, memòria i annexos» només hi ha 5 plànols de les instal·lacions per a l'aqüicultura dels llenguats datats en desembre de 2018. Manca la redacció de la memòria del projecte que descrigui les característiques de les instal·lacions de forma detallada, així com les de les instal·lacions per distribuir de l'aigua provinent del pou. També manca la descripció de les instal·lacions per retornar l'aigua tractada al pou i una descripció acurada de les característiques fisicoquímiques de l'aigua que s'infiltrarà en el pou de captació i el tractament previ a aquesta infiltració a l'aqüífer. Manca també descriure o caracteritzar la zona d'emmagatzematge dels residus en espera per a la seva recollida per gestors autoritzats per al tractament.

2.No es presenta cap Pla de Gestió Integral de Residus. Aquest hauria de considerar la fase d'obres i la fase de funcionament. Manca un pla detallat i específic  sobre el tipus de residus generats, els seus codis de la Llista Europea de Residus (LER), el seu volum de generació estimat en funció de la previsió de producció que es pretén dur a terme, la gestió dels residus i el destí final durant totes les fases (d'obres i de funcionament), i també ha de preveure fase de desmantellament de les instal·lacions. La documentació aportada del contracte de tractament de residus de Ca na Negreta S. A. amb les previsions de residus es considera allunyada de la realitat tenint en compte les característiques del projecte. Indiquen el Codi LER 020202 (residus de teixits animals) amb la identificació del residu de classe D15 que és l'emmagatzematge a l'espera de recollida en el lloc on es va produir el residu per a qualsevol de les operacions definides en les categories D1 a D14 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sols contaminats per a una economia circular.

La planta produirà més d'una tona de llots mensuals del procés de tractament d'aigües industrials mitjançant aeració i un floc biològic del procés de fangs activats per eliminar contaminació que també es tracta de subproductes d'origen animal no destinats al consum humà (SANDACH) de categoria 2.

Els residus han de preveure una gestió des del moment en què es generen fins a l'ús final, valorització o destrucció per tal de garantir que durant el procés de producció de les pelaies no es generen riscs per a la salut humana, la sanitat animal o el medi ambient i per garantir la seguretat de la cadena alimentària humana i animal. Aquests aspectes no s'han contemplat en les previsions de la gestió dels residus.

3. El pressupost aportat només presenta una partida per a la gestió de residus, però no té en compte cap altre aspecte mediambiental. Manquen les despeses de les mesures preventives, correctores i/o compensatòries, així com les corresponents de dur a terme el pla de vigilància ambiental.

4.1.2. L'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA)

1. S'ha presentat un EIA amb data de juny del 2017, i el tràmit d'informació pública es va realitzar en data d'agost de 2021, 4 anys més tard des de la data de la seva conclusió. D'acord amb l'article 35.4 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental: «L'Estudi d'Impacte Ambiental perdrà la seva validesa si en el termini d'un any des de la data de la seva conclusió no s'hagués presentat davant l'òrgan substantiu per la realització de la informació pública i de les consultes.» Sembla que no compleix amb aquesta disposició.

2. Una vegada analitzat el document titulat «Estudi d'avaluació d'impacte ambiental» s'han detectat deficiències importants en la seva redacció atès que falten apartats d'acord amb l'article 35 i l'annex VI de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental:

«a) Descripció general del projecte que inclogui informació sobre les previsions en el temps sobre la utilització del sòl i d'altres recursos naturals. Estimació dels tipus i quantitats de residus generats i emissions de matèria o energia resultants.

c) Identificació, descripció, anàlisi i, si escau, quantificació dels possibles efectes significatius directes o indirecte, secundaris, acumulatius i sinèrgics del projecte sobre els factors: la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat, el sòl, el subsol, l'aire, l'aigua, el medi marí, el clima, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials, el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats, durant les fases d'execució, explotació i en el seu cas durant la demolició o abandonament del projecte.»    

En l'EIA presentat únicament s'analitza l'impacte paisatgístic i acústic. Per altra banda, manca un apartat específic per a l'avaluació de les repercussions del projecte sobre els espais Xarxa Natura 2000. Atès que, el pou del qual es preveu captar l'aigua de renovació, així com les canonades de distribució de l'aigua es troben dins l'àmbit territorial del LIC i la ZEPA «Ses Salines d'Eivissa i Formentera» i també del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, per la qual cosa manca un apartat específic tenint en compte els objectius de conservació de cada lloc, que inclogui els referits impactes, les corresponents mesures preventives, correctores i compensatòries, Xarxa Natura  i el seu seguiment.

Quan es comprovi l'existència d'un perjudici a la integritat de la Xarxa Natura 2000, el promotor justificarà documentalment la inexistència d'alternatives, i la concurrència de les raons imperioses d'interès públic de primer ordre esmentades en l'article 46, apartats 5, 6 i 7 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

Quan el projecte pugui causar a llarg termini una modificació hidromorfològica en una massa d'aigua superficial  o una alteració en el nivell en una massa d'aigua subterrània que puguin impedir que assoleixi el bon estat o potencial, o que pugui suposar un deteriorament del seu estat o potencial, s'inclourà un apartat específic per a l'avaluació de les seves repercussions a llarg termini sobre els elements de qualitat que defineixen l'estat o potencial de les masses d'aigües afectades.

d) S'inclourà un apartat específic  que inclogui la identificació, descripció, anàlisi i si escau, quantificació dels efectes esperats sobre els valors enumerats abans a la lletra c) derivats de la vulnerabilitat del projecte davant els riscs d'accidents greus i de catàstrofes , sobre el risc que es produeixin dits accidents o catàstrofes, i sobre els probables efectes adversos significatius sobre el medi ambient, en cas d'ocurrència d'aquests, o bé informe justificatiu sobre la no aplicació d'aquest apartat al projecte.

e) Mesures que permetin prevenir, corregir i, si escau, compensar els possibles efectes adversos significatius sobre el medi ambient i el paisatge.

En l'EIA es presenten 2 mesures correctores paisatgístiques que són insuficients, manca la integració paisatgística del Pla Territorial Insular d'Eivissa. Així mateix, només es presenten 2 mesures més: tancar l'accés al trànsit rodat en el sector ACP_02 Es Colodar per protegir l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) prioritari 2250 Dunes amb Juniperus i aportació de 10.000€/any destinada a actuacions previstes en el Pla de Gestió de Xarxa Natura 2000 Ses Salines d'Eivissa i Formentera. Aquestes mesures esmentades es consideren mesures insuficients, atès que no es presenten mesures ambientals per prevenir impactes de la pròpia activitat i del projecte constructiu com són la protecció del sòl, la protecció de l'aqüífer, mesures d'estalvi de consum d'aigua i d'energia, ni d'altres aplicables al projecte.

d) Un programa de vigilància ambiental.

Manquen uns indicadors clars i específics, si és possible amb llindars numèrics, per fer el seguiment objectiu de l'efectivitat de les mesures preventives, correctores i compensatòries a cada una de les fases del projecte. Així mateix, manquen les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures suggerides no obtinguin el resultat desitjat.

g) Resum no tècnic de l'estudi d'impacte ambiental i les conclusions en termes fàcilment comprensibles.

3. D'acord amb l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, els EIA hauran d'incloure, a més del contingut mínim que estableix la normativa bàsica estatal d'avaluació ambienta, un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de la demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic del projecte. En l'EIA aportat, manca aquest annex.

4. Respecte de les canonades i el pou de captació/infiltració, a la documentació presentada només es descriu l'itinerari per on transcorren les canonades fins a la parcel·la on s'ubicarà la nau, però aquestes no estan grafiades en cap mapa. A la documentació s'aconsella una distància inferior dels 1000 m, o bé, l'opció de fer un pou a la recerca d'aigua salada a la mateixa parcel·la, la qual cosa té associat un risc alt per a Recursos Hídrics quant a la vulnerabilitat de l'aqüífer. Aquestes canonades, aparentment de grans dimensions, discorren soterrades paral·leles al traçat del torrent de sa Cova, per la vorera interior, dins la Zona Perifèrica de Protecció del Parc. Segons s'especifica a la pàg.77 del «Document 4: Estudi d'Avaluació d'Impacte Ambiental» el projecte de construcció del pou de captació i de la conducció de l'aigua són a càrrec de l'empresa Grup DETE Pitiüses SLP i segueixen una tramitació paral·lela.

Atès l'apartat c) de l'article 34 del PORN queda prohibida la realització de qualsevol obra o actuació, sigui temporal o permanent, que pugui dificultar o alterar el flux de les aportacions hídriques als aqüífers, torrents i estanys.

En la documentació presentada no es descriu ni es cartografia ni s'avalua l'impacte ambiental que pot tenir les canonades de distribució d'aigua i no es consideren els possibles impactes derivats d'aquestes actuacions. Igual que en el projecte manca la consideració dels impactes derivats del pou de captació/infiltració i de la correcta gestió dels residus en totes les fases de producció. La documentació indica que, en cas de falla del sistema de recirculació de l'aigua dels tancs, aquesta serà abocada sobre el terreny a la parcel·la annexa no edificada. S'hauria de preveure un sistema que, en cas de falla, pugui admetre aquest ús tenint en compte l'entorn en el qual es troba i la possible contaminació de l'entorn.

4.2. Anàlisi de la normativa vigent

4. 2. 1.  Incompatibilitat amb la normativa de protecció del parc natural

El projecte es troba dins la zona perifèrica de protecció (ZPP) del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera definida a la cartografia de l'annex II de la Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Segons el PORN la zona perifèrica de protecció és una zona destinada a evitar impactes ecològics o paisatgístics procedents de l'exterior de l'espai protegit d'acord amb la disposició  25 del PORN del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera (Acord del Consell de Govern del 24 de maig de 2002 sobre l'aprovació definitiva del PORN del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. BOIB núm. 80, del 4 de juliol de 2002).

Les dimensions de la nau, de tipus metàl·lic amb característiques i maquinària d'ús industrial, amb 3.000 m2 de superfície i 7 metres d'alçada, tot i que  l'alçada des de la cota del terreny serà d'uns 3,5 m, provocarà un impacte paisatgístic important en una zona agrícola, difícilment reduïble a impacte acceptable amb mesures correctores.

De L'informe del Parc es desprèn que l'article 26.1 del PORN del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, sobre els usos dins de la zona perifèrica de protecció, estableix que entre els usos s'ha de fomentar la conservació de la qualitat paisatgística i de la biodiversitat, i també usos lligats a l'ús rústic d'aquests terrenys.

Aquesta infraestructura no conserva la qualitat paisatgística i l'activitat no fomenta la qualitat de la biodiversitat present. L'aqüicultura intensiva que presenta el projecte és ús industrial no lligat a l'ús rústic de la zona i d'acord amb l'article 26.3.b) del PORN del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, en cap cas no s'admeten dins la zona perifèrica de protecció els nous polígons industrials i de serveis.

La disposició addicional tercera de la Llei 17/2001, de 17 de desembre, de protecció de ses Salines d'Eivissa i Formentera i el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, manté la mateixa redacció a l'article 26 del PORN sobre els usos de la zona perifèrica de protecció de l'Acord de consell de govern de 24 de maig de 2002 sobre l'aprovació definitiva del Pla d'ordenació de recursos naturals de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Consegüentment, la construcció de l'edifici és incompatible amb la normativa de protecció del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, atès que és clarament contrària a la conservació de la qualitat paisatgística dels terrenys inclosos a la zona perifèrica de protecció i constituiria la primera intrusió significativa en la zona de protecció, des de la declaració del parc natural en 2001.

El projecte se situa en una zona plana i oberta visualment, en un entorn agrícola de cultius de secà (garrovers, figueres, oliveres, cereals...), que conserva el caràcter i els valors visuals del paisatge rural tradicional de l'illa d'Eivissa. Els terrenys s'estructuren en camps de conreu continus, delimitats per marges de pedra seca, amb absència de tancaments. Les edificacions existents en la zona són disperses i de mesura reduïda, principalment habitatges d'una sola planta en colors blancs i ocres. Es tracta d'un paisatge homogeni i ben conservat, sense cap presència d'edificis industrials ni de dimensions importants. Conforme l'article 68.1.b) de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'Urbanisme de les Illes Balears (LUIB) disposa que en els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim,  no es permet que la situació, la massa, l'altura dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.

Tenint en compte que les façanes tenen unes dimensions de 81,45 m i 63,70 m de llarg, seria un volum de caràcter industrial, que destacaria en l'entorn i trencaria la continuïtat del paisatge i l'harmonia del paisatge que l'envolta, incomplint amb l'article 68 de la LUIB.

Article 68. Normes d'aplicació directa

1. De conformitat amb la legislació estatal de sòl, les instal·lacions, construccions i edificacions s'han d'adaptar, en els aspectes bàsics, a l'ambient en què estiguin situades, i a aquest efecte:

a) Les construccions en llocs immediats o que formin part d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional han d'harmonitzar amb aquests, o quan, sense existir conjunts d'edificis, n'hi hagués algun de gran importància o qualitat de les característiques indicades.

b) En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de característiques historicoartístiques, típics o tradicionals i als voltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permet que la situació, la massa, l'altura dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.

2. El planejament urbanístic, quan defineixi l'ordenació, ha de respectar l'establert en el punt anterior.

Per dur a terme l'activitat de la piscifactoria i acomplir l'activitat d'aqüicultura es requereix una instal·lació d'abastiment d'aigua marina subterrània des d'un nou pou de captació d'aigua salada amb una profunditat de 30 m, i amb un cabal de captació de 5.000 l/h, situat polígon 4 Parcel·la 234 del TM de Sant Josep de Sa Talaia (amb tres ubicacions diferents: coordenades UTM 31 X 356854; Y 4303660 segons el projecte bàsic i segons l'Estudi d'AIA presentat X 356791; Y 4303655 o X 356940; Y 4303647), i d'una canonada de conducció de l'aigua fins a l'edifici que discorrerà pel torrent de Sa Cova. El retorn del cabdal de l'efluent derivat de l'activitat és a través d'una altra canonada i es fa a un segon pou d'injecció, que es troba en el mateix punt que l'extracció però a major profunditat. Aquest equipament i el fet de tractar-se d'un circuit «tancat», requereix la instal·lació d'una sofisticada estació de depuració de l'aigua. Aquesta estació de depuració no eximeix de la necessitat d'un aport continuu d'aigua marina, des del pou de captació i de l'abocament d'un efluent, al pou d'injecció.

Els pous d'extracció i infiltració i les canonades, es troben dins l'àmbit del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera (en concret en Àrea de Conservació) i dins de l'àmbit de Xarxa Natura 2000 de la ZEC ES0000084-ses Salines d'Eivissa i Formentera. Segons l'article 20 del PORN, la funció fonamental de les Àrees de Conservació és:

«la preservació o restauració dels valors naturals i el manteniment de la qualitat paisatgística de la zona. També podran dedicar-se a altres usos (interpretació i educació ambiental, etc.) que no lesionin els seus valors ambientals»

La nova captació d'aigua salada per a la piscifactoria des d'un pou ubicat dins el Parc Natural, així com les obres de les canonades per conduir aquesta aigua a les piscines i el seu retorn a l'aqüífer una vegada tractada no estarien permeses segons informa el parc. La captació de l'aigua salada podria disminuir els nivells d'aigua de l'aqüífer i el retorn de l'aigua ja tractada podria suposar una degradació de la qualitat de l'aigua de l'aqüífer.

L'article 34 del PORN del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, indica les limitacions sobre els recursos hídrics dins el parc i dins la zona perifèrica de protecció, i prohibeix:

- La realització de qualsevol obra  o actuació, sigui temporal o permanent, que pugui alterar o dificultar el flux de les aportacions hídriques als aqüífers, torrents i estanys.

- Les actuacions que puguin degradar la qualitat dels aqüífers del parc.

- Els nous sondejos, extraccions i captacions d'aigua, tret del cas que preveu l'article 69 del Pla i de l'increment del volum captat a les ja existents.

És un objectiu operacional del PRUG fomentar l'ús racional de l'aigua i la protecció dels sistemes hídrics dins del Parc, evitant noves captacions i aprofitaments, protegint el medi hídric de possibles contaminants, i fomentant l'aplicació en seu local dels principis inspiradors de la Directiva 2000/60/CEE, de 23 d'octubre, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües (OP_02).

L'article 41 del PRUG, relatiu a detraccions i aprofitaments de recursos hídrics, especifica que es promourà en tot l'àmbit del Parc l'ús racional de l'aigua d'acord amb criteris de sostenibilitat. A més, les noves captacions, sondejos i extraccions d'aigua dins del Parc seran regulats d'acord amb el que determina el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN). Atès l'article 34 apartat e) del PORN, en el Parc i les zones perifèriques de protecció queden prohibits, entre altres, els nous sondejos, extraccions i captacions d'aigua, tret del cas que preveu l'article 69 del Pla, així com l'increment del volum captat a les ja existents. L'apartat 1 de l'article 69 sobre Proveïment, depuració i consum d'aigua del PORN especifica que

«les noves captacions d'aigües dins el parc i les ZPP es sotmeten al règim general vigent en cada moment. En qualsevol cas, s'ha d'obtenir abans l'autorització de l'administració hidràulica, que ha d'ajustar-se al que estableixen el Pla Hidrològic de les Illes Balears i la normativa autonòmica en vigor en matèria d'aigües a zones classificades.»

D'acord amb la documentació presentada i els informes de les administracions consultades, les parcel·les on es pretén ubicar la piscifactoria (ref. cadastrals 07048A004002450000DB i 07048A004002700000DE) i la localització dels pous «A» (sense expedient de RR:HH) i pou «B» (expedient PETI_12230) es troben classificats com àrees amb vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada. En canvi, els punts del cens pou «C» (expedient A_S_12456) i pou proper al C (expedient A_S_12457), punts sol·licitats pel promotor per la captació i infiltració d'aigua pel funcionament de la piscifactoria a la DG de Recursos Hídrics als quals fa referència l'informe XN124/17, es troben dins d'una àrea de vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers alta.

Es preveu que en cas de falla del sistema de recirculació de l'aigua dels tancs, aquesta serà abocada sobre el terreny a la parcel·la 270 no edificada i annexa a la parcel·la 234 edificada. L'article 34 apartat a) del PORN recull que en el Parc i les Zones Perifèriques de Protecció, sense perjudici de limitacions més estrictes que pugui disposar el Pla Hidrològic de les Illes Balears, queden prohibits els vessaments de qualsevol mena que es realitzin de forma directa o indirecta tant a la mar com a terra i als torrents en no ser que hagin passat per un cicle de depuració terciària que faci que els seus paràmetres de qualitat siguin acceptables segons l'establert al Pla Hidrològic de les Illes Balears i que tenguin l'autorització corresponent de l'administració hidràulica. Resta prohibit el vessament de qualsevol mena als canals, estanys i de més estructures lligades a l'explotació salinera activa. El vessament d'aigua del sistema de recirculació directament sobre el terreny sense un tractament previ que faci que els seus paràmetres de qualitat siguin acceptables segons l'establert al Pla Hidrològic de les Illes Balears és una activitat prohibida atès l'article 34 punt a) del PORN.

L'afecció que aquest vessament pot ocasionar al medi es veu agreujada pel que fet de tractar-se d'aigua salada, ja que pot salinitzar els terrenys annexos a la instal·lació i afectar els aqüífers de la zona, cal recordar que la parcel·la està ubicada a una zona classificada com àrea amb vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada.  El pou «C» on es vol realitzar la captació i la infiltració, es troba dins la franja a la línia de costa de 200-800m, superant la distància de 200 m que estipula l'apartat 3 de l'article 116 del Pla Hidrològic de les Illes Balears per l'extracció d'aigua de mar com per la infiltració de salmorra.

Tal com recull la Memòria Agronòmica presentada pel promotor, l'activitat requereix per la seva viabilitat una instal·lació externa a l'edificació d'abastiment d'aigua salada de la granja mitjançant captació subterrània. Es preveu volum màxim de captació anual de 43.800 m3 /any i la injecció de l'aigua de 60-120 m3 /dia que prèviament ha passat per la piscifactoria d'engreix amb un estoc de biomassa de llenguados d'unes 60 Tn. L'apartat 2 de l'article 41 del PRUG especifica que els cabals hídrics amb origen dins del parc natural natural i que es troben dedicats en l'actualitat al subministrament hídric d'edificis, instal·lacions, obres i usos ubicats a l'exterior d'aquest espai, s'han de destinar progressivament a usos ubicats a l'interior del Parc, a fi de no contribuir a la salinització dels recursos. En aquest cas se sol·licita la realització d'una nova captació dins l'àmbit del Parc per l'abastiment d'una piscifactoria a la zona perifèrica de protecció, fora del Parc, contravenint l'esmentat article 41.2 del PRUG.

4.2.2. Exoneració de condicions urbanístiques

D'acord amb l'informe  de la D.G. de Territori i Paisatge emès el 23/11/2021: «No estaria dintre els supòsits de la Llei 2/2019 de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears per a l'exoneració de paràmetres urbanístics per aquesta activitat.»

4.2.3. L'aqüicultura

La Unió Europea, dintre dels sectors de la indústria, inclou l'aqüicultura:

«I . considerant que l'aqüicultura piscícola, com qualsevol altra indústria, té un impacte sobre el medi ambient, compensat per les normes comunitàries.» de la Resolució, de 16 de gener de 2003, sobre l'aqüicultura a la Unió Europea: present i futur (2002/2058 (INI)).

Per altra banda, l'informe tècnic en matèria d'activitats del Departament de Promoció Econòmica i Empresarial i Cooperació Municipal (Indústria) del Consell d'Eivissa assenyala que:

«per les característiques i dimensions de la nau, així com de les instal·lacions descrites a les dades de l'activitat, l'activitat i la nau és més assimilable a un tipus industrial, que no a una activitat de l'àmbit agrari o pecuari.», a més considera que li és aplicable el Reglament contra incendis als establiments industrials, aprovat pel RD 2267/2004, de 3 de desembre, i per tal motiu ha realitzat els càlculs i comprovació del compliment en matèria d'incendis de conformitat amb la normativa aplicable als establiments industrials. I a més, la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d'indústria de les Illes Balears, aplicable a totes aquelles activitats industrials que es desenvolupin en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el que assenyala en l'art. 2.4, que es regiran per la llei, en el no previst en la seva regulació específica, entre d'altres:

(...)

f) Les indústries agroalimentàries, pecuàries, forestals i pesqueres.

Finalment, aquest informe conclou que «es considera convenient fer la consulta a l'organisme competent en matèria d'indústria, actualment la Direcció de Política Industrial del govern de les Illes Balears, informe respecte a l'activitat sol·licitada».

L'informe tècnic del Consell d'Eivissa del Departament de Gestió Territorial, Infraestructures Viàries, ordenació Turística i Lluita contra l'Intrusisme adverteix que «l'edificació prevista té una tipologia clarament industrial, impròpia del sòl rústic.»

L'informe tècnic del Consell d'Eivissa del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni adverteix que «l'edificació prevista té una tipologia clarament industrial, impròpia del sòl rústic.»

L'informe tècnic del Consell d'Eivissa del Departament de Presidència fa una sèrie de consideracions tècniques, entre elles l'apartat 2.4 Sobre el caràcter industrial i afeccions paisatgístiques relacionades amb el PORN  que assenyala:

«Independentment de si la terminologia que més s'ajusta al tipus d'activitat realitzada en el projecte de granja de llenguado és la d'activitat industrial o a la d'indústria de transformació agrària, recollida al PTI, l'activitat es considera que afecta la disposició actual del paisatge intrínsec que defineix la zona d'implantació.»

Amb relació a l'activitat d'aqüicultura sol·licitada pel promotor, ateses les seves característiques, la piscifactoria d'engreix de llenguado, encaixa dins la tipologia de ramaderia intensiva. I atès l'apartat 2 de l'article 80 del PRUG, relatiu a activitats ramaderes, queda prohibit amb caràcter general la ramaderia intensiva a la totalitat del parc natural.

Si bé és cert que la nau on s'ubicarà el procès productiu es troba dins l'àmbit de la Zona Perifèrica de Protecció del Parc, cal recordar que tant el pou de captació com el d'infiltració de les aigües residuals es troben dins zona de Conservació del parc natural i, per tant, aquesta activitat de caràcter intensiu es nodreix dels recursos de dins del parc i sense els quals l'activitat no es podria desenvolupar.  Així doncs, encara que la ramaderia intensiva no està explícitament prohibida a l'àmbit de la Zona Perifèrica de Protecció, es considera en aquest cas, una activitat incompatible.

4.2.4. Incompatibilitat amb la normativa vigent dels usos de la zona perifèrica de protecció de l'espai de rellevància ambiental.

D'acord amb la Disposició addicional 11 de l'Acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa i Formentera de dia 21 de març de 2005, d'aprovació definitiva del Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera i publicació del mateix al BOIB número 50 de data 31/03/2005:

«2 Els terrenys inclosos en la zona perifèrica de protecció del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera estaran sotmesos al règim específic que per a ells determina la Llei 17/2001, de 17 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d'Eivissa i Formentera i el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals.»

A la disposició addicional tercera de la Llei 17/2001, de 17 de desembre, de protecció de ses Salinis d'Eivissa i Formentera i el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, indica que, en cap cas no s'admeten dins la zona perifèrica de protecció:

a) En sòl rústic, els nous habitatges unifamiliars de més d'una planta i amb una densitat superior a un habitatge per cada 30.000 m2.

b) Nous polígons industrials i de serveis.

c) Noves infraestructures aèries de telecomunicació i línies aèries de cap mena.

d) Activitats extractives, tant terrestres com marines.

e) Noves places turístiques, tret de les dedicades a l'agroturisme.

Per tant, el Pla Territorial Insular d'Eivissa que és l'instrument general d'ordenació del territori de l'illa d'Eivissa, els seus illots adjacents i les seves aigües interiors no permet l'establiment de polígons industrials i de serveis.

5. Conclusions

1. L'objecte del projecte és la construcció d'unes instal·lacions per a aqüicultura intensiva i el seu posterior funcionament per a la cria, engreix i sacrifici, mitjançant xoc tèrmic, de pelaies. Les instal·lacions consisteixen en 336 tancs de cultiu disposats en 4 nivells, connectats a un sistema de canonades per recircular l'aigua i un sistema de depuració. Es preveu una instal·lació d'abastiment d'aigua marina subterrània des d'un pou de captació d'aigua salada amb una profunditat de 30 m, i amb un cabal  de captació de 5.000 l/h. El subministrament elèctric es farà des de la línia d'alta tensió aèria situada a uns 400 m de la parcel·la, projectant-se la instal·lació d'un centre de transformació en l'interior de la parcel·la.

2. El projecte està ubicat a la zona perifèrica de protecció del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera, zona destinada a evitar impactes ecològics o paisatgístics procedents de l'exterior de l'espai protegit i entre els usos s'ha de fomentar la conservació de la qualitat paisatgística i la biodiversitat, així com els usos lligats a l'ús rústic d'aquests terrenys.

3. La instal·lació es situa a un lloc de paisatge obert i natural rural. L'edificació té una tipologia clarament industrial, impròpia del sòl rústic. La situació de la massa, l'altura dels edificis, els murs,  els tancaments i altres elements de la instal·lació limiten el camp visual per contemplar les belleses naturals, trenca l'harmonia del paisatge i desfigura la perspectiva pròpia de l'entorn, per la qual cosa la seva execució causaria una afecció molt significativa sobre el paisatge intrínsec de la zona.

4. Els pous de captació i infiltració projectats es troben a més de 200 metres de la línia de costa, a la zona perifèrica de protecció del parc, en una àrea de vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers Alta. Les noves captacions contravenen l'apartat 2 de l'article 41 del PRUG i l'Objectiu Operacional 02 del PRUG dirigit a fomentar l'ús racional de l'aigua i la protecció dels sistemes hídrics dins el Parc, evitant noves captacions i aprofitaments, protegint el medi hídric de possibles contaminants. D'acord amb l'article 116.3 PHIB no es poden autoritzar captacions d'aigua subterrània amb contingut salí equivalent a l'aigua de mar a una distància superior a 200 metres de la línia de costa.

5. Des del punt de vista ambiental el projecte no fomenta la conservació de les zones perifèriques de protecció ni garanteix la conservació per a usos permesos.

6. D'acord amb els informes emesos per les administracions públiques afectades:

-Departament de Presidència i Gestió Ambiental (06/10/2021) del Consell Insular d'Eivissa que conclou informar desfavorablement l'execució del projecte de granja de llenguados, ja que la seva execució causa una afecció molt significativa especialment sobre el paisatge intrínsec, pot determinar afeccions sobre la realitat faunística de la zona, efectes geomorfològics i greus riscs d'afeccions importants sobre les aigües subterrànies o aqüífers.

-Departament de Cultura, Educació i Patrimoni (01/02/2022) que indica que la instal·lació pretesa ocupa una extensió de terreny considerable, en una àrea que és plena de restes arqueològiques, tot i que per mor dels conreus moderns es troben ocultes sota la superfície. Procedeix, per tant, una investigació prèvia del punt on es pretén implantar la dita indústria, a l'efecte d'avaluar possibles impactes sobre el patrimoni arqueològic d'Eivissa.

-Departament de Gestió Territorial, Infraestructures Viàries (01/10/2021) que conclou amb les puntualitzacions que l'edificació prevista té una tipologia clarament industrial, impròpia del sòl rústic. A més, el projecte incompleix les disposicions sobre integració paisatgística i mediambiental dels articles 18 a 22 del PTI. Que les alternatives són inadequades i que incompleixen l'article 68 de la LUIB i recomana estudiar altres ubicacions finalitzant amb la consideració que la construcció de l'edifici pot ser incompatible amb la normativa del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i que constituiria la primera intrusió significativa en la zona de protecció, des de la declaració del parc natural en 2001.

-Departament de Promoció Econòmica i Empresarial i Cooperació Municipal (Indústria) (20/01/2022) que la nau és més assimilable a un tipus industrial, que no a una activitat de l'àmbit agrari o pecuari i considera convenient fer la consulta a l'organisme competent en matèria d'indústria, actualment la Direcció de Política Industrial del Govern de les Illes Balears, informe respecte a l'activitat sol·licitada.

-Informe del Servei d'Espais Naturals de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural (24/10/2023)  que informa desfavorablement el projecte per la cria i engreix de llenguado – piscifactoria- en instal·lacions d'aqüicultura a construir en el polígon 4, parcel·les 245 i 270, en el terme municipal de Sant Josep de sa Talaia dins l'àmbit del parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera i la Zona Perifèrica de Protecció del Parc atès que contravé la normativa del PRUG i el PORN especificant les disposicions i indicades en la present DIA.

A més a més, respecte de la ubicació, a l'informe tècnic de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia de data 09/03/2016 relatiu a la consulta prèvia en relació al projecte de piscifactoria conclou que: «1. Es considera que la ubicació escollida, pel seu impacte visual, pel sistema d'abastament d'aigua i de gestió de les aigües depurades no és el més adequat des del punt de vista ambiental. 2. Es considera que la ubicació més adequada d'una activitat d'aquest tipus no es pot escollir, des del punt de vista ambiental, en funció del cost dels terrenys. Es recomana estudiar la possibilitat d'instal·lar l'activitat en altres zones on els impactes, a priori, siguin més reduïts. 3. Es considera que la ubicació escollida pot ser incompatible amb la normativa del parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.»

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte per a la cria i l'engreix de pelaies a les parcel·les 245 i 270 del polígon 4 del TM de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa), promogut per «Granja Marina d'Eivissa SL», en concloure's que previsiblement es produiran impactes ambientals adversos significatius sobre el paisatge intrínsec, la realitat faunística i geomorfològica de la zona, i greus riscs d'afeccions importants sobre les aigües subterrànies o aqüífers.»

 

(Signat electrònicament: 18 de gener de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)