BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' Avaluació Ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de Novembre de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria segona de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners i règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental. Segons l'anterior el projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció”, tots dos inclosos a l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost. D'altra banda, l'article 12 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears, estableix que els plans de restauració requereixen d'informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient (actualment CMAIB).

1.Informació del projecte

El promotor és Cantera Ses Fontanelles, SRL i l'òrgan substantiu la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, DG d'Indústria i Polígons Industrials, Servei de Mines.

L'àmbit del projecte s'ubica en les parcel·les 28, 29 i 43, polígon 8 del terme municipal d'Artà. S'accedeix pel km 4 de la carretera Ma-12 Artà-Alcúdia. La superfície total autoritzada és de 238.471,75 m².

1A. Actualització projecte d'explotació.

El recurs mineral explotat són calcàries dolomítiques (secció A de la Llei 22/1973, 21 de juliol, de Mines) del Juràssic inferior. L'aprofitament és del 98% (2% d'estèril, principalment argila) i la producció anual s'estima en 100.000 m³.

L'extracció del mineral es realitza amb mitjans mecànics (retroexcavadora amb martell i ripper hidràulic), el disseny és per abancalament descendent amb geometria talús-berma de 15 m d'alçada mitjana, 75-80º d'angle, bermes de 6 m d'amplària mínima i pendent del 1-2% cap a l'interior del talús, per tal d'evitar l'acció erosiva de les aigües d'escorrentia. El total de bancs projectats és de 2 a 3. La cota màxima en capçalera de talús és de 209 m i la cota mínima en plaça de pedrera se situa a 160 m, atesa la proximitat de la capa aqüífera.

La valorització del material es realitza a la planta de tractament i classificació, la qual està conformada pels següents elements: alimentadors (4), matxucadores (2), cintes transportadores (35), sedassos (5), gravadores (2), molins (3) i detectors de metalls (4), amb potència total instal·lada de 865 kW. Com a maquinària mòbil hi ha: pala de cadenes, pales (4), retro (2), camió, carretó elevador (2), sedàs mòbil (2), molí mòbil i cinta mòbil.

Les instal·lacions auxiliars són: caseta d'oficines, bàscula, caseta de magatzem, instal·lacions d'higiene, decantador per als camions de formigó, caseta de quadres elèctrics, nau de maquinària i taller, dos dipòsits de combustible (15.000 i 10.000 litres) i sortidor de gasoil.

Dins la parcel·la 29 es localitza una planta de formigó que va ser autoritzada per Indústria a l'any 1989. S'ubica en sòl no urbanitzable com a resultat de l'autorització de construcció d'instal·lacions d'interès social acordada per la comissió provincial d'urbanisme de Balears el 20 de maig de 1990. També compta amb llicència municipal d'activitat de 1991 i d'apertura d'ampliació de 2001.

L'activitat extractiva disposa de sondeig de captació d'aigua subterrània i camió cisterna per al reg de pistes que es complementa amb reg per aspersió en aplecs i plaça.

L'evacuació de les aigües residuals (instal·lacions sanitàries) serà mitjançant fosses sèptiques buidades per gestor autoritzat. Actualment hi ha 3 fosses en servei associades a: zona d'oficina, zona de vestidors i zona planta de formigó.

L'explotació, projectada en 4 fases, compta amb les dues primeres ja completades, restant l'extracció de les fases 3 i 4 que es durà a terme d'acord amb les dades de la taula següent:

Fase	Superfície (m2)	Volum (m3)	Termini (anys)	Periode d'Explotació
1	Completada	3.020.222	14,09	01/05/2000-02/06/2020
2
3	55.891	739.773	7,40	02/06/2020-26/10/2027
4	105.650	823.735	8,24	26/10/2027-201/01/2036
Total	(*)	4.589.730	29,73	01/05/2000-20/01/2036

(*) Les fases se solapen

L'activitat compta amb 4 fronts actius: un de restauració i tres d'explotació al centre, sud i nord.

El desenvolupament de les fases 3 i 4 es projecta de la següent manera:

-Fase F3: en la zona del front central es crearà un banc a cota 175 m que avançarà fins crear un segon banc a cota 190 m amb la finalitat d'unir els fronts central i sud i anar avançant l'explotació cap als límits sud i est. En paral·lel, en la zona del front nord, l'explotació continuarà cap al nord-est amb l'objectiu d'incrementar la superfície de la plaça. Simultàniament, es continuaran les actuacions de rebliment en el front de restauració actual ubicat a l'oest de l'autorització, mantenint un pendent de talús < 38º.

-Fase F4: continuarà amb l'explotació del front sud, unificant a la fase anterior fins arribar als límits de l'autorització i s'obrirà l'avanç el front nord en sentit est-oest fins assolir tot el límit de l'autorització cap aquesta direcció. L'inici d'aquesta fase coincideix amb la finalització de les tasques de restauració de fase 3 i el començament de les de la fase 4.

2B. Actualització pla de restauració

Es projecta la remodelació del terreny afectat mitjançant l'aportació d'estèrils de l'activitat extractiva i de terres i pedres d'excavacions i desmunts que procediran, tant d'obres d'excavació del grup d'empreses del promotor, com d'aportacions de tercers localitzats a l'àrea d'influència de l'explotació. Aquest materials externs seran residus inclosos dins el codi LER 17 05 04. El rebliment projectat assolirà la cota inicial del terreny mitjançant la creació d'un únic terraplè en forma de vessant, amb pendent molt tendida d'uns 35º i forma arrodonida. Això permetrà la recuperació del tàlveg originari que va ser interceptat a l'inici de l'activitat.

De les fases de restauració que consten a la Resolució de regularització (juny 2017) s'ha completat l'execució de la 0, 1 i 2, el que es correspon amb una superfície total restaurada de 34.595 m² a l'extrem oest de l'autorització. La restauració duta a terme, ha requerit d'un volum de reblit superior al milió de m³ i la posterior revegetació amb exemplars de pi, mata i ullastre, a raó d'uns 700 individus.

Dins l'actualització del pla de restauració es preveu una fase 0, distinta de la F0 executada, que es correspon amb les següents actuacions a realitzar de manera immediata:

-Reforç de l'actual barrera vegetal mitjançant plantació d'exemplars d'ullastre i mata tant a la zona oest, que limita amb el camí particular, com a la zona est. (Actuació pendent d'execució).

-Asfaltat de la pista principal de la pedrera per tal d'evitar la generació de pols en suspensió i reduir així els regs associats. (Actuació executada a l'any 2021).

-Eliminació d'exemplars d'espècies invasores com la iuca (Yucca Elephantipes). (Actuació executada a l'any 2021).

-Substitució de maquinaria mòbil amb motors de combustió Euro III per nous equips dotats amb Euro IV i V de menors emissions. (Actuació executada).

De la resta de fases projectades, les F3 i F4 es desenvoluparan simultàniament amb l'explotació i les F5, F6, F7 i F8, seran exclusives de restauració. En totes, l'objectiu és continuar amb l'avanç del talús de reblit iniciat a les fases 1 i 2. Així, el front de rebliment avançarà en un primer moment cap a l'est i finalitzada l'explotació, l'avanç es produirà cap al nord-est. Dins les actuacions de restauració projectades destaquen:

-A la F3, la regeneració la zona de capçalera del tàlveg que va ser eliminat.

-Al final de la fase F6, el desmantellament de la planta de tractament.

-Al final de la fase F8, el desmantellament de les instal·lacions d'accés, oficina, bàscula, caseta de magatzem, instal·lacions d'higiene, caseta de quadres elèctrics, dipòsits de combustible i nau de maquinària i taller. La restitució de la llera del tàlveg serà completa.

L'actualització del pla de restauració es desenvoluparà d'acord amb les dades de la taula següent:

Fase	Sup. Restauració (m2)	Volum Necessari (m2)	Termini (anys)	Dates inici/fi	Pressupost (€)
3	21.994	683.116	5,69	01/05/2021 a 09/01/2027	158.493.46
4	27.248	605.191	5,04	09/01/2027 a 25/01/2032	144.818.35
5	40.635	1.404.129	11,70	25/01/2032 a 08/10/2043	323.853.38
6	33.654	726.066	6,05	08/10/2043 a 26/10/2049	275.951.07
7	35.617	551.569	4,60	26/10/2049 a 31/05/2054	188.322.26
8	44.729	359.098	2,99	31/05/2054 a 28/05/2057	165.846.52
TOTAL	203877	4329169	36,07	01/05/2021 a 28/05/2057	1.258.791.82

Les actuacions de revegetació comprenen sembres i plantacions progressives que s'iniciaran amb la finalització del rebliment a cadascuna de les fases projectades per tal de completar la recuperació forestal iniciada. Així, la revegetació es desenvoluparà de la manera següent:

Primerament amb l'estesa d'una capa de terra vegetal (30-40 cm) pròpia i/o d'aportació externa i seguidament es procedirà amb les sembres d'espècies gramínies i lleguminoses que siguin presents en la vegetació autòctona. Es realitzarà de manera dispersa sobre les àrees a revegetar i amb una densitat mínima de 150kg/ha. Es preveu una cobertura mínima del 50% i màxima del 70%. El manteniment consistirà en re-sembres, en cas de no assolir objectius, eliminació de l'excés d'herbàcies i d'arbustos germinats, i regs en el cas de condicions meteorològiques desfavorables.

Finalment, es realitzaran plantacions (octubre-febrer) d'espècies arbòries i arbustives d'1 a 2 anys d'edat i densitat d'1 arbre/50 m² i 2-3 arbustos/50 m². Es plantegen exemplars de pi blanc (Pinus halepensis), ullastre (Olea europaea var. Silvestris) i mata (Pistacia lentiscus), distribuïts en marc de plantació irregular. La densitat de llenyoses, al final del període de garantia, serà de 200 ud/ha. El manteniment consistirà en regs durant el primer període en el cas de condicions meteorològiques desfavorables, reposició d'individus morts i recompte i equilibrat, si s'escau, de peus masculins i femenins en espècies dioiques.

Pel que respecta a la instal·lació industrial (planta de formigó), l'addenda redactada en maig de 2023 especifica que quan l'avanç de la restauració es superposi a l'emplaçament de la planta, aquesta serà reubicada a cota sense comprometre la restauració projectada, mantenint així la continuïtat de la planta de formigó una vegada conclosa la restauració.

L'estat final de l'autorització minera ja restaurada i amb presència de la instal·lació industrial es reflecteix a la documentació planimètrica que acompanya l'addenda.

2. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte de projecte s'ubica, gairebé íntegrament, en zona d'interès miner (ZIM) amb l'excepció d'una petita zona a l'oest. Limita pel nord i oest amb l'espai protegit per la Xarxa Natura 2000 corresponent amb les figures LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d'Artà, que al seu torn és coincident amb l'espai natural protegit del Parc natural de la Península de Llevant i reserves naturals des Cap Ferrutx i Cap des Freu (BOIB núm. 23 de 21 de febrer de 2023).

Una petita part de l'autorització minera (a l'oest) té la qualificació d'àrea natural d'especial interès (ANEI) segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN).

Pel que respecta a la presència d'hàbitats d'interès comunitari (HIC), segons la capa Hàbitats 2022 de l'eina IDEIB, dins l'àmbit de l'autorització minera i voltants s'hi localitzen els següents:

- HIC 9340. Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (parc. 28, 43)

- HIC 9540. Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics (parc. 28, 29 i 43)

- HIC 5330. Matolls termomediterranis i predesèrtics (parc. 28, 29 i 43)

- HIC 6220*. Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) (parc. 28, 29 i 43).

- HIC 4090. Matollars xerocàntics endèmics oromediterranis (parc. 43)

- HIC 8210. Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica (parc. 43).

Pel que fa a la possible afecció a les aigües, la vulnerabilitat d'aqüífers a la zona és considera alta i l'àmbit de l'activitat es troba travessat de sud a nord pel traçat del Domini Públic Hidràulic (tàlveg).

Respecte al risc d'incendi, gairebé tot el perímetre miner està envoltat per zones d'alt risc d'incendi (ZAR) amb la qualificació del risc molt alt.

3. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives d'explotació i restauració valorades són:

a) Del projecte d'explotació no es presenta cap alternativa al sistema plantejat respecte del projecte de maig de 2006.

b) Del pla de restauració s'han valorat les següents alternatives:

-Alternativa 0. Restauració sense intervenció: implica no dur a terme cap activitat generadora d'impactes de manera que la zona quedaria a l'empar de l'acció d'agents meteorològics. No es realitza cap recuperació de l'espai afectat.

-Alternativa A1 (seleccionada). Explotació per bancs i rebliment a cota: suposa dur a terme un rebliment del buit excavat fins assolir la cota del terreny original millorant així la zona afectada des del punt de vista visual.

-Alternativa A2. Explotació i restauració per bancs: consistent en dur a terme rebliments parcials a peu dels bancs excavats, recrescut de 2 metres de la plaça de la pedrera respecte de la cota actual i la revegetació posterior.

-Alternativa A3. Formació d'un llac artificial i restauració per talussos: els talussos d'explotació es restaurarien amb els mateixos criteris que a l'alternativa A2 i a la zona de la plaça s'afavoriria la creació d'un llac artificial atesa la proximitat del nivell freàtic.

-Alternativa A4. Rebliment parcial i a peu de talussos.: suposa una combinació de l'A1 i l'A2 però implica menor demanda de volum de rebliment.

-Alternativa B1 (seleccionada). Ús d'hàbitat natural: l'objectiu és adequar la morfologia a l'entorn i facilitar la revegetació d'espècies autòctones donant com a resultat l'ecosistema ullastrar de referència.

-Alternativa B2. Ús agrícola: també suposa una adequació de la morfologia a l'entorn però amb la finalitat de dur a terme cultius agrícoles adequats.

En base a l'anàlisi i valoració de factors de caire tècnic, legal, econòmic, ambiental, i la seva ponderació posterior, es justifica que l'alternativa millor valorada respecte del modelatge final és l'A1 i respecte de l'ús projectat, la B1, és a dir, hàbitat natural sobre explotació per bancs amb rebliment a cota.

L'estudi inclou inventari ambiental que caracteritza l'entorn del projecte des del punt de vista del medi abiòtic, biòtic i socioeconòmic; Al mateix que s'emmarca des del punt de vista geogràfic respecte dels espais naturals protegits existents i la seva normativa d'aplicació.

La identificació, caracterització i valoració d'impactes derivats de l'activitat es realitza tant per a la fase d'explotació com per a la de restauració, resultant com a impactes negatius rellevants: les actuacions derivades de la retirada de la coberta vegetal, el condicionament de pistes, l'extracció de material, els aplecs, l'ús de l'establiment de benefici miner, l'aprofitament de recursos hídrics, la generació de residus, el transport de material i el moviment de maquinaria pesada. Per contra, com a positius rellevants destaquen: les actuacions derivades del desmantellament de les infraestructures mineres, del rebliment dels buits creats o de la reposició de la terra vegetal i la revegetació, entre d'altres. S'arriba a la conclusió que l'impacte que causarà l'explotació i restauració projectada és compatible amb el desenvolupament normal dels processos ambientals, sempre que es prenguin les mesures preventives necessàries i s'apliquin les correctores corresponents.

S'analitzen els efectes sinèrgics i acumulatius amb altres infraestructures existents a l'entorn com són: el centre de transferència i pretractament ubicat al nord de l'autorització, la planta de formigó que hi ha dins la pròpia pedrera, la carretera Ma-12 que limita al nord i una explotació que es localitza també al nord. Respecte la planta de formigó, es projecta que la seva ubicació dins l'autorització se vagi adaptant als avanços del pla de restauració sense interferir-ne amb ell.

D'entre les mesures projectades destaquen:

-El manteniment de noves plantacions (regs, adobs periòdics).

-Les prospeccions prèvies per a detectar espècies protegides (Testudo hermanni)

-La ubicació dels dipòsits de material i de maquinària a una distància mínima de 10 m del material forestal existent.

-El disseny adequat de la xarxa de drenatge (aigües d'escorrentia).

-L'obligatorietat de dur la càrrega tapada amb lones.

-Les pantalles vegetals perimetrals per retenir la pols dins l'àmbit de la pedrera.

-L'ús de camions amb tecnologia mínima Euro 6 i recomanable Euro 6d.

-El compliment del Pla de Gestió de Residus projectat.

-El control de la presència d'aigua en discontinuïtats i de conductes o processos de carstificació del massís rocós.

-El desenvolupament d'una política d'estalvi d'aigua basada en l'aprofitament de les aigües pluvials i ús d'aigües reciclades per a tasques de neteja, reg de pistes i de vegetació.

El pla de vigilància ambiental contempla el control i seguiment de les zones restaurades, de la geometria i disseny dels elements del projecte quant al seu paper com a suport de la restauració, de les emissions atmosfèriques, la qualitat de les aigües superficials i subterrànies, els residus generats....etc. El pla es durà a terme en base a fitxes específiques per a cadascun dels factors de control previstos i la posterior redacció d'informes anuals.

A l'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic s'inclou càlcul pel que fa a les emissions directes i indirectes derivades dels consums de: gasoil (abast 1), energia elèctrica (abast 2) i transport extern derivat de la venda dels productes (abast 3). Com a resultat s'obtenen les dades estimades a la taula següent:

Càlcul emissions CO2
	Consum gasoil (l/any)	Factor emissió CO2  (kg CO2 /l)	Emissió CO2  (kg CO2/any)
Abast 1	180.000 l/any	2,83 kg CO2/l	509.400,00 kg CO2/any
Abast 2	526.358 kWh/any	0,659 kg CO2/kWh	346.869,92 kg CO2/any
Abast 3	13.632,07 l/any	2,83 kg CO2/l	38.578,76 kg CO2/any
TOTAL			894.848,68 kg CO2/any

Pel que fa a l'absorció de CO₂ associat a la restauració projectada, s'estima que sigui de 23.923 kg CO₂/any, el que suposa una l'absorció total de 1.076.535 kg CO₂ (en 45 anys).

L'annex d'incidència paisatgística analitza la conca visual de l'activitat respecte dels punts d'observació considerats més conflictius com són: el nucli urbà d'Artà, la carretera Ma-12, el Puig d'Alpare (al sud-est), la possessió de Can Canals (al nord-est) i Bec d'en Ferrutx (al nord-oest), sent aquest últim el de major visibilitat. Segons l'anàlisi, l'impacte visual de l'explotació es considera ALT, la qualitat visual de la zona es considera MITJA i la capacitat d'absorció visual és MODERADA. Com a resultat, s'obté una valoració global del projecte (explotació i restauració) sobre el paisatge COMPATIBLE. S'inclouen simulacions que mostren l'estat que tindrà l'activitat al llarg de les fases projectades.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1.Tramitació

A l'explotació Carrossa II (núm. 379) li és d'aplicació la disposició transitòria segona de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció”, tots dos de l'Annex I. “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 131, de 8 d'octubre de 2022 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental i actualització del projecte d'explotació i del pla de restauració de la pedrera Carrossa II (núm. 379) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació. A l'esmentada, es van consultar les següents Administracions afectades:

-Ajuntament d'Artà

-Consell de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures i Servei de Patrimoni Històric.

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Servei de Planificació al Medi Natural i Servei d'Espais Naturals.

-DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

-DG de Salut Pública i Participació. Servei de Salut Ambiental.

-DG de Recursos Hídrics. Servei d'Aigües Subterrànies, Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials, Domini Públic Hidràulic i Servei d'Estudis i Planificació.

L'òrgan substantiu va indicar que, a data 28 de novembre de 2022, no es tenia constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

A la data del present informe s'han rebut informes de:

1.El Servei de Planificació al Medi Natural, en data 17 de novembre de 2022, va indicar que l'òrgan competent per informar sobre les repercussions ambientals en llocs de Xarxa Natura 2000, és el Servei d'Espais Naturals atès que en el cas del projecte, l'espai de XN2000 és coincident amb l'àmbit del Parc Natural de la Península de Llevant.

2.El Servei d'Espais Naturals, en data 6 de març de 2023, va indicar que les actuacions del projecte presentat es troben fora dels límits del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals del Parc Natural de la Península de Llevant, aprovat per Decret 8/2023 de 20 de febrer.

3.El Servei de Protecció d'Espècies, en data 19 d'octubre de 2022, va informar favorablement l'estudi d'impacte ambiental i projectes associats (explotació i restauració) de l'explotació minera Carrossa II.

4.El Servei d'Aigües Subterrànies, en data 8 de novembre de 2022, va indicar que el titular de l'explotació disposa de títol d'aprofitament d'aigües subterrànies (AAS_10703) ubicat a la parcel·la 32, polígon 10 del terme d'Artà, per a ús industrial de reguiu de pedrera, el qual se situa a una distància superior als 3 km de la que és objecte de consulta i que no disposa de cap aprofitament dins l'àmbit del projecte.

5.El Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en data 16 de novembre de 2022, va indicar que a les parcel·les afectades pel projecte no es localitza cap bé d'interès cultural ni catalogat. L'element més proper és la pedrera Son Forté (ART 096) localitzada a l'altra banda de la carretera, la qual segons la fitxa, es troba desapareguda sota la gravera Son Fortesa.

6.El Servei d'Ordenació del Territori del Consell, en data 30 de març de 2023, va concloure amb la necessitat de completar la pantalla vegetal existent en el límit de l'explotació amb la carretera Ma-12, així com en la resta dels límits de l'explotació utilitzant elements arboris i arbustius de mida i frondositat suficient i d'espècies autòctones de baix requeriment hídric. Posteriorment emet segon informe, en data 26 de setembre de 2023, reiterant la consideració de la pantalla vegetal i afegint les dues consideracions següents:

- Respecte al manteniment de l'activitat de la planta de formigó una vegada exhaurit el pla de restauració, es considera que és un ús prohibit atenent a la Norma 17.2b del PTIM, tret que s'aculli a un nou procediment d'autorització a l'empara de la Llei 14/2012 o de la Disposició Addicional Segona del PTIM.

- Així mateix, es considera que el manteniment de la planta de formigó més enllà de la restauració de l'explotació minera podria implicar impactes ambientals negatius des del punt de vista de la mobilitat, de la contaminació acústica, atmosfèrica i de la integració paisatgística que convé avaluar.

7.El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 7 de novembre de 2022, va indicar que considera adequat l'annex sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la vulnerabilitat davant del canvi climàtic.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Consideracions tècniques

1.A partir de l'històric d'imatges de l'eina IDEIB s'ha observat que hi ha una part de la parcel·la 21, no inclosa dins l'autorització, que s'ha vist afectada per l'activitat al manco des de l'any 2008. Es considera necessari que la restauració projectada prevegi la seva restitució immediata a l'estat inicial.

2.De resultes dels informes de les administracions consultades i de l'ús d'aplicacions de geolocalització, s'ha observat que hi ha trams de la carretera Ma-12 (Port d'Alcúdia - Artà) des dels quals els fronts d'explotació són visibles. Per aquest motiu, es considera convenient que dins la fase 0 de restauració s'inclogui la plantació d'individus arboris i arbustius autòctons, de baix requeriment i suficient mesura i frondositat per tal de completar la pantalla vegetal que limita amb la via de circulació esmentada i amb la finalitat de reduir l'impacte paisatgístic existent.

Addicionalment, els exemplars morts i d'espècies invasores que s'hagin pogut detectar a la pantalla esmentada, haurien de ser retirats i substituïts per altres de característiques similars a les indicades al paràgraf anterior.

3.L'estudi sonomètric aportat (abril de 2021) conclou, que els nivells de renou associats a l'activitat es troben per davall dels màxims corresponents a l'entorn industrial (< 65 dBA) establerts al RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou.

4.Pel que respecta a la zona ANEI inclosa dins l'autorització minera (oest parcel·la 43) es fa constar, mitjançant l'aportació d'imatges, que ja es troba restaurada i que no corresponen mesures compensatòries per la seva afecció en base a la disposició transitòria primera de la LOMIB, atès que no existeixen discrepàncies entre l'autoritzat i l'executat.

5. Respecte a la coincidència de l'autorització minera amb la delimitació del Parc Natural de la Península de Llevant, l'òrgan gestor de l'espai natural protegit considera que les actuacions projectades es troben fora dels límits del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de Llevant aprovat per Decret 8/2023, de 20 de febrer. No obstant l'anterior, no es pronuncia pel que fa a la possible afecció a la Xarxa Natura 2000.

6.Pel que respecta a la zona de Xarxa Natura 2000 que inclou una part de l'autorització minera i limita amb ella per l'oest i pel nord amb la carretera Ma-12, l'estudi d'impacte inclou apartat específic de repercussions corresponent al LIC i ZEPA ES0000227 Muntanyes d'Artà, dins el qual es refereixen els hàbitats d'interès comunitari (HIC 5330. Matollars termomediterranis i predesèrtics, HIC 9320. Boscos d'Olea i Ceratonia) i les espècies protegides (Testudo hermanni, Cerambyx cerdo), que segons dades de la IDEIB (capa hàbitats 2005 i capa Bioatles) es distribueixen tant a les proximitats de l'autorització minera, com a l'àmbit del projecte. L'estudi conclou que el projecte no altera les funcions ecològiques que permeten el manteniment del lloc a curt, mitjà i llarg termini, i tampoc s'afectarà la coherència global de la Xarxa. Així mateix, no s'interromprà la connexió entre hàbitats i espècies presents en l'àmbit, ni amb la resta de la Xarxa. Addicionalment, es projecten mesures preventives, reductores i compensatòries entre les que s'inclou la realització de batudes amb la finalitat d'identificar exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i en el cas de detectar-ne, traslladar-los a zones properes de similars condicions ambientals.

El Servei de Planificació al Medi Natural, com a òrgan competent en la gestió dels llocs de Xarxa Natura 2000, no s'ha pronunciat en aquest sentit

De la possible afecció a hàbitats d'interès comunitari (HIC), analitzada la planimetria associada a l'explotació, s'extreu que una part de la tessel·la MA3a_463 on es localitzen els hàbitats 5330, 6220* (prioritari) i 9540 ja es troba afectada per l'activitat. Aquesta afecció continuarà, en el futur, cap al sud però també cap a l'est, on arribarà a afectar a la tessel·la MA3a_486 caracteritzada per la presència de l'hàbitat 9340. Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia. Tot això al llarg del desenvolupament de les fases 3 i 4 d'explotació.

Dels hàbitats indicats, tots estan recollits per la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres actualitzada per la Directiva 97/62/CE i un d'ells té la consideració d'hàbitat prioritari (HIC 6220*).

Així mateix, cal recordar que la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix a l'art. 46.3 que: els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.

En base a tot l'exposat, es considera necessari que els límits del projecte d'explotació es redueixen pels límits sud i est de l'autorització amb la finalitat que, la delimitació dels hàbitats establerta a l'eina IDEIB (capa Hàbitat Interès Comunitari Majoritari 2022 Illes Balears), quedi defora de qualsevol fase d'explotació prevista. També es considera que aquesta mesura preventiva hauria de ser aplicable a les masses arbrades compreses entre la delimitació dels hàbitats anteriors, amb la finalitat que puguin actuar com zones de corredors i així permetre la continuïtat en l'estructura ecosistèmica dels hàbitats delimitats.

7.De la presència d'aigua a l'interior de l'explotació, l'estudi hidrogeològic (octubre de 2017) conclou que l'aflorament del nivell freàtic a cota 158 msnm és conseqüència del nivell d'explotació, el qual es localitza 3 m per davall del mateix. La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer es considera extrema i es recomanen les següents actuacions per tal de protegir les aigües aflorades:

En les zones on la cota d'explotació es localitzi a menys d'1 m del nivell freàtic, la restauració es dugui a terme en un breu període de temps.

Dur a terme el rebliment d'aquelles zones on el nivell freàtic aflora a l'explotació, amb material net procedent d'excavacions tipus terreny natural i fins a una altura de 2 metres.

S'instal·li un piezòmetre en l'extrem sud-est com a punt de vigilància ambiental per tal de detectar possibles afeccions a les aigües subterrànies.

En aquest punt, es considera que el reompliment a cota del buit excavat amb materials inerts (que no reaccionin químicament amb l'aigua) i la seva revegetació posterior, minimitzarà el risc de contaminació de l'aqüífer.

8.De les necessitats hídriques derivades de l'activitat minera, l'estudi d'impacte ambiental refereix un pou d'ús industrial (AAS_4310_Vigent_A_S_6240) localitzat a la parcel·la 28 que s'utilitzarà per cobrir les necessitats derivades de la restauració, els regs i la lluita contra la pols. Segons les dades de l'eina IDEIB, l'autorització del pou està relacionada amb l'ús industrial derivat de la fabricació de formigó preparat. Per part seva, el Servei d'Aigües Subterrànies informa que el titular de l'explotació no disposa de cap aprofitament d'aigües dins l'àmbit del projecte i en resposta, la direcció facultativa fa l'aclariment que el requeriment hídric derivat del reg (sembres i plantacions) procedirà de subministrador autoritzat en camió cisterna.

Segons l'exposat, el títol administratiu d'aprofitament corresponent al sondeig AAS_4310_Vigent_A_S_6240 no està associat a l'activitat minera i per tant, es considera que s'hauria de modificar en el supòsit que les aigües explotades es volguessin emprar en les tasques derivades de l'autorització minera.

9.De l'elevat volum de material necessari per dur a terme la restauració i estimat en 4.329.169 m³, el pla de restauració justifica amb dades de volum i origen el material que s'ha estat dipositant a la pedrera des del 2017 fins al 2021, resultant un total de 496.648 m³, és a dir, uns 100.000 m³/any aproximadament. En relació això, cal tenir en compte que les dades projectades al pla de restauració implicarien requeriments de volum superiors als duts a terme, de l'ordre de 120.000 m³/any. La diferència de requeriments de volum (m³/any) entre la restauració duta a terme i la projectada, es justifica amb les previsions de creixement del sector de la construcció realitzades per la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) al març de 2022 i amb l'informe EUROCONSTRUCT (grup independent d'anàlisi) de novembre de 2021, segons les quals es preveu un creixement del 3,4 % (2022) i del 5% (2023).

10. En relació a l'estabilitat dels fronts finals d'explotació i del rebliment projectat, el projecte d'explotació incorpora estudi geotècnic (març de 2016) que justifica l'estabilitat profunda (FS>1,3) i estableix recomanacions per a l'estabilitat superficial. Per la seva banda, al pla de restauració es justifica que la geometria projectada per al talús de rebliment (angle mitjà de 35º i alçada de 21 m) dona com a resultat un factor de seguretat FS>1,2 complint així amb l'establert per la ITC 07 1 03. Treballs a cel obert, desenvolupament de labors.

11.Pel que respecta a la instal·lació industrial (planta de formigó), cal aclarir que no és objecte de l'avaluació realitzada a l'estudi d'impacte ambiental, atès que: no es descriu el projecte associat, no es presenten alternatives al respecte, no s'analitzen els seus efectes, no es presenten mesures pel que fa a possibles efectes adversos derivats i l'apartat de desmantellament només refereix les infraestructures mineres.

De la seva relació amb l'activitat extractiva cal tenir en compte que:

-La planta s'alimenta del recurs miner extret a l'explotació el que permet rendibilitzar el transport rodat, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i el trànsit de vehicles pesats, tal i com es justifica a la documentació redactada al maig de 2023.

-A la fase 7 de restauració la planta es desmantellarà i una vegada el rebliment assoli la cota projectada, es tornarà a instal·lar a una ubicació molt pròxima a l'actual. D'acord amb l'estat final plantejat, la planta sembla que quedarà dins la zona de servitud de la llera del torrent que es projecta recuperar.

Amb tot l'exposat es considera que:

11.a) La planta de formigó existent dins l'àmbit del projecte de regularització, queda fora de l'abast de la declaració d'impacte ambiental resultant.

11.b) Finalitzada l'explotació, el manteniment de la planta de formigó no es considera justificat des del punt de vista ambiental, atès que implicaria un increment del trànsit de vehicles pesats i emissions atmosfèriques associades, com a resultat de les necessitats externes de subministrament de la matèria primera (recurs mineral). Pel que fa a la restauració, la integració paisatgística d'una instal·lació industrial en un entorn natural es considera nul·la.

11.c) La reubicació de la planta dins l'àmbit d'un entorn ja restaurat, es considera un projecte recollit als annexos del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears (apartat 9 del grup 4 de l'Annex I o apartat 5 del grup 3 de l'Annex II) i per tant sotmès al procediment d'avaluació d'impacte ambiental previ a l'autorització administrativa.

11.d) La reubicació de la planta en zona de policia del Domini Públic Hidràulic projectat, requereix d'autorització administrativa prèvia de l'organisme de conca segons l'establert al RD 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI o VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.

Finalment, de la permanència de la planta més enllà de la vida de l'activitat extractiva, el Servei d'Ordenació del Territori va realitzar la següent consideració: [...] malgrat s'indica que la planta de formigó disposa de llicència municipal pròpia i independent de l'explotació minera, cal fer avinent que aquesta es va atorgar condicionada a la declaració d'interès social a la mateixa parcel·la de l'explotació de la pedrera pel motius exposats a la documentació lliurada, és a dir, reduir el transport rodat de vehicles pesats per traslladar l'àrid i, conseqüentment, reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per tant, una vegada exhaurida l'activitat de la pedrera, l'emplaçament deixarà de ser un centre de producció d'àrid i no existiran els motius per els quals es va autoritzar l'interès social d'aquestes instal·lacions en sòl no urbanitzable.

6.Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització de l'actualització del projecte d'explotació i pla de restauració de la pedrera Carrossa II (núm. 379) que forma part de les parcel·les 28, 29 i 43 del polígon 43 del terme municipal d'Artà, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental de juliol de 2022, signat per Maria del Mar Janer Mulet (biòloga), i els condicionants següents:

1.Dins la fase 0 de restauració i execució immediata s'hauran d'incloure les actuacions necessàries per tal de: recuperar l'estat original de la part de la parcel·la 21 no inclosa dins l'autorització, completar la barrera vegetal perimetral que limita amb la via de circulació Ma-12 Artà-Port d'Alcúdia i substituir els exemplars morts i d'espècies invasores existents per altres d'espècies arbustives i arbòries autòctones, de baix requeriment hídric i d'altura i frondositat suficient per tal de disminuir l'impacte paisatgístic.

2.El perímetre del projecte d'explotació s'haurà de reduir pels límits sud i est de manera que, la delimitació dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) recollida a l'eina IDEIB i corresponent a les tessel·les MA3a_463 i MA3a_486, quedi fora de qualsevol fase d'explotació prevista. La zona de transició compresa entre les dues anteriors també haurà de quedar exclosa de l'àmbit de l'explotació projectada.

3.Les dades del calendari del projecte d'explotació i pla de restauració corresponents a: superfície afectada, volum extret, volum de rebliment, superfície restaurada, terminis i dates d'inici i fi de cadascuna de les fases plantejades, s'hauran d'ajustar al requeriment de reducció de volum extret que implica el compliment del condicionant anterior.

4.Els regs periòdics associats a la reducció de la pols i actuacions de revegetació, s'hauran de realitzar amb aigües regenerades amb paràmetres fisicoquímics i microbiològics adequats o amb excedents d'aigües de pluja que puguin ser emmagatzemats a l'interior de l'autorització.

5.L'ús de les aigües aflorades del pou AAS_4310_Vigent_A_S_6240 per part de l'activitat extractiva requerirà de prèvia modificació de l'autorització vigent per part de l'òrgan competent.

6.S'haurà de verificar que les espècies autòctones previstes al pla de restauració estiguin produïdes en vivers locals a partir d'ecotips i varietats pròpies de l'illa per tal d'evitar la contaminació genètica de la flora de la zona Xarxa Natura 2000 i la immediata a aquesta.

7.Les emissions acústiques s'hauran de mantenir dins els llindars establerts per la normativa vigent i hauran d'estar suficientment esmorteïdes com per no destorbar la fauna del lloc Xarxa Natura 2000, considerat com àrea de silenci per la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

8.En fases d'avanç d'extracció s'haurà de disposar de zona de seguretat a peu dels fronts.

9.En estat final d'explotació l'altura màxima dels fronts no superarà els 20 m i l'amplada de la berma no serà inferior als 4 m.

10.En les zones on la cota d'explotació se situï a menys de 1 m del nivell freàtic, la restauració s'haurà de realitzar en un breu període de temps.

11.En les zones en les que el nivell freàtic aflori, s'haurà de realitzar el rebliment fins a una altura mínima de 2 m.

12.S'haurà d'instal·lar un piezòmetre en l'extrem sud-est com a punt de vigilància per tal de detectar possibles afeccions a les aigües subterrànies.

13.El seguiment i control dels condicionants 8, 9, 10, 11 i 12 s'haurà d'incorporar al Pla de vigilància ambiental amb una periodicitat adequada.

14.Pel que respecta al material de rebliment:

Només es podrà fer ús d'estèrils de la pròpia explotació i de residus amb codi LER 17 05 04 corresponent a terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

Les terres i pedres que es pretén valoritzar a la pedrera hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2017, de 10 d'octubre, sobre normes generals per a la utilització de materials naturals excavats a operacions de rebliment i obres diferents d'aquelles en què es van generar. Aquestes seran incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

L'operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop es comprovi que existeix en l'expedient del servei de residus les comunicacions de documentació identificativa sobre els residus valoritzats a la pedrera i l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

15.Finalitzada l'explotació projectada a la fase 4, s'hauran de dur a terme les tasques de desmantellament de totes les instal·lacions existents dins l'àmbit de l'autorització minera que no siguin indispensables per al compliment de les tasques de restauració.

Es recorda que:

1.Les fosses sèptiques hauran de complir amb l'indicat a l'article 70 del Pla Hidrològic de les Illes Balears (Revisió del 3^ercicle 2022-2027) en el sentit de:

El titular del sistema autònom de depuració haurà de presentar una declaració responsable davant l'Administració hidràulica de la instal·lació d'aquest sistema.

Atesa la situació de la pedrera i d'acord amb el quadre 13 el rendiment de les fosses serà el següent:

DBO (% reducció)	DQO (%)	SS (%)
70	75	70

c) L'evacuació de l'efluent líquid depurat es pot dur a terme mitjançant la infiltració per zona verda de, com a mínim 25 m² per habitant equivalent. Si pot entrar en contacte amb l'ésser humà, es recomana desinfectar-lo (generalment per cloració).

2. La reinstal·lació de la planta de formigó requerirà d'autorització administrativa prèvia per part de l'organisme de conca, nova declaració d'interès general i haurà de ser sotmesa al procediment d'avaluació ambiental que escaigui.

3.En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.»

 

(Signat electrònicament: 18 de gener de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)