BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d' Avaluació Ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de Novembre de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

L'objecte del projecte és construir una planta de digestió anaeròbia en es Milà per al tractament de bioresidus recollits separadament [MILÀGAS], que permetrà obtenir 2.557.117 Nm3/any de biogàs que seran valoritzats a una unitat de cogeneració amb una potència elèctrica de 637 kWe.

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei.

Entre els projectes inclosos a l'annex 1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, el projecte de «modificació substancial de l'autorització ambiental integrada i Estudi d'impacte ambiental de les noves instal·lacions de l'àrea de gestió de residus de MILÀ (Menorca)», per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental s'inclou al Grup 9. Projectes de tractament i gestió de residus. Punt 2: «Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, amb una capacitat de tractament superior a 50 t/dia». La referida llei  22/2011, de 28 de juliol, va ser posteriorment derogada per la llei 7/2022, de 08 d'abril de 2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i ha de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

1. Descripció i ubicació del projecte

El Consorci de Residus i Energia de Menorca és el titular de les instal·lacions de l'Àrea de Gestió de Residus es Milà, i l'UTE És Milà és la concessionària, formada per PreZero i Adalmo, des de desembre de 2015. L'UTE suma les capacitats de les dues companyies, per a l'aplicació de les millors tècniques disponibles per al tractament i la gestió mediambiental en el Complex Mediambiental de Milà.  

El projecte s'ubica a la referència cadastral 07032A01700018000UM (Polígon 17, Parcel·la 18, Es Milà, Maó, Illes Balears). L'ocupació de la nova planta és de 0,4 ha aproximadament.                  

L'objecte del projecte és la implantació d'una PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA en Es Milà per al tractament de bioresidus recollits separadament [MILÀGAS].

El tractament dels bioresidus per digestió anaeròbia permetrà obtenir un producte fertilitzant i 2.557.117 Nm3/any de biogàs que seran valoritzats a una unitat de cogeneració amb una potència elèctrica de 637 kWe (0,637 Mwe) d'energia elèctrica. S'estima un tractament de 15.000 t/any de residus orgànics biodegradables i 15.000 t/any de cosubstrats dels quals s'obtindran 11.023 t/any de compost, 18.569 t/any de fertilitzant líquid; a més, del biogàs esmentat.

Les principals etapes del procés de digestió anaeròbia que tindran lloc a la planta es resumeixen en el següent diagrama:

Les etapes del procés:

a) Abastiment: la planta tractarà residus orgànics municipals recollits separadament, la tipologia de residus serà FORM (Fracció Orgànica de Residus Municipals), residus del sector comercial/HORECA (Hotels, Restaurants i Catering), i altres fonts com per exemple plantes de transformació d'aliments que poden incloure residus considerats com a SANDACH (subproductes d'origen animal no destinats al consum humà). A més, es preveu l'addició de cosubstractes.

Els bioresidus a tractar seran transportats des dels diferents punts de producció fins a la nova planta on s'emmagatzemaran en els respectius dipòsits de recepció. Les superfícies de recepció s'han dimensionat per pretractar 30.000 tones/any i les zones de càrrega i descàrrega, manipulació i emmagatzemant de residus estaran impermeabilitzats i comptaran amb un sistema de drenatge i recollida de fuites.

b) Higienització i tractament mecànic:

El projecte complirà amb els requisits establerts a la normativa d'aplicació dels residus SANDACH. L'equip d'higienització, compost d'un dipòsit de recepció i un tanc, tractarà els residus a una temperatura de 70ºC durant un període d'una hora.

El tractament mecànic es basa en la reducció de la mida granulomètrica a un màxim de 12 mm i obtenir una mescla homogènia. Consistirà en les següents operacions:

* Alimentador – obre bosses

* Equips de pretractament humit.

* Recollida de la suspensió orgànica.

* Alimentador de cosubstrats.

c) Etapa de bombeig i alimentació del dipòsit pulmó: transcorregut el pretractament, la suspensió serà emmagatzemada a un dipòsit pulmó per passar als digestors anaerobis posteriorment. La línia d'alimentació de suspensió orgànica al dipòsit pulmó permetrà el bombeig d'una suspensió de 12% de sòlids totals en els digestors.

d) Procés de digestió anaeròbia i producció d'energia elèctrica: aquesta etapa té lloc a dos digestors anaerobis de 1.500 m3 que funcionen en sèrie com a digestor primari i un post-digestor.

e) Etapa de deshidratació: el digerit procedent de l'anterior etapa se sotmet a un procés de deshidratació aconseguint:

- Fracció sòlida de digerit per enviar-la a compostatge.

- Fracció líquida: per retornar al procés de biodigestió o per enviar de forma separada als dipòsits de digerit per a la seva gestió externa.

f) Dipòsits d'emmagatzemament i posterior compostatge del digerit: el destí de la fracció sòlida obtinguda de l'etapa de deshidratació és la planta annexa existent a l'àrea de gestió de residus de Milà per a compostatge. La part líquida passa a dos dipòsits de 1.500 m3.

e) Caldera auxiliar: només s'utilitzarà en el cas de posada en marxa de la planta i en situacions d'aturada o avaria del motor de cogeneració i s'utilitzarà per a mantenir constant la temperatura del digestor.

La vista general de les noves instal·lacions de la planta                                                            

Consums de la nova planta:

- El consum estimat dels equips de la planta de digestió anaeròbia serà de 831.308 kWh. Excepte en situacions d'aturada per error o per manteniment, la planta de digestió anaeròbia s'autoabasteix elèctricament de l'energia generada pel motor de cogeneració.

- La planta de digestió anaeròbia emprarà gasoil com a combustible auxiliar durant les arrencades i parades de la instal·lació. S'estima que el consum estimat de gasoil de la nova instal·lació serà d'uns 3.000 litres/any.

- El consum d'aigua s'estima en 8000 m3/any.

- El projecte incorpora un estudi sobre l'impacte damunt el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i vulnerabilitat davant el canvi climàtic. Indica que s'evitarà l'emissió a l'atmosfera de 2.770,04 t CO2/tany: 678 t CO2/tany per les emissions de GEH evitades en tractar els bioresidus per digestió anaeròbia en lloc de per compostatge directament, i 2.102 t CO2/tany per les emissions de GEI evitades per la substitució de l'electricitat consumida a la planta per electricitat d'energia renovable procedent del biogàs.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Donada la normativa vigent aplicable, la classificació i qualificació del sòl, Sòl Rústic Protegit (SRP) classificat com ANEI, Àrea Natural d'Especial Interès, corresponent a l'ANEI Me-8 De s'Albufera en la Mola, així com Zona d'Especial Conservació (ZEC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ZEC/ZEPA ES0000235 De s'Albufera a la Mola, ambdues regulades per la xarxa ecològica europea Xarxa Natura 2000.

2. D'acord a les NNUU del PGOU/2012 de l'ajuntament de Maó, el sòl on es desenvolupa l'activitat es troba inclòs en la delimitació de:

 ST.TR: Sistema de serveis tècnics Plantes de tractament d'aliments (escorxador) i de residus no perillosos (abocador, deixalleries, planta de gestió de voluminosos, etc.)

- de conformitat amb l'Article 101 (definició) de les NNUU del PGOU/2012.

- de conformitat amb l'Article 102 (Condicions de l'ordenació, edificació i usos) de les NNUU del PGOU/2012.

Segons indica l'informe de l'àrea d'urbanisme de l'ajuntament de Maó (25/09/2017) inclòs a l'EIA, l'ús que es dona a la instal·lació és compatible amb les normes urbanístiques generals i específiques de la qualificació urbanística del sòl on es vol ubicar.

3. L'àrea d'implantació no es troba afectada per domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud, policia), ni per zones inundables o potencialment inundables.

4. Respecte a les aigües subterrànies, la zona d'actuació se situa sobre una àrea classificada com a NO MASSA amb codi 19NM02 «La Mola-Es Grau».

5. Pel que fa a la vegetació existent, és una zona agroforestal, per una banda, amb camps de cultius actius i abandonats, i amb boscarrons majoritàriament d'ullastre (Olea europaea var. sylvestris), amb alguns pins (Pinus halepensis) i alzines (Quercus ilex), i per altra banda, forestal, amb masses contínues d'ullastre, amb alguns peus de pi i alzina. No forma part d'alzinars protegits, però sí de Xarxa Natura 2000 (ES0000235). Relleu moderat, amb presència de petits turons. La zona d'actuació es troba annexa a Zona d'Alt Risc d'incendi forestal (ZAR), i tot i presentar un nivell de risc d'incendi forestal baix, es troba annexa a zona de risc d'incendi forestal entre moderat i molt alt. Model de combustible 1 i 2 en zones agroforestals, i 5 i 7 en zones forestals.

6. Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 7507 i 7429 del Bioatles de la IDEIB que ocupen la totalitat de la superfície de la parcel·la consta la presència de les espècies catalogades següents:

- Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus) inclosa dins el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer).

- Cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus) la qual està inclosa al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció (Decret 75/2005, de 8 de juliol).

- Didalera (Digitalis minor) inclosa al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció (Decret 75/2005, de 8 de juliol).

- Surer (Quercus suber), la qual està inclosa al Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció (Decret 75/2005, de 8 de juliol).

D'acord amb el Servei de Protecció d'Espècies hi ha constància de la presència de les següents espècies catalogades o amenaçades:

• Espècies en Règim de Protecció especial (RD 139/2011): Serp de garriga, Macroprotodon mauritanicus; Tortuga mediterrània, Testudo hermanni; Ratapinyada de vores clares, Pipistrellus kuhlii;

• Espècies d'Especial Protecció (Decret 75/2005): Cirerer de Betlem, Ruscus aculeatus; Llampúgol, Rhamnus alaternus, Didalera, Digitalis minor;

• Surer, Quercus suber; Sargantana italiana, Podarcis sicula; Ratapinyada de coa llarga, Tadarida teniotis; Tamarell, Tamarix africana;

• L'àrea de residus del milà limita amb l'àrea important pels rapinyaires diürns de les Illes Balears (AIRIB) de la Mola de Maó. Hi ha constància de la presència de dos nius d'àguila calçada a la zona, un a 270 m i l'altre a 780 m dels límits de l'abocador i de diversos nius de milà reial, tots ells a més de 1000 m de distància.

7. Respecte a la presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), l'EIA indica que dins del recinte de l'Àrea de gestió de residus de Milà (AGRM) hi pot haver petites taques d'hàbitats naturals que no es veuran afectades per aquest projecte.

8. Segons el PTIMe, la zona nord de l'àrea d'actuació limita amb una APR d'erosió mitjana.

9. La zona d'actuació es troba annexa a Zona d'Alt Risc d'incendi forestal (ZAR), i tot i presentar un nivell de risc d'incendi forestal baix, es troba annexa a zona de risc d'incendi forestal entre moderat i molt alt. Model de combustible 1 i 2 en zones agroforestals, i 5 i 7 en zones forestals.

10. L'àrea d'actuació es troba dins el conjunt paisatgístic Nord de Maó, concretament al límit entre les unitats paisatgístiques 1 (Marina d'ullastrar i aladern del nord de Maó) i 2 (Mosaic agroforestal sobre turons i torrenteres paleozoiques d'es Grau-Favàritx).

11. No hi ha afeccions a elements patrimonials.

12. La totalitat de l'illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO en 1993 mitjançant el Programa MAB ("Man and Biosphere"). D'acord amb la zonificació de la Reserva de la Biosfera, l'àrea d'execució del projecte es troba en zona tampó, en aquesta zona es compatibilitza la utilització del territori amb la conservació dels recursos naturals i culturals més significatius.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Fase d'informació pública

Consta certificat de l'Àrea d'IPPC de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears sobre la informació pública «DEL PROJECTE I L'ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ SUBSTANCIAL DE L'AUTORITZACIÓ AMBIENTAL INTEGRADA DE L'ÀREA DE GESTIÓ DE RESIDUS ES MILÀ PROMOGUDA PEL CONSORCI DE RESIDUS I ENERGIA DE MENORCA, CONSISTENT EN UNA PLANTA DE DIGESTIÓ ANAERÒBIA», per un termini de trenta dies, en el BOIB (núm. 60, d'11 de maig de 2023), i en la seu electrònica de la CMAIB,  i a les dependències de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, i que no s'ha presentat cap al·legació.

També es va publicar al Diari de Menorca.

3.2. Consulta a les administracions afectades

En data 15 i 16 de maig de 2023 l'Àrea d'IPPC de la Comissió Balear de Medi Ambient de les Illes Balears, d'acord amb l'art. 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, sol·licita consulta a les següents administracions afectades: Ajuntament de Maó, Direcció General d'Emergències i Interior, GOB Menorca, Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera (CIME), Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Servei de Planificació al Medi Natural, Servei de Protecció d'Espècies, Servei d'Estudis i Planificació, Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic, Servei d'Aigües Subterrànies, Servei de Residus i Sòls Contaminats, Direcció General de Salut Pública, Direcció Insular d'Ordenació Territorial i al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

3.3. Informes rebuts

- Informe del Servei d'Aigües Subterrànies, signat en data 03 de juliol de 2023 que comunica:

«El projecte de referència incrementa de consum d'aigua de 8.000,00 m3 a l'any i que preveu subministrar des de la xarxa d'abastiment municipal existent. Atès que el volum requerit representa un increment del 400% del volum d'aigua consumit actualment, es fa necessari l'informe favorable de possibilitat de subministrar de l'empresa concessionària del servei d'abastiment de Maó.»

- Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, signat en data 06 de juliol de 2023 que conclou:

«... Un cop tramitat l'EIA, per poder tramitar la modificació substancial de l'Autorització ambiental integrada (AAI), el titular ha d'incloure una memòria detallada de contaminació atmosfèrica on detalli tots els focus emissors, els existents i els nous, i la seva classificació d'acord amb l'annex IV de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de protecció de l'atmosfera, per tal d'adequar el text de l'Autorització ambiental integrada (AAI) a aquesta modificació substancial. S'ha d'explicar detalladament la unitat/planta de cogeneració, motor/s i altres equips de combustió que la conformaran, combustibles a usar (biogàs, gasoil, ...), potència tèrmica de cada element, aplicació de les prescripcions en relació a mitjana instal·lació de combustió MIC (Real Decreto 1042/2017, de 22 de diciembre, sobre la limitación de las emisiones a la atmósfera de determinados agentes contaminantes procedentes de las instalaciones de combustión medianas y por el que se actualiza el anexo IV de la Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera) i compliment dels valors límit d'emissió establerts per a noves instal·lacions. També s'han de detallar les torxes, existent i noves, així com tots els elements susceptibles d'emetre contaminants a l'atmosfera, tant pel que fa a emissions canalitzades com emissions difuses.

S'ha de tenir en compte també l'aplicació de la DECISIÓN DE EJECUCIÓN (UE) 2018/1147 DE LA COMISIÓN de 10 de agosto de 2018 por la que se establecen las conclusiones sobre las mejores técnicas disponibles (MTD) en el tratamiento de residuos, de conformidad con la Directiva 2010/75/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, proposant els controls de mesures de gasos contaminants, partícules i olors a cada un dels focus emissors de la instal·lació, per tal de valorar i incloure aquesta informació al text de la modificació substancial de l'AAI.»

- Informe del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, signat en data 6 de juliol de 2023, que conclou:

«La planta de cogeneració amb biogàs requereix d'autorització administrativa d'aquest servei d'acord amb el Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica. Aquesta serà una autorització sectorial que s'inclourà dintre l'autorització ambiental integrada.

Serà d'aplicació el Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, d'accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d'energia elèctrica. D'acord amb l'article 23, abans de sol·licitar l'accés i connexió a la xarxa, el promotor haurà de presentar a aquesta Direcció General, resguard acreditatiu d'haver dipositat una garantia econòmica equivalent a 40 €/kW instal·lat.

També li és aplicable el Reial decret 413/2014, de 6 de juny, pel qual es regula l'activitat de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables, cogeneració i residus. El grup b.7 de l'article 2 inclou les centrals de generació elèctrica o de cogeneració que utilitzin com a combustible principal biogàs procedent de la digestió anaeròbia de cultius energètics, de restes agrícoles, de dejeccions ramaderes, de residus biodegradables d'instal·lacions industrials, de residus domèstics i similars o de llots de depuració d'aigües residuals o altres per als quals sigui aplicable procés de digestió anaeròbia (tant individualment com en co-digestió), així com el biogàs recuperat als abocadors controlats. S'entendrà com a combustible principal aquell combustible que suposi, com a mínim, el 90 per cent de l'energia primària utilitzada, mesurada pel poder calorífic inferior.

Si es pretén la hibridació del parc eòlic d'Es Milà (classificat al grup b.2.1 d'instal·lacions eòliques ubicades en terra) el titular de la instal·lació ha de mantenir un registre documental suficient que permeti determinar de manera fefaent i inequívoca l'energia elèctrica produïda atribuïble a cadascun dels combustibles i les tecnologies dels grups especificats.

Els biolíquids, el biogàs i els combustibles sòlids de biomassa han de complir els criteris de sostenibilitat i de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle establerts al títol I del Reial decret 376/2022, de 17 de maig, pel qual es regulen els criteris de sostenibilitat i de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle dels biocarburants, biolíquids i combustibles de biomassa, així com el sistema de garanties d'origen dels gasos renovables. Així mateix, les instal·lacions que utilitzin aquests combustibles han de complir els requisits d'eficiència energètica establerts al capítol V del títol I del Reial decret esmentat.»

- Informe de la Direcció General d'Emergències i Interior, signat en data 24 de maig de 2023, que conclou:

«es pot informar favorablement atès que no introdueix nous riscos per a les persones i béns, dels analitzats a la planificació especial de protecció civil, respecte als existents prèviament».

- Informe del Servei de Salut ambiental, signat en data 02 de juny de 2023 que conclou: «S'informa favorablement condicionat al compliment de les condicions establertes a la documentació de referència.»

- Informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, signat en data 29 de juny de 2023, que informa:

«En relació amb la prevenció contra incendis forestals:

Sense cap inconvenient o consideració específica en relació amb el risc d'incendi  forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres i/o  manteniments caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

Es compliran les mesures d'autoprotecció en zones d'interficie urbano-forestal indicades en la Resolució del Conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021, d'aprovació de les instruccions per determinar les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbano-forestal que s'annexa en el present informe, i que siguin d'aplicació (franja preventiva de mínim 30 metres al voltant de totes les instal·lacions de Milà mitjançant gestió de vegetació, accessos segurs (entrada i sortida diferenciada), punts d'aigua i mitjans idonis per a la sufocació o primer atac de qualsevol connat d'incendi forestal, altres mesures recomanades).

Durant l'època de perill d'incendis, i en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a les instal·lacions per als serveis d'emergències, tal com s'especifica a l'article 7 del Decret 125/2007.

 Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi, i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

La gestió de residus vegetals generats es realitzarà d'acord amb la normativa de prevenció d'incendis forestals vigent.

Es considera convenient que en el certificat de final d'obra emès pel tècnic municipal corresponent s'acrediti que s'han realitzat les mesures preventives d'incendis forestals que estableix la normativa vigent.

També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

En relació amb la gestió forestal:

• En cas d'haver de realitzar actuacions forestals en la massa forestal ja existent dins o en l'entorn del camí objecte d'aquest informe, s'hauran de seguir les següents premisses:

• En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com endemismes i altres espècies protegides per diferents normatives.

• L'òrgan administratiu competent és qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.»

- Informe del Servei de Protecció d'Espècies, signat en data 22 de juny de 2023 que:

«Informa favorablement el projecte amb condicionants:

• A l'inici de les obres s'hauran de portar a terme batudes amb la finalitat de detectar i retirar els exemplars de tortuga mediterrània que s'hi puguin trobar. Aquests exemplars s'hauran de traslladar a un lloc segur dins la mateixa zona.

• Limitar al mínim la temporalitat de les excavacions i rases obertes. Col·locar-hi elements que permetin la sortida de petita fauna en cas de caigudes.

• Revisar diàriament abans d'iniciar la jornada que dins síquies o rases no hi hagi exemplars de tortuga mediterrània o altres petits vertebrats.»

- Informe del Servei de Planificació al Medi Natural, signat en data 24 de juliol de 2023, el qual informa:

«favorablement el projecte sobre el projecte i estudi d'impacte ambiental per a la modificació substancial de l'Autorització ambiental integrada (AAI) de l'Àrea de Gestió de Residus Es Milà consistent en una planta de digestió anaeròbia, a l'àmbit de la ZEC/ZEPA ES0000235 De s'Albufera a la Mola, sempre que es compleixin els condicionants següents:

S'hauran d'aplicar totes les mesures correctores i protectores detallades a l'EIA.

En cas que, l'auditoria ambiental associada al PDSR de Menorca detecti afectacions en els hàbitats d'interès comunitari o a les espècies de fauna protegida, no previstes i atribuïbles a la nova planta de digestió anaeròbia, s'hauran de prendre mesures addicionals a les incloses a l'EIA per tal de corregir la situació.

Pel que fa a l'HIC 5330 present a l'interior de l'AGRM i que es veurà afectat per la construcció dels tancs pulmó i dels digestors s'haurà procurar minimitzar la superfície afectada i, en aquells reductes d'habitat que es puguin conservar, mantenir les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbà-forestal indicades a l'informe del Servei de Gestió de Forestal i Protecció del Sòl.

S'hauran de fer unes inspeccions prèvies diàries de tot el terreny afectat per les obres, especialment en rases o clots, amb la finalitat de detectar individus de tortugues Testudo hermanni, eriçons Erinaceus algirus o d'altres espècies protegides que hi hagin pogut quedar atrapades. En cas de trobar algun individu, aquest haurà de ser rescatat i traslladat a zona segura. En cas de tractar-se d'un individu ferit d'una espècie protegida s'haurà de telefonar a l'112 per donar l'avís i que s'activi el protocol de recollida.»

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

S'analitzen 3 alternatives:

- Alternativa zero: Alternativa de no actuació.

- Alternativa 1: preveu tractar tots els bioresidus a la planta existent en es Milà de tractament mecànic i biològic per a la producció de compost.

- Alternativa 2: consisteix en el disseny, construcció i posada en funcionament d'una nova planta de digestió anaeròbia en Es Milà per al tractament de bioresidus recollits separadament. El tractament dels bioresidus per digestió anaeròbia permetrà obtenir un producte fertilitzant i biogàs.

L'alternativa elegida és la 2 perquè és la millor ambientalment. L'execució del projecte contribueix a la reactivació de l'economia regional, a més, de dotar d'una instal·lació a Menorca que permet assolir els objectius de sostenibilitat, economia circular i descarbonització i Transició Energètica.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en:

- Medi Físic: qualitat de l'aire, canvi climàtic, qualitat sonora, hidrologia superficial, sòl.

- Medi Biòtic: vegetació, fauna, biodiversitat i hàbitats, Xarxa Natura.

- Medi Perceptual: paisatge

- Medi socioeconòmic: socioeconomia i treball, infraestructures, qualitat de vida i salut.

- Sostenibilitat: usos de recursos naturals i gestió de residus.

A la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a)  Trànsit de vehicles i maquinària.

b) Moviments de terres.

c) Construcció i muntatge de la planta i les estructures.

d) Urbanització de la zona d'actuació, execució de xarxes de subministrament i de sanejament.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), canvi climàtic, els recursos edàfics, la hidrologia, la flora, la fauna, hàbitats i biodiversitat, espais naturals i XN 2000, el paisatge, els usos del sòl, la població, patrimoni cultural, usos dels recursos naturals i gestió dels residus.

Impactes positius sobre l'economia local, crearan llocs de feina.

Pel que fa a la fase d'explotació, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a)  Trànsit de vehicles i maquinària durant el transport de residus i productes.

b) Emmagatzematge de productes.

c) Tractaments mecànics o pretractaments.

d) Funcionament dels digestors.

e) Tractament del biogàs, cogeneració.

f) Tractament del digestat.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), canvi climàtic, qualitat sonora, la hidrologia, sòl, la flora, la fauna, hàbitats i biodiversitat, espais naturals protegits i XN 2000, el paisatge, infraestructures, qualitat de vida.

Impactes positius sobre els recursos naturals, gestió de residus, l'economia i el canvi climàtic.

A la fase de desmantellament, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Moviments de vehicles i maquinària.

b) Desmantellament de les instal·lacions de la planta.

c) Moviments de terres per a  l'adequació del terreny i la seva revegetació.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), canvi climàtic, qualitat sonora, la hidrologia,  la flora, la fauna, hàbitats i biodiversitat, espais naturals protegits i XN 2000, el paisatge, infraestructures, qualitat de vida, recursos naturals i gestió de residus.

De l'anàlisi dels impactes, es detecten efectes tant positius com negatius. Els negatius més significatius es concentren en:

- Qualitat de l'aire i sonora a les fases d'execució i desmantellament. A la fase de funcionament, emissions d'olors i gasos de cogeneració.

- Vegetació, fauna, hàbitats i a l'espai XN2000 que es troben a l'àrea d'actuació durant la fase d'execució:

Quant a la fauna, l'àmbit del projecte allotja nombroses espècies de fauna, i per tant, susceptibles de veure's afectades pel projecte. Tot i això, a l'interior de les instal·lacions, llevat de la possible presència de rapinyaires, la fauna és la pròpia d'aquest tipus d'instal·lació amb la proliferació de gavines i rates. Segons l'opinió del Servei de Protecció d'Espècies, «no és d'esperar que el projecte pugui suposar un efecte destacable sobre els rapinyaires, tot i trobar-se dins una AIRIB, ja que els nius coneguts es troben a distàncies que superen les recomanades de tranquil·litat pel Pla Terrasse. En canvi, sí que podria afectar la tortuga mediterrània, espècie en Règim de Protecció Especial present a la zona, per la qual cosa caldrà aplicar mesures protectores específiques.»

Referent a les afeccions a l'Espai XN2000, d'acord amb l'informe del Servei de Protecció al Medi Natural: «L'EIA presentat pels promotors incorpora un apartat específic sobre els espais Xarxa Natura 2000, el qual conclou que atès que la planta de digestió anaeròbia es localitza a l'interior del recinte de l'AGRM no hi ha necessitat d'ocupar i alterar més hàbitats dels que ja es van alterar i ocupar amb la darrera ampliació de Milà II i afirma que les taques de vegetació que es veuran afectades pel projecte no són constitutives de cap hàbitat atès que van ser sembrades amb el projecte de revegetació de l'abocador de Milà I. Tot i que no sembla que sigui cert que les taques de vegetació que es veuran afectades siguin fruit de la revegetació post clausura de Milà I, i que fins i tot contenen espècies pròpies del HIC 5330, el fet d'estar a l'interior del recinte de l'AGRM, juntament amb l'elevada extensió d'aquest HIC en tota la ZEC (450 ha aproximadament) permeten assegurar que aquesta afectació de l'habitat derivada de d'ubicació dels magatzems o tancs pulmó i dels digestors anaeròbics en cap cas causarà un perjudici a la integritat de la ZEC/ZEPA ES0000235.»

- Paisatge: alteració de la qualitat paisatgística per la presència de les instal·lacions industrials, especialment la xemeneia. També cal considerar el caràcter acumulatiu per les altres instal·lacions industrials de l'entorn.

 Quan els impactes positius:

- La producció del biogàs es vincula principalment a la lluita contra el canvi climàtic i passos cap a una autonomia energètica de l'illa amb la reducció del consum de recursos naturals.

- Aporta un valor afegit a l'Àrea de Gestió de Residus es Milà, potencia l'activitat econòmica i crea nous llocs de treball.

- Valorització dels bioresidus.

Cal recalcar que la nova planta de digestió anaeròbia dotarà a l'illa de Menorca d'una infraestructura imprescindible per complir els objectius comunitaris i estatals en matèria de gestió de residus municipals, a l'hora que s'obtindran dos productes de valor a partir dels bioresidus: fertilitzants de qualitat i energia d'origen renovable.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.

 Mesures protectores sobre la qualitat de l'aire i el canvi climàtic:

- Mesures per disminuir les emissions de pols i partícules: manteniment de vials i camins interns en condicions òptimes de conservació i neteja, regs periòdics per evitar la dispersió de partícules, evitar moviments de terres els dies de vent fort, limitació de la velocitat del trànsit rodat, descàrregues de terra a baixa altura.

- Mesures per disminuir les emissions de gasos: els vehicles i maquinària compliran amb la legislació vigent en matèria de fums i gasos.

- Mesures protectores sobre la qualitat sonora: manteniment preventiu dels equips i vehicles, la maquinària i vehicles compliran amb els nivells marcats a la normativa vigent.

Referent a la fase de funcionament, entre les mesures protectores sobre la qualitat de l'aire, canvi climàtic, qualitat sonora, es contempla un sistema de depuració de gasos, monitoratge de les emissions i s'indica que la torxa de biogàs només s'activarà a situacions anòmales.

Quan a la fase de desmantellament s'implementaran les mateixes mesures que a la d'execució.

Mesures protectores sobre la hidrologia superficial a la fase d'execució i desmantellament: la instal·lació disposa d'un sistema separatiu de recollida de pluvials, la maquinària passarà tots els controls necessaris per evitar vessaments, s'evitaran els vessaments al medi hídric.

A la fase de funcionament: manteniment de les voreres perimetrals, tractament de les aigües industrials procedents del procés i les pluvials contaminades mitjançant una xarxa específica, recollida de les aigües residuals, controls de maquinària i vehicles, compliment de les mesures marcades en el RD 1/2001, de 20 de juliol, tractament de vessaments accidentals.

Mesures protectores sobre el sòl i la hidrogeologia a la fase d'execució: acopi de sòl orgànic retirat de l'àrea d'execució per a la seva reutilització, impermeabilització i sistema de drenatge i recollida de fuites de les superfícies de les zones de càrrega i descàrrega, manipulació i emmagatzematge temporal de residus i substàncies perilloses.

 A la fase de funcionament: els dipòsits de substàncies perilloses comptaran amb cubeta de seguretat, superfícies destinades a emmagatzematge de residus i subproductes estiguin impermeabilitzades, restringir l'emmagatzematge de productes químics, comptaran amb sistemes de recollida de vessaments accidentals i tractament per gestor autoritzat.

A la fase desmantellament s'executarà un projecte de restauració i revegetació.                                               

També s'haurà de tenir en compte que:

- Atès que la parcel·la es troba afectada per APR d'erosió mitjana s'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables.

Mesures protectores sobre la vegetació i els hàbitats a la fase d'obra: senyalització dels límits de la zona d'actuació per evitar afeccions a les comunitats vegetals de l'exterior i redactar un projecte de restauració.

A la fase de funcionament: prohibició d'ocupar nou sòl fora de l'àrea de gestió de residus, els enjardinaments o apantallaments vegetals amb espècies autòctones pròpies de la zona i restauració dels hàbitats 5330 i 9320, pla de prevenció d'incendis, gestió d'espècies invasores, mesures per evitar dispersió de pols.

A la fase de desmantellament: projecte de revegetació i eliminació d'espècies invasores.

A més, s'haurà d'atendre que:

- Caldrà complir amb les prescripcions amb relació a la prevenció contra incendis forestals i de gestió forestal de l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

- En cas que, l'auditoria ambiental associada al PDSR de Menorca detecti afectacions en els hàbitats d'interès comunitari o a les espècies de fauna protegida, no previstes i atribuïbles a la nova planta de digestió anaeròbia, s'hauran de prendre mesures addicionals.

- Pel que fa a l'HIC 5330 present a l'interior de l'AGRM i que es veurà afectat per la construcció dels tancs pulmó i dels digestors s'haurà de procurar minimitzar la superfície afectada i, en aquells reductes d'habitat que es puguin conservar, mantenir les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbà-forestal indicades a l'informe del Servei de Gestió de Forestal i Protecció del Sòl.

- S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com endemismes i altres espècies protegides per diferents normatives.

Mesures protectores sobre la fauna a la fase d'obra i desmantellament: limitació de velocitat als vials interns i els desbrossaments fora de períodes sensibles.

A la fase de funcionament: garantir que els protocols de control de fauna invasora no afectin a la fauna autòctona, manteniment d'un tancament perimetral, limitació de velocitat, abans d'iniciar qualsevol obra fer una prospecció de fauna, finestres grans tintades, soterrament de línies elèctriques, prospeccions periòdiques per detecció d'afeccions a la fauna.                                                                                              

També s'haurà de considerar que:

- A l'inici de les obres s'hauran de portar a terme batudes amb la finalitat de detectar i retirar els exemplars de tortugues Testudo hermanni, eriçons Erinaceus algirus o d'altres espècies protegides s'hi puguin trobar. Aquests exemplars s'hauran de traslladar a un lloc segur dins la mateixa zona.

- Limitar al mínim la temporalitat de les excavacions i rases obertes. Col·locar-hi elements que permetin la sortida de petita fauna en cas de caigudes.

- S'hauran de fer unes inspeccions prèvies diàries de tot el terreny afectat per les obres, especialment en rases o clots, amb la finalitat de detectar individus de tortugues Testudo hermanni, eriçons Erinaceus algirus o d'altres espècies protegides que hi hagin pogut quedar atrapades. En cas de trobar algun individu, aquest haurà de ser rescatat i traslladat a zona segura. En cas de tractar-se d'un individu ferit d'una espècie protegida s'haurà de telefonar a l'112 per donar l'avís i que s'activi el protocol de recollida.

- S'haurà d'adaptar l'enllumenat al reglament de protecció del medi nocturn per tal d'evitar al màxim la contaminació lumínica.

Mesures protectores sobre el Paisatge a la fase d'execució: definir les àrees més apropiades per acopi de materials, emprar materials i colors propis de l'àrea d'actuació i restauració paisatgística dels sectors externs afectats.

Funcionament: Garantir la integritat del sistema de tancament perimetral.

Desmantellament: elaborar un pla de restauració i revegetació.

També, cal indicar que no es preveuen efectes directes sobre el paisatge. Les noves instal·lacions s'emplacen en un entorn molt alterat, per tractar-se d'una àrea que es dedica a la gestió dels residus i on s'ubiquen aerogeneradors.

Mesures protectores sobre la població a la fase d'obra: mantenir el tancament perimetral en bon estat, treballs en horari diürn i senyalització del perill.

Funcionament: inspeccions de l'efectivitat de les mesures acústiques, pols i olors.

 Desmantellament: s'adequaran les zones alterades per tal de poder mantenir l'ús tradicional d'aquestes.

Mesures protectores sobre la gestió de residus a la fase d'obra i funcionament: separació i gestió de residus conforme a la legislació vigent.

4.2 Producció i consums:

Referent als consums d'energia elèctrica i gasoli, el projecte presentat, inclou l'Annex 5 sobre Canvi Climàtic, on s'inclou un estudi detallat sobre l'impacte sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i vulnerabilitat davant del canvi climàtic, realitzat per GEMAX. En els diversos apartats del document s'analitzen dades de consum energètic, activitats emissores de CO2, emissions de gasos d'efecte hivernacle, energia renovable, dades de producció de biogàs i emissions, emissions del motor de cogeneració, de la combustió de gasoil, un capítol de balanç global, i un d'impacte directe i induït sobre el consum energètic, punta de demanda, emissions GEI i vulnerabilitat front al canvi climàtic. Finalment, es conclou que la implantació de la planta suposa una reducció neta en emissions de GEI equivalents a  2.770,04 t de CO2eq/any.

Referent al consum d'aigua, el projecte de referència incrementa de consum d'aigua de 8.000,00 m3 a l'any, cosa que suposa un increment del 400% del volum d'aigua consumit actualment i que preveu subministrar des de la xarxa d'abastiment municipal existent. Tal com indica l'informe del Servei d'Aigües Subterrànies serà necessari aportar l'informe favorable de possibilitat de subministrament de l'empresa concessionària del servei d'abastiment de Maó. Atès que   el promotor no ha presentat  el certificat del gestor que s'encarregarà del subministrament d'aigua que certifiqui la disponibilitat de recursos sense superar els recursos hídrics naturals disponibles (aigües subterrànies) assignats per proveïment urbà i només extraient dels pous que tenen ús d'abastiment i sense superar les extraccions legalment concedides, l'autorització del projecte quedarà condicionada a l'obtenció d'aquest.

4.3 Millors Tècniques Disponibles.

L'EIA inclou una relació detallada de cadascuna de les MTD de tractament de residus de la "DECISIÓN DE EJECUCIÓN (UE) 2018/1147 DE LA COMISIÓN de 10 de agosto de 2018 por la que se establecen las conclusiones sobre las mejores técnicas disponibles (MTD) en el tratamiento de residuos, de conformidad con la Directiva 2010/75/UE del Parlamento Europeo y del Consejo», on es detalla la MTD, descripció tècnica, aplicació a la planta, grau d'implantació, cost.

4.4 Seguiment Ambiental.

L'estudi d'impacte ambiental inclou un programa de vigilància ambiental que té com a objectius garantir la correcta execució i compliment de les mesures preventives i correctores proposades i comprovar la seva eficàcia, detectar impactes no previstos i veure l'evolució dels elements del medi més significatius.

En aquest seguiment, el promotor estableix una sèrie de controls genèrics en la fase d'execució, verificant aquelles actuacions que generen més impactes i que les obres es realitzen segons el projecte i s'apliquen les mesures correctores i preventives de l'estudi.

Pel que fa a la fase d'explotació, també implanta una sèrie de controls respecte de les emissions, renous, afeccions al sòl, a la població i al consum de recursos.  En tot cas, la instal·lació quedarà integrada dins de l'autorització ambiental integrada de l'Àrea de Gestió de Residus es Milà, d'acord amb el punt 1.i de l'article 22 del Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC), l'autorització ambiental integrada haurà d'establir l'obligació del titular de comunicar a l'òrgan ambiental almenys una vegada a l'any la informació basada en els resultats del control de les emissions.

Finalment, per a la fase de desmantellament indiquen que es controlarà la correcta gestió dels residus, control documental de maquinària, sistema de recollida de les aigües d'escorrentia, situació del sòl i pla de restauració.

4.5 Pressupost

El projecte bàsic té un pressupost de 6.475.200,29 euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental.

5. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte de modificació substancial de l'AAI, construcció planta digestió anaeròbia, i Estudi d'Impacte Ambiental de les noves instal·lacions de l'Àrea de Gestió de Residus de Milà, (T.M. Maó), redactat per l'enginyer industrial, Rubén Cereijo González amb núm. de col·legiat 1855 de l'ICOIIG, en data febrer de 2023, atès que es pot concloure que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sempre que es compleixin les següents condicions:

1. Abans de l'inici de l'activitat, el promotor haurà de remetre el certificat del gestor que s'encarregarà del subministrament d'aigua que certifiqui la disponibilitat de recursos a l'òrgan substantiu.

2. A l'inici de les obres s'hauran de portar a terme batudes amb la finalitat de detectar i retirar els exemplars de tortugues Testudo hermanni, eriçons Erinaceus algirus o d'altres espècies protegides s'hi puguin trobar. Aquests exemplars s'hauran de traslladar a un lloc segur dins la mateixa zona. S'haurà de limitar al mínim la temporalitat de les excavacions i rases obertes. Col·locar-hi elements que permetin la sortida de petita fauna en cas de caigudes.

3. S'hauran de fer inspeccions prèvies diàries de tot el terreny afectat per les obres, especialment en rases o clots, amb la finalitat de detectar individus de tortugues Testudo hermanni, eriçons Erinaceus algirus o d'altres espècies protegides que hi hagin pogut quedar atrapades. En cas de trobar algun individu, aquest haurà de ser rescatat i traslladat a zona segura. En cas de tractar-se d'un individu ferit d'una espècie protegida s'haurà de telefonar a l'112 per donar l'avís i que s'activi el protocol de recollida.

4. Es compliran amb les mesures definides a l'informe amb data 29/06/2023 del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori en relació amb la prevenció contra els incendis forestals i la gestió forestal:

«En relació amb la prevenció contra incendis forestals:

• Sense cap inconvenient o consideració específica en relació amb el risc d'incendi  forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres i/o  manteniments caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8 2.c).

• Es compliran les mesures d'autoprotecció en zones d'interficie urbano-forestal indicades en la Resolució del Conseller de Medi Ambient i Territori, de 15 de febrer de 2021, d'aprovació de les instruccions per determinar les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbano-forestal que s'annexa en el present informe, i que siguin d'aplicació (franja preventiva de mínim 30 metres al voltant de totes les instal·lacions de Milà mitjançant gestió de vegetació, accessos segurs (entrada i sortida diferenciada), punts d'aigua i mitjans idonis per a la sufocació o primer atac de qualsevol connat d'incendi forestal, altres mesures recomanades).

• Durant l'època de perill d'incendis, i en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a les instal·lacions per als serveis d'emergències, tal com s'especifica a l'article 7 del Decret 125/2007.

• Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

• Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi, i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

• La gestió de residus vegetals generats es realitzarà d'acord amb la normativa de prevenció d'incendis forestals vigent.

• Es considera convenient que en el certificat de final d'obra emès pel tècnic municipal corresponent s'acrediti que s'han realitzat les mesures preventives d'incendis forestals que estableix la normativa vigent.

• També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

En relació amb la gestió forestal:

• En cas d'haver de realitzar actuacions forestals en la massa forestal ja existent dins o en l'entorn del camí objecte d'aquest informe, s'hauran de seguir les següents premisses:

• En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com endemismes i altres espècies protegides per diferents normatives.

• L'òrgan administratiu competent és qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.»

5. Pel que fa a l'HIC 5330 present a l'interior de l'AGRM i que es veurà afectat per la construcció dels tancs pulmó i dels digestors s'haurà de procurar minimitzar la superfície afectada i, en aquells reductes d'habitat que es puguin conservar, mantenir les característiques específiques de les franges de seguretat i altres mesures d'autoprotecció en zones interfície urbà-forestal indicades a l'informe del Servei de Gestió de Forestal i Protecció del Sòl.

6. En cas que, l'auditor ambiental detecti afectacions en els hàbitats d'interès comunitari o a les espècies de fauna protegida, no previstes i atribuïbles a la nova planta de digestió anaeròbia, s'hauran de prendre mesures addicionals.

7. S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, així com endemismes i altres espècies protegides per diferents normatives.

8. S'ha d'adaptar l'enllumenat al reglament de protecció del medi nocturn de Menorca publicat al BOIB núm.100 de 27 de juliol de 2021.

9. Cada tres anys s'avaluarà la molèstia per olors que generen el conjunt d'instal·lacions de l'emplaçament mitjançant la mesura de les unitats d'olor segons la norma UNE-EN 13725, per part d'un organisme de control autoritzat. A partir de les mesures d'emissions a les fonts generadores d'olors, es simularà la dispersió de les unitats d'olor aplicant models matemàtics de simulació de la dispersió. Les mesures es faran entre els mesos de maig i setembre. Addicionalment, cada tres anys un organisme de control autoritzat ha de comprovar el correcte manteniment dels biofiltres.

En cas de queixes per males olors, s'anotarà la data i hora en el registre d'emissions de la instal·lació.

10. Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i l'elaboració d'informes.

Per altra banda, es recorda que:

- S'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables atès que l'àmbit del projecte es troba afectat per APR d'erosió mitjana.

- S'hauran de complir les prescripcions de l'informe del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica (06/07/2023) incloses al punt 3.3 (informes rebuts) de la present DIA.

- S'hauran de complir les prescripcions de l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (06/07/2023) incloses al punt 3.3 (informes rebuts) de la present DIA.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.»

 

(Signat electrònicament: 18 de gener de 2024)

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)