BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, se publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 d'octubre de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Segons la documentació presentada i d'acord amb l'article 13.1.e) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, el projecte presentat ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària atès que es trobaria dins el Grup 2. Indústria extractiva i punt 1. Pedreres: explotació o restauració de l'annex I d'aquesta Llei. Per tant s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners i règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

Per altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment CMAIB.

1. Informació del projecte de rehabilitació i abandó definitiu

El promotor és Bernardo Adrover Barceló i l'òrgan substantiu, la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines. L'objecte del projecte és dur a terme la restauració de les zones afectades per l'explotació en un termini de 4 anys amb la finalitat que quedin integrades en l'entorn.

L'autorització minera es localitza a les parcel·les 32, 33 i 34, polígon 36 del terme municipal de Felanitx. S'accedeix per la carretera de Ma-14 de Felanitx a Santanyí, en concret pel desviament cap a la esquerra que hi ha al punt quilomètric 10,2 i a uns 150 m d'aquest.

El pla de restauració aprovat (1990) preveia el rebliment del buit excavat amb materials inerts i posterior plantació de garrovers i figueres en proporció similar. Al projecte de rehabilitació i abandó (març 2023) presentat, es segueixen les pautes establertes al pla aprovat així com les disposicions del RD 975/2009 de 12 de juny, sobre gestió de residus de les industries extractives i de protecció i rehabilitació de l'espai afectat per les activitats mineres, i la seva modificació pel RD 777/2012. Es preveu la recuperació de la superfície afectada a les parcel·les 32, 33 i 34 tot i que l'última no ha estat explotada.

A les parcel·les 32 i 33 s'ubica la zona explotada (3.819 m²) i la parcel·la 34 la zona d'apilaments, així la superfície total afectada és de 9.873 m².

La superfície afectada serà delimitada perimetralment amb tancament cinegètic de malla metàl·lica, alçada mitjana d'1 m i color taronja per tal que sigui visible.

Actualment hi ha un antic front d'explotació de 7 m d'altura mitjana i 14 m d'altura màxima que serà reblit d'oest a est, és a dir, des de la parcel·la 32 cap a la parcel·la 33. El volum total de rebliment, a efectes de recuperar la cota, la pendent original del terreny amb el traçat nord-est/sud-oest i drenatge cap al tàlveg confrontant, s'estima en 24.534,22 m³. Els talussos de rebliment tindran una pendent aproximada de 14º (4H:1V).

El material de rebliment procedirà de l'acumulat a la parcel·la 34 (5.768 m³) i també de terres i pedres de l'exterior associades a activitats d'excavació del promotor (18.766 m³). Pel que fa al material extern, el codi LER associat serà el 17 05 04. Terres i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03. L'última zona a restaurar serà la parcel·la 34 a la qual es realitzarà un escarificat, posterior estesa de terra vegetal i plantacions finals.

Simultàniament al rebliment s'establirà una xarxa de drenatge que permeti la distribució controlada de les aigües d'escorrentia cap a la cuneta del camí d'entrada i d'aquesta cap al tàlveg que hi ha pròxim a l'explotació.

La maquinària mòbil associada consistirà en: pala mixta, pala carregadora i camió amb caixa de càrrega. En el supòsit de necessitar caseta d'obra, s'ubicarà preferentment damunt la superfície de terreny de la parcel·la 34.

Posteriorment a la recuperació de la geomorfologia original, es realitzarà una estesa de terra vegetal i plantació gradual d'ullastres (Olea europaea), estepes grogues (Anthyllis cytisoides) i achicoria (Hypochaeris glabra) amb l'objectiu d'enfocar la restauració a l'ús forestal. Les espècies arbustives tindran una alçada mínima inicial de 40-50 cm i les arbòries > 1m. El marc de plantació serà de 6x6 m per a les arbòries i de 1,5 x 1,5 m per a les arbustives. La distribució serà en portell.

El rebliment es durà a terme en 3 fases amb un termini total de 3 anys en les que s'anirà recuperant la cota inicial mitjançant tongades de 5 metres d'altura i posterior compactació. La revegetació es realitzarà posteriorment i per un termini d'1 any. La seqüència prevista del pla de restauració serà la següent:

Fase	Rebliment (m³)	Cotes (msnm)	Superfície restaurada (m²)	Termini (any)
1	8.178	De 126 a 130	1.273	1
2	8.178	De 130 a 135	1.273	1
3	8.178	De 135 a cota natural	1.273	1
4	Revegetació	Revegetació	6.054	1
Total	24.534		9.873	4

Finalitzada la recuperació dels terrenys es preveuen dos anys més de vigilància del desenvolupament. El pressupost total de restauració s'estima en 31.854,99 €

2. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades en relació a la restauració projectada han estat:

-Alternativa 0. De no restauració. Es descarta

-Alternativa 1. D'ús agrícola. Es descarta atès que la propietat no pretén dur a terme cap tipus d'activitat agrària, la qual per la seva banda es veuria dificultada pel pendent del terreny.

-Alternativa 2. D'ús forestal. Resulta ser la seleccionada atès que la qualificació actual del sòl rústic (ANEI) fa que l'ús forestal projectat permeti una major integració paisatgística amb l'entorn.

Es realitza un inventari ambiental tenint en consideració el sistema físic-natural, sistema socioeconòmic, sistema d'infraestructures i assentaments i sistema legal i institucional. L'àmbit inventariat va des de l'entorn més proper de l'explotació, passant pel nivell municipal i fins al nivell d'illa segons els factors analitzats.

S'identifiquen i valoren els impactes derivats de l'alternativa seleccionada, resultant amb signe negatiu els relacionats amb: l'alteració en la qualitat de l'aire, l'alteració en la qualitat del paisatge, la possible contaminació del sòl, l'alteració en les aigües superficials i subterrànies. Com a impactes positius s'identifiquen: la millora en les condicions socioeconòmiques, la millora en la qualitat del sòl i el canvi en l'ús del sòl.

D'entre les mesures per tal de prevenir i corregir els impactes negatius identificats es proposen:

-La realització de regs periòdics amb aigües de camió cisterna.

-La reducció en l'altura de caiguda del material durant la descàrrega.

-Controls anuals de renous i vibracions

-Alçada d'apilaments de material limitada a 2,5 m.

-Certificat de la procedència del material de rebliment.

-Control i gestió dels residus derivats en base al Pla de Gestió projectat.

Al Programa de Vigilància Ambiental es planteja el control i seguiment periòdic d'actuacions preventives i correctores destinades a la prevenció o reducció dels impactes negatius com són: controls anuals en les emissions atmosfèriques de renous i vibracions, control semestral dels residus derivats, quadrimestral pel que fa a les emissions de pols i a l'estat de la restauració o mensual pel que fa a les inspeccions visuals.

A l'annex sobre l'impacte directe i l'induït sobre el consum energètic i de vulnerabilitat davant el canvi climàtic, es fa un càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (partícules, òxids de sofre i de nitrogen, monòxid de carboni, hidrocarburs, ...) directes emeses per la maquinària mòbil associada (4 camions diaris i consum de combustible de 248 litres/dia).

Finalment, a l'annex d'incidència paisatgística s'identifiquen tot un seguit de punts potencials d'observació com són: carretera general Ma-14, carretera Ma-4016, Puig de S'Argelagar, camí de Can Gerrer, camí d'accés a Son Sureda i el Puig d'en Sull. És el Puig de S'Argelagar des del que es pot observar l'explotació, per al que és necessari ficar-se a una finca privada.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície de l'autorització minera es localitza, en tota la seva extensió, en sòl rústic protegit amb la qualificació d'àrea natural d'especial interès (ANEI) dins la qual s'identifiquen els següents hàbitats d'interès comunitari (HIC): 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics, 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics, 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils, 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia.

Així mateix, es troba envoltada a la meitat sud-oest per una zona d'alt risc d'incendis forestals (ZAR) amb la qualificació del risc molt alt. Per altra banda, a la zona nord-oest de la parcel·la 34 discorre el traçat d'un tàlveg el que fa que una part de l'autorització minera estigui afectada per les zones de servitud i policia del domini públic hidràulic (DPH).

Des del punt de vista hidrogeològic, l'activitat es localitza dins la massa d'aigua subterrània 1819 M2 (Cas Concos). La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona va de moderada a baixa i es troba dins el perímetre de restriccions moderades (1 km) d'un pou de captació d'aigua de proveïment urbà (CAS_363_Vigent A_S_2535).

4. Resum del procés d'avaluació

4.1. Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I. “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

Per tant, s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

4.2. Fase d'informació pública i de consultes

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial, com a òrgan substantiu, va sotmetre l'expedient del projecte de rehabilitació i abandó definitiu de labors de la pedrera Son Terrassa (490) al tràmit d'informació pública per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm. 111, de 21 d'agost de 2021.

Durant l'exposició pública varen ser consultades les següents Administracions:

-Ajuntament de Felanitx

-Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural:

*Servei de Protecció d'Espècies.

*Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl

*Servei de Planificació al Medi Natural – Xarxa Natura

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

-DG de Recursos Hídrics:

*Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials

*Servei d'Estudis i Planificació.

-DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

-DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

L'òrgan substantiu va indicar que, a data 2 de maig de 2022, no va tenir constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

A la data del present informe s'han rebut informes de:

a) El Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, en data 16 de novembre de 2021, va informar sobre la necessitat d'aportar informació pel que fa als annexes d'incidència paisatgística i de canvi climàtic. Igualment va fer consideracions/observacions pel que respecta al tancament i les especies vegetals proposades.

b) El Servei Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 30 d'agost de 2021 va informar sobre la necessitat de sol·licitar a la DG d'Energia i Canvi Climàtic la inscripció com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, així com l'elaboració d'un annex estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i la vulnerabilitat davant el canvi climàtic.

c) El Servei de Protecció d'Espècies, en data 19 d'octubre de 2021, va informar favorablement el projecte de rehabilitació o abandó definitiu de labors de la pedrera Son Terrassa.

d) El Servei de Residus i Sòls Contaminats, en data 24 de febrer de 2022, va informar sobre la necessitat de aportar els codis LER i quantitats estimades dels diferents residus que es preveu valoritzar en el pla de restauració per tal de poder informar respecte a la seva idoneïtat.

e) El Servei de Salut Ambiental, en data 9 de setembre de 2021, va informar en el sentit d'esmenar les deficiències detectades.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Consideracions tècniques

1.La Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN) estableix, a l'article 22, que:

-A les Àrees d'Especial Protecció no es permetrà l'obertura de noves pedreres llevat de casos excepcionals en què per motius d'interès públic, així ho prevegi a un indret determinat el Pla Director Sectorial de Pedreres.

-Sense perjudici de l'establert a l'apartat anterior, les pedreres existents a l'entrada en vigor de la Llei present podran mantenir la seva explotació amb les limitacions que determini l'esmentat Pla. L'obligatorietat dels plans de restauració afectarà a totes les pedreres obertes en les Àrees en tota la seva extensió.

Cal tenir en compte que, a la Resolució d'autorització minera de l'explotació Son Terrassa d'abril de 1992, es fa constar que la sol·licitud d'aprofitament va tenir entrada en data 24 d'agost de 1990, és a dir, amb anterioritat a l'aprovació de la llei esmentada. No obstant l'anterior, resulta significatiu que l'activitat extractiva no aparegui inventariada als annexes del Decret 61/1999 d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director de pedreres de les Illes Balears.

2. A partir del històric d'imatges de la IDEIB s'observa que, des d'almenys el 2015, la totalitat de la superfície de la parcel·la 369 i una petita cantonada de la parcel·la 35, ambdues no incloses dins l'autorització, s'han vist afectades directament o indirectament per l'activitat.

En vista del grau de protecció dels terrenys afectats (ANEI) es considera fonamental que dins el pla de rehabilitació es projecti una fase 0, d'execució immediata, corresponent a la restitució al seu estat original de la totalitat de superfície de la parcel·la 369 així com de la part de la 35 que s'han vist afectades.

3. De les espècies projectades per a les actuacions de revegetació, la seva distribució i a efectes de donar continuïtat a la zona forestal existent, es considera necessari que, en el cas de les parcel·les 32 i 33, els exemplars arboris i arbustius a emprar es corresponguin amb individus de les mateixes espècies existents (pi blanc, alzines...), similar densitat i marc de plantació irregular. Igualment, es considera convenient que en la revegetació de la parcel·la 34, hi hagi un pas gradual de l'ús forestal a l'agrícola que sembla projectat en vistes del marc de distribució d'espècies en portell.

4. En relació al tipus de material previst per dur a terme la recuperació de la geomorfologia original (rebliment a cota) cal indicar que, atès el grau de protecció del sòl (ANEI), els únics materials considerats aptes serien: estèrils procedents de la mateixa explotació i residus amb codi LER 17 05 04 terres i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03. Sempre tenint en compte que les terres i pedres hauran de procedir d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

Pel que fa a l'ús del material apilat a la parcel·la 34, aquest haurà de complir amb les consideracions anteriors per tal de poder ser utilitzat com a rebliment en la restauració.

5. Sobre el tancament perimetral projectat de tipus cinegètic (malla metàl·lica sobre pals de fusta) i cridaner color taronja. Cal recordar que la norma 22 del Pla Territorial de Mallorca (PTI) estableix que a les zones ANEI les tanques, quan no siguin d'obra, seran de malla metàl·lica ampla sobre pals de fusta, elèctriques o de bardissa. És a dir, la norma no fa cap especificació pel que fa al color de la tanca, no obstant, es considera fonamental que des del punt de vista paisatgístic, aquest pugui integrar-se amb l'entorn, motiu pel qual el seleccionat no resulta convenient a tals efectes.

6. Respecte la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, el reompliment del buit excavat amb materials inerts (que no reaccionen químicament amb l'aigua) i la revegetació posterior, es considera que minimitza el risc de contaminació.

7. De les emissions acústiques derivades de l'activitat, encara que no s'acompanyen d'estudi sonomètric reial, a l'estudi d'impacte ambiental es fa constar que els nivells de renou estimats estaran per davall dels 80 dB. En aquest punt s'hauria de tenir en compte l'establert als articles 24 i 25 del RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

8. Pel que respecta a l'estabilitat del rebliment projectat s'indica que s'haurà de dur a terme en 3 fases de 5 metres d'alçada cadascuna, les quals s'aniran compactant amb maquinaria per tal de garantir la competència del rebliment. No obstant l'anterior, es troba a faltar un estudi geotècnic que justifiqui que els materials de rebliment són estables en base als paràmetres de disseny projectats (alçada i angle).

9. Del risc d'incendi forestal derivat de l'existència d'una ZAR (zona d'alt risc) amb la qualificació del risc molt alt a l'àmbit del projecte, l'apartat de mesures preventives i correctores de l'estudi d'impacte ambiental refereix el Pla d'Emergències i Autoprotecció, Avaluació de Riscos i Planificació de l'Activitat Preventiva, però sense arribar a esmentar-les o desenvolupar-les. D'igual manera, al Programa de Vigilància i Control Ambiental (PVA) no consta cap esment al control i seguiment de les mesures contra el risc d'incendi forestal.

En aquest punt es considera fonamental que, tant l'apartat de mesures com el Pla de vigilància de l'estudi d'impacte ambiental incorporin les previstes pel que fa al risc d'incendi derivat, el seu control i seguiment.

10. De la possible afecció al domini públic hidràulic a conseqüència de les aigües d'escorrentia procedents de l'àmbit de l'autorització minera, es considera fonamental que la xarxa de drenatge incorpori en el seu disseny els elements necessaris per evitar l'aportació de sediments procedents de l'activitat a la llera del tàlveg existent.

11. Pel que fa a la necessitat de sol·licitar inscripció com APCA, el promotor ha justificat que disposa de Resolució de classificació d'APCA sense grup assignat (codi APCA 04 06 16 52) signada en maig de 2022.

6. Conclusions

Per tot l'anterior es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del Projecte de rehabilitació i abandó definitiu de labors de la pedrera Son Terrassa (núm. 490), que forma part de les parcel·les 32, 33 i 34 del polígon 36 del terme municipal de Felanitx, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental (març 2023) signat per Patricio Gil Cosío (enginyer geòleg i enginyer tècnic de mines) i els condicionants següents:

1. La superfície de les parcel·les 369 i 35 que s'ha vist afectada per l'activitat, haurà de ser restituïda al seu estat original dins una fase 0 de restauració immediata.

2. Abans d'iniciar les actuacions de rehabilitació a les parcel·les 32 i 33 s'haurà de justificar amb estudi, signat per tècnic competent, l'estabilitat dels antics fronts d'explotació així com la del material de rebliment en base als paràmetres del terreny existents i de disseny projectats.

3. La revegetació de la superfície afectada a les parcel·les 32 i 33 s'haurà de dur a terme amb una densitat, marc de plantació i exemplars d'espècies arbòries i arbustives d'iguals característiques a les existents en aquestes parcel·les.

4. A la parcel·la 34 la revegetació es durà a terme de manera que sigui evident una transició gradual entre el marc de plantació irregular de les parcel·les 32 i 33, i el marc de plantació al portell de la mateixa parcel·la 34.

5. Respecte al material de rebliment:

a) Només es podrà fer ús d'estèrils de l'explotació i de residus amb codi LER 17 05 04 terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

b) El material apilat a la parcel·la 34, haurà de complir les característiques del punt a anterior per tal de poder ser utilitzat com a rebliment.

c) Les terres i pedres que es pretén valoritzar a la pedrera hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2017, 10 d'octubre, sobre normes generals per a la utilització de materials naturals excavats a operacions de rebliment i obres diferents d'aquelles en que es van generar. Aquestes seran incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

6. El tancament perimetral haurà de complir amb les especificacions de la norma 22 del Pla Territorial Insular i no es podran emprar materials de colors cridaners que no permetin la seva integració amb l'entorn.

7. Les emissions acústiques derivades de l'activitat s'hauran de mantenir dins els llindars establerts per la normativa vigent.

8. Respecte del risc d'incendi forestal:

a)S'hauran de preveure les mesures preventives i correctores oportunes per tal de minimitzar el risc associat. Entre d'altres, s'haurà de contemplar: la instrucció de treballadors, la designació de responsable de seguretat i vigilància, la maquinària, depòsits i materials associats a l'activitat hauran d'estar situats a una distància mínima de 10 metres del terreny forestal, l'adequat manteniment dels accessos i de la maquinària, especialment durant l'època de risc, i l'equipament d'elements d'extinció.

b)Es tindrà en compte al Pla de Vigilància Ambiental l'adopció de mesures de control i seguiment pel que fa al compliment de les mesures preventives de minimització del risc així com la protecció contra incendis forestals.

9. Els regs periòdics associats a la reducció de la pols i a les actuacions de revegetació s'hauran de realitzar amb aigües regenerades amb paràmetres fisicoquímics i microbiològics adequats.

10. L'entrada de camions carregats de material susceptible d'emissions atmosfèriques (pols i partícules), es realitzarà únicament mitjançant l'ús de xarxes i/o lones que actuïn com a elements retenidors.

11. A efectes de controlar i contenir possibles abocaments accidentals de substàncies contaminants, s'haurà de disposar a l'àmbit d'actuació de sepiolita o similar a bastament i contemplar la seva recollida posterior per part de gestor autoritzat.

12. El disseny de la xarxa de drenatge haurà d'incorporar els elements oportuns per tal de retenir els sòlids en suspensió dins l'àmbit de l'autorització minera i evitar el seu dipòsit en el llit del tàlveg localitzat als voltants.

13. El pressupost del pla de restauració haurà d'incorporar les partides necessàries per tal de dur a terme el compliment dels condicionants anteriors.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i les autoritzacions o informes necessaris».

 

(Signat electrònicament: 21 de desembre de 2023

La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística Maria Paz Andrade Barberá Per suplència de la presidència de la CMAIB (BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)