BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament ha formulat la proposta de resolució següent:

Fets

1. En el BOIB núm. 93, de 8 de juliol de 2023, es va publicar la Resolució de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat a proposta del director general de Relacions Institucionals i Cooperació Local, per la qual es qualifica positivament la inscripció dels primers Estatuts del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears i se n'ordena la inscripció en el full registral corresponent del Registre de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

2. Un cop publicada la Resolució, s'han detectat errades materials a l'Annex que són necessàries corregir.

Fonaments de dret

1. L'article 109.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que aquestes poden rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de les persones interessades, els errors materials, de fet o aritmètics que hi hagi en els seus actes.

2. D'altra banda, l'article 56 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la rectificació dels errors materials, aritmètics i de fet en actes i disposicions administratius correspon a l'òrgan que hagi dictat l'acte o la disposició.

Proposta de Resolució  

Propòs a la consellera de Presidència i Administracions Públiques que dicti una resolució ene els termes següents:

1. Rectificar les errades materials advertides a l'annex de la Resolució de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat de 3 de juliol de 2023 per la qual es qualifica positivament la inscripció dels primers Estatuts del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears i se n'ordena la inscripció en el full registral corresponent del Registre de Col·legis Professionals de les Illes Balears, en el sentit de substituir-lo per l'annex de la present Resolució.

2. Ordenar la publicació d'aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tot això dict la següent

Resolució

Manifestar la conformitat amb la proposta de resolució i dictar-ne resolució en els mateixos termes.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar  n recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que la dicta en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver-se publicat, d'acord amb l'article 123 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i amb el que estableix l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la data de publicació d'aquesta Resolució, d'acord amb el que estableixen els articles 8.2 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de qualsevol altre recurs que es consideri procedent interposar.

 

Palma, en data de la signatura electrònica (23 de novembre de 2023)

La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament Francisca Ramis Pons

La consellera de Presidència i Administracions Públiques Antònia Maria Estarellas Torrens

 

ANNEX ESTATUTS DEL COL·LEGI PROFESSIONAL DE DOCENTS DE LES ILLES BALEARS

Títol I Sobre el Col·legi

Capítol 1. Disposicions Generals

Article 1. Definició del Col·legi

Article 2. Àmbit territorial

Article 3. Seu i domicili

Article 4. Llengua

Capítol 2. Finalitats, funcions i activitats

Article 5. Finalitats del Col·legi

Article 6. Funcions del Col·legi

Article 7. Activitats del Col·legi

Títol II Sobre les persones col·legiades

Article 8. Requisits per ser membre

Article 9. Drets

Article 10. Deures

Article 11. Pèrdua de la condició de col·legiat o suspensió

Capítol 1. Col·legiació

Títol III Sobre els òrgans col·legials

Article 12. Òrgans col·legials i unipersonals

Capítol 1. L'Assemblea General

Article 13. L'Assemblea General

Article 14. Facultats

Article 15. Convocatòries i sessions

Article 16. Constitució i desenvolupament

Article 17. Vots i acords

Capítol 2. La Coordinadora Interinsular

Article 18. Composició

Article 19. Baixa i cessament

Article 20. Facultats

Article 21. Convocatòries i sessions

Article 22. Constitució

Article 23. Acords i vots

Capítol 3. El/la Coordinador/a del Col·legi

Article 24. Funcions

Capítol 4. El tresorer o tresorera i el secretari o secretària

Article 25. Funcions del tresorer o tresorera

Article 26. Funcions del secretari o secretària

Capítol 5. Els vocals

Article 27. Funcions

Capítol 6. Les assemblees d'illa

Article 29. Les assemblees d'illa

Article 29. Coordinació de l'Assemblea d'illa

Article 30. Causes de cessament del coordinador/a de l'Assemblea d'illa

Capítol 7. Les comissions o grups de treball

Article 31. Creació i constitució

Capítol 8. El règim electoral

Article 32. Convocatòria d'eleccions

Article 33. Elecció del membres

Article 34. Presentació de candidatures

Article 35. Mesa electoral

Article 36. Votació

Capítol 9. El règim econòmic.

Article 37. Recursos econòmics

Article 38. Quotes

Article 39. Comptes corrents i llibretes d'estalvi

Títol IV. Fusió, absorció, segregació o dissolució del Col·legi

Article 40. Fusió, absorció, segregació i dissolució del Col·legi

Article 41. Comissió liquidadora

Article 42. Absorció

Article 43. Fusió

Article 44. Segregació

Títol V. El règim disciplinari    

Article 45. Codi deontològic i règim intern    

Article 46. Responsabilitat disciplinària    

Article 47. Jurisdicció disciplinària    

Article 48. Procediment sancionador    

Article 49. Classificació de faltes    

Article 50. Sancions    

Article 51. Efectes de les sancions    

Article 52. Prescripció    

Article 53. Rehabilitació de les persones sancionades    

Article 54. Recurs d'alçada    

Article 55. Resolució de recursos

Títol I. Sobre el Col·legi

Capítol 1. Disposicions Generals

Article 1. Definició del Col·legi

1. El Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears és una corporació de dret públic, de caràcter professional, dotada amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d'obrar pel compliment de llurs finalitats, que es configura com una instància col·laboradora del Govern i de l'Administració de les Illes Balears per a la satisfacció dels interessos generals vinculats a l'exercici de la professió de docent i com a vehicle de participació de les persones col·legiades en l'administració d'aquests interessos, sens perjudici que el Col·legi pugui exercir activitats i prestar serveis a les persones col·legiades.

2. El Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears fou creat per Llei 5/2019, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears i de creació del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, publicada al BOIB de 16 de febrer de 2019, i es regeix pel que disposen aquests Estatuts i els reglaments de règim intern que es puguin aprovar, així com per la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de Col·legis Professionals de les Illes Balears" i el Decret 32/2000, de 3 de març, pel qual s'aprova el Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears. i aquelles disposicions legals que li siguin d'aplicació.

3. El Col·legi té una estructura interna i un funcionament plenament democràtics essent independent de l'Administració, de la qual no forma part, sens perjudici de les relacions de dret públic que li corresponguin d'acord amb la normativa vigent aplicable i aquests Estatuts. La seva representació serà exercida per el/la Coordinador/a del Col·legi.

4. El Col·legi disposarà d'una pàgina web perquè, a través de la finestreta única, els professionals puguin efectuar tots els tràmits necessaris per a la col·legiació, el seu exercici i la seva baixa, mitjançant un lloc únic, per via electrònica i de forma gratuïta, d'acord amb els punts 5 i 6 de l'article 13.4 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre de col·legis professionals de les Illes Balears, en la redacció donada per la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior.

Article 2. Àmbit territorial

1. L'àmbit d'actuació col·legial serà el territori de les Illes Balears.

2. El Col·legi assumeix les funcions que la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de Col·legis Professionals de les Illes Balears atribueix als consells de col·legis de les Illes Balears.

Article 3. Seu i domicili

1. La seu del Col·legi de Docents de les Illes Balears s'estableix a Sant Josep de Sa Talaia i el seu domicili social al carrer Ses Conques, s.n., Sant Agustí des Vedrà (apartat de correus 77), 07839, sense perjudici de la modificació que, en el seu cas, decideixi l'assemblea general.

2. El Col·legi pot establir delegacions a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera si és convenient per a un millor compliment de les finalitats i per a una major eficàcia de les funcions col·legials. Les delegacions han d'exercir la representació col·legial delegada en l'àmbit de la seva demarcació, amb les facultats i competències que determini la Coordinadora Interinsular del Col·legi en crear-les o en acords posteriors.

Article 4. Llengua

La llengua pròpia del Col·legi serà el català, tot tenint present la cooficialitat de llengües fixada en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la resta de la normativa vigent.

Capítol 2 Finalitats, funcions i activitats

Article 5. Finalitats del Col·legi

Les finalitats del Col·legi són:

1. Vetllar pel correcte exercici professional i per la seva constant millora en el marc de la llei.

2. La defensa i la representació dels interessos generals de la professió, especialment davant els poders públics.

3. Contribuir en l'elaboració d'un disseny del sistema educatiu de les Illes Balears per tal que perduri en el temps.

4. Fomentar i facilitar la participació en l'àmbit educatiu dels diferents sectors de la comunitat educativa.

5. Afavorir la interrelació entre tots els col·legiats i col·legiades establint canals de comunicació i cooperació àgils i estables.

6. Fomentar la interrelació entre els professionals de les Illes Balears així com entre aquests i els d'altres territoris, tant de l'Estat Espanyol com d'altres països. Facilitar l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques entre els docents.

7. Contribuir al bon funcionament del sistema educatiu.

8. Promoure l'acompanyament dels docents de menys experiència.

9. Proposar línies d'actuació envers l'educació en el nostre context.

10. Col·laborar amb la Universitat de les Illes Balears en l'elaboració dels plans d'estudis, sense menyscabament del principi d'autonomia universitària. Vetllar perquè els plans d'estudis de formació inicial del docent de tots els nivells educatius treballin les competències necessàries per exercir la docència.

11. Promoure que les persones col·legiades assumeixin les responsabilitats i les oportunitats de desenvolupament personal i professional que suposa exercir la docència.

12. Participar en el debat i realitzar propostes per a incidir en els processos d'accés a la docència.

13. Ajudar a dissenyar i implementar una oferta de formació contínua lligada a les necessitats dels centres i als projectes educatius que s'hi desenvolupin.

14. Fomentar la inclusió en els centres educatius. Així com promoure mesures en favor de l'equitat.

15. Promoure espais i línies d'investigació que fomentin la innovació educativa i la millora dels processos d'aprenentatge.

16. Formar part dels òrgans de debat i consultius, com ara el Consell Escolar de les Illes Balears, els Consells Escolars Insulars i d'altres que siguin pertinents.

17. Promoure la normalització de la llengua catalana fomentant el seu ús com a llengua vehicular en l'àmbit del Col·legi.

18. Impulsar una educació lligada als Objectius de Desenvolupament Sostenible i promoure mesures per aconseguir que els centres educatius siguen un referent per la cura i protecció del patrimoni tant cultural com natural de les Illes Balears.

19. Adquirir un compromís professional envers a la perspectiva de gènere amb les actuacions proposades com a element transformador.

Article 6. Funcions del Col·legi

1. Les funcions del Col·legi, en el seu àmbit territorial, són les següents:

a) Adoptar els acords que siguin necessaris per ordenar i vigilar, en el seu àmbit respectiu, l'adequat exercici de la professió col·legiada.

b) Vetllar per l'ètica professional dels col·legiats tenint en compte que en l'exercici de la professió es respectin i es garanteixin els drets de la ciutadania.

c) Exercir la facultat disciplinària sobre el grup de professionals col·legiats.

d) Informar sobre els projectes i avantprojectes de normes que elabori el Govern de les Illes Balears en matèria de col·legis professionals, i ésser oïts en el procediment d'elaboració de disposicions de caràcter general que afectin directament els interessos del Col·legi.

e) Aprovar els seus estatuts i reglaments de règim interior.

f) Organitzar cursos de formació i perfeccionament per als col·legiats.

g) Oferir la informació necessària per facilitar l'accés a la vida professional dels nous col·legiats.

h) Aprovar els pressupostos anuals d'ingressos i despeses, així com els comptes i liquidacions pressupostàries.

i) Regular i exigir les aportacions econòmiques dels membres amb el límit que la quota de col·legiació no pot superar mai els costos associats a la tramitació de la inscripció.

j) Intervenir, en via de conciliació o arbitratge, en les qüestions que puguin suscitar-se entre el col·lectiu de col·legiats per motius relacionats amb la professió.

k) Proposar a les persones col·legiades, a instància de l'autoritat judicial, en qualsevol jutjat o tribunal, d'intervenir com a perits en els assumptes judicials, així com d'emetre informes i dictàmens, si es requereixen.

l) Participar en els òrgans assessors o consultius de les administracions públiques en els termes que prevegi la normativa corresponent.

m) Assumir, en el seu àmbit, la representació i defensa de la professió davant les administracions públiques, les institucions, els tribunals, les entitats i els particulars.

n) Exercir les funcions que els siguin atribuïdes per la legislació bàsica de l'Estat, per aquesta Llei o per altres normes de rang legal o reglamentari, i les que els hagin estat encomanades per l'Administració de les Illes Balears o les que hagin estat objecte de conveni de col·laboració amb aquesta entitat.

o) Qualsevol altra funció que fomenti l'adequat desenvolupament de la professió.

p) Atendre les sol·licituds d'informació sobre les persones col·legiades i sobre les sancions fermes que se'ls han imposat, així com les peticions d'inspecció o de recerca que els formuli qualsevol autoritat qualificada d'un estat membre de la Unió Europea en els termes que estableix la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. En particular, que les sol·licituds d'informació i de realització de controls, inspeccions i recerques estiguin degudament motivades i que la informació obtinguda s'empri únicament per a la finalitat per a la qual es va sol·licitar.

q) Atendre les queixes o reclamacions presentades per les persones col·legiades.

2. De conformitat amb la normativa aplicable, el Col·legi, per regular-ne el funcionament intern, ha d'elaborar el seu propi reglament, que ha de ser aprovat per l'Assemblea General extraordinària del Col·legi, sens perjudici dels altres tràmits administratius que escaiguin.

Article 7. Activitats del Col·legi

1. Per aconseguir aquestes finalitats, es desenvoluparan les activitats següents:

a) Activitats de formació per a la millora permanent de les persones col·legiades i la transferència a l'àmbit educatiu.

b) Comissions de treball permanents.

c) Comissions temporals per activitats específiques.

d) Participació en els diferents àmbits educatius.

e) Contactes amb altres col·legis, associacions o entitats d'àmbit insular, balear, estatal o internacional, per a la millora educativa.

f) Foment i participació en processos d'investigació per a la millora de l'educació.

g) Creació de plataformes per a la difusió del Col·legi.

h) Qualsevol altra activitat que sigui adient per a complir les finalitats del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears.

2. En queda exclòs qualsevol ànim de lucre.

 

Títol II. Sobre les persones col·legiades

Capítol 1. Col·legiació

Article 8. Requisits per ser membre

1. Pot formar part del Col·legi qualsevol professional que estigui habilitat per a l'exercici de la docència en qualsevol de les seves modalitats reconegudes (infantil, primària, secundària i universitat, a centres públics, concertats o privats.

2. Requisits per adquirir la condició de col·legiat:

a) Han de tenir la titulació legalment requerida per a exercir la professió a l'Estat espanyol.

b) No poden estar inhabilitades o incapacitades per a l'exercici de la professió.

c) Han d'exercir la professió docent a l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

d) Hauran d'acreditar un mínim de tres mesos d'exercici de la professió en un centre de titularitat pública o privada.

3. Per formar part del Col·legi cal presentar una sol·licitud dirigida a la Coordinadora Interinsular, la qual comprovarà que la persona sol·licitant compleix els requisits establerts  i en gestionarà l'alta.

Article 9. Drets

Els drets dels membres del Col·legi són:

1. Assistir amb veu i vot a les sessions de l'assemblea general.

2. Elegir o ser elegit per als llocs de representació o per exercir càrrecs a la Coordinadora Interinsular o a la Junta d'illa corresponent.

3. Exercir la representació que en cada cas se'ls confereixi.

4. Intervenir en el govern i les gestions, els serveis i les activitats del Col·legi, d'acord amb les normes legals i estatutàries.

5. Exposar davant l'assemblea general i la Coordinadora Interinsular tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida del Col·legi i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.

6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l'administració i la gestió de la Coordinadora Interinsular o de les persones mandatàries del Col·legi.

7. Ser informats sobre l'estat dels comptes i rebre informació sobre les activitats del Col·legi.

8. Fer ús dels serveis comuns que el Col·legi estableixi o tengui a la seva disposició.

9. Formar part dels grups de treball i comissions.

10. Sol·licitar i obtenir un exemplar dels estatuts i dels reglaments.

11. Ser informats de la composició dels òrgans de coordinació i representació.

12. Ser oïts amb caràcter previ a l'adopció de mesures disciplinàries contra els membres i ser informats dels fets que donin lloc a aquestes mesures.

13. Impugnar els acords dels òrgans del Col·legi que estimi contraris a la llei, als Estatuts o als acords de l'Assemblea General.

14. Rebre informació sobre les activitats del Col·legi.

15. Consultar els llibres del Col·legi prèvia sol·licitud a la Coordinadora Interinsular.

16. Promoure actuacions dels òrgans de govern mitjançant iniciatives formulades d'acord amb els estatuts.

17. Crear agrupacions representatives d'interessos específics en el si dels col·legis, sotmesos en tot cas als òrgans de govern d'aquests.

18. Remoure els titulars dels òrgans de govern mitjançant vots de censura, en els termes fixats pels estatuts.

19. Presentar queixes o reclamacions al servei d'atenció a consumidors i usuaris del Col·legi.

Article 10. Deures

Els deures dels membres del Col·legi són:

1. Comprometre's amb les finalitats del Col·legi i participar activament per assolir-les.

2. Adequar l'actuació professional i corporativa als deures establerts en els estatuts corresponents i en la normativa professional que els afecti.

3. Complir els acords de l'assemblea general i les indicacions per dur-los a terme.

4. Satisfer puntualment les quotes, les despeses extraordinàries i altres aportacions que d'acord amb els estatuts puguin correspondre a cada soci i sòcia. Aquestes quotes han d'estar prèviament aprovades per l'Assemblea General. La Coordinadora Interinsular podrà eximir del pagament de les quotes als col·legiats i col·legiades que així ho sol·licitin en les següents situacions: atur o permís sense retribuir, tot conservant els drets i obligacions inherents a la seva condició de col·legiat i col·legiada. Aquesta decisió ha de comunicar-se als membres del Col·legi pels mitjans que es decideixin.

5. Mantenir la col·laboració que calgui per al bon funcionament del Col·legi, assistint a les assemblees generals i a les comissions o grups de treball dels que formi part.

6. Exercir en el seu cas les obligacions inherents al càrrec pel qual van ser elegides.

7. Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries i reglamentàries.

8. Complir els acords i normes vàlidament adoptats pels òrgans de govern del Col·legi.

9. Informar el col·legi dels canvis produïts en les dades professionals i personals.

Article 11. Pèrdua de la condició de col·legiat o suspensió

Les causes de baixa o suspensió al Col·legi són:

1. Per decisió de la persona interessada, la qual ho ha de comunicar per escrit a la Coordinadora Interinsular.

2. No satisfer la quantitat corresponent a una quota anual dins els terminis que marqui la Coordinadora interinsular, sempre que no hagi estat eximit del pagament.

3. No complir les obligacions estatutàries o reglamentàries.

4. Com a conseqüència de resolució d'un expedient disciplinari segons s'estableix al Títol V d'aquests estatuts.

5. La incapacitació total de la persona interessada.

 

Títol III. Sobre els òrgans col·legials

Article 12. Òrgans col·legials i assemblearis.

1. Els òrgans del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears es divideixen en col·legials i assemblearis.

2. Aquests al mateix temps poden ser òrgans interinsulars i òrgans insulars.

3. Són òrgans interinsulars assemblearis del Col·legi: l'Assemblea General i la Coordinadora Interinsular.

4. Són òrgans insulars assemblearis del Col·legi: l'Assemblea d'Illa.

5. Són òrgans col·legials del Col·legi: el/la Coordinador/a interinsular i el/la coordinador/a de l'Assemblea d'illa.

 

Capítol 1. L'Assemblea General

Article 13. L'Assemblea General

1. L'Assemblea General és l'òrgan suprem del Col·legi i la màxima representació de la voluntat col·lectiva dels col·legiats. Els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable.

2. Els membres del Col·legi, reunits en sessió de l'assemblea general legalment constituïda, han de decidir per majoria simple els assumptes que així estan contemplats en aquests estatuts i aquells altres que consideri l'Assemblea.

3. Tots els membres queden subjectes als acords de l'assemblea general, incloent-hi els absents, els qui en discrepin i els presents que s'hagin abstingut de votar.

Article 14. Facultats    

1. L'Assemblea General té les facultats següents:

a) Aprovar i modificar els Estatuts del Col·legi.

b) Adoptar els acords relatius a la representació legal, la gestió i la defensa dels interessos dels seus membres.

c) Controlar l'activitat i la gestió de la Coordinadora Interinsular i dels altres òrgans del Col·legi.

d) Aprovar els pressupostos anuals de despeses i ingressos, i la memòria anual de les activitats.

e) Elegir els membres de la Coordinadora Interinsular, destituir-los i substituir-los.

f) Establir les línies generals d'actuació que permetin complir les finalitats del Col·legi.

g) Fixar o actualitzar les quotes que els membres del Col·legi han de satisfer.

h) Aprovar la normativa electoral, el reglament de règim intern, el codi deontològic del Col·legi i les seves modificacions.

i) Acordar la fusió, absorció o dissolució del Col·legi en els termes que estableix el Capítol IX d'aquests estatuts.

j) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública.

k) Resoldre sobre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan del Col·legi.

l) Ratificar o proposar comissions de treball per a desenvolupar de forma més adient les finalitats del Col·legi.

2. La relació de facultats que es fan en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita les atribucions de l'Assemblea General.

Article 15. Convocatòries i sessions

1. L'Assemblea General s'ha de reunir en sessió ordinària com a mínim una vegada a l'any.

2. El Coordinador/a del Col·legi convocarà l'Assemblea General sempre que hi hagin temes que valori com a importants o en què l'opinió dels col·legiats i col·legiades sigui necessària.

3. L'assemblea general s'ha de reunir amb caràcter extraordinari sempre que calgui, per requeriment de la Coordinadora Interinsular o bé quan ho sol·liciti un nombre de membres del Col·legi que representi, com a mínim, un 10% de la totalitat; en aquest últim cas, el Coordinador/a del Col·legi l'ha de convocar dins un període no superior a quinze dies.

4. La convocatòria de les sessions de l'assemblea general, tant de les ordinàries com de les extraordinàries, excepte si no resulta possible, seran remeses als membres de l'òrgan col·legiat a través de mitjans electrònics, fent constar en la mateixa l'ordre del dia juntament amb la documentació necessària per a la seva deliberació quan això sigui possible, les condicions en les que es celebrarà la sessió amb una antelació mínima de quinze dies.

5. La convocatòria ha d'especificar el dia, l'hora, el lloc de reunió i també l'ordre del dia. S'han d'incloure preceptivament en l'ordre del dia de la sessió de l'assemblea general les qüestions que susciti cada grup de treball, sempre que prèviament s'hagin comunicat a la Coordinadora Interinsular.

Article 16. Constitució i desenvolupament

1. La sessió de l'assemblea general queda vàlidament constituïda en primera convocatòria amb l'assistència del coordinador/a i secretari/a o en el seu cas, de qui els supleixin i de la meitat, al manco, dels seus membres.

2. Queda vàlidament constituïda en segona convocatòria amb l'assistència del coordinador/a i secretari/a o en el seu cas, de qui els supleixin i sigui quin sigui el nombre de persones col·legiades presents. La segona convocatòria s'ha de fer mitja hora després de la primera i al mateix lloc, i s'ha d'haver anunciat juntament amb la primera. L'assemblea general es podrà dur a terme mitjançant videoconferència, per a facilitar la participació dels col·legiats i col·legiades de totes les illes. Per a tal efecte es convocarà de manera simultània a les quatre illes. El sistema de vídeo conferència ha de permetre el seguiment visual i de so de les intervencions de totes les persones assistents a l'assemblea.

3. Un mínim del 10% de les persones col·legiades pot sol·licitar a la Coordinadora interinsular la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió d'aquella. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea, que únicament podrà adoptar acords respecte dels nous punts, si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de les persones presents.

4. El/la coordinador/a del Col·legi presideix les sessions de l'assemblea general. Si es trobés absent, la Coordinadora Interinsular triarà una persona vocal que la substituirà. Ha d'actuar com a secretari o secretària la persona que ocupi aquest càrrec en la Coordinadora Interinsular o, en el seu defecte, la persona que la substitueixi.

5. El secretari o secretària ha d'aixecar acta de cada sessió de l'assemblea general. Cinc dies abans l'acta anterior, i qualsevol altra documentació necessària per al bon desenvolupament de l'assemblea, han d'estar a disposició de les persones col·legiades pels mitjans acordats.

6. Per un millor funcionament de l'assemblea, d'entre les persones presents, s'anomenarà una o dues figures moderadores a cada una de les seus presencials i una persona que s'encarregarà de donar els torns de paraula en el moments en què sigui necessari.

Article 17. Vots i acords

1. El quòrum de constitució serà quan assisteixin a la sessió un terç, com a mínim, dels col·legiats, amb l'assistència necessària, dintre d'aquest mínim, del coordinador/a o de qui legalment la substitueixi i, en tot cas, del secretari o la secretària. En cap cas no es podrà delegar el vot.

2. En les sessions de l'assemblea general, correspon un vot a cada membre del Col·legi que estigui en el ple ús dels seus drets com a persona associada.

3. Els acords s'han de prendre prioritàriament per unanimitat. Quan això no sigui possible es prendran per majoria simple de vots de les persones presents.

4. Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels Estatuts, la fusió, absorció o dissolució del Col·legi, la disposició o alienació de béns i l'elecció de la Coordinadora Interinsular si es presenten diverses candidatures, cal una majoria absoluta dels vots.

5. En cas de votar qualsevol dels punts esmentats en el punt 3, es podrà habilitar, si l'assemblea ho aprova, un sistema de votació en línia.

 

Capítol 2. La Coordinadora Interinsular

Article 18. Composició

1. La Coordinadora Interinsular executa i administra el Col·legi.

2. La Coordinadora Interinsular està formada almenys per:

a) el secretari o secretària

b) el tresorer o tresorera

c) un mínim de 5 i un màxim de 8 vocals

3. L'elecció dels membres de la Coordinadora Interinsular s'hauran d'elegir per votació de l'assemblea general.

4. La composició de la Coordinadora Interinsular ha de procurar en tot cas:

a) La composició equilibrada d'homes i dones, com a principi general establert a la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

b) La presència de persones de les quatre illes. Assegurant la presència d'almenys 4 representants de Mallorca, 2 de Menorca, 2 d'Eivissa i 1 de Formentera.

c) La presència d'un membre del sector de professorat de 0-3, sempre que hi hagi candidats.

d) La presència d'un membre del professorat de la Universitat de les Illes Balears, sempre que hi hagi candidat

5. L'exercici del càrrec és gratuït.

Article 19. Baixa i cessament

1. Els membres de la Coordinadora Interinsular exerceixen el càrrec durant un període de 2 anys, sense perjudici que puguin ser reelegits.

2. El cessament dels càrrecs, abans d'extingir-se el termini reglamentari del seu mandat, podrà esdevenir-se per:

a) Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit a la Coordinadora Interinsular.

b) Malaltia que incapaciti per exercir el càrrec.

c) Baixa com a membre del Col·legi.

d) Suspensió com a resultat d'una falta comesa en l'exercici del càrrec.

e) Pèrdua de confiança de les persones col·legiades, mitjançant la presentació d'una moció de censura, avalada pel 10% dels membres i ratificada per votació de l'assemblea general.

f) Declaració d'absència.

g) Qualsevol altra causa que estableixin la llei o els estatuts.

3. Les vacants que es produeixin en la Coordinadora Interinsular s'han de cobrir en la primera reunió de l'Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de la direcció, de manera voluntària, pot ocupar provisionalment el càrrec vacant, començant pel vocal més antic.

Article 20. Facultats

La Coordinadora Interinsular té les següents facultats :

1. Coordinar i administrar el Col·legi de la manera més àmplia que reconegui la llei; i també, complir les decisions que prengui l'assemblea general, d'acord amb les normes, instruccions i directrius que estableixi.

2. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d'accions legals i interposar els recursos pertinents.

3. Proposar a l'assemblea general l'establiment de les quotes que els membres del Col·legi han de satisfer.

4. Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'assemblea general perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.

5. Elaborar la memòria anual d'activitats i sotmetre-la a l'aprovació de l'assemblea general.

6. Contractar les persones empleades que el Col·legi pugui tenir, previ acord de l'assemblea general.

7. Resoldre sobre l'admissió de nous col·legiats i col·legiades.

8. Establir grups o comissions de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els objectius del Col·legi, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.

9. Nomenar les persones que hagin de coordinar cada grup de treball a proposta dels mateixos grups.

10. Contribuir al desenvolupament i coordinació de les activitats aprovades per l'Assemblea General, juntament amb els grups de treball.

11. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l'Assemblea General.

12. Convocar les assemblees generals i vetllar perquè es compleixin els acords que s'hi adoptin.

13. Elaborar la memòria anual d'activitats i sotmetre-la a l'aprovació de l'Assemblea General.

14. Dur a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:

 

a) Subvencions, convenis o altres ajuts.

b) L'ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació.

 

15.Obrir comptes corrents i llibretes d'estalvis als establiments de crèdit o d'estalvi acordats en l'assemblea general i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l'article 40.

16.Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera específica a un altre òrgan de govern del Col·legi o que li hagi estat delegada expressament.

Article 21. Convocatòries i sessions

1. La Coordinadora Interinsular —els membres de la qual ha de convocar prèviament el coordinador o coordinadora o la persona que l'hagi de substituir— s'ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que decideixin els seus membres, que en cap cas no pot ser inferior a una trimestral.

2. S'ha de reunir en sessió extraordinària quan ho estableixi amb aquest caràcter el coordinador o coordinadora, o bé si ho sol·licita un terç dels membres que la formen.

3. Només poden formar part de la Coordinadora Interinsular els col·legiats i les col·legiades. Per ser membre de la Coordinadora Interinsular és requisit indispensable no tenir cap motiu d'incompatibilitat establert en la legislació vigent.

4. Si es produeixen baixes, referides a la coordinació, secretariat i tresoreria durant el mandat de la Coordinadora Interinsular, seran cobertes per les persones vocals en actiu. En cas que es consideri necessari, les persones que hagin quedat com a suplents en les últimes eleccions s'incorporaran a la Coordinadora Interinsular, en el nombre necessari, procurant mantenir la paritat de gènere, com a principi general establert a la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes i la proporcionalitat de la representació per illes.

Article 22. Constitució

1. La sessió de la Coordinadora Interinsular queda vàlidament constituïda amb l'assistència del president i secretari o en el seu cas, de qui els supleixin i de la meitat, al manco, dels seus membres.

2. Els membres de la Coordinadora Interinsular estan obligats a assistir a totes les sessions que s'estableixin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se'n. L'assistència del coordinador o coordinadora i del secretari o secretària o de les persones que el substitueixin, és necessària sempre.

3. Es consideraran causes justificades: la malaltia pròpia, la cura d'un familiar de 1er grau, l'absència del territori de les Illes Balears.

4. La Coordinadora Interinsular es convocarà amb una antelació mínima de 3 dies.

Article 23. Acords i vots

1. Els acords presos en sessions de la Coordinadora Interinsular s'han de prendre prioritàriament per unanimitat. En cas que no sigui possible, l'acord s'acordarà per majoria qualificada de dues terceres parts del conjunt dels assistents,

2. Els acords de la Coordinadora Interinsular s'han de fer constar en el llibre d'actes. En iniciar-se cada sessió de la Coordinadora Interinsular, s'ha de llegir l'acta de la sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

3. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, una o unes quantes persones mandatàries per exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-les en cada cas.

4. No són delegables la formulació dels comptes ni els actes que hagi d'autoritzar o aprovar l'Assemblea General.

 

Capítol 3. El/la Coordinador/a del Col·legi

Article 24. Funcions

1. El/la coordinador/a del Col·legi també ho és de la Coordinadora Interinsular.

2. Les funcions pròpies del Coordinador/a són:

a) Dirigir i representar legalment el Col·legi, sense perjudici de retre comptes a l'assemblea general i de la Coordinadora Interinsular.

b) Coordinar, moderar i delegar la moderació dels debats, tant de les sessions de l'assemblea general com de les de la Coordinadora Interinsular.

c) Establir la convocatòria de les sessions de l'assemblea general i de la Coordinadora Interinsular.

d) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari o secretària del Col·legi.

e) Les atribucions restants pròpies del càrrec i les que li deleguin l'assemblea general i la Coordinadora Interinsular.

3. El vocal triat per la Coordinadora Interinsular, a tal efecte, ha de substituir el coordinador o coordinadora en cas d'absència o malaltia.

 

Capítol 4. El tresorer o tresorera i el secretari o secretària

Article 25. Funcions del tresorer o tresorera

1. El tresorer o tresorera té les següents funcions:

a) Custodiar i controlar els recursos del Col·legi.

b) Formalitzar, anualment, el compte d'ingressos i despeses de l'exercici econòmic vençut i la liquidació del pressupost del Col·legi.

c) Elaborar l'avantprojecte del pressupost del Col·legi.

d) Informar periòdicament a la Coordinadora Interinsular i a l'Assemblea General de l'execució del pressupost i de la situació de la tresoreria.

e) Portar els llibres que calguin d'acord amb la normativa aplicable

f) Signar els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria.

g) Pagar les factures que aprovi la Coordinadora Interinsular, les quals ha de visar prèviament le/la Coordinador/a del Col·legi.

2. En cas d'absència o malaltia del tresorer o de la tresorera, serà substituït per el/la secretari/secretària o el/la vocal triat per la Coordinadora Interinsular, per aquest ordre.

Article 26. Funcions del secretari o secretària

1. Les funcions del secretari o secretària són les següents:

a) Custodiar la documentació del Col·legi.

b) Trametre les cites i les convocatòries per a les reunions de la

Coordinadora Interinsular i per a l'Assemblea General, amb l'antelació necessària.

c) Aixecar i signar les actes de les reunions de l'assemblea general i de la Coordinadora Interinsular.

d) Redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar.

e) Portar el llibre de registre de col·legiats. Portar els llibres necessaris per al servei.

2. En cas d'absència o malaltia del secretari o de la secretària, serà substituït per el/la tresorer/tresorera o el/la vocal triat per la Coordinadora Interinsular, per aquest ordre.

 

Capítol 5. Els vocals

Article 27. Funcions

Els vocals tenen les obligacions pròpies del seu càrrec com a membres de la Coordinadora Interinsular i també les que sorgeixin de les assemblees d'illa a les que pertanyen.

 

Capítol 6. Les assemblees d'illa

Article 28. Les assemblees d'illa

1. Les assemblees d'illa són els òrgans col·legiats que tenen la representació col·legial en els respectius àmbits insulars, els que assumeixen la gestió ordinària de les comeses assignades al Col·legi, s'organitzen funcionalment amb plena autonomia i responsabilitat, per tal d'atendre les obligacions col·legials i els serveis d'atenció als docents inscrits.

2. Cada Assemblea estarà formada per totes les persones col·legiades que es trobin inscrites en aquella illa, i defineixen la voluntat professional de les persones inscrites.

3. Aquestes s'hauran de reunir un mínim de sis cops l'any en sessió ordinària, i tantes vegades com sigui necessari en sessió extraordinària.

4. Correspon a les assemblees d'illa:

a) Resoldre les qüestions que li sotmeti la Coordinadora Interinsular.

b) Representar i defensar tota persona inscrita a l'àmbit insular respectiu.

c) Informar les persones col·legiades inscrites sobre aquelles matèries que puguin afectar-los professionalment.

d) Vetllar permanentment pel correcte funcionament dels serveis de l'Assemblea.

e) Preparar els projectes de normes d'obligat compliment a l'Assemblea, relatius a competències pròpies. Les assemblees d'illa traslladaran els acords a la Coordinadora Interinsular del Col·legi, dins el termini de deu dies a partir de la seva adopció.

Article 29. Coordinació de l'Assemblea d'illa

1. Ser coordinador/a de l'Assemblea d'illa comporta ser membre de la Coordinadora Interinsular del Col·legi.

2. Correspon al coordinador/a de l'Assemblea d'illa:

a) Dur a terme els acords de l'Assemblea d'illa, així com els acords de la Coordinadora Interinsular i de l'Assemblea General del Col·legi.

b) Tenir la representació del Col·legi en el territori de l'Assemblea respectiva.

c) Tenir la representació permanent de l'Assemblea dins l'àmbit col·legial.

d) Convocar i presidir l'Assemblea d'illa.

e) Vetllar pel degut compliment dels acords presos en l'Assemblea d'illa, així com els acords de la Coordinadora Interinsular i de l'Assemblea General del Col·legi.

f) Administrar els recursos assignats a l'Assemblea i custodiar els béns patrimonials del Col·legi adscrits al territori de l'Assemblea.

Article 30. Causes de cessament del coordinador/a de l'Assemblea d'illa

1. El coordinador d'illa exerceix el càrrec durant un període de 2 anys, sense perjudici que pugui ser reelegit.

2. El cessament del càrrec, abans d'extingir-se el termini reglamentari del seu mandat, podrà esdevenir-se per:

a) Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit a l'Assemblea d'illa.

b) Malaltia que incapaciti per exercir el càrrec.

c) Baixa com a membre del Col·legi.

d) Suspensió com a resultat d'una falta comesa en l'exercici del càrrec.

e) Pèrdua de confiança de les persones col·legiades de la delegació, mitjançant la presentació d'una moció de censura, avalada pel 10% dels col·legiats i ratificada per l'Assemblea d'illa.

f) Declaració d'absència.

g) Qualsevol altra causa que estableixin la llei o els estatuts.

La vacant que es produeixi en l'Assemblea d'illa s'ha de cobrir en la primera reunió de l'Assemblea d'illa que tingui lloc. Mentrestant, un membre de la coordinació, de manera voluntària, assumirà el càrrec.

 

Capítol 7. Les comissions o grups de treball

Article 31. Creació i constitució

La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, pot fer-se de les següents maneres:

1. A proposta dels membres del Col·legi. S'ha de donar compte a la Coordinadora Interinsular, definir els objectius i les activitats que s'han proposat dur a terme i obtenir el seu vist i plau.

2. A proposta de l'Assemblea general per a dur a terme una feina determinada.

3. A proposta de la Coordinadora Interinsular, per a dur a terme una feina determinada.

4. Les comissions es constituiran amb membres del col·legi que manifestin coneixements sobre l'àmbit de treball i amb persones que manifestin interés en formar-ne part.

5. L'Assemblea, quan correspongui, o la Coordinadora Interinsular, han d'establir els procediments i els terminis per a que les diferents comissions puguin informar i rendir comptes de la feina que estan duent a terme.

 

Capítol 8. El règim electoral

Article 32. Convocatòria d'eleccions

La Coordinadora Interinsular ha de convocar eleccions, com a mínim, un mes abans del termini de finalització del mandat. Aquestes es convocaran conjuntament amb les eleccions a Coordinador/a de les assemblees d'Illes.

Article 33. Elecció del membres

L'assemblea general ha d'elegir els membres de la Coordinadora Interinsular mitjançant votació per sufragi lliure i secret, en sessió extraordinària de caràcter electoral convocada a aquest efecte. Es facilitarà l'ús de les noves tecnologies per les votacions. Tindran dret a vot per a l'elecció i a ser elegits càrrecs de la Coordinadora Interinsular tots els col·legiats que estiguin al corrent de les obligacions amb el Col·legi en la data en què tingui lloc l'assemblea.

Article 34. Presentació de candidatures

1. La Coordinadora Interinsular convocarà l'inici del període electoral, almenys un mes abans de la finalització del seu període de nomenament. Els membres que vulguin presentar-se a l'elecció ho han de comunicar al coordinador/a d'Assemblea d'illa en la que estan inscrits, com a mínim, quinze dies naturals abans de la data en què hagin de tenir lloc les eleccions. El coordinador/a d'Assemblea d'illa ha de publicar les candidatures en els cinc dies següents, moment en què començarà un termini de cinc dies per formular-hi reclamacions. Les reclamacions s'han de resoldre en els tres dies següents d'haver-se exhaurit el termini.

2. Cada coordinador/a d'illa convocarà una Assemblea extraordinària en el seu territori, amb l'objectiu de triar les persones que formaran part de la Coordinadora Interinsular. Aquestes es triaran en llistes obertes.

3. La persona més votada serà nomenada Coordinador/a de l'Assemblea d'illa i formarà part, així mateix de la Coordinadora Interinsular.

4. La resta de candidats s'ordenaran per nombre de vots, procurant en tot cas la composició equilibrada d'homes i dones, com a principi general establert a la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, en cadascuna de les illes, d'aquest llistat sortiran la resta de representants a la Coordinadora Interinsular segons la representació reservada per a cada illa. En el cas que en alguna illa no n'hi hagin prou candidats per a la Coordinadora Interinsular, es completaran amb membres d'altres illes procurant mantenir els criteris de paritat i territorialitat. El resultat d'aquestes votacions serà comunicat a la Coordinadora Interinsular sortint. Els candidats que no formin part dels òrgans del col·legi quedaran en un llistat com a suplents.

5. Un cop formada la Coordinadora Interinsular, aquesta haurà de ser ratificada per l'Assemblea General en sessió extraordinaria convocada a l'efecte. En aquesta mateixa assemblea es produirà la votació, en la que seran candidats els membres electes de la Coordinadora Interinsular, per a la designació dels càrrecs de: Coordinadora o Coordinador de la Coordinadora Interinsular, Secretari o secretària, i Tresorer o tresorera. La resta de membres de la Coordinadora Interinsular seran designats vocals.

Article 35. Mesa electoral

1. La mesa electoral general estarà formada per tres membres de l'Assemblea General que seran elegits mitjançant un sorteig a l'atzar entre tots els membres de l'Assemblea, sempre que no siguin candidats.

2. S'establirà, al menys, una taula electoral per illa formada per tres membres de l'Assemblea d'illa, que seran elegits mitjançant un sorteig a l'atzar entre tots els membres de l'Assemblea, sempre que no siguin candidats.

3. La mesa electoral s'ha de constituir el mateix dia en què tingui lloc l'assemblea i s'han de comprovar les candidatures presentades dins el termini i en la forma escaient per proclamar seguidament les candidatures elegibles.

Article 36. Votació

1. Cada col·legiat o col·legiada ha de dipositar el seu vot en l'urna electoral. Es podran articular, sempre que es pugui acreditar de manera fefaent la identitat del votant, sistemes alternatius de votació. S'han de proclamar els candidats i candidates que hagin obtingut més vots. En cas d'empat, en el mateix acte s'ha de fer una nova votació entre les candidatures empatades i s'ha de proclamar la candidatura que hagi aconseguit més vots.

2. En cas que només s'hagi presentat una candidatura, no s'ha de fer la votació i s'ha de proclamar elegida la candidatura presentada.

3. Els resultats de cada illa es traslladaran a la mesa electoral general en el moment en el que s'hagi finalitzat el recompte de manera telemàtica.

 

Capítol 9. El règim econòmic.

Article 37. Recursos econòmics

Els recursos econòmics del Col·legi es nodreixen de:

1. Les quotes que fixarà, si escau, l'assemblea general per als seus membres.

2. Les subvencions d'administracions públiques.

3. Les donacions.

4. Les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir- se.

Article 38. Quotes

1. L'assemblea general pot establir quotes si així ho considera convenient.

2. La quota d'inscripció o col·legiació no podrà superar en cap cas les despeses associades a la tramitació de la inscripció.

3. Els col·legis disposaran dels mitjans necessaris perquè els sol·licitants puguin tramitar la seva col·legiació per via telemàtica.

Article 39. Comptes corrents i llibretes d'estalvi

1. Els comptes corrents i llibretes d'estalvi del Col·legi s'obriran en establiments de crèdit o estalvi corresponents a entitats de banca ètica.

2. En els comptes corrents o llibretes d'estalvi hi figuraran, com a mínim, les signatures del coordinador o coordinadora i del tresorer o tresorera.

3. Per disposar dels fons n'hi ha prou amb dues firmes, una de les quals ha de ser la del tresorer o tresorera i l'altra la del coordinador o coordinadora.

4. L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural i queda tancat el 31 de desembre.

 

Títol IV. Fusió, absorció, segregació o dissolució del Col·legi

Article 40. Fusió, absorció, segregació i dissolució del Col·legi

1. De conformitat amb l'article 9 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de Col·legis Professionals de les Illes Balears, per a la fusió, absorció, segregació i dissolució del Col·legi es requerirà una Llei del Parlament de les Illes Balears.

2. Correspon a l'Assemblea General Extraordinària l'aprovació de tot allò relatiu a la fusió, absorció, segregació i dissolució del Col·legi, i es necessita el vot favorable de dues terceres parts dels assistents per adoptar aquests acords, excepte per al cas de la dissolució que requereix una majoria més ampla, recollida en el punt següent. No es podran adoptar acords que no hagin estat expressament inclosos en l'ordre del dia de la convocatòria.

3. Sense perjudici que la normativa legal corresponent pugui fixar en algun cas la dissolució del Col·legi, l'única forma possible perquè tal dissolució es produeixi és mitjançant l'acord unànime de tots els col·legiats assistents a l'Assemblea General Extraordinària convocada a l'efecte. La dissolució ha de ser l'únic punt de l'ordre del dia de la convocatòria. L'Assemblea General Extraordinària que tingui per objecte la dissolució del Col·legi s'entendrà vàlidament constituïda en l'únic cas en què assisteixin, com a mínim, un nombre equivalent al cinquanta per cent de la totalitat dels col·legiats.

Article 41. Comissió liquidadora

1. En el supòsit de dissolució, en la mateixa Assemblea General Extraordinària celebrada a l'efecte, s'ha de nomenar una Comissió Liquidadora, formada per un nombre imparell de membres. La Coordinadora Interinsular del Col·legi pot exercir aquesta funció.

2. La Comissió Liquidadora, bé en l'Assemblea General Extraordinària convocada a l'efecte en la qual s'adopti l'acord de dissolució, bé en reunió posterior, ha de fixar el destí del romanent, si n'hi ha, el qual s'ha de destinar a entitats que tinguin per finalitat la promoció, potenciació, estímul, gestió o coordinació dels estudis de l'educació en les nostres illes així com, el desenvolupament professional i científic dels docents, o fins socials que beneficiïn el col·lectiu dels docents.

Article 42. Absorció

El procediment d'absorció del Col·legi per un altre de professió diferent s'iniciarà a proposta de les corporacions afectades, que haurà de ser adoptada en la forma prevista en els Estatuts respectius. La proposta formarà part d'una petició motivada que anirà adreçada al conseller competent en matèria de col·legis professionals.

Article 43. Fusió

Per a la fusió de dos o més col·legis que pertanyin a professions diferents mitjançant la constitució d'un de nou, se seguirà el mateix procediment fixat per a l'absorció.

Article 44. Segregació

1. A la segregació del Col·legi professional d'un o altres per al qual, des d'aquest moment, s'exigeixi titulació diferent a la del col·legi professional d'origen, s'aplicarà el que preveu l'article 9 del Decret 32/2000, de 3 de març, pel qual s'aprova el Reglament de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

2. Quan es tracti de la segregació de delegacions o demarcacions de col·legis professionals d'àmbit supraautonòmic, se seguirà el procediment que preveu l'article 10 del Decret 32/2000, de 3 de març, pel qual s'aprova el Reglament de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

 

Títol V. El règim disciplinari

Article 45. Codi deontològic i règim intern

La Coordinadora Interinsular proposarà a l'Assemblea General el debat sobre la necessitat d'elaborar un codi deontològic de la professió, així com la redacció d'un règim intern.

Article 46. Responsabilitat disciplinària

1. Amb independència de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer, els docents col·legiats queden subjectes a responsabilitat disciplinària en els termes que disposen les normes legals respectivament aplicables.

2. Les sancions disciplinàries corporatives es faran constar sempre a l'expedient personal del col·legiat o col·legiada objecte de la sanció.

Article 47. Jurisdicció disciplinària

1. El Col·legi té jurisdicció disciplinària per sancionar els col·legiats pels actes que realitzen  i les omissions en què incorrin en relació a les vulneracions de les normes deontològiques de la professió, i en relació a les vulneracions de les normes dictades en matèria d'ordenació de l'exercici professional i de les activitats corporatives.

2. La coordinadora interinsular és l'òrgan competent per iniciar d'ofici un procediment, nomenant un instructor o comissió instructora del procediment, finalment, la coordinadora interinsular seria la responsable de resoldre els expedients disciplinaris.

3. Les faltes que poden motivar la sanció són les tipificades a l'article 50.

4. Ningú no podrà ser sancionat disciplinàriament sense que s'hagi tramitat un procediment d'instrucció i de sanció, en el qual la persona afectada pugui conèixer els fets que se li imputen i tingui la potestat d'efectuar un recurs davant l'Assemblea General.

Article 48. Procediment sancionador

La Coordinadora Interinsular proposarà en primer lloc un procediment de mediació i de justícia restaurativa per tal de resoldre el conflicte o situació que ha motivat la denúncia o comunicació. En cas que s'esdevingui una situació no mediable s'iniciarà un procediment sancionador, que pot derivar en un una sanció disciplinària, si escau.

Fase d'inici

1. Un procediment sancionador s'inicia d'ofici per acord de la Coordinadora Interinsular, bé per pròpia iniciativa, com a petició raonada d'altres òrgans o per una denúncia. No es consideraran denúncies els escrits anònims.

2. La Coordinadora interinsular, per iniciar l'expedient disciplinari, podrà acordar la instrucció de diligències prèvies abans de disposar l'inici d'un expedient disciplinari.

3. Si les diligències prèvies s'eleven a expedient disciplinari, s'entendrà com a data de l'inici d'aquest la de l'acord d'incoació de les diligències.

Fase d'instrucció

1. Per a la tramitació del procediment sancionador, la Coordinadora Interinsular nomenarà un òrgan instructor, d'un màxim de tres persones, per a la recollida de les causes que motiven l'obertura del mateix. La designació de l'òrgan instructor s'entendrà com l'inici de la fase d'instrucció que s'haurà de resoldre amb un termini màxim de tres mesos.

2. L'òrgan instructor és l'encarregat d'informar degudament a la persona inculpada, de recollir les proves i arguments de defensa que vulgui aportar.

3. L'òrgan instructor oferirà audiència a la persona inculpada. Aquest tràmit tendrà un termini de 14 dies. El dret d'audiència permetrà a la persona interessada defensar-se de les acusacions que prèviament li haurà transmès l'òrgan instructor davant els membres de la Coordinadora Interinsular.

4. En el cas de d'ofenses com calumnies, injuries, menyspreu, fer malbé la imatge pública, agressions verbals o físiques, aquests fets s'han de posar en coneixement del Ministeri Fiscal pel propi instructor de l'expedient disciplinari.

5. L'òrgan instructor elaborarà un informe en el qual es recolliran de forma objectiva les proves i els arguments que motiven l'adopció de mesures disciplinàries i les proves i arguments que hagi aportat la persona afectada. Aquest informe s'haurà de lliurar a tots els membres de la Coordinadora Interinsular i a la persona afectada, fet que constituïrà la finalització del procés d'instrucció i l'inici de la fase de sanció.

Fase de resolució

1. Després del lliurament de l'informe de l'òrgan instructor, i amb un termini màxim d'un mes, la Coordinadora Interinsular com a òrgan competent, reunirà tots els seus membres en convocatòria extraordinària per decidir sobre l'arxivament del procediment sancionador o l'adopció de les sancions corresponents.

2. Tant els acords de finalització del procediment com l'arxivament dels expedients sancionadors i/o l'adopció de sancions s'ha de fer constar de forma motivada en l'acta de la reunió. Serà la mateixa Coordinadora qui s'encarregarà de comunicar la resolució a la persona interessada i a informar-lo sobre el dret d'interposar un recurs davant l'Assemblea General.

Dret de recurs d'alçada

Si la persona sancionada no està d'acord amb la resolució presa per la Coordinadora Interinsular, pot interposar un recurs d'alçada davant l'Assemblea General, en un termini de 10 dies hàbils posteriors al comunicat de resolució. L'Assemblea General, en la resolució del recurs, ha de desestimar totalment o parcial les pretensions que s'hi formulen, o n'ha de declarar la inadmissió, de conformitat amb l'article 119 Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en el temrini de 3 mesos.

Article 49. Classificació de faltes

Les faltes que comporten sanció disciplinària queden classificades en molt greus, greus i lleus.

Són faltes molt greus:

a) Els actes que constitueixin una ofensa molt greu a la dignitat i honor de la professió o a les regles ètiques i deontològiques que la governen o que atemptin contra els drets i deures dels col·legiats que estableix aquest Estatut.

b) La reiteració de faltes greus. S'entén que el col·legiat incorre en reiteració quan en l'expedient disciplinari s'acrediti que ha comès, en el termini d'un any, més d'una infracció greu quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

c) L'incompliment dels deures professionals quan d'això en resulti un perjudici greu per a les persones destinatàries del servei del professional, per a d'altres col·legiats i col·legiades, per al Col·legi o per a terceres persones.

Són faltes greus:

a) L'incompliment dels deures estatutaris o dels acords adoptats pels òrgans col·legials en l'àmbit de la seva competència, que ocasionin danys o perjudicis a la corporació, als altres companys o a terceres persones, sempre que no hagi estat qualificada com a falta molt greu.

b) Els actes de desconsideració manifesta envers els companys i companyes en l'exercici de l'activitat professional.

c) Els actes descrits en els apartats a), b) i c) de l'article anterior, quan no tinguin entitat suficient per ser considerats com a molt greus.

d) La realització reiterada d'actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.

e) La reiteració de faltes lleus. S'entén que el col·legiat incorre en reiteració quan en l'expedient disciplinari s'acrediti que ha comès, en el termini d'un any, més d'una infracció lleu quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

Són faltes lleus:

a) La negligència en l'incompliment dels deures estatutaris i acords adoptats pel Col·legi.

b) La falta de respecte cap als membres dels òrgans de govern col·legials en l'exercici de les seves funcions, quan no constitueixi falta greu.

c) Els actes enumerats en els apartats a), b), c), d) i e) de l'article anterior, quan no tinguin entitat suficient per ser considerats com a greus.

Article 50. Sancions

Les sancions que poden imposar-se són:

a) Per faltes molt greus: suspensió de la condició de col·legiat o col·legiada per un termini superior a tres mesos i inferior de dos anys, o expulsió del Col·legi.

Els acords de suspensió per més de sis mesos o d'expulsió hauran d'ésser presos per la Coordinadora Interinsular, exclusivament, mitjançant votació secreta i amb la conformitat de les dues terceres parts dels membres integrants.

b) Per faltes greus: suspensió de la condició de col·legiat o col·legiada per un termini no superior a tres mesos.

c) Per faltes lleus: comunicació o avís per escrit, o bé reprensió privada.

Article 51. Efectes de les sancions

La imposició de la sanció serà notificada per la Secretaria. Aquesta resolució es podrà recórrer davant l'Assemblea General mitjançant recurs d'alçada en la forma i amb els efectes previstos pel procediment administratiu comú. El termini per a la interposició de recurs d'alçada serà d'un mes. Transcorreguts tres mesos de la interposició del recurs ordinari sense que es dicti resolució, es podrà entendre exhaurida la via administrativa.

Article 52. Prescripció

1. Les faltes determinants de sanció disciplinària corporativa prescriuran, si són lleus, als tres mesos; si són greus als dos anys i si són molt greus als quatre anys, comptats des de la data dels fets que les hagin motivat.

2. La prescripció s'interromprà per l'inici del procediment disciplinari i, si s'escau, per l'inici de les diligències prèvies a aquelles que ha donat lloc el fet, i per la durada de tot el període de tramitació de l'expedient i de les pròrrogues que vàlidament s'acordin. No correrà el termini de prescripció durant el temps en què la tramitació de l'expedient resti en suspens perquè hi hagi causa penal pendent sobre els mateixos fets.

3. Amb les excepcions que s'expressen en els paràgrafs anteriors, la paralització del procediment per un termini d'un mes, no imputable a la persona expedientada, farà córrer de nou el termini interromput.

Article 53. Rehabilitació de les persones sancionades

1. Les sancions es cancel·len, d'ofici o a petició de la persona sancionada, al cap de sis mesos si són lleus; de dos anys, si són greus i de quatres anys en el cas de ser molt greus. Els terminis anteriors es compten de l'endemà en què la sanció s'ha executat o acabat de complir o ha prescrit.

2. En cas que la persona sancionada demani la rehabilitació, amb la conseqüent cancel·lació de la notació al seu expedient personal en els terminis anteriorment citats en l'article 54.1, ho ha de fer davant la Coordinadora interinsular, que és qui resoldrà.

Article 54. Recurs d'alçada

1. Els acords de la Coordinadora Interinsular no posen fi a la via administrativa i contra ells hi cap la interposició d'un recurs d'alçada davant l'Assemblea General en el termini d'un mes o de tres mesos si aquests acords no són expressos. Esgotat el termini, els acords seran immediatament executius, excepte quan la mateixa Assemblea General prengui un acord motivat en contra. En el cas que s'hagi interposat un recurs d'alçada, s'haurà de convocar una assemblea general extraordinària a tal efecte en el termini màxim d'un mes a comptar des de la recepció del mateix.

2. Els acords de l'Assemblea general deixaran expedita la via del recurs contenciós administratiu. En tot cas podran ser objecte de recurs de reposició per part d'aquells col·legiats que hagin votat en contra o no hagin assistit a la reunió. Contra la resolució denegatòria del recurs de reposició, o en cas d'estimació parcial o total, l'interessat podrà interposar el corresponent recurs contenciós administratiu.

Article 55. Resolució de recursos.

Correspon al Govern de les Illes Balears la competència per resoldre els recursos ordinaris que s'interposin contra els actes col·legials que hagin estat dictats en l'exercici de competències delegades per aquest.