BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 10 de novembre d'enguany, ha acordat d'admetre a tràmit el Projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024 (RGE núm. 9435/23), per tal de fer efectiu l'article 124.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (13 de novembre de 2023)

El president del Parlament de les Illes Balears Gabriel Le Senne i Presedo

 

PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTS GENERALS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS PER A L'ANY 2024

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El Tribunal Constitucional ha establert de manera reiterada que les lleis de pressuposts tenen una funció específica i constitucionalment definida, que és l'aprovació dels pressuposts generals, que inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic i també la consignació de l'import dels beneficis fiscals que afecten els tributs. D'això es dedueix directament que la llei de pressuposts no pot contenir matèries alienes a la disciplina pressupostària, atès que això suposaria una restricció il·legítima de les competències del poder legislatiu. Això no obstant, com assenyala el Tribunal Constitucional, s'ha de tenir en compte que el caràcter temporal dels estats de despeses i d'ingressos de la llei de pressuposts no impedeix incloure-hi altres normes de caràcter indefinit, sempre que tenguin una relació directa amb els ingressos i les despeses, que responguin a criteris de política econòmica del Govern o que serveixin per entendre o executar millor el pressupost. Aquest contingut eventual de la llei de pressuposts es justifica en el caràcter funcional d'aquesta llei, com a vehicle director de la política econòmica del sector públic, la qual cosa permet introduir-hi disposicions normatives permanents que tenen com a finalitat ordenar l'acció i els objectius de la política econòmica i financera del Govern o, dit en altres paraules, que incideixen en la política d'ingressos o de despeses del sector públic o la condicionen.

D'acord amb això, s'elabora la Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, que, juntament amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la normativa de desplegament corresponent, constitueix el marc normatiu al qual s'ha d'ajustar l'activitat economicofinancera de la Comunitat Autònoma.

II

Doncs bé, la llei de pressuposts és una eina essencial per desplegar les polítiques públiques del Govern de les Illes Balears i, com a tal, reflecteix els objectius sobre els quals ha d'actuar. Per això, amb els pressuposts autonòmics per a l'any 2024 es pretén continuar en la senda iniciada mitjançant els decrets llei 4/2023, 5/2023 i 6/2023, dirigits tots a millorar la qualitat de vida de la ciutadania de les Illes Balears des de tres vessants. El primer, a alleugerar la càrrega tributària de les famílies, en el benentès que les bases fiscals dels principals imposts directes i indirectes del sistema tributari, com són l'impost sobre la renda de les persones físiques i l'impost sobre el valor afegit, permeten sostenir el volum de despesa pública que s'aprova per mitjà d'aquesta Llei. El segon, a adoptar mesures en matèria d'educació que ja es poguessin aplicar en el curs 2023-2024, com també en matèria sanitària, per millorar l'atenció sanitària als pacients, amb la imprescindible dotació d'eines per cobrir les places de més difícil cobertura. Finalment, amb el tercer decret llei es planta cara a un dels problemes més inajornables de la ciutadania de les Illes, com és el de l'accés a l'habitatge.

En tot cas, amb aquests pressuposts es pretén incidir en les matèries següents, totes prioritàries per a l'actual Govern de les Illes Balears. Així, es posa especial èmfasi a reduir la càrrega fiscal, a dotar de més eficiència l'Administració pública, a crear un entorn empresarial favorable que promogui la inversió i el creixement econòmic —amb especial atenció a l'economia blava— i la creació de llocs de feina en el sector privat, juntament amb la necessària transició ecològica i digital impulsada per la inversió dels fons europeus a les Illes Balears, i a adoptar mesures destinades a solucionar el problema de l'habitatge dels ciutadans de les Illes Balears, sense oblidar, evidentment, la necessària inversió en educació i sanitat, iniciada amb el Decret llei 5/2023 ja esmentat, com també en les prestacions de serveis socials. Totes són mesures encaminades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans de les Illes Balears.

La reducció de la càrrega fiscal suposa la pràctica desaparició de l'impost sobre successions i donacions en l'entorn familiar, ja aprovada, i l'adopció, mitjançant aquesta Llei, de mesures destinades a alleugerar la tributació en concepte de l'impost sobre la renda de les persona físiques per mitjà fonamentalment de la reducció dels tipus de gravamen marginals de l'escala autonòmica en 0,5 punts per a les bases liquidables generals iguals o inferiors a 30.000 euros i en 0,25 punts per a les bases liquidables generals superiors a aquest llindar. Així mateix, es crea el Consell Assessor Fiscal per, entre altres funcions, habilitar un canal de comunicació entre l'Administració tributària i el sector privat.

El benestar social, avui en dia, no es pot entendre sense la millora de l'entorn mediambiental. L'any 2023 es van assumir les competències en matèria de costes, competències que l'Estat va cedir amb deficiències notables tant de cost com de personal. No obstant això, s'aposta per ordenar tot el sector relacionat amb la mar i la costa amb l'enfocament a afavorir una coexistència pacífica entre les obligacions de protegir el medi natural marí i la necessitat d'habilitar el desplegament de l'economia blava.

Així mateix, i malgrat les mesures adoptades amb caràcter d'urgència per solucionar el greu problema de l'accés a l'habitatge per part dels ciutadans de les Illes Balears, es manté el compromís d'aquest Govern que, amb el concurs d'administracions i del sector privat implicat, se seguiran adoptant les mesures que calguin a fi que la ciutadania de les Illes disposi d'habitatges assequibles.

Des del punt de vista estrictament pressupostari, cal ressenyar la creació de tres noves seccions, a saber, les seccions 38, 39 i 40, relatives, respectivament, al fons per al finançament del cicle de l'aigua, al fons de prevenció i gestió de residus, i al factor d'insularitat. Amb la creació d'aquestes noves seccions, els crèdits de les quals s'han de nodrir dels recursos que provenen, respectivament, del cànon de sanejament d'aigües, de l'impost estatal cedit sobre el dipòsit en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, i del factor d'insularitat regulat en el Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, del règim especial de les Illes Balears, es facilita el seguiment comptable i la transparència de les inversions i, en general, les despeses que, en relació amb el cicle de l'aigua, la prevenció i la gestió de residus i el cost de la insularitat, s'han de finançar amb aquests recursos específics.

III

Aquesta Llei de pressuposts generals s'estructura en set títols. El títol I, «Aprovació dels pressuposts, modificacions i fons de contingència», recull la part essencial dels pressuposts i consta de quatre capítols. El capítol I conté tots els estats d'ingressos i de despeses del sector públic autonòmic. Els capítols II i III regulen, respectivament, la vinculació dels crèdits i determinades normes específiques sobre les modificacions de crèdit que han d'operar durant l'exercici de 2024. El capítol IV preveu el fons de contingència, al qual fa referència l'article 38 de la Llei 14/2014, esmentada abans, que s'ha de destinar a cobrir les despeses derivades de necessitats inajornables de caràcter no discrecional —no previstes en els pressuposts— que es presentin mentre siguin vigents i, en particular, a finançar ampliacions i incorporacions de crèdit.

En tot cas, els estats de despeses dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l'any 2024 tenen en compte el límit de despesa no financera aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 20 d'octubre de 2023 i ratificat pel Parlament de les Illes Balears el dia 7 de novembre, en compliment del que disposa l'article 6.2 de la Llei 14/2014 esmentada, per un import de 6.365.476 milers d'euros.

El títol II, sota la rúbrica «Gestió del pressupost de despeses», regula els òrgans competents per a l'autorització i la disposició de la despesa i per al reconeixement de l'obligació, en termes anàlegs als de les darreres lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, amb un augment dels llindars de despesa que requereixen l'autorització prèvia del Consell de Govern, en consonància amb el volum de despesa pública dels pressuposts actuals, que permeti agilitar la presa de decisions.

En el títol III, «Despeses de personal i altres disposicions», es recullen, en el capítol I, les normes que regulen el règim retributiu del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les que afecten els membres del Govern, els alts càrrecs i els membres de la Sindicatura de Comptes. Aquest capítol es completa amb les normes relatives a les indemnitzacions per raó del servei, que, amb caràcter general, s'incrementen un 3 % respecte de les vigents l'any 2023, i a l'oferta pública d'ocupació, amb la fixació del límit de les despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears i amb determinades normes puntuals en matèria de personal amb incidència directa en les despeses que, per aquest concepte, es preveuen en els estats corresponents d'aquests pressuposts generals per al 2024.

En aquest àmbit, i sens perjudici de les previsions dels estats de despeses d'aquests pressuposts generals a fi de donar cobertura pressupostària a un possible increment màxim del 3 % de les retribucions al llarg de l'exercici de 2024, inicialment, no s'incrementen en el text legal les retribucions vigents el 31 de desembre de 2023 del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma i dels ens instrumentals dependents o vinculats, la qual cosa es fa extensiva als membres de la Sindicatura de Comptes, atesa la situació d'incertesa en relació amb els pressuposts generals de l'Estat per al 2024, sens perjudici d'un increment puntual referit als membres del Govern i a la resta d'alts càrrecs. En tot cas, per mitjà de l'autorització del legislador autonòmic que conté la disposició addicional primera, els òrgans competents en cada cas en matèria de personal hauran d'aplicar directament els eventuals increments retributius si finalment es produeixen, tant pel que fa a les retribucions bàsiques corresponents al personal sotmès a l'article 76 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, en el marc de l'article 149.1.18è de la Constitució, com pel que fa a les retribucions complementàries del personal esmentat i també al conjunt de retribucions de la resta de personal i autoritats de l'àmbit de la Comunitat Autònoma, fins al màxim de variació interanual per a l'any 2024 que eventualment fixi el legislador estatal en el marc de l'article 149.1.13è de la Constitució.

Així mateix, cal destacar que, tot i que la situació de la hisenda autonòmica requereix mantenir les mesures legals vigents de contenció de la despesa en matèria de personal, es respecten amb caràcter general els acords ratificats pel Consell de Govern a partir del darrer trimestre de l'any 2015 i al llarg dels anys 2016 en endavant.

El capítol II d'aquest títol III recull diverses normes específiques en matèria de despeses, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, com ara, entre d'altres, els mòduls econòmics aplicables al finançament de les despeses dels centres docents concertats i el límit de despesa del servei públic de comunicació audiovisual.

El títol IV, referent a la gestió del pressupost d'ingressos i altres normes en matèria tributària, consta de dos capítols, relatius, respectivament, a les operacions financeres i a l'actualització de les taxes.

Pel que fa al capítol relatiu a les operacions financeres, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè pugui augmentar el deute, en el marc de la legislació sobre estabilitat pressupostària i sobre finançament de les comunitats autònomes, i es regulen els imports màxims dels avals que pot prestar la Comunitat Autònoma, tot això d'acord amb el règim jurídic general que estableix la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de manera que ja no és necessari que la llei de pressuposts generals inclogui i reiteri, any rere any, moltes de les darreres normes generals autonòmiques aplicables en aquesta matèria, sistematitzades ara en la Llei 14/2014 esmentada.

Quant a les taxes, es mantenen les quanties corresponents a l'any 2023, sense incrementar-les, en una clara mostra de la voluntat de lluitar contra la inflació i adoptar mesures encaminades a desindexar l'economia.

El títol V inclou determinades normes relatives als ens instrumentals, a fi, en essència, de regular certes relacions financeres internes amb l'Administració de la Comunitat Autònoma.

El títol VI regula el tancament dels pressuposts, d'acord amb el que estableix l'article 80 de la Llei 14/2014, esmentada abans; i el títol VII, la documentació que s'ha de trametre periòdicament al llarg de l'any 2024 al Parlament de les Illes Balears, en els termes que resulten de l'article 146 de la mateixa Llei 14/2014.

El contingut de la Llei de pressuposts generals es completa amb vuit disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i setze disposicions finals, a més de vint-i-un annexos. Aquestes disposicions recullen preceptes d'índole variada que no tenen cabuda al llarg de l'articulat de la Llei, però que constitueixen en tot cas un complement indispensable per executar la política econòmica i financera inherent a l'aprovació dels estats de despeses i d'ingressos que contenen aquests pressuposts generals, de conformitat amb la doctrina que ha fixat el Tribunal Constitucional en aquesta matèria.

IV

Del conjunt del text articulat i de la resta de disposicions normatives de la Llei, cal destacar que l'aplicació plena de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears determina que es mantengui la línia de centralització de les operacions d'endeutament iniciada anys enrere per mitjà de les darreres lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, amb la finalitat essencial de reduir el cost financer de l'endeutament. Amb aquesta mateixa finalitat es preveu també la possibilitat de refinançar el deute viu de qualsevol dels ens integrants del sector públic instrumental autonòmic, i també la subrogació de l'Administració de la Comunitat Autònoma en la posició deutora dels ens instrumentals.

En matèria tributària, i per mitjà de les disposicions finals de modificació corresponents, es delimiten, modifiquen i reordenen algunes taxes, segons els casos. Així mateix, s'estableixen determinades mesures en relació amb alguns dels tributs cedits per l'Estat i en relació també amb imposts propis.

Pel que fa als tributs cedits per l'Estat, s'adopten mesures, en primer lloc, respecte de l'impost sobre la renda de les persones físiques, a fi de reduir tots els tipus de gravamen marginals de l'escala autonòmica en els punts percentuals abans esmentats, això és, en 0,5 punts per a les bases liquidables generals iguals o inferiors a 30.000 euros i en 0,25 punts per a les bases liquidables generals superiors a aquest llindar.

En segon lloc, en relació amb l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, es fan unes precisions interpretatives en els articles relatius a la quota variable de la modalitat d'actes jurídics documentats; en concret, en les adquisicions d'habitatges de valor inferior o igual a 270.151,20 euros, i d'habitatges de valor igual o superior a 1.000.000 d'euros. Amb aquests retocs, que consisteixen a excloure expressament la tributació de les primeres còpies d'escriptures i actes notarials que formalitzen drets reals de garantia d'aquests tipus específics de gravamen, es deixa clar que aquests documents notarials tributen al tipus general. Cal recordar que la finalitat d'aquests tipus especials era, com cal desprendre de la mateixa redacció dels articles —i així es va exposar en la Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020—, establir tipus diferents per a les adquisicions dels immobles, però no per als eventuals préstecs hipotecaris inherents a l'adquisició, que, a més, tenen un subjecte passiu, l'entitat prestamista, diferent de l'adquirent. Sens perjudici de tot això, s'aprofita la modificació del precepte relatiu al tipus reduït de gravamen per permetre l'aplicació del benefici fiscal esmentat als subjectes passius que eventualment puguin ser cotitulars de drets de propietat —plena— o d'ús i gaudi —com l'usdefruit— sobre un altre habitatge en percentatges inferiors al 50 %; modificació aquesta darrera que també s'inclou en la lletra c) de l'article 10 del Text refós, relativa al tipus de gravamen reduït del 4 % en la modalitat corresponent a transmissions patrimonials oneroses.

Respecte dels imposts propis, se suprimeix la possibilitat de destinar els recursos integrants del fons per afavorir el turisme sostenible a finançar polítiques d'ocupació i polítiques d'habitatge, les quals s'han de finançar, doncs, amb altres ingressos distints en tot cas dels que provenen de la recaptació de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears.

La resta de disposicions addicionals i finals es limiten a fixar, modular o modificar puntualment determinades normes, a fi de cohonestar els mandats que aquestes contenen amb les necessitats inherents a la política econòmica i financera del Govern per a l'any 2024 que es vehicula per mitjà de la llei de pressuposts generals, d'acord, en tot cas, amb la doctrina del Tribunal Constitucional abans esmentada.

 

TÍTOL I APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTS, MODIFICACIONS I FONS DE CONTINGÈNCIA

Capítol I Crèdits i dotacions inicials i finançament

Article 1

Crèdits i dotacions inicials

1. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2024 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de les entitats que en depenen, en els termes següents:

a) Per a l'execució dels pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms per a l'exercici de 2024, s'aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 6.333.495.731 euros, i del capítol econòmic 8 per un import de 32.089.876 euros, d'acord amb la distribució per capítols, seccions i programes que consta en els annexos 1 a 4 d'aquesta Llei. L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix a 5.831.143.641 euros pel que fa als capítols 1 a 7 i a 457.288.638 euros pel que fa al capítol 8, d'acord amb la distribució per capítols i seccions que consta en els annexos 5 a 7 d'aquesta Llei.

b) Per a l'amortització dels passius financers, s'aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import de 921.001.398 euros.

c) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2024 de les entitats públiques empresarials a les quals es refereix la lletra b) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i de la resta d'entitats de dret públic creades per llei, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 902.579.249 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 8 d'aquesta Llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

d) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2024 de les societats mercantils públiques a les quals es refereix la lletra c) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 8.264.911 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 9 d'aquesta Llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

e) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2024 de les fundacions del sector públic a les quals es refereix la lletra d) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 128.789.824 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 10 d'aquesta Llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

f) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2024 dels consorcis als quals es refereix la lletra e) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos dels quals ascendeixen a 114.670.749 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 11 d'aquesta Llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

2. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2024 de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, en els termes següents:

a) Per a l'execució dels pressuposts del Servei de Salut de les Illes Balears per a l'exercici de 2024, s'aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 2.273.197.176 euros. Per a l'amortització dels passius financers, s'aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import de 2.086.210 euros. Tot això, d'acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 12 i 13 d'aquesta Llei.

b) L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 2.269.473.094 euros i, pel que fa al capítol 8, a un import de 5.810.292 euros, d'acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 14 a 16 d'aquesta Llei.

c) Aquests estats de despeses i d'ingressos s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

3. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2024 de l'Agència Tributària de les Illes Balears, amb uns crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 18.284.214 euros, d'acord amb la distribució per capítols que consta en l'annex 17 d'aquesta Llei.

L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 18.284.214 euros, d'acord amb la distribució per capítols que consta en els annexos 18 i 19 d'aquesta Llei.

Aquests estats de despeses i d'ingressos s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

Article 2

Finançament dels crèdits inicials

1. Els crèdits aprovats en virtut de les lletres a) i b) de l'article 1.1 anterior, per un import de 7.286.587.005 euros, s'han de finançar:

a) Amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 8 de l'estat d'ingressos del pressupost de la Comunitat Autònoma i que s'estimen en 6.288.432.279 euros.

b) Amb els drets que es liquidin en el capítol 9 de l'estat d'ingressos del pressupost de la Comunitat Autònoma, d'acord amb el que estableix l'article 37.2 d'aquesta Llei.

2. Els crèdits aprovats en virtut de la lletra a) de l'article 1.2 anterior, per un import de 2.275.283.386 euros, s'han de finançar amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 8 de l'estat d'ingressos del pressupost de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears i que s'estimen en 2.275.283.386 euros.

3. Els crèdits aprovats en virtut de l'article 1.3 anterior, per un import de 18.284.214 euros, s'han de finançar amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 7 de l'estat d'ingressos del pressupost de l'Agència Tributària de les Illes Balears i que s'estimen en 18.284.214 euros.

Article 3

Pressupost consolidat

D'acord amb el que estableixen els articles anteriors, els imports corresponents als estats de despeses i als estats d'ingressos consolidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears són els següents:

a) Estats de despeses: 7.320.653.447 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats de despeses corresponents als capítols 1 a 7: 6.365.475.963 euros.

2n. Estats de despeses corresponents al capítol 8: 32.089.876 euros.

3r. Estats de despeses corresponents al capítol 9: 923.087.608 euros.

b) Estats d'ingressos: 7.320.653.447 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats d'ingressos corresponents als capítols 1 a 7: 5.859.399.791 euros.

2n. Estats d'ingressos corresponents al capítol 8: 463.098.930 euros.

3r. Estats d'ingressos corresponents al capítol 9: 998.154.726 euros.

 

Article 4

Beneficis fiscals

L'import total dels beneficis fiscals amb incidència en el pressupost de l'exercici de 2024 ascendeix a 1.989 milions d'euros, d'acord amb els diferents beneficis fiscals establerts per a cadascuna de les figures tributàries al llarg dels anys i vigents l'any 2024 que figuren en l'annex 20.

De l'import esmentat en el paràgraf anterior, els beneficis fiscals derivats de la normativa estatal ascendeixen a 1.826 milions d'euros i els derivats de la normativa autonòmica, a 163 milions d'euros.

 

Capítol II Vinculació dels crèdits

Article 5

Vinculació dels crèdits

1. En els pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels organismes autònoms que en depenen, els crèdits que formen els programes corresponents de despeses tenen caràcter limitador d'acord amb els diferents nivells de vinculació entre els crèdits, de conformitat amb les regles següents:

a) Amb caràcter general, pel que fa al pressupost de despeses de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i al pressupost de despeses de l'Agència Tributària de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de secció, funcional a nivell de programa i econòmica a nivell de capítol, llevat del capítol 1, que és a nivell de secció i capítol, i del capítol 6, que és a nivell de secció, programa i article.

Això no obstant, s'han d'aplicar preferentment les regles particulars següents:

1a. Estan exclusivament vinculats entre si els crèdits del concepte 160, corresponents a quotes socials, i els crèdits del subconcepte 121.21, corresponents a sexennis.

2a. Els crèdits corresponents a l'article 15 queden vinculats a nivell de secció i article.

3a. Els crèdits corresponents a totes les partides pressupostàries relatives a una mateixa despesa amb finançament afectat o els que, malgrat no tenir la consideració de despesa amb finançament afectat, apareguin codificats amb el mateix codi de fons finalista a l'efecte de fer-ne un seguiment diferenciat, queden vinculats a nivell de secció.

4a. Els crèdits corresponents a les seccions 37, 38, 39 i 40 queden vinculats a nivell de secció.

b) Quant al pressupost de despeses del Servei de Salut de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de centre gestor, funcional a nivell de funció i econòmica a nivell de capítol, excepte pel que fa al concepte 160, que és a nivell de concepte.

2. En tot cas, i pel que fa a tots els pressuposts a què es refereix l'apartat 1 anterior, cal tenir en compte les normes addicionals següents:

a) Els crèdits que corresponen a despeses amb finançament afectat no poden quedar vinculats a uns altres que no tenguin aquest caràcter i la mateixa finalitat.

b) Els crèdits ampliables no poden quedar vinculats a altres partides que no tenguin aquest caràcter.

c) No poden quedar vinculats a altres crèdits els destinats al pagament de subvencions o transferències amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

 

Capítol III Modificacions de crèdit

Article 6

Crèdits ampliables i rectificacions de crèdit

1. En l'exercici de 2024, i sens perjudici del caràcter limitador dels crèdits que estableix amb caràcter general l'article anterior, es poden ampliar crèdits en els pressuposts de la Comunitat Autònoma de la manera i en els termes que estableixen l'article 57 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els apartats següents d'aquest article. D'acord amb això, es poden ampliar amb càrrec al fons de contingència o amb la baixa en altres crèdits del pressupost de despeses no financer els crèdits següents:

a) Els crèdits a què fa referència el segon paràgraf de l'article 57.1 de la Llei de finances esmentada.

b) Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials autoritzat pel Consell de Govern, i en tot cas els corresponents als subconceptes 226.11, 352.99, 481.99 i 600.99.

c) Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

d) Els destinats al pagament de transferències al Servei de Salut de les Illes Balears, i en tot cas els corresponents als subconceptes 420.99 i 720.99, per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent del Servei de Salut i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

3r. Els destinats a fer efectiu el pagament de receptes mèdiques (subconcepte 489.00).

e) Els destinats al pagament de transferències a l'Agència Tributària de les Illes Balears per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent de l'Agència Tributària i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

f) Els destinats al pagament de transferències a favor d'altres ens integrants del sector públic instrumental autonòmic per al finançament de les modificacions pressupostàries d'aquests ens destinades al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent de l'ens i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

g) Els destinats a satisfer les prestacions econòmiques i la resta de despeses dirigides a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència vinculades al centre de cost 17301, programes 313D i 314A.

h) Els corresponents al subprograma 714B08 (foment del sector agropecuari - actuacions sequera).

2. La tramitació de les ampliacions de crèdit o de les rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència que portin causa de resolucions judicials fermes requereix, en tot cas, l'informe previ dels serveis jurídics de la conselleria o de l'ens afectat en cada cas.

Aquest informe s'ha de pronunciar expressament, atesa la documentació justificativa que amb aquesta finalitat es trameti al servei jurídic, sobre la fermesa de la resolució i sobre la correcció de l'import que s'hagi de pagar per raó de la resolució judicial corresponent.

3. En tot cas, la tramitació d'ampliacions de crèdit i de rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència requereix que la despesa que es prevegi imputar al crèdit ampliat o rectificat sigui d'una quantia igual o superior a 30.000 euros.

4. Excepcionalment, el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació pot aprovar, amb l'autorització prèvia del Consell de Govern, ampliacions de crèdit en les seccions i els capítols als quals s'hagin d'imputar les despeses comptabilitzades el dia 31 de desembre de 2023 en el compte financer Creditors per operacions meritades fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2023 en el compte financer esmentat corresponent a despeses meritades i vençudes, amb la condició de no afectar l'objectiu d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2024.

Si les despeses a què es refereix el paràgraf anterior corresponen a ens instrumentals del sector públic administratiu autonòmic amb pressupost propi, s'ha d'ampliar el crèdit de la partida del pressupost de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a la qual s'hagi d'imputar la transferència a favor de l'ens afectat en cada cas, i aquest ens pot generar el crèdit o la dotació corresponent per un import equivalent.

Aquestes ampliacions de crèdit s'han de finançar provisionalment amb càrrec al resultat de l'exercici, i, en tot cas, abans del 31 de desembre de 2024 aquest finançament s'ha de corregir, mitjançant rectificacions de crèdit, amb l'aplicació del mecanisme excepcional de generació de crèdit a què fa referència la lletra a) de l'article 7.3 d'aquesta Llei o, si no és possible, amb càrrec a baixes en altres crèdits o, quan es verifiquin les condicions de l'article 38 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb càrrec al fons de contingència, o amb finançament en ingressos no financers nous o superiors efectivament recaptats, sempre que, en aquest darrer cas, en l'expedient que es tramiti s'acrediti que la resta d'ingressos es recapta amb normalitat.

Article 7

Incorporacions i generacions de crèdit

1. Per a l'exercici de 2024 se suspèn la vigència de l'article 60 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb excepció dels romanents de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat i dels romanents de crèdit a què fa referència la lletra c) de l'apartat 2 de l'esmentat article 60, les incorporacions dels quals s'han de regir per les normes generals que respecte d'això contenen la Llei de finances esmentada i el segon paràgraf de l'article 9.2 d'aquesta Llei.

2. Això no obstant, la Mesa del Parlament de les Illes Balears i el Consell de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears poden acordar la incorporació de crèdits amb càrrec al romanent de tresoreria corresponent al pressupost respectiu.

Així mateix, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació pot acordar la incorporació dels romanents de crèdit, amb independència de l'estat d'execució, corresponents al programa 562B, relatiu al sanejament i depuració d'aigües, els quals s'imputaran al fons per al finançament del cicle de l'aigua (secció 38), i al programa 571K, relatiu al fons de prevenció i gestió de residus, els quals s'imputaran al fons de prevenció i gestió de residus (secció 39), a càrrec provisionalment del resultat de l'exercici corrent. En tot cas, abans del 31 de desembre de 2024, aquest finançament provisional s'ha de corregir de la manera que correspongui d'entre les previstes en el tercer paràgraf de l'apartat 4 de l'article 6 anterior.

3. En l'exercici de 2024, i a més dels casos que preveu l'article 59 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, també poden generar crèdit en el pressupost de despeses de l'Administració de la Comunitat Autònoma els ingressos següents:

a) Els ingressos procedents de les operacions d'endeutament que se subscriguin fins al límit màxim autoritzat per l'Estat o d'acord amb la normativa estatal que reguli els mecanismes addicionals de finançament, a les quals es refereixen, respectivament, el primer i el segon paràgrafs de l'article 37.3 d'aquesta Llei. Els crèdits que es generin s'han de destinar a les finalitats que en cada cas pertoquin o a les que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació i amb l'informe del director general de Pressuposts i Finançament, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2024, i amb caràcter general no es pot generar nova despesa en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, llevat que al llarg de l'exercici es revisi a l'alça l'objectiu de dèficit de la Comunitat Autònoma per a l'any 2024.

b) Els ingressos procedents de les operacions de refinançament de deute a què fa referència el tercer paràgraf de l'article 37.3 d'aquesta Llei. Els crèdits que es generin s'han de destinar a fer les aportacions, en concepte de soci, fundador o partícip, o a concedir els préstecs, a favor dels ens instrumentals corresponents, i amb càrrec al capítol 8 en ambdós casos, o a fer les transferències de capital a favor d'aquests ens amb imputació a les consignacions pressupostàries que pertoquin del capítol 7 del pressupost de despeses de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la finalitat, en tots els casos, d'amortitzar i cancel·lar el deute viu objecte de refinançament.

c) Els ingressos no prevists procedents del sistema de finançament autonòmic. En particular, en cas que l'Estat aprovi els pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2024 amb posterioritat a l'aprovació dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2024, es pot generar crèdit per adaptar el pressupost de despeses i d'ingressos de la Comunitat Autònoma a les previsions definitives del sistema de finançament que resultin dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2024. Els crèdits que es generin s'han de destinar a les finalitats que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, i amb l'informe del director general de Pressuposts i Finançament, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2024. Tot això, sens perjudici que, en cas que aquests ingressos siguin inferiors als prevists en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació pugui declarar la indisponibilitat dels crèdits que consideri adients, d'acord amb l'establert en els articles 53 i 81.2 de la Llei 14/2014.

d) Els ingressos corresponents als supòsits prevists en l'article 42 d'aquesta Llei.

e) Els ingressos o els compromisos ferms d'ingrés resultants de transferències dels òrgans competents de l'Administració de l'Estat o de la Unió Europea que portin causa dels fons a favor de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per raó del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). En aquest cas, es pot tramitar la modificació de crèdit des del moment en què constin els acords inicials dels òrgans estatals o europeus competents de distribució territorial dels fons, en la quantia que hagi de correspondre a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb el límit màxim acumulat del 2 % de l'import total de la despesa no financera consolidada a què es refereix el punt 1r de l'article 3.a) d'aquesta Llei; així mateix, una vegada generat el crèdit, s'entendrà disponible per tramitar les autoritzacions i disposicions de despesa i els negocis jurídics dels quals portin causa, tot i que l'eficàcia de les disposicions de despesa i dels negocis jurídics subjacents a aquestes darreres quedarà sotmesa a la condició suspensiva de la subscripció o l'aprovació dels acords definitius, els convenis, les resolucions o els instruments jurídics per mitjà dels quals es verifiquin en cada cas els compromisos ferms d'aportació.

f) Els ingressos resultants de l'amortització anticipada del total o d'una part dels préstecs reintegrables concedits per la Comunitat Autònoma.

4. Amb caràcter general, i sens perjudici del que preveu la lletra e) de l'apartat anterior, en els casos en què, en el moment d'iniciar la tramitació de les autoritzacions i disposicions de despesa i dels negocis jurídics dels quals portin causa aquestes despeses, susceptibles de finançament amb càrrec a fons finalistes, no consti l'aprovació dels acords dels òrgans estatals o europeus competents determinants de la distribució territorial dels fons, aquesta tramitació es podrà iniciar a càrrec dels recursos ordinaris de la conselleria o l'entitat, sempre que concorri motivació suficient i amb l'informe previ de la direcció general de Pressuposts i Finançament, la qual podrà acordar la restitució dels crèdits o de les dotacions de despesa executades una vegada que es produeixi la recaptació efectiva dels ingressos afectats o finalistes.

Article 8

Altres normes especials en matèria de modificacions de crèdit

1. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit entre centres gestors del Servei de Salut de les Illes Balears correspon a la consellera de Salut, a proposta del director general d'aquest Servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1 i els crèdits codificats com a fons finalistes, casos en els quals la competència correspon al conseller d'Economia, Hisenda i Innovació.

2. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit dins un mateix centre gestor del Servei de Salut de les Illes Balears correspon al director general d'aquest Servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1 i els crèdits codificats com a fons finalistes, casos en els quals la competència correspon al conseller d'Economia, Hisenda i Innovació.

Així mateix, la competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit en el pressupost de despeses de l'Agència Tributària de les Illes Balears correspon al director de l'Agència.

3. Excepcionalment, i d'acord amb el que preveu la lletra e) de l'article 58.2 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es poden aprovar transferències de crèdit que minorin crèdits per a operacions de capital en els casos en què els crèdits incrementats es destinin a operacions corrents en matèria d'educació, formació i orientació, sanitat, cooperació internacional, solidaritat, emergències, violència de gènere, protecció de menors, serveis socials, actuacions imputables al factor d'insularitat regulat en el Reial decret llei 4/2019, actuacions imputables a l'emergència humanitària derivada del conflicte d'Ucraïna (subprograma 232A04) i actuacions imputables al transport terrestre (subfunció 521).

 

Capítol IV Fons de contingència

Article 9

Fons de contingència

1. Es dota un fons de contingència de 45.000.000 d'euros, corresponent al 0,71 % de l'import total dels estats de despeses no financeres del pressupost inicial consolidat a què fa referència l'article 3 d'aquesta Llei.

2. Aquest fons de contingència, que s'inclou com a capítol 5 en la secció 35 del pressupost de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, s'ha de regir pel que estableix l'article 38 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En tot cas, el fons de contingència es pot destinar a finançar les incorporacions de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat quan no hi hagi desviacions positives de finançament i per l'import de la despesa pendent d'executar amb fons finalistes, i també les incorporacions de crèdit a què fa referència la lletra c) de l'article 60.2 de la Llei de finances esmentada.

 

TÍTOL II GESTIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES

Article 10

Autorització i disposició de la despesa

1. Les competències en matèria d'autorització i disposició de la despesa corresponen amb caràcter general i permanent als òrgans següents:

a) A la Mesa del Parlament amb relació a la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears; al síndic major amb relació a la secció 03-Sindicatura de Comptes de les Illes Balears; al director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears amb relació a la secció 06-Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, i al president del Consell Audiovisual de les Illes Balears amb relació a la secció 07-Consell Audiovisual de les Illes Balears.

b) A la presidenta del Govern i a la consellera de Presidència i Administracions Públiques, indistintament, amb relació a la secció 11; als consellers amb relació a les seccions 12 a 25; al conseller d'Economia, Hisenda i Innovació amb relació a les seccions 31, 32, 34 i 40; al conseller de Turisme, Cultura i Esports amb relació a la secció 37; a la consellera de Presidència i Administracions Públiques amb relació a la secció 36; al conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua amb relació a la secció 38; al conseller d'Empresa, Ocupació i Energia amb relació a la secció 39; al president del Consell Consultiu de les Illes Balears amb relació a la secció 04, i al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears amb relació a la secció 05.

c) Als responsables dels organismes autònoms corresponents amb relació a les seccions pressupostàries 73, 74, 76, 77, 78 i 79.

d) Al director general del Servei de Salut de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d'aquesta entitat.

e) Al director de l'Agència Tributària de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d'aquesta entitat.

2. Això no obstant, cal sol·licitar l'autorització prèvia al Consell de Govern pel que fa als expedients de despesa de capital de quantia superior a 2.000.000 d'euros, amb excepció dels expedients de despesa a què es refereix l'apartat 4 d'aquest article, els quals s'han de regir pel que disposa l'apartat esmentat, i els de despesa corrent de quantia superior a 1.000.000 d'euros o, en el cas d'expedients de despesa corrent del Servei de Salut de les Illes Balears, a 1.500.000 euros.

En tot cas, és necessari sol·licitar l'autorització del Consell de Govern per contractar o formalitzar acords marc o sistemes dinàmics d'adquisició o aprovar convocatòries de concerts socials quan el valor estimat sigui superior a 1.500.000 euros, amb independència que els expedients de despesa concrets que se'n derivin requereixin l'autorització prèvia del Consell de Govern en els termes prevists en el paràgraf anterior.

3. L'autorització prevista en l'apartat 2 anterior no és exigible en els casos següents:

a) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries a què es refereix la lletra a) de l'apartat 1 d'aquest article.

b) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries 32, 34 i 40, les de caràcter financer i tributari i els pagaments de les operacions no pressupostàries, que corresponen al conseller d'Economia, Hisenda i Innovació; les operacions relatives a la secció pressupostària 36, que corresponen a la consellera de Presidència i Administracions Públiques, i les operacions relatives a la secció pressupostària 37, que corresponen al conseller de Turisme, Cultura i Esports.

c) Les operacions relatives a despeses derivades de línies de subvenció finançades totalment o parcialment pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu de la Pesca i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca, o pels fons en matèria agrària i pesquera que els substitueixin, d'acord amb la normativa comunitària i les normes, concordants o de desplegament, estatals i autonòmiques, quan corresponguin al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.

d) Les aportacions, les transferències o les subvencions amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

e) Els expedients la despesa total dels quals s'hagi d'imputar a crèdits habilitats amb càrrec al fons de contingència per raó de l'aprovació del Consell de Govern de les aplicacions d'aquest fons en els termes que preveu l'article 38.4 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

f) Els expedients de concessió de subvencions quan l'expedient de despesa corresponent a la convocatòria de la qual portin causa hagi estat autoritzat prèviament pel Consell de Govern d'acord amb el que preveu el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior.

g) Els expedients la despesa total dels quals s'hagi d'imputar a crèdits que resultin de modificacions de crèdit autoritzades prèviament pel Consell de Govern o a crèdits corresponents a les finalitats assenyalades pel Consell de Govern en el marc del que preveuen les lletres a) o c) de l'article 7.3 d'aquesta Llei.

4. En els expedients de despesa derivats de l'adquisició de béns a títol onerós que regula la Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l'òrgan competent en la matèria ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa, a excepció dels que impliquin despeses per un import superior a 500.000 euros, en els quals cal l'autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa.

L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en l'adquisició de béns a títol onerós és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l'operació, d'acord amb les resolucions dictades per l'òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

5. Així mateix, en els expedients de despesa derivats de la tramitació de la Central de Contractació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d'expedients de contractació d'obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, als quals es refereix l'article 12 del Decret 56/2012, de 13 de juliol, pel qual es crea la Central de Contractació, es regula la contractació centralitzada i es distribueixen competències en aquesta matèria en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic autonòmic, l'òrgan competent en matèria de contractació centralitzada ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa, llevat dels expedients que impliquin despeses per un import superior als que preveu l'apartat 2 d'aquest article, en els quals cal l'autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa.

L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en els expedients de contractació d'obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l'operació, d'acord amb les resolucions dictades per l'òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

6. L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa ho és també per dictar la resolució administrativa que doni lloc a aquesta despesa, llevat dels casos que preveuen els apartats 4 i 5 d'aquest article i, en general, en la resta dels casos en què la competència per dictar la resolució esmentada estigui atribuïda legalment a un altre òrgan.

La desconcentració, la delegació i, en general, els actes pels quals es transfereixen la titularitat o l'exercici de les competències esmentades en el paràgraf anterior s'entenen sempre referits a ambdues competències.

Article 11

Reconeixement de l'obligació

1. Les competències en matèria de reconeixement de l'obligació corresponen, respectivament i sense limitació de quantia, a la Mesa del Parlament de les Illes Balears, al síndic major de Comptes, al director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, al president del Consell Audiovisual de les Illes Balears, a la persona titular de cada secció pressupostària, al president del Consell Consultiu de les Illes Balears, al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, al director de l'Agència Tributària de les Illes Balears i al director general del Servei de Salut de les Illes Balears o de l'organisme autònom a càrrec del qual s'hagi d'atendre l'obligació.

2. Això no obstant, les operacions relatives a les nòmines i les despeses de previsió social o assistencial del personal corresponen a la consellera de Presidència i Administracions Públiques, amb independència de les seccions a què s'apliquin, excepte les seccions 02, 03, 06 i 07, que corresponen, respectivament, al Parlament de les Illes Balears, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, a l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears i al Consell Audiovisual de les Illes Balears, i les que afectin nòmines del personal adscrit al servei d'educació no universitària, que corresponen al conseller d'Educació i Formació Professional, i del personal adscrit al Servei de Salut de les Illes Balears i a l'Agència Tributària de les Illes Balears, que corresponen, respectivament, al director general del Servei i al director de l'Agència pel que fa a les nòmines que gestionen aquests ens, sens perjudici de la direcció i la supervisió d'aquestes nòmines a càrrec de l'òrgan competent a què es refereix la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'entendre també, pel que fa a l'Agència Tributària de les Illes Balears, sens perjudici de la col·laboració de l'Administració de la Comunitat Autònoma que preveu la disposició transitòria segona de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

 

TÍTOL III DESPESES DE PERSONAL I ALTRES DISPOSICIONS

Capítol I Despeses de personal

Article 12

Despeses del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic

1. Les retribucions del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic, de conformitat amb la delimitació que fa, a aquest efecte, la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o, si s'escau, la que faci amb caràcter bàsic l'Estat per a l'any 2024 per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2024, llevat del personal eventual, s'han de regir per les normes següents:

a) Amb caràcter general, i amb efectes d'1 de gener de 2024, les retribucions del personal esmentat no han d'experimentar cap variació respecte de les vigents el 31 de desembre de 2023, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes de comparació, tant pel que fa a efectius de personal com a l'antiguitat d'aquest, sens perjudici de tot el que preveu l'apartat 4 d'aquest article i la disposició addicional primera d'aquesta Llei.

D'acord amb això, les retribucions dels funcionaris en concepte de sou, triennis, complement de destinació i complement específic són les següents:

1r. El sou i els triennis que corresponen al grup en què estigui classificat el cos o l'escala al qual pertany el funcionari, d'acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Grup/Subgrup	Sou (euros)	Triennis (euros)
A1	15.535,20	597,96
A2	13.432,92	487,56
B	11.742,24	427,80
C1	10.085,88	369,12
C2	8.394,24	251,28
Agrupacions professionals	7.683,00	189,12

2n. El complement de destinació, ordenat del nivell 10 al 30, corresponent al lloc de treball que ocupi el funcionari, d'acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Nivell	Import (euros)
30	13.185,12
29	11.826,60
28	11.329,56
27	10.831,80
26	9.503,16
25	8.431,20
24	7.933,92
23	7.437,12
22	6.939,36
21	6.442,80
20	5.984,76
19	5.679,24
18	5.373,48
17	5.067,84
16	4.762,92
15	4.456,80
14	4.151,76
13	3.845,64
12	3.540,00
11	3.234,24
10	2.929,08

3r. El complement específic anual que, si escau, estigui assignat al lloc de treball que ocupi el funcionari, que no ha d'experimentar cap variació respecte de la quantia corresponent a l'any 2023.

El complement específic anual s'ha de percebre en catorze pagues iguals, de les quals dotze han de ser de percepció mensual i dues han de ser addicionals, del mateix import que una de mensual, els mesos de juny i desembre, respectivament.

4t. En tot cas, les retribucions que, en concepte de complement de destinació i complement específic, percebin els funcionaris públics han de ser les corresponents al lloc de treball que ocupin en virtut dels procediments de provisió prevists en la normativa vigent, i les tasques concretes que es duguin a terme no poden emparar que s'incompleixi aquesta norma, llevat dels casos en què la normativa aplicable els reconegui altres quanties.

b) L'import de cadascuna de les dues pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals s'aplica el règim retributiu general ha d'incloure, a més de la quantia del complement de destinació o concepte equivalent mensual que correspongui, les quanties en concepte de sou i triennis que es recullen en el quadre següent:

Grup/Subgrup	Sou (euros)	Triennis (euros)
A1	798,88	30,76
A2	816,41	29,62
B	845,73	30,83
C1	726,44	26,55
C2	693,15	20,72
Agrupacions professionals	640,25	15,76

Les pagues extraordinàries de la resta del personal sotmès a règim administratiu i estatutari que estigui en servei actiu han d'incorporar un percentatge de la retribució complementària equivalent al complement de destinació que percebin, de manera que arribi a una quantia individual semblant a la que resulti del que disposa el paràgraf anterior per als funcionaris en servei actiu als quals s'aplica el règim retributiu general.

En cas que el complement de destinació o el concepte retributiu equivalent es meriti en catorze mensualitats, la quantia addicional definida en el paràgraf anterior s'ha de distribuir entre aquestes mensualitats.

c) El que disposen les lletres anteriors s'ha d'entendre sens perjudici de les adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, siguin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d'efectius assignats a cada programa o pel grau de consecució dels objectius que s'estableixin, amb els informes previs que calguin d'acord amb la normativa vigent.

Així mateix, no són aplicables les limitacions de les lletres anteriors a les retribucions del personal que, al llarg de l'any, accedeixi, per qualsevol sistema legalment establert, a altres llocs de treball, casos en els quals s'han de percebre les retribucions pròpies dels nous llocs de treball als quals siguin adscrits, ni tampoc a les retribucions del personal que, al llarg de l'any, canviï de nivell per haver participat en els procediments de progressió del sistema de carrera administrativa o professional.

d) No es poden subscriure acords, convenis, pactes o altres instruments jurídics que, en els termes d'homogeneïtat per a l'any 2024 respecte de l'any 2023 a què es refereix el primer paràgraf de la lletra a) anterior, impliquin necessàriament una variació retributiva interanual superior a l'establerta en l'article 12.1 o a la que, si escau, resulti del que preveu l'article 12.4, ambdós d'aquesta Llei. En conseqüència, les eventuals clàusules o normes que s'hi oposin són nul·les i inaplicables a tots els efectes.

2. Les retribucions del personal laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears són les que es determinen mitjançant la negociació col·lectiva, de conformitat amb els criteris i els requisits que s'estableixen amb aquesta finalitat en l'apartat 1 d'aquest article, els quals s'han de fer extensius al personal al servei de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic, inclòs el personal laboral contractat sota la modalitat d'alta direcció a què es refereix l'article 22 de la Llei 7/2010, i de conformitat amb la resta de normes de rang legal aplicables, particularment les que contenen aquesta Llei; la Llei 7/2010 esmentada; els articles 26 i 28 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, i la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

D'acord amb això, els contractes i la resta d'instruments jurídics que estableixin les retribucions d'aquest personal s'hi han d'adequar oportunament.

En tot cas, les propostes relatives al supòsit excepcional a què es refereix la lletra c) de l'apartat 1 anterior que tramitin els ens del sector públic instrumental distints dels organismes autònoms, en relació amb el seu personal laboral, requereixen que s'emetin les memòries i els informes següents:

1r. Una memòria de la persona titular de la secretaria general de la conselleria o de l'òrgan equivalent de l'entitat instrumental que analitzi i justifiqui la concurrència d'aquest supòsit i concreti els aspectes de què han d'informar els òrgans a què es refereix el punt següent.

2n. Un informe conjunt de la conselleria competent en matèria de sector públic instrumental i del seu personal i de la Direcció General de Pressuposts i Finançament sobre les repercussions en la relació de llocs de treball i en les condicions de treball de l'ens proponent, sobre l'adequació i la coherència de la proposta respecte de la política de recursos humans del Govern de les Illes Balears, i sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera.

3. L'aprovació per part dels ens integrants del sector públic instrumental autonòmic distints dels organismes autònoms de qualsevol acord, conveni, pacte o instrument —inclosa l'extensió total o parcial de millores de les condicions de treball del personal funcionari o laboral al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears— relatiu al seu personal laboral que pugui suposar increments de despesa en l'exercici corrent o en els exercicis futurs superiors al que disposa aquest article, requereix, a més dels informes preceptius que prevegi la normativa aplicable, l'informe previ favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, que s'ha de pronunciar únicament sobre la disponibilitat pressupostària i la sostenibilitat financera de la despesa que se'n derivi.

A la sol·licitud d'informe a la Direcció General de Pressuposts i Finançament s'ha d'adjuntar, a més de l'informe a què es refereix l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, quan sigui preceptiu, un informe emès pels serveis jurídics de l'ens o de la conselleria d'adscripció sobre el compliment de la legalitat vigent, una memòria economicofinancera que detalli tots els possibles increments de despesa i es pronunciï sobre el finançament previst, un certificat de la disponibilitat del crèdit o la dotació pressupostària, subscrit pel responsable econòmic, i un informe de la persona titular de la secretaria general de la conselleria d'adscripció sobre l'import de la massa salarial corresponent a l'any anterior.

En cas que l'acord, conveni, pacte o instrument jurídic al qual es refereix el primer paràgraf d'aquest apartat sigui del Servei de Salut de les Illes Balears o de l'Agència Tributària de les Illes Balears, el responsable econòmic de l'ens ha d'emetre una memòria economicofinancera que analitzi exhaustivament tots els possibles increments de despesa, així com el finançament previst i la disponibilitat pressupostària. Aquesta memòria s'ha de comunicar, amb caràcter previ a l'aprovació de l'acord, conveni, pacte o instrument jurídic, a la Direcció General de Pressuposts i Finançament a l'efecte de comprovar la incidència sobre el pla pressupostari a mitjà termini.

Els acords que impliquin la dotació o altres modificacions de la relació de llocs de treball estructurals vacants que suposin increments de despesa també requereixen l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament sobre la disponibilitat pressupostària i la sostenibilitat financera de la despesa que se'n derivi, abans de la sol·licitud de l'informe que ha d'emetre la Comissió Interdepartamental de Retribucions i després de l'informe favorable o la validació de la proposta a càrrec de la conselleria competent en matèria de sector públic instrumental i del seu personal a què fa referència l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2010.

Tot el que estableixen els paràgrafs anteriors d'aquest apartat s'ha d'entendre sens perjudici de la necessitat, si pertoca, d'adequar el contingut de les relacions de llocs de treball corresponents, d'acord amb els procediments administratius aplicables.

Són nuls de ple dret els acords, convenis, pactes o instruments que s'aprovin sense l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament que regula aquest apartat.

4. El que disposen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'entendre sens perjudici de les variacions retributives, a l'alça o a la baixa, que eventualment es puguin produir per raó del que preveu la disposició addicional primera d'aquesta Llei o, si escau, els apartats 2.5 i 3.4 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, o els acords a què es refereixen els articles 23, 24, 25.2 i 41 d'aquesta Llei.

Article 13

Adaptació anual dels límits retributius a què es refereix la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012

Per a l'any 2024, les quanties màximes que estableixen els apartats 2.1, 2.2 i 2.4 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013, en relació amb els límits retributius aplicables a cada un dels grups de classificació professional del personal laboral al servei dels ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, no han d'experimentar cap variació respecte de les vigents el 31 de desembre de 2023, sens perjudici de les variacions retributives que es puguin produir per aquests conceptes o per altres conceptes per raó del que preveu l'article 12.4 d'aquesta Llei.

Article 14

Despeses del personal docent dels centres concertats

1. El finançament de les despeses del personal docent dels centres concertats es regeix per les normes corresponents als mòduls econòmics a què es refereixen els articles 30 a 32 i l'annex 21 d'aquesta Llei, i també per la resta de disposicions aplicables.

2. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears no assumeix els increments retributius, les reduccions horàries o qualsevol altra circumstància que condueixi a superar el que preveuen els mòduls econòmics esmentats.

Així mateix, l'Administració no assumeix els increments retributius, fixats en conveni col·lectiu, que suposin una variació interanual superior a l'establerta en l'article 12.1 d'aquesta Llei o la que, si s'escau, es fixi d'acord amb el que preveu l'article 12.4.

Article 15

Retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs, del personal eventual i dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears

1. Per a l'any 2024, les retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs a què es refereix l'article 2.2 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també del personal eventual, s'han d'incrementar un 5 % respecte de les vigents a 31 de desembre de 2023. Pel que fa a les retribucions dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, aquestes no han d'experimentar cap variació respecte de les vigents a 31 de desembre de 2023.

En el cas particular del personal eventual, les retribucions anuals corresponents s'han d'entendre referides a dotze mensualitats, incloses, per tant, les pagues extraordinàries.

2. D'acord amb això, les retribucions per a l'any 2024 dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs que s'esmenten a continuació, sens perjudici de les que corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Presidenta de les Illes Balears: 77.330,08 euros.

b) Vicepresident i consellers del Govern de les Illes Balears: 68.248,36 euros.

3. Així mateix, les retribucions per a l'any 2024 dels secretaris generals, dels directors generals i dels alts càrrecs assimilats, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou, de complement de destinació i de complement específic anual següents, referides a dotze mensualitats:

a) Sou: 16.970,92 euros.

b) Complement de destinació: 16.465,71 euros.

c) Complement específic: 24.029,55 euros.

Quant a les retribucions de l'interventor general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del director general del Servei de Salut de les Illes Balears, el complement específic que els correspon com a alts càrrecs s'ha d'augmentar en la quantia de 30.484,41 euros.

Pel que fa als secretaris autonòmics, el complement de destinació que els correspon com a alts càrrecs s'ha d'augmentar en la quantia de 1.614,46 euros.

Les dues pagues extraordinàries inclouen una mensualitat del sou, els triennis, el complement de destinació i el complement específic corresponents.

4. Les retribucions per a l'any 2024 dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Síndics de comptes: 100.311,10 euros.

b) Secretària general: 77.971,32 euros.

5. Finalment, les retribucions de la resta d'alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què fa referència l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i les retribucions del personal eventual al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma i, si s'escau, al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l'article 12.1 d'aquesta Llei, integren el sector públic autonòmic, s'han d'incrementar un 5 % respecte de les vigents a 31 de desembre de 2023, en el marc de l'instrument jurídic determinant de la retribució en cada cas i de la resta de normes de rang legal aplicables.

D'acord amb això, els contractes i la resta d'instruments jurídics que estableixin les retribucions d'aquests càrrecs s'hi han d'adequar oportunament.

6. El que estableixen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'entendre sens perjudici de les variacions retributives, a l'alça o a la baixa, que eventualment puguin tenir lloc per raó del que preveuen la disposició addicional primera i l'article 41 d'aquesta Llei.

Article 16

Règim d'indemnitzacions i de rescabalament de despeses per raó del servei dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs i del personal eventual

1. El règim d'indemnitzacions i de rescabalament de despeses per raó del servei dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs —inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada— i del personal eventual, amb motiu dels viatges oficials o per raó del servei, és el següent:

a) Les despeses de desplaçament, transport, manutenció i estada fora del municipi del lloc de treball s'han de rescabalar per la quantia exacta, fins i tot en el cas de desplaçaments extrainsulars, sempre que responguin a raons del servei.

b) Les despeses de transport i les de manutenció dins el municipi del lloc de treball també s'han de rescabalar per la quantia exacta, sempre que es produeixin per raons del servei, pel que fa a les despeses de transport, i per raó de reunions de coordinació interna, pel que fa a les de manutenció.

c) Les despeses de transport que derivin de l'ús del vehicle particular, sigui de manera ocasional o regular, per raó de l'exercici de funcions oficials, dins o fora del municipi del lloc de treball, s'han d'indemnitzar d'acord amb les quanties de l'annex 5 del Text consolidat pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l'Administració autonòmica de les Illes Balears, aprovat pel Decret 16/2016, de 8 d'abril. A més, les despeses d'aparcament ocasionades en el transcurs d'aquestes funcions s'han de reemborsar per la seva quantia exacta. Això no obstant, s'exclouen de reemborsament o d'indemnització les despeses d'aparcament inherents al lloc de treball i les despeses de transport que resultin del trajecte entre el domicili propi i el lloc de treball.

d) Les despeses protocol·làries que es produeixin, dins o fora del municipi, per raons oficials o del servei, s'han de rescabalar igualment per la seva quantia exacta.

e) El reemborsament de les despeses esmentades en les lletres anteriors requereix la presentació de la justificació documental corresponent, juntament amb una declaració que especifiqui la naturalesa, l'itinerari, si s'escau, i la raó de la despesa feta.

2. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs —inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada— i el personal eventual que, en el moment del nomenament, tenguin el domicili a les illes de Menorca, Eivissa o Formentera, com també fora de les Illes Balears, i mentre mantenguin aquesta residència, tenen dret a percebre una indemnització pel cost de l'allotjament temporal a l'illa de Mallorca d'acord amb les regles següents:

1a. Fins a 12.000 euros com a màxim en concepte de despeses justificades pel cost de l'arrendament o altres figures anàlogues inherents a la necessitat temporal d'allotjament a l'illa de Mallorca i els desplaçaments aeris, marítims o amb transport públic terrestre derivats del trànsit entre Mallorca i el domicili. Mitjançant un acord del Consell de Govern es concretarà la documentació, els termes i les condicions de la justificació de les despeses, que en cap cas no es podrà fer mitjançant una declaració responsable. Mentre no s'aprovi el corresponent acord del Consell de Govern, s'ha d'entendre vigent, en tot allò que sigui compatible amb aquest article, l'Acord de Consell de Govern de 22 de febrer de 2021 pel qual es concreta la documentació, els termes i les condicions de la justificació de les despeses corresponents a la indemnització pel cost de l'allotjament temporal a l'illa de Mallorca dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs i del personal eventual.

2a. Una quantia fixa addicional de 6.000 euros, que indemnitzarà, a tant alçat i sense necessitat de justificació, despeses de serveis i subministraments a l'habitatge, manutenció en cas d'utilitzar serveis d'hoteleria, i en general les pròpies de l'allotjament temporal a l'illa de Mallorca i viatges entre el domicili i l'illa de Mallorca.

3a. La quantia esmentada en la regla anterior s'ha d'entendre compatible amb el rescabalament de les despeses a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, comunes a tots els càrrecs indicats en l'apartat esmentat.

4a. En tot cas, i a més de la documentació que sigui exigible en virtut de l'acord del Consell de Govern aplicable, per acreditar que la persona interessada té el domicili habitual fora de l'illa de Mallorca ha de presentar anualment una declaració a la qual s'ha d'adjuntar el certificat d'empadronament corresponent.

5a. En cas que els perceptors de la indemnització que regula aquest apartat traslladin el domicili definitivament a l'illa de Mallorca, han de comunicar aquesta circumstància a la secretaria general de la conselleria en la qual exerceixen les seves funcions i, en tot cas, perden el dret a percebre la indemnització.

3. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs —inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada— i el personal eventual que siguin residents a les Illes Balears en el moment que siguin nomenats per ocupar un càrrec amb destinació fora de les Illes Balears, i mentre mantenguin la residència a les Illes Balears, tenen dret a percebre una indemnització pel cost de la residència temporal fora de les Illes Balears. La quantia d'aquesta indemnització, que s'ha de percebre en les mateixes condicions que estableixen l'apartat 2 d'aquest article i l'acord del Consell de Govern aplicable, és de 30.000 euros anuals per a l'any 2024, amb el desglossament següent:

1a. Fins a 20.000 euros com a màxim en concepte de despeses justificades pel cost de l'arrendament o altres figures anàlogues inherents a la necessitat temporal d'allotjament fora de les Illes Balears i els desplaçaments aeris, marítims o amb transport públic terrestre derivats del trànsit entre el domicili i la destinació del lloc de feina.

2a. Una quantia fixa addicional de 10.000 euros, que indemnitzarà, a tant alçat i sense necessitat de justificació, despeses de serveis i subministraments a l'habitatge, manutenció en cas d'utilitzar serveis d'hoteleria, i en general les pròpies de l'allotjament temporal fora de les Illes Balears i viatges entre el domicili i la destinació del lloc de feina.

3a. La quantia esmentada en la regla anterior s'ha d'entendre compatible amb el rescabalament de les despeses a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, comunes a tots els càrrecs indicats en l'apartat esmentat.

4a. En tot cas, i a més de la documentació que sigui exigible en virtut de l'acord del Consell de Govern aplicable, per acreditar que la persona interessada té el domicili habitual a les Illes Balears ha de presentar anualment una declaració a la qual s'ha d'adjuntar el certificat d'empadronament corresponent.

5a. En cas que els perceptors de la indemnització que regula aquest apartat traslladin el domicili definitivament al lloc de destinació del lloc de feina, han de comunicar aquesta circumstància a la secretaria general de la conselleria en la qual exerceixen les seves funcions i, en tot cas, perden el dret a percebre la indemnització.

 

Article 17

Indemnitzacions per raó del servei: règim general i supòsits específics

1. Les indemnitzacions per raó del servei del personal de l'Administració de la Comunitat Autònoma s'han de regir pel Decret 16/2016, de 8 d'abril, pel qual s'aprova el text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l'Administració autonòmica de les Illes Balears, i les quanties s'han d'incrementar un 3 % respecte de les corresponents a l'any 2023. Aquest Decret és plenament aplicable al personal directiu professional però no al personal eventual, el qual s'ha de regir pel que estableix l'article 16 anterior.

Així mateix, les indemnitzacions relatives al personal al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l'article 12.1 d'aquesta Llei, integren el sector públic autonòmic, inclòs el personal directiu professional, s'han d'incrementar un 3 % respecte de les quanties corresponents a l'any 2023.

2. El personal a què es refereix l'apartat anterior que ocupi llocs de treball ubicats a l'estranger té dret a percebre una indemnització de 22.000 euros anuals per raó del cost de la residència a l'estranger.

3. Les despeses de desplaçament i les dietes dels membres de la Comissió Tècnica Interinsular han de ser ateses amb càrrec als crèdits de la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears.

4. Els membres representants de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències prevista en la disposició transitòria primera de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears han de percebre, prestin serveis en aquesta Comunitat Autònoma o no ho facin, les indemnitzacions per assistència i, si s'escau, les dietes i el rescabalament de les despeses de viatge i d'allotjament que corresponguin, en els mateixos termes i quantia que els que fixa el Decret 16/2016 esmentat per assistir a sessions dels òrgans col·legiats de l'Administració de la Comunitat Autònoma.

Els representants del Govern de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències Govern - Consells Insulars, a què es refereix la disposició transitòria cinquena de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, han de percebre les mateixes indemnitzacions per assistència i, si s'escau, dietes i rescabalament de les despeses corresponents.

Les indemnitzacions o les percepcions per raó de l'assistència a sessions de la resta d'òrgans col·legiats de l'Administració de la Comunitat Autònoma s'han de regir també pel que disposa l'article 30 del Text consolidat aprovat pel Decret 16/2016 esmentat o, si s'escau, per la normativa específica en vigor que reguli indemnitzacions per assistència a determinats òrgans col·legiats, tenint en compte, si escau, les limitacions del segon paràgraf de l'article 15.3 de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

5. D'acord amb l'article 15 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, l'any 2024 els membres del Consell Consultiu han de percebre una indemnització per assistència a les sessions que tenguin lloc per a l'estudi i l'elaboració de dictàmens a raó de 800 euros per assistència.

6. Durant l'any 2024, la quantia de les percepcions per assistència a les sessions dels òrgans col·legiats de direcció dels ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma s'han de regir pel que disposa l'article 15.5 de la Llei 15/2012 esmentada.

Article 18

Oferta pública d'ocupació

1. Durant l'any 2024, i sens perjudici del que disposa l'apartat següent, el nombre total de places de nou ingrés del personal de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, i també, si escau, els sectors, les funcions i les categories professionals en les quals s'han de concentrar, i les places que ha d'incloure l'oferta pública d'ocupació, s'han de fixar de conformitat amb la delimitació que, amb caràcter bàsic, faci l'Estat per a l'any 2024, per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2024, o, si no n'hi ha, amb la que resulta de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023, i d'acord també amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

Respectant les disponibilitats pressupostàries de l'exercici de 2024, no computen en el límit anterior les places corresponents a convocatòries pendents d'execució que deriven d'ofertes públiques d'ocupació d'anys anteriors, ni tampoc, dins els límits de les lleis anuals de pressuposts generals de l'Estat corresponents pel que fa a les taxes màximes de reposició d'efectius i, en general, al nombre màxim de places de nou ingrés de cada any, les places inherents a aquestes taxes i al nombre màxim d'efectius de nou ingrés encara no convocades o sense oferta pública d'ocupació.

2. En tot cas, les ofertes públiques d'ocupació de personal funcionari, de personal estatutari, de personal funcionari docent i de personal laboral de l'Administració de la Comunitat Autònoma i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic requereixen els informes previs i favorables de la Direcció General de Funció Pública i de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, que s'han de pronunciar, respectivament, sobre els aspectes de legalitat aplicables i sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera, a sol·licitud motivada de l'òrgan directiu competent per raó de la matèria.

Així mateix, les convocatòries, tant de torn lliure com de promoció interna, de places vacants de personal laboral que resultin de les ofertes públiques d'ocupació que han d'aprovar i publicar els ens del sector públic instrumental autonòmic han de comptar amb la dotació pressupostària corresponent i requereixen l'informe previ i favorable de la Direcció General de Funció Pública, el qual s'ha de pronunciar sobre els aspectes de legalitat aplicables. Això no obstant, aquest informe no és preceptiu quan la convocatòria de selecció s'ajusti a un model del qual hagi informat, prèviament i favorablement, la Direcció General esmentada; en aquests casos, l'òrgan competent en matèria de personal de l'ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que s'ajusta al model esmentat.

Les convocatòries de places dels ens del sector públic instrumental autonòmic que es publiquin quan hagi passat més d'un any des de la publicació de l'oferta pública d'ocupació corresponent també requereixen l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament.

La Direcció General de Pressuposts i Finançament pot dictar una instrucció que disposi substituir l'exigència de l'informe que preveu aquest apartat per un certificat de suficiència pressupostària, el qual s'ha de referir tant a l'exercici corrent com als exercicis futurs fins al primer en què les ofertes públiques d'ocupació ja impliquin efectes econòmics des del dia primer de gener.

3. De conformitat amb les disposicions bàsiques contingudes en les lleis de pressuposts generals de l'Estat, el Servei de Salut de les Illes Balears pot cedir part de la taxa de reposició d'efectius que li correspongui a la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears, com a entitat amb condició d'agent d'execució del sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació, d'acord amb la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, i que du a terme projectes d'investigació en l'àmbit sanitari.

Aquesta taxa de reposició cedida s'ha de destinar de manera exclusiva a la convocatòria de places de personal investigador de les categories professionals que preveuen els articles 31 a 34 del Decret 17/2019, de 15 de març, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d'investigació sanitària de les Illes Balears.

En l'acte d'aprovació de l'oferta pública d'ocupació del Servei de Salut de les Illes Balears, i també en el que dugui a terme la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears, s'ha de reflectir el nombre de places cedides.

El que disposa aquest apartat s'entén sens perjudici que, en el marc de la mateixa legislació bàsica estatal, l'Administració de la Comunitat Autònoma pugui cedir o acumular en un o diversos sectors o col·lectius prioritaris part de la taxa de reposició d'efectius.

Article 19

Nomenaments i contractacions de personal temporal

1. Durant l'any 2024, i amb caràcter general, se suspenen el nomenament de nou personal funcionari interí i la pròrroga del nomenament dels funcionaris interins adscrits a programes temporals o nomenats per subvenir necessitats urgents, i també el nomenament de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal, i les pròrrogues d'aquests nomenaments i contractes, a l'Administració de la Comunitat Autònoma i als ens que integren el sector públic instrumental autonòmic.

2. Això no obstant, en els casos en què aquesta suspensió pugui suposar un greu perjudici en la prestació de serveis essencials per a la Comunitat Autònoma o en la hisenda de la Comunitat Autònoma i se'n justifiqui una necessitat urgent i inajornable, es poden autoritzar el nomenament de personal funcionari interí i de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal, i també les pròrrogues, a l'Administració de la Comunitat Autònoma i a la resta d'ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, sempre que, prèviament a aquests nomenaments, contractacions o pròrrogues, la Direcció General de Pressuposts i Finançament i la Direcció General de Funció Pública emetin sengles informes favorables sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera i sobre els aspectes de legalitat aplicables, respectivament, a sol·licitud motivada de l'òrgan directiu competent per raó de la matèria.

En cas que per fer contractes laborals els ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms, hagin de fer convocatòries prèvies de selecció, l'informe favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament a què es refereix el paràgraf anterior s'ha d'emetre abans de la convocatòria corresponent.

En tot cas, els llocs de treball de caràcter estructural ocupats interinament s'han d'incloure en l'oferta pública d'ocupació corresponent, d'acord amb el que preveu l'article 18 anterior, i, per tant, l'autorització de cobertura temporal d'aquests llocs sempre queda supeditada a aquesta inclusió.

Passats tres anys des del primer nomenament o contractació per ocupar aquests llocs de treball de forma temporal, aquests només poden ser ocupats per personal funcionari de carrera o laboral fix, llevat que el procés selectiu corresponent hagi quedat desert, cas en què el lloc es pot ocupar interinament per una altra persona.

Excepcionalment, el personal funcionari interí o laboral de substitució en lloc vacant pot romandre en el lloc de treball ocupat temporalment fins que es resolgui el procés selectiu corresponent, sempre que la convocatòria d'aquest procés s'hagi publicat dins el termini de tres anys a comptar de la data del primer nomenament o contractació de caire temporal.

Així mateix, excepcionalment, els llocs de caire estructural ocupats per personal funcionari interí o laboral de substitució en lloc vacant només poden ser ocupats temporalment fins que es resolgui el procés selectiu corresponent, sempre que la convocatòria d'aquest procés s'hagi publicat dins el termini de tres anys a comptar de la data del primer nomenament o contractació.

3. En el cas de nomenaments de personal estatutari temporal del Servei de Salut de les Illes Balears o de contractacions laborals temporals de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon al director general del Servei de Salut o a l'òrgan en qui delegui la responsabilitat, el qual ha de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

Les gerències i els centres del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears no poden fer cap proposta de nomenament o de contractació de caràcter temporal si no queda acreditada la disponibilitat pressupostària corresponent.

El que estableixen els paràgrafs anteriors d'aquest apartat 3 s'ha d'aplicar als nomenaments de personal funcionari interí de l'Agència Tributària de les Illes Balears, a càrrec de la Direcció de l'Agència Tributària.

4. En el cas de nomenaments de personal interí o de contractacions laborals temporals de personal docent la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon al director general de Personal Docent, respecte del personal docent no universitari, i al director general d'Universitats i Ensenyaments Artístics Superiors, respecte del personal docent de la Fundació per als Estudis Superiors de Música i Arts Escèniques de les Illes Balears, els quals han de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament o de la contractació temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

No es pot fer cap proposta de nomenament o de contractació de caràcter temporal si no queda acreditada la dotació pressupostària corresponent.

5. S'exceptuen de la suspensió general a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l'apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos que es detallen a continuació, sempre que quedi acreditat que l'Administració de la Comunitat Autònoma o l'ens del sector públic instrumental disposa de crèdit o dotació suficient per a despeses de personal en el pressupost i que continuarà sent suficient en l'exercici següent, pressuposant que no variarà, sense requerir més finançament de la Comunitat Autònoma:

a) Substitucions, incloses les motivades per vacances, de llocs de treball que resultin essencials per a la continuïtat en la prestació de determinats serveis, cobertures de places dotades vacants i excedències amb reserva de lloc de treball o situacions assimilables, sempre que el procediment s'iniciï en el termini màxim d'un any des de la dotació del lloc de treball o des de la baixa o situació que doni lloc a la vacant o a la situació assimilable, excepte que la vacant es generi per mobilitats internes dins l'ens, incloses les promocions internes, cas en el qual la cobertura de la plaça requereix els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2 si el lloc cobert amb la mobilitat interna fa més d'un any que està vacant.

Quan els supòsits que preveu aquesta lletra es refereixin a contractes d'alta direcció no cal emetre l'informe que regula l'article 20.5 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) Contractes o nomenaments de durada igual o inferior a quaranta-cinc dies —o els dies equivalents en cas de jornades a temps parcial—, o la que es fixi a aquest efecte per mitjà d'una instrucció conjunta de les direccions generals de Funció Pública i de Pressuposts i Finançament.

c) Els altres en què així s'estableixi per mitjà d'una instrucció conjunta de les direccions generals de Funció Pública i de Pressuposts i Finançament.

6. S'exceptuen també de la suspensió general a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l'apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos que es detallen a continuació, sempre que l'Administració de la Comunitat Autònoma o l'ens del sector públic instrumental disposi de crèdit o dotació suficient per a despeses de personal en el pressupost:

a) Quan es formalitzin per complir el que estableix la normativa laboral vigent en casos de jubilació anticipada especial a l'edat de 64 anys o en casos de jubilació parcial, sempre que, en cas de jubilació parcial, el percentatge de jornada de la persona substituta, amb la qual es pretén subscriure el contracte de relleu, no ultrapassi el percentatge de reducció parcial de la persona que s'ha de jubilar parcialment, i sempre que, en ambdós casos, les contractacions que es pretenguin fer no siguin de caràcter indefinit.

b) Per a l'execució de programes temporals, projectes de recerca científica o programes d'activació de l'ocupació que siguin conseqüència d'un conveni de col·laboració entre administracions públiques o que estiguin finançats amb alguna subvenció o aportació ja aprovada, sempre que en ambdós casos quedi acreditat en l'expedient el finançament extern a la Comunitat Autònoma de tot el cost durant la durada del nomenament, el contracte o la pròrroga, que els contractes de durada determinada estiguin associats a l'estricta execució del programa o projecte, i que no hi hagi obligació d'estabilització laboral al final d'aquest programa o projecte. En cas contrari, es requeriran els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2 d'aquest article.

Així mateix, les convocatòries de selecció inherents a aquests programes o projectes no s'han de sotmetre a l'informe previ de la Direcció General de Funció Pública a què fa referència l'apartat 7 d'aquest article.

Sens perjudici de tot això, en ambdós casos, amb caràcter previ als nomenaments o les contractacions en ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms sense pressupost propi, el servei jurídic de l'ens instrumental o de la conselleria d'adscripció ha d'emetre un informe sobre la legalitat dels nomenaments o les modalitats contractuals laborals temporals, i també sobre el compliment de les lletres a) o b) anteriors. Així mateix, amb periodicitat mensual, l'òrgan competent en matèria de personal de l'ens instrumental ha d'emetre un certificat en el qual es facin constar els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, del mes immediatament anterior, amb indicació del motiu i la durada. Els certificats i els informes esmentats s'han de trametre mensualment a la Direcció General de Funció Pública.

7. Així mateix, la Direcció General de Funció Pública ha d'informar favorablement sobre les convocatòries de selecció del personal temporal, estatutari o laboral, que facin els ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, amb excepció dels organismes autònoms sense pressupost propi, i també sobre les convocatòries relatives al personal docent interí o laboral temporal a càrrec de la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d'Educació i Universitats, sempre que la convocatòria de selecció no s'ajusti a un model respecte del qual hagi informat prèviament i favorablement la Direcció General de Funció Pública.

En aquest darrer cas, l'òrgan competent en matèria de personal de la conselleria o l'ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que aquesta s'ajusta al model esmentat.

8. Per a l'efectivitat de tot el que estableix aquest article, les direccions generals de Funció Pública i de Pressuposts i Finançament poden dictar les instruccions corresponents.

Són nuls de ple dret els nomenaments i les contractacions de personal funcionari, estatutari o laboral de caràcter temporal, o les pròrrogues corresponents, que es facin sense complir els requeriments que estableix aquest article.

Article 20

Despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears

1. El cost del personal docent i no docent de la Universitat de les Illes Balears per a l'any 2024, sense incloure-hi els triennis ni els costs de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador, és el que s'indica a continuació:

a) Personal docent: 69.176.270,26 euros.

b) Personal no docent: 25.402.720,18 euros.

2. La Universitat de les Illes Balears pot ampliar els crèdits del capítol 1 del seu pressupost de despeses per l'import dels triennis que es meritin o dels augments del cost de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador.

Article 21

Concessió dels complements retributius lligats a productivitat i rendiment

1. La quantia global del complement de productivitat a què es refereix la lletra d) de l'article 121.3 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i l'article 85 del V Conveni col·lectiu per al personal laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l'àmbit dels serveis generals, no pot excedir el 5 % dels crèdits inicials del capítol I de cada secció de despesa o, si és el cas, de les dotacions inicials de personal de cada ens del sector públic instrumental autonòmic integrat en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.

La Direcció General de Pressuposts i Finançament ha de certificar la quantia concreta d'aquest percentatge a petició de cada secció pressupostària, de l'Agència Tributària de les Illes Balears o, si és el cas, de l'ens del sector públic instrumental autonòmic.

Així mateix, com a mesura per assegurar l'estabilitat pressupostària, al llarg de l'exercici pressupostari el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, per mitjà d'una resolució i a proposta de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, pot reduir el percentatge previst en el primer paràgraf.

2. A fi de concedir el complement previst en aquest article, el Consell de Govern, a iniciativa del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació i de la consellera de Presidència i Administracions Públiques, i a proposta d'aquest darrer òrgan, ha de fixar amb caràcter previ els criteris d'atribució objectiva d'aquest complement. Aquests criteris han d'atendre el grau d'interès, iniciativa o esforç amb què el funcionari desenvolupa la feina i el rendiment o els resultats obtinguts, com també la quantitat i la qualitat del treball desenvolupat.

Pel que fa a la concessió de les retribucions variables a què fa referència l'article 24 de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l'acord del Consell de Govern ha d'establir els criteris generals per a la distribució i l'aplicació en relació amb el grau de compliment dels objectius o resultats dels projectes corresponents.

En el cas del personal de l'Agència Tributària de les Illes Balears, la fixació dels criteris esmentats en el primer paràgraf d'aquest apartat l'ha de fer el Consell General com a òrgan superior de govern de l'Agència, el qual pot tenir en compte, també, com a criteri d'atribució objectiva, la realització d'activitats lligades al compliment dels objectius fixats en el programa anual d'actuació.

3. La concessió del complement de productivitat requereix l'informe previ favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, el qual es pot substituir per un certificat de suficiència pressupostària si així ho preveu una instrucció.

4. El règim previst en els apartats anteriors d'aquest article no és d'aplicació a la concessió del complement de productivitat (factor variable) que es pot reconèixer al personal del Servei de Salut de les Illes Balears i dels ens adscrits a aquest Servei en els casos següents:

a) Cap de guàrdia de l'atenció especialitzada.

b) Qualsevol altra activitat que, per raó de necessitat, autoritzi o reconegui expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

c) Tasques docents teòriques o pràctiques que autoritzi expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

d) Activitats lligades al compliment dels objectius fixats en els projectes específics i en els plans d'actuació del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears.

e) Indemnització per desplaçament de professionals als diferents centres sanitaris i hospitals públics dins l'illa de Mallorca, i també entre les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per garantir una adequada assistència sanitària dels usuaris en aquests centres, quan, per raons d'interès públic i d'índole assistencial, la seva presència sigui autoritzada per la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de la gerència territorial d'on s'hagi de desenvolupar l'activitat. Aquest complement és compatible amb les retribucions corresponents a l'activitat assistencial efectivament realitzada. S'autoritza el director general del Servei de Salut de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per implantar aquesta mesura, les quals han de reflectir les categories professionals o les especialitats afectades, les raons de necessitat assistencial concurrents, els criteris per cobrir l'activitat sanitària extraordinària, la quantia de les retribucions que integren el complement de productivitat variable i el procediment de la concessió.

f) L'atribució de funcions de coordinació que suposin una activitat addicional a la pròpia de la plaça o del lloc de treball que s'ocupa, incloses les funcions o tasques corresponents a llocs de prefectura orgànica mentre no es proveeixi el lloc de treball. L'atribució de funcions de coordinació es pot dur a terme per coordinar programes o actuacions concretes, per coordinar objectius programats o per coordinar col·lectius de treballadors per raó del caràcter homogeni de les seves funcions, sempre que no impliquin funcions de naturalesa estructural.

Correspon al director general de Servei de Salut de les Illes Balears fixar els criteris objectius per determinar les quanties individuals del complement de productivitat.

Les quanties meritades en concepte de productivitat en els supòsits prevists en les lletres anteriors es poden mantenir de manera continuada en el temps sempre que subsisteixin les causes que van donar lloc a concedir-la, amb la resolució prèvia motivada del director general del Servei de Salut de les Illes Balears.

Article 22

Suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a la realització de serveis extraordinaris fora de la jornada habitual

1. Se suspèn fins al 31 de desembre de 2024 la concessió de retribucions econòmiques pels serveis extraordinaris o per les hores extraordinàries fetes fora de l'horari o la jornada habituals de treball a favor del personal delimitat en l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, sens perjudici de les excepcions que s'estableixin per acord del Consell de Govern.

2. El que estableix l'apartat anterior d'aquest article no és aplicable al personal a què fa referència l'article 21.4 anterior, la retribució del qual en aquesta matèria s'ha de regir únicament pel complement de productivitat (factor variable).

Article 23

Import de les retribucions corresponents a la carrera administrativa o professional i als sexennis

1. Els imports que, en concepte de carrera administrativa o professional, ha de percebre el personal al servei de la sanitat pública de les Illes Balears, el personal funcionari docent, el personal funcionari i laboral de serveis generals, el personal funcionari propi del Consell Consultiu de les Illes Balears i el personal funcionari i laboral de l'Agència Tributària de les Illes Balears, s'han de regir pel que disposen els acords a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 de l'article 23 de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2019, incloses les modificacions d'aquests acords aprovades pels òrgans competents i publicades en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 27 de febrer de 2023 —ratificat per l'Acord del Consell de Govern de 27 de març de 2023, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 39, de 28 de març de 2023—, i no s'ha d'aplicar a aquests imports la variació retributiva interanual a què fan referència el primer paràgraf de la lletra a) de l'article 12.1 i la disposició addicional primera d'aquesta Llei mentre tenguin la naturalesa de pagaments a compte, d'acord amb l'apartat 3 de la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i d'acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears.

D'acord amb això, la variació retributiva interanual a què fan referència el primer paràgraf de la lletra a) de l'article 12.1 i la disposició addicional primera és aplicable als imports que, en concepte de carrera administrativa o professional, s'hagin aprovat en els àmbits corresponents, des del moment que tengui lloc la primera convocatòria ordinària de carrera administrativa o professional.

2. Així mateix, l'import que ha de percebre el personal funcionari docent en concepte de sexennis s'ha de regir pel que disposen els acords a què es refereix l'apartat 4 de l'article 23 de la Llei 14/2018 esmentada, i també pel que disposen el primer paràgraf de la lletra a) de l'article 12.1 i la disposició addicional primera d'aquesta Llei respecte de la variació retributiva interanual per a l'any 2024.

3. El que estableixen els apartats anteriors s'ha d'entendre sens perjudici de tot el que disposa l'article 24 següent.

Article 24

Suspensió i modificació de convenis, pactes i acords

En l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es garanteix el compliment dels convenis, els pactes i els acords que afecten el personal funcionari, el personal estatutari i el personal laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats que integren el sector públic instrumental, d'acord amb la delimitació que fa l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, llevat que, excepcionalment i per causa greu d'interès públic derivada de l'alteració substancial de les circumstàncies econòmiques existents, el Govern de les Illes Balears, en la seva condició d'òrgan col·legiat superior que dirigeix la política general i que exerceix les funcions executiva i administrativa, i per mitjà d'un acord subscrit a proposta conjunta de les conselleries d'Economia, Hisenda i Innovació i de Presidència i Administracions Públiques, i, si escau, de la conselleria sectorial corresponent, acordi suspendre o modificar el compliment de convenis, pactes i acords ja subscrits en qualsevol àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma o de les entitats que integren el sector públic instrumental, en la mesura estrictament necessària per salvaguardar l'interès públic.

Article 25

Suspensió de determinades prestacions d'acció social

1. Se suspenen fins al 31 de desembre de 2024 les convocatòries i les concessions de prestacions i ajuts en concepte d'acció social a favor del personal sotmès a l'àmbit d'aplicació del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, llevat de les següents:

a) Ajuts per fills menors de divuit anys.

b) Ajuts per l'atenció a familiars amb discapacitat.

c) Ajuts per estudis del personal al servei de la Comunitat Autònoma i dels fills.

d) Ajuts en compensació de despeses derivades d'assistència sanitària.

e) Bestretes ordinàries i extraordinàries de retribucions.

2. Això no obstant, al llarg de l'exercici de 2024 i per mitjà d'un acord del Consell de Govern, es poden aixecar les suspensions relatives a altres prestacions i ajuts, en funció de les disponibilitats pressupostàries de l'exercici.

Article 26

Reducció voluntària de jornada

1. Fins al 31 de desembre de 2024, el personal funcionari i laboral fix de serveis generals pot sol·licitar la reducció de jornada, fins a un màxim d'un terç, amb la reducció proporcional corresponent de retribucions, sempre que no afecti les necessitats del servei, apreciades mitjançant una resolució motivada de l'òrgan competent.

2. La concessió d'aquesta reducció, que és discrecional, no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 27

Llicència especial per a assumptes propis

1. Fins al 31 de desembre de 2024, el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix, de serveis generals, poden sol·licitar una llicència especial per a assumptes propis amb una durada màxima de sis mesos anuals, sense dret a percebre retribucions, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput de temps a efectes de triennis i grau personal, amb l'obligació de cotitzar que correspongui d'acord amb la normativa vigent.

2. La concessió d'aquesta llicència, que és discrecional, està supeditada en tot cas a les necessitats del servei i no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 28

Excedència voluntària especial

1. Fins al 31 de desembre de 2024, el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix, de serveis generals, i el personal funcionari de carrera docent no universitari poden sol·licitar una excedència voluntària especial amb una durada mínima de sis mesos i màxima de tres anys, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput del temps d'excedència a efectes de triennis i grau personal.

2. Durant la vigència d'aquesta excedència, la persona beneficiària no pot prestar serveis en el sector públic, ni tampoc, si es tracta de personal funcionari de carrera docent no universitari, en l'àmbit de l'ensenyament concertat.

3. La concessió de l'excedència està supeditada a les necessitats del servei i no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 29

Extensió de determinades mesures a l'àmbit local

Els òrgans competents dels consells insulars i de les administracions locals de les Illes Balears poden adoptar els acords escaients per aplicar mesures equivalents a les previstes en els articles 26, 27 i 28 i en la disposició addicional tercera d'aquesta Llei en l'àmbit de les seves competències.

 

Capítol II Altres normes en matèria de despeses

Article 30

Mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment de centres educatius privats concertats de les Illes Balears

1. D'acord amb l'article 117 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i amb els articles 12 i 13 del Reglament de normes bàsiques sobre concerts educatius, aprovat pel Reial decret 2377/1985, de 18 de desembre, s'aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal docent i les despeses de funcionament per a l'any 2024, amb els imports que consten en l'annex 21 d'aquesta Llei.

2. Les retribucions i les cotitzacions a la Seguretat Social del personal docent d'ensenyament concertat (inclosos els alliberats sindicals i patronals) s'han de finançar fins a un límit màxim d'una jornada completa ordinària, que, tot i estar integrada per hores lectives i hores complementàries, es referencia sobre la base de la realització de vint-i-quatre hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'assoleixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades a diferents centres concertats.

Això no obstant, per als nivells educatius d'ESO, FP i batxillerat, la referència de la càrrega lectiva esmentada s'ha de fer sobre la base de la realització de vint-i-tres hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'aconsegueixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades a diferents centres concertats.

A petició del centre concertat i amb l'informe previ favorable del Departament de Centres Concertats, el director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives pot autoritzar, mitjançant una resolució, en els nivells educatius d'ESO, FP i batxillerat, la càrrega lectiva de vint-i-quatre hores setmanals per docent.

Per al personal docent que imparteixi docència a educació infantil/primària i secundària simultàniament, la jornada lectiva es referencia a vint-i-quatre hores lectives setmanals.

No obstant el que s'estableix en els paràgrafs anteriors, en el cas de personal docent de centres concertats que abans de l'1 de gener de 2015 desenvolupàs globalment en nivells concertats una jornada lectiva superior al límit de vint-i-quatre hores lectives setmanals, d'acord amb el marc normatiu vigent fins a l'1 de gener de 2015, i sempre que es remunerin mitjançant pagament delegat, se n'ha de continuar finançant la jornada íntegra corresponent, fins al límit màxim de trenta-dues hores lectives setmanals.

En tot cas, si aquest personal redueix la seva jornada lectiva, se n'ha de reduir proporcionalment el finançament públic, el qual no es pot tornar a incrementar llevat dels casos en què la reducció sigui per davall de les vint-i-quatre hores lectives setmanals i l'augment posterior no impliqui superar globalment aquest límit de vint-i-quatre hores lectives.

3. Els mòduls econòmics per unitat escolar dels diferents nivells i modalitats educatius per a altres despeses comprenen les despeses de personal d'administració i serveis, les ordinàries de manteniment, conservació i funcionament, i les quanties que corresponen a la reposició de les inversions reals.

Aquestes despeses s'han de justificar anualment davant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, d'acord amb els comptes anuals aprovats pels consells escolars, amb la informació que a aquest efecte es requereixi en els models de justificació que aprovi, mitjançant una resolució, la persona titular de la Direcció General esmentada.

4. Per als concerts singulars (batxillerat i cicles formatius de grau superior), la quantia màxima que s'ha de percebre dels alumnes en concepte de finançament complementari dels fons públics, i en concepte exclusiu d'ensenyament regular, és d'entre 18 i 36 euros per alumne i mes durant deu mesos, en el període comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2024.

5. Al concepte d'altres despeses dels concerts singulars dels cicles formatius de grau mitjà i de grau superior dels centres amb autorització per a una ràtio inferior a 30 alumnes per unitat escolar s'ha d'aplicar un coeficient reductor de 0,015 per cada alumne de menys en relació amb la ràtio de 30 alumnes.

6. Per als concerts singulars de cicles formatius de grau superior, la quantia que aboni l'Administració en concepte d'altres despeses ha de ser la resultant de minorar en 3.606,08 euros la dels mòduls econòmics establerts en l'annex 21 d'aquesta Llei per a aquests ensenyaments.

7. L'import anual global per a totes les unitats concertades del mòdul econòmic de despeses variables comprèn les despeses ocasionades per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal incloses les cotitzacions per quota patronal de la Seguretat Social.

8. Per calcular les quanties de les substitucions per incapacitat temporal s'han de computar els conceptes retributius referents als diferents nivells educatius que consten en l'annex 21 d'aquesta Llei, excepte els complements lligats a l'exercici dels càrrecs de director i de cap d'estudis. Aquesta despesa s'ha d'incrementar d'acord amb els percentatges de cotització a la Seguretat Social establerts legalment per a cada cas.

9. És aplicable a les despeses de personal docent concertat i a les despeses variables per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal una minoració del 5 %, prevista en el Decret 90/2010, de 16 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents per reduir el dèficit públic que afecten el personal docent no universitari dels centres privats concertats de les Illes Balears, que s'ha d'aplicar a cada un dels conceptes que integren la nòmina, excepte pel que fa als increments econòmics conseqüència de l'aplicació de l'Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2016, d'aprovació de l'Acord de reprogramació de l'Acord del 2008 i altres millores sociolaborals del professorat de l'ensenyament privat concertat de les Illes Balears signat el 10 de febrer de 2016, i de l'Acord de Consell de Govern de 27 de març de 2023 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa d'Ensenyament Privat Concertat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de reactivació de l'Acord de 2016 i nou Acord marc (2023-2027) de millora per a l'ensenyament privat concertat.

10. S'ha de finançar en els termes que s'especifiquen en el pacte quart de l'Acord de la Mesa d'Ensenyament Privat Concertat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de reactivació de l'Acord de 2016 i nou Acord marc (2023-2027) de millora per a l'ensenyament privat concertat la paga extraordinària d'antiguitat en l'empresa que preveuen el VI i el VII convenis col·lectius d'empreses d'ensenyament privat sostingudes totalment o parcialment amb fons públics, sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària adequada i suficient.

Així mateix, s'ha de finançar en els mateixos termes del paràgraf anterior, i sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària adequada i suficient, la paga extraordinària que preveuen el XIV i el XV convenis col·lectius generals de centres i serveis d'atenció a persones amb discapacitat, com també, si n'hi ha, del personal docent cooperativista i el personal docent religiós autònom d'aquests centres, inclòs en la nòmina de pagament delegat o mòdul íntegre de pagament directe.

11. S'autoritza el Consell de Govern perquè, a proposta del conseller d'Educació i Universitats, desplegui el que preveu aquest article per aplicar la distribució de fons públics per al sosteniment de centres privats concertats de les Illes Balears.

També s'autoritza el Consell de Govern a modificar, mitjançant un acord, l'annex 21 d'aquesta Llei quant als conceptes i els imports que s'hi estableixen.

Article 31

Obligacions dels centres concertats en relació amb la tramitació i la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista

Amb la finalitat de facilitar i col·laborar amb l'Administració en la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, els centres concertats han de complir les obligacions següents:

a) Presentar la documentació necessària per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista. Aquesta documentació i els terminis en què s'ha de presentar s'han de determinar mitjançant una resolució de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, que pot establir l'obligació d'utilitzar mitjans electrònics amb la finalitat d'agilitar la tramitació i el pagament de les nòmines.

b) Sens perjudici del que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en relació amb la notificació electrònica, utilitzar el GestIB, aplicació informàtica de la Conselleria d'Educació i Universitats, o l'aplicació que la substitueixi, per a la gestió dels centres docents d'ensenyament no universitari sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, i consultar-lo periòdicament:

1r. Per introduir, abans de la segona quinzena del mes de setembre del curs escolar al qual es refereixin, i per actualitzar quan sigui necessari, les dades personals i l'horari dels professors titulars i substituts i de l'equip directiu, amb indicació de les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells que imparteixen, i el nivell en el qual s'exerceix el càrrec directiu concret, i també els dies no lectius triats pel centre. El centre ha d'introduir en el GestIB les altes de nous docents, com també les modificacions amb incidència en la nòmina en els horaris dels professors o en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells, en el termini de cinc dies hàbils des que es facin efectives.

El centre ha de presentar a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, mitjançant el registre electrònic, les sol·licituds d'alta i les de modificació, juntament amb la documentació necessària segons les instruccions del director general de Planificació, Ordenació i Centres, en el termini màxim de trenta dies naturals comptadors des de la data d'alta o de modificació. En aquest cas, l'Administració finançarà l'alta o la modificació mitjançant la nòmina delegada des de la data d'alta o de modificació sol·licitada.

En el cas que les sol·licituds d'alta i les de modificació es presentin fora del termini esmentat, l'Administració finançarà l'alta o la modificació mitjançant la nòmina delegada des dels trenta dies naturals immediatament anteriors a la data de presentació de les sol·licituds.

2n. Per rebre els requeriments de l'Administració en cas que hi hagi algun defecte en la documentació presentada que s'hagi d'esmenar. A tots els efectes, s'entén vàlida la notificació efectuada als centres concertats mitjançant el GestIB.

3r. Per fer servir tots els processos que, mitjançant una resolució de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, s'estableixin com a necessaris per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, a mesura que l'aplicació GestIB els vagi incorporant i en els terminis que estableixi la resolució esmentada.

c) Garantir, com a condició indispensable perquè l'Administració financi els salaris i les cotitzacions per quota patronal dels professors, que compleixen els requisits establerts per la normativa vigent per exercir la docència en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells en què ho facin.

El que estableix aquesta lletra s'entén sens perjudici dels casos excepcionals en què els centres concertats acreditin, de la manera que estableixi la Conselleria d'Educació i Universitats, la impossibilitat de poder contractar professors que compleixin els requisits esmentats. A més, fins al 31 de desembre de 2024, i mitjançant una resolució del conseller d'Educació i Universitats, es poden establir altres mesures de caràcter excepcional a fi de garantir la prestació de l'ensenyament i els drets dels alumnes. En aquests casos, amb caràcter extraordinari i temporal, es pot finançar el cost d'aquests professors.

d) Ser responsable de fer servir la modalitat contractual ajustada a la legislació laboral i de la Seguretat Social i al conveni col·lectiu aplicable; d'aplicar les deduccions que corresponguin per quota obrera i quota patronal del règim de Seguretat Social aplicable, i de presentar la documentació justificativa necessària pel que fa al compliment de l'obligació d'efectuar les retencions a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques davant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, en els terminis que estableixi aquest òrgan.

Article 32

Limitacions al finançament de la nòmina del personal docent dels centres concertats

1. Quan la causa que dona lloc a la suspensió de la relació laboral és la maternitat, la paternitat, l'adopció, l'acolliment, el risc durant l'embaràs o el risc durant la lactància natural, la contractació de professors substituts es finança sempre que el centre s'aculli a les bonificacions que estableix la legislació laboral i de la Seguretat Social.

En el supòsit que no sigui possible la bonificació, els centres han de sol·licitar per escrit i abans de fer efectiva la contractació la conformitat al Departament de Centres Concertats de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives.

2. Les contractacions i les modificacions de la jornada dels professors que es produeixin en els períodes no lectius i en els de vacances, en els dies festius del calendari escolar de cada centre o del calendari laboral, i en dissabte i en diumenge, es comencen a finançar el primer dia lectiu següent d'haver-se produït.

El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable a les contractacions, mitjançant un contracte de relleu, per substituir els professors en situació de jubilació parcial.

3. Les modificacions de jornada dels professors que es produeixen durant els períodes en què gaudeixen d'un permís per maternitat, per paternitat, per adopció o per acolliment o d'una llicència per incapacitat temporal, es financen a partir del dia en què el professor es reincorpori al lloc de treball.

En cas que aquest professor percebi un complement retributiu per exercir un càrrec directiu al centre, no es finança aquest complement, durant els primers quatre mesos de la vigència dels permisos esmentats, a qui el substitueixi en les tasques o funcions directives corresponents.

4. Amb caràcter general, l'import de cada trienni s'ha de fer efectiu en la nòmina del mateix mes en què es meriti i per l'import mensual íntegre, d'acord amb les taules salarials corresponents. En tot cas, l'Administració pot comprovar si l'antiguitat reconeguda pel centre és real i si implica efectivament la meritació del trienni o els triennis el finançament dels quals se sol·licita, i, amb aquesta finalitat, pot requerir als sol·licitants tota la informació addicional que consideri necessària.

5. Les substitucions per causes esdevingudes dins els tres dies hàbils immediatament anteriors als períodes no lectius de Nadal i Setmana Santa o dins els cinc dies hàbils immediatament anteriors al dia en què finalitzen les classes lectives del curs, s'han de cobrir amb les hores d'atenció individualitzada, suport i substitucions que consten en el total d'hores concertades amb cada centre educatiu, i només es financen a partir del primer dia lectiu posterior als períodes no lectius de Nadal, Setmana Santa i estiu, en el cas que perduri la substitució.

S'exceptuen del que disposa el paràgraf anterior les substitucions la causa de les quals sigui la jubilació parcial del docent.

6. Als únics efectes del que disposa aquest article, s'entenen per períodes no lectius o de vacances els mesos de juliol i d'agost i les vacances escolars de Nadal i Pasqua.

Article 33

Fons de col·laboració econòmica amb les entitats locals

1. Per a l'any 2024, el percentatge mínim a què es refereix l'article 205.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, és del 0,4 %.

2. Així mateix, per a l'any 2024, se suspèn l'aplicació de la norma que conté la regla 4a de la lletra b) de l'article 205.3 de la Llei 20/2006 esmentada en els casos en què la disminució respecte de l'any anterior derivi de l'aplicació del criteri de la població.

Article 34

Límit màxim de despesa del servei públic de comunicació audiovisual per a l'any 2024

D'acord amb el que preveu l'article 29 de la Llei 5/2013, d'1 d'octubre, audiovisual de les Illes Balears, el límit màxim de despesa anual, en l'exercici de 2024, per al finançament del servei públic de comunicació audiovisual és de 39.818.458 euros, corresponent als crèdits per transferències de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a favor de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, sens perjudici de les generacions de crèdit que, durant l'exercici de 2024, es puguin dur a terme per raó del que preveu l'article 7.3 d'aquesta Llei, els quals no s'han de computar a l'efecte d'aquest límit, ni tampoc els préstecs reintegrables que es concedeixin a l'ens públic d'acord amb la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ni les aportacions extraordinàries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que portin causa d'eventuals contingències econòmiques, sempre que el Consell de Govern acordi aquestes aportacions extraordinàries, a proposta conjunta de la consellera de Presidència i Administracions Públiques i del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, amb l'informe previ de la Direcció General de Pressuposts i Finançament.

Article 35

Normes específiques per al seguiment de les despeses finançades amb el factor d'insularitat

1. El seguiment comptable dels projectes finançats totalment o parcialment amb el factor d'insularitat a què es refereix el Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, del règim especial de les Illes Balears, s'ha de fer per mitjà del codi de fons finalista que la Direcció General de Pressuposts i Finançament habiliti a aquest efecte per identificar les partides pressupostàries corresponents dels estats de despeses.

2. En tot cas, s'habilita la Direcció General de Pressuposts i Finançament perquè, en el marc de l'article 41 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dugui a terme els ajusts pressupostaris que calguin per garantir un seguiment adequat dels fons percebuts i aplicats en concepte de factor d'insularitat en els casos en què, com a conseqüència de la dinàmica de la programació i l'execució dels projectes, les partides pressupostàries amb càrrec a les quals es tramitin les despeses no s'hagin pogut codificar prèviament amb el codi de fons finalista corresponent.

3. Així mateix, tot el que estableixen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'aplicar als casos en què calgui modificar la codificació de les partides pressupostàries dels estats de despeses per raó de la reprogramació dels projectes o d'altres causes justificades que ho requereixin.

Article 36

Pagaments d'obligacions d'exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries

1. En l'exercici de 2024, mentre el sistema economicofinancer no habiliti el pagament parcial d'obligacions reconegudes d'exercicis tancats, es pot materialitzar el pagament d'obligacions reconegudes d'exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries, amb la finalitat exclusiva de permetre pagaments parcials, o a compte del seu import total.

2. Per a l'efectivitat del que preveu l'apartat anterior, el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació pot dictar les instruccions corresponents.

 

TÍTOL IV GESTIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOS I ALTRES NORMES EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA

Capítol I Operacions financeres

Article 37

Operacions de crèdit a curt i a llarg termini

1. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els seus organismes autònoms poden recórrer a l'endeutament a curt i a llarg termini fins a l'import que garanteixi el compliment efectiu de la normativa reguladora de l'estabilitat pressupostària, d'acord amb els requisits i les condicions que s'assenyalen en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; en la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i en la resta de normativa aplicable, tenint en compte, a més, el que disposen els apartats 2 a 4 d'aquest article.

El que preveu el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici del que estableixen la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l'apartat 5 d'aquest article en relació amb les operacions d'endeutament a curt i a llarg termini que pretenguin concertar altres ens, especialment pel que fa a les operacions que es considerin deute de la Comunitat Autònoma a l'efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, de 25 de maig de 2009, relatiu a l'aplicació del Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu, annex al Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

2. S'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit per al finançament dels crèdits a què es refereix l'article 2.1 d'aquesta Llei, amb un termini de reemborsament superior a l'any, i en determini les característiques, amb la limitació d'augmentar l'endeutament en el tancament de l'exercici fins a un import màxim de 502.352.090 euros respecte del saldo de l'endeutament a dia 1 de gener de 2024.

3. Així mateix, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini, en els termes que s'estableixen en la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i en la normativa reguladora de l'estabilitat pressupostària i del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, fins a l'import màxim autoritzat per l'Estat.

També s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini amb càrrec als mecanismes addicionals de finançament, als quals es refereix la disposició addicional primera de la Llei orgànica 2/2012 esmentada, que pugui habilitar l'Administració de l'Estat al llarg de l'exercici de 2024.

Finalment, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini amb la finalitat de refinançar i cancel·lar operacions de finançament dels ens, sempre que el deute d'aquests ens es consideri deute de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a l'efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, esmentat abans, i les operacions de refinançament no impliquin cap increment de l'endeutament net considerat en conjunt. A aquest efecte, es poden concertar noves operacions d'endeutament a càrrec de l'Administració de la Comunitat Autònoma, com a màxim pel mateix import del deute que s'hagi de cancel·lar de les operacions a llarg termini del conjunt dels ens, i l'import de les noves operacions s'ha de destinar íntegrament a amortitzar les operacions d'endeutament de cada ens, totalment o parcialment segons els casos, mitjançant una transferència de capital, una aportació en concepte de soci, fundador o partícip, o un préstec a favor de l'ens; així mateix, l'Administració de la Comunitat Autònoma pot optar per subrogar-se en la posició deutora de l'ens, cas en el qual l'import de la nova operació que es concerti s'ha de destinar a amortitzar el deute objecte de la subrogació.

4. L'endeutament autoritzat en virtut dels apartats 2 i 3 anteriors que no hagi acordat l'òrgan competent del Govern o que no s'hagi formalitzat el dia 31 de desembre de 2024 es pot dur a terme l'any següent, i s'ha d'imputar en tot cas a l'autorització legal corresponent a l'any 2024, amb la comptabilització del dret de cobrament corresponent en el pressupost d'ingressos de l'any 2024.

5. Excepcionalment, durant l'any 2024, la resta d'ens del sector públic instrumental autonòmic a què fa referència el segon paràgraf de l'apartat 1 d'aquest article pot formalitzar operacions de crèdit a llarg termini, sempre que no impliquin un increment de l'endeutament net a 1 de gener de 2024.

Article 38

Avals

1. Al llarg de l'exercici de 2024 el Govern de les Illes Balears, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, pot concedir avals, directament o mitjançant els organismes autònoms, fins a la quantia total de 30.000.000 d'euros.

Els avals que, si s'escau, es concedeixin s'han de subjectar a les condicions que determinen els articles 103 a 107 de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. L'import de cada aval no pot excedir el 30 % de la quantia assenyalada en l'apartat anterior d'aquest article, excepte en els casos en què el Consell de Govern acordi exceptuar d'aquesta limitació.

Aquesta limitació afecta exclusivament cadascuna de les operacions avalades i no té caràcter acumulatiu per entitat, institució o empresa avalada.

 

Capítol II Actualització de tributs propis

Article 39

Taxes i cànon de sanejament d'aigües

1. Per a l'any 2024 les quotes fixes de les taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears establertes per normes de rang legal s'han de mantenir en la mateixa quantia vigent l'any 2023, sens perjudici del que estableix la disposició final primera d'aquesta Llei.

2. De la mateixa manera, per a l'any 2024 les quotes fixes i variables del cànon de sanejament d'aigües s'han de mantenir en la mateixa quantia vigent l'any 2023.

 

TÍTOL V ALTRES NORMES SOBRE ÒRGANS ESTATUTARIS I ENS INSTRUMENTALS

Article 40

Retenció de transferències a ens instrumentals

Sens perjudici de les mesures addicionals de control que conté l'article 19 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, s'autoritza la directora general del Tresor, Política Financera i Patrimoni perquè, durant l'exercici de 2024, retengui les transferències amb càrrec al pressupost de despeses de la Comunitat Autònoma a favor dels ens instrumentals que no compleixin les disposicions aplicables en relació amb la publicitat dels contractes i en relació amb la prioritat en el pagament de determinades despeses o que, sense una causa justificada, no formulin o aprovin els comptes anuals o no els presentin davant la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o davant la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears en els terminis que fixen les lleis, fins que aquests comptes no es formulin, s'aprovin i es presentin.

Article 41

Paràmetres específics d'entitats instrumentals

1. Mentre no es produeixi el desplegament reglamentari a què fa referència l'apartat 1 de la disposició addicional cinquena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Consell de Govern pot aprovar, mitjançant un acord, els paràmetres específics que preveu la disposició esmentada.

2. En particular, pel que fa als llindars retributius que s'acordin respecte dels òrgans unipersonals de direcció i del personal directiu professional de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic, aquests llindars s'han d'aplicar als nous nomenaments i als nous contractes.

Article 42

Utilització de romanents d'òrgans estatutaris i ens del sector públic autonòmic en l'exercici de 2024

1. Excepcionalment, durant l'exercici de 2024, els òrgans estatutaris i els màxims òrgans unipersonals de direcció dels ens del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi han de fer les transferències de fons, si s'escau, a favor de la conselleria o l'ens que determini, mitjançant una resolució, el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, amb càrrec al romanent pressupostari d'exercicis anteriors de cada òrgan o ens disponible el dia 31 de desembre de 2023.

La determinació de l'import d'aquests romanents pressupostaris a què fa referència el paràgraf anterior, pel que fa als ens del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi, requereix un informe previ de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, que amb aquesta finalitat pot sol·licitar la informació i la documentació que calguin.

2. En el cas d'òrgans estatutaris o ens adscrits al Parlament de les Illes Balears, la resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Innovació a què es refereix l'apartat anterior s'ha de dictar a proposta de l'òrgan competent de l'òrgan estatutari o de l'ens corresponent.

 

TÍTOL VI TANCAMENT DEL PRESSUPOST

Article 43

Tancament del pressupost

Els pressuposts per a l'exercici de 2024 es tanquen, pel que fa al reconeixement dels drets i de les obligacions, el dia 31 de desembre de l'any 2024.

 

TÍTOL VII RELACIONS INSTITUCIONALS

Article 44

Documentació que s'ha de trametre al Parlament de les Illes Balears

D'acord amb el que estableix la disposició final sisena de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha de trametre al Parlament de les Illes Balears la informació que preveu l'article 146 de la Llei esmentada, amb la periodicitat i en els terminis que estableix aquest mateix precepte legal.

Disposició addicional primera

Pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2024

1. Amb caràcter general, les normes dels articles 12 a 15 i 18 a 20 d'aquesta Llei s'han d'entendre desplaçades, totalment o parcialment, i en els diversos vessants qualitatius, quantitatius i temporals, per les disposicions que, amb caràcter bàsic, aprovi l'Estat per mitjà de la llei de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2024, o la norma de rang legal corresponent, o les modificacions corresponents al llarg de l'any 2024.

En aquest sentit, l'aplicació preferent de les disposicions estatals s'ha de produir tant respecte de les retribucions bàsiques que, en el marc de l'article 149.1.18è de la Constitució, hagi de percebre el personal sotmès a l'article 76 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic com respecte de les retribucions complementàries del personal esmentat i el conjunt de retribucions de la resta de personal i autoritats de l'àmbit de la Comunitat Autònoma, fins al màxim de variació interanual per a l'any 2024 que fixi l'Estat en el marc de l'article 149.1.13è de la Constitució.

2. D'acord amb això, correspon als òrgans competents del Govern de les Illes Balears i de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i de la Universitat de les Illes Balears, dur a terme totes les actuacions que calguin per complir els mandats legals corresponents.

Disposició addicional segona

Pròrroga del termini de vigència de les borses de personal funcionari interí

1. Es prorroga fins al 31 de desembre de 2024, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d'ocupació en execució al llarg de l'any 2024, el termini de vigència de les borses de personal funcionari interí a les quals es refereix la disposició addicional dotzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

2. Així mateix, les borses vigents de personal funcionari interí formades pel procediment ordinari i pel procediment extraordinari que, d'acord amb el que preveu l'article 12 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, hagin de perdre la vigència al llarg de l'any 2024, s'entenen prorrogades fins al 31 de desembre de 2024, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d'ocupació en execució al llarg de l'any 2024.

3. Les borses vigents formades pel procediment específic de selecció per subvenir necessitats temporals i urgents s'entenen prorrogades fins al 31 de desembre de 2024 o fins a la constitució d'una nova borsa del cos, escala i/o especialitat corresponent.

Disposició addicional tercera

Validesa de borses exhaurides i ofertes genèriques de borses de treball de personal funcionari interí

1. Durant l'any 2024, i de manera excepcional i degudament motivada, en cas d'exhauriment de les borses vigents de personal funcionari interí formades per qualsevol dels procediments prevists en el Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o quan aquestes borses no siguin operatives per raó de la suspensió d'efectes derivada de la interposició de recursos, o qualsevol altre motiu que impedeixi, dificulti o faci antieconòmica la crida dels treballadors o la convocatòria d'una nova borsa, es podrà procedir d'acord amb qualsevol de les dues alternatives següents:

a) Donar una nova vigència, mitjançant una resolució de la consellera de Presidència i Administracions Públiques, a les tres darreres borses ja exhaurides, començant per la més recent i fins a la de més antiguitat, mantenint en tot cas l'ordre de prelació establert dins cada una d'aquestes borses.

b) Trametre una oferta genèrica al Servei d'Ocupació de les Illes Balears en sol·licitud de persones que compleixin els mateixos requisits que es van demanar per a la constitució de les borses, sempre que amb això es garanteixi suficientment el compliment dels principis d'igualtat, capacitat, mèrit i publicitat.

2. Les resolucions o les ofertes genèriques a què es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat anterior s'han de publicar a les pàgines web de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques o, si escau, de l'administració insular o local corresponent, de l'Escola Balear d'Administració Pública i del Servei d'Ocupació de les Illes Balears.

3. La selecció dels candidats mitjançant ofertes genèriques s'ha de fer d'acord amb criteris objectius, prèviament negociats a la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

4. Així mateix, durant l'any 2024, i únicament a l'efecte de poder convocar borses de personal funcionari interí pel procediment extraordinari previst en el Decret 30/2009 esmentat, s'ha d'entendre que les borses vigents estan exhaurides quan només hi hagi en la situació de disponible un 10 % de les persones que inicialment les van constituir.

Disposició addicional quarta

Consell Assessor Fiscal

1. Es crea el Consell Assessor Fiscal com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, de participació i de suport de l'activitat de l'Agència Tributària de les Illes Balears, adscrit a la conselleria competent en matèria d'hisenda.

2. Aquest òrgan té per finalitat donar suport als òrgans de govern i directius de l'Agència Tributària de les Illes Balears i de la conselleria competent en matèria d'hisenda, facilitar la col·laboració entre l'Agència Tributària i la conselleria esmentada i les institucions, les entitats i les organitzacions representatives dels sectors i els interessos socials, empresarials i professionals, com també potenciar les relacions amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària, amb el Tribunal Economicoadministratiu Regional de les Illes Balears, amb el Tribunal Economicoadministratiu Central i amb el Consell per a la Defensa del Contribuent. En tot cas, aquest Consell Assessor Fiscal té les funcions següents, que ha d'exercir, si escau, mitjançant l'elaboració de les recomanacions corresponents:

a) Fer l'anàlisi i el disseny de la política global dels ingressos públics, en el marc del sistema tributari autonòmic, i proposar les mesures de política tributària corresponents.

b) Fer un seguiment del programa anual d'actuació de l'Agència Tributària de les Illes Balears i proposar, si escau, les millores que es considerin adients per als programes subsegüents, sens perjudici de l'informe a càrrec del Consell de Direcció de l'Agència Tributària a què fan referència els articles 8.3.i) i 26 de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

c) Proposar estratègies d'actuació a mitjà i llarg termini a fi de millorar l'eficiència del sistema fiscal de les Illes Balears i promoure la consciència fiscal i el compliment de les obligacions tributàries.

d) Proposar millores en les normes tributàries i promoure les bones pràctiques de les administracions tributàries i la transparència en l'exercici de les seves funcions.

e) Col·laborar, en la mesura que ho prevegin les normes o els instruments jurídics corresponents, amb el Consell per a la Defensa del Contribuent, pel que fa a la tramitació de les propostes de resolució, d'atenció o d'adopció de mesures en relació amb les queixes i els suggeriments presentats pels obligats tributaris en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

f) Proposar els criteris administratius corresponents en l'àmbit de les consultes tributàries escrites i també, en casos d'especial transcendència, de les actuacions d'informació als obligats tributaris a càrrec de l'Agència Tributària de les Illes Balears a què fan referència els articles 87 i 88 de la Llei general tributària.

g) Proposar i assistir al conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda en el dictat de les disposicions interpretatives i aclaridores de les normes tributàries i recaptatòries a què es refereix l'article 8.c) de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

h) Avaluar l'activitat d'aplicació dels tributs de l'Agència Tributària de les Illes Balears, a fi de detectar aspectes susceptibles de millora, reforçar la seguretat jurídica i identificar possibles vies per reduir les càrregues administratives dels obligats tributaris, sens perjudici de la superior direcció d'aquesta activitat a càrrec del Consell General de l'Agència Tributària d'acord amb l'article 8.3.a) de la Llei 3/2008 i de les competències de supervisió de l'Administració de l'Estat en l'àmbit dels tributs cedits.

i) Conèixer els projectes normatius i emetre l'informe corresponent en l'àmbit dels procediments tributaris i, en general, de les competències i les funcions de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

j) Emetre informe previ a l'aprovació de la carta de drets dels contribuents a què es refereixen els articles 4.2 i 8.3.l) de la Llei 3/2008, o de les modificacions substancials d'aquesta carta.

k) Elaborar estudis jurídics i econòmics sobre noves figures impositives, com també sobre el sistema de finançament autonòmic i, en particular, sobre els imposts que en formen part.

l) Emetre els informes que, si escau, li sol·licitin el Parlament de les Illes Balears, el Consell de Govern, el Consell General de l'Agència Tributària de les Illes Balears o el conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda.

3. El Consell Assessor Fiscal el presideix el conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda.

4. Els membres del Consell Assessor Fiscal, que actuen amb plena independència de criteri en l'exercici de les funcions que els corresponen, són els següents:

a) Quatre vocals en representació del Govern i l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) Dos vocals en representació de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

c) Un vocal en representació de cada consell insular.

d) Dos vocals en representació de les entitats locals.

e) Sis vocals en representació dels col·legis professionals i de les entitats o les associacions de col·lectius representatius dels assessors fiscals que exerceixin les seves funcions a les Illes Balears.

f) Dos vocals nomenats entre catedràtics i professors de l'àmbit acadèmic que desenvolupin la seva activitat docent sobre la fiscalitat, un en el vessant econòmic i un altre en el vessant jurídic, a proposta de la Universitat de les Illes Balears.

g) Dos vocals nomenats lliurement pel conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda, designats preferentment pels òrgans competents en l'àmbit de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, dels tribunals economicoadministratius de l'Administració de l'Estat o del Consell per a la Defensa del Contribuent.

5. El mandat dels membres del Consell Assessor Fiscal és de cinc anys.

6. El Consell Assessor Fiscal s'ha de reunir en sessió ordinària una vegada cada trimestre i en sessió extraordinària quan el president o la presidenta o un terç dels membres ho sol·licitin.

Les sessions es poden produir de manera presencial o a distància.

7. El president o la presidenta pot delegar les seves funcions en qualsevol dels representants del Govern o l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Així mateix, per cada membre del Consell s'ha de designar un suplent.

8. Tots els membres del Consell Assessor Fiscal tenen dret al rescabalament de les despeses de desplaçament, transport, manutenció i estada a què fa referència l'article 16.1 d'aquesta Llei.

9. L'organització, la composició i el funcionament del Consell Assessor Fiscal s'han de desplegar per acord del Consell de Govern, a proposta del conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda.

10. Es crea el Comitè Tècnic de Dictàmens, que depèn orgànicament del Consell Assessor Fiscal, format pels membres que fixi, mitjançant una resolució, el conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda, oït el Consell.

Els membres del Comitè Tècnic de Dictàmens, que poden ser membres del Consell o no, han de ser funcionaris amb reconeguda competència en matèria tributària de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de l'Agència Tributària de les Illes Balears o de qualsevol altra administració pública.

Aquest Comitè és el responsable d'elaborar els dictàmens tècnics que li sol·liciti el Consell Assessor Fiscal i, en tot cas, els dictàmens previs a l'aprovació dels criteris administratius i de les disposicions interpretatives o aclaridores a què es refereixen les lletres f) i g) de l'apartat 2 d'aquesta disposició.

Així mateix, el conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda pot crear, mitjançant una resolució, i oït el Consell Assessor Fiscal, altres comitès específics per preparar els assumptes que s'hagin d'elevar al Consell, i particularment per elaborar les recomanacions corresponents. Els membres d'aquests comitès han de ser en tot cas funcionaris, en els mateixos termes establerts en el segon paràgraf d'aquest apartat per al Comitè Tècnic de Dictàmens.

Els membres de tots aquests comitès tenen dret a percebre la indemnització per assistència que estableixi, per mitjà d'una resolució, el conseller o la consellera competent en matèria d'hisenda en el marc, amb caràcter general, de l'article 17.6 d'aquesta Llei; això no obstant, en els casos en què les sessions tenguin per objecte l'estudi i l'elaboració de dictàmens tècnics a càrrec del Comitè Tècnic de Dictàmens, la indemnització ha de ser la mateixa que la que preveu l'article 17.5 d'aquesta Llei.

Disposició addicional cinquena

Fons del Patrimoni Natural de les Illes Balears

1. Es crea el Fons del Patrimoni Natural de les Illes Balears, previst en la disposició addicional segona de la Llei 1/2023, de 7 de febrer, per la qual es modifica la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, com a programa pressupostari específic dels pressuposts generals anuals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. La dotació anual del programa del Fons del Patrimoni Natural de les Illes Balears resultarà de les consignacions pressupostàries que a aquest efecte s'incloguin en els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per complir els objectius del Fons, en funció de les aportacions que facin la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les altres administracions públiques, les empreses, les associacions i la resta de persones o entitats, i també en funció del producte de les mesures compensatòries d'actuacions que afectin hàbitats naturals de les Illes Balears, o processos ecològics en general, incloent-hi els que es refereixin a la lluita contra el canvi climàtic, com ara els relacionats amb l'absorció de carboni, empremta de carboni i similars.

3. Per acord de Consell de Govern, a proposta del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, es pot crear el Consell Assessor del Fons del Patrimoni Natural, òrgan consultiu col·legiat de caràcter participatiu amb la funció d'informar, quan així s'estableixi, sobre els projectes que s'han de finançar mitjançant el Fons i assessorar l'administració ambiental en la presa de decisions quan se'l requereixi. Aquest acord ha de regular, així mateix, la composició i el règim de funcionament.

Disposició addicional sisena

Declaració d'interès general de determinades infraestructures hidràuliques

Es declaren d'interès general les obres d'infraestructures hidràuliques inherents a l'execució del Projecte bàsic relatiu al dipòsit regulador d'aigua dessalada i xarxa d'enllaç per al nucli urbà de Sant Miquel i futura connexió al port del municipi de Sant Joan de Llabritja (Eivissa).

Disposició addicional setena

Declaració d'interès autonòmic de les inversions a les instal·lacions de l'antic quarter d'intendència de Son Banya

1. Es declaren d'interès autonòmic d'acord amb la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, les inversions que s'han de dur a terme a les instal·lacions de l'antic quarter d'intendència de Son Banya (referència cadastral 07040A040000180000RE), titularitat de la societat mercantil pública Gestió d'Emergències de les Illes Balears, SAU.

La finalitat d'aquestes inversions és ubicar-hi les dependències autonòmiques relacionades amb la seguretat pública i les emergències, incloses les activitats relatives a capacitació, formació i perfeccionament del seu personal, sens perjudici que s'hi puguin ubicar també qualssevol altres dependències administratives o de servei públic que siguin compatibles amb les anteriors.

2. L'ordenació de les instal·lacions de l'antic quarter d'intendència de Son Banya és competència del Govern de les Illes Balears, que l'exerceix a través de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques. Totes les actuacions que s'hi duguin a terme es declaren d'interès general autonòmic als efectes prevists en l'article 149.2.a) de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

Així mateix, les instal·lacions i activitats que s'hi duguin a terme queden excloses de l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2013, de 30 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

3. D'acord amb el que preveu l'article 149 de la Llei 12/2017 esmentada, l'òrgan competent per aprovar els projectes d'implantació dels equipaments, les infraestructures i els serveis relacionats amb aquest àmbit, incloses les connexions als sistemes generals, és la consellera de Presidència i Administracions Públiques.

Aquesta aprovació comporta també, amb relació a les necessitats d'ampliació i millora de les connexions de la parcel·la als sistemes generals, la declaració d'utilitat pública o interès social als efectes prevists en la normativa sobre expropiació forçosa.

Disposició addicional vuitena

Règim específic per a l'any 2024 de les despeses per compensar els costs de capitalitat de Palma

En l'exercici de 2024 les despeses destinades a compensar els costs de capitalitat de Palma a què es refereix la lletra a) de l'article 142 de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, poden incloure el finançament de despesa corrent, de conformitat amb els acords que, respecte d'aquesta clàusula de garantia, s'adoptin en el Consell de Capitalitat.

D'acord amb això, en l'exercici de 2024 no és aplicable el llindar mínim del 16 % de despeses d'inversió territorialitzada al municipi de Palma, a càrrec del pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a què fa referència la lletra b) de l'article 142 esmentat.

Disposició transitòria primera

Règim de les declaracions liquidacions de l'impost sobre el dipòsit en abocadors, la incineració i la coincineració de residus corresponents al quart trimestre de 2023

No obstant el que disposa la lletra b) de la disposició derogatòria única d'aquesta Llei, en les declaracions liquidacions de l'impost sobre el dipòsit en abocadors, la incineració i la coincineració de residus corresponents al quart trimestre de 2023, s'han d'aplicar els tipus de gravamen resultants de l'article 74 bis del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat.

Disposició transitòria segona

Règim retributiu del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears fins a l'extinció de l'Oficina

La retribució mensual en concepte de sou per a l'any 2024, sens perjudici de la que li correspongui pel concepte d'antiguitat, del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, fins a la data d'efectes de l'extinció de l'Oficina esmentada, no ha d'experimentar cap variació respecte de la quantia corresponent a l'any 2023.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta Llei i, concretament, les següents:

a) La lletra f) de l'apartat 1 de l'article 11 i les lletres e) i f) de l'apartat 3 de l'article 19 de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i mesures d'impuls del turisme sostenible.

b) El capítol del títol I del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, relatiu a l'impost sobre el dipòsit en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.

c) Les disposicions addicionals onzena, dotzena i tretzena de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021.

d) La lletra j) de l'apartat 3 de l'article 8 i l'article 11 de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

e) Els articles 34 i 35 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

Disposició final primera

Modificació de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. El punt 2 de l'article 103 quater de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. Alumnes d'ensenyament lliure:

— Obertura d'expedient: 24,40 euros.

— Certificat acadèmic: 9,29 euros.

— Trasllat d'expedient: 9,29 euros.

— Serveis generals: 11,62 euros.

— Drets d'examen de la prova de certificació d'un nivell (Els drets d'examen permeten presentar-se a les convocatòries de juny i de setembre de l'any en què es paguen aquests drets): 46,49 euros.

— Expedició del certificat que acredita el domini de determinades habilitats corresponents a un nivell: 9,29 euros.

— Drets d'examen de la prova de certificació oficial del coneixement de les llengües per als alumnes d'ensenyament d'educació secundària inscrits en el Programa EOIES i per als alumnes del Programa EOICEPA-FP: 23,25 euros.”

2. L'article 103 novodecies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 103 novodecies

Quantia

La taxa s'exigeix d'acord amb les tarifes següents:

1. Inscripció per fer les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà de formació professional (inclosa l'expedició del certificat que acredita que s'ha superat la prova): 23,25 euros.

2. Inscripció per fer les proves d'accés als cicles formatius de grau superior de formació professional (inclosa l'expedició del certificat que acredita que s'ha superat la prova): 34,87 euros.

3. Inscripció per fer la part general de les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny (inclosa l'expedició del certificat que acredita que s'ha superat la prova): 11,63 euros.

4. Inscripció per fer la part específica de les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny (inclosa l'expedició del certificat que acredita que s'ha superat la prova): 11,62 euros.

5. Inscripció per fer la part general de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior d'arts plàstiques i disseny (inclosa l'expedició del certificat que acredita que s'ha superat la prova): 17,44 euros.

6. Inscripció per fer la part específica de les proves d'accés als cicles formatius de grau superior d'arts plàstiques i disseny (inclosa l'expedició del certificat que acredita que s'ha superat la prova): 17,43 euros.”

3. L'apartat 7 de l'article 278 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“7. La cancel·lació d'una reserva d'amarrament en trànsit confirmada en el sistema de reserves, quan es faci amb una antelació superior a 48 hores respecte de l'hora d'inici de l'ocupació autoritzada, implica la devolució del 50 % de l'import de la quota tributària. Aquesta cancel·lació s'ha de fer per via telemàtica, amb indicació de totes les dades que, a aquest efecte, s'estableixin en les condicions d'ús de Ports de les Illes Balears.

Les cancel·lacions de les reserves que no compleixin totes les indicacions a què es refereix el paràgraf anterior no donen lloc a cap tipus de devolució de l'import abonat.

Es pot gaudir de la reserva en altres dates, fins i tot canviant el port, sempre que hi hagi disponibilitat i es mantengui el mateix nombre de dies de la reserva inicial. Aquesta modificació s'ha de fer per via telemàtica, amb una antelació superior a 48 hores i amb indicació de totes les dades que, a aquest efecte, s'estableixin en les condicions d'ús de Ports de les Illes Balears.”

4. L'apartat 3 de la lletra A) de l'article 307 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. A les embarcacions d'esbarjo, tant en base com en trànsit, a les de pesca i a les dedicades al trànsit interior o insular que tenguin amarrament als ports gestionats per l'administració portuària de la Comunitat Autònoma, a amarraments on hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'aigua, se'ls ha d'aplicar una taxa de 4,67 euros per servei més el valor dels metres cúbics subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,5 el preu al qual hagi facturat el metre cúbic la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.”

5. L'apartat 5 de la lletra A) de l'article 307 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5. Als vaixells o a les embarcacions no definits en els apartats anteriors, i als que superin el consum màxim diari que s'estableix en l'apartat anterior, se'ls ha d'aplicar una taxa de 4,67 euros per servei més el valor dels metres cúbics subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,5 el preu al qual hagi facturat el metre cúbic la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.”

6. L' apartat 3 de la lletra B) de l'article 307 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3. A les embarcacions d'esbarjo, tant en base com en trànsit, a les de pesca i a les dedicades al trànsit interior o insular que tenguin amarrament als ports gestionats per l'administració portuària de la Comunitat Autònoma, a amarraments on hi hagi sistemes de mesura del consum individual del subministrament d'electricitat, se'ls ha d'aplicar una taxa de 5,78 euros per servei més el valor dels kW/h subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,5 el preu al qual hagi facturat el kW/h la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.”

7. L' apartat 5 de la lletra B) de l'article 307 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5. Als vaixells o a les embarcacions no definits en els apartats anteriors, i als que superin el consum màxim diari que s'estableix en l'apartat anterior, se'ls ha d'aplicar una taxa de 5,78 euros per servei més el valor dels kW/h subministrats, que es calcula multiplicant pel coeficient 1,5 el preu al qual hagi facturat el kW/h la companyia subministradora. S'entén per preu el resultat de computar tots els factors que formen el rebut al consum facturat.”

8. L'article 323 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 323 bis

Ús de rampes de llançament d'embarcacions i motos aquàtiques mitjançant vehicles amb remolc

1. Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa l'expedició de l'autorització per l'ús il·limitat de les rampes de llançament d'embarcacions i motos aquàtiques mitjançant vehicles amb remolc als ports i les instal·lacions de gestió directa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L'autorització s'expedeix a nom de la persona sol·licitant i per a una única embarcació o moto aquàtica, de la qual s'ha d'acreditar la titularitat d'almenys un 50 %.

Aquestes autoritzacions caduquen el 31 de desembre de l'any fins al qual s'hagi obtingut l'autorització corresponent, independentment de la data de la sol·licitud.

2. Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que obtenguin l'autorització a què es refereix el fet imposable.

3. La quantia de la taxa per autorització d'us de rampa a embarcacions i motos aquàtiques matriculades en la llista 7a és la següent:

• Un any: 52,40 euros.
• Dos anys: 104,80 euros.
• Tres anys: 157,20 euros.
• Quatre anys: 209,60 euros.

4. La taxa s'abona en el moment en què es presenta la sol·licitud que motiva el servei o l'actuació administrativa que constitueix el fet imposable, d'acord amb el que disposa l'article 10.1.b) de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El pagament de la taxa s'ha de fer mitjançant l'ingrés de l'autoliquidació corresponent, que s'ha d'adjuntar a la sol·licitud del servei.

5. Si l'autorització es denega per causes no imputables al subjecte passiu, serà procedent la devolució de l'import corresponent.”

9. L'article 323 ter de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 323 ter

Ús de rampes de llançament d'embarcacions mitjançant vehicles amb remolc per part d'empreses dedicades a la reparació i el manteniment d'embarcacions

1. Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa l'expedició de l'autorització a empreses dedicades a la reparació i el manteniment d'embarcacions, que permet l'ús il·limitat de les rampes de llançament d'embarcacions mitjançant vehicles amb remolc als ports i les instal·lacions de gestió directa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes autoritzacions caduquen el 31 de desembre de l'any natural en el qual s'hagi obtingut l'autorització corresponent, independentment de la data de la sol·licitud.

L'autorització s'emet a nom de l'empresa sol·licitant i només es pot fer servir per a embarcacions de la llista 7a en les quals l'entitat sol·licitant hagi fet treballs de reparació i manteniment o d'hivernatge. En cap cas no es permetrà el llançament d'embarcacions o motos aquàtiques matriculades en la llista 6a.

2. Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que obtenguin l'autorització a què es refereix el fet imposable.

3. La quantia de la taxa és de 314,34 euros.

4. La taxa s'abona en el moment en què es presenta la sol·licitud que motiva el servei o l'actuació administrativa que constitueix el fet imposable, d'acord amb el que disposa l'article 10.1.b) de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El pagament de la taxa s'ha de fer mitjançant l'ingrés de l'autoliquidació corresponent, que s'ha d'adjuntar a la sol·licitud del servei.

5. Si l'autorització es denega per causes no imputables al subjecte passiu, serà procedent la devolució de l'import corresponent.”

10. L'apartat tercer de l'article 343 septdecies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3r. Quantia

La quota tributària d'aquesta taxa es fixa de la manera següent:

Concepte	Dia	Bo bany (màxim 4 h)	Estada diürna (màxim 8 h)
Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 8 m d'eslora	13,00 €	3,25 €	11,70 €
Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 12 m d'eslora	30,00 €	7,50 €	27,00 €
Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 15 m d'eslora	44,00 €	-	39,60 €
Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 20 m d'eslora	75,00 €	-	67,50 €
Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 25 m d'eslora	150,00 €	-	135,00 €
Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 40 m d'eslora	650,00 €	-	585,00 €

La modalitat del bo bany només s'aplica a les embarcacions de fins a 12 metres d'eslora, i només es permet un bo bany al dia.”

11. L'apartat cinquè de l'article 343 septdecies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5è. Devolució

La cancel·lació de la reserva, quan es faci amb una antelació superior a 12 hores respecte de l'hora d'inici de l'ocupació autoritzada, implica la devolució del 50 % de l'import de la quota tributària. Aquesta cancel·lació s'ha de fer per via telemàtica, amb indicació de totes les dades que, a aquest efecte, s'estableixin en les condicions d'ús de Ports de les Illes Balears.

Les cancel·lacions de les reserves que no compleixin totes les indicacions a què es refereix el paràgraf anterior no donen lloc a cap tipus de devolució de l'import abonat.

Es pot gaudir de la reserva en altres dates, fins i tot canviant el camp de fondeig, sempre que hi hagi disponibilitat i es mantengui el mateix nombre de dies de la reserva inicial. En cas que no s'arribi al màxim de dies establert en les condicions d'ús de les boies, es preveu la possibilitat d'ampliar el nombre de dies de la reserva sempre que es respecti el nombre màxim de dies i el temps mínim entre reserves, establerts en les condicions generals de reserva i ús dels camps de boies de fondeig a espais LIC per a la protecció de la posidònia oceànica, aprovades pel Consell d'Administració de Ports de les Illes Balears. Aquesta modificació s'ha de fer per via telemàtica, amb una antelació superior a 12 hores i amb indicació de totes les dades que, a aquest efecte, s'estableixin en les condicions d'ús d'aquest servei de Ports de les Illes Balears.”

12. Els capítols XLVIII, L i LI del títol VI de la Llei 11/1998 esmentada queden sense contingut.

13. L'article 387 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 387

Quantia

1. La quota tributària d'aquesta taxa s'ha de determinar d'acord amb les tarifes següents:

a) Anàlisis microbiològiques d'aliments

Conceptes	Euros
Recompte de microorganismes cultivables a 30 ºC, estafilococs coagulasa positius, Clostridium perfringens, enterobacteris, bacteris coliformes, Escherichia coli (preu per paràmetre)	28,23
Recompte de Listeria monocytogenes	60,77
Recompte d'altres microorganismes no especificats (preu per paràmetre)	44,51
Detecció de Salmonella spp., detecció de Listeria monocytogenes per mètode ISO (preu per paràmetre)	60,77
Detecció de Salmonella spp., detecció de Listeria monocytogenes per mètode ELFA (preu per paràmetre)	31,44
Detecció de nematodes de la família Anisakidae	23,39
Detecció de larves de triquina	23,39

b) Anàlisis microbiològiques d'aigües

Conceptes	Euros
Recompte de microorganismes cultivables a 22 ºC, microorganismes cultivables a 36 ºC, bacteris coliformes i Escherichia coli, Clostridium perfringens, enterococs intestinals, Pseudomonas aeruginosa (preu per paràmetre)	16,93
Investigació i recompte de Legionella spp.	75,90
Detecció de Salmonella spp.	60,77

c) Anàlisis fisicoquímiques d'aigües

Conceptes	Euros
Determinació de pH, color, olor, terbolesa, conductivitat, amoni, cianur, oxidabilitat, clor lliure residual, clor combinat residual, alcalinitat, calci, magnesi (preu per paràmetre)	11,65
Determinació de duresa (inclou calci i magnesi)	34,95
Determinació de l'índex de Langelier (inclou pH, conductivitat, alcalinitat i calci)	46,60
Determinació d'anions inorgànics (preu per paràmetre)	23,07
Determinació d'anions inorgànics (preu per grup analític)	92,29
Determinació de composts orgànics per GC/LC (preu per paràmetre)	84,63
Determinació de composts orgànics per GC/LC (preu per grup analític)	134,39
Determinació d'elements metàl·lics per ICP-MS (preu per paràmetre)	64,39
Determinació d'elements metàl·lics per ICP-MS (preu per grup analític)	253,14

d) Anàlisis fisicoquímiques d'aliments

Conceptes	Euros
Determinació de contaminants i residus zoosanitaris per LC-MS/MS (preu per paràmetre)	239,96
Determinació de contaminants i residus zoosanitaris per LC-MS/MS (preu per grup analític)	294,01
Determinació de contaminants per LC-FLD (preu per paràmetre)	164,35
Determinació de contaminants per LC-FLD (preu per grup analític)	190,30
Determinació d'elements metàl·lics per ICP-MS (preu per paràmetre)	82,79
Determinació d'elements metàl·lics per ICP-MS (preu per grup analític)	160,68
Determinació d'al·lèrgens per EIA (preu per paràmetre)	135,93
Determinació de la humitat	11,65

e) Agrupacions analítiques d'anàlisis d'aigües

Conceptes	Euros
Anàlisi mínima (recompte de bacteris coliformes i Escherichia coli, enterococs intestinals, pH, conductivitat, clorurs, nitrats)	103,30
Anàlisi de control microbiològic (recompte de microorganismes cultivables a 22 ºC, bacteris coliformes i Escherichia coli, enterococs intestinals, Clostridium perfringens)	67,72
Anàlisi de control (recompte de microorganismes cultivables a 22 ºC, bacteris coliformes i Escherichia coli, enterococs intestinals, Clostridium perfringens, clorurs, color, conductivitat, nitrats, olor, pH, sulfats, terbolesa)	195,18
Anàlisi química completa (alcalinitat, amoni, cianur lliure, color, conductivitat, índex de Langelier, olor, oxidabilitat, pH, terbolesa, anions inorgànics, elements metàl·lics, composts volàtils, composts semivolàtils)	730,71
Anàlisi completa (anàlisi de control microbiològic més anàlisi química completa)	798,43

2. L'import final de la taxa per mostra es calcula mitjançant la suma de les anàlisis sol·licitades sobre aquesta. Quan l'analítica sol·licitada no figuri en l'apartat 1 d'aquest article, s'ha d'aplicar la quantia de la taxa corresponent a l'anàlisi d'un paràmetre o tècnica de característiques similars.”

14. L'article 391 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 391

Quantia

Les taxes de pesca s'han d'exigir d'acord amb les quanties següents:

a) Llicència de pesca marítima recreativa individual: 26,21 euros.

b) Llicència de pesca submarina: 28,92 euros.

c) Llicència de pesca marítima recreativa per a embarcacions de fins a 6 metres d'eslora: 47,21 euros.

d) Llicència de pesca marítima recreativa per a embarcacions d'eslora superior a 6 metres: 77,80 euros.

e) Llicència de pesca marítima recreativa lucrativa per a embarcació: 828,04 euros.

f) Emissió de duplicat de qualsevol d'aquestes llicències: 10,78 euros.”

15. L'apartat 1 de l'article 391 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Les llicències de pesca recreativa expedides per via telemàtica de forma automàtica, sense necessitat de verificar documentació ni requisits, impreses pel mateix usuari i que no s'hagin de notificar en el domicili del sol·licitant, tenen una bonificació de:

a) 10 euros per a les llicències individuals.

b) 15 euros per a les llicències per a embarcacions.”

16. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 391 bis de la Llei 11/1998 esmentada, amb el contingut següent:

“3. Tenen una bonificació del 50 % de l'import de la taxa de pesca marítima recreativa lucrativa les embarcacions que acreditin que col·laboren en un projecte de seguiment científic de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.”

17. El punt tercer de l'article 392 septies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“3r. Quantia

La taxa s'ha d'exigir d'acord amb les tarifes següents:

a) Autorització de busseig individual a les reserves marines, en funció del període autoritzat a cada lloc:

1. Autoritzacions setmanals a la reserva marina de les illes del Toro i de les Malgrats: 15,71 euros.

2. Autoritzacions quinzenals a la resta de reserves marines de les Illes Balears: 10,47 euros.

3. Autoritzacions diàries a les reserves marines de les Illes Balears: 5,24 euros.

4. Autoritzacions anuals a totes les reserves marines excepte les zones especials de busseig de l'illa del Toro i la de les illes Malgrats: 52,82 euros/illa.

b) Autorització de busseig col·lectiu a les reserves marines:

1. A les reserves marines i les zones especials de busseig amb sistema de reserva de boies: 10,47 euros/reserva de torn de boia o 943,03 euros/any.

2. A les altres reserves marines, per illa: 21,13 euros/dia o 475,29 euros/any.”

18. L'article 399 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 399

Quantia

La quota tributària d'aquestes taxes s'ha de determinar d'acord amb les tarifes següents:

Conceptes	Euros
A. Inscripció en registres oficials
A.1. Inscripció en el Registre oficial de productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitaris
A.1.1. Inscripció	37,83
A.1.2. Renovació	19,11
A.1.3. Expedició de registre de transaccions amb productes fitosanitaris d'ús professional	19,11
A.2. Inscripció en el Registre oficial de comerciants i importadors de productes vegetals
A.2.1. Inscripció	38,34
A.2.2. Renovació	19,11
A.3. Inscripció en el Registre de llavors i plantes de viver
A.3.1. Inscripció	33,58
A.3.2. Renovació	19,11
A.4. Inscripció en el Registre de maquinària agrícola
A.4.1. Maquinària nova	33,58
A.4.2. Transferència	36,48
A.4.3. Duplicats, certificats i baixes temporals	24,02
B. Inspecció facultativa
B.1. Emissió d'informes i expedició de certificats
B.1.1. Sense visita a l'explotació	24,02
B.1.2. Amb visita a l'explotació	57,57
B.2. Seguiment d'assaigs oficials	441,35

 

Disposició final segona

Modificació del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny

1. La lletra c) de l'article 10 del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, queda modificada de la manera següent

“c) No obstant el que disposa la lletra a) anterior, quan el valor real o declarat —sempre que aquest darrer sigui superior al real— de l'immoble sigui igual o inferior a 270.151,20 euros, i sempre que l'immoble hagi de constituir, en el moment de l'adquisició, l'habitatge habitual de l'adquirent, en els termes establerts per la normativa reguladora de l'impost sobre la renda de les persones físiques, i l'adquirent no sigui titular o cotitular en un percentatge igual o superior al 50 % de cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge, el tipus de gravamen aplicable és el 4 %.

Així mateix, durant un termini de quatre anys des de l'adquisició, els adquirents que hagin aplicat aquest tipus de gravamen en l'autoliquidació corresponent no poden adquirir cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge. En cas contrari, el contribuent ha de pagar la part de l'impost que hagués aplicat d'acord amb la tarifa a què es refereix la lletra a) d'aquest article, sense interessos de demora, per mitjà d'una autoliquidació complementària que s'ha de presentar en el termini màxim d'un mes comptador des de la data en què es produeixi l'incompliment d'aquest requisit.”

2. L'article 1 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 1

Escala autonòmica de l'impost aplicable a la base liquidable general

L'escala autonòmica de l'impost sobre la renda de les persones físiques aplicable a la base liquidable general és la següent:

Base liquidable des de (euros)	Quota íntegra (euros)	Resta de base liquidable fins a (euros)	Tipus aplicable (%)
0	0	10.000	9
10.000	900	8.000	11,25
18.000	1.800	12.000	14,25
30.000	3.510	18.000	17,50
48.000	6.660	22.000	19
70.000	10.840	20.000	21,75
90.000	15.190	30.000	22,75
120.000	22.015	55.000	23,75
175.000	35.077,50	En endavant	24,75

​​​​​​​3. L'article 17 del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, queda modificat de la manera següent:

“Article 17

Tipus de gravamen específic per a determinades operacions immobiliàries

Les primeres còpies d'escriptures i actes notarials, quan tenguin per objecte la transmissió onerosa o la constitució de drets reals, excepte els drets reals de garantia, sobre béns immobles que hagin de constituir el primer habitatge de l'adquirent, amb el caràcter d'habitatge habitual, quan el valor real o declarat —sempre que aquest darrer sigui superior al real— de l'immoble sigui igual o inferior a 270.151,20 euros, i l'adquirent no sigui titular o cotitular en un percentatge igual o superior al 50 % de cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge, tributen al tipus de gravamen de l'1,2 %.”

4. L'article 17 bis del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 17 bis

Tipus de gravamen incrementat per a determinades operacions immobiliàries

Les primeres còpies d'escriptures i actes notarials, quan tenguin per objecte la transmissió onerosa o la constitució de drets reals sobre béns immobles, excepte els drets reals de garantia, quan el valor real o declarat —sempre que aquest darrer sigui superior al real— de l'immoble sigui igual o superior a 1.000.000 d'euros, tributen al tipus de gravamen del 2 %.”

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. La lletra a) de l'apartat 5 de l'article 65 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

“a) El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts, sempre que els percentatges no ultrapassin el 90 % en el primer exercici, el 80 % en el segon exercici i el 70 % en la resta d'exercicis, o les anualitats no s'estenguin a més de deu, i també en els casos en què, malgrat que s'ultrapassi qualsevol d'aquests llindars percentuals o d'anualitats, la despesa total de l'expedient pluriennal sigui inferior a deu milions d'euros.

Així mateix, correspon en tot cas al Consell de Govern exceptuar de l'aplicació dels límits prevists en l'apartat 1 anterior quan es tracti d'expedients relatius a concerts o a convenis educatius, expedients de transferències a entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic, expedients que es tramitin amb càrrec a seccions pressupostàries de serveis comuns, o expedients finançats per fonts de finançament alienes com a mínim en un 75 %.”

2. L'apartat 8 de l'article 70 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“8. Per al reconeixement extrajudicial de crèdits amb càrrec a la hisenda de la Comunitat Autònoma, el Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts, i d'acord amb l'article 56 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, pot ordenar la mesura provisional que aquests crèdits s'imputin immediatament al pressupost a l'efecte de dur a terme els pagaments corresponents, sense necessitat de garantir l'obligació. Aquests pagaments són de caràcter a compte, i l'import definitiu s'ha de determinar en la liquidació que resulti del procediment corresponent, que s'ha d'incoar en un termini màxim de tres mesos.”

3. La disposició transitòria primera de la Llei 14/2014 esmentada queda modificada de la manera següent:

“Disposició transitòria primera

Règim transitori dels consorcis

Fins a l'exercici de 2026, els consorcis a què fa referència la lletra g) de l'article 1.3 d'aquesta Llei han d'aplicar les normes que s'estableixen per a les entitats públiques empresarials en tot allò que sigui compatible amb la naturalesa jurídica d'aquests consorcis i la seva normativa específica.”

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional quarta, a la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició addicional quarta

Garanties dels plans d'inversió de les empreses distribuïdores d'energia elèctrica

1. Quan les empreses titulars de les xarxes de distribució d'energia elèctrica de les Illes Balears hagin de dur a terme inversions per a les quals s'exigeixi una autorització o comunicació prèvia, aquestes empreses poden substituir la garantia que, d'acord amb l'article 92.6 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques, han de constituir per a cada autorització municipal per una única garantia d'àmbit insular pel conjunt de les inversions que hagin de dur a terme a cadascuna de les illes d'acord amb la planificació a què es refereix l'apartat següent.

2. Aquesta garantia s'ha de constituir davant la tresoreria del consell insular que correspongui, per un import equivalent a l'1 % del volum total de la inversió anual amb dret a retribució de l'empresa prevista en el pla d'inversió anual per a l'illa corresponent, aprovat per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d'acord amb l'article 40.1.h) de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, i la resta de disposicions concordants.

3. La garantia esmentada respon del valor econòmic de la reposició al seu estat originari dels béns de titularitat pública que es puguin veure afectats per l'execució de totes les instal·lacions de distribució d'energia elèctrica en baixa i mitjana tensió incloses en els plans d'inversió anuals aprovats o, si no hi ha aquesta reposició, dels danys i perjudicis corresponents.

En conseqüència, un cop fet el preceptiu requeriment a l'empresa distribuïdora i que aquest no hagi estat degudament atès, l'entitat pública titular del bé que no hagi estat correctament reposat al seu estat originari pot, mitjançant una resolució degudament motivada i dictada d'acord amb el procediment aplicable, sol·licitar davant la tresoreria del consell insular que correspongui l'execució parcial o, si escau, total de la garantia constituïda conforme a aquesta disposició legal pel valor econòmic a què es refereix el paràgraf anterior.

4. En el darrer trimestre de cada any s'ha d'actualitzar, si escau, la garantia per a l'any següent amb l'import de la inversió de l'any corresponent que prèviament hagi aprovat l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

5. En cas d'execucions parcials de la garantia, la persona dipositant l'ha d'actualitzar en el termini màxim d'un mes comptador des de cada execució parcial.”

Disposició final cinquena

Modificació de la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2017

1. L'epígraf de l'article 38 de la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2017, queda modificat de la manera següent:

“Article 38

Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions

2. Els apartats 1, 2 i 3 de l'article 38 de la Llei 18/2016 esmentada queden modificats de la manera següent:

1. L'ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions és una entitat pública empresarial de les que preveu l'article 2.1.b) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i que té com a fins generals la gestió dels recursos tecnològics i dels serveis informàtics i telemàtics, la digitalització administrativa, la prestació del servei de transport i difusió del senyal de la televisió digital, i el desplegament i la gestió de la xarxa de comunicacions mòbils professionals per als cossos d'emergències i de seguretat de les Illes Balears.

2. En particular, les funcions i les competències de l'ens, d'acord amb el que estableixin els estatuts i en el marc de les competències del Govern i de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, són les següents:

a) La gestió dels sistemes d'informació, recursos tecnològics i serveis informàtics i telemàtics de l'Administració de la Comunitat Autònoma, així com la gestió de la ciberseguretat i del tractament de les dades personals en relació amb aquests sistemes, recursos i serveis.

b) L'impuls i la coordinació de la digitalització administrativa.

c) La prestació dels serveis de centre d'atenció telefònica i d'atenció a l'usuari que, si escau, li encarreguin l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens del sector públic instrumental autonòmic.

d) El transport, la codificació, la multiplexació, la distribució, la contribució, la difusió i l'accés de serveis audiovisuals, de dades o multimèdia, la mobilitat i Internet, o qualsevol tipus de xarxa de telecomunicacions i radiocomunicacions electròniques, el desenvolupament de productes, i la gestió tècnica i operativa per als serveis i les xarxes indicats.

e) La gestió, l'operació, la contractació i la comercialització d'infraestructures bàsiques, xarxes i serveis de telecomunicacions per als camps, serveis i xarxes indicats en la lletra anterior, i qualsevol altre tipus d'activitat de provisió de serveis, incloses la consultoria, la formació, el disseny, la promoció, el desenvolupament, la implantació, la instal·lació i l'explotació, com també la formació i l'assistència tècnica.

f) El disseny, la implantació, l'explotació, el manteniment, la gestió i la supervisió d'infraestructures, sistemes i xarxes de comunicacions amb l'objectiu de prestar serveis de commutació, transmissió i difusió de tot tipus de senyals i serveis de telecomunicació.

g) La realització d'estudis i treballs d'enginyeria, la gestió, l'assessorament i la prestació de serveis en qualsevol matèria relativa al sector de les telecomunicacions.

h) La participació en empreses o societats relacionades amb els serveis de telecomunicacions i amb qualsevol dels conceptes indicats en les lletres anteriors.

i) Qualsevol altra funció que estigui relacionada amb les esmentades en les lletres anteriors o amb la prestació de serveis audiovisuals.

3. L'entitat ha d'exercir les potestats administratives necessàries per complir els seus fins i les seves competències, fins i tot la potestat de foment. A aquest efecte, es pot adscriure a l'entitat el personal funcionari de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balear que sigui necessari per exercir les potestats administratives, les competències i les funcions atribuïdes.

Així mateix, s'hi pot adscriure el personal de la Fundació Balear d'Innovació i Tecnologia que sigui necessari per exercir les competències i les funcions atribuïdes, en els termes que prevegin el decret dels Estatuts de l'Agència esmentada i l'acord del Consell de Govern d'autorització prèvia de modificació dels Estatuts de la Fundació esmentada, d'acord amb la disposició addicional desena de la Llei 7/2010.”

3. L'apartat 5 de l'article 38 de la Llei 18/2016 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5. L'entitat queda adscrita a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació, sens perjudici dels canvis d'adscripció que determini la presidenta de les Illes Balears per mitjà dels decrets d'estructura de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.”

4. L'apartat 1 de la disposició addicional sisena de la Llei 18/2016 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. La realització de pràctiques extracurriculars en el marc d'un conveni de cooperació educativa previst en el Reial decret 592/2014, d'11 de juliol, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris, subscrit per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o pels ens integrants del sector públic instrumental, requereix un informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts i Finançament, sempre que es prevegi una ajuda econòmica a favor de l'estudiant en pràctiques i amb càrrec a fons del sector públic autonòmic superior a 500 euros en còmput mensual. En tot cas, l'esmentada ajuda econòmica eventual amb càrrec a fons del sector públic autonòmic no pot superar la xifra corresponent al salari mínim interprofessional o, en cas d'estudiants en pràctiques a l'estranger, la xifra corresponent al doble d'aquest salari mínim interprofessional, i la durada de les pràctiques s'ha de limitar a un any, prorrogable un any més.”

Disposició final sisena

Modificacions de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. L'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“1. El personal al servei dels ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot ser personal funcionari o personal laboral. L'exercici de les funcions que impliquen la participació en l'exercici de potestats públiques d'acord amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic correspon exclusivament al personal funcionari, sens perjudici de la col·laboració del personal laboral en l'exercici d'altres potestats administratives. En els ens del sector públic instrumental no es permet el nomenament de personal eventual.”

2. L'article 48 de la Llei 7/2010 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 48

Personalitat jurídica i potestats

Els organismes de naturalesa privada de titularitat pública tenen personalitat jurídica privada i no poden exercir potestats públiques reservades als funcionaris i a les autoritats. Això no obstant, el personal d'aquests organismes, per mitjà de les plataformes, els sistemes i els mitjans electrònics establerts per l'Administració de la Comunitat Autònoma, pot dur a terme tasques tècniques o auxiliars relacionades o associades amb la tramitació d'expedients relatius a procediments administratius concrets o amb altres actuacions inherents a les potestats administratives pròpies de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com ara, la distribució de registres d'entrada als efectes del que estableix la lletra a) de l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la revisió de documentació i l'enviament de comunicacions i notificacions. Aquestes tasques tècniques o auxiliars no poden incloure, en cap cas, el dictat d'actes administratius en sentit estricte, la recepció d'escrits de forma presencial amb la corresponent obligació d'expedició de còpies autèntiques dels documents, la identificació i la firma electrònica en nom de la persona interessada, i l'apoderament apud acta per compareixença personal.

D'acord amb això, el personal que, a aquest efecte, designi el president o la presidenta de l'organisme pot disposar de l'accés necessari i limitat a les eines de tramitació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per poder exercir aquestes tasques.”

Disposició final setena

Modificació de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023

1. L'apartat 3 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, es modifica de la manera següent:

“3. En el Servei de Salut de les Illes Balears es considera que les places, els llocs de feina i l'acompliment de funcions següents són de difícil cobertura:

a) Les places, els llocs de feina i l'acompliment de funcions com a personal estatutari sanitari dels subgrups A1 i A2 als centres i establiments de l'Àrea de Salut de Menorca i de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera, i els de la Gerència del 061 situats a Menorca, Eivissa o Formentera.

b) Les places, els llocs de feina i l'acompliment de funcions com a personal estatutari que aprovi el Consell de Govern, amb la negociació prèvia en la Mesa Sectorial de Sanitat.

Per declarar una plaça o un lloc de feina com de difícil cobertura pel procediment previst en aquest apartat cal comprovar la concurrència objectiva dels criteris assistencials i de personal següents:

b.1) El preu mitjà del lloguer d'un habitatge de superfície mitjana d'una zona geogràfica propera al centre on es presti servei en comparació amb la resta del territori de les Illes Balears i la resta del territori de l'Estat.

b.2) La sobrecàrrega estacional mesurada en funció de la població desplaçada o flotant en el període estival.

b.3) La dificultat de cobrir places i llocs de feina pels diferents sistemes de selecció i provisió, tant els de personal fix com els de personal temporal.

b.4) La doble insularitat pel fet de prestar servei en algun centre o establiment sanitari de les àrees de salut de Menorca o d'Eivissa i Formentera, i també els de la Gerència del 061 situats a Menorca, Eivissa o Formentera.

b.5) La generació de deute horari, basada en el nombre de professionals que en el darrer any natural hagin acumulat un nombre d'hores addicionals a la jornada ponderada anual que els correspongui.”

2. L'apartat 5 de la disposició addicional tretzena de la Llei 11/2022 esmentada queda modificat de la manera següent:

“5. A partir de l'1 de gener de 2025, la variació interanual de les quanties del complement dels llocs de difícil cobertura a què fa referència l'apartat anterior s'ha de regir pel que prevegin les disposicions que a aquest efecte estableixin les successives lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.”

​​​​​​​Disposició final vuitena

Modificació de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

L'article 23 bis de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, queda modificat de la manera següent:

“Article 23 bis

Cobertura de l'activitat assistencial complementària i especial i de l'activitat assistencial extraordinària del Servei de Salut de les Illes Balears

1. Tot el personal del Servei de Salut de les Illes Balears, independentment de la vinculació jurídica i la categoria professional, pot prestar activitat assistencial complementària i especial pròpia de la seva titulació acadèmica per garantir l'atenció permanent i continuada, i també qualsevol altra activitat extraordinària de caràcter assistencial que s'estableixi legalment.

2. Cada gerència pot organitzar en la programació funcional del centre l'activitat assistencial complementària i especial que es requereixi a causa d'una necessitat especial, amb la finalitat de garantir la continuïtat assistencial. El titular de la Direcció General del Servei de Salut —amb l'informe previ de l'òrgan competent en matèria de planificació assistencial— determinarà per mitjà d'una resolució els programes, els projectes i/o les actuacions que constitueixen l'activitat extraordinària de caràcter assistencial.

3. La retribució pel concepte d'activitat assistencial complementària i especial s'ha d'efectuar amb càrrec als imports del complement d'atenció continuada de la categoria o especialitat professional de personal estatutari que té atribuïdes aquestes funcions. Aquesta retribució no ha de suposar cap increment respecte de la quantia que perceben els professionals que cobreixen l'atenció continuada amb caràcter ordinari.

4. La retribució per l'activitat extraordinària de caràcter assistencial s'ha de sufragar amb càrrec als crèdits corresponents al complement de productivitat (factor variable) en els termes prevists legalment.

5. Els òrgans unipersonals i el personal directiu professional del Servei de Salut que adeqüin l'estructura retributiva al sistema previst en l'article 28.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, que duguin a terme alguna de les activitats assistencials detallades en els apartats 3 i 4 d'aquest article poden addicionar a la part fixa de la seva retribució com a personal directiu l'import corresponent al complement d'atenció continuada i/o el complement de productivitat (factor variable) per l'activitat assistencial prestada, però en aquest cas no poden percebre la part variable de la seva retribució com a personal directiu.

6. En els termes de la disposició addicional segona del Decret llei 9/2012, de 20 de juliol, de mesures per a la reorganització del Servei de Salut de les Illes Balears, els titulars dels òrgans directius i dels òrgans de gestió que optin per mantenir les retribucions en origen poden triar entre alguna de les quantitats següents:

a) La mitjana de la quantitat percebuda en concepte d'atenció continuada i en concepte de productivitat (factor variable) que correspongui a les guàrdies i a l'activitat extraordinària de caràcter assistencial (jornalades) durant els dotze mesos anteriors al nomenament com a titular de l'òrgan directiu o de l'òrgan de gestió del Servei de Salut.

b) La quantitat corresponent al complement d'atenció continuada i al complement de productivitat (factor variable) per les guàrdies i per les jornalades efectuades durant el nomenament com a òrgan directiu o com a òrgan de gestió del Servei de Salut.”

 

Disposició final novena

Modificació de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional onzena, a la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició addicional onzena

1. El personal del Servei de Salut de les Illes Balears i dels ens instrumentals adscrits que hagin accedit a un lloc d'alt càrrec, d'òrgan directiu o de personal directiu professional dins els ens esmentats poden optar entre percebre l'import de les retribucions corresponents al seu lloc com a empleat públic o les del nou càrrec al qual accedeixen, des del moment en què hagin estat nomenats. Independentment del moment de l'elecció, els efectes econòmics s'han de retrotreure a la data del nomenament, excepte si s'opta per una data posterior.

2. L'import corresponent a la diferència de retribucions s'ha de percebre en un concepte retributiu separat i ha d'incloure totes les retribucions bàsiques i les retribucions complementàries.

Per determinar l'import corresponent a les retribucions complementàries de caràcter variable cal atenir-se al resultat de la mitjana aritmètica de la quantitat percebuda per aquest concepte en el període dels dotze mesos immediatament anteriors a l'exercici de l'opció a la qual fa referència l'apartat 1.”

Disposició final desena

Modificació de la Llei 9/2011, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2012

La disposició addicional divuitena de la Llei 9/2011, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2012, queda modificada de la manera següent:

“Disposició addicional divuitena

Desplegament de l'article 43.2.b) de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut

1. El complement específic del personal estatutari del Servei de Salut és una retribució fixa de caràcter complementari destinada a remunerar les condicions particulars d'alguns llocs en atenció a l'especial dificultat tècnica, la dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la penositat.

2. El complement específic se subdivideix en els components següents:

a) El complement específic de component general (modalitat A), destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs segons l'especial dificultat tècnica, la responsabilitat, la perillositat o la penositat. El component general és, en qualsevol cas, irrenunciable.

b) El complement específic de dedicació exclusiva o factor d'incompatibilitat (modalitat B), destinat a retribuir la dedicació i la incompatibilitat exigible per acomplir les funcions d'alguns llocs de feina, que s'assigna normativament als que ho requereixin d'acord amb la naturalesa de les funcions assignades.

El personal estatutari que ocupi llocs de feina afectats pel factor d'incompatibilitat ha de prestar servei en règim de disponibilitat plena i de dedicació total i absoluta, i no pot dur a terme cap altra activitat lucrativa ni en el sector públic ni en el privat, llevat que renunciï expressament a percebre el complement de la modalitat B, a fi de complir estrictament la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la normativa que la desplega.

3. A partir de l'1 de gener de 2024, les quanties corresponents al complement específic de component general (modalitat A), al complement específic de dedicació exclusiva o factor d'incompatibilitat (modalitat B) i al complement de productivitat fixa del personal estatutari són les següents:

Categoria / lloc de feina	Complement específic		Complement de productivitat fixa
	Modalitat A	Modalitat B
1. Personal sanitari del subgrup A1
a) Atenció especialitzada
Cap de servei	350,49 €	-   €	2.307,58 €
Coordinador de trasplantaments, qualitat	350,49 €	-   €	2.307,58 €
Coordinador d'admissió, cap del servei d'urgències	350,49 €	-   €	2.307,58 €
Cap de secció	350,49 €	-   €	1.866,39 €
Cap d'unitat d'admissió, cap de secció d'urgències	350,49 €	-   €	1.866,39 €
Adjunt / FEA	350,49 €	-   €	1.517,54 €
Psicòleg clínic	350,49 €	-   €	1.517,54 €
b) Atenció primària
Coordinador mèdic d'equips	350,49 €	-   €	1.747,73 €
Director de zona bàsica de salut	350,49 €	-   €	1.287,37 €
Cap del Servei d'Atenció a Urgències 061	350,49 €	-   €	1.747,73 €
Coordinador d'ESAD, CCU, UME, SUAP	350,49 €	-   €	1.524,58 €
Metge general d'EAP	350,49 €	-   €	1.004,53 €
Pediatre d'EAP	350,49 €	-   €	1.004,53 €
Odontòleg d'àrea	350,49 €	-   €	1.214,10 €
Odontòleg d'àrea de 3 zones bàsiques	350,49 €	-   €	1.398,74 €
Metge d'ESAD	350,49 €	-   €	1.499,33 €
Metge de CCU, UME, SUAP	350,49 €	-   €	1.423,00 €
Farmacèutic d'atenció primària	350,49 €	-   €	1.245,39 €
Tècnic de salut pública	350,49 €	-   €	1.245,39 €
Psicòleg clínic	350,49 €	-   €	1.517,54 €
2. Personal sanitari dels subgrups A2, C1, C2
a) Atenció especialitzada
Supervisor d'àrea	334,70 €	217,16 €	662,02 €
Supervisor d'unitat	334,70 €	138,95 €	662,02 €
Infermer en cap del servei d'atenció al pacient	333,56 €	-   €	549,03 €
Infermer obstetricoginecològic	166,45 €	-   €	560,31 €
Infermer de salut mental	166,45 €	-   €	560,31 €
Infermer especialista en medicina del treball	166,45 €	-   €	560,31 €
Infermer especialista en pediatria	166,45 €	-   €	560,31 €
Fisioterapeuta	166,45 €	-   €	550,76 €
Infermer	166,45 €	-   €	550,76 €
Infermer gestor de la cronicitat	166,45 €	-   €	1.068,04 €
Terapeuta ocupacional	152,31 €	-   €	567,25 €
Logopeda	152,31 €	-   €	567,25 €
Òptic optometrista	166,45 €	-   €	550,76 €
Dietista-nutricionista	166,45 €	-   €	550,76 €
Podòleg	166,45 €	-   €	550,76 €
Tècnic especialista	89,92 €	-   €	564,66 €
Auxiliar d'infermeria amb funcions de tècnic especialista	92,36 €	-   €	707,02 €
Auxiliar d'infermeria	86,75 €	-   €	470,73 €
Auxiliar de farmàcia	86,75 €	-   €	470,73 €
b) Atenció primària
b.1) A equip d'atenció primària
Director de zona bàsica de salut	334,70 €	18,65 €	1.287,37 €
Coordinador d'infermeria d'equips	192,68 €	-   €	769,71 €
Responsable d'infermeria d'EAP	192,68 €	-   €	653,49 €
Infermer d'EAP	37,54 €	-   €	548,99 €
Infermer gestor de la cronicitat	37,54 €	-   €	1.308,68 €
Infermer especialista en med. familiar i com. d'EAP	37,54 €	-   €	548,99 €
Auxiliar d'infermeria amb funcions de tècnic especialista	92,36 €	-   €	707,01 €
Auxiliar d'infermeria	86,75 €	-   €	475,55 €
b.2) Personal d'àrea d'atenció primària
Infermer obstetricoginecològic d'àrea d'1 zona bàsica de salut	37,54 €	-   €	548,99 €
Infermer de salut mental d'1 zona bàsica de salut	37,54 €	-   €	548,99 €
Fisioterapeuta d'àrea d'1 zona bàsica de salut	37,54 €	-   €	548,99 €
Infermer de suport	37,54 €	-   €	746,97 €
Infermer especialista en med. familiar i com. (suport)	37,54 €	-   €	746,97 €
Infermer d'ESAD	37,54 €	-   €	746,97 €
Auxiliar d'infermeria de suport	82,62 €	-   €	475,55 €
b.3) Resta de personal d'atenció primària
Tècnic especialista	89,92 €	-   €	564,66 €
Higienista dental	89,92 €	-   €	564,66 €
b.4) A serveis d'urgències
Cap del Servei d'Atenció a Urgències 061	350,49 €	-   €	1.747,73 €
Coordinador d'ESAD, CCU, UME, SUAP	350,49 €	-   €	1.524,58 €
Metge de CCU, UME, SUAP	350,49 €	-   €	1.423,00 €
Infermer de CCU, UME, SUAP	37,54 €	-   €	746,97 €
3. Personal de gestió i serveis
Cap de servei A1	387,09 €	337,80 €	989,49 €
Cap de servei A2	334,70 €	393,06 €	989,49 €
Cap de secció A1	387,09 €	211,22 €	989,49 €
Cap de secció A2	334,70 €	266,48 €	989,49 €
Cap de secció C1	251,31 €	354,76 €	989,49 €
Arquitecte	387,09 €	68,04 €	954,50 €
Enginyer superior	387,09 €	68,04 €	954,50 €
Grup tècnic de la funció administrativa	387,09 €	38,03 €	989,53 €
Bibliotecari	387,09 €	38,03 €	989,53 €
Personal tècnic titulat superior (biòleg o psicòleg)	387,09 €	38,03 €	989,53 €
Tècnic superior de sistemes i tecnologies informàtiques	387,09 €	38,03 €	989,53 €
Psicòleg d'atenció primària	387,09 €	38,03 €	989,53 €
Arquitecte tècnic	334,70 €	48,75 €	317,35 €
Enginyer tècnic industrial (cap de grup)	334,70 €	48,85 €	317,35 €
Mestre industrial (cap d'equip)	333,56 €	-   €	375,69 €
Grup de gestió de la funció administrativa	152,31 €	-   €	567,25 €
Tècnic de gestió de sistemes i tecnologies informàtiques	152,31 €	-   €	567,25 €
Treballador social	152,31 €	-   €	567,25 €
Treballador social d'àrea	37,54 €	-   €	548,99 €
Personal tècnic titulat de grau mitjà	152,31 €	-   €	567,25 €
Professor d'ESO	152,31 €	-   €	567,25 €
Cap de grup C1	251,31 €	5,29 €	564,65 €
Cap de grup C2	209,16 €	49,89 €	564,65 €
Cap d'equip C1	230,95 €	-   €	571,93 €
Cap d'equip C2	209,16 €	24,23 €	571,93 €
Personal tècnic no titulat	89,92 €	-   €	564,66 €
Administratiu	89,92 €	-   €	564,66 €
Delineant	89,92 €	-   €	564,66 €
Cuiner	89,92 €	-   €	564,66 €
Governant	209,16 €	7,54 €	447,96 €
Encarregat d'equip de personal d'ofici	196,72 €	-   €	454,50 €
Telefonista encarregat d'hospital o del SUAP	91,56 €	-   €	473,72 €
Telefonista	82,62 €	-   €	475,55 €
Conductor d'instal·lacions	82,62 €	-   €	579,42 €
Auxiliar administratiu	82,62 €	-   €	475,55 €
Monitor	82,62 €	-   €	475,55 €
Picapedrer	82,62 €	-   €	488,24 €
Calefactor	82,62 €	-   €	488,24 €
Fuster	82,62 €	-   €	488,24 €
Cosidor	82,62 €	-   €	475,55 €
Conductor encarregat del parc mòbil	82,62 €	-   €	562,90 €
Conductor	82,62 €	-   €	475,55 €
Electricista	82,62 €	-   €	488,24 €
Llanterner	82,62 €	-   €	488,24 €
Fotògraf	82,62 €	-   €	475,55 €
Jardiner	82,62 €	-   €	488,24 €
Mecànic	82,62 €	-   €	475,55 €
Operador de màquina d'imprimir	82,62 €	-   €	475,55 €
Perruquer	82,62 €	-   €	475,55 €
Pintor	82,62 €	-   €	488,24 €
Cap del personal subaltern	191,43 €	56,44 €	412,96 €
Zelador auxiliar d'autòpsies	84,35 €	-   €	650,76 €
Zelador encarregat de torn	84,35 €	-   €	563,00 €
Zelador	84,35 €	-   €	509,03 €
Bugader	80,96 €	-   €	518,19 €
Planxador	80,96 €	-   €	518,19 €
Auxiliar de cuina	80,96 €	-   €	518,19 €
Peó	80,96 €	-   €	518,19 €
Netejador	80,96 €	-   €	518,19 €

 

Disposició final onzena

Modificació de la Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

L'article 23 de la Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Article 23

Cessió de domini públic

1. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot cedir, a títol onerós, compensatori o gratuït, l'ús de béns i drets del domini públic a altres entitats públiques per a un ús o un servei públics. L'acte de cessió ha d'expressar la finalitat i la durada temporal.

En qualsevol de les cessions esmentades, l'Administració de la Comunitat Autònoma pot declarar finalitzada la cessió, abans del termini previst, per raons d'interès públic prevalent, degudament motivades i, si escau, amb la indemnització corresponent.

2. Quan la cessió sigui a títol gratuït, la durada no pot excedir, com a regla general, els vint anys. Això no obstant, transcorreguts vint anys de cessió d'ús, es poden autoritzar pròrrogues per períodes no superiors a cinc anys cada pròrroga, a instància motivada del cessionari i fins a un màxim de vint anys més de cessió d'ús; en aquests casos és aplicable igualment el que s'estableix en el segon paràgraf de l'apartat anterior.

Quan la cessió sigui a títol onerós, la durada no pot excedir els quaranta anys, d'acord amb el valor de la contraprestació corresponent i les característiques de l'activitat que motiven la cessió.

En ambdós casos, la competència per iniciar i dictar l'acte de cessió s'ha de regir pel que preveu l'article 87.g) d'aquesta Llei.

En tot cas, l'incompliment dels termes de l'acte de cessió produeix la revocació de la cessió d'ús.

3. Quan la cessió sigui a títol compensatori, es poden subscriure convenis en el marc del que disposen els articles 47 a 53 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i les altres normes estatals i autonòmiques aplicables en matèria de convenis, tenint en compte, a més, que la durada de cada conveni s'ha d'adaptar a les característiques i necessitats pròpies de l'activitat d'interès comú inherent a la cessió de l'immoble, com també a la compensació corresponent, fins a un màxim de quaranta anys. En tot cas, una vegada finalitzat el termini màxim de quaranta anys, es pot dur a terme, si escau, un nou conveni.

La competència per tramitar i subscriure els convenis esmentats correspon a la conselleria sectorial competent per raó de la matèria. En tot cas, abans de la signatura del conveni, cal l'informe, amb caràcter favorable, de la direcció general competent en matèria de patrimoni en relació amb els aspectes patrimonials inherents al conveni.

Una vegada signat el conveni, la conselleria sectorial competent per raó de la matèria ha de trametre'n una còpia a la direcció general competent en matèria de patrimoni. Així mateix, la conselleria esmentada li ha de trametre una còpia de l'acta de lliurament efectiu del bé objecte de cessió.

4. El règim que preveuen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'aplicar, així mateix, als supòsits de cessions d'ús de béns demanials titularitat d'altres administracions públiques de les Illes Balears a favor de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o dels ens integrants del sector públic instrumental autonòmic.”

Disposició final dotzena

Modificació del Text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig

1. L'article 17 del Text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigües, aprovat pel Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig, queda modificat de la manera següent:

“Article 17

Afectació

1. El cànon de sanejament d'aigües s'ha de destinar íntegrament, deduïts els costs de gestió, al finançament de despeses vinculades al cicle de l'aigua, i prioritàriament al sanejament, la depuració i la reutilització d'aigües.

2. D'acord amb això, el pressupost anual del fons per al finançament del cicle de l'aigua de les Illes Balears (secció 38) no ha de ser inferior a l'import pressupostat com a ingressos per aquest cànon.”

2. L'apartat 2 de la disposició addicional segona del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“2. En tot cas, el dret i la quantia de les indemnitzacions queden sotmesos a les disponibilitats pressupostàries del programa de sanejament i depuració d'aigües, i també, pel que fa a les indemnitzacions per obres i instal·lacions, a la planificació que estableixi la conselleria competent.”

Disposició final tretzena

Modificació de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears

Les lletres f) i g) de l'apartat 1 de l'article 30 de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears, queden modificades de la manera següent:

“f) Els consignats anualment en el pressupost autonòmic, que puguin destinar-se a sufragar les despeses de funcionament i estructura, el cost dels serveis publicoadministratius prevists en l'article 4 d'aquesta llei o la gestió de programes que els siguin encomanats mitjançant convenis, delegacions de funcions, encàrrecs o contractes programa.

En la secció pressupostària corresponent a la conselleria competent en matèria de comerç s'ha de consignar anualment un fons per sufragar les despeses de funcionament i estructura i el cost dels serveis publicoadministratius abans esmentats per un import mínim d'un milió d'euros. D'aquest fons s'han de detreure i assignar 250.000 euros a cada una de les cambres en concepte de costs fixos, i la resta del fons s'ha de distribuir, en un 85 %, entre totes les cambres en funció del nombre d'empreses que pertanyin al darrer cens elaborat per cada cambra, i el 15 % restant en funció dels serveis camerals que es prestin a les illes no capitalines com a compensació dels sobrecosts inherents a la doble o triple insularitat.

g) Qualssevol altres que els puguin ser atribuïts per llei, en virtut de conveni o per qualsevol altre procediment de conformitat amb l'ordenament jurídic, amb inclusió de les aportacions que puguin fer els consells insulars, entre altres finalitats, a fi de coadjuvar al cofinançament de les despeses de funcionament i estructura de les cambres.”

Disposició final catorzena

Modificacions del Decret 16/2016, de 8 d'abril, pel qual s'aprova el text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l'Administració autonòmica de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 2 del Text consolidat pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l'Administració autonòmica de les Illes Balears, aprovat pel Decret 16/2016, de 8 d'abril, queda modificat de la manera següent:

“2. S'exclouen de l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret els membres del Govern de les Illes Balears i els alts càrrecs de l'Administració autonòmica als quals es refereix l'article 2 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com el personal eventual.”

2. L'apartat 1 de la disposició addicional primera del Text consolidat esmentat queda modificat de la manera següent:

“1. El personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sigui quina sigui la naturalesa jurídica de la relació d'ocupació o de la prestació de serveis i el seu caràcter permanent o temporal, que utilitzi habitualment un vehicle particular per a l'exercici de les funcions del seu lloc de treball, té dret a percebre la indemnització que es regula en aquesta disposició, sempre que hi concorrin els requisits següents:

a) Que sigui necessària la utilització habitual d'un vehicle per a l'exercici de les funcions assignades al lloc de treball corresponent.

b) Que no hi hagi mitjans de transport propis de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears disponibles.

c) Que la utilització del vehicle particular es faci dins l'horari habitual de treball.

d) Que la utilització del vehicle particular sigui autoritzada expressament pel secretari general corresponent, segons la dependència del treballador.

Això no obstant, el personal docent no té dret a la indemnització regulada en aquesta disposició, i s'ha de regir per la normativa específica aplicable a aquest personal, si n'hi ha.”

3. S'afegeix una disposició addicional, la disposició addicional tercera, en el Text consolidat esmentat, amb la redacció següent:

“Disposició addicional tercera 

Regulació general dels desplaçaments dins el terme municipal per raó del servei

1. El personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears subjecte a aquest Decret té dret a ser reemborsat per les despeses ocasionades per desplaçaments i aparcaments amb vehicles propis que, amb l'aprovació expressa de l'òrgan directiu corresponent, realitzi dins del terme municipal del seu lloc de treball per motius de servei.

2. S'ha de prioritzar l'ús de mitjans de transport col·lectiu per als desplaçaments esmentats. No obstant això, l'òrgan directiu pot permetre l'ús d'altres mitjans de transport si hi ha raons justificades per a això.

3. Si s'autoritza l'ús de vehicles particulars, la indemnització que correspon per quilometratge és la que preveu l'annex 5 d'aquest Text consolidat.”

Disposició final quinzena

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que es modifiquen per mitjà de la disposició final catorzena d'aquesta Llei.

Disposició final setzena

Entrada en vigor i àmbit temporal de vigència

1. Aquesta Llei comença a vigir, una vegada publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, l'1 de gener de 2024.

​​​​​​​2. Tots els preceptes d'aquesta Llei que no limitin expressament els efectes a l'any 2024 o a unes determinades anualitats tenen vigència indefinida.

 

Palma, 9 de novembre de 2023

	La presidenta
El conseller d'Economia, Hisenda Innovació	Margarita Prohens Rig
Antoni Costa Costa