BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament ha formulat la proposta de resolució següent:

Fets

1. El 9 de març de 2023 va tenir entrada en el registre de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat la sol·licitud d'inscripció de la modificació dels Estatuts de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, en el Registre de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

2. El 29 de març de 2023 el Servei d'Entitats Jurídiques va sol·licitar informe al Servei d'Assessoria Jurídica de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat d'acord amb l'article 16 del Decret 32/2000, de 3 de març, pel qual s'aprova el Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears.

3. El 25 d'abril de 2023 va tenir entrada en el Servei d'Entitats Jurídiques, l'Informe del Servei de Suport Jurídic de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, on s'indicaven observacions de caràcter essencial que s'havien de modificar del text dels Estatuts.

4. El 12 de maig de 2023 es va dictar la Resolució del director general de Relacions Institucionals i Cooperació Local, a proposta de la cap del Servei d'Entitats Jurídiques, per la quan s'ordena la devolució del text dels Estatuts de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, d'acord amb l'article 16.2 del Decret 32/2000, de 3 de març, pel qual s'aprova el Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears.

5. El 7 d'agost de 2023 la part interessada ha aportat nova documentació que esmena les deficiències advertides a l'Informe de 25 d'abril de 2023 del cap del Servei de Suport Jurídic de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

Fonaments de dret

1. L'article 36 de la Constitució espanyola disposa que la llei ha de regular les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis professionals i l'exercici de les professions titulades. L'estructura interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics.

2. D'acord amb el que disposa l'article 31.9 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en la redacció de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, corresponen a la Comunitat Autònoma les competències de desplegament legislatiu i d'execució en matèria de corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals, les quals ha d'exercir en el marc de la legislació bàsica de l'Estat i en els termes que s'hi estableixin.

3. L'article 21.1 a de la Llei 10/1998 estableix que els col·legis professionals han de comunicar a la conselleria competent en aquesta matèria el text oficial dels estatuts i les modificacions que s'hi facin, en els termes que es determinin reglamentàriament.

4. L'article 16.4 del Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 32/2000, de 3 de març, estableix la competència per dictar la resolució sobre la qualificació dels estatuts col·legials, que recau en el conseller competent en matèria de col·legis professionals.

5. El Decret 16/2023, de 20 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es modifica l'article 2 del Decret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, la competència en matèria de corporacions de dret públic.

Proposta de resolució

Propòs a la consellera de Presidència i Administracions Públiques que dicti una resolució en els termes següents:

1. Qualificar positivament la modificació dels Estatuts de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, el text dels quals s'annexa a aquesta Resolució.

2. Ordenar la inscripció dels Estatuts en el full registral corresponent del Registre de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

3. Ordenar la publicació d'aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4. Notificar aquesta Resolució a la corporació sol·licitant.

Per tot això, dict la següent

Resolució

Manifestar la conformitat amb la proposta de resolució i dictar-ne resolució en els mateixos termes.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant la consellera de Presidència i Administracions Públiques en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver-ne rebut la notificació, d'acord amb l'article 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà d'haver rebut la notificació de la Resolució, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

(Signat electrònicament: 13 de setembre de 2023)

La consellera de Presidència i Administracions Públiques Antònia Maria Estarellas Torrens La directora general proposant Francisca Ramis Pons

 

ÍNDEX

TÍTOL I. De l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears

Article 1. L'advocacia i els seus principis rectors Article 2. Organització col·legial de l'advocacia. Article 3. Naturalesa i denominació del Col·legi Article 4. Règim jurídic i lingüístic Article 5. Àmbit territorial i domicili Article 6. Tractaments Article 7. Escut Article 8. Finalitats Article 9. Funcions i serveis Article 10. Col·laboració amb altres administracions públiques Article 11. Pàgina web i finestreta única Article 12. Mitjans tecnològics Article 13. Servei d'atenció als col·legiats i als consumidors i usuaris Article 14. Memòria anual Article 15. Acció social Article 16. Polítiques de qualitat dels serveis. Cartes de qualitat Article 17. Distincions i reconeixements

TÍTOL II. Els advocats i advocades

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 18. Els professionals de l'advocacia Article 19. Àmbit de l'exercici professional Article 20. Dret de defensa i d'assistència per part dels professionals de l'advocacia

CAPÍTOL II. Adquisició i pèrdua de la condició de col·legiat

Article 21. Adquisició de la condició d'advocat col·legiat Article 22. Altres categories de col·legiats Article 23. Requisits per a la col·legiació Article 24. Jurament o promesa d'acatament de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic Article 25. Incapacitat per a l'exercici de l'advocacia Article 26. Pèrdua de la condició de col·legiat Article 27. Rehabilitació del professional de l'advocacia expulsat

CAPÍTOL III. Drets i obligacions del col·legiats

Article 28. Drets dels col·legiats Article 29. Obligacions dels col·legiats

TÍTOL III. Exercici de l'advocacia

CAPÍTOL I. Àmbit d'actuació

Article 30. Àmbit territorial d'actuació dels professionals de l'advocacia Article 31. Acreditació de la condició d'advocat i advocada Article 32. Serveis jurídics en línia o a través d'internet Article 33. Intervenció professional obligatòria

CAPÍTOL II. Incompatibilitats

Article 34. Incompatibilitats

CAPÍTOL III. Publicitat

Article 35. Principi de publicitat lliure Article 36. Publicitat

CAPÍTOL IV. Secret professional

Article 37. Secret professional Article 38. Àmbit del secret professional Article 39. Confidencialitat de les comunicacions entre els professionals de l'advocacia Article 40. Entrada i registre en despatxos professionals

CAPÍTOL V. Honoraris professionals

Article 41. Dret al cobrament d'honoraris Article 42. Lliure fixació d'honoraris Article 43. Encàrrec professional Article 44. Obligació d'emetre factura Article 45. Criteris orientatius als efectes de taxació de costes i jura de comptes

CAPÍTOL VI. Assistència jurídica gratuïta i d'ofici

Article 46. Àmbit Article 47. Organització i control

CAPÍTOL VII. Exercici de la professió d'advocat i advocada a Espanya per part d'un professional de l'advocacia d'altres estats membres de la Unió Europea

Article 48. Lliure prestació de serveis Article 49. Dret d'establiment Article 50. Concert amb un professional de l'advocacia espanyola

TÍTOL IV. Formes d'exercici professional

CAPÍTOL I. Exercici individual

Article 51. Exercici com a titular d'un despatx Article 52. Col·laboració professional

CAPÍTOL II. Exercici en règim laboral

Article 53. Règim laboral Article 54. Relació laboral especial Article 55. L'advocat i advocada d'empresa.

CAPÍTOL III. Exercici col·lectiu

Article 56. Exercici col·lectiu de l'advocacia Article 57. Societats professionals per a l'exercici de l'advocacia Article 58. Exercici col·lectiu en forma no societària

CAPÍTOL IV. Exercici en règim de col·laboració multiprofesional

Article 59. Exercici de l'advocacia en règim de col·laboració multiprofesional

CAPÍTOL V. Registres col·legials

Article 60. Registres col·legials Article 61. Assentaments registrals Article 62. Registre estatal de societats professionals

TÍTOL V. Relacions entre professionals de l'advocacia i clients

Article 63. Independència i llibertat del professional de l'advocacia Article 64. Deures d'informació i identificació Article 65. Informació complementària Article 66. Acceptació i renúncia d'encàrrecs professionals Article 67. Conflicte d'interessos Article 68. Obligacions en matèria de reclamacions Article 69. Relació del professional de l'advocacia amb la part contrària Article 70. Participació en procediments de contractació pública

TÍTOL VI. Professionals de l'advocacia i Administració de justícia

Article 71. Deure general de cooperació Article 72. Ubicació en les sales i dependències judicials Article 73. Retards en les actuacions judicials Article 74. Protecció de la llibertat i independència del professional de l'advocacia

TÍTOL VII. Relacions entre professionals de l'advocacia

Article 75. Deures envers els altres professionals de l'advocacia Article 76. Substitució del professional de l'advocacia

TÍTOL VIII. Deontologia professional

Article 77. Deontologia professional

TÍTOL IX. Formació i especialització dels professionals de l'advocacia

Article 78. Escoles de pràctica jurídica Article 79. Règim de participació dels professionals de l'advocacia en les pràctiques externes per obtenir el títol professional Article 80. Formació continuada Article 81. Formació especialitzada

TÍTOL X. Dels òrgans del Col·legi

CAPÍTOL I. Òrgans de govern

Secció 1a. Disposicions generals

Article 82. Principis rectors Article 83. Òrgans de govern Article 84. Llibres d'actes

Secció 2a. De la Junta de Govern

Article 85. Naturalesa i composició Article 86. Forma de provisió dels càrrecs i temps del mandat Article 87. Cessament Article 88. Vot de censura Article 89. Del degà Article 90. Del vicedegà Article 91. Del secretari Article 92. Del tresorer Article 93. Del bibliotecari comptador Article 94. Dels diputats Article 95. Atribucions de la Junta de Govern Article 96. Règim de sessions Article 97. De les comissions de la Junta de Govern

Secció 3a. De la Junta General

Article 98. De la Junta General Article 99. Convocatòria Article 100. Règim d'acords Article 101. Juntes generals ordinàries Article 102. Primera Junta General ordinària Article 103. Segona Junta General ordinària Article 104. Juntes generals extraordinàries

CAPÍTOL II. Del Defensor del Col·legiat

Article 105. Defensor del col·legiat

CAPÍTOL III. De les agrupacions i les seccions de col·legiats

Article 106. Agrupacions de col·legiats Article 107. Seccions Article 108. Disposicions comunes

TÍTOL XI. De les eleccions als càrrecs de la Junta de Govern

Article 109. Convocatòria Article 110. Electors Article 111. Elegibles Article 112. Comissió Electoral Article 113. Llistes d'electors Article 114. Candidatures Article 115. Exercici del dret de vot Article 116. Vot presencial Article 117. Vot a distància Article 118. Escrutini i proclamació de resultats Article 119. Presa de possessió Article 120. Recursos

TÍTOL XII. Règim econòmic

Article 121. Principis informadors Article 122. Recursos econòmics del Col·legi Article 123. Administració del patrimoni del Col·legi

TÍTOL XIII. Del règim jurídic dels acords sotmesos al dret administratiu i la seva impugnació

Article 124. Executivitat Article 125. Actes nuls i anul·lables Article 126. Recurs d'alçada Article 127. Recurs contenciós administratiu Article 128. Còmput de terminis Article 129. Aplicació de la legislació reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques

TÍTOL XIV. Del règim de responsabilitat dels col·legiats i de les societats professionals

CAPÍTOL I. Responsabilitat disciplinària

Article 130. Principis generals Article 131. Potestat disciplinària. Article 133. Sancions Article 134. Principi de proporcionalitat

CAPÍTOL II. Infraccions i sancions corresponents als professionals de l'advocacia

Article 135. Infraccions molt greus Article 136. Infraccions greus Article 137. Infraccions lleus Article 138. Sancions per als professionals de l'advocacia

CAPÍTOL III. Infraccions i sancions corresponents a les societats professionals

Article 139. Regla general Article 140. Infraccions molt greus de les societats professionals Article 141. Infraccions greus de les societats professionals Article 142. Infraccions lleus de les societats professionals Article 143. Sancions per a les societats professionals

CAPÍTOL IV. Procediment sancionador

Article 144. Procediment Article 145. Execució de les sancions Article 146. Extinció de la responsabilitat disciplinària dels professionals de l'advocacia. Article 147. Prescripció de les infraccions. Article 148. Prescripció de les sancions. Article 149. Cancel·lació de l'anotació de les sancions en l'expedient personal del professional de l'advocacia. Article 150. Extinció de la responsabilitat disciplinària de les societats professionals i cancel·lació de l'anotació de les sancions en el seu expedient particular.

CAPÍTOL V. Règim disciplinari aplicable als col·legiats no exercents

Article 151. Règim aplicable als col·legiats no exercents.

CAPÍTOL VI. Règim disciplinari aplicable als professionals de l'advocacia tutors de pràctiques externes dels cursos o màsters d'accés a la professió

Article 152. Règim aplicable als professionals de l'advocacia tutors de pràctiques externes dels cursos o màsters d'accés a la professió.

TÍTOL XV. De la modificació de l'Estatut

Article 153. Procediment

TÍTOL XVI. De la dissolució del Col·legi

Article 154. Règim de dissolució del Col·legi

Disposició addicional primera. Actualització de referències normatives

Disposició addicional segona. Referències de gènere

Disposició transitòria primera. Reglament de procediment disciplinari

Disposició transitòria segona. Procediments disciplinaris en curs

Disposició transitòria tercera. Situacions i drets adquirits

Disposició derogatòria única. Derogació normativa

Disposició final primera. Conformitat amb l'Estatut general de l'advocacia espanyola

Disposició final segona. Normativa supletòria

Disposició final tercera. Entrada en vigor

ANNEX. Escut del Col·legi

 

TÍTOL I De l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears

Article 1. L'advocacia i els seus principis rectors

1. L'advocacia és una professió lliure i independent, que assegura l'efectivitat del dret fonamental de defensa i assistència lletrada i es constitueix en garantia dels drets i les llibertats de les persones. Els professionals de l'advocacia han de vetllar sempre pels interessos d'aquells els drets i les llibertats dels quals defensen amb respecte als principis de l'Estat social i democràtic de dret establert constitucionalment.

2. La professió de l'advocacia s'exerceix en règim de competència lliure i lleial. El seu contingut consisteix en l'activitat d'assessorament, consell i defensa de drets i interessos públics i privats, mitjançant l'aplicació de la ciència i la tècnica jurídiques, amb vista a la concòrdia i a l'efectivitat dels drets i les llibertats fonamentals.

3. Són principis rectors i valors superiors de l'exercici de l'advocacia els d'independència, llibertat, dignitat i integritat, així com el respecte del secret professional.

4. Els professionals de l'advocacia han de ser persones de reconeguda honorabilitat i, en conseqüència, han d'observar una trajectòria de respecte a les lleis, als principis rectors i valors superiors de l'advocacia, a les normes deontològiques i a les bones pràctiques professionals.

5. En l'Estat social i democràtic de dret, els professionals de l'advocacia exerceixen una funció essencial i serveixen els interessos de la justícia, mitjançant l'assessorament jurídic i la defensa dels drets i les llibertats públiques.

6. Els professionals de l'advocacia de les Illes Balears proclamen el seu compromís especial amb el reconeixement i la defensa dels drets humans.

Article 2. Organització col·legial de l'advocacia

L'organització col·legial de l'advocacia està integrada pel Consell General de l'Advocacia Espanyola, els consells autonòmics i els col·legis de l'advocacia. Totes aquestes corporacions de dret públic s'han de sotmetre en la seva actuació i funcionament als principis democràtics i a les normes estatals i autonòmiques dictades en matèria de col·legis professionals.

Article 3. Naturalesa i denominació del Col·legi

Creat mitjançant la Reial cèdula de 23 d'octubre de 1779 amb el nom Col·legi d'Advocats de la ciutat de Palma, el Col·legi és una corporació de dret públic emparada per la Llei i reconeguda per l'Estat, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per acomplir els seus fins. La seva denominació oficial és, indistintament, Ilustre Colegio de Abogados de las Illes Balears i Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.

Article 4. Règim jurídic i lingüístic

1. Sense perjudici de la resta de l'ordenament jurídic, el Col·legi es regeix per la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals; per la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears i les seves normes de desplegament reglamentari; per l'Estatut general de l'advocacia espanyola; per aquest Estatut, i pel que disposin els acords i les normes de règim intern que aprovin els seus òrgans de govern en l'exercici de les competències respectives, que quan adoptin la forma de text articulat es denominaran reglaments.

2. Les actuacions jurídiques del Col·legi i dels qui s'hi relacionin són vàlides i produeixen plens efectes sempre que tenguin lloc en alguna de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, definides pel seu Estatut d'autonomia. El Col·legi, en conjunt, ha de respectar en peu d'igualtat la cooficialitat de les dues llengües, sense que hi pugui haver discriminació de cap mena per raó de l'idioma.

Article 5. Àmbit territorial i domicili

1. La competència del Col·legi s'estén a tot el territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que, d'acord amb el seu Estatut d'autonomia, està integrat per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera i les illes menors adjacents.

2. El Col·legi té el domicili i la seu principal en el número 10 de la Rambla de la ciutat de Palma. Sense perjudici d'això, els seus òrgans poden fer reunions en qualsevol altre lloc o a distància, excepte quan aquest Estatut disposi el contrari.

3. El Col·legi ha de mantenir seus auxiliars i altres dependències a les localitats del seu àmbit territorial en què resulti convenient per al millor compliment dels fins i per a la major eficàcia de les funcions de la Corporació.

Article 6. Tractaments

1. El Col·legi té el tractament tradicional d'Il·lustre, i el seu degà, el d'Excel·lentíssim Senyor o Excel·lentíssima Senyora, que tendrà amb caràcter vitalici juntament amb la denominació honorífica de degà. Els altres membres de la Junta de Govern tendran el tractament d'Il·lustríssim Senyor o Il·lustríssima Senyora.

2. El degà té la consideració honorífica de president de sala del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Aquesta consideració honorífica no afecta la precedència en els actes que organitzin les autoritats judicials.

3. El degà ha de dur volantets a la toga, com també les medalles i les plaques corresponents al seu càrrec, en audiència pública i en actes solemnes als quals assisteixi. En aquestes ocasions, els altres membres de la Junta de Govern han de dur sobre la toga els atributs propis dels seus càrrecs.

Article 7. Escut

L'escut del Col·legi és l'emblema d'identitat corporativa. El seu disseny és el que es reprodueix en l'annex d'aquest Estatut.

Representa, a l'interior d'un cercle, el passatge descrit en el cant 5è de l'Odissea, en el qual Ulisses abandona l'illa Ogígia en una bassa; tot això envoltat per la llegenda: Ille ratem clavo scite docteque regebat. Odiss. 5a.

La Junta de Govern pot adoptar modalitats de disseny simplificades o derivades amb la finalitat de facilitar-ne l'ús i la reproducció.

Article 8. Finalitats

Són finalitats essencials del Col·legi, en el seu àmbit territorial:

a) L'ordenació de l'exercici de l'advocacia i la seva representació exclusiva.

b) La defensa dels drets i interessos professionals dels col·legiats.

c) La intervenció en el procés d'accés a la professió de professional de l'advocacia.

d) La formació professional permanent i especialitzada dels seus membres.

e) El control deontològic i l'aplicació del règim disciplinari en garantia dels drets dels ciutadans i dels professionals.

f) La protecció dels interessos dels consumidors i usuaris i dels clients dels serveis dels professionals de l'advocacia.

g) La col·laboració en el funcionament, la promoció i la millora de l'Administració de justícia.

h) La col·laboració amb les administracions públiques per satisfer els interessos generals.

i) La defensa de l'Estat social i democràtic de dret proclamat en la Constitució i la promoció i defensa dels drets humans.

j) La contribució a la garantia del dret constitucional de defensa i accés a la justícia mitjançant l'organització i la prestació de la defensa d'ofici.

k) Qualssevol altres que estableixin la Llei i la resta de l'ordenament jurídic

Article 9. Funcions i serveis

1. Són funcions del Col·legi, en el seu àmbit territorial:

a) Tenir la representació i defensa de l'advocacia davant l'Administració, les institucions, els tribunals, les entitats i els particulars, amb legitimació per ser part en tots els litigis i les causes que afectin els drets i els interessos professionals.

b) Elaborar el seu Estatut particular i les seves modificacions, així com redactar i aprovar les normes de règim intern que preveu l'article 4.1 d'aquest Estatut.

c) Exercir qualsevol funció relacionada amb les seves finalitats que li encomanin les administracions públiques i col·laborar amb aquestes i el poder judicial mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques i altres activitats relacionades amb les seves finalitats, quan li siguin sol·licitades o ho acordi per iniciativa pròpia.

d) Organitzar i gestionar els serveis d'assistència jurídica gratuïta i tots els altres serveis d'assistència i orientació jurídica que es puguin crear, especialment en benefici dels sectors socials més desafavorits o necessitats de protecció.

e) Participar en les matèries pròpies de la professió en els òrgans consultius de l'Administració, així com en els organismes o les associacions interprofessionals.

f) Assegurar la representació de l'advocacia en els consells socials de les universitats, en els termes establerts per les normes que els regulin.

g) Participar en l'elaboració dels plans d'estudis universitaris; crear, mantenir i proposar al Consell General de l'Advocacia Espanyola l'homologació d'escoles de pràctica jurídica i altres mitjans per facilitar l'accés a l'advocacia dels nous titulats i organitzar cursos per a la formació contínua i el perfeccionament i l'especialització professional.

h) Ordenar l'activitat professional dels col·legiats i vetllar per la formació, la deontologia i la dignitat professionals i pel respecte degut als drets dels particulars, així com exercir la facultat disciplinària en l'ordre professional i col·legial.

i) Organitzar i promoure activitats i serveis comuns d'interès per als col·legiats de caràcter professional, formatiu, cultural, assistencial, de previsió i d'altres d'anàlegs, inclòs l'assegurament obligatori de la responsabilitat civil professional quan s'estableixi legalment.

j) Impulsar que els col·legiats utilitzin adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en l'exercici professional i en les seves relacions corporatives.

k) Adoptar les mesures conduents a evitar i perseguir l'intrusisme professional, així com impedir la competència deslleial entre els col·legiats.

l) Intervenir, amb sol·licitud prèvia dels interessats, en via de conciliació, mediació o arbitratge, en les qüestions que per motius professionals se suscitin entre els col·legiats o entre aquests i els seus clients. Especialment, li correspon resoldre les discrepàncies que puguin sorgir en relació amb l'actuació professional dels col·legiats i la percepció dels seus honoraris, mitjançant un laude a què les parts interessades se sotmetin prèviament de manera expressa.

m) Exercir funcions d'arbitratge en els assumptes que li siguin sotmesos, com també promoure o participar en institucions d'arbitratge o mediació.

n) Atendre les sol·licituds d'informació sobre els seus col·legiats i sobre les sancions fermes que se'ls imposin, així com les peticions d'inspecció o investigació que li formuli qualsevol autoritat competent d'un Estat membre de la Unió Europea en els termes que preveu la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, en particular pel que fa al fet que les sol·licituds d'informació i de realització de controls, inspeccions i investigacions estiguin motivades degudament i que la informació obtenguda s'utilitzi únicament per a la finalitat per a la qual es va sol·licitar.

ñ) Informar en els procediments judicials o administratius en què es discuteixin sobre honoraris professionals, en els termes que preveu la legislació aplicable.

o) Totes les funcions que redundin en benefici de la protecció dels interessos dels consumidors i usuaris dels serveis dels seus col·legiats i qualssevol altres que estableixi aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o que disposi la legislació estatal o autonòmica.

2. El Col·legi pot prestar serveis als seus col·legiats i a altres persones interessades, en els termes i les condicions que en cada cas disposi la Junta de Govern. Aquests serveis no poden consistir en prestacions pròpies de l'àmbit competencial dels professionals de l'advocacia, excepte en els supòsits establerts en l'article 15.2 d'aquest Estatut o en la resta de l'ordenament jurídic.

Article 10. Col·laboració amb altres administracions públiques

El Col·legi ha de cooperar lleialment amb les administracions públiques espanyoles i amb les autoritats competents d'altres estats membres de la Unió Europea en el marc de les seves competències.

Article 11. Pàgina web i finestreta única

1. El Col·legi ha de disposar d'una pàgina web perquè, a través de la finestreta única que preveuen la llei i l'Estatut general de l'advocacia espanyola, els professionals de l'advocacia i les societats professionals puguin dur a terme tots els tràmits necessaris per a la seva col·legiació, exercici i baixa en el col·legi per via electrònica i a distància, i han de facilitar a més la informació necessària sobre això.

2. Específicament, a través de la finestreta única, els professionals poden de manera gratuïta:

a) Obtenir tota la informació i els formularis necessaris per a l'accés i l'exercici de l'advocacia.

b) Presentar tota la documentació i les sol·licituds, inclosa la de col·legiació.

c) Conèixer l'estat de tramitació dels procediments en els quals tenguin la condició d'interessat, així com rebre la notificació corresponent dels preceptius actes de tràmit i de les resolucions dels procediments.

3. Així mateix, per fer eficaç una millor defensa dels drets dels consumidors i usuaris, el Col·legi ha d'oferir a través de la finestreta única i de manera clara, inequívoca i gratuïta, la informació següent:

a) L'accés al registre de col·legiats, que ha d'estar actualitzat permanentment i en el qual han de constar els noms i cognoms dels professionals de l'advocacia, el número de col·legiació, els títols oficials que tenguin, el domicili professional i la situació d'habilitació professional i la denominació social de les societats professionals.

b) Les vies de reclamació i, si s'escau, els recursos que es poden interposar quan es produeixi un conflicte entre el consumidor o usuari i un col·legiat o entre aquell i el Col·legi.

c) Les dades de les associacions o organitzacions de consumidors i usuaris a les quals els destinataris dels serveis professionals es poden adreçar per obtenir assistència. Aquesta informació es pot proporcionar a través d'un enllaç amb la pàgina web de l'Administració pública competent.

d) L'accés al registre de societats professionals, que ha de tenir el contingut descrit a l'article 8 de la Llei 2/2007, de 15 de març.

e) El contingut dels codis deontològics.

Article 12. Mitjans tecnològics

El Col·legi ha d'adoptar totes les mesures que siguin necessàries per complir els deures que imposen aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola i la resta de l'ordenament jurídic i, en especial, han d'incorporar amb aquesta finalitat les tecnologies necessàries que garanteixin la interoperabilitat entre els diferents sistemes.

Article 13. Servei d'atenció als col·legiats i als consumidors i usuaris

1. El Col·legi atendrà les queixes o reclamacions del col·legiats d'acord amb el procediment que preveu l'article 105.1 d'aquest Estatut.

2. El Col·legi disposarà d'un servei d'atenció als consumidors o usuaris i als clients dels serveis de l'advocacia, que tramiti i resolgui totes les queixes i reclamacions referides a l'activitat col·legial o dels col·legiats que presenti qualsevol client que contracti els serveis professionals dels professionals de l'advocacia que actuïn en el seu àmbit territorial, així com les associacions i organitzacions de consumidors i usuaris en la seva representació o en defensa dels seus interessos.

Les queixes i reclamacions a què es refereix aquest apartat podran presentar-se en el mateix Col·legi o per via electrònica i a distància a través de la finestreta única. Una vegada rebudes i amb els informes previs pertinents el Col·legi resoldrà, dins de l'àmbit de les seves competències, d'alguna de les formes següents:

a) Informant sobre el sistema extrajudicial de resolució de conflictes, en cas que n'hi hagi i sigui aplicable.

b) Acordant remetre l'expedient als òrgans col·legials competents per iniciar el procediment sancionador.

c) Arxivant l'expedient.

d) Adoptant qualsevol altra decisió que correspongui.

Article 14. Memòria anual

1. El Col·legi ha d'elaborar una memòria anual que contengui almenys la informació següent:

a) Informe anual de gestió econòmica, incloses les despeses de personal suficientment desglossades i amb especificació de les retribucions de tot tipus, dietes i reemborsament de les despeses percebudes pel conjunt dels membres de la Junta de Govern per raó del seu càrrec.

b) Import de les quotes aplicables als conceptes i serveis de tot tipus prestats pel Col·legi, així com les normes per al seu càlcul i aplicació.

c) Informació agregada i estadística relativa als procediments informatius i sancionadors en fase d'instrucció o que hagin assolit fermesa, amb indicació de la infracció a què es refereixen, de la seva tramitació i de la sanció imposada si s'escau, amb ple respecte de la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

d) Informació agregada i estadística relativa a les queixes i reclamacions presentades pels consumidors o usuaris, de la seva tramitació i, si s'escau, dels motius d'estimació o desestimació de la queixa o reclamació, amb ple respecte de la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

e) Els canvis en el contingut dels seus codis deontològics i la via per accedir al seu contingut íntegre.

f) Les normes sobre incompatibilitats i les situacions de conflicte d'interessos en què estiguin els membres de les juntes de govern.

2. La memòria anual s'ha de fer pública a través de la pàgina web en el primer semestre de l'any següent.

Article 15. Acció social

1. El Col·legi ha de tenir especialment en compte la seva responsabilitat envers la societat en què s'integra. Per això podrà promoure, organitzar i executar programes d'acció social en benefici dels sectors més desafavorits, els valors democràtics de convivència o de lluita contra la corrupció, així com per a la promoció i difusió dels drets fonamentals.

2. Sense perjudici de les competències del Col·legi derivades de la legislació sobre assistència jurídica en matèria de serveis d'orientació jurídica, es podran organitzar i prestar serveis gratuïts, amb finançament extern públic o privat o sense, dedicats a assessorar o, si s'escau, defensar els qui no tenguin accés a altres serveis d'assessorament o defensa gratuïts i estiguin en situacions de necessitat, desavantatge o risc d'exclusió social.

3. El Col·legi ha de promoure la participació voluntària i desinteressada dels professionals de l'advocacia en accions de contrastat benefici social i la contribució altruista en la defensa de causes vinculades al bé comú i l'interès públic i, de manera especial, les que es produeixen en benefici de persones o comunitats menys privilegiades o en situació de vulnerabilitat social, a través de les organitzacions que les assisteixen.

Article 16. Polítiques de qualitat dels serveis. Cartes de qualitat

1. El Col·legi ha de fomentar un nivell elevat de qualitat dels serveis prestats pels seus col·legiats, així com la seva millora constant.

2. El Col·legi podrà posar a disposició dels seus col·legiats models o cartes de qualitat de serveis. Igualment podrà facilitar que els seus col·legiats sotmetin els serveis que presten a l'avaluació o la certificació d'organismes independents.

Article 17. Distincions i reconeixements

1. Poden ser nomenats col·legiats d'honor els que rebin aquesta distinció, fins i tot a títol pòstum, per acord de la Junta General, a proposta de la Junta de Govern i en atenció a mèrits o serveis rellevants prestats en favor de l'advocacia o del Col·legi mateix.

2. El Col·legi pot establir tots els premis i distincions que estimi oportuns amb vista a promoure els valors ètics, deontològics i socials que inspiren l'exercici professional de l'advocacia.

3. La Junta de Govern ha de concedir un reconeixement institucional als col·legiats amb una antiguitat superior a vint-i-cinc anys, sempre que en el seu expedient no consti cap sanció disciplinària no cancel·lada en el moment de la proposició.

Als quaranta-cinc anys d'antiguitat, i concorrent-hi les mateixes circumstàncies d'un expedient sense màcula, n'ha de fer un esment i un reconeixement especial.

4. La concessió de les distincions previstes en aquest article produeix efectes merament honorífics.

5. S'ha de dur un registre actualitzat de les distincions que concedeixi el Col·legi.

6. La concessió d'una distinció es pot revocar si amb posterioritat les persones que l'han rebuda duen a terme actes o manifestacions que els facin indignes de ser-ne titulars. La revocació comportarà l'anotació pertinent en el registre previst en l'apartat anterior.

7. La Junta de Govern pot promoure la concessió de condecoracions, premis i distincions davant qualssevol altres institucions.

 

TÍTOL II Els advocats i advocades

CAPÍTOL I Disposicions generals

Article 18. Els professionals de l'advocacia

1. Són professionals de l'advocacia els qui tenen el títol oficial que habilita per a l'exercici d'aquesta professió, estan incorporats a un col·legi de l'advocacia en qualitat d'exercents i es dediquen de manera professional a l'assessorament jurídic, a la solució de disputes i a la defensa de drets i interessos aliens, tant públics com privats, en la via extrajudicial, judicial o arbitral.

2. Correspon en exclusiva la denominació d'advocada i advocat als qui estiguin incorporats a un col·legi de l'advocacia com a exercents.

Article 19. Àmbit de l'exercici professional

1. L'advocat i l'advocada poden exercir la professió, en els termes que s'estableixin legalment, davant de qualsevol classe d'òrgans jurisdiccionals i administratius d'Espanya, així com davant de qualssevol entitats o persones públiques i privades. També pot exercir, de conformitat amb les normes en cada cas aplicables, com a àrbitre, mediador o intervinent en qualssevol altres mètodes alternatius a la jurisdicció per a la resolució de conflictes o litigis.

2. També poden exercir la professió davant dels òrgans jurisdiccionals internacionals o supranacionals les normes reguladores dels quals ho permetin.

3. La intervenció professional de l'advocat o advocada en tota classe de processos i davant de qualsevol jurisdicció és preceptiva quan ho disposi l'ordenament jurídic.

4. El professional de l'advocacia pot exercir la representació processal del client quan no estigui reservada en exclusiva per llei a altres professions.

Article 20. Dret de defensa i d'assistència per part dels professionals de l'advocacia

1. La intervenció lliure i independent del professional de l'advocacia és una garantia d'efectivitat del dret fonamental de defensa.

2. Els col·legis de l'advocacia, els consells autonòmics i el Consell General de l'Advocacia Espanyola, en l'àmbit de les seves competències respectives, han de vetllar i garantir l'eficàcia i l'exercici correcte del dret de defensa, i remoure els obstacles que dificultin la intervenció lliure i independent del professional de l'advocacia.

En conseqüència, han d'emparar el professional de l'advocacia quan sigui inquietat, pertorbat o pressionat en l'exercici de la seva funció, i assegurar que es guiï exclusivament per criteris tècnics i professionals per a la millor defensa del seu client i en garantia del seu dret constitucional de defensa i de la realització de la justícia.

3. Els col·legis de l'advocacia han de vetllar perquè qualsevol persona tengui accés a l'obtenció d'assessorament jurídic i a la justícia i disposi de l'assistència d'un professional de l'advocacia per a la defensa dels seus drets i interessos legítims, fins i tot auxiliar-lo perquè designi un professional de l'advocacia de la seva elecció o d'ofici, amb reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta o sense.

4. Les corporacions col·legials de l'advocacia han de vetllar perquè es remoguin els impediments de qualsevol classe que s'oposin a la intervenció en dret dels professionals de l'advocacia, així com perquè es reconegui i es respecti la integritat i l'exclusivitat de la seva actuació.

5. Els col·legis de l'advocacia, els consells autonòmics i el Consell General de l'Advocacia Espanyola han d'exercir totes les accions que redundin en la protecció del dret constitucional de defensa i garanteixin que els professionals de l'advocacia compleixen les normes reguladores de l'exercici de la professió.

 

CAPÍTOL II Adquisició i pèrdua de la condició de col·legiat

Article 21. Adquisició de la condició d'advocat col·legiat

1. El títol oficial que habiliti per a l'exercici de la professió de l'advocacia i la incorporació al col·legi del domicili professional, únic o principal, són requisits imprescindibles per a l'exercici de l'advocacia. Es presumeix com a domicili principal el del lloc on hi hagi el despatx professional principal o únic en territori espanyol o, si no n'hi ha, el del seu domicili personal a Espanya. La col·legiació com a exercent habilita per exercir a tot el territori de l'Estat.

2. La primera incorporació al Col·legi pot ser:

a) Com a professional de l'advocacia resident.

b) Com a professional de l'advocacia inscrit.

3. Únicament es pot estar incorporat com a resident a un sol col·legi, i la incorporació a altres col·legis diferents del de residència és lliure, però el sol·licitant ha d'acreditar en cada incorporació que figura com a professional de l'advocacia en el col·legi de la seva residència.

En el supòsit que per qualsevol circumstància un col·legiat causi baixa en el col·legi de residència, o aquesta no consti, s'entén que li correspon la condició de resident en el col·legi en què estigui col·legiat, i si ho està en més d'un, en el que figuri col·legiat amb més antiguitat.

4. El que estableix aquest article quant a l'exigència que l'interessat a col·legiar-se tengui el títol oficial que habiliti per a l'exercici de la professió s'entén sense perjudici de les excepcions que, per a determinats funcionaris públics, conté la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals, en la disposició addicional tercera.

Article 22. Altres categories de col·legiats

1. Les persones que reuneixin els requisits que estableix la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, per accedir a un col·legi de l'advocacia es poden col·legiar en la categoria de col·legiats no exercents.

2. Es considera que el col·legiat no exercent resideix en el territori on tengui el seu àmbit d'actuació el col·legi de l'advocacia al qual s'adscrigui; si està incorporat a diversos, se l'ha de considerar col·legiat en aquell que coincideixi amb el del lloc on té el domicili particular o, si no n'hi ha, en el qual està col·legiat amb més antiguitat, llevat d'indicació en contra.

Article 23. Requisits per a la col·legiació

1. Per col·legiar-se com a professional de l'advocacia s'han de complir els requisits següents:

a) Ser major d'edat i tenir nacionalitat espanyola o d'algun Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu o de tercers països, sense perjudici del que disposin tractats o convenis internacionals i del compliment dels requisits que recull la normativa sobre estrangeria respecte del dret dels estrangers per establir-se i accedir a l'exercici professional a Espanya.

b) Tenir el títol oficial que habiliti per a l'exercici de la professió de l'advocacia, llevat de les excepcions que estableixin normes amb rang de llei.

c) Acreditar el coneixement de la llengua castellana i, quan ho disposi la llei, de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, per qualsevol mitjà vàlid en dret, llevat quan resulti de manera fefaent del compliment del requisit anterior.

d) Satisfer la quota d'ingrés, que no pot superar els costs associats a la tramitació de la inscripció.

e) No tenir antecedents penals per delictes que comportin la imposició de penes greus o la inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia.

f) No haver estat condemnat per intrusisme en l'exercici de l'advocacia en els tres anys anteriors mitjançant una resolució ferma, llevat que s'hagin cancel·lat els antecedents penals derivats d'aquesta condemna.

g) No haver estat sancionat disciplinàriament amb l'expulsió d'un col·legi de l'advocacia o, en cas d'haver patit aquesta sanció, haver estat rehabilitat, fet que s'ha d'acreditar per mitjà d'un certificat expedit pel Consell General de l'Advocacia Espanyola.

h) No estar incurs en una causa d'incapacitat, incompatibilitat o prohibició per a l'exercici de l'advocacia.

i) Formalitzar l'alta en el règim de Seguretat Social que correspongui o, si s'escau, l'ingrés en una mutualitat de previsió social alternativa al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, de conformitat amb la legislació vigent.

2. Per incorporar-se com a col·legiat no exercent s'han de complir els requisits que estableixen les lletres a), b), c), d), e), f) i g) de l'apartat anterior. Així mateix, ha d'acreditar que no està incurs en una causa d'incapacitat o prohibició per a l'exercici de l'advocacia. El col·legiat no exercent es pot incorporar al Col·legi de l'advocacia de la seva elecció; si la seva incorporació consta a diversos col·legis de l'advocacia com a no exercent, s'ha d'aplicar el que preveu l'article 22.2 d'aquest Estatut.

3. Les sol·licituds d'incorporació les ha d'aprovar, suspendre o denegar, amb les diligències i els informes previs que siguin procedents, la Junta de Govern mitjançant una resolució motivada, i no es poden denegar als qui reuneixin els requisits que estableix aquest article.

La denegació de la incorporació com a exercent adoptada per un col·legi impedeix la incorporació a un altre quan es tracti d'una causa insolucionable o que no s'hagi solucionat degudament. A aquests efectes, les resolucions denegatòries d'incorporació s'han de comunicar al Consell General de l'Advocacia Espanyola perquè les traslladi a tots els col·legis de l'advocacia.

4. En els casos en què la sol·licitud de col·legiació procedeixi d'una persona que hagi exercit prèviament en un altre Estat membre de la Unió Europea, s'ha de procedir d'acord amb a l'article 77 del Reial decret 581/2017, de 9 de juny, pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/55/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2013, per la qual es modifica la Directiva 2005/36/CE relativa al reconeixement de qualificacions professionals, i el Reglament (UE) núm. 1024/2012 relatiu a la cooperació administrativa a través del Sistema d'informació del mercat interior (Reglament IMI).

Les corporacions integrades en l'organització col·legial de l'advocacia han d'informar de les circumstàncies que puguin afectar la capacitat per a l'exercici de l'advocacia en els termes de l'article 77 esmentat.

Article 24. Jurament o promesa d'acatament de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic

1. Per a l'exercici professional, els professionals de l'advocacia han de prestar jurament o promesa d'acatar la Constitució i la resta de l'ordenament jurídic i de complir les normes deontològiques de la professió, amb llibertat i independència, de bona fe, amb lleialtat al client, respecte a la part contrària i guardant el secret professional.

2. El jurament o la promesa s'ha de prestar de manera solemne davant del degà del col·legi al qual el professional de l'advocacia s'incorpori com a exercent per primera vegada o davant del membre de la junta de govern en qui delegui, amb les formes i el protocol que la mateixa junta estableixi. En tot cas, s'ha de deixar constància en l'expedient personal del col·legiat de la prestació del jurament o la promesa.

Article 25. Incapacitat per a l'exercici de l'advocacia

1. Són causes determinants d'incapacitat per a l'exercici de l'advocacia:

a) Els impediments que, per la seva naturalesa o intensitat, no permetin complir la missió de defensa i assessorament que s'encomana als professionals de l'advocacia.

b) La inhabilitació o suspensió per a l'exercici de l'advocacia en virtut d'una resolució judicial ferma.

c) Les sancions disciplinàries fermes que comportin la suspensió de l'exercici professional o l'expulsió de qualsevol col·legi de l'advocacia, que té eficàcia a tot el territori nacional.

2. El Col·legi ha d'informar el Ministeri Fiscal de l'existència d'un professional de l'advocacia en qui concorri alguna de les circumstàncies determinants de discapacitat física o psíquica que suposin un impediment greu per a l'exercici professional, així com els casos en què les mesures de suport d'origen legal o judicial que eventualment s'hagin adoptat siguin manifestament insuficients o inadequades per garantir el compliment de la missió de defensa i assessorament que s'encomana als professionals de l'advocacia.

3. La incapacitat, per qualsevol de les causes que estableix aquest article, suposa que el col·legiat passa automàticament a la condició de no exercent, i desapareix quan cessi la causa que l'hagi motivat, que, en el cas de la sanció d'expulsió, inclou la rehabilitació prevista a l'article 27.

4. En cas que hagi estat objecte de la sanció disciplinària d'expulsió de qualsevol col·legi de l'advocacia, la incapacitat no desapareix mentre no es produeixi la rehabilitació del professional de l'advocacia en els termes que preveu aquest Estatut.

Article 26. Pèrdua de la condició de col·legiat

1. La condició de col·legiat es perd:

a) Per mort.

b) Per baixa voluntària.

c) Per la falta de pagament de dotze mensualitats de la quota obligatòria, al pagament de la qual estigui obligat.

d) Per condemna ferma que comporti la pena principal o accessòria d'inhabilitació per a l'exercici de la professió.

e) Per sanció d'expulsió del col·legi acordada per resolució ferma en un expedient disciplinari.

2. La pèrdua de la condició de col·legiat l'ha de reconèixer en el cas de la lletra a) de l'apartat anterior o l'ha d'acordar en una resolució motivada per a la resta de supòsits la Junta de Govern, i, una vegada ferma, s'ha de comunicar immediatament al Consell General de l'Advocacia Espanyola.

3. En el cas del paràgraf c) de l'apartat primer, els col·legiats poden rehabilitar els seus drets pagant el que deuen i els interessos al tipus legal incrementat en dos punts.

Article 27. Rehabilitació del professional de l'advocacia expulsat

1. El professional de l'advocacia sancionat disciplinàriament amb l'expulsió d'un col·legi de l'advocacia pot obtenir la rehabilitació per a l'exercici de la professió quan es compleixin els requisits prevists en els apartats següents.

2. La rehabilitació del professional de l'advocacia expulsat exigeix el transcurs d'un termini de cinc anys des que la sanció d'expulsió s'hagi executat i l'acreditació que ha superat les activitats formatives que en matèria de deontologia professional estableixi cada col·legi amb caràcter general, així com no haver incorregut en cap causa d'indignitat o menyspreu dels valors i les obligacions professionals i deontològiques.

3. La rehabilitació s'ha de sol·licitar a la junta de govern del col·legi que va imposar la sanció d'expulsió. Per resoldre sobre aquesta sol·licitud, s'han de valorar les circumstàncies següents:

a) Antecedents penals posteriors a la sanció d'expulsió i sancions disciplinàries prèvies no executades.

b) Transcendència dels danys i els perjudicis derivats de la comissió de la infracció sancionada, així com, si s'escau, la seva falta de reparació, atesa la seva naturalesa.

c) Qualsevol altra de relativa a la seva relació amb els clients, els companys, les autoritats i l'organització professional corporativa que permeti apreciar la incidència de la conducta del professional de l'advocacia sobre el seu futur exercici de la professió, per a la qual cosa s'han de tenir en compte les denúncies o queixes rebudes amb posterioritat a l'expulsió, sempre que no hagin prescrit els fets a què es refereixin.

4. Les resolucions per les quals es denegui la rehabilitació sol·licitada sempre han de ser motivades.

 

CAPÍTOL III Drets i obligacions dels col·legiats

Article 28. Drets dels col·legiats

Són drets dels col·legiats els següents:

a) Participar en la gestió corporativa exercint els drets de petició i sufragi actiu i passiu.

b) Sol·licitar al Col·legi l'empara de la seva dignitat, independència i lícita llibertat d'actuació professional, així com del seu dret a conciliar la vida familiar amb l'actuació professional.

c) Participar en l'organització i el funcionament del Col·legi a través de les agrupacions i seccions que es constitueixin de conformitat amb el capítol III del títol X d'aquest Estatut.

d) Ser informats dels acords adoptats pels òrgans col·legials que els afectin, així com de qualsevol altre assumpte d'interès general. En tot cas, aquest Estatut, les normes de règim intern aprovades pels seus òrgans i els acords d'interès general han de figurar, degudament actualitzats, en la pàgina web del Col·legi i a les dependències col·legials a disposició de qui ho sol·liciti.

e) Participar en totes les activitats que promogui el Col·legi, utilitzar les instal·lacions col·legials i disposar-ne, i beneficiar-se dels serveis que presti el Col·legi, tot això en els termes i les condicions que en cada cas estableixi la Junta de Govern.

f) Obtenir orientació amb caràcter general en matèria deontològica i col·legial.

g) Participar en les activitats de formació professional continuada que s'imparteixin en el Col·legi.

h) Formular queixes pel funcionament anormal dels serveis col·legials d'acord amb el que preveu l'article 105.1 d'aquest Estatut.

i) Els altres drets que els confereixin aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic.

Article 29. Obligacions dels col·legiats

Són obligacions dels col·legiats les següents:

a) Complir les normes estatutàries i deontològiques, així com els acords que adoptin els òrgans corporatius.

b) Estar al corrent en el pagament de les quotes col·legials ordinàries i extraordinàries, així com de les altres càrregues econòmiques que estableix aquest Estatut, inclosos els drets prevists en l'article 122.d). Els col·legiats han d'efectuar l'abonament mitjançant domiciliació bancària en el número de compte que facilitin al Col·legi. Els col·legiats que, a causa de circumstàncies excepcionals, no puguin sufragar-les en el termini establert poden dirigir una sol·licitud d'ajornament o de fraccionament a la Junta de Govern, juntament amb la documentació i altres proves que acreditin la seva situació.

c) Comunicar al Col·legi un domicili i una adreça de correu electrònic, degudament actualitzats, a fi de rebre les notificacions col·legials. A més, els col·legiats exercents han de comunicar el domicili del seu despatx principal. Es consideraran com a únics vàlids els últims comunicats al Col·legi.

d) Relacionar-se amb el Col·legi per mitjans electrònics, quan la Junta de Govern ho disposi.

e) Qualssevol altres que estableixin aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic.

 

TÍTOL III Exercici de l'advocacia

CAPÍTOL I Àmbit d'actuació

Article 30. Àmbit territorial d'actuació dels professionals de l'advocacia

1. El professional de l'advocacia incorporat a qualsevol col·legi de l'advocacia d'Espanya pot prestar els serveis professionals lliurement a tot el territori de l'Estat, amb igualtat de facultats i deures, així com a la resta dels estats membres de la Unió Europea i als altres països d'acord amb les normes, els tractats o els convenis internacionals aplicables. Així mateix, els professionals de l'advocacia d'altres països ho poden fer a Espanya de conformitat amb la normativa vigent.

2. Per actuar professionalment en l'àmbit territorial de qualsevol col·legi diferent d'aquell al qual estigui incorporat, no es pot exigir al professional de l'advocacia cap habilitació, ni el pagament de contraprestacions econòmiques diferents de les que també s'exigeixin als mateixos col·legiats per la prestació de serveis de què siguin beneficiaris i que no estiguin coberts per la quota col·legial.

3. En les actuacions professionals que porti a terme en l'àmbit territorial d'un altre col·legi diferent del d'incorporació, el professional de l'advocacia està subjecte a les normes d'actuació, deontologia i règim disciplinari d'aquell, que ha de protegir la seva llibertat i independència, de conformitat amb l'article 3.3 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals.

Article 31. Acreditació de la condició d'advocat i advocada

1. El Col·legi ha de comunicar al Consell General de l'Advocacia Espanyola la llista dels seus professionals de l'advocacia, amb expressió de les altes i baixes produïdes. Ha de garantir que en aquesta llista constin les dades professionals dels professionals de l'advocacia, com ara nom i cognoms, número de col·legiació, títols oficials que tenguin, domicili professional i situació d'habilitació professional, número de telèfon i adreça de correu electrònic. El Consell General de l'Advocacia Espanyola ha de confeccionar amb les llistes que li remetin els col·legis el registre de professionals col·legiats exercents que preveu la legislació de col·legis professionals, o cens nacional de professionals de l'advocacia, que s'ha de publicar al web i a la finestreta única, amb expressió del Col·legi en el qual apareix com a col·legiat exercent resident.

2. El secretari del Col·legi ha de remetre anualment, preferentment per via electrònica, la llista dels professionals de l'advocacia incorporats al Col·legi a tots els jutjats i tribunals del seu territori, així com als centres penitenciaris i de detenció. La llista s'ha d'actualitzar periòdicament amb les altes i baixes. L'enviament d'aquesta llista es pot substituir per un accés directe a la pàgina web en la qual figurin les dades degudament actualitzades. El fet de figurar en aquesta llista serveix de comprovant per a l'exercici de la professió per part dels professionals de l'advocacia.

3. El secretari del Col·legi pot comprovar que els professionals de l'advocacia que intervenguin en les actuacions judicials figuren incorporats com a exercents en aquest Col·legi o en un altre d'Espanya.

4. Els professionals de l'advocacia han de consignar en totes les seves actuacions el col·legi al qual estiguin incorporats i el número de col·legiat.

Article 32. Serveis jurídics en línia o a través d'internet

1. La prestació per part d'un professional de l'advocacia d'assessorament jurídic en línia o a través d'internet constitueix una forma d'exercici de la professió sotmesa a l'Estatut general de l'advocacia espanyola i a la resta de l'ordenament jurídic.

2. La identificació del professional de l'advocacia que presta el servei, així com el col·legi al qual pertany, s'ha de comunicar al client o l'usuari abans de la prestació de serveis i, en tot cas, abans de sol·licitar l'abonament de cap contraprestació.

3. Quan un professional de l'advocacia sigui requerit per prestar els seus serveis professionals per aquest mitjà, ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir el secret professional i obtenir del client una acreditació suficient de la seva identitat i la informació restant que li permeti evitar conflictes d'interessos i prestar l'assessorament adequat al sol·licitant dels seus serveis.

4. Les comunicacions confidencials s'han d'enviar encriptades i amb signatura electrònica segura, sempre que les circumstàncies del client ho permetin.

5. Els serveis es consideren prestats al lloc on hi ha la seu del jutjat, en cas que s'hagi dut a terme una actuació judicial, i al lloc on està col·legiat el professional de l'advocacia, en cas que s'estigui davant d'un assessorament.

Article 33. Intervenció professional obligatòria

En garantia de la defensa dels drets i les llibertats i en compliment de la funció social de l'advocacia, els professionals de l'advocacia han de dur a terme les intervencions professionals que s'estableixin per llei.

 

CAPÍTOL II Incompatibilitats

Article 34. Incompatibilitats

1. L'exercici de l'advocacia és incompatible:

a) Amb l'acompliment, en qualsevol concepte, de càrrecs, funcions o ocupacions al servei del poder judicial, de les administracions estatal, autonòmica o local i de les entitats de dret públic que en depenen o hi estan vinculades, la normativa reguladora de les quals així ho imposi.

b) Amb l'activitat d'auditoria de comptes en els termes prevists legalment.

c) Amb qualssevol altres activitats que es declarin incompatibles per norma amb rang de llei.

2. Els professionals de l'advocacia no poden mantenir vincles associatius de caràcter professional amb les persones afectades per les incompatibilitats que esmenta l'apartat anterior, quan així ho disposi la llei.

3. El professional de l'advocacia que incorri en alguna de les causes d'incompatibilitat ha de cessar immediatament en l'exercici d'una de les dues activitats incompatibles; en cas que cessi en la de l'advocacia, ha de formalitzar la seva baixa com a exercent en el termini màxim de quinze dies, mitjançant una comunicació adreçada a la Junta de Govern. Si no ho fa, la Junta el pot suspendre cautelarment en l'exercici de la professió, i automàticament passa a la condició de no exercent, i alhora acordar la incoació de l'expedient disciplinari corresponent.

 

CAPÍTOL III Publicitat

Article 35. Principi de publicitat lliure

El professional de l'advocacia pot fer lliurement publicitat dels seus serveis, amb ple respecte de la legislació sobre publicitat, defensa de la competència i competència deslleial, així com d'aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola i dels codis deontològics que siguin aplicables.

Article 36. Publicitat

1. La publicitat que facin els professionals de l'advocacia ha de respectar en tot cas la independència, llibertat, dignitat i integritat com a principis essencials i valors superiors de la professió, així com el secret professional.

2. La publicitat no pot suposar:

a) La revelació directa o indirecta de fets, dades o situacions emparats pel secret professional.

b) La incitació genèrica o concreta al plet o conflicte.

c) L'oferta de serveis professionals, per si mateix o mitjançant tercers, a víctimes directes o indirectes d'accidents o desgràcies, així com de catàstrofes, calamitats públiques o altres successos que hagin produït un nombre elevat de víctimes, siguin o no delicte, en moments o circumstàncies que condicionin l'elecció lliure de professional de l'advocacia, i en tot cas fins que no hagin transcorregut 45 dies des del fet, en els mateixos termes que estableix l'article 8.2 de la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte.

Aquesta prohibició queda sense efecte en cas que la prestació d'aquests serveis professionals l'hagi sol·licitat expressament la víctima.

d) La promesa d'obtenir resultats que no depenguin exclusivament de l'activitat del professional de l'advocacia.

e) La referència a clients del mateix professional de l'advocacia sense la seva autorització, llevat del que preveu l'article 70 d'aquest Estatut.

f) La utilització d'emblemes o símbols institucionals o col·legials i d'aquells altres que per la seva similitud puguin generar confusió, llevat d'autorització de la Junta de Govern.

g) La menció d'activitats dutes a terme pel professional de l'advocacia que siguin incompatibles amb l'exercici de l'advocacia.

3. Les mencions que a l'especialització en determinades matèries incloguin els professionals de l'advocacia en la seva publicitat han de respondre a la possessió de títols acadèmics o professionals específics sobre les matèries de què es tracti, a la superació de cursos formatius d'especialització professional oficialment homologats o a una pràctica professional que les avalin.

 

CAPÍTOL IV Secret professional

Article 37. Secret professional

1. La confiança i confidencialitat en les relacions amb el client imposen al professional de l'advocacia, de conformitat amb el que estableix la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, el deure i el dret de guardar secret de tots els fets o les notícies que conegui per raó de qualsevol de les modalitats de la seva actuació professional, i no pot ser obligat a declarar sobre aquests.

2. El que preveu aquest capítol s'entén sense perjudici del que preveuen en cada cas la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, les lleis processals i altra legislació aplicable.

Article 38. Àmbit del secret professional

1. El deure i el dret de secret professional del professional de l'advocacia comprèn tots els fets, comunicacions, dades, informacions, documents i propostes que, com a professional de l'advocacia, hagi conegut, emès o rebut en el seu exercici professional.

2. El secret professional no empara les actuacions del professional de l'advocacia diferents de les que són pròpies del seu exercici professional i, en especial, les comunicacions, els escrits i els documents en què intervengui amb un manament representatiu del seu client i així ho faci constar expressament.

3. Les converses mantengudes pels professionals de l'advocacia amb els seus clients, els contraris o els seus professionals de l'advocacia, de presència o per qualsevol mitjà telefònic o telemàtic, només es poden gravar amb l'advertència i la conformitat prèvies de tots els intervinents, i en tot cas queden emparades pel secret professional. Estan igualment emparades pel secret professional les gravacions efectuades pel client, no conegudes pel seu professional de l'advocacia, fins i tot si aquest no ho era o no hi va intervenir en aquell moment, de converses en què intervengui el professional de l'advocacia de l'altra part.

4. El professional de l'advocacia ha de fer respectar el secret professional als seus col·laboradors i associats, així com al personal corresponent i altres persones que hi cooperin en la seva activitat professional.

5. El deure de secret professional continua fins i tot després que hagi cessat en la prestació dels serveis al client, sense que estigui limitat en el temps.

6. L'advocat queda rellevat d'aquest deure sobre allò que només afecti el seu client o s'hi refereixi, sempre que aquest l'hagi autoritzat expressament.

Article 39. Confidencialitat de les comunicacions entre els professionals de l'advocacia

El professional de l'advocacia no pot aportar als tribunals, ni facilitar al seu client, les cartes, els documents i les notes que, com a comunicació entre professionals de l'advocacia, mantengui amb el professional de l'advocacia de l'altra part, llevat que aquest ho autoritzi expressament o, en defecte d'això, ho faci la Junta de Govern, que podrà autoritzar-ho discrecionalment, per causa greu i prèvia resolució motivada amb audiència dels interessats. Aquesta prohibició no comprèn les cartes, els documents i les notes en què intervengui amb un manament representatiu del seu client i així ho faci constar expressament.

Article 40. Entrada i registre en despatxos professionals

El degà, els qui estatutàriament el substitueixin o els qui per a aquesta finalitat siguin designats pel degà, han d'assistir a petició de l'interessat a la pràctica dels registres en el despatx professional d'un professional de l'advocacia i a totes les diligències de revisió dels documents, suports informàtics o arxius intervenguts en aquell que es practiquin, i vetllar per la salvaguarda del secret professional i, especialment, perquè el registre i la resta de les actuacions, a les quals també han d'assistir, es limitin exclusivament a la investigació de l'il·lícit per raó del qual es van acordar.

 

CAPÍTOL V Honoraris professionals

Article 41. Dret al cobrament d'honoraris

El professional de l'advocacia té dret a una contraprestació pels seus serveis, així com al reintegrament de les despeses ocasionades.

Article 42. Lliure fixació d'honoraris

La quantia dels honoraris s'ha de convenir lliurement entre el client i el professional de l'advocacia amb respecte a les normes deontològiques i sobre defensa de la competència i competència deslleial.

Article 43. Encàrrec professional

1. Abans d'iniciar la seva actuació professional, el professional de l'advocacia ha de proporcionar al seu client la informació a què es refereix l'article 64 d'aquest Estatut, preferentment mitjançant la utilització de fulls d'encàrrec.

2. Els col·legis de l'advocacia han d'establir models de fulls d'encàrrec per promoure'n i facilitar-ne l'ús.

Article 44. Obligació d'emetre factura

El professional de l'advocacia o la societat professional han de lliurar una factura al client. Aquesta factura ha de complir tots els requisits legals i ha d'expressar detalladament els diferents conceptes dels honoraris i la relació de despeses. En la mesura que sigui possible, s'ha de fomentar la utilització de la factura electrònica.

Article 45. Criteris orientatius als efectes de taxació de costes i jura de comptes

El Col·legi pot elaborar, d'acord amb la legislació vigent, criteris orientatius d'honoraris als efectes exclusius de la taxació de costes i de la jura de comptes dels professionals de l'advocacia, així com informar i dictaminar sobre honoraris professionals, i fins i tot pot emetre informes pericials, en els termes de l'article 5.o) de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals. Aquests criteris són igualment vàlids per calcular els honoraris que corresponguin als efectes de taxació de costes en assistència jurídica gratuïta.

 

CAPÍTOL VI Assistència jurídica gratuïta i d'ofici

Article 46. Àmbit

De conformitat amb el que preveu l'article 22 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, el Col·legi ha d'implantar serveis d'assessorament als peticionaris d'assistència jurídica gratuïta, amb la finalitat d'orientar i canalitzar les seves pretensions. L'assessorament esmentat ha de tenir, en tot cas, caràcter gratuït per als sol·licitants.

Correspon als professionals de l'advocacia prestar els serveis obligatoris d'assistència lletrada i de defensa gratuïtes, en els termes i en els supòsits que preveuen les lleis.

També correspon als professionals de l'advocacia l'assessorament i la defensa dels qui vulguin exercir els seus drets davant de qualsevol jurisdicció o Administració i no tenguin un professional de l'advocacia que els defensi o assessori, amb l'obligació d'abonar els seus honoraris.

Article 47. Organització i control

1. Els professionals de l'advocacia han d'exercir les funcions a què es refereix aquest capítol amb la llibertat, independència i diligència professionals que els són pròpies i segons les normes deontològiques que regeixen la professió i la normativa reguladora de l'assistència jurídica gratuïta.

2. L'exercici d'aquestes funcions ha de ser organitzat pel Consell General de l'Advocacia Espanyola i pel Col·legi, i aquest últim ha de procedir a la designació del professional de l'advocacia que hagi d'assumir cada assumpte, al control del seu exercici, a l'establiment de les normes i els requisits als quals s'hagi d'atenir la prestació dels serveis corresponents i a l'exigència de les responsabilitats que pertoquin, tot això de conformitat amb la legislació vigent. Els professionals de l'advocacia han d'exercir aquestes funcions en l'àmbit territorial d'adscripció que correspongui en cada cas, de conformitat amb les previsions contengudes en les normes reguladores de l'assistència jurídica gratuïta.

3. Correspon al Consell General de l'Advocacia Espanyola resoldre sobre quin és el col·legi competent per tramitar les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta en cas de conflicte entre aquesta Corporació i un altre col·legi de l'advocacia.

4. Correspon així mateix al Consell General de l'Advocacia Espanyola resoldre en cas de conflicte quin és el col·legi de l'advocacia competent per tramitar les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta en els litigis transfronterers de la Unió Europea.

5. Correspon al Col·legi tramitar les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta per litigar en un altre Estat membre de la Unió Europea dels sol·licitants que tenguin el seu domicili o residència habitual en el seu àmbit de competència.

6. L'assistència i la defensa dels qui tenen dret a l'assistència jurídica gratuïta és una obligació de tots els professionals de l'advocacia. No obstant això, el Col·legi pot organitzar el servei amb voluntaris quan hi hagi un número suficient de professionals de l'advocacia.

 

CAPÍTOL VII

Exercici de la professió d'advocat i advocada a Espanya per part d'un professional de l'advocacia d'altres estats membres de la Unió Europea

Article 48. Lliure prestació de serveis

Els professionals de l'advocacia establerts amb caràcter permanent en un Estat membre de la Unió Europea poden exercir lliurement a Espanya en règim de prestació ocasional les activitats pròpies de l'advocacia, en les condicions que regula la normativa vigent.

Article 49. Dret d'establiment

1. Els professionals de l'advocacia d'altres estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Econòmic Europeu tenen dret a exercir la seva activitat professional a Espanya, de manera permanent i amb el seu títol professional d'origen, sota la denominació de «professional de l'advocacia inscrit», en els termes i amb les limitacions que preveu la normativa relativa a l'exercici a Espanya de la professió d'advocat amb títol professional obtingut en un altre Estat membre de la Unió Europea.

2. El «professional de l'advocacia inscrit» pot exercir la professió segons les modalitats d'exercici que preveuen amb caràcter general aquest Estatut i l'Estatut general de l'advocacia espanyola.

3. El «professional de l'advocacia inscrit» té els drets i les obligacions en relació amb el Col·legi que estableix la normativa a què es refereix l'apartat 1.

Article 50. Concert amb un professional de l'advocacia espanyola

1. Els professionals de l'advocacia visitants i els «professionals de l'advocacia inscrits» han d'actuar concertadament amb un professional de l'advocacia col·legiat a Espanya en els termes que preveuen les normes aplicables.

2. El concert s'ha de comunicar en cada cas al col·legi de l'advocacia davant el degà del qual s'hagi presentat el professional de l'advocacia visitant o on el «professional de l'advocacia inscrit» figuri registrat, mitjançant un escrit signat per tots dos professionals. Així mateix, l'existència del concert s'ha de fer constar en totes les actuacions professionals que afecti.

3. El concert obliga el professional de l'advocacia col·legiat a acompanyar i assistir el «professional de l'advocacia inscrit» o al professional de l'advocacia visitant en les actuacions professionals.

 

TÍTOL IV Formes d'exercici professional

CAPÍTOL I Exercici individual

Article 51. Exercici com a titular d'un despatx

1. L'exercici individual de l'advocacia es pot desenvolupar per compte propi com a titular d'un despatx. El professional de l'advocacia ha de respondre professionalment enfront del seu client de les actuacions que duguin a terme els professionals de l'advocacia que, si s'escau, estiguin integrats en el seu despatx, sense perjudici de la seva facultat de repetir davant d'aquests. No obstant això, tots els professionals de l'advocacia actuants queden sotmesos als deures deontològics i assumeixen la seva pròpia responsabilitat.

2. Els honoraris a càrrec del client es meriten a favor del titular del despatx, fins i tot en cas que les actuacions les duguin a terme altres professionals de l'advocacia per delegació o substitució. Al seu torn, el titular del despatx ha de respondre personalment dels honoraris deguts als professionals de l'advocacia als quals encarregui o delegui actuacions, fins i tot en cas que el client deixi d'abonar-los-hi, llevat que hi hagi un pacte escrit en contra.

3. No es perd la condició de professional de l'advocacia titular d'un despatx individual:

a) Quan el professional de l'advocacia es limiti a compartir locals, instal·lacions, serveis o altres mitjans amb altres professionals de l'advocacia, mantengui la independència dels seus bufets i no hi hagi identificació conjunta davant els clients.

b) Quan el professional de l'advocacia concerti acords de col·laboració per a determinats assumptes o classes d'assumptes amb altres professionals de l'advocacia o despatxos col·lectius, nacionals o estrangers, sigui quina sigui la seva forma.

Article 52. Col·laboració professional

1. L'exercici de l'advocacia per compte propi en règim de col·laboració professional s'ha de pactar per escrit, i s'han de fixar les condicions, la durada, l'abast i el règim econòmic de la col·laboració.

2. El professional de l'advocacia col·laborador, que ha d'actuar amb plena independència i llibertat, ha de conèixer la identitat del client, respecte del qual ha de complir tots els seus deures deontològics.

3. El col·laborador ha de fer constar, si s'escau, que actua per substitució o delegació del despatx amb el qual col·labori.

 

CAPÍTOL II Exercici en règim laboral

Article 53. Règim laboral

L'advocacia es pot exercir per compte d'altri en règim de relació laboral especial o comuna.

Article 54. Relació laboral especial

La relació laboral de caràcter especial dels professionals de l'advocacia que presten serveis en despatxos de professionals de l'advocacia, individuals o col·lectius, es regeix per la normativa reguladora d'aquesta relació laboral de caràcter especial.

Article 55. L'advocat i advocada d'empresa.

L'advocacia també es pot exercir per compte d'altri com a professional de l'advocacia d'empresa en règim de relació laboral comuna, mitjançant un contracte de treball formalitzat per escrit i en el qual s'ha de respectar la llibertat, la independència i el secret professional bàsics per a l'exercici de la professió i expressar si aquest exercici és en règim d'exclusivitat.

 

CAPÍTOL III Exercici col·lectiu

Article 56. Exercici col·lectiu de l'advocacia

1. Els professionals de l'advocacia poden exercir l'advocacia col·lectivament mitjançant la seva agrupació sota qualsevol de les formes lícites en dret. Quan es creï una societat que tengui per objecte l'exercici en comú de l'advocacia i no ho sigui per intermediació, aquesta s'ha de constituir com a societat professional, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals, i altra normativa estatal o autonòmica que correspongui, i li són aplicables les previsions específiques de l'Estatut general de l'advocacia espanyola i d'aquest Estatut.

2. Es presumeix que hi ha exercici col·lectiu de la professió, d'acord amb el que disposa la disposició addicional segona de la Llei 2/2007, de 15 de març, quan l'exercici de l'activitat es desenvolupi públicament, sense constituir-se en societat professional, sota una denominació comuna o col·lectiva, o s'emetin documents, factures, minutes o rebuts sota aquesta denominació.

Article 57. Societats professionals per a l'exercici de l'advocacia

1. Les societats professionals que es constitueixin per a l'exercici de l'advocacia es regeixen pel que disposa la legislació reguladora de les societats professionals, per les seves normes de desplegament, per la normativa autonòmica que, si s'escau, sigui aplicable, per l'Estatut general de l'advocacia espanyola i per aquest Estatut.

2. Així mateix, es regeixen per les mateixes normes les societats professionals que tenguin per objecte l'exercici professional de diverses activitats professionals, quan una d'aquestes sigui l'advocacia, i es constituiran d'acord amb la Llei 2/2007, de 15 de març.

3. El Col·legi exerceix sobre les societats professionals les mateixes competències que li atribueix l'ordenament jurídic sobre els professionals de l'advocacia, en especial pel que fa a la deontologia professional i a l'exercici de la potestat sancionadora.

4. Les societats professionals poden preveure en els seus estatuts o acordar en un moment posterior que les controvèrsies que sorgeixin entre els socis, entre aquests i els administradors i entre qualsevol d'ells i la societat, incloses les relatives al funcionament, la separació, l'exclusió i la determinació de la quota de liquidació, se sotmetin a arbitratge col·legial.

Article 58. Exercici col·lectiu en forma no societària

1. El despatx col·lectiu ha de tenir com a objecte exclusiu l'exercici professional de l'advocacia i ha d'estar integrat només per professionals de l'advocacia, sense limitació de nombre.

2. L'agrupació s'ha de constituir per escrit i ha de permetre la identificació dels seus integrants en tot moment.

3. En les intervencions professionals que duguin a terme, en els fulls d'encàrrec que subscriguin i en les minutes que emetin, els professionals de l'advocacia han de deixar constància de la seva condició de professionals de l'advocacia agrupats en un despatx col·lectiu. Els honoraris corresponen al col·lectiu sense perjudici del règim intern de distribució que hagin convingut. No obstant això, les actuacions corresponents a l'assistència jurídica gratuïta tenen caràcter personal, encara que es pot abonar la retribució a nom del despatx col·lectiu, que ha d'emetre la factura o document corresponent que la substitueixi.

4. L'actuació professional dels integrants del despatx col·lectiu està sotmesa a la disciplina col·legial del col·legi en l'àmbit del qual s'efectua, i en respon personalment el professional de l'advocacia que l'hagi efectuat. No obstant això, s'estenen a tots els membres del despatx col·lectiu el deure de secret professional, les incompatibilitats que afectin qualsevol dels seus integrants i les situacions de prohibició d'actuar en defensa d'interessos contraposats amb els patrocinats per qualsevol d'ells.

5. La responsabilitat civil que pugui correspondre al despatx col·lectiu s'exigeix de conformitat amb el règim jurídic general que correspongui a la forma d'agrupació utilitzada. A més, sense perjudici del que preveu la disposició addicional segona de la Llei 2/2007, de 15 de març, tots els professionals de l'advocacia que hagin intervingut en un assumpte responen civilment davant el client amb caràcter personal, solidari i il·limitat.

6. Per salvaguardar millor el secret professional i les relacions internes, les regles del despatx col·lectiu poden sotmetre a arbitratge col·legial les discrepàncies que puguin sorgir entre els seus membres a causa del funcionament, la separació o la liquidació del despatx.

 

CAPÍTOL IV Exercici en règim de col·laboració multiprofesional

Article 59. Exercici de l'advocacia en règim de col·laboració multiprofesional

1. Els professionals de l'advocacia es poden associar en règim de col·laboració multiprofessional amb altres professionals liberals no incompatibles utilitzant qualsevol forma lícita en dret, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Que l'agrupació tengui com a objecte la prestació de serveis conjunts, entre els quals s'han d'incloure necessàriament serveis jurídics que es complementin amb els de les altres professions.

b) Que l'activitat que s'exerceix no afecti l'exercici correcte de l'advocacia.

c) Que es compleixin les condicions que estableix l'article 58 d'aquest Estatut en allò que afecti l'exercici de l'advocacia, llevat del seu apartat primer.

2. Els professionals de l'advocacia s'han de separar quan qualsevol dels integrants de l'agrupació incompleixi les normes sobre prohibicions, incompatibilitats o deontologia pròpies de l'advocacia, sense perjudici de les sancions que, si s'escau, siguin procedents.

 

CAPÍTOL V Registres col·legials

Article 60. Registres col·legials

1. El Col·legi ha de crear els registres que determini i que permetin inscriure amb la separació deguda:

a) Amb caràcter obligatori, les societats professionals l'objecte social únic de les quals sigui l'exercici de l'advocacia i les societats professionals multidisciplinàries que es dediquin també a l'exercici de l'advocacia d'acord amb la Llei 2/2007, de 15 de març.

b) Les societats multidisciplinàries que per intermediació incloguin l'activitat jurídica.

c) Els despatxos col·lectius i les agrupacions de col·laboració multiprofessional que preveuen els articles 58 i 59 d'aquest Estatut.

2. La inscripció en els registres té per objecte la incorporació de les societats professionals i les altres entitats a què es refereix l'apartat anterior al Col·legi perquè aquest pugui exercir vàlidament les seves competències.

3. Els registres creats pel Col·legi es poden portar en suport informàtic, amb ple respecte a les normes sobre protecció de dades personals.

4. S'inscriuen en els registres del Col·legi les societats professionals i les altres entitats a què es refereix l'apartat 1 el domicili social o estatutari de les quals estigui radicat a les Illes Balears.

Article 61. Assentaments registrals

1. En el registre corresponent s'ha d'obrir un full per cada entitat, en el qual s'han d'inscriure les dades que especifiqui en cada moment la legislació reguladora de les societats professionals. El Col·legi ha d'especificar el contingut d'aquests fulls, atenent les previsions legals aplicables.

2. Tots els actes inscriptibles s'han de comunicar i presentar a inscripció dins del termini d'un mes a comptar de la seva adopció. Quan constin en escriptura pública s'ha de presentar una còpia autoritzada en sol·licitar la inscripció, tret que aquesta comunicació sigui realitzada directament pel Registre Mercantil.

3. La inscripció o la seva denegació l'ha d'efectuar l'encarregat del registre en el termini d'un altre mes. El silenci té caràcter positiu, i en aquest cas s'ha de procedir a practicar la inscripció.

4. Sense perjudici d'altres formes de publicitat que prevegi la legislació sobre societats professionals, la publicitat de les dades inscrites s'ha d'efectuar per certificació del contingut del full o dels seus assentaments o per simple nota informativa o còpia. S'ha de fomentar la utilització de mitjans informàtics.

5. Totes les inscripcions que es practiquin meriten els drets que determini el Col·legi en funció del cost del servei.

Article 62. Registre estatal de societats professionals

El Col·legi ha de remetre al Consell General de l'Advocacia Espanyola les dades que hagin d'inscriure's en el Registre estatal de societats professionals dedicades a l'exercici de l'advocacia que preveu l'Estatut general de l'advocacia espanyola, el qual estableix que ha d'estar format exclusivament amb les dades que li remetin els col·legis de l'advocacia i que la publicitat del registre s'ha de fer per mitjans informàtics i a través del portal d'internet del Consell General, amb les garanties de confidencialitat que siguin necessàries.

 

TÍTOL V Relacions entre professionals de l'advocacia i clients

Article 63. Independència i llibertat del professional de l'advocacia

1. La independència i la llibertat són principis rectors de la professió que han d'orientar en tot moment l'actuació del professional de l'advocacia, sigui quina sigui la forma en què exerceixi la professió. El professional de l'advocacia ha de rebutjar la realització d'actuacions que puguin comprometre la seva independència i llibertat.

2. La relació del professional de l'advocacia amb el client s'ha de fundar en la confiança recíproca.

3. En tot cas, ha de complir amb la màxima diligència la missió d'assessorament o defensa que li hagi estat encomanada, i ha de procurar de manera prioritària la satisfacció dels interessos del seu client.

4. El professional de l'advocacia ha de dur a terme, amb plena llibertat i independència i sota la seva responsabilitat, les activitats professionals que li imposi la defensa de l'assumpte que li hagi estat encomanat, atenint-se a les exigències tècniques i deontològiques adequades a la tutela jurídica de l'assumpte.

Article 64. Deures d'informació i identificació

1. El professional de l'advocacia ha de facilitar al client el seu nom, número d'identificació fiscal, col·legi al qual pertany i el número de col·legiat, domicili professional i mitjà per posar-se en comunicació amb ell o amb el seu despatx, inclosa la via electrònica.

Quan es tracti d'una societat professional o un despatx col·lectiu, ha d'informar el client de la seva denominació, forma, dades de registre, règim jurídic, codi d'identificació fiscal, adreça o seu des de la qual es prestin els serveis i mitjans de contacte, inclosa la via electrònica.

2. Quan els serveis requerits exigeixin la participació de diferents professionals de l'advocacia d'una mateixa societat o organització, el client té dret a conèixer la identitat de tots, el col·legi al qual pertanyen i, si es tracta de societats professionals, si són o no socis, així com el professional de l'advocacia que assumeixi la direcció de l'assumpte.

3. El professional de l'advocacia té l'obligació d'informar el seu client sobre la viabilitat de l'assumpte que se li confia, l'ha de procurar dissuadir de promoure conflictes o exercir accions judicials sense fonament i l'ha d'assessorar, si s'escau, sobre mitjans diferents a la via judicial adequats per a la millor satisfacció dels seus interessos.

4. Així mateix, l'ha d'informar sobre els honoraris i costs de la seva actuació, mitjançant la presentació del full d'encàrrec o mitjà equivalent. També li ha de fer saber les conseqüències que pot tenir una condemna a costes i la seva quantia aproximada.

5. El professional de l'advocacia ha d'informar el seu client sobre l'estat de l'assumpte en què estigui intervenint i sobre les incidències i resolucions rellevants que es produeixin. En els procediments administratius i judicials, si el client ho requereix, i a costa d'aquest, li ha de proporcionar una còpia dels diferents escrits que es presentin o rebin, de les resolucions judicials o administratives que li siguin notificades i de les gravacions d'actuacions que s'hagin produït.

6. El professional de l'advocacia només pot emetre informes que contenguin valoracions professionals sobre el resultat probable d'un assumpte, litigi o una estimació de les possibles conseqüències econòmiques, si la petició procedeix del client afectat que, en tot cas, ha de ser el destinatari exclusiu, tret que el client de manera expressa l'autoritzi a donar-lo a conèixer a un tercer.

7. Així mateix, el professional de l'advocacia té dret a sol·licitar al client, mantenint la confidencialitat necessària, tota la informació i documentació que sigui rellevant per a l'exercici correcte de la seva funció. En cap cas el professional de l'advocacia no pot retenir documentació del client, sense perjudici que en pugui conservar una còpia.

Article 65. Informació complementària

1. Si el client ho sol·licita, el professional de l'advocacia ha de posar a la seva disposició la informació complementària següent:

a) Referència a les normes d'accés a la professió de professional de l'advocacia a Espanya, així com els mitjans necessaris per accedir al seu contingut.

b) Referència de les seves activitats multidisciplinàries.

c) Possibles conflictes d'interessos i mesures adoptades per evitar-los.

d) Codis deontològics o de conducta als quals estigui sotmès, així com l'adreça en què aquests codis es poden consultar.

2. Aquesta informació s'ha de posar a disposició del client en alguna de les formes següents:

a) Al lloc de prestació del servei o de subscripció del contracte.

b) Per via electrònica.

c) En qualsevol tipus de document informatiu que es faciliti al client per presentar-li els serveis de manera detallada.

3. La informació que recullen les lletres b) i c) de l'apartat primer d'aquest article ha de figurar sempre en tot document informatiu en què el professional de l'advocacia presenti detalladament els seus serveis.

Article 66. Acceptació i renúncia d'encàrrecs professionals

1. El professional de l'advocacia té plena llibertat per acceptar o rebutjar la direcció de qualsevol assumpte que li sigui encomanat.

2. El professional de l'advocacia pot cessar en la seva intervenció professional quan sorgeixin discrepàncies amb el seu client i ho ha de fer quan concorrin circumstàncies que afectin la seva independència i llibertat en la defensa o afectin el deure de secret professional.

3. El professional de l'advocacia pot renunciar a la defensa processal que li hagi estat confiada en qualsevol fase del procediment, sempre que no es causi indefensió al client, i està obligat a despatxar els tràmits processals urgents.

El professional de l'advocacia ha de comunicar la seva renúncia per mitjà d'un escrit adreçat al client i, si s'escau, a l'òrgan judicial o administratiu davant el qual hagi comparegut i ha de proporcionar al company que es faci càrrec de l'assumpte i que ho requereixi totes les dades i informacions que siguin necessàries per a la defensa adequada del client.

4. L'assistència jurídica gratuïta i el torn d'ofici es regeixen per la seva pròpia normativa específica.

Article 67. Conflicte d'interessos

1. El professional de l'advocacia està obligat a no defensar interessos en conflicte amb aquells l'assessorament o la defensa dels quals li hagi estat encomanada o amb els seus propis i, en especial, a no defraudar la confiança del seu client.

2. El professional de l'advocacia no pot intervenir a compte de dos o més clients en un mateix assumpte si existeix conflicte o risc significatiu de conflicte entre els interessos d'aquests clients, llevat d'autorització expressa i per escrit de tots ells, informats prèviament i degudament a aquest efecte i sempre que es tracti d'un assumpte o encàrrec de naturalesa no litigiosa. Així mateix, el professional de l'advocacia pot intervenir en interès de totes les parts en funcions de mediador i en la preparació i redacció de documents de naturalesa contractual, i en aquests casos ha de mantenir una neutralitat estricta.

3. Quan sorgeixi un conflicte d'interessos entre dos clients el professional de l'advocacia ha de deixar d'actuar per a tots dos, llevat d'autorització expressa per escrit dels dos per intervenir en defensa d'un d'ells.

4. El professional de l'advocacia s'ha d'abstenir d'actuar per a un nou client quan hi hagi risc de vulneració del secret professional respecte a informacions subministrades per un antic client o si el coneixement que el professional de l'advocacia té per raó d'altres assumptes de l'antic client pugui afavorir indegudament el nou client en perjudici de l'antic.

5. Quan diversos professionals de l'advocacia exerceixin de manera col·lectiva o formin part d'un mateix despatx o hi col·laborin, sigui quina sigui la forma associativa utilitzada, les regles que estableix aquest article són aplicables al grup en conjunt i a tots i cadascun dels seus membres.

Article 68. Obligacions en matèria de reclamacions.

1. Els professionals de l'advocacia han de posar a disposició dels seus clients un número de telèfon, un número de fax, una adreça de correu electrònic o una adreça postal perquè aquests puguin adreçar les seves reclamacions o peticions d'informació sobre el servei prestat.

2. Els professionals de l'advocacia han de donar resposta a les reclamacions que es presentin en el termini més breu possible i, en tot cas, abans d'un mes comptat des que s'hagin rebut.

Article 69. Relació del professional de l'advocacia amb la part contrària

1. Quan li consti que té assistència lletrada, el professional de l'advocacia no pot entrar en contacte directe amb la part contrària i només s'hi pot relacionar a través del seu professional de l'advocacia, llevat que aquest ho autoritzi expressament.

2. Si la part contrària no està assistida per un professional de l'advocacia, l'intervinent ha d'evitar tota classe d'abús i abstenir-se de qualsevol acte que determini una lesió injusta. En tot cas, li ha de recomanar que designi un professional de l'advocacia.

Article 70. Participació en procediments de contractació pública

Els professionals de l'advocacia que participin en un procediment de contractació subjecte a la legislació de contractes del sector públic poden incloure en el seu historial professional, en cas que ho sol·licitin els plecs de contractació, referències als clients per als quals han prestat serveis, sempre que aquests no ho hagin prohibit expressament i que es respecti el deure de confidencialitat i la normativa sobre protecció de dades personals, sense infringir el dret a la intimitat de les persones físiques.

 

TÍTOL VI Professionals de l'advocacia i Administració de justícia

Article 71. Deure general de cooperació

1. En la seva condició de garant de l'efectivitat del dret constitucional de defensa i de col·laborador amb l'Administració de justícia, el professional de l'advocacia està obligat a participar i cooperar amb aquesta assessorant, conciliant i defensant en dret els interessos que li siguin confiats.

2. En la seva intervenció davant els òrgans jurisdiccionals, el professional de l'advocacia s'ha d'atenir en la seva conducta a la bona fe, prudència i lleialtat. La forma de la seva intervenció ha de guardar el respecte degut als òrgans esmentats i als professionals de l'advocacia defensors de les altres parts.

Article 72. Ubicació en les sales i dependències judicials

1. Els professionals de l'advocacia tenen dret a intervenir davant dels jutjats i tribunals de qualsevol jurisdicció asseguts a l'estrada, preferentment, al mateix nivell en què estigui instal·lat l'òrgan jurisdiccional davant del qual actuïn, i han de vestir toga i adequar la seva indumentària a la dignitat de la seva funció.

En tot cas s'han d'atendre les indicacions que, en l'exercici de la policia d'estrades, pugui adoptar l'òrgan judicial.

2. El professional de l'advocacia actuant pot ser auxiliat o substituït en qualsevol diligència judicial per un o diversos companys en exercici, i poden intervenir dos o més professionals de l'advocacia en les vistes sempre que aquesta intervenció conjunta presenti una justificació suficient a criteri de l'òrgan judicial. Per a la substitució n'hi ha prou amb la declaració del professional de l'advocacia substitut sota la seva pròpia responsabilitat.

3. Els professionals de l'advocacia que estiguin processats o imputats i es defensin ells mateixos o col·laborin amb el seu defensor han de fer servir la toga i, en aquest cas, ocupar el lloc dels professionals de l'advocacia.

4. El Col·legi ha de vetllar perquè a les seus de jutjats i tribunals s'ubiquin dependències dignes i suficients perquè les utilitzin els professionals de l'advocacia en l'exercici de les seves funcions.

Article 73. Retards en les actuacions judicials

Els professionals de l'advocacia han d'esperar un temps prudencial sobre l'hora assenyalada pels òrgans judicials per a les actuacions en què hagin d'intervenir, transcorregut el qual sense causa justificada poden formular la queixa pertinent davant del mateix òrgan.

Així mateix, han de denunciar el retard davant la Junta de Govern perquè pugui adoptar les actuacions pertinents.

El Col·legi ha d'establir un protocol d'actuació per tal que davant la reiteració de retards injustificats es presenti la denúncia corresponent davant el Consell General del Poder Judicial.

Article 74. Protecció de la llibertat i independència del professional de l'advocacia

1. En la seva actuació davant els jutjats i tribunals els professionals de l'advocacia són lliures i independents, gaudeixen dels drets inherents a la dignitat de la seva funció i poden sol·licitar ser emparats en la seva llibertat d'expressió i defensa, en els termes que preveuen les normes aplicables.

2. Si el professional de l'advocacia considera que l'autoritat, el jutge o el tribunal coarta la independència i llibertat necessàries per complir els seus deures professionals, o que no guarda la consideració deguda a la seva funció, ho pot fer constar així davant el mateix jutjat o tribunal i donar-ne compte a la junta de govern. La junta, si considera fundada la queixa, ha d'adoptar mesures actives per emparar la llibertat, independència i dignitat professionals.

3. El Col·legi ha de notificar les empares concedides a les autoritats, els jutges o els tribunals que hagin coartat la llibertat o independència dels professionals de l'advocacia i ha de denunciar aquestes conductes, quan sigui procedent, davant el Consell General del Poder Judicial i les institucions pertinents. Així mateix, ha de promoure fórmules per ser escoltats davant la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en els expedients governatius seguits contra qualsevol professional de l'advocacia i els seus recursos.

 

TÍTOL VII Relacions entre professionals de l'advocacia

Article 75. Deures envers els altres professionals de l'advocacia

1. Els professionals de l'advocacia han de mantenir lleialtat recíproca i respecte mutu.

2. En tot cas, els professionals de l'advocacia estan obligats en les relacions amb altres companys al següent:

a) Comunicar al col·legi la intenció d'interposar, en nom propi o del client, una acció de responsabilitat civil o penal contra un altre professional de l'advocacia, derivada de l'exercici professional, perquè el degà pugui dur a terme una labor de mediació, si la considera oportuna. Aquesta labor de mediació queda subjecta al deure de confidencialitat i al de guardar secret professional.

b) Mantenir el respecte més absolut pel professional de l'advocacia de la part contrària, evitant tota al·lusió personal en els escrits judicials, informes orals i qualsevol comunicació oral o escrita.

c) No atribuir-se facultats diferents de les conferides pel client.

d) Comunicar el cessament o la interrupció de les negociacions extrajudicials abans de presentar una reclamació judicial o, si s'escau, de sol·licitar l'execució d'una resolució.

e) Abstenir-se de demanar la declaració testifical del professional de l'advocacia de la part contrària o d'altres professionals de l'advocacia que hagin tingut alguna implicació professional en l'assumpte.

Article 76. Substitució del professional de l'advocacia

1. El professional de l'advocacia a qui s'encarregui la direcció professional d'un assumpte encomanat a un altre company ho ha de comunicar a aquest en alguna forma que permeti la constància de la recepció, i ha d'acreditar haver rebut l'encàrrec del client.

2. El professional de l'advocacia substituït, al més aviat possible, ha d'acusar recepció de la comunicació, posar a disposició del company la documentació relativa a l'assumpte que tengui i proporcionar-li les dades i informacions que siguin necessàries.

3. El nou professional de l'advocacia queda obligat a respectar i preservar el secret professional sobre la documentació rebuda, amb especial atenció a la confidencialitat de les comunicacions entre companys.

4. Si la substitució entre professionals té lloc en el marc d'un expedient judicial electrònic, cal atenir-se al que estableixen l'article 17 de la Llei 18/2011, de 5 de juliol, reguladora de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'Administració de justícia, i les seves disposicions de desplegament.

 

TÍTOL VIII Deontologia professional

Article 77. Deontologia professional

1. Els professionals de l'advocacia estan obligats a respectar les normes deontològiques de la professió que contenen aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola, el Codi deontològic de l'advocacia espanyola, el Codi deontològic del Consell de l'Advocacia Europea i qualssevol altres que li siguin aplicables.

2. Quan el professional de l'advocacia actuï fora de l'àmbit territorial del seu col·legi ha de respectar a més les normes deontològiques vigents en el lloc en què exerceixi la seva actuació professional, de conformitat amb l'article 3.3 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals.

 

TÍTOL IX Formació i especialització dels professionals de l'advocacia

Article 78. Escoles de pràctica jurídica

En l'àmbit professional i corporatiu de l'advocacia, i en el marc de la normativa reguladora de l'accés a la professió, correspon al Col·legi i al Consell General de l'Advocacia Espanyola l'exercici, respectivament, de les competències que preveu la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals, amb vista a la creació, l'homologació i les funcions que hagin d'exercir les escoles de pràctica jurídica, per complir la missió d'impartir la formació dirigida a l'obtenció del títol professional, a més de la contínua de tots els col·legiats, inclosa la seva especialització en determinades branques del dret.

Article 79. Règim de participació dels professionals de l'advocacia en les pràctiques externes per obtenir el títol professional

1. Els professionals de l'advocacia que participin com a tutors en les pràctiques externes que preveuen la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, i la seva normativa de desplegament han de reunir els requisits següents:

a) El tutor responsable de cada equip de tutoria de les pràctiques externes ha d'haver exercit la professió durant almenys cinc anys.

b) Els altres professionals de l'advocacia tutors han d'haver exercit la professió durant almenys tres anys.

c) No pot ser responsable ni participar en un equip de tutoria el professional de l'advocacia que hagi estat objecte d'una sanció disciplinària mentre no l'hagi complert.

2. Són obligacions dels professionals de l'advocacia tutors:

a) Respectar el pla de formació de l'entitat responsable de les pràctiques externes i complir la seva normativa reguladora.

b) Coordinar amb el responsable de l'equip de tutoria la seva activitat tutorial en el desenvolupament de les pràctiques externes i facilitar-li la informació que aquest li requereixi.

c) Mantenir el respecte i la consideració deguts als alumnes.

d) Prestar suport i assistència als alumnes durant tot el període de pràctiques externes, i proporcionar-los els mitjans materials indispensables per al desenvolupament de la pràctica.

e) Entrevistar-se amb els alumnes amb la periodicitat que estableixi la normativa reguladora de cada període de pràctiques externes.

f) Transmetre a l'alumne els seus coneixements, experiències, mètodes i usos de treball, així com els principis propis de l'advocacia, amb especial atenció als seus valors deontològics.

g) No encarregar a l'alumne tasques alienes a l'exercici de l'advocacia.

h) Mantenir la condició de professional de l'advocacia durant l'exercici de la seva funció com a tutor.

i) Redactar la memòria explicativa de les activitats dutes a terme, que ha de supervisar el responsable de l'equip de tutoria.

j) Posar en coneixement del Col·legi els comportaments d'aquells alumnes que consideri contraris a les regles deontològiques i estatutàries de la professió, a fi que el Col·legi ho traslladi al centre organitzador de les pràctiques externes.

3. Són drets dels professionals de l'advocacia tutors:

a) Obtenir els reconeixements, incentius o avantatges que estableixi el Col·legi.

b) Obtenir la certificació col·legial acreditativa de la seva condició de professional de l'advocacia tutor.

c) Comptar amb la col·laboració del Col·legi per a l'exercici de la seva tasca de tutoria.

d) Finalitzar anticipadament i de manera justificada la relació de tutoria amb els alumnes.

Article 80. Formació continuada

1. Els professionals de l'advocacia tenen el dret i el deure de seguir una formació continuada que els capaciti permanentment per a l'exercici correcte de la seva activitat professional.

2. El Col·legi ha d'organitzar activitats formatives d'actualització professional per als seus col·legiats i expedir a favor dels assistents certificacions que n'acreditin l'assistència i l'aprofitament. També pot organitzar aquest tipus d'activitats conjuntament amb altres organitzacions públiques o privades, en especial amb les universitats.

Article 81. Formació especialitzada

1. Els professionals de l'advocacia tenen dret a accedir a una especialització professional mitjançant l'acreditació de formació específica que, en el cas de formació impartida per l'organització corporativa i perquè tengui eficàcia a tot el territori de l'Estat, ha de ser homologada pel Consell General de l'Advocacia Espanyola.

2. En els casos en què la normativa vigent exigeixi una especialització determinada per dur a terme activitats concretes o accedir a càrrecs o grups, l'especialització que regula aquest article ha d'habilitar el professional de l'advocacia per a això.

 

TÍTOL X Dels òrgans del Col·legi

CAPÍTOL I Òrgans de govern

Secció 1a. Disposicions generals

Article 82. Principis rectors

El govern del Col·legi està presidit pels principis de democràcia, autonomia, transparència i igualtat efectiva entre homes i dones.

Article 83. Òrgans de govern

Els òrgans de govern del Col·legi són el degà, la Junta de Govern i la Junta General.

Article 84. Llibres d'actes

Les actes de les juntes generals i de la Junta de Govern s'han de transcriure separadament en dos llibres degudament legalitzats, que poden ser digitals.

Secció 2a. De la Junta de Govern

Article 85. Naturalesa i composició

1. La Junta de Govern és l'òrgan col·legiat de direcció, gestió i administració del Col·legi.

2. La Junta de Govern està integrada pel degà, el secretari, el tresorer, el bibliotecari comptador i deu diputats, que han estar numerats ordinalment del 1r al 10è. El diputat 1r té la consideració i la denominació de vicedegà.

Article 86. Forma de provisió dels càrrecs i temps del mandat

1. El degà i els altres càrrecs de la Junta de Govern s'elegeixen en votació directa i secreta, d'acord amb el que estableix aquest Estatut.

2. El període de mandat és de cinc anys, i se'n permet la reelecció.

3. La renovació de la Junta de Govern es fa per meitats, coincidint la de degà amb les de bibliotecari comptador i els diputats 3r, 5è, 6è, 7è i 8è, i la de vicedegà amb les de secretari, tresorer i els diputats 2n, 4t, 9è i 10è.

4. S'ha de procurar que la composició de la Junta de Govern sigui paritària en termes de gènere.

Article 87. Cessament

1. Els membres de la Junta de Govern cessen en el càrrec per les causes següents:

a) Mort.

b) Falta inicial no coneguda o pèrdua sobrevinguda dels requisits que estableix l'article 111.2 d'aquest Estatut.

c) Expiració del terme o termini per al qual van ser elegits o designats.

d) Renúncia de la persona interessada.

e) Falta d'assistència injustificada a tres sessions consecutives o cinc d'alternes en el terme d'un any, amb acord previ de la Junta de Govern.

f) Aprovació d'una moció de censura, d'acord amb el que disposa aquest Estatut.

g) Falta d'assistència injustificada a una sessió en la qual s'hagi d'imposar una sanció d'expulsió del Col·legi.

2. Les vacants que es produeixin abans de l'expiració del mandat s'han de proveir en la primera elecció que s'hagi de celebrar d'acord amb el que preveu aquest Estatut. No obstant això, la Junta de Govern pot acordar la convocatòria de l'elecció amb anterioritat, per necessitats de funcionament de la Junta mateixa o per un motiu anàleg. En tot cas, la persona elegida ha d'exercir el càrrec durant el temps que resti de mandat

3. Quan per qualsevol causa quedin vacants tots els càrrecs de la Junta de Govern, el Consell General de l'Advocacia Espanyola ha de designar una Junta Provisional, que ha d'estar integrada pels set col·legiats exercents d'incorporació més recent que hagin format part de la Junta de Govern amb anterioritat. El càrrec de degà ha de correspondre al més antic i el de secretari al més recent.

La Junta Provisional ha de convocar eleccions per proveir els càrrecs vacants per a la resta del mandat en el termini de trenta dies naturals. Les eleccions s'han de dur a terme dins els trenta dies naturals següents, comptats a partir de la convocatòria.

Els membres de la Junta Provisional no es poden presentar a les eleccions.

Així mateix, la Junta Provisional ha d'assumir la gestió ordinària del Col·legi fins que cessi amb motiu de la presa de possessió dels qui resultin elegits per formar la nova Junta de Govern.

Article 88. Vot de censura

1. El vot de censura a la Junta de Govern o a algun dels seus membres competeix sempre a la junta general extraordinària convocada a aquest efecte.

2. La sol·licitud de convocatòria de junta general extraordinària requereix la signatura d'un mínim del 20 per 100 dels col·legiats exercents, incorporats almenys amb tres mesos d'antelació, i ha d'expressar amb claredat les raons en què es fonamenta.

3. La junta general extraordinària s'ha de celebrar dins dels trenta dies hàbils comptats des que s'hagi presentat la sol·licitud i no es poden tractar més assumptes que els expressats en la convocatòria.

4. La constitució vàlida de la junta general extraordinària requereix, en primera convocatòria, la concurrència personal de la meitat més un del cens col·legial amb dret a vot i, en segona convocatòria, n'hi ha prou amb un terç del cens col·legial amb dret a vot. El vot s'ha d'expressar necessàriament de manera personal, directa i secreta.

Article 89. Del degà

Corresponen al degà les funcions següents:

a) Exercir la representació oficial i legal del Col·legi en totes les seves relacions, incloses les que mantengui amb els poders públics, entitats, corporacions i personalitats de qualsevol ordre.

b) Presidir les juntes generals i les sessions de la Junta de Govern, així com totes les reunions de les comissions, agrupacions i seccions a les quals assisteixi, i dirigir-ne els debats i les votacions, amb vot de qualitat en cas d'empat.

c) Exercir les funcions de consell, vigilància i correcció que aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic reservin a la seva autoritat.

d) Expedir les ordres de pagament i els lliuraments per invertir els fons del Col·legi.

e) Exercir qualssevol altres funcions que li encomani la Junta de Govern o li atribueixin aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic.

Article 90. Del vicedegà

1. El vicedegà ha d'exercir totes les funcions que li confereixi el degà.

2. Correspon al vicedegà substituir temporalment el degà en cas d'absència, malaltia, abstenció, recusació o vacant, i assumir-ne l'exercici de les funcions. Si a la vegada es veu afectat per alguna d'aquestes circumstàncies, l'ha de substituir el diputat que el segueixi en ordre de número.

Article 91. Del secretari

1. Corresponen al secretari del Col·legi, que també ho és de la Junta de Govern i de la Junta General, les funcions següents:

a) Redactar les actes de les juntes generals i de les sessions de la Junta de Govern.

b) Custodiar els llibres d'actes del Col·legi i vigilar-ne la gestió correcta.

c) Redactar i dirigir els oficis de citació per a tots els actes del Col·legi, d'acord amb les instruccions que rebi del degà i amb l'anticipació deguda.

d) Rebre totes les sol·licituds i comunicacions que es remetin al Col·legi i donar-ne compte al degà.

e) Expedir amb el vistiplau del degà els certificats que sol·licitin les persones interessades.

f) Organitzar i dirigir les oficines i ocupar la prefectura del personal.

g) Tenir a càrrec seu l'arxiu i el segell del Col·legi.

h) Dur els registres de col·legiats exercents i no exercents, d'advocats inscrits procedents d'altres estats membres de la Unió Europa i de l'Espai Econòmic Europeu, de societats professionals d'advocats, de despatxos col·lectius, de convenis de col·laboració multiprofessional i de qualsevol altre existent en el Col·legi.

i) D'acord amb el que estableix l'article 31.2 d'aquest Estatut, remetre anualment la llista dels professionals de l'advocacia incorporats al Col·legi a tots els jutjats i tribunals de les Illes Balears, així com als centres penitenciaris i de detenció.

j) Qualssevol altres funcions que li encomani la Junta de Govern o li atribueixin aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic.

2. La Junta de Govern pot acordar delegar la firma del secretari, o de qualsevol altra funció que sigui competència seva, a un altre membre de la Junta de Govern o a un titulat superior que pertanyi a la plantilla de personal del Col·legi.

Article 92. Del tresorer

Corresponen al tresorer les funcions següents:

a) Materialitzar la recaptació i custodiar els fons del Col·legi.

b) Pagar els lliuraments que autoritzi degudament el degà.

c) Informar periòdicament la Junta de Govern del compte d'ingressos i despeses, així com de l'estat d'execució del pressupost.

d) Formalitzar anualment els comptes de l'exercici econòmic vençut.

e) Redactar anualment el projecte dels pressuposts del Col·legi que la Junta de Govern hagi de sotmetre a l'aprovació de la Junta General.

f) Ingressar i retirar fons dels comptes bancaris, juntament amb el degà.

g) Dur un inventari dels béns del Col·legi, dels quals ha de ser l'administrador.

h) Controlar els moviments dels comptes i de caixa del Col·legi i supervisar la gestió dels llibres necessaris per a les anotacions dels ingressos i els pagaments que els afectin.

i) Supervisar la gestió de la comptabilitat de la corporació i assegurar-se de l'anotació correcta en la documentació comptable procedent de tots els cobraments i pagaments meritats i efectuats.

j) Cobrar totes les quantitats que per qualsevol concepte hagin d'ingressar com a fons del Col·legi.

k) Qualsevol altra funció vinculada a les anteriors.

l) Qualssevol altres funcions que li encomani la Junta de Govern o li atribueixin aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic.

Article 93. Del bibliotecari comptador

Corresponen al bibliotecari comptador les funcions següents:

a) Dirigir la biblioteca i adoptar les mesures oportunes perquè es pugui usar adequadament.

b) Actualitzar permanentment els fons que la biblioteca hagi d'acollir, tant bibliogràfics com informàtics o en qualsevol altre suport.

c) Formar i dur els registres i els catàlegs d'obres oportuns.

d) Proposar a la Junta de Govern les adquisicions de qualsevol tipus que consideri necessàries o convenients per donar un bon servei.

e) Intervenir les operacions de la tresoreria.

f) Qualssevol altres funcions que li encomani la Junta de Govern o li atribueixin aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic.

Article 94. Dels diputats

1. Els diputats actuen com a vocals de la Junta de Govern i exerceixen qualssevol altres funcions que la Junta de Govern o el degà els encomanin.

2. La Junta de Govern pot establir entre els diputats un torn rotatiu i setmanal de guàrdia, durant el qual el diputat designat ha d'estar localitzat, per atendre els col·legiats en els problemes que puguin plantejar, d'ordre intern col·legial o professional, i ha d'exercir les funcions que la Junta o el degà li deleguin o encomanin.

3. Correspon als diputats que en cada cas designi la Junta de Govern substituir temporalment el secretari, el tresorer o el bibliotecari comptador en cas d'absència, malaltia, abstenció, recusació o vacant, i assumir l'exercici de les seves funcions.

Article 95. Atribucions de la Junta de Govern

La Junta de Govern té les atribucions següents:

a) Consultar als col·legiats assumptes concrets d'interès professional o col·legial d'especial transcendència, en la forma i segons el procediment que la Junta de Govern mateixa estableixi.

b) Resoldre sobre l'admissió de les persones que sol·licitin incorporar-se al Col·legi, facultat que pot exercir el degà en casos d'urgència, amb la ratificació de la Junta de Govern.

c) Convocar juntes generals ordinàries i extraordinàries, i assenyalar l'ordre del dia per a cada una.

d) Convocar eleccions per proveir els càrrecs de degà i de la Junta de Govern, i disposar el que sigui necessari per elegir-los, segons el títol XI d'aquest Estatut.

e) Exercir les accions i les actuacions oportunes per impedir i perseguir l'intrusisme, com també l'exercici de la professió a qui, col·legiats o no, l'exerceixin en la forma i en les condicions contràries a les que estan establertes legalment.

f) Regular i organitzar, en els termes que estableix la llei, la prestació dels serveis obligatoris d'assistència lletrada i de defensa gratuïtes a què es refereix l'article 46 d'aquest Estatut, disciplinar-ne el funcionament i garantir-ne la prestació continuada atenent a criteris de funcionalitat i d'eficiència.

g) Determinar les quotes d'incorporació, que no poden superar en cap cas els costs associats a la tramitació de la inscripció, les ordinàries i els drets que hagin de satisfer els col·legiats per al sosteniment de les càrregues i els serveis col·legials.

h) Proposar a la Junta General la imposició de quotes extraordinàries als col·legiats.

i) Redactar els pressuposts, retre el compte general de despeses i ingressos, i administrar els fons col·legials, així com recaptar i distribuir els fons del Col·legi, les quotes i els drets establerts per al sosteniment de les càrregues del Col·legi i les del Consell General de l'Advocacia Espanyola.

j) Proposar a la Junta General la inversió o la disposició del patrimoni col·legial, si es tracta d'immobles.

k) Acordar la constitució d'associacions, fundacions o qualsevol tipus de societats civils i mercantils, per assolir millor las finalitats del Col·legi; la formalització de contractes de qualsevol classe i la realització de totes les actuacions jurídiques que siguin necessàries per garantir el bon funcionament del Col·legi i la defensa dels seus drets i interessos legítims.

l) Aprovar l'establiment, d'acord amb la llei, de criteris orientatius d'honoraris professionals als efectes de taxació de costes i jura de comptes, i emetre informes pericials en aquest sentit quan sigui procedent.

m) Exercir la potestat disciplinària.

n) Dirigir i controlar tots els serveis i les activitats del Col·legi, així com regular-ne l'organització i el funcionament.

ñ) Nomenar representacions a les demarcacions del seu àmbit territorial en què resulti convenient per al millor compliment de les finalitats i per a la major eficàcia de les funcions del Col·legi, amb les facultats i les competències que determini en crear-les o en acords posteriors, en l'àmbit de la seva demarcació, que comprendrà un o diversos partits judicials.

o) Elevar a l'aprovació de la Junta General el projecte de modificació de l'Estatut particular del Col·legi, així com els de totes les normes i reglaments interns que aquest Estatut reservi a la seva competència o la Junta de Govern consideri convenient sotmetre a la seva aprovació.

p) Exercir els drets i les accions que corresponguin al Col·legi contra els qui dificultin el bon funcionament de l'Administració de justícia o la llibertat i la independència de l'exercici professional.

q) Emetre consultes i dictàmens, administrar arbitratges i dictar laudes arbitrals.

r) Adoptar els acords per contractar els empleats necessaris per al bon funcionament de la corporació.

s) Fomentar els vincles de companyonia entre col·legiats.

t) Promoure les relacions entre el Col·legi i els altres operadors jurídics per mitjà dels seus representants institucionals.

u) Adoptar les mesures que, sense que estiguin atribuïdes específicament a qualsevol altre òrgan del Col·legi, siguin necessàries per al compliment de las finalitats i l'exercici de les funcions de la Corporació.

v) Totes les altres que estableixen aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola o la resta de l'ordenament jurídic.

w) Qualssevol altres de govern i d'administració, sense límit, atès que les precedents tenen caràcter enunciatiu i no limitatiu, per la qual cosa sempre hauran de ser amplíssimament interpretades.

Article 96. Règim de sessions

1. La Junta de Govern s'ha de reunir amb caràcter ordinari almenys dues vegades al mes, excepte a l'agost. A més, es pot reunir amb caràcter extraordinari totes les vegades que el degà estimi necessàries o convenients en funció dels interessos del Col·legi, o quan ho sol·licitin almenys una tercera part dels seus components. En aquest darrer cas, han d'indicar l'objecte de la convocatòria.

Les reunions han de ser convocades pel degà, que ha de fixar l'ordre del dia i ordenar-ne al secretari la remissió, preferentment per mitjans electrònics. La convocatòria ha d'estar en poder dels components de la Junta de Govern almenys amb vint-i-quatre hores d'antelació, llevat de situacions d'urgència. Perquè es puguin adoptar acords sobre matèries no incloses en l'ordre del dia, la Junta de Govern n'ha d'apreciar prèviament la urgència.

Quan la convocatòria de la Junta de Govern estigui motivada per raons de màxima urgència, es prescindeix de l'ordre del dia i del requisit temporal de coneixement de la convocatòria abans establert. En aquest cas, n'hi ha prou que es faci saber als membres de la Junta el motiu de la convocatòria i el lloc i hora de celebració per qualsevol mitjà.

2. Als efectes de fer sessions i deliberacions i de prendre acords, per constituir vàlidament la Junta de Govern es requereix l'assistència de la majoria dels qui la componguin en cada moment.

La Junta ha de ser presidida pel degà, que ha de dirigir els debats, donar torn de paraula i cuidar que les intervencions siguin concises i ajustades a l'assumpte objecte de qüestió.

La Junta ha d'adoptar els acords per majoria de vots dels assistents, que s'han d'emetre de manera escrita i secreta si algun membre de la Junta així ho sol·licita. En cas d'empat, decideix el vot de qualitat del degà.

S'exceptuen del que disposa el paràgraf anterior els acords pels quals s'imposi la sanció d'expulsió del Col·legi, en què es requereix votació secreta i la conformitat de les dues terceres parts dels components de la Junta de Govern. Tots els components de la Junta estan obligats a assistir a aquesta sessió, de manera que el qui sense causa justificada no hi concorri ha de cessar com a membre de la Junta de Govern i no pot presentar-se com a candidat en l'elecció mitjançant la qual es cobreixi la seva vacant.

La documentació relativa als assumptes que s'han de tractar ha d'estar a disposició dels components de la Junta amb almenys vint-i-quatre hores d'antelació a la celebració de la sessió de què es tracti, excepte en els casos que estableix el paràgraf tercer de l'apartat 1.

Els membres de la Junta de Govern que tenguin interès directe o indirecte en un assumpte concret inclòs en l'ordre del dia s'han d'absentar de la sessió durant la discussió i la votació, i s'hi han d'incorporar després que la Junta hagi pres la decisió que hagi estimat pertinent sobre la qüestió. D'aquest fet, se n'ha de deixar constància en l'acta.

L'assistència a la Junta de Govern és obligatòria per a tots els components, per la qual cosa l'absència injustificada a tres sessions consecutives o cinc d'alternes en el terme d'un any comporten la pèrdua de la condició de membre de la Junta, amb acord previ adoptat per la Junta de Govern en aquest sentit.

3. Les deliberacions de la Junta de Govern són secretes, sense perjudici de la publicitat que s'hagi de donar als seus acords d'acord amb la llei.

4. De cada sessió de la Junta de Govern, el secretari n'ha d'estendre una acta, en què ha d'especificar necessàriament els assistents, l'ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i el temps en què s'ha duit a terme, els punts principals de les deliberacions i el contingut dels acords adoptats.

L'acta es pot aprovar en la mateixa sessió o en la immediata següent. El secretari ha d'estendre l'acta amb el vistiplau del degà i l'ha de remetre per mitjans electrònics als membres de la Junta de Govern, que poden manifestar pels mateixos mitjans la conformitat o objeccions al text perquè sigui aprovada. En cas afirmatiu, es considerarà aprovada en la mateixa reunió.

5. La Junta de Govern es pot constituir, convocar, celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes a distància d'acord amb el que es preveu a la disposició addicional sisena de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals.

6. Pel que fa a allò que no preveu aquest article, s'apliquen, en el que sigui procedent, les normes reguladores dels òrgans col·legiats previstes a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Article 97. De les comissions de la Junta de Govern

1. La Junta de Govern pot constituir i suprimir lliurement al seu si les comissions que consideri oportunes perquè l'assisteixin en l'exercici de les seves funcions, i els pot delegar l'exercici de les competències que estimi convenients.

2. L'acord de creació de cada comissió ha d'establir-ne el caràcter permanent o temporal i n'ha de determinar les funcions.

3. Les comissions han d'estar presidides pel degà o per un membre de la Junta de Govern. La Junta ha de nomenar els membres de les comissions i disposar-ne el cessament lliurement. També ha de procurar que la composició sigui paritària en termes de gènere. A més dels membres de la Junta de Govern, en poden formar part els col·legiats que reuneixin els requisits que estableix l'article 111.2 d'aquest Estatut.

4. El règim de funcionament de les comissions és el que estableix l'article 96 d'aquest Estatut, en el que sigui procedent.

5. A títol merament enunciatiu, l'àmbit de competència de les comissions a què es refereix aquest article s'estén a les matèries següents:

a) Deontologia professional

b) Formació

c) Honoraris

d) Torn d'ofici i assistència jurídica gratuïta

f) Qualssevol altres que consideri oportú la Junta de Govern.

Secció 3a. De la Junta General

Article 98. De la Junta General

1. La Junta General és l'òrgan assembleari en el qual es manifesta la voluntat col·legial en els assumptes que aquest Estatut reserva a la seva competència.

2. Les juntes generals poden ser ordinàries o extraordinàries.

3. Tots els col·legiats que s'hagin incorporat amb anterioritat a la data de la convocatòria hi poden assistir amb veu i vot.

4. No s'exigeix un quòrum especial per constituir vàlidament les juntes generals, llevat dels supòsits expressament prevists en aquest Estatut.

5. Els acords són obligatoris per a tots els col·legiats, sense perjudici del règim de recursos que preveu el títol XIII d'aquest Estatut.

6. Les juntes generals han de tenir lloc a la ciutat de Palma. Els col·legiats que no es trobin en aquesta localitat hi poden concórrer des d'alguna de les seus auxiliars del Col·legi per videoconferència o per qualsevol altre mitjà telemàtic que en garanteixi la identitat i la interactivitat i intercomunicació amb la resta d'assistents en temps real.

7. El degà presideix les reunions, amb la potestat d'obrir i tancar la sessió; concedir i retirar l'ús de la paraula; moderar i ordenar el torn de les intervencions, i vetlar pel desenvolupament correcte, l'ús racional del temps i la llibertat d'expressió; a més, ha de considerar quan un assumpte està prou debatut perquè sigui sotmès a votació. El secretari pot substituir-lo o auxiliar-lo en totes o en part d'aquestes funcions.

8. Les actes de les juntes generals poden ser aprovades al final de la reunió o, si no, les han d'aprovar dins el termini de quinze dies el degà i dos interventors que designi la Junta a aquest únic efecte.

Article 99. Convocatòria

1. La Junta de Govern ha de convocar les juntes generals amb una antelació mínima de quinze dies hàbils al dia en què hagin de tenir lloc, excepte quan aquest Estatut estableixi altra cosa o quan s'hagi de reduir aquest termini per raons d'urgència. En aquest cas, ha de motivar en la convocatòria la causa concreta que la justifiqui.

2. A la convocatòria hi han de constar la data, l'hora i el lloc de la reunió, així com l'ordre del dia amb els assumptes que s'hi tractaran. Sempre s'hi ha d'incloure un apartat de precs i preguntes.

3. La convocatòria s'ha d'inserir en el tauler d'anuncis de totes les seus del Col·legi. Sense perjudici de l'anterior, també es pot publicar en la pàgina web i comunicar-se a tots els col·legiats per correu electrònic.

4. Els antecedents dels assumptes que s'han de deliberar s'han de posar a disposició dels col·legiats pels mitjans que la Junta de Govern estableixi i amb l'antelació mínima a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article.

Article 100. Règim d'acords

1. Els acords de les juntes generals s'adopten per majoria simple de vots emesos, excepte quan aquest Estatut requereixi una majoria qualificada.

2. El vot dels col·legiats exercents té doble valor que el dels col·legiats no exercents.

3. El vot ha de ser sempre personal i directe. En conseqüència, no es pot delegar.

4. La votació ha de ser pública, tret que la Junta General decideixi que sigui secreta.

5. La Junta General no pot adoptar acords sobre assumptes no compresos en l'ordre del dia.

Article 101. Juntes generals ordinàries

El Col·legi ha de convocar dues juntes generals ordinàries a l'any: una en el primer semestre i l'altra en el segon.

La Junta de Govern pot acordar-ne la celebració conjunta. En aquest cas, ha de motivar en la convocatòria la causa concreta que ho justifiqui.

Article 102. Primera Junta General Ordinària

1. La Junta General Ordinària que es convoqui en el primer semestre de l'any ha de constar de l'ordre del dia següent:

1r. Ressenya a càrrec del degà dels esdeveniments més importants que hagin tingut lloc durant l'any anterior en relació amb el Col·legi.

2n. Examen, discussió i votació del compte general de despeses i ingressos de l'exercici anterior.

3r. Lectura, discussió i votació dels assumptes que es consignin en la convocatòria.

4t. Proposicions dels col·legiats.

5è. Precs i preguntes.

2. Cinc dies abans de la Junta, els col·legiats poden presentar les proposicions que vulguin sotmetre a la deliberació i l'acord de la Junta General, que seran tractades en l'ordre del dia en el punt denominat «Proposicions dels col·legiats». Aquestes proposicions han d'aparèixer subscrites per un nombre mínim de deu col·legiats exercents. En haver llegit aquestes proposicions, la Junta General ha d'acordar si escau o no discutir-les.

Article 103. Segona Junta General Ordinària

La Junta General Ordinària que es convoqui en el segon semestre de l'any ha de constar de l'ordre del dia següent.

1r. Examen i votació del pressupost format per la Junta de Govern per a l'exercici següent.

2n. Lectura, discussió i votació dels assumptes que es consignin en la convocatòria.

3r. Precs i preguntes.

Article 104. Juntes generals extraordinàries

1. Sense perjudici de tots els altres supòsits que estableix aquest Estatut, qualsevol junta que no correspongui a una de les que preveu l'article anterior té la consideració de junta general extraordinària.

2. Les juntes generals extraordinàries han de tenir lloc dins els trenta dies hàbils següents al de la convocatòria, llevat que aquest Estatut estableixi altra cosa. Només s'hi poden tractar els assumptes que expressi la convocatòria.

 

CAPÍTOL II Del Defensor del Col·legiat

Article 105. Defensor del Col·legiat

1. El Defensor del Col·legiat és l'òrgan que assumeix la funció d'estudiar i de canalitzar les queixes que els col·legiats formulin en relació amb el funcionament anormal dels serveis col·legials o l'actuació dels òrgans de govern del Col·legi. Si estima fundada la queixa, ha d'elevar a la Junta de Govern una proposta motivada de l'acord que, al seu parer, s'hagi d'adoptar, que no té caràcter vinculant.

2. El càrrec l'ha d'exercir un col·legiat exercent resident amb més de 10 anys d'antiguitat en la Corporació, que reuneixi els requisits que estableix l'article 111.2 d'aquest Estatut i que no formi part de la Junta de Govern ni de cap de les seves comissions.

El nomenament i la disposició del cessament del Defensor del Col·legiat corresponen a la Junta de Govern i han de ser ratificats en la primera Junta General ordinària que se celebri.

El mandat és de quatre anys, renovables.

3. El Defensor del Col·legiat ha d'elevar un informe a la Junta de Govern sobre la seva actuació, que s'ha d'incorporar a la memòria anual del Col·legi.

 

CAPÍTOL III De les agrupacions i les seccions de col·legiats

Article 106. Agrupacions de col·legiats

1. La Junta de Govern pot crear agrupacions representatives d'interessos específics, de caràcter permanent o temporal, com a instruments de participació dels col·legiats en l'organització i el funcionament del Col·legi. Poden rebre la denominació tradicional de comissió.

2. La iniciativa de creació d'una agrupació correspon a la Junta de Govern o a un grup de col·legiats no inferior a quinze.

3. Els acords de creació de cada agrupació han de concretar els seus fins, l'objecte i les funcions, i han de nomenar una Junta Gestora.

4. L'agrupació de l'advocacia jove ha de ser objecte d'especial atenció per part de la Junta de Govern.

Article 107. Seccions

1. La Junta de Govern, per pròpia iniciativa o a petició d'un nombre mínim de deu col·legiats, pot crear les seccions que consideri convenients per tal de possibilitar el contacte entre col·legiats especialitzats en matèries concretes i l'intercanvi d'informació tecnicojurídica sobre el tema de què es tracti.

2. Les seccions poden proposar a la Junta de Govern les iniciatives que considerin procedents perquè les elevi a les instàncies que correspongui.

Article 108. Disposicions comunes

1. Les agrupacions i les seccions de col·legiats actuen subordinades a la Junta de Govern, i li han de prestar la col·laboració que els requereixi. S'ha d'identificar que les seves propostes, actuacions i comunicacions procedeixen de les agrupacions o les seccions, sense atribuir-les a la corporació.

2. Les agrupacions i seccions es regeixen pel seu propi reglament, que ha de regular, com a mínim, els requisits per formar-ne part, i el funcionament i el sistema de provisió del seu òrgan de direcció, els integrants del qual han de ser elegits democràticament per votació d'entre els seus membres. La Junta de Govern ha d'aprovar la proposta de reglament que li sotmeti l'agrupació o la secció corresponent, sempre que no s'oposi a aquest Estatut o a la resta de l'ordenament jurídic.

3. La Junta de Govern pot acordar la dissolució d'una agrupació o secció quan no respongui als fins per als quals es va crear o no s'ajusti als principis o valors col·legials.

TÍTOL XI De les eleccions als càrrecs de la Junta de Govern

Article 109. Convocatòria

1. Les eleccions es convoquen per acord de la Junta de Govern i han de tenir lloc en la segona quinzena del mes de desembre.

2. A la convocatòria s'hi han d'indicar, com a mínim, els aspectes següents:

a) Els càrrecs que han de ser objecte d'elecció i els requisits exigits d'acord amb aquest Estatut per poder aspirar a cada un.

b) El termini per presentar candidatures.

b) La data, l'horari i el lloc d'emissió del vot presencial.

c) La forma i els terminis d'emissió del vot a distància, que es pot establir com a única modalitat possible de votació.

3. La convocatòria s'ha d'anunciar amb una antelació mínima de trenta dies hàbils a la data d'inici del termini de votació a distància en el tauler d'anuncis de totes les seus del Col·legi. Sense perjudici de l'anterior, també es pot publicar en la pàgina web i comunicar a tots els col·legiats per correu electrònic.

Article 110. Electors

1. Tenen la condició d'electors tots els col·legiats incorporats a la Corporació amb més de tres mesos d'antelació a la data de la convocatòria de les eleccions.

2. El vot dels col·legiats exercents té doble valor que el dels no exercents. Per computar-los, s'ha de tenir en compte la situació col·legial de l'elector el dia de la convocatòria.

Article 111. Elegibles

1. Són elegibles els col·legiats exercents residents incorporats a la Corporació amb més de tres mesos d'antelació al dia de la convocatòria de les eleccions que en aquesta data comptin amb la següent antiguitat mínima en el Col·legi com a exercents:

a) Deu anys per a degà, vicedegà i diputat 2n.

b) Cinc anys per a secretari, tresorer i bibliotecari comptador.

c) Tres anys per a la resta de diputats.

2. No són elegibles els qui es trobin en alguna de les situacions següents:

a) Haver estat condemnats per sentència ferma que impliqui la inhabilitació o la suspensió per a càrrecs públics o l'exercici de la professió, mentre subsisteixin.

b) Haver estat sancionats disciplinàriament per resolució administrativa ferma, mentre no hagin estat rehabilitats.

c) Ser membres dels òrgans rectors d'un altre col·legi professional.

d) No estar al corrent del pagament de les quotes col·legials.

3. En cap cas són elegibles els membres de la Comissió Electoral ni els de la Junta Provisional.

4. Els qui cessin en el seu càrrec per la causa establerta en l'article 87.1.g) d'aquest Estatut no són elegibles per cobrir la vacant.

Article 112. Comissió Electoral

1. El procés electoral l'ha de regir una Comissió Electoral, que ha d'estar integrada pels membres de la Junta de Govern els càrrecs dels quals no siguin objecte de renovació, amb excepció dels qui presentin la seva candidatura a l'elecció. El nombre de components no pot ser inferior a cinc; si no n'hi ha, la formació de la Comissió s'ha de completar mitjançant la incorporació dels col·legiats exercents residents de més recent incorporació que no siguin candidats en l'elecció i hagin estat membres de la Junta de Govern. La crida ha de començar pel més recent.

2. El degà presideix la Comissió Electoral, i hi actua com a secretari el del Col·legi. Si concorren a l'elecció, ho han de fer els qui hagin de substituir-los d'acord amb aquest Estatut. Poden assistir a les reunions de la Comissió, amb veu però sense vot, les persones que hagin estat proclamades candidates.

3. La Comissió es constitueix el mateix dia en què la Junta de Govern acordi la convocatòria d'eleccions.

4. El règim de funcionament de la Comissió és el que es preveu en l'article 96 d'aquest Estatut, en el que sigui procedent.

5. La Comissió Electoral actua amb total independència i imparcialitat en l'exercici de les seves funcions.

Article 113. Llistes d'electors

1. Dins els cinc dies següents al de la data de l'anunci de la convocatòria, el secretari de la Comissió Electoral ha d'exposar les llistes separades de col·legiats exercents i no exercents que tenguin dret a vot en el tauler d'anuncis de totes les seus del Col·legi.

2. Les reclamacions contra la inclusió o l'exclusió de les llistes d'electors s'han de formular, si n'és el cas, dins els cinc dies següents a l'exposició d'aquestes.

La Comissió Electoral ha de resoldre les reclamacions dins els tres dies següents a l'expiració del termini per formular-les, i ha de notificar la seva resolució a cada reclamant dins els dos dies següents.

Tancat d'aquesta manera el cens electoral, s'ha d'inserir en el tauler d'anuncis perquè en tenguin coneixement els col·legiats.

3. Tots els terminis assenyalats en aquest article s'han de computar per dies naturals.

Article 114. Candidatures

1. Les candidatures s'han de presentar per escrit en el Registre del Col·legi en el termini que hi hagi entre el dia de la convocatòria i els quinze dies naturals d'antelació a la data assenyalada per a la votació presencial.

2. Les candidatures es poden presentar individualment o conjuntament en una sola llista per a tots o alguns dels càrrecs l'elecció dels quals es convoqui, si bé en tot cas les llistes han de ser obertes.

3. Els candidats han de signar personalment les candidatures.

4. No és vàlida la candidatura d'un mateix col·legiat per a més d'un càrrec.

5. L'endemà hàbil al dia de la finalització del termini per presentar candidatures, la Comissió Electoral ha de proclamar candidats els qui compleixin els requisits establerts, i ha de declarar electes els qui no tenguin oponents. Seguidament, ha d'inserir la llista de candidats en el tauler d'anuncis de totes les seus del Col·legi i els ha de notificar que han estat proclamats.

6. Les candidatures en les quals concorri algun defecte inesmenable d'il·legibilitat han de ser excloses mitjançant una resolució motivada de la Comissió Electoral, que s'ha de notificar als afectats en els dos dies hàbils següents.

7. Contra la resolució d'exclusió d'un candidat, aquest pot presentar una reclamació en el termini de dos dies hàbils davant la Comissió Electoral, que ha de resoldre la reclamació i notificar el seu acord als reclamants en el mateix termini.

8. Els candidats poden sol·licitar dins els dos dies següents de ser proclamats una còpia del cens electoral, en suport apte per tractar-lo informàticament, que han d'utilitzar exclusivament per als fins electorals i durant el període de campanya respectant la normativa de protecció de dades personals.

9. Els candidats poden fer campanya electoral des de la proclamació fins al dia immediatament anterior al d'inici del termini de votació a distància.

10. La Comissió Electoral ha de disposar el que sigui necessari perquè tots els candidats puguin fer publicitat dels seus programes en la pàgina web del Col·legi en igualtat de condicions.

11. Cada candidat pot designar entre els col·legiats un interventor perquè el representi en el desenvolupament del procés electoral.

Article 115. Exercici del dret de vot

1. El vot és personal, lliure, directe i secret.

2. El vot es pot exercir presencialment o a distància.

Article 116. Vot presencial

1. Per emetre el vot presencial, s'ha de constituir una mesa electoral integrada pels membres de la Comissió Electoral.

El president i el secretari de la Comissió també ho són de la mesa electoral; la resta de components actuen com a vocals. En tot moment hi han de ser presents, com a mínim, el president, el secretari i un vocal. El president i el secretari poden ser substituïts en les seves funcions per altres membres de la mesa.

2. En la mesa electoral hi ha d'haver dues urnes separades, una perquè hi dipositin els vots els col·legiats exercents i inscrits i una altra perquè hi dipositin els vots els col·legiats no exercents. Les urnes han d'estar tancades; únicament hi ha d'haver una ranura per dipositar-hi les paperetes de vot.

3. El Col·legi ha d'editar les paperetes de vot, que han de ser de la mateixa grandària i color i que han d'incorporar els elements necessaris per ser llegides i recomptades per mitjans telemàtics. Hi ha d'haver impresos per una sola cara, correlativament, els càrrecs que han de ser elegits. S'han d'introduir a les urnes dins un sobre, que també ha de facilitar el Col·legi.

Els candidats poden editar les seves pròpies paperetes, que han de ser idèntiques en grandària, format i característiques a les que editi el Col·legi. En cas contrari, s'han de considerar nul·les.

Cal assegurar-se que els electors disposen en tot moment del suficient nombre de paperetes amb el nom i cognoms dels candidats en blanc.

4. Constituïda la mesa, el president ha de declarar el començament de la votació, que s'ha de desenvolupar de manera ininterrompuda fins a l'hora d'acabament prevista, en què s'han de tancar les portes i només poden votar els electors que ja siguin a la sala.

5. La votació s'ha de dur a terme durant un període no inferior a sis hores i un màxim de vuit.

6. Els votants han d'acreditar la seva personalitat davant la mesa, que ha de comprovar que estan inclosos en la llista d'electors i que encara no han emès el seu vot, fins i tot a distància. El president ha de pronunciar en veu alta el nom i cognoms del votant i ha d'indicar que vota, després de la qual cosa el president mateix ha d'introduir el sobre de votació a l'urna corresponent.

Article 117. Vot a distància

1. El vot es pot emetre a distància, per mitjans telemàtics. El sistema que estableixi la convocatòria ha de ser segur i senzill a fi que els electors puguin votar des de qualsevol lloc i en qualsevol dispositiu amb connexió a internet; a més, s'ha de garantir la identitat de la persona que vota, la confidencialitat del vot emès i la integritat dels resultats.

2. Els electors poden exercir el seu dret a vot de manera ininterrompuda durant un termini mínim de dos dies naturals. En qualsevol cas, aquest sistema de votació s'ha de tancar a les 20.00 hores del dia immediatament anterior al de la votació presencial.

3. La Comissió Electoral ha de tutelar tot el procés telemàtic, amb l'assistència tècnica que necessiti. Entre altres comeses, té les funcions següents:

a) Custodiar els identificadors i les claus d'accés i de desbloqueig de l'arxiu electrònic.

b) Vetlar pel desenvolupament correcte de la votació telemàtica.

c) Desbloquejar l'arxiu electrònic i establir la relació dels col·legiats que hagin enviat el seu vot per aquest mitjà electrònic.

d) Custodiar la informació rebuda per mitjans telemàtics. Només en pot autoritzar el desbloqueig en el moment d'obrir les urnes del vot presencial, d'aquesta manera garanteix el secret del vot.

4. En funció de l'evolució tecnològica, el sistema d'arxius electrònics previst en l'apartat anterior pot ser substituït per qualsevol altre d'anàleg, sempre que es respectin els principis d'autenticitat, seguretat i traçabilitat, personalitat i secret.

Article 118. Escrutini i proclamació de resultats

1. L'escrutini comença amb el recompte dels vots emesos presencialment, que s'ha de fer per mitjans telemàtics, o, si no, manualment.

Són nul·les les paperetes que contenguin expressions alienes al contingut de la votació o que no permetin determinar la voluntat de l'elector. Les que estiguin parcialment emplenades quant al nombre de candidats, però que compleixin els requisits exigits perquè siguin vàlides, seran vàlides per als càrrecs i les persones correctament expressats.

A continuació, s'ha de desxifrar i recomptar el vot a distància.

2. En haver acabat l'escrutini, el president ha d'anunciar el resultat i seguidament ha de proclamar electes els candidats que hagin obtingut per a cada càrrec el major nombre de vots. En cas d'empat, s'entén elegit el candidat que més nombre de vots hagi obtingut entre els col·legiats exercents i, si persisteix l'empat, el que faci més temps que exerceix en el Col·legi.

3. El secretari ha d'estendre l'acta del resultat, amb expressió dels vots emesos, els vots nuls i els vots en blanc, així com els vots obtinguts per cada candidat. Igualment, hi ha de consignar les incidències que hi hagi hagut. L'acta l'han de subscriure els integrants de la taula i els interventors que hi hagin participat, si així ho volen.

Article 119. Presa de possessió

1. Els candidats proclamats electes han de prendre possessió del càrrec dins el termini màxim de trenta dies hàbils des que hagin estat elegits. En aquest moment, han de cessar en el càrrec els substituïts.

2. La presa de possessió s'ha de dur a terme en un acte solemne en el qual els electes han de prestar jurament o promesa de complir lleialment el càrrec, amb respecte a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic, i de guardar secret de les deliberacions de la Junta de Govern. Després, se'ls han d'imposar els distintius col·legials acreditatius dels seus càrrecs.

3. En el termini de cinc dies hàbils des de la constitució de la Junta de Govern, s'ha de comunicar al Consell General de l'Advocacia Espanyola, amb indicació de la composició i del compliment dels requisits legals. Així mateix, se n'ha d'instar la inscripció preceptiva en el Registre de Col·legis Professionals de les Illes Balears.

Article 120. Recursos

Els recursos que s'interposin contra el procés electoral o contra el resultat s'han d'admetre a un sol efecte i no impliquen suspendre la votació, la proclamació ni la presa de possessió dels electes, tret que, excepcionalment, s'acordi una altra cosa mitjançant una resolució motivada.

 

TÍTOL XII Règim econòmic

Article 121. Principis informadors

1. L'exercici econòmic del Col·legi coincideix amb l'any natural.

2. El funcionament econòmic del Col·legi s'ha d'ajustar al règim de pressupost anual i la seva comptabilitat als principis comptables generalment acceptats.

3. La no aprovació per la Junta General del pressupost abans del primer dia de l'any en què hagi de regir comportarà la pròrroga automàtica del pressupost de l'exercici anterior.

4. La comptabilitat del Col·legi estarà sotmesa a verificació d'un auditor extern independent.

5. Tots els col·legiats podran examinar els comptes del Col·legi durant els quinze dies hàbils anteriors a la data de celebració de la Junta General Ordinària prevista en l'article 102 d'aquest Estatut.

Article 122. Recursos econòmics del Col·legi

Constitueixen recursos econòmics del Col·legi:

a) Els rendiments de qualsevol naturalesa que produeixin les activitats que realitzi el Col·legi i els béns o drets que integrin el seu patrimoni.

b) Les quotes d'incorporació.

c) Els drets que corresponguin per expedició de certificacions.

d) Els drets que corresponguin per l'emissió de dictàmens, resolucions, informes o consultes que es realitzin sobre qualsevol matèria, incloses les referides a honoraris, a què es refereix l'article 5, o) de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis professionals, així com per la prestació d'altres serveis col·legials.

e) L'import de les quotes ordinàries, fixes o variables, així com el de les quotes extraordinàries.

f) Les subvencions o donatius que concedeixin al Col·legi les administracions públiques o les persones físiques o jurídiques de dret privat.

g) Els béns i drets de tota classe que per herència, llegat o un altre títol passin a formar part del seu patrimoni.

h) Les multes pecuniàries abonades en virtut de resolució disciplinària ferma, que es destinaran preferentment a fins assistencials.

i) Qualsevol altre que legalment sigui procedent.

Article 123. Administració del patrimoni del Col·legi

El patrimoni del Col·legi serà administrat per la Junta de Govern a través del tresorer i amb la col·laboració tècnica que sigui necessària.

 

TÍTOL XIII Del règim jurídic dels acords sotmesos al dret administratiu i la seva impugnació

Article 124. Executivitat

1. Els acords del Col·legi són immediatament executius, llevat que el mateix acord estableixi una altra cosa o es tracti de matèria disciplinària. L'eficàcia quedarà demorada quan així ho exigeixi el seu contingut o estigui supeditada a la seva notificació o publicació.

2. Els acords que s'hagin de notificar personalment als col·legiats, s'han de notificar al domicili professional que hagin comunicat al Col·legi. La notificació s'ha d'adequar al que preveu la legislació reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la pot fer un empleat del Col·legi. Si no es pot efectuar la notificació d'aquesta manera, s'entén perfeccionada als quinze dies de la seva exposició en el tauler d'anuncis del mateix Col·legi, que s'ha de dur a terme en la forma que preveu la Llei esmentada. Així mateix, els col·legiats poden rebre, si així ho desitgen, les notificacions a través de la finestreta única, tal com preveu l'article 11.2.c) d'aquest Estatut.

3. Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, la Junta de Govern pot establir les mesures necessàries i dictar les normes oportunes perquè les notificacions a què es refereix aquest article es facin per mitjans telemàtics, a través de la finestreta única o per qualsevol altre procediment telemàtic disponible d'acord amb l'estat de la tecnologia, fins i tot pot disposar que aquests mitjans de notificació ho siguin amb caràcter exclusiu i obligatori, per a la qual cosa ha d'oferir publicitat detallada sobre els procediments que estableixi a aquest efecte.

Article 125. Actes nuls i anul·lables

Són nuls de ple dret o anul·lables els actes dels òrgans del Col·legi en els casos que preveu la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques

Article 126. Recurs d'alçada

1. Els actes dels òrgans del Col·legi subjectes a dret administratiu són recurribles davant el Consell General de l'Advocacia Espanyola.

2. El recurs s'ha de presentar davant l'òrgan que va dictar l'acord, que l'ha d'elevar, amb els antecedents i l'informe que sigui procedent, al Consell General dins els quinze dies següents a la data de presentació. El Consell General, amb els informes previs que consideri pertinents, ha de dictar i notificar una resolució expressa en el termini de tres mesos. El recurrent pot sol·licitar la suspensió de l'acord recorregut, i la Comissió Permanent del Consell General la pot aprovar o denegar motivadament.

El silenci té efecte desestimatori de la pretensió, excepte en els supòsits en què sigui aplicable el que preveu el tercer paràgraf de l'article 24.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.

En allò que no preveu aquest precepte, s'aplica de manera supletòria el que estableix per al recurs d'alçada la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.

3. Els apartats anteriors d'aquest article s'entendran sense perjudici de l'article 20 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de Col·legis Professionals de les Illes Balears, que estableix que correspon al Govern de les Illes Balears la competència per resoldre els recursos ordinaris que s'interposin contra els actes col·legials que hagin estat dictats en l'exercici de competències delegades per aquest.

​​​​​​​Article 127. Recurs contenciós administratiu

Els actes dels òrgans del Col·legi subjectes al dret administratiu són recurribles davant la jurisdicció contenciosa administrativa, amb els recursos previs que determina l'article anterior d'aquest Estatut.

Article 128. Còmput de terminis

Els terminis d'aquest Estatut expressats en dies s'entenen referits a dies hàbils, llevat que es prevegi expressament una altra cosa.

Article 129. Aplicació de la legislació reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques

La legislació reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques s'aplica als actes dels òrgans corporatius en la forma que s'hi preveu.

 

TÍTOL XIV Del règim de responsabilitat dels col·legiats i de les societats professionals

CAPÍTOL I Responsabilitat disciplinària

Article 130. Principis generals

1. Els professionals de l'advocacia i les societats professionals en què participin o prestin servei estan subjectes a responsabilitat disciplinària.

2. Les facultats disciplinàries de l'autoritat judicial sobre els professionals de l'advocacia s'han d'ajustar al que disposen les lleis processals. Les sancions o correccions disciplinàries que imposin els tribunals al professional de l'advocacia s'han de fer constar en el seu expedient personal.

3. Les sancions disciplinàries corporatives s'han de fer constar en l'expedient personal del col·legiat o en el particular de la societat professional.

Article 131. Potestat disciplinària.

1. La potestat disciplinària del Col·legi s'exerceix sobre els professionals de l'advocacia i les societats professionals que hagin comès una infracció en el seu àmbit territorial.

2. El Consell General de l'Advocacia Espanyola exerceix la seva potestat disciplinària sobre els membres de la Junta de Govern. L'exercici d'aquesta potestat correspon al Ple.

Article 132. Principi de tipicitat

1. Són infraccions disciplinàries les conductes que descriuen els capítols segon, tercer, cinquè i sisè d'aquest títol. Les infraccions que puguin comportar sanció disciplinària es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2. Així mateix, són infraccions disciplinàries les conductes tipificades en les normes reguladores de l'organització dels serveis obligatoris d'assistència lletrada i de defensa gratuïtes que preveu l'article 95.f) d'aquest Estatut, que es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 133. Sancions

1. Les sancions que es poden imposar als professionals de l'advocacia són les següents:

a) Advertència per escrit.

b) Multa pecuniària.

c) Suspensió de l'exercici de l'advocacia.

d) Expulsió del col·legi.

2. En el cas de les societats professionals, poden ser sancionades amb la baixa del registre col·legial corresponent, en els termes d'aquest Estatut.

3. Les sancions que es poden imposar als professionals de l'advocacia que siguin tutors de pràctiques externes dels cursos o màsters d'accés a la professió són les següents:

a) Reprensió privada.

b) Advertència verbal.

c) Advertència per escrit.

d) Multa.

e) Pèrdua dels reconeixements, incentius o avantatges obtinguts per l'exercici del seu càrrec de tutor.

f) Inhabilitació per exercir la tutoria en qualsevol curs o màster d'accés.

4. Les infraccions a què es refereix l'article 132.2 d'aquest Estatut es poden sancionar amb l'exclusió del professional de l'advocacia dels serveis d'assistència lletrada i de defensa gratuïtes durant els terminis establerts en les normes previstes en l'article 95.f) d'aquest Estatut, en funció de si la infracció és molt greu, greu o lleu.

Article 134. Principi de proporcionalitat

La imposició de qualsevol sanció ha de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. Amb aquesta finalitat es considera, en tot cas, l'existència de reincidència i reiteració, tenint especialment en compte la naturalesa i l'entitat dels perjudicis causats a tercers o a la professió.

 

CAPÍTOL II Infraccions i sancions corresponents als professionals de l'advocacia

Article 135. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus dels professionals de l'advocacia:

a) La condemna en sentència ferma per delictes dolosos, en qualsevol grau de participació, com a conseqüència de l'exercici de la professió.

b) La condemna en sentència ferma a penes greus de conformitat amb l'article 33.2 del Codi penal.

c) L'exercici de la professió en vulneració de resolucions administratives o judicials fermes d'inhabilitació o prohibició de l'exercici professional.

d) La col·laboració o l'encobriment de l'intrusisme professional.

e) L'exercici de la professió estant incurs en una causa d'incompatibilitat.

f) La vulneració del deure de secret professional quan la infracció concreta no estigui tipificada de manera específica.

g) La renúncia o l'abandonament de la defensa que li hagi estat confiada quan es causi indefensió al client.

h) La negativa injustificada a fer les intervencions professionals que s'estableixin per llei, de conformitat amb el que preveu l'article 33 d'aquest Estatut.

i) La defensa d'interessos contraposats amb els del mateix professional de l'advocacia o amb els del despatx del qual formi part o amb el qual col·labori.

j) La percepció indeguda d'honoraris, drets o beneficis econòmics pels serveis derivats de la Llei 1/1996, de 10 de gener.

k) La retenció o l'apropiació de quantitats corresponents al client i rebudes per qualsevol concepte.

l) L'apropiació o la retenció de documents o arxius relatius a clients del despatx en el qual hagi estat integrat prèviament, llevat d'autorització expressa del client.

m) El trencament de les sancions imposades.

n) La publicitat de serveis professionals amb incompliment dels requisits de l'article 36.2.c) d'aquest Estatut.

​​​​​​​Article 136. Infraccions greus

Són infraccions greus dels professionals de l'advocacia:

a) La vulneració dels deures deontològics en els casos següents:

1r. La infracció dels deures de confidencialitat i de les prohibicions que protegeixen les comunicacions entre professionals en els termes que estableix l'article 39 d'aquest Estatut.

2n. L'incompliment dels compromisos formalitzats entre companys, verbalment o per escrit, en l'exercici de les seves funcions professionals.

3r. La falta del respecte degut o la realització d'al·lusions personals de menyspreu o descrèdit, en l'exercici de la professió, a un altre professional de l'advocacia o al seu client.

4t. La inducció injustificada al client a no abonar els honoraris meritats per un company en cas de substitució o canvi de professional de l'advocacia.

5è. La retenció de documentació d'un client contra les seves instruccions expresses.

6è. La falta de remissió de la documentació corresponent al professional de l'advocacia que el substitueixi en la gestió d'un assumpte.

7è. La citació d'un professional de l'advocacia com a testimoni de fets relacionats amb la seva actuació professional.

b) La publicitat de serveis professionals amb incompliment dels requisits de l'article 36 d'aquest Estatut, llevat del que preveu l'article 135.n), en relació amb l'article 36.2.c)

c) L'incompliment dels deures d'identificació i informació que recullen els articles 64 i 65 d'aquest Estatut

d) L'incompliment de les obligacions en matèria de reclamacions que recull l'article 68 d'aquest Estatut.

e) La falta del respecte degut als qui intervenguin en l'Administració de justícia.

f) La falta de pagament de les quotes col·legials, sense perjudici de la baixa en el col·legi per aquest motiu, així com de les altres càrregues econòmiques a què estiguin obligats d'acord amb l'article 29.b) d'aquest Estatut.

g) La falta del respecte degut o la incompareixença injustificada a les citacions efectuades, sota advertència, pels membres dels òrgans corporatius o de govern de l'advocacia en l'exercici de les seves funcions.

h) La falta de compliment de les seves funcions com a membres d'òrgans de govern del Col·legi que n'impedeixi o en dificulti el funcionament correcte.

i) La condemna penal ferma per la comissió de delictes lleus dolosos com a conseqüència de l'exercici de la professió.

j) La defensa d'interessos en conflicte amb els d'altres clients del professional de l'advocacia o despatx del qual formi part o amb el qual col·labori, en vulneració del que estableix l'article 67 d'aquest Estatut.

k) L'incompliment injustificat de l'encàrrec contingut en la designació feta pel Col·legi en matèria d'assistència jurídica gratuïta.

l) L'incompliment de l'obligació de comunicar la substitució en la direcció professional d'un assumpte al company substituït, en els termes que preveu l'article 76 d'aquest Estatut.

m) La relació o comunicació amb la part contrària quan li consti que està representada o assistida per un altre professional de l'advocacia, llevat de la seva autorització expressa.

n) L'abús de la circumstància de ser l'únic professional de l'advocacia intervinent de manera que es causi una lesió injusta.

ñ) La incompareixença injustificada a qualsevol diligència judicial, sempre que causi un perjudici als interessos la defensa dels quals li hagi estat confiada.

o) El pagament, el cobrament, l'exigència o l'acceptació de comissions o un altre tipus de compensació d'un altre professional de l'advocacia o de qualsevol persona, de manera que s'infringeixin les normes legals sobre competència o les reguladores de la deontologia professional.

p) La negativa o el retard injustificat a retre comptes de l'encàrrec professional o a fer la liquidació corresponent d'honoraris i despeses que li exigeixi el client.

q) La compensació d'honoraris amb fons del client que no s'hagin rebut com a provisió, sense el seu consentiment.

r) La falsa atribució d'un encàrrec professional.

s) L'embriaguesa o el consum de drogues quan afectin l'exercici de la professió.

t) La falta de contractació d'una assegurança o garantia quan l'obligació de disposar d'aquest règim de garantia per cobrir les responsabilitats per raó de l'exercici professional així estigui prevista per llei.

u) Els altres actes o omissions que constitueixin una ofensa greu a la dignitat de la professió i a les regles que la governen, de conformitat amb el que estableixen aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola i la resta de l'ordenament jurídic.

Article 137. Infraccions lleus

Són infraccions lleus dels professionals de l'advocacia:

a) Ofendre lleument en qualsevol comunicació privada oral o escrita el professional de l'advocacia de la part contrària, sempre que no hagi transcendit l'ofensa.

b) Comprometre en les seves comunicacions i manifestacions amb el professional de l'advocacia de la part contrària el propi client amb comentaris o manifestacions que li puguin causar desprestigi.

c) Impugnar reiteradament i injustificadament els honoraris d'altres professionals de l'advocacia.

d) No atendre amb la deguda diligència les visites i les comunicacions escrites o telefòniques d'altres professionals de l'advocacia.

e) No comunicar oportunament al Col·legi el canvi de domicili professional o qualsevol altra circumstància personal que afecti la seva relació amb aquell.

f) No consignar en el primer escrit o actuació judicial la seva identificació, el Col·legi al qual estigui incorporat i el número de col·legiat.

g) No atendre amb la diligència deguda els assumptes derivats del torn d'ofici, quan l'incompliment no constitueixi una infracció greu o molt greu.

h) Els altres actes o omissions que constitueixin una ofensa lleu a la dignitat de la professió i a les regles que la governen, de conformitat amb el que estableixen aquest Estatut, l'Estatut general de l'advocacia espanyola i la resta de l'ordenament jurídic.

Article 138. Sancions per als professionals de l'advocacia

1. Per la comissió d'infraccions molt greus, atenent criteris de proporcionalitat, es pot imposar l'expulsió del col·legi o la suspensió de l'exercici de l'advocacia per un termini superior a un any sense excedir-ne dos.

2. Per la comissió d'infraccions greus es pot imposar la sanció de suspensió de l'exercici de l'advocacia per un termini superior a quinze dies sense excedir un any o una multa pecuniària per un import d'entre 1.001 i 10.000 euros.

3. Per la comissió d'infraccions lleus es pot imposar la sanció d'advertència escrita, o suspensió de l'exercici de l'advocacia per un termini no superior a quinze dies, o una multa pecuniària per un import de fins a 1.000 euros.

4. Les sancions que s'imposin per infraccions greus o molt greus tipificades en aquest capítol relacionades amb actuacions desenvolupades en la prestació dels serveis del torn d'ofici comporten, en tot cas, l'exclusió del professional de l'advocacia d'aquests serveis per un termini mínim de sis mesos i inferior a un any si la infracció és greu i d'entre un i dos anys si és molt greu.

En els supòsits d'infraccions lleus, es pot imposar també l'exclusió del professional de l'advocacia d'aquests serveis per un termini no superior a sis mesos.

Incoat un expedient disciplinari com a conseqüència d'una denúncia formulada per un usuari dels serveis d'assistència jurídica gratuïta, quan la gravetat del fet denunciat ho aconselli es pot acordar la separació cautelar del servei del professional de l'advocacia presumptament responsable per un període màxim de sis mesos fins que l'expedient disciplinari es resolgui.

 

CAPÍTOL III Infraccions i sancions corresponents a les societats professionals

Article 139. Regla general

1. La societat professional pot ser sancionada en els termes que preveu aquest Estatut.

2. Les societats professionals poden ser sancionades, d'acord amb aquest Estatut, per les infraccions comeses pels professionals de l'advocacia que les integren, quan resulti acreditada la seva responsabilitat concurrent, com a partícips o encobridors, en la comissió d'aquestes infraccions. Es presumeix que existeix aquesta responsabilitat concurrent quan les infraccions s'hagin comès per compte i en profit de la societat professional pels seus administradors o pels qui, seguint les seves instruccions, la representin. En aquests supòsits es considera que la infracció de la societat professional és de la mateixa classe que la comesa pel professional de l'advocacia als efectes d'aplicar la sanció corresponent.

3. Igualment es poden sancionar les societats professionals per la realització de conductes directament imputables a la societat que estiguin tipificades com a infraccions per als professionals de l'advocacia, i les infraccions es graduen d'acord amb el que preveu el capítol anterior.

Article 140. Infraccions molt greus de les societats professionals

És infracció molt greu de les societats professionals la falta d'una assegurança en vigor o una garantia equivalent que cobreixi la responsabilitat en què puguin incórrer en l'exercici de les seves activitats quan l'obligació de disposar d'aquest règim de garantia estigui prevista per llei.

Article 141. Infraccions greus de les societats professionals

Constitueix a infracció greu de les societats professionals la falta de presentació per a la seva inscripció en el registre del col·legi corresponent, en el termini establert, dels canvis de socis i administradors o de qualsevol modificació del contracte social que hagi de ser objecte d'inscripció, així com l'impagament de les càrregues previstes col·legialment.

Article 142. Infraccions lleus de les societats professionals

El retard no superior a un mes, en el compliment de les obligacions a què es refereix l'article anterior, es conceptua com a infracció lleu.

Article 143. Sancions per a les societats professionals

1. Per la comissió de la infracció molt greu tipificada a l'article 140 d'aquest Estatut, baixa de la societat en el registre del Col·legi corresponent.

2. Per la comissió d'infraccions greus, atenent criteris de proporcionalitat, advertència i multa pecuniària per un import d'entre 1.501 i 15.000 euros.

3. Per la comissió d'infraccions lleus, atenent criteris de proporcionalitat, advertència o multa pecuniària per un import de 300 euros fins a 1.500 euros.

 

CAPÍTOL IV Procediment sancionador

Article 144. ​​​​​​​Procediment

1. Les sancions disciplinàries només es poden imposar en virtut d'un procediment instruït a aquest efecte en què es garanteixin a l'interessat els drets a ser notificat dels fets que se li imputen, formular al·legacions i utilitzar els mitjans de defensa admesos per l'ordenament jurídic que siguin procedents.

2. El procediment s'inicia d'ofici, per acord de l'òrgan competent, per iniciativa pròpia o bé com a conseqüència d'una denúncia. La Junta de Govern pot delegar amb caràcter general la competència per a acordar l'obertura de l'expedient disciplinari en el degà, en un dels seus diputats, en un grup d'entre ells o en la comissió competent en matèria de Deontologia Professional que es pugui constituir en el Col·legi d'acord amb al que preveu l'article 97 d'aquest Estatut.

3. Amb anterioritat a l'acord d'iniciació, l'òrgan competent pot obrir un període d'informació prèvia amb la finalitat de determinar si escau o no iniciar el procediment sancionador. En cas que s'acordi el seu inici, s'ha de nomenar un instructor d'entre els membres de la Junta de Govern, de la comissió esmentada a l'apartat anterior, col·legiats que hagin format part de la Junta de Govern o amb més de deu anys d'exercici.

4. El procediment s'ha de tramitar de conformitat amb el que estableix la legislació administrativa bàsica i les normes que la despleguin, així com el que disposa la normativa autonòmica i el reglament que aprovi la Junta General. En el cas d'infraccions lleus s'aplica un procediment simplificat. El termini màxim en què s'ha de dictar i notificar la resolució expressa és el que preveuen les lleis, llevat que se'n pugui establir un altre de diferent per norma reglamentària.

Article 145. Execució de les sancions

1. Les sancions disciplinàries són executives una vegada siguin fermes en via administrativa.

2. Les sancions produeixen efecte en l'àmbit de tots els col·legis de l'advocacia d'Espanya, i és competent per executar-les l'òrgan que les imposi, que les ha de comunicar preceptivament al Consell General de l'Advocacia Espanyola perquè aquest pugui informar tots els col·legis i consells autonòmics.

3. Quan la sanció hagi estat imposada per un col·legi diferent del d'incorporació, aquest li ha de prestar la col·laboració necessària per a l'execució de la sanció. Aquesta col·laboració pot ser regulada per conveni entre col·legis.

Article 146. Extinció de la responsabilitat disciplinària dels professionals de l'advocacia

1. La responsabilitat disciplinària dels col·legiats s'extingeix pel compliment de la sanció, la mort, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció. En el supòsit en què la sanció imposada sigui la d'expulsió del col·legi, cal atenir-se al que estableix l'article 27 d'aquest Estatut en matèria de rehabilitació.

2. La baixa en el Col·legi no extingeix la responsabilitat disciplinària contreta durant el període d'alta, sinó que es conclou el procediment disciplinari i s'acorda la sanció que correspongui. En el supòsit en què la sanció no es pugui fer efectiva, queda en suspens per ser complerta si el sancionat causa novament alta en el Col·legi.

Article 147. Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions molt greus prescriuen als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què la infracció s'hagi comès. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador.

En tot cas es reprèn el còmput del termini de prescripció si el procediment roman paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al col·legiat.

Article 148. Prescripció de les sancions

1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen als tres anys; les imposades per infraccions greus, als dos anys; i les imposades per infraccions lleus, als sis mesos.

2. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar des de l'endemà del dia que puguin ser executades. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, i torna a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.

3. El termini de prescripció de la sanció, quan el sancionat trenqui el seu compliment, comença a comptar des de la data del trencament.

Article 149. Cancel·lació de l'anotació de les sancions en l'expedient personal del professional de l'advocacia

1. L'anotació de les sancions en l'expedient personal del col·legiat es cancel·la quan hagin transcorregut els terminis següents sense que aquell hagi incorregut en una nova responsabilitat disciplinària: sis mesos en cas de sancions d'advertència, suspensió de l'exercici de l'advocacia per un termini no superior a quinze dies o multa pecuniària de fins a 1.000 euros; un any en cas de sanció de suspensió superior a quinze dies sense excedir un any o multa pecuniària entre 1.001 i 10.000 euros; tres anys en cas de sanció de suspensió per un termini superior a un any sense excedir dos anys; i cinc anys en cas d'expulsió.

2. Aquests terminis es computen des de l'endemà del compliment de la sanció.

3. La cancel·lació de l'anotació es pot fer d'ofici o a petició dels sancionats.

Article 150. Extinció de la responsabilitat disciplinària de les societats professionals i cancel·lació de l'anotació de les sancions en el seu expedient particular

1. La responsabilitat disciplinària de les societats professionals, en el cas de falta de pagament de les càrregues col·legials corresponents, s'extingeix quan s'hagin abonat en la seva totalitat les degudes.

2. L'anotació de les sancions en l'expedient particular de la societat professional es cancel·la quan hagin transcorregut els terminis següents: sis mesos en cas de sanció de multa pecuniària de 300 fins a 1.500 euros; un any en cas de sanció de multa pecuniària d'entre 1.501 i 15.000 euros.

Aquests terminis es computen des de l'endemà del compliment de la sanció.

La cancel·lació de l'anotació es pot fer d'ofici o a petició de la societat sancionada.

 

CAPÍTOL V Règim disciplinari aplicable als col·legiats no exercents

Article 151. Règim aplicable als col·legiats no exercents.

Els col·legiats no exercents queden sotmesos a les previsions d'aquest títol en tot allò que els sigui aplicable en relació amb la seva actuació col·legial.

 

CAPÍTOL VI Règim disciplinari aplicable als professionals de l'advocacia tutors de pràctiques externes dels cursos o màsters d'accés a la professió

Article 152. Règim aplicable als professionals de l'advocacia tutors de pràctiques externes dels cursos o màsters d'accés a la professió.

1. Els professionals de l'advocacia tutors de pràctiques externes estan subjectes a la responsabilitat disciplinària per l'incompliment de les obligacions que preveu l'article 79 d'aquest Estatut, de conformitat amb el que estableix aquest article.

2. La potestat disciplinària sobre els professionals de l'advocacia tutors correspon exercir-la al col·legi de l'advocacia del qual depenguin les pràctiques externes del curs o el màster d'accés a la professió.

3. Són infraccions greus del professional de l'advocacia tutor:

a) Incomplir el pla de formació de l'entitat responsable de les pràctiques externes o no complir-ne la normativa reguladora.

b) Incomplir les instruccions facilitades per la direcció del curs o màster o la normativa que reguli la tutoria.

c) Encarregar a l'alumne tasques alienes a l'exercici de l'advocacia.

d) Faltar al respecte o consideració a l'alumne.

e) No prestar suport i assistència a l'alumne durant tot el període de pràctiques externes ni proporcionar-li els mitjans materials indispensables per al desenvolupament de les pràctiques.

f) No dedicar a l'alumne el temps necessari per transmetre-li els seus coneixements, experiències, mètodes i usos de treball, així com els principis propis de l'advocacia, amb una atenció especial als seus valors deontològics.

g) No redactar la memòria explicativa de les activitats dutes a terme, que ha de supervisar el responsable de l'equip de tutoria.

h) No mantenir la condició de professional de l'advocacia durant l'exercici de la seva funció com a tutor.

i) No traslladar al centre organitzador de les pràctiques externes el comportament dels alumnes que consideri contraris a les regles deontològiques i estatutàries de la professió.

4. Són infraccions lleus del professional de l'advocacia tutor:

a) No coordinar amb el responsable de l'equip de tutoria la seva activitat tutorial en el desenvolupament de les pràctiques externes o no facilitar-li la informació que aquest li requereixi.

b) No entrevistar-se amb els alumnes amb la periodicitat que s'estableixi en la normativa reguladora de cada període de pràctiques externes.

c) No mantenir una conducta exemplar durant l'exercici de la seva funció tutorial.

5. Les infraccions greus són sancionades amb la inhabilitació de fins a tres anys per exercir la tutoria en qualsevol curs o màster d'accés, així com amb la pèrdua dels reconeixements, incentius o avantatges obtinguts per l'exercici del seu càrrec de tutor.

Les infraccions lleus es poden sancionar amb una advertència verbal o una reprensió privada, una advertència per escrit o una multa de fins a cinc-cents euros.

6. La sanció s'ha de graduar en cada cas atenent la gravetat i els efectes del fet infractor, la intencionalitat, durada, habitualitat o reiteració en la conducta.

 

TÍTOL XV De la modificació de l'Estatut

Article 153. Procediment

1. La modificació d'aquest Estatut és competència de la Junta General Extraordinària, convocada a aquest exclusiu efecte per la Junta de Govern.

2. La Junta de Govern ha de redactar el projecte de modificació i l'ha de sotmetre a la consideració de tots els col·legiats perquè puguin formular les esmenes que estimin convenients, que han de complir els requisits formals i s'han de presentar en el termini que estableixi la Junta de Govern, que no pot ser inferior a vint dies hàbils.

3. La Junta de Govern pot retirar el projecte en qualsevol moment anterior a la votació prevista en l'apartat 5.

4. El degà o el membre de la Junta de Govern que aquesta designi ha de defensar el projecte i, després, els qui hi hagin proposat alguna esmena poden defensar-la. S'entenen retirades les que no siguin defensades pels seus proponents. Tot seguit, s'obren torns a favor i en contra de cada esmena presentada. Acabades les intervencions, cada esmena se sotmet a votació. Resulten aprovades les que obtenguin el vot favorable de la majoria dels assistents.

5. El text definitiu del projecte s'ha de sotmetre a votació. És aprovat si reuneix el vot favorable de la majoria d'assistents.

6. El text resultant s'ha de remetre al Consell General de l'Advocacia Espanyola perquè l'aprovi i s'ha de sotmetre al control de legalitat que preveu la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, que ha de dur a terme l'òrgan competent de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

7. La modificació entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Butlletí Oficial dels Illes Balears.

 

TÍTOL XVI De la dissolució del Col·legi

Article 154. Règim de dissolució del Col·legi

1. La dissolució del Col·legi requerirà una llei del Parlament de les Illes Balears, amb la tramitació prèvia del procediment establert a aquest fi pel Reglament de col·legis professionals de les Illes Balears.

2. El Col·legi no es pot dissoldre mentre el fet de pertànyer-hi constitueixi un requisit legal per exercir professionalment l'advocacia en el seu àmbit de competència.

3. La dissolució del Col·legi competeix sempre a la Junta General Extraordinària, convocada a aquest sol efecte per la Junta de Govern.

4. La Junta queda vàlidament constituïda per a la finalitat prevista en aquest article si hi concorren un nombre de col·legiats exercents que suposi dues terceres parts del cens col·legial amb dret a vot, el qual s'ha d'expressar necessàriament de manera secreta, directa i personal.

5. La mateixa Junta General Extraordinària que aprovi la dissolució del Col·legi ha d'acordar les mesures necessàries per liquidar el patrimoni del Col·legi, ha de determinar el nombre de liquidadors i designar els col·legiats que hagin d'actuar com a tals, ha d'establir les atribucions que els corresponguin en l'exercici de la seva funció i el procediment que s'ha de seguir per a la liquidació, a més de fixar la destinació del romanent, si n'hi ha.

Disposició addicional primera. Actualització de referències normatives

Les referències normatives que conté aquest Estatut s'entenen fetes als preceptes que, si n'és el cas, les modifiquin o les substitueixin.

Disposició addicional segona. Referències de gènere

Aquest Estatut utilitza la forma no marcada de gènere, que coincideix formalment amb la masculina. En virtut d'això, totes les referències a persones, càrrecs o funcions s'han d'entendre referides al masculí o al femení segons el sexe de la persona de qui es tracti.

​​​​​​​Disposició transitòria primera. Reglament de procediment disciplinari

Fins que la Junta General del Col·legi no aprovi el reglament previst en l'article 144.4 d'aquest Estatut, és aplicable el Reglament de procediment disciplinari del Consell General de l'Advocacia Espanyola, amb les excepcions següents:

a) La formulació d'una denúncia no confereix per si mateixa la condició d'interessat.

b) D'acord amb el que es disposa per l'article 24.1.d) de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, els terminis màxims per dictar i notificar la resolució són els que estableix l'article 50.3 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que són els següents:

1r. Un any en els procediments ordinaris.

2n. Sis mesos en els procediments simplificats o abreujats.

3r. El que estableixi la normativa procedimental de caràcter específic si el termini fixat és superior al que es preveu en els punts anteriors.

Disposició transitòria segona. Procediments disciplinaris en curs

Els procediments disciplinaris iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Estatut s'han de seguir d'acord amb la normativa anterior. A aquest efecte, els procediments disciplinaris es consideren iniciats quan se dicti l'acord d'iniciació, sense que tenguin la consideració d'acord d'iniciació els períodes d'informació prèvia.

Disposició transitòria tercera. Situacions i drets adquirits

Les situacions creades i els drets adquirits segons el règim anteriorment en vigor s'han de respectar, excepte els reconeixements, les distincions o els premis de caràcter honorífic concedits pel Col·legi d'acord amb aquell règim, que es poden revocar en els casos que estableix l'article 17.6 d'aquest Estatut.

Disposició derogatòria única. Derogació normativa

Queden derogats els Estatuts de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears aprovats en la Junta General extraordinària de 19 de juliol de 2001, així com els acords i les normes de règim intern adoptats pels òrgans del Col·legi en tot allò que s'oposi a aquest Estatut.

Disposició final primera. Conformitat amb l'Estatut general de l'advocacia espanyola

El contingut d'aquest Estatut està totalment o parcialment redactat, segons correspongui d'acord amb la legislació reguladora dels col·legis professionals, de conformitat amb els preceptes d'aplicació general als professionals de l'advocacia i els col·legis de l'advocacia continguts en l'Estatut general de l'advocacia espanyola, aprovat pel Reial decret 135/2021, de 2 de març.

Disposició final segona. Normativa supletòria

En allò que no preveu aquest Estatut, s'apliquen la legislació reguladora dels col·legis professionals i l'Estatut general de l'advocacia espanyola.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquest Estatut entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.​​​​​​​

 

​​​​​​​ANNEX

Escut del Col·legi